> 7 Estancada lanegociación conel MEC delEstatuto del profesorado.

> 15Entrevista ambPedro Olivares,mestre i sindicalista.

> 18La Intersindicalllança una campanya contrala violència en eltreball

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 202 · Época IV · Maig 2007

Intersindical

Conselleria anuncia la concertació dels batxillerats

L’acord del 8 de maig augmentales divisions salarials

El 8 de maig quatre sindicats (CCOO, UGT,ANPE i CSIF) signaven un acord amb laConselleria d'Educació. STEPV-Iv no el fir-mava per considerar que és “insuficient,injust i incomplet”. En un context presiditpels incompliments de l’Administració i laparàlisi negociadora, STEPV va presentar,una proposta unitària a la resta de les orga-nitzacions sindicals, una iniciativa que vaser rebutjada. Finalment, STEPV va convo-car una vaga tot i la negativa d’altres a fer-ho conjuntament. No obstant això, la majo-ria del professorat es va sumar a la mobilit-

zació i es va manifestar per exigir milloreslaborals i salarials per a tots. Sense aques-ta pressió, ara no hi hauria cap acord.Mentre el Sindicat defenia un augment line-al per a tot el professorat, altres advocavenper aprofundir en la divisió salarial i renun-ciaven a compromisos reals.

L’acord del 8 de maig, que incrementa lesdivisions salarials, atempta contra el modeleducatiu que tot sindicat de classe hauria dedefendre. En aquest sentit, l’acord pot ser unmal presagi sobre les línies que alguns pre-tendran imprimir a l’Estatut del Professorat

que s'ha de negociar amb el MEC.L’acord, sobre el qual no s’ha consultat elsafectats, deixa les mans lliures a laConselleria, que no ha dubtat a aprovar laconcertació dels batxillerats, l’últim obstaclede la cursa cap a la privatització dels serveispúblics educatius. D’aquesta manera, algovern del PP —que serà qui més profit entraga— aquest mal acord li permetrà “salvar”una legislatura que precisament ha estat pro-tagonitzada per la seua oposició frontal aldiàleg i al consens amb el professorat.

Extra negociacions i mobilitzacionsPàgs. 11, 12, 13 i 14.

Aspecte de la manifestació del 29 de març a la plaça de Manises - Generailtat Valenciana. / JORDI BOLUDA

2 / 202 / MAIG 2007

Vençuts? Irrelevant!Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”.Sempre havia sentit aquest refrany en bocadels majors —els meus avis, els meuspares—, però no sabia ben bé què signifi-cava. Tampoc ells no ho sabien.

25 d’abril de 2007, es compleixen 300anys de la batalla d’Almansa. Com cadaany, des de l’arribada de la democràcia,ens vam manifestar pels carrers deValència. Si ho expliques a gent, amics iconeguts que estan fora d’aquests circuits,sempre fan la mateixa pregunta ¿Per quècelebrar una derrota? I sempre conteste elmateix: el que vaig aprendre en les prime-res manifestacions, el que explicava alsmeus alumnes cada vegada que s’acostavala data. No celebrem: recordem que tin-guérem uns furs, abolits pel Decret deNova Planta el 29 de juny de 1707, queanul·lava la personalitat jurídica i institu-cional del Regne de València “por justoderecho de conquista” i se’ns imposavencostums, llengua i lleis castellanes. Per totaixò i perquè sempre s’ha dit que un pobleque no recorda la seua història està con-demnat a repetir-la.

Tanmateix, són altres els dubtes que araem plantege ¿Per què 300 anys després dela batalla els seus efectes encara condicio-nen la nostra vida? ¿Per què sentim queles nostres institucions, les que ens repre-

senten des de l’aprovació de l’Estatutd’Autonomia, no són nostres? ¿Per quècontinua l’autoodi, la ignorància, el com-plex d’inferioritat que molts valencians ivalencianes tenen cap als seus orígens?¿Per què després de 24 anys de Llei d’Ús iEnsenyament del Valencià, de currículumspropis, de programes bilingües, el nostrealumnat desconeix els aspectes més bàsicsi fonamentals de la nostra història, la nos-tra cultura i la nostra llengua?

La resposta és clara. Perquè som unpoble vençut i els vencedors no ens handonat treva des d’Almansa, perquè no estandisposats que alcem cap, ni estatuts d’au-tonomia ni institucions pròpies. El vencedorhauria de ser generós i després de tressegles la reconciliació caldria que passaraper acceptar el que som i permetre queens expressem tal com som. Però no ho fa,i per això sentim aquest sofriment que ensimpedeix la reconciliació.

Una altra pregunta més. ¿Com és possi-ble que després de tant de temps de vexa-cions i humiliacions encara hi haja valen-cianes i valencians que continuem estimantla nostra llengua, els nostres costums, lanostra cultura?

En el seu darrer llibre, Almansa, 1707.Després de la batalla, Joan Francesc Miraens diu: “Un poble que no és conscient dela pròpia història està condemnat a perdre-la, és a dir, a perdre’s ell mateix, a dissol-dre’s i a deixar d’existir.”

No sé què pretens, amic professor o amigaprofessora, bombardejant amb exàmensmemorístics el teu alumnat. Aprendre dememòria que “hiperònim és la paraula el sig-nificat de la qual pot incluore el significat d’al-tres” és absolutament irrelevant per a l’apre-nentatge de la llengua. Com ho és per a l’a-prenentatge de les ciències de la natura que“els organismes autòtrofs fotosintètics són elsque poden aprofitar l’energia del sol per a

transformar la matèria inorgànica en orgàni-ca”. No diré que aquests siguen coneixementsinútils, no ho són, el que és estúpidamentinútil és pretendre que puguen esser apresosd’una manera inconnexa, desvinculats de l’ex-periència pròpia, memoritzant-los perquèestan senyalats amb marcador fluorescent enel llibre de text. Això no serveix per a res.

Maria és una xiqueta de tretze anys, ambmolt bon expedient acadèmic, que el diven-dres té un examen. El dilluns a la vesprada elpare li proposa preparar l’exercici, puix eldimecres i el dijous han de visitar l’àvia i feraltres coses que li impediran estudiar. Ellaprotesta i demana tornar més prompte eldijous. Argument: “Si estudie ara se'm potoblidar; l’examen l’he d’estudiar el dia ante-rior.” Com es veu, és un coneixement efímer,puntual, irrellevant, intrascendent. Un conei-xement que es trasllada des del llibre delmestre fins a la llibreta de l’alumne, probable-ment sense passar pel cap de ningú dels dosactors. ¿Què es pretén mantenir, doncs, ambaquesta relació alienada del subjecte amb elconeixement, més propera a la pedagogiadels monestirs i de les catedrals del segle XIIIque a l’actual societat de la informació i delconeixement?

Torne a Maria, a qui he conegut en un viat-ge recent a Granada, perquè m’inspira araaquestes reflexions. Quan a casa, fent elsdeures, no saben resoldre un problema dematemàtiques, ella i son pare copien l’enun-ciat en Google i quasi segur que els hi apareixla solució, incloent-hi els passos que cal fer il’explicació del perquè. Aquests dies pare ifilla preparen un viatge pels monestirs cister-cencs catalans i a la Wikipèdia han trobat unainformació completa. A més, ja saben onpodran degustar una suculenta calçotada, unapràctica cultural que, de segur, anirà

associada amb la visita a Santes Creus oPoblet. A casa, la seua relació amb la infor-mació està estretament vinculada amb labiblioteca, l’ordinador i les xarxes telemàti-ques. A l’institut, es va apuntar a una optativasobre informàtica i va passar tot el tempscopiant al dictat apunts sobre el programari iel maquinari: no va passar d'una breu intro-ducció al Word, un programa que ja dominava.

Podem fer altres coses. No hem d’esperarque canvie cap ministra perquè moltes voltesdepenen de nosaltes. El coneixement i la cul-tura són nostres, són el nostre patrimonipúblic, el nostre gran cabdal. I de nosaltresdepén que aquest coneixement i aquesta cul-tura siguen viscuts apassionadament, desco-berts amb interés i reconstruïts de manerasignificativa per a fer-los útils en la nostravida quotidiana. Tot depén de nosaltres, elseducadors i de la nostra pedagogia.

No sé què pretens, amic pro-fessor o amiga professora,bombardejant amb exàmensmemorístics el teu alumnat.

La pressió verbalJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

No es tracta d’un nou principi dela termodinàmica ni de la lin-güística. En la roda de premsaper a explicar l’acceptació de l’o-ferta de Conselleria, quatre sin-dicats es van felicitar perquè"para resolver este conflicto nohemos necesitado de más pre-sión que la verbal” (PanoramaActual, 4/5/2007). És a dir, des-prés de 28 mesos de negociaciósense avanços ni propostes del’administració, amb continusincompliments dels escassosacords negociats, després dediverses concentracions promo-gudes per STEPV i altres sindi-cats, una vaga massiva i unamanifestació amb milers de per-sones pels carrers de València,ara va i resulta que les propostesde Conselleria són fruit de lapressió “verbal”, exercida per

uns sindicats que s’han dedicat afrenar qualsevol mobilització,amb un estil molt distint del delsseus homòlegs, que reivindiqueni mobilitzen els companys i com-panyes que treballen en l’admi-nistració del Consell, en el sec-tor de Justícia o en el de Sanitat,per no referir-nos a altres terri-toris de l’estat.

En aquesta espiral de nousconceptes aplicats a la negocia-ció col·lectiva, un sindicat arribafins i tot a explicar que ha estat“una negociació de llibre”. Nosabem ben bé amb quinsmanuals de sindicalisme hanestudiat, però de segur que nosón els mateixos que lligen elsseus col·legues d’altres sectorslaborals. Llevat que la “negocia-ció de llibre” l’hagen apresa enun llibre de tapes grogues queexplique com apropiar-se —sense participar en l’esforç— eltreball d’altres.

I tot per explicar el que ésinexplicable: que no han partici-pat en l’esforç per desbloquejarla negociació, que l’han frenada ique quan calia han preferit som-riure, posar-se la corbata i fer-se la foto al costat del conseller,acceptant un acord incomplet iinsuficient i renunciant a tot allòque havíem estat exigint amb elprofessorat durant els darrersmesos, incloent-hi les setmanesanteriors a les últimes eleccionssindicals.

Al País Valencià hi ha sindica-listes en aquestes mateixesorganitzacions que encara s’es-tranyen de la poca audiència quetenen en l’ensenyament. Si cone-gueren els principis a què reco-rren els seus companys per al’acció sindical se sorprendrienencara més. Quina tropa!

No celebrem: recordem quetinguérem uns furs, abolitspel Decret de Nova Planta el29 de juny de 1707.

Resulta que les propostes de Conselleriasón fruit de la pressió“verbal”, exercida peruns sindicats que s’handedicat a frenar qualsevol mobilització

Josep Herrero

UNACORD DE RETALLS I UN

ACORD RETALLAT?

MAIG 2007 / 202 / 3

ÈÈPPOOCCAA IIVV - NN..ºº 220022 ·· MMaaiigg 22000077 ·· SSIINNDDIICCAATTDDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORRSS II TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS DDEELL’’EENNSSEENNYYAAMMEENNTT DDEELL PPAAÍÍSS VVAALLEENNCCIIÀÀ..IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTEEPPVV-IIvv)) ··DDIIRREECCTTOORR:: Joan Blanco · CCAAPP DDEERREEDDAACCCCIIÓÓ:: Rafa Miralles · CCOOLL••LLAABBOORRAA-DDOORRSS:: Vicent Atienza, Marc Candela, XeloGarcía, José Luis González, Jaume Llopis,Vicent Maurí, Albert Sansano, AugustoSerrano, Paco Tortosa .. PPRROODDUUCCCCIIÓÓ:: PepRuiz · MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Jordi Boluda ·CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: Toni Soriano·AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLIICCIITTAATT::Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. T.963919147 · F. 963924334 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.inter-sindical.org/stepv · IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: · BronteGraf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T.961515017 · TTIIRRAATTGGEE:: 15.000 exemplars ·IISSSSNN:: 1576-0197 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL:: V-1.454-1981 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONNCCEERRTTAATT:: 46/075 ··IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ·· AALLAACCAANNTT::Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · AALLCCOOII:: Oliver, 1-5º. 03802 · T.965523151 · AALLZZIIRRAA:: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça de l’Ajuntament, 3.12580 · T. 964465283 · EELLXX:: MaximiliàThous, 121-b. 03201 · T. 966225616 ·CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marqués de Valverde, 8. 12003 ·T. 964269094 · GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 -1r dta. 46700 · T., F. 962950754 · VVAALLÈÈNNCCIIAA::Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 ·XXÀÀTTIIVVAA:: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T.962283067 · UUNNIIVVEERRSSIITTAATT DD’’AALLAACCAANNTT::Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512 ··UUNNIIVVEERRSSIITTAATT JJAAUUMMEE II CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Ed.Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812 ··UUNNIIVVEERRSSIITTAATT DDEE VVAALLÈÈNNCCIIAA:: BlascoIbáñez, 21. Tel. 963983018 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATTPPOOLLIITTÈÈCCNNIICCAA DDEE VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Camí de Vera,s/n. Tel. 963877046 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATT MMIIGGUUEELLHHEERRNNÁÁNNDDEEZZ ((EELLXX)):: Maximilià Thous, 121 b.Tel. 966225616 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATT CCAARRDDEENNAALLHHEERRRREERRAA - CCEEUU:: Alfara del Patriarca. Tel.

Per a unes cúpules sindicals con-tentes d’eixir en la foto i que arapretenen patrimonialitzar un malacord amb la Conselleria. On erenquan altres pressionaven amb unavaga i es mobilitzaven al carrer?

Per a la majoria de docents que, enla negociació i en la mobilització,saben distingir qui ha defés i segui-rà pressionant fins a aconseguir elmillor acord laboral i retributiu peral conjunt del professorat valencià.

OLI

ALL

Panem et circenses: un bon eslò-gan no declarat per al balanç ambquè el partit governant al PaísValencià es presenta a les pròximeseleccions. Aquest govern ha practi-cat una política d’autobombo, pro-grametes per a la galeria i fets con-sumats, sense diàleg ni consens.Ha fet una política privatitzadora,segregadora, antivalenciana, con-fessional i molt conservadora. Unapolítica d'aparador, de titulars,adreçada als mitjans de comunica-ció, però que a penes ha milloratl'educació valenciana.

Des de 2003, la política educativadesplegada pel govern Camps s’harevelat inadequada per a satisfer lesnecessitats educatives de la socie-tat. El Consell només ha atés elsseus interessos partidistes, fomen-tant la confrontació amb el governZapatero.

D’exemples, en sobren. Les pro-ves diagnòstiques; el control parti-dista de la Inspecció Educativa; lacreació de l’anomenada UniversitatInternacional (VIU); l’adjudicaciód’una facultat de Medicina a laUniversitat Catòlica; la planificacióeducativa farcida de barracons; lescampanyes d’autopromoció comCreaescola; la manca d’adaptacióde les infrastructures a les lleis i ales noves necessitats; la manca denoves tecnologies; la manca debiblioteques escolars i instal·lacionsesportives; la desatenció a l'alum-nat nouvingut; les escasses dota-cions per al funcionament dels cen-tres; el retrocés de l’ensenyamenten valencià; la manca de personalper a atendre els plans que s'inven-ten en la Conselleria...

Un esment especial mereix laconcertació dels batxillerats, apro-

vada recentment. La memòriaselectiva dels governants els hapermés recordar els compromisosamb les patronals de l’ensenya-ment, però han oblidat atendre elstreballadors i les treballadores delsector privat concertat. Per no ano-menar el darrer acord retributiu.Però, ¿com obtindre diners per a ferfront a un bon acord si la prioritatés avançar encara més en la priva-tització de l’ensenyament?

Se segueixen desviant recursospúblics cap a la xarxa privada, unsrecursos que no repercuteixen en lamillora de les condicions laboralsdel personal dels centres privats,sinó en l’exclusiu benefici empresa-rial. Tampoc no s'ha avançat en lagratuïtat de l'ensenyament ni en laprestació dels serveis educatiuspúblics dels centres docents: trans-port, menjadors o activitats extraes-colars privatitzades.

Quant a les condicions laboralsdel professorat del sector públic,malgrat l’últim acord, la negociacióno va per bon camí. El protocol denegociació de 2005 —que altres sin-dicats han anunciat com a “quasicomplit”— continua pendent dedesplegar-se en temes importantscom la jornada, els plans de convi-vència, la salut i la seguretat laboralo el professorat interí.Entre tant de parc temàtic instal·latpel nostre territori potser ens encaldria un de dedicat a Alícia en elpaís de les meravelles: tot el PaísValencià convertit en un immensparc. Per fi seríem els primers delmón en alguna cosa. I Lewis Carrollseria immensament feliç.

EDITORIALEl país de les meravellesUlls que no veuen La mala educació del PP

Maria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Sovint s’insisteix en la necessitat d’unaeducació que afronte el tractament delsconflictes i que treballe per la creació decondicions per a la convivència. Educacióen valors, Educació per a la pau i la mésrecent, Educació per a la ciutadania, ja for-men part del vocabulari comú en l’àmbit dela teoria i pràctica educativa. La discrimi-nació de gènere, la xenofòbia i el racisme ola lluita contra la pobresa, els conflictesarmats i la destrucció del medi ambientsón eixos clau de les activitats formativesen aquestes àrees. No obstant això caldriapreguntar-se on queda l’Educació per a unade les vivències més conflictives, quan noviolentes, que experimentaran senseexcepció cadascun dels nostres joves; emreferisc a l’anomenat “mercat laboral”, oncada vegada es fan més evidents les fractu-res entre les expectatives d’una aposta perla cooperació i el desenvolupament soste-nible i la realitat d’una competència indivi-dual descarnada amb l’explotació de totamena de recursos humans i culturals.

Fa més de quaranta anys, en la petitaescola de Barbiana, Lorenzo Milani ensen-yava als seus alumnes perquè parlaren detu a tu amb els seus patrons, perquè deci-diren per a qui volien treballar, o que realit-zaren la seua recerca personal en la vidapública amb llibertat de consciència.Quants debats d’aquest estil trobem aramateix en les nostres escoles i instituts? Isi n’hi ha, quants superen les contradic-cions entre el discurs crític d’un sistemaeconòmic infestat de desigualtats i la vidaquotidiana que acaba consagrant aquestsdesequilibris?

Resulta curiós que ensenyem als mésmenuts que existeixen conflictes invisibles,guerres oblidades o col·lectius exclosos i,al mateix temps, obviem les tensions labo-rals com a factor de violència real i simbò-lica, sobretot quan és segur que aquestestensions condicionen la seua vida familiar ila seua identitat. Els donem materials que

mostren la diversitat i els exigim que res-pecten la diferència, però no els diem ressobre les diferents opcions que hi ha d’en-tendre el treball remunerat. La perspectivadominant, per tant, és que no n’hi ha mésque una manera: la integració sense massaperòs a allò que anomenem l’etapa “pro-ductiva”; és a dir, la que ens converteix enindividus aptes per a la vida social ambcapacitat per al consum. Però el preu quehem de pagar per aquesta presumpta nor-malitat és alt en comparació de les conse-qüències d’unes relacions jerarquitzades,excloents, alienadores i, en el millor delscasos, absorbents i esgotadores. No seriaconvenient que els xavals foren conscientsd’aquests problemes? Com transformaranla realitat si el seu entorn és opac i indiscu-tible?

Hauríem de treballar amb ells i elles eldiagnòstic dels conflictes laborals i lesseues possibles vies de transformació. Pera treballar braç a braç per la igualtat desdel propi context i per a parlar de tu a tuals qui dirigeixen les relacions laborals. Unautèntic repte.

La dreta espanyola, en el seu afany tensio-nador, està transmetent a la societat unamalíssima educació que molts dels estu-diants arrepleguen i fan seua. Parle d’ideo-logia i de comportaments. Com a mostranomés cal que fem una miqueta de memò-ria i recordem episodis com els següents:

- Sessions de les Corts i del Senat (mol-tes, per exemple la del Senat del 7 demarç). Zapatero o algun altre dirigent delPSOE, intentant parlar i la bancada de ladreta, del PP, escridassant, o rient i fentmofa, sense deixar intervindre el ponent.Conclusió educativa: no cal escoltar l’altre.Davant la controvèrsia, no deixar parlar l’o-ponent i faltar-li al respecte.

- Assignatura d’Educació per a laCiutadania. La dreta, amb l’Església i lesassociacions catòliques de pares, fan alsestudiants una crida explícita a la insub-missió a la matèria. Conclusió educativa:reforç als actuals “insubmissos” de l’ESO,als qui boicotegen les classes perquè noels agraden. Reforç a l’actitud insolent dedeterminats estudiants.

- Llei antitabac. Les autonomies del PPcanvien determinades normatives en prod’una major permissivitat. Conclusió edu-cativa: les normatives no cal complir-les.Fumar està bé.

- Esborrany de la llei de prevenció delconsum d’alcohol en menors. El PP valen-cià parla d’una llei contra els interessosdels valencians que dilapida (sic) la culturai la gastronomia valenciana. Dirigents delPP afirmen que el vi és una aliment salu-dable i brinden ostentosament i pública-ment amb el crit de !Viva el vino! Conclusióeducativa: els joves poden consumir alco-hol, no és negatiu. No cal previndre’n elconsum en menors. En conseqüència:Visquen les drogues! (l’alcohol ho és).

- Normativa sobre la venda i ús delscoets per menors. Rita Barberà diu que vacontra l’amor a les Falles i crida: “Pólvoraper a tots, també per als xiquets!”.Conclusió educativa: no cal fer cas de lesnormes del govern central. La pólvora noés perillosa per als menors i en Falles tots’hi val.

La mentida, la demagògia i la manipula-ció que està utilitzant el PP en la seuatasca d’oposició política, a més d’immoral,han introduït un estil antiètic que contri-bueix a la mala educació de la ciutadaniaen general i de la gent jove en particular.Des del món de l’educació cal estar atentsperquè hi ha determinades maneres de ferdel PP que són clarament una exaltació dela mala educació i crida al no complimentde les normes. I això no ho podem consen-tir.

Ensenyem que existeixen con-flictes invisibles i, al mateixtemps, obviem les tensionslaborals com a factor de vio-lència real i simbòlica.

Hi ha determinades maneresde fer del PP que són clara-ment una exaltació de la malaeducació i crida al no compli-ment de les normes.

4 / 202 / MAIG 2007

Davant la notícia que el govern pre-para un projecte de llei pel qual unapart del fons de reserva de les pen-sions de la Seguretat Social espodrà invertir en borsa, laConfederació de STES-intersindical,considerant que aquest fons estàprevist per a assegurar el cobra-

ment de les pensions pel conjuntdels treballadors i les treballadoresen cas de crisi, i que qualsevol vaivéeconòmic es reflecteix immediata-ment en la borsa, demana a l’execu-tiu espanyol que no promulgue unallei per la qual un organisme públices dedicaria a “jugar” amb aquestsdiners tan importants per al conjuntde la societat.

És un deure prioritari de qualse-vol govern garantir l'estabilitat i lamillora del sistema de pensions,sobretot tenint en compte les previ-sions d'envelliment progressiu dela població espanyola. Així, el risc

que fins a un 30% d'aquest fonspuga destinar-se a aquestes opera-cions especulatives no queda reduïtper la circumstància que lesempreses que es trien siguen “res-ponsables amb la societat i amb elmedi ambient”, ja que el més greués el fet mateix que aquest capitalpúblic s'invertisca en aquesta menade loteria financera.

Els STES-i considerem, per tant,que el govern ha d’interrompreaquest avantprojecte en el qual,lamentablement, es troben impli-cats els sindicats anomenats “mésrepresentatius”, que haurien de

propiciar un debat sobre aquestesqüestions entre el conjunt de treba-lladores i treballadors.

Exigim, doncs, que aquest pasno es materialitze. Perquè, en casque s'aprove, ¿com es podrà a par-tir d'ara garantir que altres fonspúblics destinats a garantir elsdrets més essencials de la poblacióno vagen també a eixamplar lesdinàmiques de l'especulació i l'en-riquiment d'unes poques personesi empreses?

STES-i exigeix al govern espanyolque no especule en borsa amb elfons de reserva de les pensions

FUNCIÓ PÚBLICA

L'acord sobre retribucions de lesempleades i empleats públics sig-nat pel Ministeri d'AdministracióPública i els sindicats UGT, CSIF iCCOO a Madrid establia un aug-ment salarial del 2% en tots elsconceptes retributius i la incorpora-ció progressiva del complementespecífic a les pagues extraordinà-ries en els propers tres anys, amb

el límit de l'1% anual.Per contra, al País Valèncià es va

signar el 12 de gener de 2007 undocument que suposa, en la pràcti-ca, acordar que el complementespecífic no s’incrementarà enaquest mateix 2%. El sindicats sig-nants i l'Administració valencianavan acordar que una part d’aquest2%, que l’acord de Madrid destina-va a augmentar el complementespecífic, es dedicarà, al PaísValencià, a finançar la incorporacióprogressiva del complement espe-

cífic a les pagues extraordinàriesen tres anys.

Més clar encara: en compted'augmentar-nos un 2% en el com-plement específic, sostrauen unapart d'aquest increment (al voltantdel 0,7%) per a pagar-nos el 100%de l'específic en les paguesextraordinàries en aquest període.

És a dir, l'augment del comple-ment específic que els docents hanvist reflectit en la seua nòmina ésinferior al previst en l'acord. Perexemple, una professora de

Secundària hauria d'haver percebut462,32 euros, però si comprova lanòmina l'augment és només de459,16 euros. Ha perdut 3,44 eurosen un mes, 37,86 euros en tot l'any.D’altra part, la paga extra no incor-pora la part del complement espe-cífic corresponent als sexennis.

La conclusió és clara: per aincorporar el complement específica la paga extraordinària s’han des-tinat 37,86 euros de la nòmina delstreballadors. Quin èxit per als sindi-cats signants!

Duros a quatre pessetes

FUNCIÓ PÚBLICA

El complement específicno augmenta el 2%

Comunicado de Attac España

El Gobierno ha llegado a un acuerdocon los agentes sociales (sindicatosCCOO y UGT y patronales CEOE,CEPYME) sobre el texto de antepro-yecto de Ley que modificará la LeyReguladora del Fondo de Reservade la Seguridad Social. Según esteacuerdo, el Gobierno está estudian-do la posibilidad de lanzar al merca-do y entregar parte del dinero delFondo de Reserva de las pensionesa gestores privados para diversificarsus inversiones, con el fin de mejo-rar su "rentabilidad”.

Attac España quiere expresar sudesacuerdo con el anteproyecto deLey y alertar a la opinión públicasobre las consecuencias previsiblesdel mismo. Por ello manifestamos:1. Que la determinación de invertiren operaciones de renta variable (esdecir, especulativas) hasta el 30%del patrimonio total del Fondo dereserva de Pensiones, es una deci-sión muy grave que conlleva un ries-go económico cierto para los intere-ses ciudadanos y que consideramoscompletamente inasumible.2. Por otro lado, Attac se manifiestaabiertamente en contra de que laadministración de esta cartera deinversiones públicas se quiera hacerexterna y se ponga en manos degestoras privadas, es decir de ban-cos y de compañías aseguradoras.Ello significaría un paso más haciauna privatización de hecho de fon-dos públicos de los españoles y alreforzamiento de la gran banca,otorgándole una capacidad demaniobra, tanto económica comopolítica, de difícil control, a pesar delas medidas cautelares que se quie-ren proponer. Hemos visto reciente-mente que estas medidas siempreson difíciles de aplicar cuando setrata de defender los intereses ciu-dadanos.

3. Esta nueva cesión al sector priva-do de parcelas de la administraciónpública significaría igualmente queesos fondos públicos van a servirpara lucrar a los gestores de lasfuturas comisiones derivadas delmanejo de los dineros del Fondo yque van a suponer centenares demillones de euros anuales parasociedades, asesores y comisionis-tas beneficiarios de esta concesión.

En definitiva, son una vez más loscriterios de la rentabilidad bursátil ydel mercado con los que, a juicio delGobierno y de nuestros agentes

sociales, se quiere primar a la horade gestionar el futuro de la "hucha"de las pensiones. Una hucha de másde 40.000 millones de euros - el4,1% del PIB español - que hemosido llenando todos los españoles ycuya gestión, distribución de exce-dentes y control de los mismos seescapa cada vez más a la voluntad ydecisiones de los ciudadanos.Mientras tanto en nuestro país per-sisten unos niveles medios de pen-sión indignos e indefendibles y unosdesequilibrios y déficits inaceptablesen materia social y de distribución

de los recursos económicos.Si el Gobierno persiste en apro-

bar unilateralmente este proyectoAttac promoverá una movilizaciónciudadana. Un cambio de estaenvergadura en la utilización finan-ciera de los fondos del sistema depensiones requeriría en todo casoun amplio debate en la sociedad,preguntándoles a los ciudadanosespañoles qué destino quieren dar aesas importantes sumas de dinero.

Nuestra propuesta alternativapara garantizar el futuro de las pen-siones es que el gobierno corrija laspolíticas fiscales que viene realizan-do y que implemente medidas nece-sarias para incrementar el erariopúblico. En este sentido deberíadejar de rebajar los impuestos sobrelos beneficios de las grandesempresas y compañías transnacio-nales, las cuales multiplican susbeneficios año tras año.

También debería aumentar losimpuestos sobre los beneficios delcapital financiero, así como losrecursos de la administración tribu-taria para combatir la evasión y elfraude fiscal, medidas que asegura-rían un incremento muy significativodel erario público. Que las pensio-nes estén garantizadas y no peli-gren, sólo depende de la voluntadpolítica de los gobiernos para imple-mentar sistemas fiscales más jus-tos. En ese sentido si llegara a darseuna situación de déficit en los fon-dos de pensiones públicos, estehabría de ser cubierto con partidasde los presupuestos generales delEstado. Unas pensiones dignas sonun derecho de los trabajadores, másallá del sistema de satisfacciónintergeneracional, y que debe de sergarantizado.

ARXIU

ATTAC contra la privatización de fondos públicos

MAIG 2007 / 202 / 5

La Conselleria d'Educació vaaprofitar el primer dia de cam-panya electoral, l’11 de maig, perpromulgar la concertació delsbatxillerats amb els centres pri-vats. Vulnerant la normativa prè-via a la promulgació, l’ordre no vaser consultada ni negociada ambles organitzacions sindicals ni vaobtindre el dictamen preceptiuper part del Consell EscolarValencià. En un nou exercici de laseua voluntat privatitzadora i

antidemocràtica, el Consellamplia l’abast dels concerts ambles empreses privades d’ensen-yament conscient que el futurestà condicionat pels resultats deles eleccions autonòmicques del27 de maig. És una nova manifes-tació que pretén deixar-ho tot lli-gat per si es produeix un canvipolític.

STEPV-Iv ha manifestat que laconcertació dels batxillerats és“intolerable” i representa “un nou

atac a l'ensenyament públic”. Enaquest sentit ha anunciat querespondrà amb contundènciadavant aquesta actuació.

En primer lloc, el Sindicat va arecórrer l'ordre perquè no s'ajus-ta a la legalitat i vulnera tota lanormativa sobre concertació.També proposarà a les organitza-cions sindicals del sector públic ia tot el professorat una immedia-ta mobilització general de protes-ta. “L'actuació de la Conselleriaposa en evidència que quan estracta de l'ensenyament privatsón ràpids i diligents, però quanes tracta de l’ensenyament públicels acords i els compromisos noes compleixen, com amb el pro-

tocol de negociació del 15 defebrer de 2005. Ara per ara, exis-teixen barracons, manquen cen-tres docents, no s'autoritzenmodalitats de batxillerats a totsels IES, se suprimeixen algunsgrups de batxillerat als IES i percontra els recursos públics esdesvien cap a l’escola privadasense justificacions per l’escola-rització, i només amb l’objectiude beneficiar la patronal”

El Sindicat s’ha dirigit als cen-tres docents i als grups políticsde l’oposició per tal que manifes-ten públicament el rebuig aaquesta concertació i que partici-pen en les mobilitzacions que esconvoquen.

STEPV-Iv exigeix la retirada immediata de l'ordre de concertació de batxillerats

ENSENYAMENT

El Sindicat crida la comu-nitat educativa a respon-dre a la nova privatització

S’han autodefinit com la “unióplural majoritària”, en un comu-nicat fet públic arran del fet quehan signat un acord amb laConselleria. No van acudir a lesassemblees ni a les concentra-cions ni a les manifestacions. Perdescomptat, tampoc no van parti-cipar en la vaga. Fa poc afirma-ven que defenien coses com lajornada continuada, l’elaboracióde plans de convivència en elscentres; un nou sistema retribu-tiu; la salut laboral; els drets delsinterins... En la representació dela signatura davant les càmeres,tanmateix, el seu somriure nodeixava entreveure eixes i altresreivindicacions pendents. Per aells va ser un gran dia. Ara, mésd’u és conscient de l’error, peròhi ha qui, en tot moment, hasabut ben bé el que feia.

Quan encara estava fresca la

tinta de les seues signatures, laConselleria demostrava nova-ment el seu tarannà negociador ianunciava de sorpresa la concer-

tació dels batxillerats. Tot i queuna imatge, generalment, no valmés que mil paraules, en canvi,hi ha instantànies, com aquesta,

que sí que ajuden a entendre mésbé moltes coses.

Una foto que val una legislatura

ENSENYAMENT PÚBLIC

AllioliEls dies 8 i 9 de juny, en laUniversitat Jaume I de Castellóde la Plana, el Sindicat celebrael seu X Congrés. Com assenya-la el lema escollit, STEPV és“més fort i més nostre”, de total’afiliació però també de totl’ensenyament, dels que encarano participen en la vida sindicali fins i tot dels que pertanyen aaltres organitzacions. ElSindicat, que ha fet 30 anys, vanàixer amb una forta vocacióunitària, pluralista, participativai democràtica. I així s’ha man-tingut. Després de les eleccionsde 2006 és, encara més, "elSindicat de l'Ensenyament".STEPV aposta per un modelsindical unitari amb un alt graude pluralisme i de funciona-ment democràtic i on cabentotes les persones que vulguendefendre col·lectivament els

seus drets i el model d'escolapública i de serveis públics.Després de la confirmació coma força majoritària en les últi-mes eleccions, STEPV ha con-vocat el seu desé congrés per aactualitzar els eixos de la seuapolítica educativa i el sindicalis-me que practicarà en els prò-xims quatre anys. Ara com elprimer dia, totes les personesafiliades estan convidades aparticipar-hi.

Un congrés per al 30é aniversari del ‘Sindicat de l’Ensenyament’

ENSENYAMENT

El conseller i els dirigents de cinc sindicats posen després de signar l'acord del 9 de maig / TANIA CASTRO / EL PAIS

6 / 202 / MAIG 2007

Els conservadors apostenper una educació depen-dent d'un lideratge corpo-ratiu

AllioliEl 5 de març es reunien aValència representants de lacomunitat educativa per debatresobre “Convivència i participacióen els centres educatius al vol-tant de la LOE”, en una jornadaconvocada pel Consell EscolarValencià. Amb una destacadapresència de membres de laInspecció Educativa, delegats del'alumnat, famílies, sindicats ipatronals, l’activitat es va des-glossar en dues ponències i

altres tantes taules redones.Agustín Domingo Moratalla,

professor de la Càtedra deFilosofia Moral i Politica de laUniversitat de València, i Marianodel Castillo, representant de lapatronal CECE, van ser elsponents invitats. Mentre Domingova abordar genèricament la pro-blemàtica de la convivència, DelCastillo es va limitar a resumirels últims informes sobre “vio-lència escolar”, de què s’han fetressò molts mitjans de comuni-cació. Ambdós intervencions,amb un paternalisme dretà i unclar perfil conservador, ambconstants referències a les famí-lies “corrents”, defensaven unaeducació dependent d'un liderat-ge corporatiu. Els textos d’aques-

tes ponències no van ser distri-buïts als assistents.

Les taules redones van comp-tar amb l'única aportació docu-mentada del representant del'STEPV-Iv, Albert Sansano, queva denunciar la difusió d'informesalarmistes, com l’anomenatInforme Cisneros/Piñuel, i el seucaràcter pseudocientífic, queignora la realitat educativa. Per laseua banda, Ramon Torres,també del Sindicat, va centrar laseua intervenció en quatre eixos:la necessitat de la participaciódemocràtica als centres; laurgència de consensuar amb elprofessorat uns plans de convi-vència que no siguen simples trà-mits amb l'administració; l'actua-lització normativa de l'organitza-ció i el funcionament dels cen-

tres; el desenvolupament, ambrecursos adients, d'una culturade prevenció i seguretat en el tre-ball; i el suport social i jurídic alprofessorat.

La indolència de l'administra-ció educativa i d'algunes orga-nitzacions va provocar que lesjornades acabaren dessubstan-ciades i molt allunyades delmotiu de la convocatòria: laconnexió de la problemàtica deconvivència-administració ambl'aplicació de la Llei d’Educació(LOE). En aquest sentit, el des-plegament de la LOE al PaísValencià no ha estat encaraobjecte de cap negociació serio-sa. Segons la llei, en el curs2007/08 s’ha d’aplicar als nivellsde 1r i 3r de l’ESO.

STEPV-Iv participa en unes jorna-des sobre convivència i critical’Informe Piñuel

ENSENYAMENT

La nova xarxa d’innovacióeducativa es posa a l’abastdels col·lectius docents

Allioli“L’objectiu d’aquest nou portal

educatiu és permetre conéixer atothom l’estat de la qüestió dela innovació educativa a l’Estatespanyol, amb tots els grupsque desitgen incorporar-s’hi”,va assegurar Jaume Carbonell,director de Cuadernos dePedagogía i un dels impulsorsde Innova, una “xarxa de xarxes

que pretén reflectir la pluralitatd’experiències pedagògiques”.El projecte Innova, http://inno-va.usal.es, gràcies a un convenientre la Universitat deSalamanca i el Ministerid’Educació, naix amb l’objectiud’aprofitar les possibilitats deles tecnologies de la informaciói la comunicació per a impulsarles xarxes informals de docentsi organitzacions que posen encomú els seus coneixementsper millorar el sistema educa-tiu.

En l’acte de presentació,Mariano Fernández Enguita,catedràtic de Sociologia de la

Universitat de Salamanca, vaassenyalar: “Volem que hiestiguen tots els professio-nals de l'educació, tots elssectors implicats: les institu-cions i associacions, l'escolapública i la privada, que esti-guen els grans i els menuts, ique estiguen sense jerar-quies, sense condicions,sense cost i sense límit”.

El portal ofereix als partici-pants un ampli ventall d'einesper a la difusió de les seuespropostes i el treball en equip,sense altre requisit que l'accésa Internet, ja que els coneixe-ments informàtics necessaris

són mínims. Innova ja està plenament

operatiu, i els diferents grupsestan començant a introduir lesseues iniciatives i estudis en elportal.

Naix Innova, nou portal d’Internetper a l’intercanvi d’experiènciespedagògiques

ENSENYAMENT

Les mesures de laConselleria per a atribuirl’escolarització són “insuficients i regressives”

AllioliSTEPV-Iv ha manifestat la seuaoposició a l’esborrany deResolució de la Direcció Generald’Ensenyament i PersonalDocent per la qual es donen ins-truccions per a l’atribució d’es-colarització en centres públicsd’Educació Secundària. Aquestadisposició legal haurà de regu-lar els criteris per a la creació isupressió d’unitats en els insti-tuts cada curs, i inclou apartatsespecífics per a la determinaciód’unitats del Batxillerat, elsProgrames d’Ensenyament enValencià i els cicles formatius.El Sindicat ha exigit, d’altrabanda, la negociació prèvia de lanorma que regula el perfil fun-cional d’escolarització i deter-mina els perfils dels centres pera realitzar l’adscripció als IESdels centres de Primària i delseu professorat, així com lanegociació dels perfils dels cen-tres.

STEPV-Iv planteja a laConselleria la creació al si de lamesa sectorial de comissionstècniques de planificació —per atot el País Valencià o per a les

tres circumscripcions territo-rials— per tal que analitzencada any les tendències demo-gràfiques de la població, lamatriculació i l’escolarització.La planificació, argumenta elSindicat, permetria atendre lessituacions sobrevingudes, polè-miques o no previstes per lanormativa.

El Sindicat també critica lapossibilitat prevista per laConselleria d’Educació d’aug-mentar en un 10% la ràtio dels

grups, una mesura contrària ala qualitat de l’educació queincrementarà més la problemà-tica del sistema, encara que lamesura està recollida en lamateixa LOE. Per contra, lasolució passa, explica elSindicat, per reduir les ràtios:passar de 30 a 25 alumnes enESO, de 35 a 30 alumnes enBatxillerat i de 30 a 25 en CiclesFormatius. També caldria poten-ciar els Programesd’Ensenyament en Valencià i els

Cicles Formatius, amb reduccióde ràtios per a constituir grups.En el cas de localitats amb unsol institut caldria garantir queno s’hi impose un mínim d’a-lumnes. Per a STEPV-Iv, la par-ticipació de la comunitat educa-tiva, les juntes de personaldocent i la mesa sectoriald’Educació han de ser decisiusen tot aquest procés.

El Sindicat s’oposa a la possibilitatd’augmentar les ràtios enSecundària

ENSENYAMENT PÚBLIC

TANIA CASTRO

MAIG 2007 / 202 / 7

ENSENYAMENT PÚBLIC

Una crónica sobre los últimos episodios de la negociación con el MEC del Estatuto del Profesorado

Burlas, promesas y mentiras sobre el Estatuto

La mesa sectorial de Educación del 18 deabril, la primera desde las elecciones sindi-cales de 2006, abordó de manera monográfi-ca el llamado Estatuto del funcionario docen-te no universitario, más conocido como elEstatuto del Profesorado. La mesa se consti-tuyó con la representación del MEC y de lossindicatos STES-i, CCOO, ANPE, CSIF, UGT,CIG y ELA.

Un poco de historia. El Estatuto delProfesorado está pendiente desde hace tiem-po. En dos ocasiones al menos, la presión dealgunos sindicatos y de gran parte del profe-sorado consiguieron detener unos proyectosque no suponían ninguna mejora para elcolectivo docente. Con estos antecedentes, elgobierno Zapatero presentó el 20 de junio de2006 un nuevo proyecto que ha sido rechaza-do por todos los sindicatos presentes en lamesa sectorial. Sin embargo, la mayoría deestas organizaciones no han manifestadoexpresamente los aspectos que rechazan nisus argumentos: sólo insisten en que quierenque se elabore el Estatuto. Por su parte,STES-i está explicando desde principios delcurso 2005/06 las consecuencias que elEstatuto supondrá para el profesorado, parti-cularmente el empeoramiento de las condi-ciones de trabajo. En cualquier caso STES-iha exigido la incorporación al proyecto deaspectos fundamentales como la prórrogaindefinida de la jubilación LOE; el paso delgrupo B al A y de Secundaria a la Universidadpor concurso; el cuerpo único de enseñanza;el incremento del complemento específico; laestabilidad en el empleo; el reconocimientode las enfermedades profesionales...

Una burla. Lo que ocurrió en la mesa del18 de abril fue una burla grotesca: veamos.El subsecretario presentó nuevamenteEstatuto, señaló que el tema se arrastradesde hace dos años y solicitó la posición delos sindicatos sobre el texto articulado de 20de junio, sobre el cual todos nos hemosmanifestado y sobre el que STES-i presentónumerosas aportaciones escritas. En esteclima, casi todos los sindicatos siguieron eljuego del subsecretario y le exposieron susconocidad reivindicaciones.

Por su parte, los representantes de laConfederación de STES denunciaron la burlaa los trabajadores que suponía aquel plante-amiento puesto que las posiciones sindicaleseran de sobra conocidas por la administra-ción. Lo que tenía que hacer el MEC por res-peto al profesorado, argumentaron los porta-voces de STES-i, era “presentar un nuevoproyecto de Estatuto con las mejoras que elMinisterio estuviera dispuesto a incorporardado el rechazo unánime de todos los sindi-catos. Como se ve, no hay negociación. Másbien lo que ocurre es que algunos estánnegociando a espaldas del profesorado y delórgano competente para hacerlo. Por eso, larepresentación de STES-i le preguntó al sub-secretario por qué no le entregaba el nuevotexto articulado en poder del Ministerio.

Promesas verbales. En su turno de con-testación a los sindicatos, el subsecretario secomprometió a recoger las propuestas demejora presentadas y a presentar —con el finde no redactar el nuevo texto articulado sinacuerdo— un acuerdo con las organizacionesque lo quisiesen. El responsable ministerialdio un receso y propuso que cada organiza-

ción designara una persona para redactarloconjuntamente.

Y así se hizo. En un despacho contiguo lossiete representantes de las organizacionesredactaron una propuesta de acuerdo quedebería ser firmado por las organizacionesque lo consideraran. El texto decía así:

“A propuesta de las organizaciones fir-mantes el MEC acepta las siguientes mejorasdel borrador del Estatuto del FuncionarioDocente para apoyar así el inicio de su trami-tación como futuro proyecto de Ley:1. El Estatuto reafirma el respeto a las com-petencias de las Comunidades Autónomassin renunciar a las propias del Estado.2. Una vez fijado el nuevo marco del EstatutoBásico del Empleado Público resulta másnecesario aún perfilar el propio de los funcio-

narios docentes.3. Se garantiza la más adecuada promociónprofesional de todos los docentes tanto sincambio en su puesto y cuerpo como median-te el acceso a otros que incluirá en todo caso:3.1. Una carrera profesional que contempleun sistema escalonado de mejoras retributi-vas y de otras índoles cuyos tiempos genera-les puedan ser acortados mediante la acredi-tación de los méritos que se establezcan3.2. Además del sistema ordinario previsto unacceso extraordinario y transitorio que per-mita a determinados docentes de cuerpogrupo B incorporarse a cuerpos grupo Amediante un concurso de méritos4. Para garantizar la permanente renovacióndel profesorado e incentivar a los docentespor su larga dedicación profesional se entien-

de necesario mantener el sistema de jubila-ción voluntaria anticipada que creó la LOGSEen 1990 y prorrogada desde entonces.5. En concordancia con el esfuerzo presu-puestario que ha conllevado la memoria eco-nómica que acompaña a la LOE este Estatutoposeerá también su adecuada memoria eco-nómica que garantizará los medios económi-cos necesarios para su implantación y des-arrollo, destacándose el incremento presu-puestario correspondiente a la transforma-ción del sistema actual de sexenios por elnuevo sistema de promoción prevista asícomo lo correspondiente a la efectiva aplica-ción del complemento de especial dedicaciónal centro”.

El texto, que finalmente no llegó a ser pre-sentado en la mesa sectorial por sus redac-tores ni por el mismo subsecretario —queincumplía sus propias palabras de una horaantes— no pasó a la firma, con lo cual no fuesuscrito por nadie.

Como de facto no existía ningún acuerdo, elsubsecretario se comprometió a presentar alas consejerías de Educación y a la mesa sec-torial un nuevo texto articulado recogiendo lasmejoras enunciadas y contenidas en el texto.

Los sindicatos ELA y CIG expresaron queno se comprometían con ese texto puestoque sólo habían estado presentes en su ela-boración. El resto de sindicatos guardamossilencio a la espera del nuevo texto articuladoprometido por el subsecretario.

El Ministerio no dice la verdad. La sor-presa se produjo cuando el subsecretario delMinisterio en declaraciones a la Agencia Efeplanteó que “el Departamento y los sindica-tos CCOO, UGT, CSIF y ANPE han llegado aun acuerdo en la negociación del futuroEstatuto de la función pública docente no uni-versitaria, con la abstención de CIG y ELA y laúnica oposición de STES”, una afirmaciónrotundamente falsa. Tras el receso de lamesa sectorial no se presentó a la misma eltexto antes reflejado, por lo que no hubo niacuerdo ni rechazo. Como apoyo a esta afir-mación pueden consultarse los comunicadosde otros sindicatos en los que ninguno serefiere al acuerdo que el subsecretario diceque existió. De hecho, todas las organizacio-nes sindicales exigían que se expresara porescrito la concreción de las propuestas demejora.

La posición de STES-ii. Los STES norechazan las propuestas de mejora que elsubsecretario dijo estar dispuesto a introdu-cir en el nuevo texto articulado —unas pro-puestas no coincidentes con las que élmismo exponía en la nota informativa deEfe—, aunque no se correspondan exacta-mente con todas sus reivindicaciones ni seretiren todos los puntos conflictivos y regresi-vos que ha denunciado en el contenido delactual proyecto de Estatuto. Primero habráque verificar por escrito las promesas delsubsecretario para analizarla después.

El futuro inmediato. ¿Qué está ocurrien-do? ¿Por qué el MEC pretende marginar a laConfederación de STES de la negociación delEstatuto? Existen responsables en elMinisterio de Educación que temen que losSTES-i difundan entre el profesorado las pro-puestas y contrapropuestas que se discutenen las mesas negociadoras y que explique-mos cómo afectará el Estatuto al futuroinmediato del profesorado y a sus condicio-nes de trabajo.

/ ROCKY DÍAZ

Un testigo incómodo

Cabe preguntarse si los STES se hanconvertido en un testigo incómodo delas maniobras tendentes del Ministeriopara engañar al profesorado. En esesentido, no permitiremos que nadiecercene el derecho a la negociaciónque los trabajadores y las trabajadorasnos han dado con sus votos.

La Confederación de STES-i seguirácumpliendo con su obligación de repre-sentar al profesorado en todas las ins-

tancias de negociación y utilizará todaslas vías jurídicas para denunciar lasmentiras e impedir que se hurte elderecho a la negociación de una orga-nización representativa, y no dudare-mos en presionar con la movilizacióndel profesorado hasta conseguir que elEstatuto incorpore medidas que sirvande verdad para mejorar nuestras con-diciones laborales y para dignificar latarea de enseñar.

8 / 202 / MAIG 2007

Educació presenta enunes jornades el nou‘Campus de les ArtsEscèniques’

AllioliLes conselleries d'Educació id'Universitat i Empresa van pre-sentar pel març el projecte del‘Campus de les Arts Escèniques’en unes jornades a La Nau deSagunt. La ubicació del nou cam-pus està prevista en les antiguesinstal·lacions de la gerència delsAlt Forns, al Port de Sagunt. Elcampus integrarà els actualsConservatori Superior de Dansa il'Escola Superior d'Art Dramàtic,així com un centre d'investigació ipostgrau i un altre de FormacióProfessional específica per a tèc-nics en espectacles en viu que

comptarà amb cicles formatiusde grau mitjà i superior, cursosd'iniciació professional i un teatrenou. Per motivacions “tècniques”,segons l’Administració, elConservatori Superior de Música,quedarà exclòs del projecte, unfet que el privarà de comptaramb una de les branques bàsi-ques d'aquests ensenyaments.

En la presentació, els respon-sables d’Educació van recórrer aun ampli desplegament audiovi-sual carregat d'espectacularsfiguracions virtuals. Segons elspromotors, el projecte ha d’estarenllestit en quatre anys, tot coin-

cidint, doncs, amb la pròximalegislatura. El projecte es va pre-sentar com una iniciativa quecompta amb el suport i “lail·lusió” de totes les parts impli-cades, encara que la realitat ésuna altra. Així, Leo García, direc-tor de l'Escola Superior d'ArtDramàtic, va manifestar l'oposi-ció al trasllat de la seua escola alPort de Sagunt i va advertir delsperills que comportarà la mesu-ra. Entre d'altres, es va referir al'aïllament del conservatori del'entramat cultural de la ciutat deValència, la possible disminuciód'alumnat d'altres poblacions —per als qui és un incentiu que elcentre es trobe a València— o elprevisible increment de costos.

La presentació del projecte vaservir per a palesar que el pro-fessorat i els alumnes d’aquestscentres no comparteixen la

il·lusió per a incorporar-se a unprojecte concebut de manera uni-lateral pels responsables de laConselleria. De fet, els afectatsno han pogut dir-hi la seua finsque el projecte del nou campusha estat tancat amb pany i clau.

D'altra banda, tot i que prete-sament es tractava d'unes jorna-des “tècniques”, les intervencionsdels representants del'Administració van anar benamerades de principis neolibe-rals: “el capital humà”, “l'ade-quació de l'ensenyament al mer-cat laboral” o, en paraules delconseller Font de Mora, “l'econo-mia de la cultura”. Aquests eixoshan inspirat la creació del noucampus, tot oblidant altres prin-cipis bàsics com l’educació críticai humanística.

AllioliFa unes setmanes el Sindicat

ha distribuït una edició extraordi-nària d’ALLIOLI amb una Guia deles Oposicions 2007 destinada atot el professorat participant enaquestes proves selectives. Eldossier inclou tota la informaciósobre els tràmits que cal seguirdes del mateix moment de la ins-cripció fins a la superació delprocés. Totes les persones inte-ressades poden sol·licitar exem-plars d’aquesta edició especial enles seus de l’STEPV-Iv.

Conselleria trasllada al Port de Sagunt els estudissuperiors d'Art Dramàtic i de Dansa sense comptaramb els afectats

ENSENYAMENT PÚBLIC

El Sindicat presenta unfòrum sobre l'InstitutSuperior d'EnsenyamentsArtístics

AllioliAmb el suport de tots els partitspolítics, les Corts Valencianes vanaprovar la Llei d'Ordenació deCentres Superiorsd'Ensenyaments Artístics i de lacreació de l'Institut Superiord'Ensenyaments Artístics (ISEA),publicada el 8 de març en el DiariOficial de la ComunitatValenciana i el 9 d’abril en elBoletín Oficial del Estado. Elscentres afectats per la llei són elsque imparteixen ensenyamentssuperiors de Música, Dansa, Artdramàtic, Conservació iRestauració de béns culturals,els estudis superiors de Disseny iels de Ceràmica i Vidre.

Els centres han acollit satis-factòriament la llei amb l'espe-rança que l’ISEA prestigie unsensenyaments perduts en elscalaixos de la Conselleriad'Educació dins de l'armari del'Ensenyament Secundari. L’ISEA,sorgit per iniciativa del consellerd'Universitats i Empresa, JustoNieto, és un organisme autònomadscrit a la “conselleria ambcompetències en matèria d'uni-

versitat i formació superior”, araper ara la Conselleriad'Universitats i Empresa. Pel quefa al personal dels centres supe-riors d'Ensenyaments Artístics,“queden integrats orgànicament ifuncionalment” a l’Institut.

Noves competènciesMalgrat que la modificació delsreglaments orgànics de les conse-lleries competents —Educació iUniversitats i Empresa—, és unrequisit previ per a posar enmarxa l'ISEA, no hi ha notícies queaquestes modificacions s’hagenproduït en els departaments afec-tats, fet que provocarà un retarden la seua posada en marxa, pre-vista per al mes de maig.

Els centres superiorsd'Ensenyaments Artístics podranorganitzar a partir d’ara cursosde postgrau i establir fórmulesde col·laboració amb les universi-tats que estime convenient, i elprofessorat i l'alumnat podràparticipar en programes d'inter-canvi amb altres centres, tambéde fora del País Valencià.

Des de l’anunci de creació de

l’institut, pel juliol de 2006,l'Administració no ha informatels treballadors i les treballado-res sobre els efectes que suposa-rà la llei per a les seues condi-cions laborals. Bona part del pro-fessorat d'aquests centres ésinterí i molts docents dels con-servatoris professionals hi són encomissions de servei. En aquestsentit, STEPV-Iv ha elaborat unaplataforma reivindicativa sobreles condicions de desplegamentde la llei i del traspàs de lescompetències sobre els ensenya-ments artístics superiors i el per-sonal que treballa a l'ISEA.

Per tal d’acostar la nova reali-tat al conjunt dels docents, l'AulaVirtual del Sindicat(http://www.escolasindical.org/)els ofereix la possibilitat de parti-cipar activament al “Fòrum delsEnsenyaments Especialitzats”, unespai concebut per a discutir iintercanviar opinions sobre totsels aspectes que afecten aquestsensenyaments i que preocupen elprofessorat que hi treballa.

El professorat d’Ensenyaments Artístics desconeixcom afectarà l’ISEA les seues condicions laborals

ENSENYAMENT PÚBLIC

Guia per als opositors docents STEPV, a favor de la recepció de TV-3

ENSENYAMENT PÚBLIC

ARXIU

STEPV-Iv ha presentat una propos-ta de moció als claustres dels cen-tres educatius perquè es pronun-cien a favor del manteniment deles emissions de TV3 al PaísValencià que el Consell del PPvalencià pretén suprimir. Ambaquesta mesura, el Sindicat preténestendre el debat sobre la llibertatd'expressió i d'informació i ladefensa de la nostra llengua i cul-tura als centres d'ensenyament.STEPV (País Valencià), STEI-i (IllesBalears) i USTEC-STEs (Catalunya)han redactat un comunicat conjunt

contra aquesta restricció,"unamostra més del tarannà autoritaride la Generalitat Valenciana i queposa en evidència que el Consellcontinua amb la seua política d’in-tentar controlar els mitjans decomunicació per obtindre un bene-fici partidista".En el mateix comunicat els tressindicats defensen un acord quepermeta la reciprocitat de lesemissions de les tres cadenes tele-visives autonòmiques a tots elsterritoris de parla catalana.

MAIG 2007 / 202 / 9

Un simposi per a celebrarl’aniversari de l’EscolaOficial d’Idiomes deValència

AllioliDurant els dies 30 i 31 de marçl’Escola Oficial d’Idiomes deValència va celebrar el simposi“40 Aniversari de l’EOI deValència”, una convocatòriaconcebuda per a reflexionar

sobre la tasca de les escolesd’idiomes i dels seus ensenya-ments. Les distintes ponènciesvan analitzar la història i elsreptes actuals de l’EOI, en elmarc de l’aplicació de la Lleid’Educació (LOE) i l’adequaciódels nivells de referència euro-peus en l’ensenyament d’idio-mes. Durant les jornades, el profes-

sorat va mostrar el seu interésa unificar criteris a l’hora devalidar els nivells d’idiomes entotes les entitats certificadoreseuropees.

40 anys ensenyant idiomes

ENSENYAMENT PÚBLIC

Els punts més negatius dela Llei de Qualitat, recupe-rats per Conselleria en elnou currículum de l’ESO

L’esborrany de decret curricularsobre l’ESO de la Conselleriad’Educació, que concreta eldecret de mínims del Ministerid’Educació, es va presentar en lamesa de negociació sense que esduguera a terme cap debat previentre la comunitat educativa. Lanorma imposa la nova organitza-ció de l’ESO, els continguts de lesmatèries i la distribució horàriade les assignatures, tot i quesense concretar-ne la distribucióhorària setmanal, fet que com-promet l’elaboració de les pro-gramacions en els centresdocents.

El projecte de decret retalla l’au-tonomia pedagògica dels centres —prevista en el reial decret estatal— itanca les possibilitats d’una orga-nització pròpia en aspectes com eltractament de la religió, els exà-mens de setembre o la regulacióde jornades i distribucions horàriesmés adequades i racionals.

Espanyolisme del PPL’anàlisi detallada de l’esborranypermet identificar algunes perlesideològiques que pretenen queens empassem. En la introduccióse’ns avisa que “la Constitucióespanyola ha sigut en totmoment la referència de l’articu-lat del present decret i dels currí-culums annexos, evitant qualse-vol temptació d’adoctrinament iposant èmfasi en el que la CartaMagna estableix com a fona-ments de la nació espanyola”. Esfa evident, doncs, el menysteni-ment a la realitat nacional delPaís Valencià en benefici de laconcepció espanyolista del PartitPopular.

La comparació del decret demínims estatal —també qüestio-nat i esmenat pels STEs— ambl’esborrany autonòmic permetcomprovar que totes les referèn-cies a la igualtat de gènere, lano-discriminació entre homes idones o el rebuig als comporta-ments sexistes són substituïdesper una tèbia declaració de prin-cipis en defensa de “la igualtat dedrets i oportunitats de totes lespersones, amb independència delseu sexe”.

En el tractament de les llen-gües oficials, el tracte discrimi-natori al valencià respecte delcastellà posa de manifest elmenyspreu de la Conselleriaenvers la nostra llengua: cal“valorar les possibilitats comuni-catives del valencià com a llen-gua pròpia”, però en canvi cal“valorar les extraordinàries pos-sibilitats que ofereix el castellàcom a llengua comuna per atotes i tots els espanyols (...) entant que vehicle de comunicació ivertebració d’una de les comuni-tats culturals més importants delmón”. El complex d’inferioritat ide subordinació és evident. I, ésclar, quan menciona la unitat dela llengua, es refereix només alcastellà: “valorar la unitat essen-cial de la llengua comuna”.S’insisteix una altra vegada enl’eliminació de qualsevol autor novalencià en els continguts litera-ris del currículum de l’assignatu-ra de valencià.

Manca de pensament críticQuant a l’ensenyament de la reli-gió en el seu vessant no confes-sional, l’assignatura Història iCultura de les religions, totes les

referències que apareixen en eldecret estatal sobre la llibertatde pensament, de consciència ide religió desapareixen en l’auto-nòmic. També no consten refe-rències a l’impuls de l’adquisiciód’un pensament crític i d’un cri-teri propi, substituïdes per “l’anà-lisi dels processos (...) que hanconvertit la consciència i la lliber-tat religiosa en el fonament de lacivilització occidental”. L’ateisme,a més, apareix lligat als règimstotalitaristes del segle XX, i nocom una opció legítima de qual-sevol ciutadà.

La Conselleria d’Educacióentén que el decret de mínimsenvaeix les seues competènciesquan dóna autonomia als centresper a regular l’horari i l’atencióeducativa de l’alumnat que noescull aquesta opció. S’imposa,per tant, que aquests ensenya-ments es realitzen dins de l’hora-ri lectiu.

STEPV-Iv ha exigit la retiradad’aquest decret i que s’encete unprocés de debat i de negociacióen el qual puga participar lacomunitat educativa.

Un currículum reaccionari per a l’ESO

OPINIÓ

Joan Pau Cimarro, Marc Candela

El Sindicat demana lasuspensió cautelar de laconvocatòria

AllioliEl STEPV-IIv denuncia que lesoposicions d'inspectors estanpreparades per a aprovar elsfuncionaris que actualment ocu-pen interinament aquests llocs, ique van estar nomenats “a dit”.“La convocatòria no garanteixl’objectivitat de les proves i no esdonen les mateixes oportunitats ifacilitats a tots els possiblesaspirants”. El Sindicat ha presen-tat davant els tribunals unademanda de suspensió cautelardel procés fins que es resolga laimpugnació a les irregularitatsdetectades.

La Conselleria d’Educació haconvocat el procediment per al'accés a 34 places del cosd'Inspectors d'Educació, junta-ment amb la convocatòria de laresta de cossos docents. Des de2001, any en què es van celebrarles últimes oposicions, tots elsnomenaments d'inspectors han

sigut provisionals i s'han realitzatper designació arbitrària del’Administració, que no ha tinguten compte els principis d'igualtat,mèrit o publicitat i ha impedit lapossibilitat d'accedir a aquestesplaces a tot el professorat.Mitjançant aquest sistema hi hainspectors del Partit Popular,regidors, familiars d'alts càrrecsde l'Administració i de diputatsque sense passar per cap tipusde concurs de selecció fa anysque realitzen “pràctiques” enaquests llocs.

Amb la convocatòria del con-curs públic aquests inspectors noperdran els avantatges obtingutssobre la resta del professorat.Per a garantir-ho, Educacióimposa una mesura inexistent enaltres oposicions de cossosdocents —tot i que la convocatò-ria d'Inspectors d'Educació estàregulada pel mateix Reial Decretd'accés— com és la designació“digital” per part del’Administració de tots els mem-bres del tribunal. La falta d'ob-jectivitat i transparència del pro-cés mitjançant aquesta designa-ció arbitrària del tribunal que hade jutjar la vàlua dels aspirantsresta credibilitat i objectivitat atot el procés i perjudica seriosa-

ment la imatge professional de laInspecció d'Educació.

L'explicació que dóna el direc-tor general de Personal Docentés que aquest procediment“garanteix l'experiència”, unaafirmació que posa en dubte laprofessionalitat d’una part de laplantilla d'Inspecció. En canvi, lafórmula del sorteig per a desig-nar el tribunal donaria opció atots els membres de la plantillaque compten amb una plaça enpropietat i que, en un procéstransparent i públic, podrien, comen la resta de convocatòriesdocents, formar part del tribunal.

L’arbitrarietat de la mesura dela Conselleria contrasta amb elscriteris que adopta la mateixaadministració en la resta de con-vocatòries per a placesd'Educació, en les quals s'ofereixal professorat la possibilitat depresentar-se voluntàriament aintegrar els tribunals d'oposició,una opció que es nega als ins-pectors.

A més, Educació ha acurtat elsterminis per a l'inici de la realit-zació de les proves. Si per al con-junt d'oposicions els exerciciscomençaran a partir del 25 dejuny, les d'inspectors se celebra-ran des del 28 de maig, l’endemà

de les eleccions autonòmiques imunicipals, un fet que provocaràque els professors i les professo-res que hi vulguen participarhagen de compatibilitzar lesseues tasques docents de fi decurs (exàmens finals, avalua-cions, etc.) amb la preparació iparticipació en les proves.

La improvisació i urgència ambla qual s'ha realitzat la convoca-tòria queda en evidència atés quecap altra administració ha convo-cat oposicions als cossosd’Inspecció, atés que la part Bdel temari s’ha de negociar en laconferència sectorial entre elMinisteri d’Educació i les comuni-tats autònomes. Per a sortejaraquest requisit, els responsablesde la Conselleria han recorreguta un temari dependent de laLOQE, derogada i del Reial Decretd'especialitats, dues disposicionslegals que estan derogades.

STEPV-Iv denuncia que així noes garanteix l’objectivitat de l'o-posició i que no hi ha les matei-xes oportunitats i facilitats en plad'igualtat per a tots els possiblesaspirants i, per tant, que el quees vol és adjudicar les places ales persones que les ocupen enl'actualitat de forma interina.

Educació convoca unes oposicionsd'inspectors a la mida de les persones que va designar ‘a dit’

ENSENYAMENT PÚBLIC

AllioliEl Sindicat va tornar al carrerl'1de Maig per denunciar elsproblemes de les treballadoresi els treballadors, per a impul-sar una societat més lliure imés justa, i denunciar la refor-ma laboral i de les pensions iles retallades socials. STEPV-Intersindical Valenciana es vamanifestar contra la sinistrali-tat laboral, l'assetjament i laviolència en el treball; contrala retallada de drets i l'exclusiósocial i en defensa d'uns ser-veis públics dignes. Totsaquests avanços socials reque-reixen unes inversions econò-

miques i una voluntat políticade progrés. Per a avançar entots aquests eixos, STEPV-Iv va

aprofitar el Dia Internacionalde la Classe Treballadora per ainsistir que un altre sindicalis-

me és possible i necessari.

10 / 202 / MAIG 2007

Més del 30 de la plantillapot quedar sense treball

L’Estatut de l’EmpleatPúblic, en vigor el 13 demaig

Commemoració delPrimer de Maig en defensa dels serveispúblics

AllioliEl Sindicat considera “justes” lesreivindicacions formulades perl'Associació de Professorat deTecnologia (APTCV) i, per això, vadonar suport a la manifestacióque es va celebrar el 16 de maig.La forma com s'han elaborat iaprovat la Llei d’Educació (LOE) i

el posterior Reial Decret d'ensen-yaments mínims han impedit unareflexió en profunditat sobre elscontinguts que l'ensenyament hade tindre i sobre la relació entreles diferents àrees que componenl'ensenyament.

A l'hora d’aplicar les noveslleis a penes s'han considerat lesaportacions del professorat queimparteix la docència. És el casde l’APTCV i de la plataformaestatal a la qual pertany, que

comproven ara que els costosos illargs processos d'elaboraciódels nous currículums no hanservit de res. De fet, al PaísValencià la Conselleriad'Educació ha menyspreat lesaportacions i les propostes decol·laboració de l'APTCV.

Supressió de la TecnologiaLa supressió de l'àrea deTecnologia en algun dels tres pri-mers cursos de l'ESO del PaísValencià suposa un greu entre-

banc per al seu ensenyament.Malgrats els problemes introduïtsper la LOE, encara és possiblemantindre l'àrea en els tres pri-mers cursos de l'ESO, com hopalesen els casos de Catalunya iEuskadi. A més, la reducció horà-ria de la Tecnologia podria provo-car al País Valencià que es que-dara sense treball més del 30%de la plantilla actual.

AllioliUna de les novetats de l'EstatutBàsic de l'Empleat Públic, envigor des del 13 de maig, és elreconeixement dels triennis d'an-tiguitat del personal funcionari

interí. Les persones afectadespoden sol·licitar el reconeixementdels serveis prestats i dels trien-nis corresponents. Com assenya-la l'article 25.2 de l'Estatut, “sereconocerán los trienios corres-

pondientes a los servicios presta-dos antes de la entrada en vigordel presente Estatuto que ten-drán efectos retributivos única-mente a partir de la entrada envigor del mismo”. El Sindicat hademanat a la Conselleria quearbitre un sistema senzill dereconeixement que facilite aques-ta tramitació, com ha fet laConselleria d'Administracions

Públiques. Les persones afecta-des poden sol·licitar el reconeixe-ment dels triennis pels serveisque han prestat en les diferentsadministracions públiques en quèhan treballat. Les instàncies espoden descarregar des del webdel Sindicat.

Amb el professorat de Tecnologia

ENSENYAMENT PÚBLIC

ENSENYAMENT PÚBLIC

Els interins ja poden demanar el reconeixement dels serveis prestats

La Intersindical torna a exigir untreball estable i segur

ACCIÓ SINDICAL

J. BLANCO

Allioli edició especial

Negociacions i mobilitzacions 2007

STEPV no firma un acord “incomplet, insuficient i injust”

Cal un acord per a totel professorat

- Si vas fer vaga, gràcies.- Si, tot i voler fer vaga, vasestar de serveis mínims,gràcies.- Si vas estar a les concen-tracions, gràcies.- Si vas vindre a la manifes-tació, gràcies.- Si vas participar en lesassemblees, gràcies.- Si vas convocar assemble-es al teu centre per informaral professorat, gràcies.- Si vas repartir la informa-

ció i vas promoure el debat,gràcies.- Si has visitat la web i hasseguit el dia a dia de lanegociació, gràcies.- Si has telefonat les seuessindicals o has demanat lapresència del Sindicat al teucentre, gràcies.- Si eres afiliat a algun delssindicats convocants, grà-cies. Amb la teua quota hemeditat documents, hem estatpresents als mitjans de

comunicació, hem visitat elscentres, hem mantingut elweb, hem fet enviaments...Nosaltres no tenim mésajuda que la que tu ens pro-porciones.- Si has participat en el pro-cés, encara que estigues afi-liat a altre sindicat que noconvocava la mobilització,gràcies, perquè has contri-buit a mantindre viu l’espèritdel sindicalisme reivindica-tiu.

- Si en algun moment hasparticipat en aquesta histò-ria, gràcies, perquè l'acord,encara que incomplet i insu-ficient, també és teu. És detotes i de tots. No deixes queningú no se l'apropie.

Cal recuperar la força de la mobilització.La negociació, sense el suport del profes-sorat, no serveix per avançar en la millo-

ra de les nostres condicions laborals, eco-nòmiques i socials. Ara s’ha obert unanova dinàmica que només ha estat possi-

ble amb la participació de tots els treba-lladors i les treballadores.

Suplement Allioli núm. 202

Aspecte de la manifestació del 29 de març a la plaça de l’Ajuntament de València. / JORDI BOLUDA

12 / 202 / MAIG 2007

1166 ddee ffeebbrreerr ddee 22000077Un centenar de delegats i delega-des de l'STEPV-Iv, CGT-CAT i AFID-CV es concentren davant el Palaude la Generalitat per exigir la nego-ciació. El sindicat proposa concen-tracions per al 5 de març a Alacant,Castelló i València; noves assem-blees i concentracions al mesos demarç i abril, i una proposta de jor-nades de vaga per al final demesos de març i abril.

2200 ddee ffeebbrreerrLa reunió de la Mesa Sectorialsobre retribucions acaba senseque l'Administració faça cap pro-posta. El Sindicat exigeix el compli-ment del Protocol de Negociacióen tots els seus termes, incloent-hila regulació de la jornada continua-da o la salut laboral.

RReeuunniióó 2288 ddee ffeebbrreerrL'Administració es limita a pregun-tar per les propostes sindicals.

55 ddee mmaarrççVora 3.000 persones es concentrena Alacant, Castelló i València.

1133 ddee mmaarrççEl Secretariat del STEPV-Iv es reu-neix per valorar la negociació.

2222 ddee mmaarrççSTEPV qualifica de burla al profes-sorat les declaracions de la

Conselleria que condiciona elpagament de la descompensaciósalarial a un informe sobre la dis-ponibilitat econòmica d'Hisenda idemana la intervenció del presi-dent Camps.

2255 ddee mmaarrçç.. LLaa vvaaggaa ii llaa uunniittaatt ssiinn-ddiiccaallEl Sindicat intenta arribar a acordsamb la resta de sindicats. Convocareunions i manté contactes perso-nals i telefònics. Alguns sindicatsno accepten ni assistir a les reu-nions conjuntes. El Sindicat declaraque la negativa a adoptar posicionscomunes entre tots els sindicats nopot convertir-se en una coartadaper a no fer res i, assumint la seuarepresentativitat en el sector, deci-deix impulsar la negociació i, ara,la mobilització.

2277 ddee mmaarrçç.. SSTTEEPPVV-IIvv mmaannttéé llaaccoonnvvooccaattòòrriiaa ddee vvaaggaa..La Conselleria anuncia la convoca-tòria d'una Mesa Sectorial per al 3d'abril. El Sindicat declara que l'a-nunci de la convocatòria de lamesa no es una garantia suficientper a replantejar-se les mobilitza-cions si no s'acompanya amb pro-postes i adverteix que no acceptaràcap proposta que no situe el pro-fessorat valencià entre els millorspagats de l'Estat o que no abordeel conjunt dels temes que es rei-vindiquen.

2299 ddee mmaarrçç.. VVaaggaa La vaga és un èxit de participació. El60% hi participa. A Alacant més del70%, a Castelló entre el 50/60% i aValència el 57%. En la manifestacióparticipen més de 8.000 persones.

RReeuunniióó 33 dd''aabbrriillEl seguiment massiu de la vaga ser-veix per a desbloquejar la negociació iobliga a Educació, per primera vega-da, a presentar una proposta retribu-tiva concreta, que no estava previstaamb anterioritat. L'Administració nopresenta cap proposta sobre la restade temes i convoca una nova reunióper al 12 d'abril.

1111 dd''aabbrriillLa Conselleria desconvoca, unila-teralment, la Mesa Sectorial i l'a-jorna fins al dimecres 18. Aquestamanera d'actuar no és nova en elprocés negociador i la Conselleriatorna al que fins llavors era habi-tual. El Sindicat convoca assemble-es per als dies 17, 18 i 19 d'abril.

1188 dd''aabbrriill.. UUnnaa ooffeerrttaa mmiilllloorr,, ppeerròòqquuee eennccaarraa ééss iinnssuuffiicciieennttEl Sindicat insisteix que cal fer unmajor esforç en el complementespecífic, que es el que cobra tot elprofessorat i el que compta per ales pagues extres (els sexennis noho fan) i considera un avanç quel'Administració es comprometa acomplir l'acord d'educació infantil

(2005), a signar l'acord de plantillesde formació professional (2002) i acrear els 16 llocs de treball delsserveis de prevenció pendents(2005).Ara bé, es continua sense desblo-quejar la situació de la resta detemes. La Conselleria convoca auna nova reunió per al 26 d'abril.

2255 dd''aabbrriillEl Sindicat anuncia que ha convo-cat una vaga per al 10 de maig.L'Administració convoca de mane-ra urgent la una reunió sobre el plaConcilia.

2266 dd''aabbrriillEl Sindicat no està d'acord amb ladarrera proposta retributiva, mantéla convocatòria de vaga i denunciaque la Conselleria només vol tan-car un acord retributiu, ignorant laresta de temes.

33 ddee mmaaiiggTots el sindicats donen suport al'última oferta de l'Administració.STEPV-Iv, intentant fer un últimesforç de negociació que recullatotes les posicions sindicals, pre-senta una contraoferta centrada -en la vessant retributiva- en lareducció dels terminis de paga-ment i de la revisió de l'acord quesorprenentment no obté el suportde cap sindicat. La Conselleria escompromet a contestar a l'STEPV

abans de la Mesa del 8 de maig,però la resta de sindicats convo-quen una roda de premsa el dia 4per anunciar que accepten la pro-posta de la Conselleria, cosa queafavoreix la negativa de laConselleria a admetre la contrapo-posta de l'STEPV-Iv. Increïble.

77 ddee mmaaiiggPresentada la proposta d'acordredactada per la Conselleria.Només l'STEPV-Iv la fa pública enla seua web perquè el professoraten prenguera coneixement. Lesassemblees d'aquest mateix diarebutgen la proposta del'Administració.

88 ddee mmaaiigg ddee 22000077Els sindicats, FE-CCOO-PV, ANPE,FETE-UGT, CSI-CSIF i CEMSATSEsignen la proposta definitiva pre-sentada, però no figura allò quehavien anunciat en relació a un"nou marc legal per a l'establimentde jornada i calendari". La firma del'acord es fa fora de la MesaSectorial per evitar que l'STEPV-Ivhi siga present.El Sindicat, després de valorar elque havien dit les assemblees,transforma la vaga en concentra-cions a Alacant, València i Castellóper expressar el rebuig del profes-sorat al document firmat i conti-nuar treballant per un millor acordper a tot el professorat.

Seguretat i Salut laboral La Conselleria d'Educació no compleix lleis niacords. Està pendent l’elaboració dels planstriennals de gestió, de formació i d'emergèn-cia i autoprotecció escolar, coordinació de laprevenció, vigilància de la salut, adaptació icanvi de llocs de treball, provisió completadels Serveis de Prevenció... El nou acordnomés recull una mínima part.

JornadaReivindiquem la regulació de nous models dejornada mitjançant una norma que possibiliteque la comunitat educativa puga decidir el

model de jornada escolar del seu centre,incloent-hi la continuada.

Professorat interí La millora de l'acord del professorat interí ide la gestió de les borses de treball per fermés àgils les substitucions del professoraten situació de baixa passen, després demesos de negociació en multitud de comi-sions tècniques, a millor vida. El mateixdimarts 8 han afegit en el document signatque negociaran un nou acord. Com? Igualque fins ara?

Convivència Escolar Cap compromís (ni retòric) de negociar unPla Integral de Convivència que contemplemesures reals per millorar-la. Cap refe-rència a la reducció de les ràtios, lapotenciació de l'acció tutorial, la dotacióde més personal per als departamentsd'orientació, l'aplicació de plans de convi-vència, l'elaboració d'estratègies i proto-cols conjunts davant les diverses situa-cions que es poden produir (agressions,accidents...), la regulació i aplicació de ladefensa jurídica del professorat, lacol.laboració de les diferents administra-

cions i la participació de la ComunitatEducativa en el Observatori de laViolència.

Conciliació de la vida laboral i personal El Sindicat va demanar, en la reunió del dia26 d'abril, l'aplicació del decret de permisos illicències que s'està aplicant a la resta delpersonal de la Generalitat Valenciana. A més,vam demanar la negociació d'un veritable PlaConcilia. L'Administració va presentar undocument que només és la modificació deldecret de permisos i llicències i poca cosamés.

Reivindicacions que no estan en l'acord

Febrer de 2005. El protocol denegociacióA iniciativa de l'STEPV-Iv tots els sindicatsde la Mesa Sectorial d'Educació vam firmarel protocol de negociació amb l'objectiu d’a-bordar la negociació de manera temporitza-da i global.

Febrer de 2007. Plataforma rei-vindicativaAl llarg de tot el procés de negociació, elSindicat va denunciar la falta de compro-misos concrets, l'incompliment reiterat demolts temes o l'ajornament indefinit d'al-tres.

Alguns aspectes es van desbloquejar par-cialment, amb incompliments reiterats:acord de plantilles d'Infantil (incomplit irecuperat ara), publicació de l'acord deplantilles FP (incomplit i recuperat ara),decret de funció directiva (publicat tard ien pitjors condicions que en altres comu-nitats), centres de FPA (aplicat un any méstard del que s'havia acordat), ofertes d'o-cupació pública (publicades sempre senseel suport majoritari de la mesa), i ordreper a l'atenció domiciliària i hospitalària(publicat sense el suport de cap sindicat).Altres temes es van enquistar sense avan-çar: professorat interí; criteris de creació i

supressió d'unitats en els centres desecundària, catalogació lingüística, xarxade CEFIRES; formació permanent. Altreshi figuren una vegada i es perden en l'o-blit: llicències per estudis; itineràncies;majors de 55 anys; ensenyament d'idio-mes...I altres ni tan sols van a la mesa, com elcalendari escolar i la jornada, modificaciódels reglaments orgànics i funcionals,ensenyaments especialitzats: plantilles iprovisió, inspecció educativa, revisió del'ordre que regula les necessitats de com-pensació educativa, defensa jurídica i res-ponsabilitat civil, mesures per a la igualtat

de gènere, reglaments orgànics i funcio-nals d'Ed. especial i ensenyaments derègim especial, plantilles de centresrurals i centres d'Ed. especial i plantillesde PAS.Pel gener de 2007, el Consell Nacional del'STEPV-Iv, després de concloure que caliadonar un impuls a la negociació i que l'ú-nica eixida era la mobilització, elabora unaplataforma reivindicativa amb els temesque calia prioritzar abans de les eleccionsautonòmiques.

Crònica d'una negociació inacabada

Per a no perdre memòria

En 2005, tots els sindicats van donar suport a un protocol que pretenia regular les negociacions

MAIG 2007 / 202 / 13

El 8 de maig de 2007 es va signar un acordentre cinc organitzacions sindicals i laConselleria d'Educació. El document, queva ser anunciat com un "acord històric"amb tabalets i dolçaines, amb foto i caresde felicitat incloses, no és el que necessitael professorat i el sistema educatiu valen-cià. Al contrari és insuficient, injust iincomplet.

Molt abans, el 15 de febrer de 2005 es sig-nava un document -el protocol de negocia-ció- entre tots els sindicats i la Conselleriad'Educació que volia ser una eina per des-bloquejar una negociació en via morta. Elbalanç de la negociació d'aquest períodeno pot ser positiu. Només quatre temeshan acabat amb acord. Dos d’ells (lesplantilles d'Educació Infantil i la SalutLaboral) s'han incomplit sistemàticament.De la resta de temes ni parlar-ne.

En aquest context d'incompliments i deparàlisi, el Sindicat va presentar, en elmes de gener, una proposta unitària a laresta de les organitzacions sindicalsrepresentatives del sector de cara a forçarl'Administració a arribar a un acord quemillorara la situació. Aquestes organitza-cions sindicals no ho van acceptar. Malgrataçò, hem continuat insistint, en nombro-ses ocasions, en la possiblitat d'arribar-hi.Per exemple, convocant reunions unità-ries, com el 20 de febrer o el 23 d'abril.Ara, amb la signatura de l'acord, s'han fetpalesos els veritables motius de la seuanegativa.

Les nostres reivindicacionsEn concret, la negociació de les mesuresper la convivència en els centres educa-tius, les mesures de conciliació de la vidalaboral i personal, la regulació de la jorna-da continuada i del calendari escolar, lamillora de la gestió de les borses de tre-ball i de les condicions laborals del profes-sorat interí i l'homologació retributiva delprofessorat. També el compliment dels

acords signats (seguretat i salut laboral iplantilles d'educació infantil) i la signaturade l'acord de plantilles de formació profes-sional.

L'Administració valenciana ha tingut 28mesos per a negociar tots aquests aspec-tes laborals. No ho ha fet. Només desprésde les concentracions, manifestacions i dela vaga massiva del passat 29 de març vaacceptar de presentar un primera propos-ta retributiva. La vaga proposada perSTEPV-Iv, CGT-CAT i el sindicat de profes-sorat interí AFID-CV va ser convocada asoles a causa de la negativa de la resta deles organitzacions sindicals a fer-ho con-juntament. Malgrat la seua actitud desmo-bilitzadora, una gran part del professoratvalencià va seguir la vaga i es va manifes-tar pels carrers de València. La vaga vaobrir el camí de la negociació. Gràcies a lapressió dels vaguistes i de les personesque no pogueren fer la vaga per estarcobrint els serveis mínims, l'Administracióes va veure obligada a asseure's a nego-ciar. Sense aquesta pressió, ara no hi hau-ria cap acord. Però l'actitud de feblesa ientreguisme d'algunes organitzacions sin-dicals ha impedit que l'acord fóra millor.Des del primer moment van renunciar apressionar i defendre els interessos de lestreballadores i treballadors i van fer costata l'Administració educativa.

Per altra banda, mentre el Sindicatdefenia un augment lineal, per als 53.000professors i professores, i que tots elstemes de la plataforma es negociaren,altres sindicats advocaven per aprofundiren la divisió salarial i renunciaven a com-promisos reals. Això va posar les cosesfàcils a l'Administració. Tenia el suport decinc sindicats per a fer el que volguera. Iaixí ha passat. Les negociacions dels dies3, 18 i 26 d'abril i del 3 de maig han con-clòs en un acord que destina 87 milionsd'euros al complement específic, el quecobrem tots, 47 milions d'euros als sexen-nis i 15 als càrrecs directius (sense con-cretar com es repartiran ni si les seccionso els centres de FPA hi estan inclosos).Com es veu, existeix una desproporció

entre els diners que es destinen al com-plement específic i el que va a parar alssexennis. És una aposta compartida perl'Administració i els sindicats signants percrear més divisions salarials, per anar encontra d'un model educatiu i de treballcooperatiu i democràtic. És avançar en leslínies del que es pretén fer amb el futurEstatut del Professorat que s'ha de nego-ciar amb el Ministeri d'Educació i que pre-veu substituir els sexennis per graus.Tampoc no és cert que serem el professo-rat millor pagat de l'Estat, ni que millora-rarem la nostra posició en la taula compa-rativa de les retribucions. No menys de 5comunitats autònomes ens superaran ipotser seran moltes més perquè al PaísValencia no hi haurà revisió retributiva finsal setembre de 2009.

Però, a més, els temes que s'incorpo-ren a l'acord no són suficients. L'acord diuque es complirà l'acord de plantilles d'e-ducació infantil. Només faltaria que no hofera quan ja s'ha incomplit un termini de laseua aplicació. També es diu que es nego-ciara un nou acord de professorat interíque estarà en vigor el curs vinent. Doncsbé, la negociació d'aquest acord hauriad'haver estat acabada el 31 de març de2006! Sobre el personal interí no es diu sicobraran o no sexennis, ni tampoc sihomologaran les seues retribucions ambles de Catalunya. Que fàcil li li ho hanposat a l'Administració!

Les plantilles de Formació Professionaldiuen que les publicaran en el DOCV quanhavien d'estar publicades fa 6 anys!

El pla Concilia es queda només en una

revisió del decret de permisos i llicències.Respecte a la seguretat i salut laboral,

tots els sindicats hem denunciatl'Administració davant de la Inspecció deTreball per no complir ni la llei de riscoslaborals ni l'acord de juliol de 2006 sobreseguretat laboral. Ara, per adornar l'acord,se signa un document que té molta palla ipoc de gra.

Tampoc no existeix cap referència a lajornada continuada. L'Administració ha ditque no pensava signar cap documentsobre jornada i que tractaria l'assumptedesprés de les eleccions autonòmiques.Algú s'ho creu? Nosaltres no. Si ara, ambuna contesa electoral a prop, no s'avenena parlar-ne, quines garanties tenim que hofacen en el futur? Si tan important eraaquest tema per algunes organitzacionssindicals que han estat fent cursos i pro-jectes, criticant a tothom pel tema i fentuna bona campanya publicitària, com jus-tifiquen que no hi haja cap referència en eltext de l'acord. Ara diran al professoratque no era el moment, que ja ho farandesprés de les eleccions, que... tot excu-ses. Nosaltres anunciem, ara i ací, que nopararem de treballar fins a aconseguir-nela regulació.

Però n'hi ha més. Moltes declaracionsdel conseller, però cap referència en l'a-cord a la convivència en els centres. Araningú no se'n recorda, dels problemes quehi ha.

Molts oblits, però del que no s'han obli-dat d'incloure-hi és de la creació d'unacomissió de seguiment per a excloure'nl'STEPV-Iv.

La conclusió és clara i diàfana, l'acordés insuficient i incomplet, deixa les manslliures a l'Administració i suposa unarenúncia a millorar les condicions laboralsdel professorat. A més, tot açò sensehaver-ho consultat en cap moment.

El Sindicat, però, continuarà lluitant perun acord per a totes i tots. Gràcies per lavostra col·laboració i pel vostre suport.Malgrat tot, entre totes i tots ho aconse-guirem.

No firmem un document incomplet i insuficient

L'acord deixa les mans lliures a l'Administració i suposa unarenúncia a millorar les condicions laborals del professorat sense haver-hoconsultat en cap moment.

Aspecte de la manifestació del 29 de març / JORDI BOLUDA

STEPV-Iv aposta per continuar pressionant fins aconseguir un acord per a tot el professorat

14 / 202 / MAIG 2007

La concentració del 16 defebrer davant el Palau de aGeneralitat, les concentra-cions del 5 de març a Alacant,Castelló i València, la vaga del

passat 29 de març de 2007han obligat a la Conselleria aseure's a negociar com nohavia estat possible en 28mesos de negociació.

Si hi ha un acord retributiu és gràciesa la mobilització del professorat

La quantia de ComplementEspecífic continua allunyadade les comunitats autònomescapdavanteres en l’estatespanyol, els terminis conti-nuen essent massa llargs i laglobalitat de l’oferta econòmi-ca només beneficia el 10% delprofessorat. Algunes comuni-tats autònomes continuenestant millor pagades i enrelació a d’altres, quan l’acordfinalitze la diferència haurà

tornat a eixamplar-se.La resta de temes, tan impor-tants com els retributius, noestan contemplats en l’acordde manera satisfactòria (saluti seguretat en el trebal, jorna-da continuada i calendari,millora de les borses de tre-ball i de les condicions labo-rals del professorat interí imesures per millorar la con-vivència en els centres de tre-ball).

L’augment retributiu és insuficient,mal distribuït i injust

El Sindicat lamenta que altresforces sindicals no s’hagensumat a la pressió exercidapel professorat. Al contrari delque ha passat en la resta desectors dependents de laGeneralitat (Administració del

Consell, Justícia, Sanitat,Administració Local…) o enaltres comunitats autònomes,s’han negat a participar en lamobilització i han intentat fre-nar les iniciatives reivindicati-ves.

Els sindicats signants no han tingut encompte les demandes del professorat

La signatura de l’acord notanca cap reivindicació.STEPV-Iv continuarà –amb laparticipació de tot el profes-sorat- insistint en la consecu-

ció d’un acord que contempletot el professorat valencià ipromourà les accions quecalga per reconduir l’actualsituació.

Les mobilitzacions no s’aturen ambla signatura de l’acord

En definitiva, els propersmesos mantindrem la línia detreball que hem dut endavantdes de sempre: informaciótransparent, puntual i directaal professorat; consulta de lesdecisions a prendre en

assemblea; reivindicació demillores de les condicionslaborals del professorat i del’ensenyament públic; mobi-litzacions quan calga per fersentir la veu del professorat.

Informació, transparència,consulta,reivindicació i mobilització

S'ha anunciat que amb aquest acordens homologuem a les retribucionsde comunitats com Catalunya.

Tanmateix no es diu que a Catalunyal'acord conclou al final de 2008 i acíconclou al final de 2009, raó per laqual tornarem arrere.

Tampoc es diu que una persona amb5 sexennis (la millor pagada de l'a-cord) hauria cobrat a Catalunya finsal gener de 2010, 5.527 € més.

Tampoc no es diu que, malgrat ques'ha optat per fer un augment nolineal, que poguera cobrar tot el pro-fessorat i que s'ha optat per la dife-renciació salarial, no s'incorporenaltres quantitats que cobren aCatalunya en el tram dels específics.

I també s’han oblidat de dir que aCatalunya el professorat interí quereuneix les condicions cobrarà l'equi-

valent als dos primers sexennis i apartir de 2008, el tercer.

I tampoc que la part dels sexennis noes cobra en les pagues extres.

I tampoc…

De veritat que l'acord:"Es un acuerdo histórico y muy ven-tajoso para los docentes valencianos,ya que sus condiciones les sitúan a lavanguardia de España en materiaretributiva", com afirma el consellerd'Educació, Alejandro Font de Mora.O, com afirmen els sindicatsfirmants, que l'acord:

"Ha sido el mejor posible.""Nos situará en primera posicióncuando se acabe de implantar.""Acaba con la deshomologaciónsalarial.""Cierra un ciclo de negociacióniniciado en febrero de 2005."

Qui cobrarà?Quan el dia 1 de gener de 2010 finalitze l'aplicació del'acord, només el 10% del professorat en cobrarà latotalitat. Observeu la distribució del professorat:

Cinqué sexenni 10% del total de professoratQuart sexenni 22%Tercer sexenni 36%Segon sexenni 49%Primer sexenni 62%Cap sexenni 38%

Què cobrarà el professorat?

“Si dos persones fan elmateix treball, per quèhan de tindre diferentsalari?”

“A 1 de gener de 2010, la diferèn-cia salarial mensual entre 2 per-sones de 0 i 5 sexennis, des-comptant triennis, serà de 550 €”

Docents valencians es van concentrar el 10 de maig davant de la Generalitat per denunciar l’acord./ J. BLANCO

MAIG 2007 / 202 / 15

Rafa MirallesPedro Olivares, que es jubila a final de curs,va pertànyer al primer consell de Redacciód’ALLIOLI i sempre ha estat un sindicalistaentusiasta, de verb fàcil i gran memòria. Enaquesta entrevista rescata detalls de la gène-si del moviment democràtic de mestres enles comarques d'Alacant.

S’autodefineix com marxista autodidacte “finsa cert punt”, una ideologia que deu molt a lesconverses que escoltava en la barberia delseu pare, un comunista represaliat durant laDictadura. “En aquells debats vaig aprendremolt”, reconeix. En 1961 ja és un treballadorde l'ensenyament que organitza amb el seualumnat un grup de teatre, La Màscara, ambel qual guanya tots els premis en el primercertamen de teatre universitari, “menys el demillor director”, subratlla amb ironia. En 1967participa en la constitució de la Comissiód'Educació del Club d’Amics de la Unescod'Alacant, el principal viver de l'oposiciódemocràtica en la ciutat. Des d'allí es denun-cien les mancances dels barris, degudes algran creixement de la immigració. Des de 1981 Pedro Olivares és mestre delcol·legi públic Cervantes de Santa Pola (elBaix Vinalopó), un centre de referència que,explica orgullós, “segueix fidel als seus prin-cipis originals: el funcionament democràtic,el consell de delegats, les assemblees declasse, el treball en els valors de la toleràn-cia, la solidaritat, el respecte al medi, l'educa-ció per a la pau, la implicació de les famílies através de l’ampa…”. De fet, prossegueix, “a lanostra escola assisteixen fins i tot els fills dela burgesia liberal del poble”. L'entrevista es desenvolupa el 30 de març,l'endemà a la jornada de vaga de docents queva convocar l’STEPV.

— Quina anàlisi en fa, de la vaga d'ahir? — El balanç és clarament positiu perquè hihavia motius sobrats per a fer-la. A SantaPola, la incidència en els col·legis va serabsoluta, d’un 90%. No entenc com sindicatsque es diuen de classe no la van convocartambé quan coneixen perfectament la dete-

rioració de la xarxa pública de l'ensenyament.

— Com explicar llavors la seua actitud? — El caràcter sociopolític que ha de tindre unsindicat obliga a reivindicar polítiques socialsque milloren els serveis públics per a garantirl'estat del benestar per a tots. El perill queels sindicats es convertisquen en organitza-cions burocratitzades, dedicades sobretot a lagestió, és real. I aquest és també un risc quecorrem nosaltres si no es produeix un rear-mament ideològic.

— Què vol dir? — Vivim en una societat cada vegada mésdespolititzada i els mitjans de comunicaciómodelen l'opinió pública per posar-la al ser-vei dels grups econòmics dominants. Peraixò, és necessari conéixer els problemesreals dels ciutadans per a desplaçar-se, desd'ací, a les grans qüestions humanes, socials,econòmiques i polítiques que els afecten. Iaquesta funció l'han de realitzar també elssindicats que es diuen de classe.

— Vosté va ser un dels impulsors del movi-ment assembleari de mestres que es va ges-tar a Alacant a la fi del franquisme. Comexplica que en aquell context advers fóra pos-sible la unitat? — Quan vam començar a moure'ns, pels anyssetanta, érem uns pocs nuclis reduïts demestres que proveníem de diferents sensibili-tats polítiques i religioses, comunistes, mar-xistes i cristians. Però el treball unitari, sensesectarismes, ens va fer créixer ràpidament.Treballàvem junts respectant els diferentsnivells de conscienciació de cadascú en lalluita per les llibertats i en defensa de l'escolapública.

— Quins temes els preocupaven més? — Parlàvem dels nous enfocaments pedagò-gics, les assemblees de classe, les tècniquesFreinet, la impremta escolar... i també sobrela realitat del país, la construcció d'una escolaque no estiguera al servei del poder, unaescola gratuïta, laica i gestionada democràti-cament.

— No existia cap precedent històric que mos-trara que era possible treballar així. — Al principi hi va haver certes reticències,perquè era insòlit que coincidírem reflexio-nant i treballant conjuntament persones ambdiferents sensibilitats ideològiques. Però vaser precisament això el que va propiciar que ala primeria de 1973 ens reunírem en l'EscolaNormal de Magisteri d'Alacant més de 2.000docents en una assemblea que va derivar enla primera lluita reivindicativa dels ensen-yants des de la Guerra Civil en la qual exigíemmillores econòmiques i un col·legi professio-nal.

— Un col·legi de mestres que al final no vaquallar… — La constitució del col·legi, que era unatapadora per a sortejar els impedimentslegals per a treballar, no va prosperar i, peraixò, vam crear, en 1974, l'associació d'anticsalumnes de Magisteri, a través de la qualorganitzem debats que ens permeten contac-tar amb les noves generacions d'ensenyantsque eixien de l'Escola Normal. En 1976 leslluites van arribar al seu punt àlgid i el minis-tre Robles Piquer es va veure obligat a convo-car eleccions per comptar amb un represen-tant dels mestres per cada província amb elqual poder negociar. I en aquell procés elec-toral el nostre candidat Vicent Sellés va arra-sar.

— No obstant això, aquell procés unitari vafracassar poc després. — En la Dictadura, excepte en les grans ciu-tats, hi havia molts docents addictes alRègim. Després de la mort de Franco, en lesprimeres lluites reivindicatives impulsadesdes de la Coordinadora de Mestres, vam

intentar que no es constituïren federacionsd'ensenyament de CCOO i UGT, perquè aixòtrencava la possibilitat de construir una orga-nització unitària en l'ensenyament. Vam trac-tar d'evitar-ho, però des de Madrid es vadonar l'ordre de constituir-les, un fet crucialque va frustrar els nostres esforços i va impe-dir constituir un sindicat que integrara totesles sensibilitats.

— Connectar això amb l'actualitat permetentendre millor l’estil de treball del Sindicat… — STEPV es diferencia bàsicament d'altressindicats per la seua organització, basada enl'assemblea. Molts militants segueixen impli-cats en les lluites reivindicatives dels seuspobles i barris, en les ampes i les associa-cions de veïns… En el nostre estil de treball,la inquietud d'educar per crear ciutadans lliu-res amb esperit crític va unida a una claraaposta per analitzar la societat on els jovesvan a viure.

— Amb la perspectiva que donen més dequaranta anys en la bretxa, quins aspectes elpreocupen més de la vida sindical? — Crec que el Sindicat ha d'afrontar ara elrepte d'emprendre el reemplaçament gene-racional dels seus dirigents. Ara mateix, aAlacant, les persones més joves comprome-ses de manera permanent amb el nivell d'exi-gència de l’STEPV, tenen 48 anys. Necessitemun relleu generacional sense traumes quemantinga els senyals d'identitat per evitarconvertir-nos en un altre sindicat més.

— Però sembla que els treballadors de l'en-senyament han reconegut àmpliamentaquesta experiència en les últimes eleccionssindicals.— És veritat que, a pesar de la desmobilitza-ció i la despolitització general, reflexos d'a-quest moment històric, STEPV segueix sent elsindicat majoritari perquè compta amb laconfiança i el vot de molta gent que, sensecompartir necessàriament el compromís polí-tic d'alguns dels seus responsables sindicals,valora per damunt de tot la seua honestedat iel seu treball, que són les autèntiques clausque expliquen el reconeixement reiterat ambquè comptem. Cada quatre anys, quan arribala convocatòria d'eleccions en l'ensenyament,el Sindicat em crida perquè el represente enla mesa electoral. Durant tres mesos conviscamb companys d'altres sindicats que acabenper reconéixer en privat que la implantació del’STEPV només s’explica pel compromís fermde molts dels nostres militants.

“Necessitem un relleu generacional sensetraumes que mantinga la nostra identitat”

Pedro Olivares, mestre i sindicalista

ENTREVISTA

Pedro Olivares, a la porta de la seua escola, després de l’entrevista / JORDI BOLUDA

“Hi ha un perill real que els sin-dicats es convertisquen en orga-nitzacions burocratitzades, dedi-cades sobretot a la gestió”.

“Companys d'altres sindicatsreconeixen en privat que laimplantació de l’STEPV noméss’explica pel compromís ferm demolts dels nostres militants”.

16 / 202 / MAIG 2007

Suspeses les reunionsamb la Conselleria per laconvocatòria d’eleccions

AllioliEn la reunió de la comissió deseguiment del 14 de març, lasegona que se celebra en 2007, laConselleria d'Educació va anun-ciar l’ajornament de les negocia-cions amb els sindicats i lespatronals fins després de leseleccions autonòmiques convoca-des per al 27 de maig. STEPV-Ivs’hi va oposar i es va queixar al'Administració “per la pèrdua detemps a què ens té acostumats iper la ineficàcia de les reunions”.En l’anterior comissió,l'Administració va proposar unllistat de temes a abordar, aixícom un calendari de reunions. Ahores d’ara hi ha un seguit deqüestions pendents que s’han deresoldre amb urgència.

Recol·locacióNo hi ha noves mesures per arecol·locar els treballadors i lestreballadores en borsa.L'Administració considera invàli-

des les propostes unitàries delssindicats i tampoc no ofereixalternatives viables. Conselleriaplanteja que el personal afectatpodria recol·locar-se en aulesPASE encara que, va precisar, “lacontractació no estaria vinculadaobligatòriament a la recol·loca-ció”. És a dir, si s'aprova aquestprograma, el centre podrà con-tractar qui vulga.

La Conselleria es nega a pagarles indemnitzacions incentivadesquan no hi haja una relació direc-ta entre l'aula suprimida i el llocde treball de la persona acomia-dada. Pel que fa a les indemnit-zacions incentivades parcials,l’Administració guarda silenci. Enconseqüència amb tot això, lessolucions relacionades amb larecol·locació s’ajornen fins des-prés les eleccions.

Paga de 25 anysDesprés d’any i mig sense solu-cions, Educació no ha obtingutcap resposta de la Conselleriad'Hisenda sobre la data d’inici delpagament de la paga de 25 anys.El director generald'Ensenyament va comunicar queseguirà intentant resoldre-ho “almés prompte possible”.

Ampliació plantilles d'InfantilL’ampliació de les plantillesd'Educació Infantil ve determina-da per l'ampliació de les planti-lles en el sector públic i nomésafectaria els centres de dues omés línies. Cal recordar queConselleria segueix incomplintl'acord signat per a l’ensenya-ment públic.

Plantilles de Cicles FormatiusLes negociacions sobre els CiclesFormatius estan aparcades i no hiha perspectives d’acord a curttermini. Els problemes estancentrats sobretot en la formacióde grups. D’altra banda, en l’en-senyament concertatl'Administració planteja proble-mes que no qüestiona en el sec-tor públic.

SexennisLa negociació sobre els sexennises manté amb la mateixa situaciódels darrers mesos.L'Administració planteja proble-mes per la paga de 25 anys i lespatronals volen determinar laformació necessària per a cobrarels sexennis. Per la seua banda,els sindicats demanen que s'apli-que la mateixa normativa que enl’ensenyament públic. Ambaquestes diferències, no hi haperspectives immediates per aarribar a un acord.

Salaris i endarrerimentsL'Administració ha informat queels treballadors percebran elsendarreriments de 2006 —Infantili Primària, 292 euros;Secundària: 314,62 euros— en unpagament únic, però que mancala confirmació d’Hisenda.

Es desconeix quan es faràefectiva, per part de Conselleria,l’actualització de la nòmina de2007, d’acord amb les taules

salarials (BOE del 12/4/2007).Resta pendent una reunió ambl'Administració per a actualitzarel complement autonòmic i ferefectiva l’homologació amb elsector públic (el professorat del’ensenyament públic experimen-tarà un increment del 33,33% enel complement específic de lespagues extraordinàries).Finalment, els endarrerimentsacumulats des de gener de 2007es cobraran en un pagamentúnic.

Permís de paternitatEl BOE publicava el 23 de març lallei d'igualtat que preveu un per-mís de paternitat retribuït de 13dies. En compliment de la llei, laConselleria d'Educació ha cursatals centres concertats una circu-lar informativa en la qual s’indicaque la substitució del treballadoracollit a la nova disposició anirà acàrrec de l'Administració. El per-mís, afegit als tres dies retribuïtsper naixement d’un fill o una filla,es podrà gaudir durant tot elperíode de permís de baixamaternal o immediatament des-prés.

Acumulació de lactànciaEls sindicats han proposat al’Administració que assumiscal'acumulació de les hores de lac-tància, un fet que permet la llei sihi ha un acord autonòmic sobreel particular. En la comissió deseguiment, la Conselleria s’hi vainhibir adduint que els funciona-ris, els representants dels qualsnegocien amb l’Administració elpla Concilia, encara no es podenacollir a aquests avantatges.

Educació ajorna de manera unilateral les negociacions finsdesprés del 27 de maig

ENSENYAMENT PRIVAT

Carme Garcia Font

Les educadores d’Infantildel cicle 0-3

AllioliLes escoletes del primer cicled’Infantil estan en dansa. Lasocietat ha canviat i aquests cen-tres educatius per a xiquets ixiquetes d’entre 0 i 3 anys tambéhan millorat en alguns aspectes.Tanmateix, per arribar a ser con-siderades ‘escoletes de qualitat’ha de ploure molt. Per començar,apunte a continucació una llargasèrie de mancances.La ràtio. Abans hi havia menysalumnes per classe, però ara lanormativa legal permet augmen-tar la ràtio alumnes/aula fins ahuit per al grup de 0 a 1 any; 13,per al grup d’entre 2 i 3 anys; i 20per al d’1 a 2 anys. Que vinguen aeducar els que han determinataquesta ràtio! O és que pensenque les educadores som comTarzan? Les ràtios han de sermolt inferiors, per a permetreuna atenció més adequada a lesnecessitats de l’alumnat.Les titulacions. En el primer cicled’Infantil treballen persones amb

dues titulacions: mestres i edu-cadores. Per què s’acceptaaquesta diferència, inexistent enles escoles del segon cicled’Infantil i en tota la Primària? Sitraslladàrem aquesta qüestió deles titulacions al camp de la salut—com ja advertia BartoloméCossío, un pedagog il·lustre de laprimeria del segle XX—, ensexclamaríem. Ningú no consenti-ria que els que han cursat menysestudis de medicina foren metgesde les xiquetes i dels xiquetsmenors de tres anys. No s’enten-dria que als pediatres se’ls exigi-ra una titulació inferior a la delsseus companys de medicinageneral i especialistes. Cal unatitulació única de mestrad’Infantil per al personal que tre-balla a les escoletes. Només encasos molt específics es podriarecórrer a un altre personal edu-cador.L’economia. Les famílies han depagar les despeses educatives deles seues criatures menors de 3anys. En canvi, l’escolarització del’alumnat des dels 3 fins als 16anys és gratuïta. Per què? Elsalari que rep el personal de les

escoletes, fixat pel conveni, ésper a posar-se a riure… per noplorar. Urgeix homologar el salarid’aquest personal al de la restade professionals educatius. Consideració social. Encara espoden sentir comentaris, no sé simalintencionats, que no fan gensde gràcia. Per exemple, algunsencara es dirigeixen a nosaltrescom “les xiques” —per cert, lameua iaia em deia que “lesxiques” exercien un altre ofici— iens demanen més paciència pera suportar el mal d’esquena pro-vocat per agafar al braç elsmenuts i les menudes. També hiha qui ens comenta coses que notenen res a veure amb el que hade ser un professional com cal.D’altra banda, per als principalspartits polítics, sembla que l’edu-cació Infantil entre 0 i 3 anys ésinvisible, no existeix.El material. Ajuntaments i asso-ciacions de mares i de pares del’alumnat de les escoletes fantant com poden per a dotar lesaules amb un mínim de materialadequat, i en molts casos per alpagament del personal que hitreballa. La Conselleria

d’Educació hauria de transferirpartides pressupostàries alsajuntaments perquè aquests des-tinaren més recursos humans imaterials a aquests centres.L’horari. Tot el treball a les esco-letes 0-3 és de dedicació directaa l’alumnat, sense hores lectivesde no-docència. Aleshores, quanes reuneixen les educadores pera organitzar, comentar, progra-mar, coordinar i omplir la pape-rassa que els exigeix laConselleria? Quan realitzen lestasques pròpies dels equipsdocents i directius?Malgrat aquests problemes iballant amb la música dels par-tits polítics de torn, tinc espe-rança en el futur. Lluitaré per ladignitat d’aquesta etapa i la delsprofessionals que hi treballem,sobretot perquè el nostre alum-nat és important per a nosaltres.Com s’ha vist, als partits que hanlegislat sobre el particular sem-bla que no els importen massa.

Carme Garcia Font és mestra del’escoleta infantil Mixinetes,d’Almoines (la Safor).

‘Tarsanes’

OPINIÓ

JORDI BOLUDA

MAIG 2007 / 202 / 17

La Universitat Cardenal Herrera, condemnada per vulnerar la llibertat sindical i ideològica dels treballadors

Els tribunals anul·len els acomiadamentsde diversos professors del CEU

AllioliEn una sentència del 16 de gener, el jut-jat social núm. 4 de València va declararnul l'acomiadament del professorEnrique Selva Roca per la FundacióUniversitària San Pablo-CCEU per "vulne-rar la llibertat sindical" del demandant iva condemnar l'empresa a "readmetreel treballador, pagar els salaris de tra-mitació deixats de percebre des de ladata de l'acomiadament, i el pagamentd'una indemnització per danys de 5.448euros". La sentència assumeix la tesidel ministeri fiscal que havia sol·licitatla declaració de nul·litat de l'acomiada-ment en considerar que l'empresa vaatemptar contra els drets fonamentalsdel docent amb unes causes de discri-minació expressament prohibides per laConstitució.

La jutgessa va considerar "acreditat"que el demandant, un doctor en Històriaamb 14 anys d'antiguitat en laUniversitat Cardenal Herrera-CEU(abans CEU-San Pablo), va participar"des dels seus orígens en 2001 en lacreació d'un moviment sindical", que vadesembocar en la convocatòria d'elec-cions democràtiques de les quals es vaderivar "la creació d'un Comitéd'Empresa en aquesta Universitat". Lasentència considera provat "que cincacomiadaments més dels nou que esvan verificar pel juliol de 2006 tenen aveure amb la seua relació amb el Grupde Treballadors UCH-CEU". És a dir,amb el seu suport a la promoció d'aque-lla candidatura unitària del Grup deTreballadors, on hi havia afiliatsd’STEPV-Iv, CCOO i UGT, alguns mem-bres del comité van denunciar en eljudici que el Pla d'Ordenació Docent de

2003 i el sistema de contractacions,sense consultar el Comité d’Empresa,han operat com a instruments de "dis-criminació ideològica" en la sèrie d’aco-miadaments acumulats des de llavors.

La sentència recorda que "la doctrinaconstitucional considera el dret sindicalde defensa i promoció dels interessosdels treballadors fonamental" i recull elreconeixement del mateix rector del’UCH-CEU, Alfonso Bullón de Mendoza,que els acomiadaments eren "improce-dents". La sentència desmunta punt perpunt l'intent de l'empresa de demostraruna "caiguda en el rendiment" del pro-fessor Selva. A més a més, la jutgessaconsidera "provats" els mèrits acadè-mics i investigadors, avalats en el judiciper un escrit d'un total d’11 titulars i

catedràtics d'universitats espanyoles iestrangeres.

Un altre acomiadament nulEl judici contra la FundacióUniversitària San Pablo CEU a instàn-cies d’Àngels Álvarez Villa, una altraprofessora acomiadada, va suposar unaltre colp molt dur a la empresa. Enaquest cas, la sentència va reconéixerel clima de "repressió laboral" aplicatcontra els treballadors i les treballado-res que "van avalar o van promoure lesprimeres eleccions democràtiques deles quals va sorgir el Comitéd'Empresa", un fet que apunta cap a"indicis racionals de discriminació ide-ològica", que l'empresa ha estat inca-paç de desmentir. "La nul·litat de l'aco-miadament" de la professora Álvarez,dictada per la magistrada del jutjatsocial núm. 16 de València condemna elCEU "a la immediata readmissió, elpagament dels salaris des de juliol iuna indemnització de 6.349 euros perdanys i prejudicis". La sentència estimaque "l'acomiadament va ser una reaccióo represàlia enfront de l'activitat sindi-cal i llibertat ideològica, quan la no-afi-nitat amb la línia ideològica de la direc-ció manifestada per la demandant". Percontra, "l'empresa no va provar que l'a-comiadament obeïra a causes reals",amb l'agreujant que "en el judici va rei-terar el reconeixement de la improce-dència" sense demostrar "una disminu-ció de rendiment". Per tot això, la jut-gessa va considerar que "en efecte, l'a-comiadament forma part d'una cadenad'indicis de vulneració del dret fona-mental assenyalat [la llibertat de for-mar part o donar suport la creació delprimer comité]". Els demandants,sense faltes en els seus expedients,havien al·legat que l'empresa els vaacomiadar per motius ideològics.Condemna de l’STEPV-IIv

Els acomiadaments no es produeixen“per causes objectives” —com la titularde la UCH-CEU, la Fundació San Pablo-CEU, admet quan reconeix la seuaimprocedència—, sinó que estan mar-cats per una inequívoca desviació ideo-lògica. De fet, els professors deman-dants duien més de deu anys treballanten la universitat, el seu currículumestava acreditat per la institució avalua-dora de la mateixa Generalitat, i no exis-teix cap falta ni amonestació en el seu

historial laboral. La decisió de laFundació obeeix, per tant, a uns criterisde depuració ideològica que coincideixenamb els aplicats en els últims anys entots els centres que en depenen. Que elsprofessors represaliats donaren suportamb la seua signatura o la seua presèn-cia a una candidatura crítica en les últi-mes eleccions sindicals —el Grup deTreballadors, a què dóna suportl’STEPV-Iv i que va obtindre la majoriade representants en el comité d'empre-sa— no és gratuïta. Per contra, els tre-balladors de la UCH-CEU són conscientsdel clima de por, les arbitrarietats de ladirecció i les nombroses dificultats ambquè l'empresa tracta de pressionar els

representants dels treballadors, elsquals troben moltes dificultats per aexercir les seues responsabilitats sindi-cals. En aquest context, els acomiada-ments són percebuts com a represàliescontra els que mantenen postures acti-ves i crítiques enfront de la políticalaboral de l'empresa.

STEPV-Iv ha denunciat la gravetatd'aquesta situació, que tracta d’aplicaruna retallada inacceptable als drets i lesllibertats dels treballadors i treballado-res de la UCH-CEU. El Sindicat també haapel·lat als poders públics perquè assu-misquen les seues responsabilitats ivigilen el compliment de les condicionsde la concessió administrativa, recolli-des en la normativa legal de reconeixe-ment de les universitats privades.

ENSENYAMENT PRIVAT

La sentència recorda que "ladoctrina constitucional consi-dera el dret sindical de defensai promoció dels interessos delstreballadors fonamental" irecull el reconeixement delmateix rector de l’UCH-CEU,Alfonso Bullón de Mendoza,que els acomiadaments eren"improcedents".

“La decisió del CEU obeeix alscriteris de depuració ideològicaaplicats per l'empresa en elsúltims anys en tots els seuscentres. No és casual que elsrepresaliats van donar suporta la candidatura del Grup deTreballadors, on participal'STEPV, que va obtindre lamajoria de representants en elcomité d'empresa”.

Edifici de la Universitat Cardenal Herrera-CCEU en Alfara del Patriarca (l’Horta Nord). / ARXIU

18 / 202 / MAIG 2007

28 d'abril, Dia Internacional de la Salut Laboral

Per a commemorar el Dia Internacional dela Salut Laboral, el 28 d’abril IntersindicalValenciana ha proposat analitzar i debatreen tots els centres la presència de la vio-lència en el treball amb l’objectiu deseguir avançant en la consecució d’unaconvivència democràtica i un treball salu-dable. Quatre raons han impulsat laIntersindical a impulsar aquesta reflexió:

Identificar el problema. Existeixen conflic-tes continus d'interessos en el treball.Però la violència en els entorns laborals téun caràcter peculiar. En primer lloc, esrefereix als comportaments individuals onel personal pateix atacs, abusos o amena-ces que posen en perill la seua seguretat,el seu benestar o la seua salut. D’altrabanda, hi ha empreses o centres depen-dents de les administracions que mante-nen factors de risc sabent que generendanys i accidents, o imposen un sistema-mètode de treball que fa emmalaltir elstreballadors amb estrés, malalties cardio-vasculars, per posar-ne només uns exem-ples. En aquests casos, la pressió és tanforta —intensitat, deslocalització, flexibili-tat o fidelització…— que es manté unasituació d'alta tensió que incrementa elsriscos psicosociales. En aquests casos, hiha una violència organitzacional.

Conéixer les diverses manifestacions i laseua magnitud. Cal posar nom a totes lessituacions de violència que percebem ireconeixem en el treball. Els principalsorganismes espanyols i internacionals —OIT, OMS, Agència Europea de SSL,INSHT— ho han reconegut de maneraexpressa. En la Enquesta Nacional sobre condicionsde treball (2003), es preguntava als treba-lladors si havien estat objecte en elsúltims dotze mesos, de conductes de vio-lència. Els resultats més destacats van serels següents:

Violència psicològica o mobbing. L’hanpatida, almenys una vegada per setmana oalgunes vegades al mes, un 4,5% delsenquestats, més les dones (5,8%) que elshomes (3,8%). Els resultats es refereixen atots els grups d'edat, sobretot les perso-nes majors de 54 anys (9,4%), llevat delshomes d’entre 16 i 24 anys (6,4%).

Violència física comesa per personesno pertanyents al seu lloc de treball: 1,9%(més en homes de més de 34 anys). ?

Discriminació sexual: 0,73% (més endones). ?

Discriminació per l'edat: 0,57% (més enel grup d’entre 18 i 24 anys).

Violència física comesa per personespertanyents al seu lloc de treball: 0,55%.

Pretensions sexuals no desitjades, oassetjament sexual: 0,36%.

Altres: discriminació per minusvalidesa(0,31%) i per raça o ètnia, nacionalitat iorientació sexual (menys del 0,2%).

No hi ha cap referència a la violènciaorganitzacional. ????

Incorporar els riscos psicosocials en l'ava-luació de riscos (entre ells, la violència enel treball):

Excessives demandes psicològiques.

Poca influència en el treball, senseautonomia sobre el que cal fer, com iquan, sense orientacions per al desenvolu-pament d'habilitats i coneixements propis.

Manca de suport social, amb informacióadequada per a adaptar-se als canvis; ladefinició clara del rol; tipus de direcció;possibilitats de relacions socials; senti-ment de grup i ajuda de companys i supe-riors.

Correspondència adequada entre l'es-forç i les compensacions: salari digne,reconeixement, suport, tracte just i controlde l'estatus —sense amenaça d'acomiada-ment, ni precarietat en l'ocupació, ni can-vis no desitjats, ni degradació de categoria.

Els comportaments violents individualsi la violència organitzacional que exerceixl'empresa en el seu conjunt.

Presentar la taula reivindicativa de laIntersindical:

Denúncia i eradicació de totes les con-ductes violentes en els centres de treballde les quals són víctimes centenars demilers treballadors i treballadores.

Exigència d'avaluació dels riscos psico-socials en tots els centres de treball, ambgarantia de protecció dels denunciants.

Identificació i eliminació des de l'origende les formes de violència organitzacional:a) Factors de risc que generen danys per ala salut i atempten contra la dignitathumana; ??b) Sistemes organitzatius que, amb òpti-ques neoliberals i privatitzadores, incom-pleixen sistemàticament les lleis preventi-ves, laborals i socials. ??c) Accions o omissions irracionals quefomenten els accidents, les malalties i la

discapacitat o la mort dels treballadors iles treballadores.

Prevenció de l'aparició de les malaltiesocasionades per aquestes causes. Aixòexigeix el desenvolupament ple dels siste-mes de vigilància de la salut, la universa-lització de la cobertura i l’adaptació d’a-quests reconeixements a les especificitatsde cada professió. Cal incidir particular-ment en els riscos psicosocials.

Incorporació de la perspectiva de gène-re en les actuacions de salut laboral.

Foment de l'elaboració d'estratègies iprotocols conjunts en tots els centres iorganitzacions per a propiciar l'exercici dela democràcia: ??a) Fer respectar els drets fonamentals ilaborals. ??b) Apostar per la solidaritat i l'interéscol·lectiu. ??c) Impulsar la participació i garantiesdavant l'obligació d'informar sobre qualse-vol situació que puga ser un risc per a lasalut.d) Canviar el mecanisme de denúncia enles administracions i eliminar el Decret707/2002 per obligar-los a complir la lleide prevenció.

Exigència de constituir els serveis deprevenció de riscos laborals i impuls alfuncionament de tots els òrgans de partici-pació: comités i delegats i delegades deseguretat i salut laboral, juntes de perso-nal, comissions sectorials i comissió pari-tària. Cal incloure la prevenció de la vio-lència en el treball entre les tasques quoti-dianes dels delegats de prevenció i delsrepresentants sindicals en els centres detreball.

Intervenció decidida contra l'assetja-

ment psicològic en el treball amb novesmesures: a) Reprendre la proposta parlamentària de1999 per a incloure-la com infracció labo-ral en l'Estatut dels Treballadors. b) Lluitar perquè els danys ocasionatssiguen considerats malaltia laboral.c) Modificar el Criteri Tècnic 34/2003 de laInspecció de Treball per perseguir real-ment les actuacions d’assetjament en elmarc de les administracions públiques.d) Potenciar la informació, el debat i la for-mació en temes relacionats amb l’ergono-mia i els riscos psicosocials.

Pràctica de codis de bones pràctiquesen els centres de treball. Acords i proto-cols d'actuació i denúncia discrets i efica-ços en els quals participen els treballa-dors.

Democratització del marc actual denegociació amb la finalitat de trencar lesdinàmiques de la mesa de diàleg social.Són necessàries les aportacions de tots elssindicats en els marcs legítims de nego-ciació. Cal disposar d’un Llibre Blancsobre prevenció, amb l'objectiu de cons-truir mesures per a fer front a diversosaspectes:a) La sinistralitat, amb disseny de plans dexoc.b) Els contractes temporals i precaris,modificant l’actual normativa.c) El sistema de reconeixement de malal-ties professionals, modificant la Llei de laSeguretat Social, perquè tot dany ocasio-nat pel treball tinga aquest tractament i noestiga camuflat com a “malaltia comuna”.d) Noves mesures per als col·lectius ambmúltiple situació de risc com les dones, elsimmigrants, els joves i els discapacitats.

Campanya contra la violència en el treball impulsada per la Intersindical

SALUT LABORAL

J. B.

MAIG 2007 / 202 / 19

Anàlisi de la proposta deregulació de drets i deures de l’alumnat

La Direcció General d’Ensenya-ments ha presentat un esborranyde decret sobre “convivència alscentres educatius i sobre drets ideures de l’alumnat, pares-mares-tutors, professorat i PAS”. La dis-posició pretén substituir l’actualregulació de drets i deures (Decret246/1991) i s’emmarca en la políti-ca educativa intervencionista de laConselleria que té com a eix dereferència l’anomenat “Observatoriper a la convivència escolar” i elpla per a la prevenció de la violèn-cia i promoció de la convivènciaescolar (PREVI). L’Observatori(Decret 233/2004) no preveu lapresència de representants delprofessorat valencià i esdevé unatrona des d’on els experts dictennormes i fan públiques les seuespolítiques. El pla PREVI, que mal-grat la seua denominació no téuna perspectiva preventiva sinósancionadora, ha estat la màquinade redactar papers de tallar i ape-gar més expeditiva creada per

l’administració educativa, malgratla transcendència dels seus objec-tius. A més a més, ha provocat avegades una alarma social deriva-da de la percepció ciutadana sobreels ambients escolars en difondre-’s i exagerar incidències de deter-minats centres educatius. Enaquest sentit, convé recordar quehi ha contextos escolars sotmesosa un assetjament mediàtic mésprocliu al sensacionalisme que ala responsabilitat informativa.

El PREVI s’explica en un docu-ment que desplega un seguit demesures amb una forta càrregaprescriptiva. El propòsit desgave-llat de regular de forma detalladafins els usos i costums més parti-culars —dret i obligació d’estudiar,de ser puntual, ser atent en clas-se...— topa amb l’autonomia peda-gògica dels centres educatius. Lesreceptes s’amunteguen però lanorma manca d’orientacions rigo-roses per a aplicar polítiques pre-ventives. La norma ignora les tas-ques pròpies de la funció inspecto-ra i concentra gran part de les res-ponsabilitats en la resolució i apli-cació de correctius per part de ladirecció dels centres.

Més burocràciaFa més d’una dècada que calactualitzar la regulació dels drets iels deures, però l’excés de pres-cripcions frustra el desig d’agilit-zar les mesures sancionadores,que potser són convenients encasos extrems, per tal d’evitar lalentitud de la burocràcia. El docu-ment elaborat per la Conselleriatorna a exigir la redacció d’infor-mes —un cada trimestre—, expe-dients sancionadors... Amb totaixò, augmentaran els tràmits,atés que cal comptar necessària-ment amb el consens de tota lacomunitat educativa. Resulta para-doxal, d’altra banda, que, malgratla declaració del deure a la disci-plina de l’alumnat (article 18), nosembla que el precepte s’aplique ala mateixa administració quan estracta de debatre democràtica-ment les propostes de convivència.A més a més, l’esforç exigit alscentres educatius —més burocrà-tic que real— de redactar demanera precipitada un anomenat“pla de convivència” pot quedar enpaper mullat.

Prescripcions sense recursosResulta inútil i ineficaç haver dedetallar les conductes que cal cas-tigar si manquen recursos funcio-nals a l’abast dels qui han d’apli-car les sancions i els correctius. Atall d’exemple, definir com a con-trari a la convivència l’ús dels telè-fons mòbils en el centre (article31) pot resultar inútil si no es dis-posa de mecanismes que garan-tisquen el seguiment d’aquestaprescripció. En aquest cas caldriafacultar el personal docent a adop-tar tasques parapolicials quecol·lidirien frontalment amb lafunció educadora. En aquest sen-tit, el document regula funcionslaborals del professorat en esta-

blir (Títol V) una relació de drets ideures del professorat prescriuque el control de faltes d’assistèn-cia és obligació del professorat, unaspecte que representa una intro-missió en les funcions que hauriend’ordenar els futurs reglamentsorgànics i funcionals.

Contràriament als aspectesabordats més amunt, és la millorade les condicions laborals del pro-fessorat el marc més convenientper a tractar les qüestions de con-vivència en els centres educatiusperquè és el millor sistema per adesplegar mesures pràctiquessense saturar el professorat defuncions no docents. Tanmateix,les actuacions antidemocràtiquesde l’actual Administració hanimpedit l’establiment d’una nego-ciació i un debat necessaris per al’establiment de bons ambientsescolars.

D’altra banda, la proposta dedecret ignora la seguretat i els ris-cos laborals en els entorns educa-tius, un marc que sovint es rela-ciona directament amb els dretsde la comunitat educativa. Té dretl’alumnat que el seu centre comp-te amb unes condicions de segure-tat i un pla d’emergència per a ferfront als accidents?

Cal recordar, per acabar, quel’eficàcia i l’èxit de les polítiquespreventives sobre convivènciaescolar estan condicionades a laseua capacitat d’implicar a tota lacomunitat educativa. En aquestsentit la proposta del’Administració planteja una unila-teralitat irritant. És com un sermódominical de retòrica buida quedicta obligacions per a tothom,menys per al qui fa el sermó, ésclar.

Una norma intervencionista i antidemocràtica

OPINIÓ

Joan Pau Cimarro

L’Escola Melchor Botellaconvoca activitats de for-mació a València i Alacant

AllioliOrganitzades per l’Escola Sindicalde Formació Melchor Botella,amb la col·laboració de l’STEPV-Iv i Triálogos, s’han convocat almaig unes jornades sobre“Mesures per a millorar la convi-vència als centres educatius”. A

la ciutat de València, se celebraràel dia 11 i a Alacant, el 18. Lesactivitats van adreçades al pro-fessorat de tots els nivells educa-tius i la matrícula, gratuïta, estàlimitada a la cabuda de les sales:l’IES Benlliure (C/ Convent delscarmelites, 13) i l’IES MareNostrum (C/ El Verger, s/n), res-pectivament. El programa de lesjornades inclou una conferènciade Domingo Ortolà, responsablesindical de Seguretat i SalutLaboral, i una altra a càrrec de laInspecció Educativa sobre la

implantació i la incidència del plaPREVI. Les sessions inclouranpanells d’experiències, grups detreballs i exposicions de mate-rials.

L’activitat està reconeguda ihomologada amb 10 hores, equi-valents a 10 crèdits de formació,per la Conselleria de Cultura,Educació i Esport per al professo-rat que presta docència en cen-tres públics o privats del PaísValencià o estiga en alguna borsade treball d’aquesta conselleria.Així mateix, les persones que no

es troben en els supòsits ante-riors, podran obtindre un certifi-cat de participació en laUniversitat de València amb leshores de l'activitat (no en crèditsde lliure opció). Les personesinteressades a participar-hi hand’emplenar un full d’inscripció ipresentar-lo en qualsevol seu del’STEPV-Iv o en www.escolasindi-cal.org

Jornades sindicals per a millorar la convivència en els centres

ENSENYAMENT

Els delegats exigeixen aEducació que complisca lallei i els acords pactats

AllioliMés d'un centenar de personesdelegades de prevenció de riscoslaborals, membres dels comitésde seguretat i salut laboraldocents d'Alacant, Castelló iValència, es van concentrar el 27

de febrer davant les respectivesinspeccions de Treball. El motiu,denunciar la Conselleriad’Educació per la inexistència —transcorreguts més de 12 anysde l'aprovació de la Llei dePrevenció de Riscos— d'unaautèntica prevenció als centresescolars depenents del’Administració autonòmica, unacircumstància que afecta més de53.000 treballadors docents i nodocents i més de 1.600 centres.Els concentrats també van

denunciar l'incompliment delsacords de la comissió sectorial deseguretat i salut laboral de juliolde 2006 i la dotació incompletadels serveis de Prevenció pactatsen 2001, així com la demanda departicipació i consulta preceptiusdels tres comités provincials,segons estableix l'article 39 de laLlei de Prevenció. Sengles representacions delsdenunciants van ser rebudes pelsrespectius caps d'Inspecció deTreball, els quals —malgrat les

limitacions legals ja que es trac-tava d'una denúncia contra unorganisme públic— es van com-prometre a agilitzar la tramitacióde les denúncies. STEPV hamanifestat que continuarà treba-llant “en defensa de la seguretat ila salut de les treballadores i tre-balladors de l'ensenyament is'esforçarà a mantindre la unitatd’acció entre totes les organitza-cions sindicals”.

Concentracions davant les inspec-cions de Treball per denunciar lamanca de serveis de Prevenció

SALUT LABORAL

ARXIU

20 / 202 / MAIG 2007

AllioliHa mort Joan Pellicer iBataller, l'home de les plantesde Punt 2. Ens ha deixat l’eru-dit, metge, etnobotànic, escrip-tor, conferenciant, comunica-dor, coneixedor del País queestimava i, en el sentit més

ampli i digne de la paraula, elmestre de mestres. Pellicer vaser durant molts anys una refe-rència per a l'Escola d'EstiuMarina-Safor i la UniversitatPopular de Gandia. Gràcies alsseus treballs la botànica s'hapresentat als no-professionals

com una ben travada, fragant,harmoniosa i joiosa síntesi enquè paga la pena submergir-sei gaudir-ne. ALLIOLI li ret unhomenatge pòstum amb unesparaules del seu amic EmiliLaguna.

Isabel de Villena (València, 1430-1490). Escriptora i religiosa. Vaviure en la cort d’Alfons elMagnànim i participà de l’ambientcultural de la València del segleXV. El seu pare era el poeta Enricde Villena, Gran Mestre deCalatrava entre 1404 i 1414. El1445, Isabel de Villena entra enun convent de València per seguirla vida religiosa —hi va ser aba-dessa des de 1463— fins a la seuamort.

Entre les quatre parets delconvent, segueix una vida de con-templació i espiritualitat que laporten a escriure, segons hatranscendit en les cròniques del’època, diversos tractats sobre lavida religiosa. De tots ells, però,només s’ha conservat Vita Christi,gràcies a la intervenció pòstumade la seua successora, sorAldonça de Montsoriu, que en vafer la primera edició en 1497.

Vita Christi naix com a llibre dedoctrina i es converteix en una deles peces clau de la literatura delsegle XV, dins el que s’ha anome-nat segle d’or valencià. Els críticsi estudiosos l’han vista com unreferent extraordinari, i tambécom una rara avis, ateses lesescasses peces que es conserven

escrites per dones. Llibre biogrà-fic, parla de les dones en relaciódirecta amb Crist, un punt de vistaque no devia agradar molt al’Església d’aleshores.

Caldria preguntar-se: pot unaobra d’aquella època considerar-sefeminista? Sí, si n'acceptem com adefinició la defensa de la dignitat dela dona. Naturalment, sense ana-cronismes: els feministes medievalsno preconitzen conceptes com eldret a disposar del propi cos —elcos femení, el gran enigma de lamedicina medieval—, ni el reconei-xement polític, és clar. Una altra ésla defensa femenina: s'intentademostrar el valor moral de ladona, criatura de Déu com l'home,no instrument del diable.

Doncs bé, Isabel de Villena no esdeixa impressionar per l'abundànciade testimonis que sostenien la idea, iho rebat. El que fa, doncs, es desta-car-ne els passatges que mostren lafermesa femenina, i de manera moltespecial la fidelitat del col·lectiu deles dones en la Passió, enfront de lacovardia i l'abandó dels deixeblesmasculins —sols una excepció: Joan,un personatge que roman proper almón femení—. Però sens dubte, enVita Christi és la Magdalena qui per-sonifica de manera especial la fer-mesa del seu sexe.

PETJADES DE DONA

Isabel de VillenaPilar Gregori

Vita Christi es conver-teix en una de les pecesclau de la literatura delsegle XV, dins el ques’ha anomenat segled’or valencià.

Joan Pellicer, ‘mestre de les plantes’FENT CAMÍ

Un riu de saviesa popular

Emili LagunaNascut al llogaret bellreguardíde Sotaia (la Safor), JoanPellicer i Bataller va fugir deles pròsperes terres costaneresper pujar a les aspres muntan-yes de la seua volguda terra deDiània, l’ampla serralada onfiten València i Alacant, des dela Mariola fins al Montdúver, elMontgó o el penyal d’Ifac. Ho vafer amb llibretes grans i petitesi la seua llapissera menuda,bicicleta al llom i, quan arre-plegà una mica de diners,també amb una gravadora perenregistrar centenars, milersde converses amb la gentmajor, la que coneixia els nomsi usos de cada planta. Recolliaels seus records, la seua savie-sa popular, i emmagatzemavaun amor cada vegada més grancap a cada raconet del camp, lamarjal i la muntanya. Joan hafaltat quan més el necessità-vem, quan l’avarícia del poder i

dels qui volen acostar-s’hi s’haacarnissat sobre la nostra terraper tal d’enriquir-se especula-tivament, destruint i espoliantirreversiblement la nostranatura, i amb ella bona part detot el nostre llegat cultural.Joan ens deixa un buit impossi-ble d’omplir als qui el coneixí-em i admiràvem més de prop,però també ho fa a tot el movi-ment valencià per la custòdiadel territori; no es pot custo-diar allò que no es coneix imolt.

Al llarg de més de 30 anysde recerca pels pobles i mésd’una dotzena de llibres —elCostumari Botànic, en tresvolums, és la seua obra mésconeguda—, Joan Pellicer vaconstruir tot un tractat de l’et-nobotànica, forjant tota unafilosofia de vida basada en elrespecte a la natura i al seuconeixement, i sobretot a lagent major del món rural. Noés més savi qui més sap, sinóqui més sap comunicar lasaviesa, amb senzillesa i rea-lisme. Més que per les seuesfreqüents aparicions en ràdio itelevisió, Joan era molt mésvolgut i conegut encara pelsmajors de cada poblet del’Aitana, de la Serrella, de laserra Grossa…

Joan ha estat a més unexemple d’amor a la seua llen-gua, a l’impressionant llegatcultural qua, arran del nom deles plantes i els seus usosassociats, ens duu sovint aexpressions que quasi no hanvariat des dels dialectes delsprimers pobladors catalano-parlants de les nostres terres.

Per a Joan tot nom de plantaera bo, mai no estava mal dit ireivindicava eixes denomina-cions per sobre dels esnobis-mes unificadors. Els llibres deJoan són un riu de saviesa, onels noms de les plantes nave-guen en un mar de coneixe-ments literaris i filosòfics. Sónfreqüents les seues referènciesals clàssics grecs i romans, isobretot a tots els poetes inarradors des de la CatalunyaNord fins a les Illes, al Carxe iGuardamar.

Joan reprovava els qui dan-yen el paisatge arrapant-lo,aterrassant-lo amb màquines,mossegant-lo o cobrint-lo d’as-falt i ciment. Però també contraels buròcrates de la conserva-ció, que decideixen sense par-lar amb la gent que només viude la muntanya, i contra elsespeculadors. El nostre ‘homede les plantes’ era una personasenzilla, bona i sàvia, orgullosade defensar les seues arrels. Elmillor homenatge que li podemfer és llegir la seua obra, on laciència i l’amor a la natura esconverteixen en una filosofia devida, on cada flor dels nostrescamps se sent acaronada itroba la seua llar. Una abraça-da molt forta, Joan.

Joan Pellicer / ARXIU

MAIG 2007 / 202 / 21

Els ‘guardapolvos’ blancsocupen els carrers enprotesta per la mort d’unprofessor a mans de lapolicia

Albert SansanoVagues i manifestacions multi-tudinàries han protagonitzat elrebuig social a l’Argentina perl'assassinat d’un mestre, CarlosFuentealba, que participava enuna protesta en demanda demillores salarials.

Era l’any 1999 quan, al cap depoc d’haver arribat a San Miguelde Tucumán, vaig presenciarl’acció combativa dels docentsargentins, dones i homes quelluitaven en defensa dels seusdrets laborals. En aquell viatge,vaig ser testimoni de l’actuaciórepressiva d’un governador,Jorge Sobisch —un còmplice del’anterior règim militar—, enenviar la policia a castigar ambduresa el professorat que esmanifestava als carrers per exi-gir millores laborals.

Eren els temps de l’anomena-da Carpa Blanca, la iniciativadels ayunantes docentes, unaacció de denúncia impulsada perla Confederació de Treballadorsde l'Educació de la RepúblicaArgentina (CTERA) que, desprésde 1.003 dies de resistènciadavant del parlament, van acon-seguir mostrar a la societat l’ex-trema gravetat de la crisi d'em-pobriment, fragmentació i des-igualtat a què s’havia condemnatels educadors i l'escola públicaargentina. Aquells dies van revi-far, en la consciència col·lectiva,la necessitat d’enfrontar-se ambles polítiques neoliberals i recu-

perar la funció de l'estat com agarant de la igualtat d'oportuni-tats i possibilitats per a alumnesi ensenyants.

Huit anys després d’aquellaheroica resistència, els guarda-polvos blancs dels mestres, ambla consigna “Nunca más” encap-çalaven una marxa a BuenosAires, una manifestació en quèestaven acompanyats per mésde 60.000 persones en el marcd'una vaga nacional en escoles iuniversitats convocada per laCETERA, la Central deTreballadors Argentins (CTA) ila Confederació General delTreball (CGT). Les escoles i elsaltres centres estatals d'ensen-yament van romandre tancats,mentre que les escoles privadess’hi adherien amb menys inci-dència.

Els treballadors del transport—ferrocarrils, autobusos, avionsi metro de la capital— van parti-cipar en la vaga durant unahora. També hi van haver atura-

des parcials en la indústria, elsbancs, els hospitals i els tribu-nals de justícia. La mesura es vaconvocar en resposta a la morten la província de Neuquén delmestre Carlos Fuentealba, 40anys, el qual, una setmanaabans, moria a causa d’un tir albescoll d'una bomba de gaslacrimogen de la policía, de laqual fugia.

En les protestes dels ensen-yants, esteses per bona part delpaís, els manifestants exigien larenúncia del governador deNeuquén i candidat a la presi-dència del país per a les próxi-mes eleccions generals d'octu-bre. Sobisch, després d'admetrela seua responsabilitat en larepressió de la protesta, va pro-clamar que l’Argentina havia dedecidir "si és legal o no" bloque-jar carrers.

Abans de la mort deFuentealba, el principal reclamreivindicatiu de les organitza-cions sindicals era la diferència

existent entre el salari base i elreal. Els representants dels pro-fessorat sostenen que mentreels salaris s’han incrementat, elsou bàsic, sobre el qual es cal-cula l'antiguitat i la jubilació,està congelat.

En un dels actes de protesta,la viuda de Fuentealba va exigircommocionada “que el culpableque va prémer el gallet siga jut-jat, i que dimitisquen els quevan donar l'ordre, que també ensón responsables”. Els educa-dors han culminat les seuesdenúncies instal·lant-se en ten-des de campanya davant la seude la Governació, una acampadaque, han advertit, no suspen-dran "fins que no abandonen elcàrrec els responsables del crimde Fuentealba i les autoritatsresponguen a les exigènciessalarials del professorat”.

Massives manifestacions dels mestres argentins, que exigeixen al govern la millora dels salaris

FENT CAMÍ

La Fundació per una NovaCultura de l'Aigua va lliurar els seus guardonsanuals

AllioliLa Fundació per una NovaCultura de l'Aigua (FNCA) vaacordar concedir a José ManuelLópez Grima, destacat militantde l’STEPV-Iv i un dels princi-pals impulsors de la plataformaSegura Limpio, el Premi a latrajectòria “pels seus més de 30anys de treball en defensa delriu Segura, la seua lluita contrala contaminació i per la novacultura de l'aigua en una concaemblemàtica per la importànciade l'aigua i els grans problemesque l'afligeixen, com és la concadel Segura”.

En la declaració de la FNCAels organitzadors assenyalenque “els moviments que esmantenen i es consoliden en eltemps són els que es basen enorganitzacions socials autòno-mes i tenen arrels reals en lasocietat”, una afirmació queconnecta plenament amb elperfil de la plataforma SeguraLimpio. “Les operacions institu-

cionals sense dinamisme socialreal, al marge de la seua milloro pitjor intenció, s'esvaeixen enla mesura que acaba el suportoficial a l'operació”.

El guardó va ser lliurat el 26de març, dins dels actes com-memoratius del Dia Mundial del'Aigua celebrats en Alcalá de

Guadaira (Sevilla), en els qualsvan participar més de 200 per-sones.

Grima, que va ser entrevistatfa uns mesos per aquesta publi-cació, és un conegut mestre isindicalista de la Vega Baja delSegura, i compta amb una dila-tada trajectòria de compromís

cívic amb els problemesmediambientals i socials de laseua comarca. La Redacciód’ALLIOLI se suma a les felicita-cions per aquest merescutreconeixement.

López Grima, premiat pels seus 30anys de compromís amb la defensadel riu Segura

FENT CAMÍ

/ ARXIU

José Manuel López Grima / J. BLANCO

22 / 202 / MAIG 2007

FENT CAMÍ

Carrtas desde Iwo Jimma..Director: Clint Eastwood.Repartiment: Tsuyoshi Ihara,Kazunari Ninomiya, ShidouNakamura, Ken Watanabe, RyoKase. Guió: Paul Haggis, IrisYamahsita. Música: ClintEastwood. Fotografia: Tom Stern.Producció: Warner Bros. Pictures/ DreamWorks Pictures. Malpaso /Amblin Entertainment. Gènere:Bèl·lic. País: EUA, 2007.

En iniciar una secció de crítica,ens preguntem amb quinapel·lícula estrenar-la. Després deconsultar detingudament la car-tellera, una es decideix al finalper l'obra d'un dels millorsdirectors contemporanis, ClintEastwood, amb la seua Cartasdesde Iwo Jima.

La carrera professionald’Eastwood, tant en el paper d'ac-tor com de director, està avaladapel seu bon fer en pel·lícules comSin Perdón (1992), Los puentes deMadison (1995) o Mistyc River(2003). Les dues últimes pel·lícu-les, Banderas de nuestros padresi la que ara ressenyem, acreixenla seua professionalitat. Aquesttàndem de pel·lícules mostra elmateix succés bèl·lic de la IIGuerra Mundial des dels dospunts de vista implicats i insepa-rables: la invasió per l'exèrcitnord-americà de Iwo Jima(Banderas de nuestros padres), ila defensa de Iwo Jima per l'exèr-cit japonés (Cartas desde IwoJima). Punts de vista que enaquesta última se senten mésvivament, ja que tota la pel·lículaestà rodada amb actors japonesosque parlen el seu propi idioma (enles sales comercials el film esprojecta en japonés, subtituladaen castellà). Però més enllà d'a-questa originalitat narrativa —representar en dues pel·lículesels punts de vista oposats queconfiguren un mateix succés his-tòric—, a Clint Eastwood només liinteressa relatar el drama humà iíntim que desencadena la tramadel succés.

La carta La carta, en general, és aquestespai on l’escriptura humanamobilitza el més íntim de cadas-cun, tant de l'escriptor com dellector. En la pel·lícula, començantpel seu títol, el cineasta deixa

emergir l'essència del seu relat:donar una visió íntima dels quiescriuen la guerra amb la seuasang. Cada carta que els perso-natges escriuen i lligen va entra-mant el dolor esquinçador quetota guerra genera en les famíliesi en els seus protagonistes. I amesura que aquest estrip escritinunda la història, l'espectador,com els personatges, dubta si ladefensa de la pàtria justifica tan-tes morts. Morts causades nonomés pels atacs de l'exèrcitnord-americà, sinó també perl'ambició pusil·lànime dels matei-xos generals japonesos. En Cartasdesde Iwo Jima, Clint Eastwood,50 anys després de l'estrena deSenderos de gloria (StanleyKubrick), mostra els rostreshumans marcats pels trets de ladignitat, l'honestedat, la covardia,l'ambició o la pusil·lanimitat de laguerra. La dimensió més honestadel seu cinema radica precisa-ment a mostrar-nos l’escripturamés subjectiva de l'ésser davantl'experiència de la mort i de lavida.

Begoña Siles Ojeda

Una lliçó de dignitat

ENXARXATS

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANAEN PANTALLLA

Ja hem parlat de les solanàcies, quecomprèn uns 90 gèneres i quasi 3000espècies algunes de les quals enssón molt properes com a plantescomestibles. Així les del gènereSolanum: la tomaquera (Solanumlycopersicum), la patatera o creïllera(Solanum tuberosum), l’alberginiera(Solanum melongena) o del gènereCapsicum com la pebrerera(Capsicum annum). Altres solanàciesamb propietats tòxiques i/o medici-nals com el tabac (Nicotianatabacum), la belladona (Atropa bel-ladona), el jusquiam (castellà: beleño)(Hiosciamus albus, H. niger) o l’estra-moni (Datura stramonium).

L’alberginiera és una planta herbà-cia amb les tiges lignificades, proce-dent de l’Índia on va ser conreada desde fa gairebé més de 4000 anys;introduïda durant l’edat mitjana enEuropa a través de Turquia i laPenínsula Ibèrica. Fou en el S XVIIquan començà a utilitzar-se en ali-mentació. Linneo (S XVIII) la va bate-jar amb el nom de Solanum insanumdegut a la creença de què el consumdels seus fruits, les albergínies, pro-duïa bogeria i altres malalties; popu-larment se la coneixia com a “pomaboja” o “poma de la ira”

Les albergínies no destaquen pelseu valor energètic ni nutritiu, encaraque són riques en sals, sobretotpotassi; per això són molt utilitzadesen les dietes d’aprimament. Sónbones per millorar la circulació de lasang i reduir el colesterol i ajuden aprevenir l’arteriosclerosi. A l’estimu-lar la producció de bilis, coadjuvenamb el fetge en el procés de dissolu-ció dels greixos: és bo menjar-lesacompanyant àpats rics en aquestessubstàncies: carns, formatges... Comtotes les solanàcies, les albergíniescontenen alcaloides tòxics per a lasalut –la solanina- per la qual cosas’aconsella no menjar-les crues o enforma de sucs.

S’han identificat tant en la pellcom en la carn de les albergíniescompostos fenòlics amb un elevatpoder antioxidant, per això es reco-mana el seu consum per a la preven-ció de malalties cardiovasculars,degeneratives i del càncer. Aquestessubstàncies són produïdes de formanatural per la planta per protegir-secontra les infeccions

Els majors productors d’al-bergínies són Xina i l’Índia. En Japó iels països mediterranis és moltpreuada. En Espanya hi ha una varie-tat autòctona cultivada en la comarcadel Camp de Calatrava (Ciudad Real),la més que famosa “Benenjena deAlmagro”.

Les albergínies

Vénen les Falles i salta, com una lle-bre fent ziga-zaga, la mateixa discus-sió de tots els anys: tenen algun valorcultural o sols són ganes de matar eltemps? N’hi ha defensors a ultrança idetractors atrinxerats, però si ens hifixem amb la mirada atenta, la festaajunta moltíssima gent i no ho sóntots els qui hi estan ni hi estan totsels qui ho són. Pel que es veu, a lesFalles la gent desitja llevar-los elplom de les ales de la seua pobraexistència, explotar el sentit més efí-mer de la vida i gaudir de les molles.Si fem servir els estereotips i les eti-quetes simplificarem la festa fins afer-ne una caricatura irrecognoscible.Les Falles són com els valencians ivalencianes, amb el seu mateix ram-pell. Cal, però, si volem que sobrevis-ca, trair certes tradicions perquè labrusa ja ens va estreta.

A bou passathttp://www.fallas.com/index.asp?lang=va

Vivim envoltats de substàncies quí-miques de les quals ignorem sipoden representar cap perill per a lanostra salut i per a la vida del planetaque habitem. Aquestes substànciesquímiques, però, ens garanteixen unaqualitat de vida momentània a la qualens hem acostumat i a la qual éscomplicat de renunciar, almenyscol·lectivament. Però, d’un tempsençà, s’ha anat detectant una acu-mulació més significativa de plaguici-des i herbicides en els pous que femservir per a beure, en els vegetalsque digerim i en la carn que maste-guem. A més, existeix una relaciócausa-efecte entre els hàbits de con-sum i alimentaris i l’augment de cer-tes malalties que no ha estat demos-trada encara perquè la pràctica de laciència està controlada per les gransmultinacionals. L’agricultura ecològi-ca pot ser una alternativa a l’agricul-tura química, la qual és una màquinaperfecta per a maquillar l’aspecte deles collites, massificar la produccióagrícola, redirigir la demanda i rees-tructurar el mercat laboral. Que enspille confessats.

Som el que mengemhttp://www.caecv.com/

“Tenim la realitat que ens mereixem”és la frase que intenta ocultar el malsabor de boca que provoca viure en unpaís que més que un país és un PAI.La indiferència de l’administracióvalenciana perquè els valencians ivalencianes puguem optar en el nostretemps d’oci per gaudir d’una activitaten valencià és aclaparadora, aclapara-dorament intencionada. Si un presi-dent espanyol afirmava amb un certgrau d’ironia: ¿se imaginan ustedes unmanual de química aplicada escrito encatalán?, ara, els franctiradors fanl’impossible per poder veure una bonapel·lícula de cartellera en el nostreidioma perquè ¿se imaginan a unaestrella de Hollywood hablando envalenciano? Per aqueixa regla de tres,ni farem cua per veure una pel·lículaen valencià, ni aconseguirem veure’nuna de decent a Canal 9. A TVV haninventat un nou esport olímpic: comfer avorrir el valencià a colps de doblarles produccions audiovisuals amb méspoc trellat. Això sí, el español que seael de Salamanca. !No te j...!

Cinema en valencià, perdescomptathttp://www.somainternet.net/~www.cinemaenvalencia.com/joomla/index.php

La pesca amb rall de vora mar és,potser, una tècnica mil·lenària trans-mesa de generació en generació, decultura en cultura, de latitud en lati-tud. És la lluita que s’estableix entreel peix i l’habilitat de la persona queutilitza el rall i el llança quan veu lalluïssor del banc en la panxa de lesones. És un tipus de discriminacióvisual reservada als iniciats en aquestart de pesca més antic que l’art d’a-nar a peu. Se sol practicar a la des-embocadura de les goles perquè elsexemplars s’hi concentren per ali-mentar-se del que arrossega elcorrent d’aigua dolça. A la platja, enun clot fet amb dues manotades ràpi-des els peixos panteixen mentre elsabandona a poc a poc la vida. A ningúno se li ha ocorregut, però és unaexcel·lent unitat didàctica perquè elsxiquets i les xiquetes hi vegen què hasigut capaç de fer la humanitat persobreviure.

Jo et faré pescador d’homeshttp://es.geocities.com/aparcova/

MAIG 2007 / 202 / 23

ESCRITS

Els conflictes escolars relacionatsamb la nova immigració són objec-te d’aquest estudi sobre els discur-sos d’etnicitat desplegats per l’a-lumnat, tant sobre els col·lectiuscatalà i espanyol, com sobre elsnous immigrants, que condicionenles relacions entre els estudiants.També s’hi analitzen les diferentsformes de violència.

Els omnipresents discursos de lapublicitat han de ser objecte d’estudipel professorat en una triple dimen-sió: les estratègies comunicatives, elsdiscursos culturals i els mateixosproductes publicitaris. Ens calen mésinstruments lúcids per a fomentar larecepció crítica i la lectura intel·ligentd’aquests missatges.

Cómo trabajar con lapublicidad en el aula. Miguel Ángel Arconada MeleroGraó. Barcelona, 2006. 194 pàg.

Diversitat, racisme i violència. Conflictes a l’educació secundàriaCarles SerraEumo. Vic, 2006. 272 pàg.

Útil sobretot per a famílies interessadesa fer front als conflictes amb els fills, elllibre uneix teoria i pràctica a partir d'in-vestigacions relacionades amb laintel·ligència emocional i l’experiènciade contactes estrets amb la infància.L’autor és mestre d’educació infantil,assessor educatiu i formador de mes-tres i famílies.

Com abordar els petits iels grans conflictes quotidiansMiguel C. Martínez LópezGraó. Barcelona, 2007. 133 pàg.

Mentre els centres educatius no pro-curen el benestar socioafectiu de lespersones que hi conviuen, la seuatasca resultarà més difícil. Des de l’a-posta per l’alumne i els seus proces-sos, i amb una orientació pràctica, esreconsidera el concepte de tutoria id’acció tutorial per tal que tots elsagents de l’escola hi intervinguen.

La escuela orientadora. Laacción tutorial desde unaperspectiva institucionalJordi Longás, Núria Mollà (coords.)Narcea. Madrid, 2007. 222 pàg.

S’hi presenten escrits poc conegutsdels tres sociòlegs clàssics amb laintenció d’abordar les qüestions edu-catives en el seu marc social i històric.La democratització de la societat i lafunció emancipadora de la història iles ciències socials són dos dels eixosclau, així com la convicció que l’educa-ció ha de formar ciutadans lliures.

Sociología y educación.Textos e intervenciones delos sociólogos clásicosK. Marx, M. Weber, É. Durkheim (F.Álvárez-Uría, ed.) . Morata. Madrid,2007. 142 pàg.

El pensament clàssic es posa ací alservei del lector per tal de facilitar-lila interpretació dels programes televi-sius. Formar telespectadors críticsdes de la reflexió filosòfica és la inten-ció central de l’autor, un professor deinstitut que aposta per aprofitar lespossibilitats del mitjà sense demonit-zar-lo.

Mira la tele! I pensa-hi!Enric SenabreBullent. València, 2007. 125 pàg.

Cèsar Ferrandis

ESCRIT AHIR

Comencem amb aquest text una sèrie d’articlessobre la literatura a l’exili. En l’àmbit general dela nostra literatura, l’origen de l’estudi sobre l’e-xili el trobarem en una primera aproximació deJoan Sales, Literatura Catalana a Mèxic (BuenosAires, 1943). També en el treball exhaustiud’Albert Manent, Literatura catalana a l´exili(Barcelona, 1976) o l’aportació ben bé definitivadel nostrat Santi Cortés, El valencianisme repu-blicà a l’exili (València, 1993). Tanmateix, vullemmarcar aquesta aportació en el meu propiconcepte de l’exili valencià. D’aquesta manera, laliteratura valenciana a l’exili respondrà d’aquellescriptor o escrit que advoca per la recuperaciónacional i lingüística del País Valencià.

Fixada aquesta premissa, la nòmina de valen-cianistes a l’exili minva de seguida. Possiblement,com a conseqüència d’una escadussera cons-ciència nacional, hem de tindre clar que elsvalencians no s’exiliaren per valencianistes sinóper republicans i esquerrans. Riera Llorca haexplicat que "en general, els valencians no exer-cien com a tals. Eren refugiats espanyols i noméses manifestaven valencians en les seues rela-cions amb els catalans. Els valencians tenien unaCasa Regional Valenciana on tot es feia en caste-llà. Els seus socis eren de partits espanyols; enrecordo algun del PSOE, com Enric Aracil, quehavia estat porter de l’Hèrcules. Quan parlavaamb nosaltres ho feia en un valencià castís peròamb els altres valencians parlava sempre enespanyol". Encara és més decebedora, però,l´anècdota que reporta Bladé i Desumvila en Del’exili a Mèxic (Barcelona, 1993), quan escolta enuna tertúlia integrada per valencians del caféHorchatería Valenciana, a Mèxic:

— A Franco li han de demanar la independèn-cia de Catalunya! —va dir un.

— I encara que els la donés, nosaltres la tor-naríem a conquistar per a Espanya! —va dir unaltre.

És evident doncs, que el gruix d’exilats valen-cians no eren, ni de bon tros, valencianistes.Donant una ullada al primer editorial de la revis-ta Mediterrani, publicació de la Casa RegionalValenciana a Mèxic, podem copsar el grau deconsciència nacional general: "Cariño a su tierra,amor a la patria y respeto al mundo." Aquest"cariño a su tierra" també el podem trobar, dalto baix, en publicacions del mateix caire, comLevante, Reialme o Senyera, totes tres editadestambé a Mèxic, o Terra Valenciana, editada al’Uruguai.

Tot amb tot, encara podem espigolar escrip-tors i escrits a l’exili que ponderaven en primerlloc la seua valencianitat, és a dir, la voluntat derecuperació nacional i lingüística del seu país.Aquests es feren ressò bàsicament en revistes del’exili fetes per catalans, com ara La NostraRevista, Pont Blau, Quaderns de l’Exili, totesmexicanes, o El Poble Català, Vincle, Foc Nou,fetes a París. Això, però, ho explicarem en unapròxima ocasió.

Literatura a l’exili (1)

ESCRIT AVUI

El deteriorament de les relacionshumanes amb l’entorn ha sigut objec-te d’atenció per part de l’educacióambiental en les últimes dècades i haobtingut una considerable acollida. Elsautors plantegen el repte de fer pres-cindible l’educació ambiental perquèels danys irreversibles al medi invali-den la conscienciació ciutadana.

El espejismo de la educaciónambientalSusana Calvo, José GutiérrezMorata. Madrid, 2007. 126 pàg.

Victoria Kent. Una pasión republicanaMiguel Ángel VillenaDebate. Barcelona 2006. 283 pàg.

Victoria Kent, pionera en molts espaisvetats a les dones del seu temps, vaser diputada, ambaixadora i directorageneral de presons en la SegonaRepública. En aquestes pàgines s’a-borden aspectes desconeguts de laseua biografia, en uns temps històricsdecisius per a entendre la lluita per laigualtat de les dones.

“Hem de recollir algunes intuïcionsdels discursos menys ideològics ireconstruir propostes que donen sentita una acció sempre provisional, sem-pre assentada en la incertesa”. Secentra l’atenció en els movimentsobrer, feminista, pacifista, veïnal, eco-logista, solidari i antiracista.

La red en la encrucijada.Anuario de movimientossocialesE. Grau, P. Ibarra (coords.). Icaria-Betiko Fundazioa. Bcna, 2006. 263 pàg.

24 / 202 / MAIG 2007

L’ÚLTIMA

Joan CortésDel director valencià Antoni P. Canet, Las alasde la vida és un documental que descriu enprimera persona com l’atzar s’ha encruelitamb Carlos Cristos, metge, afectat per unamalaltia greu i irreversible anomenada atròfiasistèmica múltiple (AMS). Es tracta d’unamalaltia neurodegenerativa davant la qualhom espera que els esperits més robustoss’esfondren i s’amere, amb un regust amarg,l’existència de les persones del seu entornmés íntim.

En lloc d’això, Carlos i la seua família, enespecial la seua companya Carmen i la seuafilla Carmela, recorren sense perdre el desigde viure ni renunciar a un sol instant l’antesa-la de la fi que es preveu inevitable. La mort és,entre nosaltres, un tema tabú, que es disfres-sa, que s’amaga, que volem contemplar delluny. No passa així en altres civilitzacions i enaltres latituds, on la relació amb la naturalesamortal dels éssers humans i la caducitat del’existència s’assumeix amb més naturalitat i,fins i tot, hi ha una cultura quotidiana quemanté els lligams entre aquests dos mons,

sublimant el trànsit. Tots tres continuen considerant la vida

com un regal i aquest trasbals un episodimés de l’existència. És precisament aquestaactitud ferma i lúcida la que converteix lesimatges del documental en un petit miracle ala vista de tot el món. És, potser, un especta-cle impúdic en una societat humana on elsofriment es pretén que siga inexpressiu, quela vellesa siga invisible als ulls d’una societatque desitja posseir l’eterna joventut, que lalletjor siga almenys de disseny i que esmaquille la mort i les malalties fins a fer-losirreconeixibles.

Les seqüències d’imatges van a poc a pocdesmaquillant les relacions humanes, des-posseint-les dels adornaments més super-flus i dotant-les d’intensitat per sentir aqueixbatec de la vida que només amb els sentitspodem copsar.

La realització del documental és decisiópròpia de Carlos, que vol que es filme la seualluita per la dignitat en el viure i en el morir,sense cap demostració de dramatisme i si éspossible “amb un somriure”. Aquesta actitud

davant la malaltia i la mort aporta al debatsobre la pràctica de la medicina un matísimportant: el protagonisme del malalt. El fetde posar-se en mans del metge es converteixmoltes voltes en una renúncia a controlar lesnostres pròpies vides, el rumb dels nostresdestins en travessar les males ratxes. Elconeixement científic es contraposa a les sen-sacions, a la interioritat, a la vivència. Ambaquesta renúncia l’esperit del malalt perd con-sistència i la seua capacitat de lluita desapa-reix. El gran èxit de la medicina contemporàniasón els grans progressos científics, però elsseu gran fracàs és convertir el malalt en unésser inert, condemnat a la passivitat, buit d’à-nima, al qual cal mantindre en un medi asèp-tic, indolor, sense emocions i estadístic.

Allunyada dels clarobscurs del melodramagratuït, la pel·lícula empra la naturalitat mésdiàfana per mostrar dia a dia el deteriora-ment físic d’un malalt d’aquestes caracterís-tiques. També ensenya el coratge que suposaviure en aquesta situació. En aquest sentit,res no s’oculta a la càmera. Per això és unalliçó de dignitat.

A propòsit de la pel·lícula ‘Las alas de la vida’

Una lliçó de dignitat enel viure i en el morir

Pedagogiade la vida ide la mortEl documental busca serdidàctic i acostar eldebat i les qüestionsplantejades a les aules.A la seua pàgina web,http://www.lasalasdela-vida.com/index.html,podrem trobar totamena de materialspedagògics per convertirla pel·lícula en unrecurs educatiu. Nocreieu que és importanttractar aquests temes aclasse? Doneu una ulla-da als materials i des-prés ho decidiu.

Fitxa tècnicaFitxa tècnica:Idea: Carlos Cristos.Direcció: Antoni P. Canet.Producció executiva: EnricAlcina, Antoni P. Canet,EnriqueNavarro. Guió: JorgeGoldenberg, Carmen Font,Francesc Hernández, XaviGarcia-Raffi, CarmenSantos, María Tomás,Antoni P. Canet.Fotografia: Alejandro Pla.Música: Carlos Cristos,Enric Murillo. Muntatge: J.Carlos Arroyo. So: FrancescVidal. Disseny gràfic:Manuel Boix. Assistència ala direcció: EnriqueNavarro.

ARXIU