INTERVENCIÓ AMB JOVES -...
74
Transcript of INTERVENCIÓ AMB JOVES -...
1
3
INTERVENCIOacuteSOCIOEDUCATIVA
AMB JOVES
El present dossier ha estat elaborat gragravecies a la colmiddotlaboracioacute de diversos professionals que desenvolupen la seva tasca socioe-ducativa amb joves i que participen de la CASC-CAT Coordinado-ra drsquoAnimacioacute Sociocultural de Catalunya Durant el proceacutes hem pogut compartir visions i aprofundir en la realitat dels i les jovesLrsquoobjectiu ha estat disposar drsquoun material didagravectic teograveric i pragravectic drsquoutilitat per a lrsquoalumnat i el professorat que es pugui actualitzar i compartir amb facilitat Trobareu recursos activitats i enllaccedilos drsquointeregraves al dossier electrogravenic que hem creat per al desenvolu-pament de la part pragravectica (cascatorg)Volem agrair especialment la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAteneu Popular 9Barris el Casal de Joves de la Prosperitat el Centre Cultural de Martorell que ens han acollit a les seves instalmiddotlacions per a les trobades durant lrsquoelaboracioacute del dossier
CollaboradorsesSusanna Beltraacuten Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Vidal i BarraquerAgostina Pintildeeiro Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Severo Ochoa Manolo Corteacutes Collegi drsquoEducadors i Educadores Socials de CatalunyaAntonio Alcaacutentara Equip pedagogravegic de lrsquoAteneu Popular 9BarrisViacutector Ayora Casal de Joves de la ProsperitatGonzalo Candanedo Federacioacute de Casals de Joves de CatalunyaXavier Ruiz Associacioacute Catalana de Professionals de les Poliacutetiques de Joventut
Disseny i maquetacioacute neretcat
ISBN 978-84-697-3221-2Dipogravesit Legal B 17602-2017
Intervencioacute Socioeducativa amb joves by wwwcascatorg is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 30 Unported License Permissions beyond the scope of this license may be available at www
cascatorgCASC_CAT ndash cAragoacute 141-143 4a planta - 08015 Barcelona
SUMARI1S1 ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut 9
12 Agravembits de socialitzacioacute 1313 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat 1814 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa 2115 Recursos i serveis per a joves 2816 Referegravencies bibliogragravefiques 2917 Activitats i recursos 29
2 LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES
21 Lrsquoaccioacute educativa3422 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa 3623 Rols actituds i habilitats del professional4324 Referegravencies bibliogragravefiques 5025 Activitats i recursos 52
3 DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS
31 Marc legal 6232 Projecte educatiu 6433 Models de gestioacute 68 Participacioacute 68 Associacionisme7334 Activitats i recursos 76
7
ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES11
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
12 Agravembits de socialitzacioacute
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa
15 Recursos i serveis per a joves
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
3
INTERVENCIOacuteSOCIOEDUCATIVA
AMB JOVES
El present dossier ha estat elaborat gragravecies a la colmiddotlaboracioacute de diversos professionals que desenvolupen la seva tasca socioe-ducativa amb joves i que participen de la CASC-CAT Coordinado-ra drsquoAnimacioacute Sociocultural de Catalunya Durant el proceacutes hem pogut compartir visions i aprofundir en la realitat dels i les jovesLrsquoobjectiu ha estat disposar drsquoun material didagravectic teograveric i pragravectic drsquoutilitat per a lrsquoalumnat i el professorat que es pugui actualitzar i compartir amb facilitat Trobareu recursos activitats i enllaccedilos drsquointeregraves al dossier electrogravenic que hem creat per al desenvolu-pament de la part pragravectica (cascatorg)Volem agrair especialment la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAteneu Popular 9Barris el Casal de Joves de la Prosperitat el Centre Cultural de Martorell que ens han acollit a les seves instalmiddotlacions per a les trobades durant lrsquoelaboracioacute del dossier
CollaboradorsesSusanna Beltraacuten Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Vidal i BarraquerAgostina Pintildeeiro Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Severo Ochoa Manolo Corteacutes Collegi drsquoEducadors i Educadores Socials de CatalunyaAntonio Alcaacutentara Equip pedagogravegic de lrsquoAteneu Popular 9BarrisViacutector Ayora Casal de Joves de la ProsperitatGonzalo Candanedo Federacioacute de Casals de Joves de CatalunyaXavier Ruiz Associacioacute Catalana de Professionals de les Poliacutetiques de Joventut
Disseny i maquetacioacute neretcat
ISBN 978-84-697-3221-2Dipogravesit Legal B 17602-2017
Intervencioacute Socioeducativa amb joves by wwwcascatorg is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 30 Unported License Permissions beyond the scope of this license may be available at www
cascatorgCASC_CAT ndash cAragoacute 141-143 4a planta - 08015 Barcelona
SUMARI1S1 ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut 9
12 Agravembits de socialitzacioacute 1313 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat 1814 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa 2115 Recursos i serveis per a joves 2816 Referegravencies bibliogragravefiques 2917 Activitats i recursos 29
2 LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES
21 Lrsquoaccioacute educativa3422 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa 3623 Rols actituds i habilitats del professional4324 Referegravencies bibliogragravefiques 5025 Activitats i recursos 52
3 DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS
31 Marc legal 6232 Projecte educatiu 6433 Models de gestioacute 68 Participacioacute 68 Associacionisme7334 Activitats i recursos 76
7
ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES11
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
12 Agravembits de socialitzacioacute
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa
15 Recursos i serveis per a joves
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
El present dossier ha estat elaborat gragravecies a la colmiddotlaboracioacute de diversos professionals que desenvolupen la seva tasca socioe-ducativa amb joves i que participen de la CASC-CAT Coordinado-ra drsquoAnimacioacute Sociocultural de Catalunya Durant el proceacutes hem pogut compartir visions i aprofundir en la realitat dels i les jovesLrsquoobjectiu ha estat disposar drsquoun material didagravectic teograveric i pragravectic drsquoutilitat per a lrsquoalumnat i el professorat que es pugui actualitzar i compartir amb facilitat Trobareu recursos activitats i enllaccedilos drsquointeregraves al dossier electrogravenic que hem creat per al desenvolu-pament de la part pragravectica (cascatorg)Volem agrair especialment la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAteneu Popular 9Barris el Casal de Joves de la Prosperitat el Centre Cultural de Martorell que ens han acollit a les seves instalmiddotlacions per a les trobades durant lrsquoelaboracioacute del dossier
CollaboradorsesSusanna Beltraacuten Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Vidal i BarraquerAgostina Pintildeeiro Professora del CFGS drsquoAnimacioacute Sociocultural INS Severo Ochoa Manolo Corteacutes Collegi drsquoEducadors i Educadores Socials de CatalunyaAntonio Alcaacutentara Equip pedagogravegic de lrsquoAteneu Popular 9BarrisViacutector Ayora Casal de Joves de la ProsperitatGonzalo Candanedo Federacioacute de Casals de Joves de CatalunyaXavier Ruiz Associacioacute Catalana de Professionals de les Poliacutetiques de Joventut
Disseny i maquetacioacute neretcat
ISBN 978-84-697-3221-2Dipogravesit Legal B 17602-2017
Intervencioacute Socioeducativa amb joves by wwwcascatorg is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 30 Unported License Permissions beyond the scope of this license may be available at www
cascatorgCASC_CAT ndash cAragoacute 141-143 4a planta - 08015 Barcelona
SUMARI1S1 ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut 9
12 Agravembits de socialitzacioacute 1313 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat 1814 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa 2115 Recursos i serveis per a joves 2816 Referegravencies bibliogragravefiques 2917 Activitats i recursos 29
2 LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES
21 Lrsquoaccioacute educativa3422 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa 3623 Rols actituds i habilitats del professional4324 Referegravencies bibliogragravefiques 5025 Activitats i recursos 52
3 DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS
31 Marc legal 6232 Projecte educatiu 6433 Models de gestioacute 68 Participacioacute 68 Associacionisme7334 Activitats i recursos 76
7
ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES11
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
12 Agravembits de socialitzacioacute
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa
15 Recursos i serveis per a joves
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
SUMARI1S1 ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut 9
12 Agravembits de socialitzacioacute 1313 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat 1814 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa 2115 Recursos i serveis per a joves 2816 Referegravencies bibliogragravefiques 2917 Activitats i recursos 29
2 LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES
21 Lrsquoaccioacute educativa3422 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa 3623 Rols actituds i habilitats del professional4324 Referegravencies bibliogragravefiques 5025 Activitats i recursos 52
3 DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS
31 Marc legal 6232 Projecte educatiu 6433 Models de gestioacute 68 Participacioacute 68 Associacionisme7334 Activitats i recursos 76
7
ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES11
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
12 Agravembits de socialitzacioacute
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa
15 Recursos i serveis per a joves
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
7
ANALITZAR EXPLICAR I COMPRENDRE ELS MONS DELS I LES
ADOLESCENTS I JOVES11
11 El cicle vital Caracteriacutestiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
12 Agravembits de socialitzacioacute
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva La inadaptacioacute social exclusioacute marginacioacute i pobresa
15 Recursos i serveis per a joves
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
8
Per comprendre el moacuten dels i les joves hauriacuteem de comenccedilar fent una mi-rada interna viatjar als moments en quegrave hem estat adolescents i posar-nos en aquella pell
Si despreacutes drsquoaquest flashback posessim en comuacute el que cadascuacute ha vist i ha sentit segur que el resultat seria tan divers i estrambogravetic com persones hi ha al moacuten
Per aixograve parlem dels moacutens dels i les joves muacuteltiples heterogenis par-ticulars i no de joventut Parlar de joventut ens portaria a generalitzar des drsquouna mirada adulta allunyada de la realitat
El que intentarem seragrave fixar-nos un moment en aquells trets compar-tits sempre en el marc drsquouna cultura i drsquoun temps determinat
Tot canvia i tambeacute la realitat dels i les joves malgrat tot hi ha aspectes en els que val la pena fixar-nos donat que ens poden ajudar a comprendre apropar-nos i per tant aconseguir que les intervencions amb joves que ens proposem aconsegueixin potenciar les seves eines els recursos i les motivacions
LECTURA I COMENTARI DE TEXT iquestCoacutemo trabajo con un grupo de joacutevenes de 15 antildeos Una foacutermula para trabajar con joacutevenes adolescentes
httptrabajarconjovenesblogspotes
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
9
11 El cicle vital Caracteristiques psicosocials de lrsquoadolescegravencia i la joventut
El pas de la infagravencia a lrsquoadultesa Quegrave eacutes per cadascuacute fer-se gran
Algunes pinzellades de manual Trsquoidentifiques Quegrave et mou
La joventut eacuteshellip
Un moacuten plural i divers
La suma de diferents elements
Un proceacutes dins la vida
Trets que caracteritzen
bull Abandonament de la infagravencia
bull No srsquoha fet lrsquoentrada a la societat adultandash Independegravencia econogravemicandash Llar progravepiandash Autonomia personal (presa de decisions)
ndash Passem de rebre a donarhellip
ADOLESCEgraveNCIA
Conceptes principals
bull Si busquem una definicioacute al diccionari podem trobar
ndash ldquoAdolecererdquo cregraveixer o desenvolupar-se cap a la maduresa
ndash ldquoDolescererdquo sofrir una malaltia o estar subjecte a afectes passions vicis o qualitats dolentes (una mirada un pegravel negativa no trobeu)
bull Etapa de transicioacute entre la infagravencia i lrsquoadultesa
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
10
bull Caracteritzada per processos especiacutefics propis i irrepetiblesbull Gran intensitat dels afectes i vivegravencies bull Transformacions importants bull Pressioacute social per aconseguir fites especifiques
Construccioacute de la identitat
bull Proceacutes vinculat sempre a una determinada cultura
bull Egocentrisme Tothom em mira i estagrave pendent de mi
bull Capacitat de raonar sobre siacute mateix i el moacuten el porta a un dels princi-pals conflictes drsquoaquesta etapa La construccioacute de la identitat
Qui soc Quegrave vull Cap a on vaig
bull A mida que srsquoavanccedila en el proceacutes srsquoadquireix meacutes capacitat per avaluar el que es percep amb objectivitat Major complexitat cognitiva i tole-ragravencia a lrsquoambiguumlitat
Desenvolupament emocional
bull Grans transformacions psicologravegiques
bull Desintegracioacute de lrsquoestabilitat emocional de lrsquoinfant doacutena lloc a la re-construccioacute a lrsquoadolescegravencia
bull Reconstruccioacute lligada a lrsquoevolucioacute que porti lrsquoinfant al context social i familiar on es troba
Necessitats dels 14 als 18 anysbull Necessitat de seguretatbull Necessitat drsquoindependegravenciabull Necessitats drsquoexperiegravenciabull Necessitat de saber organitzar-se el propi temps lliure
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
11
Caracteriacutestiques dels 18 als 25-30 anys
En aquest moment drsquoautodeterminacioacute la persona jove estagrave elaborant la seva concepcioacute del moacuten cosa que li permet estructurar a traveacutes de plans objectius i fites i de les estrategravegies corresponents per a la seva consecucioacute el sentit de la vida o projecte de vida
A la joventut lrsquoeacutesser humagrave acostuma a efectuar la seva insercioacute de ma-nera autogravenoma en la vida social donat que al llarg drsquoaquesta etapa es porta a terme
bull Lrsquoentrada al moacuten laboral
bull La constitucioacute drsquouna unitat familiar progravepia
bull La participacioacute en la vida ciacutevica de manera activa votar associar-se participar drsquoentitatshellip
Necessitats dels i les joves dels 18 als 25-30 anysLes necessitats dels i les joves en aquesta etapa es basa en lrsquoelaboracioacute i la construccioacute del seu projecte de futur sense oblidar les relacionades amb lrsquooci les relacions socials i les de comunicacioacute i expressioacute
Continua la necessitat exploratograveria del moacuten meacutes enllagrave de lrsquoentorn meacutes immediat eacutes lrsquoegravepoca dels viatges les sortides i lrsquoampliacioacute de les experiegravencies
Adquireix especial rellevagravencia la necessitat drsquoindependegravencia econogravemi-ca La manca de recursos limita les possibilitats de satisfer les necessitats anteriors
Mirada sistegravemica de la realitat del jove
Analitzar i comprendre aquesta realitat propera tenint en compte els tres agravembits ens permetragrave apropar-nos al moacuten dels i les joves drsquouna manera inte-gral Aixograve ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos intervencions amb una mirada global sense focalitzar en una ldquoproblemagraveticardquo determinada sinoacute abordant el conjunt transformant el context i posant la mirada en allograve amb el que compten i no nomeacutes en el ldquoque mancardquo
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
12
A partir drsquoaquests agravembits socials
bull Quins soacuten els aspectes que cal analitzar per conegraveixer la realitat dels i les joves quan ens proposem dur a terme una intervencioacute amb ells i elles
bull Amb quins agents comptem
bull Quines oportunitats ens ofereix el seu entorn-barri
bull Quines possibilitats tenim de treballar a nivell comunitari
Tots i totes comptem amb un potencial uns gustos interessos dificul-tats experiegravencies viscudes Vivim i creixem immerses en un sistema can-viant conformat per diferents agents interrelacionats entre ells Tot aixograve conforma la nostra identitat eacutes a dir el que som
soci
etat
BARRIrecursos entitas admi-nistracioacute xarxes comu-nitagraveries ambient grup
drsquoiguals
FAMIacuteLIAcicle vital fets familiars comunicacioacute creences
nivell sociocultural
SISTEMA EDUCATIUrelacioacute amb la famiacutelia
motivacioacute inclusioacute model educatiu
JOVE
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
13
12 Agravembits de socialitzacioacute
Si observem lrsquoinfant en el seu proceacutes de creixement fins que arriba a adult veiem diferents referents que es van afegint i intercalant a mesura que avanccedila el seu proceacutes evolutiu i que van cobrint les seves necessitats com soacuten la famiacutelia lrsquoescola i els iguals
La famiacutelia La famiacutelia com a primer estament nodridor per al desenvolupament in-tegral i la socialitzacioacute de lrsquoinfant eacutes el fonament bagravesic des drsquoon els pares proveeixen el nen i lrsquoadolescent lrsquoaliment afecte educacioacute i cura de la seva salut imprescindible per a la seva creixenccedila Si aquests no funcionen po-den haver-hi dificultats
Amb lrsquoarribada de lrsquoadolescegravencia els canvis fiacutesics i psicologravegics que ex-perimenta repercutiran sobre les relacions que estableix en tots aquells contextos en els que participa com la famiacutelia el grup drsquoiguals o lrsquoescola
A meacutes degut a que han adquirit major autonomia permet que els nois i noies passin meacutes temps en contextos extra familiars per tant es produeix una ampliacioacute i diversificacioacute de la seva xarxa de relacions socials
El medi familiar ograveptim per al desenvolupament i lrsquoautonomia de lrsquoado-lescent eacutes aquell en que en les relacions pares-fills combinen lrsquoafecte amb afavorir la individualitat mitjanccedilant conductes que estimulin la autonomia cognitiva i la iniciativa progravepia afavorint la discussioacute lrsquointercanvi de punts de vista entre pares i fills i lrsquoadopcioacute drsquoopinions progravepies per apart dels fills A part drsquoaquesta combinacioacute entre recolzament afectiu comunicacioacute i afavorir lrsquoautonomia tambeacute hi ha drsquohaver un control i supervisioacute de la conducta de lrsquoadolescent ja que en aquest periacuteode el joves necessiten tenir experiegravencies diverses que els ajudaran a construir la seva identitat Aques-ta experimentacioacute eacutes necessagraveria perograve pot comportar certs riscos per tant eacutes ideal que hi hagi una supervisioacute dels adults que puguin detectar certes
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
14
situacions de risc excessiu Tot i aixiacute els pares han de modificar el grau i la naturalesa del control per evitar caure en conductes sobreprotectores o massa controladores
La famiacutelia La comunicacioacute El discursmirada adulta
Posarem la mirada en la famiacutelia Alliacute eacutes en part on la persona adolescent i jove ve des de fa anys aprenen com defensar-se i de quegrave protegir-se de quina manera srsquoaconsegueix ser estimat i com srsquoestima
La mirada de lrsquoadulta teacute un paper fonamental De mirades hi ha unes quantes i les poden entreveure en expressions com ldquoja creixeragraverdquo o ldquoa veure si creixes drsquouna vegadardquo ldquoquegrave penses fer amb la teva vida
Les creences van lligades a les maneres drsquoactuar La disciplina el diagraveleg com es posen els liacutemits les expectatives lrsquoexpressioacute de les emocions etchellip
La comunicacioacute Sovint molts conflictes venen donats per una comu-nicacioacute plena de barreres obstaculitzada per un patroacute drsquoacusacions que es repeteix Tothom doacutena la culpa lrsquoaltre del seu malestar i costa trobar els espais de necessitat comuns
En la relacioacute amb els i les joves pot ser uacutetil tenir present una altra for-ma de relacionar-nos potser aixiacute aconseguirem guanyar espais collectius on cadascuacute es senti valorat i respectat aprendre a gestionar i viure els con-flictes amb empatia perograve tambeacute amb determinacioacute
Una proposta per anar practicant (adults i joves)
De ndashTuacute mai no mrsquoexpliques res ndashEacutes que tu mai no mrsquoescoltesA ndashAhir quan et vaig voler explicar el que em passava vas canviar de tema aixograve em va fer pensar que no trsquoimportava em vaig sentir trista Necessito sentir que trsquoimportoEl patroacute seria veig-penso-sento-necessitoAixograve implica parlar des de nosaltres mateixoses dels propis sentiments defu-gint de les acusacions que pretenen canviar lrsquoaltreUna altra eina per facilitar la comunicacioacute eacutes donar els missatges en positiu
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
15
De ndashEts un desastreA ndashVeig que et costahellipTambeacute serveix reforccedilar els aspectes positius que veiem en la persona Per aixograve eacutes necessari tenir la mirada oberta i posar lrsquoatencioacute en els potencials interes-sos motivacionshellip Se sol dir que ldquoNomeacutes creix allograve que es mirardquo
El centre educatiuLrsquoinstitut com a espai de socialitzacioacute secundagraveria on els companys i com-panyes prenen protagonisme i les relacions interpersonals entre els nois i noies srsquointensifiquen eacutes font natural de conflictes
Coincideix els canvis amb el salt de lrsquoescola a lrsquoinstitut El canvi de centre suposa en molts casos una dispersioacute o ruptura del grup drsquoamics constituiumlt al voltant de la classe o de les activitats esportives o extraescolars En el moment en que les relacions amb els amics tenen una importagravencia fonamental per a lrsquoestabilitat emocional de lrsquoadolescent aquesta desestruc-turacioacute de lrsquoentorn social pot repercutir negativament en la seva adaptacioacute a la nova situacioacute
Per a molts joves la transicioacute a la secundagraveria suposaragrave un punt drsquoinfle-xioacute i poden obtenir baixes qualificacions i falta de motivacioacute cap a lrsquoescola cosa que pot derivar amb fracagraves escolar o lrsquoabandonament cosa que els tancaria moltes portes Perograve no tots es veuen afectats de la mateixa ma-nera i srsquoadapten beacute i mostren una bona trajectograveria acadegravemica Alguns dels factors protectors tenen a veure amb caracteriacutestiques familiars com una bona relacioacute amb uns pares que recolzen lrsquoautonomia i la individualitza-cioacute dels seus fills i srsquointeressen i impliquen en les seves quumlestions escolars Altres factors soacuten del propi subjecte autoestima alta adequat sentiment de competegravencia personal o un bon rendiment escolar durant lrsquoeducacioacute primagraveria A part les caracteriacutestiques del centre educatiu aixiacute com el com-portament i lrsquoestil docent dels professors tambeacute poden servir com un im-portant factor de proteccioacute
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
16
El grup drsquoiguals Tot i que durant lrsquoadolescegravencia la famiacutelia segueix ocupant un lloc preferent com a context socialitzador a mesura que els i les joves es van desvinculant dels pares les relacions amb els iguals guanyen importagravencia intensitat i estabilitat i el grup drsquoiguals es converteix en el context de socialitzacioacute meacutes influent
Com a consequumlegravencia de la maduracioacute cognitiva i del temps que dedi-quen a parlar de si mateixos els adolescents srsquoaniran comprenent millor uns als altres cosa que repercuteix que en les relacions amb els amics es-tiguin marcades per la reciprocitat i en que a partir de lrsquoadolescegravencia els amics es recolzin i ajudin els uns als altres mostrant un major comporta-ment prosocial Sorgeixen els amics iacutentims que comparteixen pensaments sentiments expectatives de futur coneixen quins soacuten les preocupacions de lrsquoaltre i es recolzen muacutetuament Tenir amics eacutes un indicador de bones habilitats interpersonals i un signe dun bon ajustament psicologravegic
Els beneficis derivats de disposar drsquoamistats en aquesta etapa soacuten abundants es pot destacar lrsquoimportant recolzament emocional que pro-porcionen i que pot ajudar als joves a superar els desnivells caracteriacutestics de lrsquoadolescegravencia o alguna situacioacute estressant Tambeacute el proporcionar recol-zament instrumental per a la resolucioacute de determinats problemes pragravectics aixiacute com informacioacute sobre diferents temes com relacions personals sexua-litat o assumptes acadegravemics
Tot i aixiacute eacutes frequumlent que a lrsquoinici de lrsquoadolescegravencia els nois i noies puguin experimentar sentiments de soledat probablement per trobar-se en una situacioacute de transicioacute entre la vinculacioacute afectiva amb els pares progravepia de la infagravencia i lrsquoestabliment de les intenses relacions emocionals juvenils
Tambeacute hi ha investigadors que consideren la influegravencia dels iguals com a un factor de risc meacutes destacat per al sorgiment de conductes problemagrave-tiques i antisocials durant lrsquoadolescegravencia Quan es parla de la pressioacute dels companys hi ha una tendegravencia a considerar-la negativa i dirigida a buscar la implicacioacute del noi o noia en les conductes antisocials perograve soacuten moltes les ocasions en que la pressioacute eacutes neutra i fins i tot positiva (com quan els companys volen evitar conductes indesitjables per part drsquoalgun amic)
Abans el de la feina era un agravembit important de socialitzacioacute juntament amb la famiacutelia i lrsquoescola com a agravembits formals perograve ara aquests entorns
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
17
sobretot el de la feina han anat perdent pes En la socialitzacioacute la manera drsquoadquirir els valors i els valors que srsquoadquireixen cada cop pren meacutes im-portagravencia el grup drsquoiguals Aquest fet eacutes cabdal per entendre el moacuten dels adolescents i alguns comportaments de la primera joventut El que eacutes fo-namental per situar-se al moacuten per comprendrersquol i adoptar comportaments entre els adolescents i els joves no soacuten els valors que transmet la societat adulta sinoacute els valors els comportaments que srsquoaprenen en el grup amb persones que estan en circumstagravencies semblants En aquest sentit gran part de lrsquoaprenentatge teacute lloc en els contextos drsquooci No eacutes perquegrave els ado-lescents i els joves no estiguin en altres llocs sinoacute perquegrave allagrave on tenen meacutes rellevagravencia social eacutes als espais drsquooci Evidentment en el moacuten del treball en el mercat actual tan precari no tenen cap mena de rellevagravencia en el moacuten de lrsquoescola amb lrsquoaugment que hi ha hagut del fracagraves escolar en els uacuteltims temps i amb la devaluacioacute de lrsquoensenyament puacuteblic tampoc no adquireixen rellevagravencia En canvi siacute que els hem deixat aquest raconet el moacuten de lrsquooci com un lloc on ells se senten com a posseiumldors com a dominadors Tot plegat comporta que les maneres de socialitzar-se siguin cada cop menys riacutegides molt meacutes obertes i que per tant el que diuen els mitjans de comu-nicacioacute social penetri fagravecilment en aquests contextos drsquooci en aquests nous esquemes socialitzadors en el sentit que gran part dels comportaments o una part important dels comportaments drsquoadolescents i joves estan forccedila influenciats per tot allograve que aprenen dels mitjans de comunicacioacute sobre-tot hem de tenir en compte que la generacioacute actual drsquoadolescents eacutes molt consumista
Les noves tecnologiesEls joves soacuten el colmiddotlectiu amb meacutes facilitat drsquoadaptacioacute al nou escenari co-municatiu i de relacioacute que ens proposen les TIC tal com planteja Pere Soler (2011) Lrsquoimpacte drsquoaquets mitjans arriba a totes les esferes de la vida tant personal com professional i condiciona les pragravectiques drsquooci (Castantildeeda 2010 Castells 2003) Per aixograve es diu que els adolescents i joves configuren la generacioacute xarxa o ldquopantallatsrdquo La televisioacute continua sent el mitjagrave que meacutes hores acapara lrsquooci dels joves tot i que hi ha un descens significatiu en detriment drsquoaltres ofertes majoritagraveriament relacionades amb la colla drsquoamics i els mitjans electrogravenics i digitals
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
18
Lrsquoordinador i lrsquoacceacutes a la xarxa tambeacute condicionen les relacions juve-nils ja que la majoria tenen acceacutes a nivell personal familiar drsquoequipaments puacuteblics cibercafegraves i es comuniquen i relacionen a traveacutes de la xarxa A traveacutes drsquointernet srsquohan configurat les xarxes socials virtuals que han re-presentat una revolucioacute en la comunicacioacute per compatir continguts de ma-nera colmiddotlaborativa i hi aprenen a treballar en equip (liveSpaces Facebook Twitter Instagram Snapchat)
El telegravefon mogravebil es tracta drsquouna de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute que meacutes ragravepidament srsquoha estegraves entre la poblacioacute sobretot joves (Lorente Bernete i Becerril 2004) Aquest potent mitjagrave de comuni-cacioacute ha incidit directament en lrsquooci juvenil en la mesura que ha facilitat la comunicacioacute entre els joves ha permeacutes la creacioacute i el manteniment de potents xarxes de relacioacute i de projectes compartits
13 Adolescents i joves en un moacuten globalitzat
Carles Feixa proposa la metagravefora amb el rellotge digital per entendre la realitat dels i les joves en aquesta nova realitat globalitzada
ldquoun model postmodern de transicioacute a la vida adulta basat en una concepcioacute virtual del temps que comenccedila a configurar-se en aquest canvi de milleni el consum cultural teacute lloc cada vegada meacutes en un espai global que gragravecies a lrsquoemergegravencia de la societat digital facilita lrsquoaparicioacute de noves microcultures juvenils que transiten de la tribu a la xarxahelliprdquo (Carles Feixa ldquoDe la generacioacuten a la generacioacuten)
En el mateix estudi lrsquoautor diferencia entre la Generacioacute que seria la que agrupa els que van negraveixer als 80rsquo i que van arribar a la joventut entre els 90rsquo i principis 2000 en un context drsquoexpasioacute econogravemica neoliberalisme i amb internet 10 soacuten nens i nenes que es van fer adults i adultes en un es-pai global i un temps virtual Aquesta eacutes una joventut que srsquoeternitza Dins drsquoaquesta realitat trobem joves que srsquointegren en la societat reproduint els patrons de consum i obsolescegravencia i drsquoaltres que es rebellen Eacutes lrsquoera de lrsquoantiglobalitzacioacute
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
19
Anagravelisi sobre la realitat juvenil Fragment de la entrevista a Carles Feixa
La habitacioacuten fue un espacio significativo para los joacutevenes pero no siempre sino solo ndashal menos para la mayoriacutea- desde mediados de siglo XX cuando se consolida la sociedad de consumo y la nuclearizacioacuten de las familias Antes solo los joacutevenes de las clases privilegiadas los estudiantes o artistas bohemios teniacutean habitacioacuten propia En los 60s ese reclamo del movimiento feminista de tener un espacio privado ndashel libro de Virginia Wolf A room of myselfndash se traslada al movimiento juvenil que se apropia mediante la muacutesica y los poacutesters de la habitacioacuten familiar es el mundo teenager
Los joacutevenes actuales tienen dificultades para construir su memoria social por la ampliacioacuten de la brecha generacional pero sobre todo tienen dificultades para visualizar su futuro pues son conscientes que no pueden controlarloTras el 2000 la habitacioacuten de los adolescentes ndashtanto la de la clase media como la de sectores popularesndash se ha digitalizado ademaacutes de los siacutembolos vestimentarios esteacuteticos y de consumo la cultura adolescente se organiza en torno a una serie de dispositivos tecnoloacutegicos ndashcelulares consolas ordenadores portaacutetiles ipods etcndash que conectan al adolescente con sus amigos y con el mundo Al mismo tiempo lo encierran en ese espacio semiprotegido en el que es faacutecil aislarse Ello se relaciona con la expulsioacuten pro-gresiva del adolescente del espacio puacuteblico ndashde la calle- vigilado y sobreprotegido Sin llegar a los extremos de los hikikomoris japoneses que no salen durante meses o antildeos lo cierto es que hemos construido entre todos ndashpues es funcional a la estructura social contemporaacuteneandash un nido perfecto para los adolescentes que puede ser un refugio pero tambieacuten una caacutercel
iquestQueacute hay del ocio el consumo y el tiempo libre en los joacutevenes de una sociedad global
Nunca hasta ahora los joacutevenes habiacutean tenido a su disposicioacuten tantas posibilidades de ocio consumo y tantas horas libres pero nunca habiacutean podido ejercer tan poco control sobre ellas La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida
Hay un gran desfase entre las posibilidades ilimitadas y las opciones reales cada vez maacutes limitadas Ello crea una gran frustracioacuten por las aspiraciones no recompensadas
Hoy se dan identidades hiacutebridas en mundos plurales Los chicos de hoy estaacuten abiertos a ir y venir en el ciberespacio y en la vida real iquestEsa flexibilidad y movilidad afecta el proceso de adquirir una identidad
Las identidades hoy no son sedentarias sino nomaacutedicas Hacerse adulto hace medio siglo era adquirir una identidad profesional eacutetnica familiar poliacutetica religiosa que era percibida
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
20
como permanente pues perduraba el resto de la vida adulta Hacerse adulto hoy es cambiar una estacioacuten de destino por una estacioacuten de paso donde las identidades profesionales ideoloacute-gicas culturales van modificaacutendose Ello conlleva mayor estreacutes e inseguridad pero tambieacuten mayor maleabilidad lo que hace que los joacutevenes paradoacutejicamente esteacuten preparados para los cambios que vienen
Ud sentildeala que los joacutevenes son los heacuteroes de la sociedad en red y viacutecti-mas de la sociedad del riesgohellip
Por una parte los joacutevenes no pueden ser adultos Por otra parte los adultos quieren ser joacutevenes En efecto son al mismo tiempo heacuteroes y villanos Por una parte son heacuteroes a los que admiramos o princesas que nos encantan porque la juventud es la edad de prestigio lo que todos queremos ser imitando la ropa o comprando productos antiaging Por otra parte son villanos dragones o serpientes que nos dan miedo porque sus estilos de vida son ruidosos y nos molestan y porque tememos lo que viene de su mundo Por eso proyectamos sobre ellos nuestros miedos los miedos de la sociedad del riesgo y los consideramos viacutectimas propiciatorias
iquestCoacutemo entender hoy el concepto de generacioacuten iquestTiene sentido seguir hablando de juventud de una etapa de transicioacuten cuando ldquolos ritos de paso son reemplazados por los ritos de impasserdquo
El concepto de generacioacuten vuelve a estar hoy de actualidad pues la desigualdad generacional es hoy mayor que nunca Aunque por supuesto no puede usarse de la misma manera en que autores como Ortega y Gasset o Mannheim lo haciacutean hace un siglo Por ejemplo decir que cada generacioacuten dura unos 15 antildeos en la era de las generaciones tecnoloacutegicas no tiene demasiado sentido Existen hoy sin duda generaciones globales ndashseguacuten plantean Ulrick y Elizabeth Beckperondash y al mismo tiempo nunca habiacutea habido tanta diversidad intragenra-cional como ahora La paradoja es que vuelven las generaciones cuando estaacute desapareciendo la juventud que deja de ser una etapa de transicioacuten y se convierte en la fase maacutes duradera de la vida Quizaacute vamos a generaciones postjuveniles
ldquohellipcuando observamos el comportamiento de los joacutevenes de hoy vemos entremezclados rit-mos bioloacutegicos y sociales presentes en toda la especie (la pubertad el matrimonio) ritos de paso institucionalizados por las civilizaciones antiguas (la mayoriacutea de edad la ilicia) espa-cios festivos surgidos en la sociedad rural europea (el carnaval) tiempos de formacioacuten y de ocio producto de la industrializacioacuten (la escuela los mass media) y espacios de ocio surgidos con la posmodernidad (los videojuegos la muacutesica tecno) (hellip)rdquo Carles Feixa
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
21
A lrsquoactualitat parlariacuteem de la segona generacioacute digital anomenada per Carles Feixa Generacioacute que agrupa els i les joves nascuts durant els 90rsquo que arriben a la joventut despreacutes de 2008 coincidint amb la crisi financera internacional de lrsquoestat del benestar i lrsquoexpansioacute drsquointernet 20 la web social
ldquohellipElls van creacuteixer amb les xarxes socials es fan adults en un espai glocal on allograve global es torna a localitzar en la cultura de la cantonada on tot srsquoaccelera o es paralitza (hellip) Es tracta per suposat drsquouna metagravefora que srsquoencarna de formes molt diverses segons lrsquoedat el gegravenere o lrsquoorigen geogragravefic la classe social o el territorirdquo Carles Feixa
14 Adolescents i joves en risc social Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
La inadaptacioacute social Vulnerabilitat Exclusioacute marginacioacute i pobresa
Aquells joves que tenen manca dels recursos personals socials culturals i financers necessaris soacuten els meacutes vulnerables als grans canvis socials i econograve-mics que es produeixen a lrsquoactualitat Alguns drsquoaquests individus es troben en situacions summament desafavorides pateixen un gran ldquodesavantatgerdquo social i es veuen privats de qualsevol possibilitat drsquointegracioacute social i eco-nogravemica Un repte clau per als actors poliacutetics eacutes fer front precisament a les considerables dificultats que experimenten en la gestioacute de les transicions
Analitzem el significat de desavantatge social en quegrave consisteix com es construeix quins individus i collectius tenen un risc meacutes gran de ser classificats com a desafavorits i de quina manera eacutes possible compensar els riscos de lrsquoexclusioacute associats a aquest fenogravemen
Des de mitjans dels anys 80rsquo el concepte de ldquodesavantatge socialrdquo i les nocions relacionades tals com ldquodiscriminacioacuterdquo ldquovulnerabilitatrdquo ldquoexclusioacute socialrdquo o ldquomarginacioacuterdquo srsquohan situat al centre dels plans de la Comissioacute Eu-ropea aixiacute com dels governs nacionals
El concepte de desavantatge social implica el reconeixement de que malgrat el pas a la ciutadania universal i a la provisioacute de benestar diversos
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
22
grups poblacionals experiementen una sistemagravetica discriminacioacute i un acceacutes desigual als recursos tals com el treball les prestacions lrsquoeducacioacute etc cosa que exerceix un impacte sobre les oportunitats objectives de la vida dels individus
Drsquoaltra banda un estatus desigual tambeacute teacute importants efectes subjec-tius manca drsquoautoconfianccedila autoestima dignitat i apreci de lrsquoindividu cap siacute mateix (OrsquoBrien i Penna 1998)
Jaume Funes quan descriu els components drsquouna situacioacute de risc re-marca que de cap manera estem parlant de causes o variables aiumlllades sino de contextos situacions en les quals estan vivint els nois i noies que tenen un determinat risc (J Funes ldquoNecessitats educatives dels adolescents en situacioacute de risc socialrdquo)
El mateix autor proposa parlar ldquodrsquoestils de vidardquo Sovint moltes difi-cultats de tipus escolars o en el proceacutes drsquoinsercioacute provenen drsquoestils de vida incompatibles en determinats processos drsquoaprenentatge
Quegrave vol dir RISCRisc eacutes simplement trobar-se en una situacioacute amb meacutes probabilitat que srsquoarribi a produir un determinat esdeveniment Ser meacutes probable que a alguacute li toqui la loteria tenir meacutes probabilitats de patir un determinat problema tenir tots els nuacutemeros perquegrave hom arribi a ser un determinat tipus de per-sona en la societat Quan parlem de risc parlem de probabilitat i quan par-lem drsquo intervenir sobre situacions de risc parlem de reduir les probabilitats
Finalment quin eacutes el risc Aquiacute lrsquoautor posa un interrogant perquegrave malgrat el mot risc srsquoutilitza per a tot (srsquo utilitza en les drogues en lrsquoeduca-cioacute en la dificultat social srsquo utilitza en cliacutenica per a referir-se a les malalties) no sempre ens estem referint al mateix concepte Aquest risc el vivim com amenaccedila o com a risc de quegrave Quan parlem drsquoadolescents en situacioacute de risc que eacutes el que ens preocupa com a educadorses
En realitat podriacuteem dir que hi ha dues coses que ens preocupen
1) Que no arribin a ser (soacuten persones en proceacutes de transformacioacute i de construccioacute i per tant poden no arribar a ser) i aquiacute el ser hauriacuteem de concretar-ho (ser persones ser feliccedilos ser ciutadans)
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
23
2) Que acabin construint-se drsquouna manera inadequada que acabin te-nint una manera de ser i drsquoactuar que esdevingui inadequada (haurem de matisar en qualsevol cas si aquesta inadequacioacute eacutes per ells o elles o eacutes una inadequacioacute per a la societat) Que eacutes el que srsquoestan fent De quina manera srsquoestan construint malament Els afecta en tant que persones o a la so-cietat que no els tolera que siguin drsquouna determinada manera Quedi clar que estem parlant drsquoun seguit de personatges definits per la seva condicioacute evolutiva als quals toca viure en una situacioacute que descrivim com una situa-cioacute de risc No estem parlant drsquoun fenomen minoritari de fet del que estem parlant eacutes drsquo una incompatibilitat institucional social entre un fenomen bastant massiu entre un grup bastant important de nois i noies i lrsquoescola la famiacutelia el barri etc
ACTIVITAT Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els can-vis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves
5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET
6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET
7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte
8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix
9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de tendir les poliacutetiques de joventut
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
24
Lrsquoaccioacute protectora i preventiva
El treball de carrer com a eina de proteccioacute i prevencioacute
Eacutes interessant conegraveixer la perspectiva i el funcionament del treball de carrer enteacutes des de la vessant preventiva Veurem meacutes endavant les possibilitats que ens doacutena la dinamitzacioacute al medi obert i entendre-la com part de lrsquoaccioacute socioeducativa a partir de tres agravembits drsquointervencioacute lrsquoindividual el grupal i el comunitari (taula 1)
El paper de lrsquoAdministracioacute Serveis Socials
Els serveis de la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia de Catalunya establerts en la Cartera de Serveis Socials soacuten els seguumlents
bull Recursos o serveis de la DGAIA
bull Servei de Centre Obert
bull Servei de tutela per a infants i adolescents en situacioacute de desemparament
bull Servei especialitzat drsquoatencioacute a la infagravencia i a lrsquoadolescegravencia (SEAIA)
bull Centre drsquoAcolliment
bull Servei de centre residencial drsquoaccioacute educativa (CRAE)
bull Servei de centre residencial drsquoeducacioacute intensiva (CREI)
bull Servei de pis assistit per a joves de 16 a 18 anys
bull Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys
bull Servei de residencia o pisos per a joves vinculats a programes drsquoinsercioacute laboral
bull Servei drsquoacompanyament especialitzat a joves tutelats i extutelats (SAEJ)
bull Servei del Telegravefon de la Infagravencia (Infagravencia Respon)
bull Servei drsquoequips de valoracioacute de maltractaments infantils (EVAMI)
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
25
Agravembits drsquointervencioacute ObjectiusIndividualbull Intervencions adreccedilades directament sobre els I les adolescents i joves i el seu entorn meacutes immediat (individu-famiacutelia)bull Treball en medi obert I treball individualitzat de seguiment de casos
bull Coneixement de la realitat sociopersonal drsquoadolescents i jovesbull Conegraveixer i crear vincles relacionals amb ells i ellesbull Prevenir i detectar situacions de risc social en adolescents i joves i orientar-los als recursos existentsbull Implicar els i les adolescents i joves en els processos de canvi de la progravepia realitatbull Afavorir la participacioacute drsquoadolescents i joves en activitats de lleure en els recursos del territori
Grupalbull Intervencions adreccedilades als grups drsquoadolescents i joves per tal de millorar les seves condicions de socialitzacioacute i de relacioacute amb lrsquoentornbull El treball en medi obert i les tegravecniques de treball en grup seran els elements que permetran als professionals apropar-se i intervenir amb aquest colmiddotlectiu
bull Conegraveixer i analitzar la configuracioacute i dinagravemiques de funcionament intern dels grups per a potenciar els vincles de relacioacute positius entre els seus membresbull Acompanyar els grups de joves i adolescents en la cerca dels seus interessos i en la canalitzacioacute de les seves demandesbull Estimular els grups per a que aprofitin les seves potencialitatsbull Potenciar els processos drsquoautogestioacute dels grups
Dimensioacute comunitagraveriabull Intervencions adreccedilades a millorar les condicions del territori potenciant un entorn social preventiu Corresponsabilitat dels agents drsquointervencioacutebull La coordinacioacute el treball en equip i la perspectiva comunitagraveria Treball en xarxa
bull Conegraveixer els agents socials i recursos implicats en la dinagravemica comunitagraveria en relacioacute amb els adolescents i jovesbull Conegraveixer les necessitats del territoribull Sensibilitzar la comunitat sobre la realitat dels i les joves Fomentar la participacioacute en la cerca drsquoalternatives per a la seva millora
Taula 1 Objectius i agravembits drsquointervencioacute
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
26
bull Cases drsquoinfants
bull Equips de suport a la famiacutelia extensa
bull Servei especialitzat en lrsquoatencioacute a menors viacutectimes drsquoabusos sexuals de-pendents de la DGAIA
bull Suport terapegraveutic a les famiacutelies biologravegiques
La proteccioacute drsquoinfants i adolescents a CatalunyaLa proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Catalunya preveu la possibilitat de detectar una situacioacute de risc social i de desemparament en quegrave es pugui trobar un infant o adolescent
Les persones o institucions que estan meacutes a prop dels infants i dels adolescents soacuten qui millor poden detectar les situacions de risc o de des-emparament que requereixen drsquouna intervencioacute dels equips especialitzats Aquestes persones o institucions soacuten principalment
ndash Els familiars i veiumlns
ndash Els professionals dels centres escolars
ndash Els equips drsquoassessorament i orientacioacute psicopedagogravegica (EAP)
ndash Els monitors de les entitats infantils juvenils i esportius
ndash Els professionals dels centres hospitalaris
ndash Altres serveis sanitaris
ndash Serveis de Justiacutecia (Fiscalia i Jutjats)
ndash Els professionals dels Centres drsquoAtencioacute Primagraveria (CAP)
ndash La policia (Policia Local i Mossos drsquoEsquadra)
ndash Infagravencia Respon 900 300 777
ndash Els professionals dels serveis socials bagravesics i especialitzats
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
27
Funcionament
Un cop detectada una situacioacute de risc maltractament o desemparament i en funcioacute de la valoracioacute del cas aquest pot seguir el circuit ordinari o lrsquoespeciacutefic per situacions drsquourgegravencia Lrsquoobjectiu eacutes garantir la proteccioacute del menor en tot moment
Circuit ordinari
1 Els serveis bagravesics drsquoatencioacute social fan una primera avaluacioacute del cas i si es considera necessagraveria la intervencioacute especialitzada es deriva el cas a lrsquoEquip drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (EAIA) del territori corresponent
2 LrsquoEAIA fa una intervencioacute amb el menor la famiacutelia i el nucli de convi-vegravencia per valorar la situacioacute sociofamiliar
3 Si es determina que el menor no pot ser ategraves al seu nucli familiar es proposa una mesura protectora a la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA)
4 Als centres drsquoacolliment es realitza lrsquoatencioacute immediata i transitograveria dels menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre es fa lrsquoes-tudi drsquoobservacioacute i diagnogravestic de la situacioacute dels menors i les seves famiacute-lies i la proposta de mesures de proteccioacute adients
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
28
15 Recursos i serveis per a joves
EDUCACIOacute bullCentres drsquoeducacioacute secundariabullCentres de formacioacute professionalbullUniversitatsbullUnitats drsquoescolaritzacioacute externa
PROMOCIOacute bullConsells locals de joventutbullSecretaria General de JoventutbullConsell Nacional de la Joventut de CatalunyabullAgraverees de joventutbullCentres i punts drsquoinformacioacute juvenilbullCases de joventut bullPublicacions juvenils
SALUT bullCentres de planificacioacute familiarbullCSMIJbullEAIA
SERVEIS SOCIALS bullGeneralitat (Departament de Benestar Social i Famiacutelia)bullGeneralitat (Departament de Justiacutecia)bullOficines de Benestar Social I Famiacutelia
TREBALL bullCentres drsquoinformacioacute ocupacionalbullGabinets psicologravegics drsquoorientacioacute professionalbullSindicatsbullEmpreses drsquoinsercioacute laboralbullGeneralitat (Departament de Treball)bullEntitats drsquoajudaassessorament a lrsquoinicibullCentres de formacioacute ocupacionalbullInformacioacute i orientacioacute professional i laboralbullAules tallerbullJoves per lrsquoocupacioacutebullProgrames de garantia juvenil
Navarro C i Armengol C Taxonomia de recursos socioeducatius Lrsquoexercici professional de Lrsquoedu-cacioacute social canvis i noves perspectivesa Catalunya Educacioacute Social nuacutem 15 pp 32-51
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
29
Bibliografia
FUNES J (2010) 9 ideas para trabajar con joacutevenes Ed Graoacute
PALACIOS MARCHESI COLL (2004) Desarrollo psicoloacutegico y educacioacuten Alianza Editorial
TARIN M NAVARRO JJ (2012) Adolescentes en riesgo Casos praacutecticos y estrate-gias de intervencioacuten socioeducativa Ed CCS
Webs i blogsTrabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
16 Referegravencies bibliogragravefiques
17 Activitats i recursos
Activitats
A Lectura de lrsquoarticle de Pau Serracant i Melendres ldquoGeneracioacute Ni-Ni estigmatitzacioacute i exclusioacute socialrdquo Respondre el quumlestionari i comentar-lo a clase
1 Tenint en compte tot el que hem estat comentat fins ara sobre els joves elabora un definicioacute progravepia
2 Saps quegrave significa el terme que fa referegravenciaals joves NI-NI Quin eacutes el seu origen
3 En les darreres degravecades srsquoestagrave produint una profunda transformacioacute social que afecta directament la vida quotidiana de les persones i la joventut
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
30
eacutes una de les etapes de la vida que nrsquoestagrave resultant meacutes directament afectada Explica els canvis en les trajectograveries de transicioacute juvenil
4 Com afecten els canvis en el mercat de treballals joves5 Quegrave eacutes allograve que propicia que un jove estigui en situacioacute NEET6 Quines soacuten les consequumlegravencies de trobar-se en situacioacute NEET7 Anomena i explica breument les problemagravetiques del concepte8 Quin eacutes el nou indicador que es proposa A quegrave es refereix9 Un cop analitzada la situacioacute dels joves cap a on creus que haurien de
tendir les poliacutetiques de joventut
B Anagravelisi i comentari del ldquoCaso de Evardquo per aprofundir en la funcioacute protectora i preventiva de les xarxes comunitagraveries de barri
C Elaboracioacute drsquouna guia de recursos per a joves Fer cerca dels recursos del territori
D Realitzacioacute de la fitxa de la pelmiddotliacutecula (Barrio Reality Bites)
Trobareu el material de suport per a la realitzacioacute de les activitats al dossier electrogravenic
Pelmiddotliacutecules i Documentals
GENERACIOacute SELFIEEacutes una a segraverie documental del Departament de Nous Formats de TV3 que vol ser un retrat dels joves catalans que ara tenen entre 20 i 35 anys
ASSIGNATURES PENDENTSUn reportatge de 30 minuts que segueix ben de prop un grup de nois i noies que ara intenten recuperar els temps perdut
AQUELLS JOVESDocument gragravefic que recull 30 anys de la memograveria histograverica dels Nou Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20121110els-mateixos-joves-del-barri-de-canyelles-30-anys-despres
LA LLAMACollectiu de rap ldquoLa Llamardquo canten el tema ldquoLuchando Derechosrdquo
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
31
REBELmiddotLIOacute A LA GRANJADirector John Stephenson Durada 91rsquo Paiacutes Estats UnitsPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
CAMIacute A LA FAMADirector Alan Parker Durada 120rsquo Paiacutes IrlandaPermet treballar a traveacutes de video-fograverum el concepte de la participacioacute
REALITY BYTESDirector Ben StillerExempplifica alguns aspectes de les carreres i estils de vida de la Generacioacute X
KIDSDirector Larry Clark 1995La peliacutecula retrata un diacutea en la vida de un grupo de joacutevenes neoyorquinos sumergidos en el alcohol drogas y sexo Esta poleacutemica cinta refleja coacutemo cierto sector de la poblacioacuten urbana juvenil vive su temprana sexualidad y problemas cotidianos
SALVADOS EL PAIacuteS QUE VIENEUna representacioacuten de los millones de joacutevenes espantildeoles muchos de ellos afectados por una ldquosituacioacuten de precariedad permanente Todos ellos se sentaraacuten a hablar con Jordi Eacutevole
BARRIODirector Fernanado Leon 1998Tres joacutevenes amigos y compantildeeros de instituto de la perifegraveria de Madrid que juntos comprueban lo difiacutecil que es salir del barrio y en definitiva lo difiacutecil que es crecer
Altres pelmiddotliculesbull Kids (risc social sexualitat drogues)bull Trainspotting (Danny Boyle 1996)bull Historias del Kronen (M Armendaacuteriz 1995)bull Sweet sexteen (Ken Loach 2002)bull ldquoBreakfast Clubrdquo
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
LA RELACIOacute I EL VINCLE AMB ADOLESCENTS I JOVES12
21 Lrsquoaccioacute educativa
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
23 Rols actituds i habilitats del professional
24 Referegravencies bibliogragravefiques
25 Activitats i recursos
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
34
A partir de la relacioacute i el vincle que srsquoestableix entre lrsquoanimadora i el jove es pro-dueix lrsquoaccioacute educativa En aquesta accioacute sempre trobem una persona educand una persona educadora i lrsquoelement a traveacutes del que es produeix la relacioacute Aquest element pot ser la muacutesica la pintura els estudis lrsquohabitatge o altres que desper-ten la motivacioacute o la necessitat de les persones interelacionades A meacutes tal com planteja Paulo Freire (Garciacutea y Hernaacutendez 1999) ldquoTots nosaltres sabem alguna cosa Tots nosaltres ignorem quelcom Per aquest motiu aprenem semprerdquo
21 Lrsquoaccioacute educativa
Tradicionalment srsquoha definit com a propi de lrsquoespai escolar la transmissioacute de determinats coneixements habilitats o el que ara li diuen capacitats i com a propi de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal i concretament dels projectes socioculturals el valor intriacutensec de la formacioacute com eina transformadora
Soacuten dues realitats que cada vegada estan tendint meacutes ponts i que en alguns moments es troben altres es repelmiddotleixen i altres es complementen Moltes vegades lrsquoeducacioacute formal tracta de trobar solucions als processos drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoeducacioacute no formal Victor J Ventosa (2008 127) defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant drsquounes relacions professor-alumne riacutegides i molt normati-vitzades a altres meacutes flexibles i personalitzades drsquoun proceacutes formatiu ori-entat al resultat a altres meacutes enfocats als processos de sistemes de treballs burocratitzats a altres basats en el treball en grup des drsquouns espais tancats i separats de lrsquoentorn a altres oberts i amb interaccioacute amb el medi des drsquoun temps formatiu limitat a la infagravencia i la joventut a altres de aprenentatge permanent durant tota la vida Eacutes a dir des drsquouns recursos i megravetodes tra-dicionals de caragravecter formal i predominantment receptius associats a una comunicacioacute unidireccional a altres no formals i actius basats en una comu-nicacioacute bidireccional horitzontal i en xarxa
En aquest nou paradigma educatiu els projectes socioculturals soacuten eines necessagraveries per a les persones i per tant pel jovent per organitzar-se
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
35
i actuar com a protagonistes de la seva realitat compartint un punt de par-tida i un destiacute comuacute La persona eacutes educadora i educand tenint cada vega-da meacutes gran consciegravencia drsquoaquest fet Els projectes socioculturals definits com a espais de trobada de creacioacute social i cultural soacuten clarament espais de ldquodrsquoeducacioacute en des de i per al temps lliurerdquo Perograve on lrsquoeducacioacute en per i des del temps lliure tal com planteja Pau Waichman (2008) no eacutes un temps desocupat o alliberat drsquoobligacions si no un temps de llibertat per la lliber-tat com a transformacioacute de la persona generant protagonisme i autonomia
Objectius en lrsquoaccioacute socioeducativa
Els objectius generals que han drsquoacomplir els diferents agravembits de lrsquoaccioacute socioeducativa els podem resumir en
bull Aportar elements referencials per facilitar la socialitzacioacute i la inte-gracioacute en les dinagravemiques positives del territori
bull Promoure lrsquoarrelament della jove a la comunitat i la seva participacioacute
bull Facilitar espais de trobada per fomentar la relacioacute entre colmiddotlectius perfils i interessos diversos
bull Promoure la participacioacute com a proceacutes pedagogravegic per estimular lrsquoautoorganitzacioacute i lrsquoautonomia
bull Aportar eines que facilitin la interlocucioacute entre elsles joves i lrsquoad-ministracioacute en qualsevol agravembit del seu interegraves
bull Facilitar recursos generals per al desenvolupament de projectes as-sociatius cooperatius grupals o individuals
bull Oferir recursos especiacutefics per al desenvolupament de la creativitat lrsquoexpressioacute i la cultura popular
bull Garantir lrsquoexistegravencia drsquouna oferta drsquooci creativa i alternativa
bull Oferir accions i recursos pedagogravegics en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
36
Elements per a la intervencioacute socioeducativa
Aquest paradigma de treball sociocultural ens porta a tenir en compte dife-rents elements que ens permetin realitzar una intervencioacute socioeducaiva de qualitat Segons (Bautista i Melendro 2011) les competegravencies professionals soacuten les que es descriuen a la taula 2
22 Agravembits drsquointervencioacute de lrsquoaccioacute educativa
El agravembits drsquointervencioacute concrets poden variar segons la realitat on es vol intervenir i la realitat que viuen els joves Eacutes necessari un treball previ per conegraveixer quines soacuten les necessitats dels i les joves del municipi tenint en compte les entitats juvenils i els joves no associats Conegraveixer les dinagravemiques progravepies de la poblacioacute jove del municipi i la seva idiosincragravesia les necessi-tats no cobertes actualment o lrsquoexistegravencia drsquoaltres projectes soacuten elements que srsquohauran de valorar per tal drsquoadequar la futura intervencioacute socioedu-cativa amb joves a les necessitats reals del municipi A mode drsquoexemple parlarem de tres espais on es dona aquesta intervencioacute Els escollirem i els complementarem segons els objectius que vulguem treballar i dels recursos que disposem
Equipament juvenilLrsquoequipament juvenil es defineix com un lloc de referegravencia i trobada inde-pendent de que sigui exclusiu per a joves o compartit Un espai dotat drsquoin-frastructura i recursos per oferir eines que potenciiumln lrsquoautonomia personal i fomentin la participacioacute activa dels joves a la vida colmiddotlectiva del municipi Eacutes un instrument que ajuda a potenciar lrsquoexperimentacioacute i la seva capacitat creativa Un espai adaptat a les seves necessitats i demandes la seva idio-sincragravesia i formes relacionals els seus temps vitals i disponibilitats horagraveries
Hem de tenir en compte que no existeix una uacutenica foacutermula o uacutenic mo-del drsquoequipament per a tots els municipis Les diferents especificitats juve-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
37
Elements meacutes eficaces de la intervencioacute
Competegravencies especifiques
Fomentar habilitats drsquoautonomia Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Donar protagonisme als joves Dissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaFomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Tenir cura de la relacioacute entre els educadors i els joves
Fomentar i desenvolupar actituds valors i formes de relacioacute social amb els diferents colmiddotlectius
Realitzar una bona planificacioacute i coordinacioacute drsquoactuacions
Analitzar la realitat des drsquouna comprensioacute sistegravemica integrant els diferents coneixements metodologies i enfocamentsDissenyar plans programes i projectes eficaccedilos innovadors i contextualitzats drsquointervencioacute socioeducativa i de funcionament dels recursos educatius des dels quals es treballaUtilitzar els mecanismes de gestioacute de recursos i coordinacioacute amb entitats programes i equipaments en diferents contextos i per a les diferents necessitats de la poblacioacute atesa
Interegraves per la progravepia professioacute i la formacioacute contiacutenua
Elaborar i interpretar informes tegravecnics drsquoinvestigacioacute i avaluacioacute sobre accions processos i resultats socioeducatius
Taula 2 Elements per a la intervencioacute socioeducativa
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
38
nils de cada territori fan que srsquohagi de partir de la realitat de cada municipi per poder adaptar els espais a les seves necessitats i realitat
Segons lrsquoestudi de la Diputacioacute de Barcelona ldquoEls Equipaments juve-nils a estudirdquo (2010) es defineixen dos espais bagravesics per a la intervencioacute el de serveis i el de dinamitzacioacute
Caldragrave valorar si lrsquoequipament juvenil ha de donar resposta exclusiva-ment a la necessitat de lrsquoexistegravencia de serveis adreccedilats a la poblacioacute jove o a les necessitats drsquoespais de dinamitzacioacute i relacioacute juvenils o si en canvi cal donar resposta de manera integral a les diferents necessitats relacionades amb aquest dos agravembits
Oficina de ServeisUnes oficines de serveis orientades a oferir informacioacute i assessorament en determinats agravembits soacuten necessagraveries per garantir el proceacutes drsquoemancipacioacute de la poblacioacute jove Un cop meacutes caldragrave adaptar el tipus de serveis que srsquooferei-xen a les diferents realitats municipals Un exemple serien els Punts o Ser-veis drsquoInformacioacute Juvenil (pij-SIJ) tradicionals o meacutes complerts com les Oficines drsquoInformacioacute Juvenil i les Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenil (OEJ) En els Punts drsquoInformacioacute Juvenils meacutes bagravesics lrsquoinformadora acostuma a ser el primer punt de contacte amb la poblacioacute jove oferint algun ti-pus drsquoinformacioacute bagravesica i derivant a lrsquousuaria cap a altres serveis drsquoinfor-macioacute meacutes especialitzats En els Serveis drsquoInformacioacute Juvenils o Oficines drsquoEmancipacioacute Juvenils srsquoofereix informacioacute perograve tambeacute assessories espe-cialitzades en diferents agravembits com poden ser el laboral el de lrsquohabitatge de la salut de lrsquoeducacioacute de lrsquoassociacionisme etc
Espais de dinamitzacioacuteCal tenir present la vessant de dinamitzacioacute educacioacute i participacioacute que poden tenir els equipaments juvenils com a alternativa al model drsquooci En aquest sentit des de lrsquoequipament juvenil es poden oferir espais de trobada i relacioacute per a la poblacioacute jove programant activitats que donin resposta a les demandes juvenils en el marc drsquoun projecte socio-educatiu del centre
Aixiacute doncs aquest agravembit de dinamitzacioacute permet oferir espais per a la socialitzacioacute de la gent jove possibilitant la realitzacioacute drsquoactivitats for-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
39
matives i drsquooci Per altra banda tambeacute permet fomentar la participacioacute i la implicacioacute de la poblacioacute jove en lrsquoequipament i el municipi
Algunes de les funcions de lrsquoespai de dinamitzacioacute soacuten la drsquoespai de trobada la realitzacioacute de tallers i activitats espai per concerts o bucs drsquoas-saig i espai per a les TIC
Espai de trobadaUn espai important dins drsquoun equipament juvenil eacutes lrsquoespai de trobada que pot seguir diferents modalitats en funcioacute del projecte de dinamitza-cioacute Aquest espai pot comptar amb personal especiacutefic dinamitzador perograve tambeacute pot funcionar sense personal com un espai drsquoacceacutes lliure on els i les joves puguin interactuar i realitzar activitats lliurement Caldragrave dotar aquest espai del material necessari per facilitar la presegravencia de joves creant un cli-ma atractiu i potenciant el seu uacutes com a espai trobada
En aquest sentit lrsquoespai pot estar condicionat amb mobiliari que faci-liti que els i les joves puguin fer-ne uacutes com poden ser els sofagraves les taules i cadires etc Tambeacute caldria dotar lrsquoespai drsquoelements que possibilitin la re-alitzacioacute drsquoactivitats luacutediques com per exemple futbolins billars taules de ping-pong jocs de taula consoles de videojocs revistes llibres etc
Espais per a la realitzacioacute de tallers i activitatsA lrsquohora de dissenyar els espais destinats a la realitzacioacute de tallers caldragrave preveure les diferents tipologies dels mateixos ja que segurament les neces-sitats variaran en funcioacute de la seva naturalesa Per exemple els tallers relaci-onats amb activitats musicals o de dansa requeriran drsquoun equip de muacutesica miralls a les parets unes condicions drsquoinsonoritzacioacute etc Altres tallers o activitats poden requerir de mobiliari i instalmiddotlacions especiacutefiques com els punts drsquoaigua espai suficient per ubicar taules de grans dimensions espais per guardar els materials etc
Espai de concerts i bucs drsquoassaigSi es decideix que algun dels espais interiors de lrsquoequipament pot funcionar com a petita sala de concerts caldragrave preveure en el seu disseny elements de sonoritzacioacute i insonoritzacioacute aixiacute com drsquoelements drsquoiluminacioacute suficients
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
40
Tambeacute caldragrave valorar la conveniegravencia de dotar-lo drsquouna entrada indepen-dent i drsquoun espai que pugui servir com a vestidor i com a lavabo En els cas de dotar lrsquoequipament de bucs drsquoassaig tambeacute caldragrave tenir present la ne-cessitat de sonoritzar i insonoritzar els bucs i de comptar amb una entrada independent si es vol permetre lrsquouacutes fora de lrsquohorari Per tant tambeacute seria convenient que aquests espais tinguessin acceacutes a un lavabo
Espai TICLrsquoespai destinat a lrsquouacutes drsquoordinadors ja sigui com a elements drsquoautoconsulta o per a la realitzacioacute de tallers o activitats formatives requereix drsquouna inver-sioacute en material informagravetic i drsquouna previsioacute de manteniment i renovacioacute del mateix Caldragrave valorar doncs la necessitat de creacioacute drsquoun espai drsquoaquestes caracteriacutestiques en funcioacute dels usos previstos i de la potencial poblacioacute jove usuagraveria del servei Si es decideix dotar drsquoaquet servei lrsquoequipament seria convenient elaborar unes normes drsquoutilitzacioacute dels ordinadors En aquest sentit es pot vincular lrsquouacutes dels ordinadors al registre drsquousuarises de lrsquoequipament limitar el temps drsquoacceacutes a Internet instalmiddotlar sistemes de control de continguts etc En tot cas es pot valorar la possibilitat de dotar lrsquoequipament drsquoun servei de wifi que permeti lrsquoacceacutes a Internet des dordi-nadors portagravetils
Dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic La dinamitzacioacute a lrsquoespai puacuteblic ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de poblacioacute que tot i tenir necessitats difiacutecilment entrarien en un centre drsquoatencioacute diagraveria en un casal de joves no srsquoaproparan a serveis socials per solmiddotlicitar ajutetc La proximitat el fet drsquoestar a peu de carrer en el territori en contacte directe amb la gent sobretot amb la gent que queda al marge possibilita conegraveixer qui eacutes qui i quines situacions de dificultats pateixen i aixiacute poder orientar-los davant demandes no formulades
Lrsquoessegravencia dels projectes de dinamitzacioacute de lrsquoespai puacuteblic eacutes promou-re el canvi acostar-nos al jove perquegrave adopti actituds favorables Eacutes per aquest motiu que respectant la voluntat del participant eacutes clau escoltar observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu proceacutes de vida del qual nrsquoeacutes el protagonista
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
41
Perograve podriacuteem definir en tres punts quegrave significa la intervencioacute socieducati-va al carrer (Felipe Campo 2012)
bull Educar al carrer no eacutes una tasca de bomber drsquointervencioacute directa o drsquourgegravencia eacutes una tasca que necessita de temps planificacioacute hores al carrer i a les places i presegravencia constant Eacutes una tasca a llarg ter-mini que nomeacutes es pot fer des de la proximitat i amb el compromiacutes institucional de lrsquoentitat o administracioacute que impulsi el projecte
bull Suposa treball comunitari perquegrave els joves estan sols tots tenen una famiacutelia un grup drsquoamics participen en un centre drsquoesplai lleu-re casal de joves en definitiva al seu entorn La persona que inter-veacute ha de ser el referent i per ser-ho ha de conegraveixer la problemagravetica concreta dels meacutes vulnerables i aquelles que per raons ldquoXrdquo en el cas dels infants i joves no tenen referent adult fora de lrsquohorari es-colar
bull I per uacuteltim lrsquoanimadora no preteacuten ser el ldquomessiesrdquo de ninguacute o solventar la problemagravetica particular Nomeacutes eacutes el referent el pont lrsquointermediari Lrsquoanimadora no eacutes qui per dir si lrsquoinfant o el jove ha de canviar sinoacute que soacuten els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i si decideix canviar canviiacute
Oci nocturn alternatiuFrequumlentment srsquoencasella lrsquooci juvenil a la nit mentre que el de la resta de la poblacioacute srsquoassocia a oci diuumlrn Aquesta afirmacioacute no reflecteix la realitat i emmarca la gent jove en un tipus concret drsquooci lligat directament als locals nocturns Aquest fet eacutes aprofitat per alguns sectors de la societat i dels mitjans de comunicacioacute per fer una definicioacute generalitzada de tota la gent jove Actualment la societat ha llanccedilat a la gent jove a un oci basat en el consumisme en el qual els i les joves soacuten meacutes objectes o consumidors que no subjectes actius i creatius
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
42
La majoria dels i les joves no tenen capacitat econogravemica per emprendre grans projectes vitals perograve en canvi siacute que disposen de prou diners per a la sortida de marxa del cap de setmana La vessant meacutes estesa drsquoaquest oci consumista els locals privats de marxa plantegen actualment alguns problemes tant per a la progravepia gent jove (problemes drsquoadmissioacute als locals excessos dels porters amb episodis de violegravencia indefensioacute com a consu-midors etc) com per a altres sectors de la ciutadania (accidents de tragravensit problemes amb veiumlns pel soroll) Actualment hi ha una manca drsquoequipa-ments i alternatives a aquest tipus drsquooci i les administracions i la societat tampoc ajuden que es generalitzi un altre tipus drsquooci juvenil meacutes participa-tiu i no consumista
Lrsquooci nocturn alternatiu proposa altres alternatives a lrsquooci consumista en contraposicioacute als conservadors programes drsquooci nocturn que es rea-litzen en moltes ciutats de lrsquoEstat Espanyol i que relacionen de forma errogravenia lrsquooci nocturn nomeacutes amb el consum de drogues El Consell de la Joventut de Barcelona plataforma que agrupa a entitats juvenils i platafor-mes territorials de la ciutat de Barcelona proposen les seguumlents mesures
1 Alternatives a lrsquooci consumista Promocioacute i potenciacioacute drsquoiniciati-ves i serveis per al desenvolupament drsquoactivitats drsquooci juvenil par-ticipatiu no consumista i que ajudi al desenvolupament personal dels i les joves
2 Pla drsquoequipaments Un pla municipal de creacioacute i aprofitament drsquoequipaments per a joves En aquests equipaments la gent jove ha de ser la veritable protagonista de la programacioacute desenvolupa-ment i gestioacute de les seves activitats drsquooci
3 Publicitat i promocioacute Les bones idees sense una difusioacute efectiva no prosperen Cal destinar recursos a la difusioacute drsquoiniciatives drsquooci juvenil no consumista per poder competir amb lrsquooferta empresarial existent No es pot dir que un tipus drsquooci alternatiu no funciona si no ha tingut una publicitat adequada
4 Fre als abusos que pateix la gent jove a la nit Srsquohan drsquoevitar les arbitrarietats i les discriminacions als locals drsquooci nocturn control
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
43
del personal de seguretat control dels preus control de la discrimi-nacioacute per raoacute de sexe origen o aparenccedila
5 Ampliacioacute del transport puacuteblic nocturn El millor sistema de pre-vencioacute dels accidents de tragravensit a la nit seria oferir un transport puacuteblic nocturn de qualitat que comuniqueacutes tots els barris de la ciutat i que afavoriacutes un canvi en els hagravebits de mobilitat noctur-na de la gent jove Aixograve hauria de significar lrsquoampliacioacute de lrsquohorari nocturn del metro fins a la una de la matinada els dies laborables i les vint-i-quatre hores del dia durant els caps de setmana Tambeacute hauria drsquoimplicar una xarxa drsquoautobusos meacutes extensa una flota meacutes nombrosa i una major frequumlegravencia de pas
23 Tasques rol i eines del professional
Per portar a terme la complexitat drsquoaquesta intervencioacute socioeducativa amb i des dels joves en els diferents agravembits caldragrave comptar amb personal es-pecialitzat Els diferents interessos encagraverrecs finalitats objectius marcs drsquoactuacioacute definicioacute de conceptes i metodologies fan que lrsquoestatus i el rol de lrsquoanimadora canviiumln segons el model de gestioacute on es trobi treballant La realitat drsquoaquests equipaments i projectes eacutes molt variada poden ser gestionats per empreses privades per administracions puacutebliques o per as-sociacions sense afany de lucre (Antonio Alcaacutentara 2011)
Tasques
Lrsquoanimador ha de treballar per ajudar i facilitar la participacioacute fent que els projectes siguin
bull Consensuats amb una finalitat i objectius definits i clars Srsquoha de sa-ber cap a on es camina i quins valors descriuen el projecte
bull Oberts amb diferents nivells i espais de participacioacute i decisioacute on es pugui aportar i decidir sobre el funcionament liacutenies de treball de co-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
44
ses concretes o generals Espais que poden ser espontanis i informals com una conversa sobre una fotografia que deriva en la realitzacioacute drsquouna exposicioacute colmiddotlectiva o espais pensats i organitzats com una comissioacute de programacioacute
bull Diversos on compartint els mateixos valors es pugui treballar de dife-rents formes Les persones i els colmiddotlectius no han de participar drsquouna uacutenica manera ni han de tenir el mateix nivell drsquoimplicacioacute
bull Dinagravemics amb itineraris on la persona i els colmiddotlectius poden de-senvolupar un proceacutes drsquoimplicacioacute en el projecte Podriacuteem entendre diferents nivells en un itinerari consumir una activitat posteriorment organitzar lrsquoactivitat despreacutes decidir sobre quines activitats es realit-zen i finalment quin tipus de projecte volem
bull Compartits on la corresponsabilitzacioacute i la colmiddotlaboracioacute siguin la base del funcionament La persona i el colmiddotlectiu que participen han de compartir tot el que implica el projecte amb la resta de membres des de donar el bon dia lrsquouacutes drsquoun videoprojector o els pressupostos
bull Cagravelids basats en unes bones relacions interpersonals on el caliu humagrave i fer pinya marquin el tarannagrave
bull Autogravenoms amb independegravencia en les decisions Evitar lrsquointervenci-onisme per part drsquoagents externs com lrsquoadministracioacute o la empresa privada
Al mateix temps lrsquoanimadora ha de treballar unes liacutenies concretes drsquoaccioacute com
bull Transmetre els valors del projecte i la importagravencia de lrsquoautoorganit-zacioacute social i la corresponsabilitzacioacute
bull Facilitar recursosbull Donar autonomia deixar que es camini no donar-ho tot fet als
joves i seus colmiddotlectiusbull Fer possible els somnis de color en un moacuten gris encara que el color
que es pinti no sigui el meacutes bonic o no srsquoutilitzi la millor pintura
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
45
bull Obrir el camiacute Mostrar que el que sembla impossible eacutes possiblebull Permetre que hi hagi espai per la diferegravencia i lrsquoequivocacioacutebull Concebre el conflicte com un proceacutes drsquoaprenentatge i creixement
per tant com una cosa positivabull Ser conscient dels diferents processos de lrsquoindividu i dels colmiddotlec-
tius Ninguacute neix sabent-ho totbull Crear i mantenir mecanismes drsquointerrelacioacute entre els diferents es-
pais de participacioacutebull Transparegravencia sobre el que es decideix i es fa en tots els espais de
participacioacutebull Crear mecanismes perquegrave arribi i flueixi la informacioacute de manera
constant entre els diversos espai de participacioacutebull Fomentar la interrelacioacute entre els diferents espais de participacioacute
creant llocs de trobada activitats comunes etcbull Conegraveixer cuidar i empegravenyer els itineraris de la persona i dels col-
lectiusbull Utilitzar les noves tecnologies sent molt conscient dels seus liacutemitsbull Comunicar el projecte difondrersquol i informar al territori que lrsquoen-
voltabull Utilitzar els mitjans tancats com les sales de lrsquoequipament i utilitzar
el medi obert com les places i els carrersbull I com a gran repte fer partiacutecips als nous veiumlns arribats procedents
drsquoaltres llocs i cultures
Consultar el blog Julio Rubio Goacutemez Consejos para un educador socialhttpsjuliorubiogomezwordpresscom201409
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
46
Rols
Un cop vistes les tasques i liacutenies de treball podem perfilar els diferents rols que porta a terme lrsquoanimador
bull Com a educadors han de buscar en tot moment la relacioacute personal i lrsquoeducacioacute en el canvi drsquoactituds i valors estimulant per a lrsquoaccioacute tenint en compte els interessos valors formes de pensar i possibi-litats de les persones
bull Com a dinamitzadors seva tasca consisteix a implicar els grups cap a lrsquoaccioacute conjunta alhora impulsa actituds comunitagraveries i actua so-bre la realitat per transformar-la
bull Com a mediadors han de possibilitar la comunicacioacute i les relacions socials Avanccedilar en la millora personal i social facilitant a les per-sones els mitjans necessaris perquegrave puguin resoldre per si mateixes les seves dificultats
Eines
Per tal de dur a terme aquesta idea ens encaminem a treballar amb unes eines concretes Treballarem des de lrsquoeducacioacute en valors el treball en xarxa utilitzant elements de motivacioacute convertint el conflicte en oportunitat i des de lrsquoacompanyament com estrategravegia drsquoaccioacute educativa
Lrsquoeducacioacute en valorsEacutes un aprenentatge de maneres de funcionar basades en valors i pragravectiques com el respecte el diagraveleg el consens la creativitat lrsquoassemblearisme lrsquohoritzontalitat el beacute de la comunitat davant drsquoun moacuten exterior general-ment basat en la imposicioacute la jerarquia el consumisme la verticalitat i lrsquoin-dividualisme Alhora hem drsquoentendre una metodologia basada en la cultura i el suport mutu com a eines de transformacioacute social Per tant podem tro-bar un taller de costura en el qual es tractin solucions veiumlnals als problemes de lrsquohabitatge o a la planificacioacute familiar
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
47
El treball en xarxa i comunitariLa dinamitzacioacute i la participacioacute juvenil no es pot fer des drsquouna illa deserta Vivim en un mar de relacions socials on entren en joc molts agents amb els quals compartim el mateix objectiu per exemple que el jovent generi per ell mateix les activitats que vol fer Per tant hem drsquointentar coordinar-nos i optimitzar els recursos No teacute sentit que a lrsquoEspai Juvenil facin un concert jove el mateix dia i hora que ho fa el Centre Ciacutevic O que lrsquoEspai Jove orga-nitzi un curs drsquoorientacioacute laboral igual com els Serveis Socials
Lrsquoelement de motivacioacuteEl jove igual com lrsquoadult no participa perquegrave siacute La seva participacioacute es construeix al voltant drsquoun o diversos elements que el motiven Aquelles accions o coses que desperten en ell prou interegraves per acostar-srsquohi i profun-ditzar-hi Eacutes a partir de lrsquoelement de motivacioacute que treballarem altres temes com les relacions de gegravenere la formacioacute
El conflicteDins del treball amb i des dels joves lrsquohem de tenir present molt present Lrsquohem drsquoentendre sempre com quelcom positiu Una oportunitat per cons-truir i avanccedilar El conflicte eacutes un punt drsquoinflexioacute un moment de visions diferents Un espai magniacutefic per plantejar i trobar camins nous Vies que facin millorar o assentar les liacutenies i les maneres de fer i treballar de tot el projecte
LrsquoacompanyamentFunes i Alonso (2009) plantegen que acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoac-cioacute de caminar al costat drsquo una persona compartint alguna part de la seva vida No es tracta de cap manera drsquoexercir de vigilants per impedir les equi-vocacions del camiacute No es tracta tampoc drsquoexercir de protectors per evitar lrsquo aparicioacute de riscos en el recorregut El qui acompanya no eacutes una mena de professional prescriptor de receptes i remeis per a les equivocacions
La idea de lrsquoacompanyament eacutes present en diferents marcs teograverics i en diferents pragravectiques professionals relacionats amb lrsquoatencioacute a les persones les relacions drsquoajuda i lrsquoeducacioacute En general es parla drsquoacompanyament
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
48
per referir-se a unes formes de treball amb persones autogravenomeso que han de convertir-se en autogravenomes que es troben immerses en processos vi-tals de canvi Habitualment es fa servir la paraula acompanyament per referir-se a tres grans grups drsquo accions a tres grans agravembits drsquo intervencioacute en els quals ha passat a ser un concepte nuclear En lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament social Es tracta de lrsquoagravembit en el que teacute meacutes tradicioacute com a concepte i com a pragravectica i representa una forma bagravesica de treballar amb les persones i els grups amb dificultats per aconseguir la seva incor-poracioacute a la societat
Lrsquoacompanyament educatiu Fins a cert punt eacutes una reformulacioacute del concepte de tutoria (tol i que en la formulacioacute meacutes social passaragrave a la in versa i apareixeran les referencies a fer de tutors de les seves vides) Arrela en un concepte central clagravessic de la pedagogia el mentor Si parleacutes-sim drsquoadolescents fins i tot insistiriacuteem a recordar que en lrsquoadolescegravencia ldquoeducar es diu acompanyarrdquo i que aquesta eacutes lrsquouacutenica manera de poder influir en les seves vides
Lrsquoacompanyament terapegraveutic La incorporacioacute drsquoaquest concepte a les intervencions terapegraveutiques teacute a veure amb lrsquoacceptacioacute pels diferents pro-fessionals que srsquoatenen processos (de reduccioacute de patiments de canvis per-sonals i socials de reubicacioacute personal en altres contextos etc) i no simples patologies o mers pacients De la consideracioacute que aquests no arribaran a bon port si els professionals no treballen en clau drsquo acompanyament
Acompanyar eacutes fonamentalment lrsquoaccioacute de caminar al costat drsquouna persona Tot i que malgrat aquesta diversificacioacute formal els tres tipus drsquoacompanyament soacuten inseparables i en proporcions diverses es donen sempre Es fa acompanyament social des drsquoun recurs drsquoatencioacute primagraveria perograve no hi ha millor manera de fer treball social que fer-ho en clau educa-tiva Acompanyem un adolescent estimulant el seu proceacutes drsquoaprenentatge
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
49
perograve alhora fem possible la seva incorporacioacute social ajudant-lo a gestionar els conflictes que provoca i a aclarir-se amb ell mateix Millorar la progravepia salut (mental o en relacioacute amb dependegravencies per exemple) suposa aspectes com sentir-se progressivament drsquo una altra manera ajudar a imaginar-se recorreguts possibles a fer balanccedilos drsquoallograve que es viu (drsquoallograve que es pateix i drsquoallograve que es frueix) Perograve tambeacute eacutes ajudar a aprendre a fer-se capaccedil per treballar a gestionar les precarietats a construir noves relacions etc
A les tres categories drsquoacompanyament hauriacuteem drsquoafegir una de com-plementagraveria que les pot afectar totes en algun moment lrsquoacompanya-ment entre recursos entre dispositius i serveis Sovint les persones es desconnecten deambulen sense cap tipus de coheregravencia entre serveis (efecte condicionat sovint per la tendegravencia dels serveis a derivar a enviar a la deriva tota dificultat complexa) Soacuten persones que fins i tot desconei-xen lrsquoexistegravencia de les possibles respostes i ajudes a les seves dificultats no perceben que els serveis tinguin a veure amb les seves necessitats i dificul-tats Lrsquoacompanyament eacutes una forma de treballar la reconnexioacute tot ajudant a reconstruir un itinerari personal entre recursos
Encara un matiacutes drsquoaquesta quarta perspectiva a vegades es tracta drsquoacompanyar els recursos per tal que puguin realment acomplir aquesta funcioacute Acompanyar lrsquoescola (treballar drsquouna determinada manera dins del treball comunitari) per tal que pugui realment fer acompanyament educa-tiu Acompanyar un recurs de salut mental perquegrave pugui posar al servei del seu treball terapegraveutic el conjunt de recursos de lrsquoentorn
Com a conclusions podem dir que el treball amb i des dels joves com-porta grans dosis de risc i a la vegada la mateixa quantitat de confianccedila Des drsquoaquests projectes es treballa per acomplir una magravexima de lrsquoeducacioacute en la qual el jove treballa totes les seves capacitats per desenvolupar-se adequa-dament en el seu entorn com un subjecte actiu i compromegraves amb la realitat que viu Una formacioacute i maduresa intelmiddotlectual que li permeten assumir el seu propi desenvolupament i el de lrsquoentorn al qual pertany Srsquoassenten les bases drsquouna societat civil participativa autogravenoma
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
50
Finalment no hem drsquooblidar mai que en qualsevol tipus drsquointerven-cioacute que plantegem sempre hi seran presents
bull La diversitat culturalbull La perspectiva de gegravenerebull El treball de lrsquoautonomia personal i les habilitats socials
24 Referegravencies bibliogragravefiques
Bibliografia
ALONSO I FUNES J Lrsquoacompanyament social en els recursos socioeducatius I Educacioacute social nordm 42 Pagraveg 2745
BAUTISTA-CERRO RUIZ MJ y MELENDRO M (2011) Competencias para la in-tervencioacuten socioeducativa con joacutevenes en dificultad social UNED Educacioacuten XXI 141 pp 179-200
GARCIacuteA JD HERNANDEZ MG ldquoPaulo Freire Semblanza Bibliograacuteficardquo
Activitat drsquoampliacioacuteLectura de lrsquoarticle de la revista Educacioacute Social 42 Latencioacute socioeducativa en les transicions vitals Israel Alonso i Jaume FunesRealitzacioacute del quumlestionari
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
51
VENTOSA V (2008) ldquoPerfiles y modelos de animacioacuten y tiempo librerdquo Editorial CSS paacuteg 127
WAICHMANPrdquoTiempo libre y recreacioacuten Un desafiacuteo pedagoacutegicordquo 2008 Ed CSS
Accioacuten Educativa Revista Electroacutenica del Centro de Investigaciones y Servicios Educativos Universidad Autoacutenoma de Sinaloa Volumen I Nuacutemero 0 Agosto de 1999 Culiacaacuten Sin Meacutexico httpwwwuasnetmxciserevCero
Alcaacutentara Alcaacutentara Antonio (2011) Los equipamientos de caraacutecter sociocul-tural y sus modelos de gestioacuten en httpquadernsanimacionet nordm 14 julio de 2011 ISSN1698-4404 httpquadernsanimacionetANTERIOREScatorceequipamientospdf
Dinamitzacioacute de lrsquoesplai puacuteblic i lrsquoeducador de carrer 2012 Felipe Campo bloc de Pere Tarres httpblocperetarresorg201211dinamitzacio-de-lesplai-pu-blic-ihtml
Els Equipaments juvenils a estudi Diputacioacute de Barcelona Desem-bre 2010 httpwwwdibacatcdocument_libraryget_fileuuid=fd2e-fd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33ampgroupId=95670
Ocio nocturno alternativas y participacioacuten de la gente joven Consell de la Joven-tut de Barcelona CJB 2011 httpwwwsenderiorgcatinici
Webs i blogs
Trabajar con joacutevenes httptrabajarconjovenesblogspotcomes
Web de Jaume Funes httpwwwjaumefunescom
Educacioacute Transformadora Blog drsquoAntonio Alcaacutentara httpseducaciotransforma-dorawordpresscom
Elements per tenir en compte abans de (re)obrir un Casal Jove httpeducacio-transformadorawordpresscom20120629quins-elements-hem-de-tenir-en-compte-abans-de-re-obrir-un-local-jove
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
52
Proceacutes drsquoacompanyament de Joves al medi Obert httpjornadaacompanyamentwordpresscom
Oci nocturn i alternatiu Abierto hasta el amanecer httpwwwabiertohastaela-manecercom
Definicioacute Animadors Socioculturals
bull httpeducaciotransformadorawordpresscom20120426definicio-nes-de-animadora-sociocultural
bull httpwwwslidesharenetantonioalcantaraalcantaraaproximacion-roles-funcionesytareasdelanimadorsociocultural
Red de Participacioacuten Juvenil Creando Futuro httpredasociativaorgcreandofu-turo
25 Activitats i recursos
ACTIVITATS
Dinagravemiques
A El rol del professional
Dinagravemica de grup La silueta
Objectius Debatre i consensuar les funcions i tasques del professional que tre-balla amb els joves
Material Paper llarg i retoladors
Funcionament Es formen 3 grups hauran de plasmar una pluja drsquoidees sobre quin es el rol tasques i funcions de la persona que treballa amb joves
Cada grup tindragrave paper suficientment gran com per a que es que es pugui estirar un dels participants i deixar dibuixada la seva silueta
A lrsquointerior de la silueta escriuran qualitats actituds i responsabilitats de la persona que treballa amb joves A lrsquoexterior hauran drsquoescriure les funcions que pensen que ha drsquoacomplir
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
53
Drsquoaquesta manera cadascuacute dels equips explicaragrave la visioacute que tenen sobre el rol de la persona que ha de treballar amb joves Es pengen els papers a la paret srsquoexplica i srsquoinicia el debat
B Lrsquoegravetica debat i aproximacioacute
Objectius Aprofundir en lrsquoegravetica en el treball des de i amb els joves
Materials Roba per tapar els ulls
Funcionament Es situen tots els participants en fila mirant cap endavant amb els ulls tapats i guardant una distagravencia aproximada de 050 cm
Es realitzen una segraverie de preguntes i han de respondre nomeacutes amb un si o amb un no Si la resposta es afirmativa donen el pas cap a lrsquoesquerra si la res-posta eacutes negativa donen el pas cap a la dreta Lrsquoidea es que es doni el pas amb fermesa per tal de que srsquoescolti
Una vegada contestada la pregunta es poden obrir els ulls per veuren que han dit la resta
Lrsquoidea eacutes que les preguntes englobin lrsquoegravetica global i individualAquesta eacutes una proposta de preguntes que es poden modificar segons la
realitat dels participantsLes preguntes poden ser
1 Tagrada meacutes el Barccedila o el Madrid2 Mrsquoagraden els cargols3 Es pot treballar amb joves tenint ressaca4 Eacutes justa a llei drsquoestrangeria5 Estagrave drsquoacord amb lrsquoeutanagravesia6 Si ve un jove immigrant sense papers lrsquoatens7 Si agafem a un jove robant material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte8 La poma eacutes millor que la pera9 Si agafem a un jove fent malbeacute material lrsquohem drsquoexpulsar del projecte10 Si un jove arriba intoxicat a classe se li deixa participar11 En una festa de joves srsquoha de servir alcohol a la barra12 En una festa de joves els menors poden servir alcohol13 Deixarem que un jove participi en una activitats si estagrave begut14 Podem fer campanyes antitabac si els joves saben que fumem15 Som referents de lrsquoassociacioacute dins i fora de les seves activitats
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
54
16 Hem de planificar un projecte si lrsquoajuntament ho demana17 Hem de treballar conjuntament sempre ajuntament i joves18 Eacutes egravetic que us estem fent aquestes preguntes
Una vegada fet lrsquoexercici es formen grups de tres o quatre persones aproximada-ment Per discutir en torn a
1 Queacute eacutes egravetica
2 Perquegrave eacutes important identificar i mirar quegrave eacutes lrsquoegravetica en el treball amb i des de els joves
Despreacutes es realitza un debat comuacute
Cas pragravectic
Espai Punt drsquoinformacioacute Juvenil situat a un Espai Jove
Gestioacute i dinamitzacioacute A cagraverrec de lrsquoAjuntament
Histograveria Despreacutes drsquouna etapa fluixa on lrsquoafluegravencia dels joves ha sigut puntual i sense implicacioacute en el projecte es reobre lrsquoEspai juvenil
En aquesta nova etapa es dota drsquoun Punt drsquoinformacioacute Juvenil per tal de gene-rar un punt drsquoatraccioacute per la informacioacute i dinamitzacioacute dels joves
Equipament actual Teacute un magniacutefic Punt drsquoInformacioacute sala per reunions sala drsquoac-tes insonoritzada saleta amb 4 ordinadors amb connexioacute gratuiumlta a internet des-patx telegravefon fotocopiadora etc
Recursos Pressupost per activitats 1 informador i un tegravecnic projecte de dinamit-zacioacute oferta de tallers i activitats
Situacioacute Municipi drsquouns 20000 habitants el punt eacutes en el centre tot i que el municipi eacutes molt dispers i per tan els joves tambeacute estan dispersos El punt eacutes a prop del IES Gran quantitat de joves a les places i cantonades Fins ara a lrsquoespai jove sempre venien principalment nois I en els darrers anys hi hagut una arribada important de persones joves reagrupades
Recursos del territori una pista de futbol a lrsquoaire lliure amb afluegravencia de joves un IES Associacioacute de veiumlns amb publicacioacute regular una ragravedio local Centre Ciacutevic poques entitats juvenils i una festa major participativa
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
55
Pregunta I amb lrsquoEspai Juvenil en una nova etapa on es vol que el Punt drsquoinforma-cioacute sigui el motor de dinamitzacioacute del jove del territori lrsquoequip de treball es fa una pregunta
Com omplim aixograve drsquoactivitat participativa com arribem al jovent tenint en compte les caracteriacutestiques del municipi
Dinagravemica En grups petits penseu quina estrategravegia poder portar a terme Utilitzeu lrsquoestructura de planificacioacute que teniu adjunta
Cada grup explicaragrave al conjunt lrsquoestrategravegia que ha establert i el perquegrave Heu drsquoescollir un portaveu
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
Lectura de lrsquoarticle quumlestionari i posada en comuacute
ldquoLacompanyament social en els recursos socioeducatiusrdquo Israel Alonso i Jaume Funes
1 Quins soacuten els 4 tipus drsquoacompanyament2 Quins soacuten els components bagravesics de lrsquoacompanyament social3 En el document de definicioacute de serveis en I agravembit de la insercioacute social
a Bizkaia es planteja que lrsquoacompanyament social teacute tres dimensions Explica-les
4 Explica breument la proposta metodologravegica de lrsquoacompanyament 5 Quins soacuten els aspectes transversals que srsquohan de donar en les
diferents fases i moments del proceacutes drsquoacompanyament
Altres activitats
bull Continuacioacute del mapa de recursos de zona plantejat al T1 bull Consultar les competegravencies del TASCT i tambeacute ofertes de feinabull Taula rodona o role-playing (professionals de lrsquoadministracioacute
professionals empresa privada etc)
Documentals
JO VAIG SER-HIRelata una experiegravencia socio-educativa amb adolescents de 16 a 18 anys que consisteix en construir coneixement vivegravencia experiegravencia i valoracioacute de lrsquoetapa de la Post-Guerra de la Guerra Civil Espanyola a traveacutes dels relats de vida dels protagonistes drsquoaquella egravepoca El fil conductor drsquoaquesta experiegravencia soacuten les noves tecnologies Associacioacute Batibull
CULTURA I ART EN MOVIMENTProjecte socio-educatiu a traveacutes del circ on els joves amb el suport de les famiacutelies formadors artistes veiumlns entitats van ser el protagonistes drsquoun intercanvi internacional circense Organitzat a lrsquoAteneu Popular 9 Barris httpeducaciotransformadorawordpresscom20110717documentacio-sobre-participacio-i-dinamitzacio-juvenil
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
LANDSKATINGExplica el proceacutes de remodelacioacute de les tres pistes de skate construides a Barcelona (Les Corts Marbella i Nou Barris) i es centra en el proceacutes drsquoapoderament juvenil i transformacioacute social donat a les pistes de skate de la Guineueta en Nou Barris Recull la veu dels i les joves dels educadors socials dels veiumlns i dels skaters meacutes veterans Explica les possibilitats drsquoutilitzacioacute de lrsquo espai puacuteblic com a espai de construccioacute social i de valors httpseducaciotransformadorawordpresscom20160223documental-landskating-patinailluita
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
61
DISSENY DE PROJECTES EDUCATIUS13
31 Marc legal
32 Projecte educatiu
33 Models de gestioacute Participacioacute Associacionisme
34 Activitats i recursos
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
62
31 Marc legal
Introduccioacute
La Llei 332010 de lrsquo1 drsquooctubre de poliacutetiques de joventut
Estableix un marc normatiu i competencial per a desenvolupar les poliacuteti-ques de joventut tot ordenant els serveis i les activitats que promouen i organitzen les persones fiacutesiques i juriacutediques puacutebliques i privades en lrsquoagravembit de Catalunya
La finalitat uacuteltima drsquoaquesta llei eacutes garantir que les persones joves pu-guin definir i construir llur propi projecte de vida i participar en projectes colmiddotlectius
El Pla Nacional de Joventut (PNJCat 2000-2010) Planificacioacute i institucionalitzacioacute de les poliacutetiques de joventut
El PNJCat 2000-2010 ha contribuiumlt a lrsquoextensioacute drsquoun model de poliacutetiques de joventut integrals que pretenen incidir de manera coordinada i transver-sal sobre totes les esferes de la vida de les persones joves Tambeacute ha facilitat un model drsquointervencioacute en poliacutetiques de joventut i ha generat instruments de planificacioacute de les poliacutetiques en lrsquoagravembit local
El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenccedil pel que fa al contingut de les poliacutetiques de joventut srsquohan centrat en dues grans liacutenies estrategravegi-ques de treball que han condicionat els seus agravembits materials drsquoactuacioacute
mdash Lrsquoemancipacioacute entesa com la capacitat de construccioacute del projecte de vida de les persones joves i lrsquoexercici de la plena ciutadania
mdash La participacioacute en sentit ampli entesa com el conjunt drsquoaccions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir com ha de ser el seu entorn intervenir-hi i transformar-lo les seves
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
63
relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i colmiddotlectivament
La finalitat que preteacuten acomplir el Pla eacutes la de concretar els seus aspectes fonamentals que han de servir de guia per al desenvolupament de les poliacute-tiques de joventut Drsquoacord amb aixograve hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missioacute i finalitat uacuteltima del PNJCat com a pla estrategravegic de les poliacutetiques de joventut que es corresponen a grans trets amb les dues liacutenies estrategravegiques que abordava el pla anterior
mdash Facilitar la realitzacioacute del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida
mdash Apoderar la persona jove com a agent de canvi social impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat oferint espais per a la seva participacioacute en la presa de decisions aixiacute com opor-tunitats per donar rellevagravencia a la seva visioacute del moacuten
Pla drsquoActuacioacute Territorial de poliacutetiques de Joventut
El PATJ-2016 eacutes una de les eines de desplegament i planificacioacute del PN-JCat-2020 Concretament planifica i recull les prioritats del moacuten local (fet des del territori i per al territori) fins a lrsquoany 2016 per a la consecucioacute dels objectius del PNJCat-20201
Aixiacute doncs el PATJ-2016 parteix drsquouna reflexioacute compartida dels reptes del PNJCat des de la visioacute del moacuten local i concreta un seguit de prioritats en forma drsquoobjectius estrategravegics i operatius i drsquoeines per desplegar les po-liacutetiques de joventut des de la logravegica del moacuten local Tambeacute estableix com preteacuten treballar els objectius assenyalant les eines i les orientacions per tal que els referents i els agents responsables de lrsquoexecucioacute de les poliacutetiques locals de joventut puguin dur a terme les seves funcions
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
64
32 El projecte educatiu
Disseny de projectes educatius
Els projectes dins el proceacutes de planificacioacute
Elaborar un projecte eacutes literalment decidir anticipadament decidir quegrave es vol fer Eacutes una de les accions meacutes habituals de lrsquoeacutesser humagrave Constantment es-tem projectant Projectem quan decidim quegrave farem el cap de setmana quan quedem amb amics i amigues quan parlem de les vacances quegrave farem el proper curs etc
En tots aquests casos ens plantegem tot de preguntes que hem de re-soldre per poder aconseguir arribar allagrave on ens haviacuteem plantejat arribar quegrave farem Perquegrave ho volem fer Quan ho farem On ho farem Qui ho faragrave Com ens organitzem Quin cost teacute Com farem difusioacute
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
65
Elaborar un projecte ens ajuda a orientar la nostra accioacute a preveure els recursos necessaris per a que aquesta sigui possible i a plantejar estrategravegies per a superar les dificultats previstes Sovint quan es parla de planificacioacute srsquoutilitzen com a sinogravenim els conceptes ldquoPlardquo ldquoProgramardquo ldquoProjecterdquo perograve cadascun teacute una funcioacute dins el proceacutes de planificacioacute
El Pla eacutes el document que permet establir una estrategravegia per a aconseguir uns determinats efectes sobre una realitat Els objectius soacuten genegraverics grans liacutenies generals que dibuixen un marc cap el que srsquohan drsquoorientar els recursos i les accions per tal drsquoarribar a allograve que estagrave previst
El Programa representa un primer nivell de concrecioacute de cada una de les liacutenies generals que srsquohan determinat al Pla Drsquoaquesta manera el Programa recull de manera meacutes especiacutefica el quegrave es vol assolir i preveu com assolir-ho
El Projecte eacutes el document que orienta les accions a dur a terme qui les duragrave a terme quan com perquegrave el cost que tindragrave etc A lrsquohora de plani-ficar cal que els objectius que es plantegin proposin resultats observables quantificables
Les activitats soacuten lrsquoexecucioacute del projecte plantejat i per tant els re-sultats son tangibles visibles Al seu torn les tasques son totes aquelles accions concretes necessagraveries per dur a terme una activitat
Si plantegem lrsquoesquema anterior a la inversa podem arribar a afirmar que si cadascuacute fa les tasques plantejades per a que totes les activitats drsquoun projecte es puguin dur a terme estarem complint amb tot el que ens vam proposar amb aquest Al seu torn si tots els projectes es duen a terme voldragrave dir que el programa srsquoha pogut realitzar tal i com es va planificar Per uacuteltim si tots els programes drsquoun pla srsquohan acomplert drsquoacord a lrsquoesperat voldragrave dir que aquell Pla ha servit per aconseguir els canvis desitjats
El projecte educatiu en la intervencioacute socioeducativa amb joves no eacutes una eina nova ja que els centres drsquoeducacioacute formal i no formal el tenen com a eix principal i vertebrador de lrsquoatencioacute educativa diagraveria per tal drsquoem-marcar la missioacute els objectius els valors i altres aspectes necessaris per portar a terme la funcioacute educativa que sersquols suposa
La intervencioacute que fem busca implicar la gent jove en el seu entorn fer-los lliures autogravenoms i persones amb criteri que puguin ser protago-nistes de transformacioacute social La participacioacute jove eacutes la millor estrategravegia
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
Font Manual bagravesic drsquoelaboracioacute i avaluacioacute de projectes Ajuntament de Barcelona
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
67
educativa perquegrave eacutes un mitjagrave meacutes que un fi per aconseguir petites millores personals i en el poble o barri on conviuen els i les joves La participacioacute ju-venil eacutes un proceacutes coherent amb la realitat analitzada pregraveviament es parteix logravegicament de les necessitats i possibilitats del colmiddotlectiu jove i del context on ens trobem
El projecte educatiu eacutes una eina de planificacioacute pedagogravegica que dema-na una reflexioacute pregravevia a lrsquoequip de treball que estigui dinamitzant i gestio-nant un equipament juvenil (Mireia Bou 2010) Aixiacute doncs cal una clara voluntat per part de lrsquoequip en veure-hi la necessitat i el potencial
Com veurem la proposta eacutes una pauta o guia per tal de donar respos-tes a les realitats concretes de cada projecte afirmant que es tracta drsquoun espai educatiu de referegravencia i drsquoun indret de generacioacute participativa per part dels joves i de lrsquoequip de professionals que hi treballen El treball amb adolescents i joves eacutes un treball relacionat amb les persones i com a tal ha drsquoestar encarat a potenciar les capacitats i les competegravencies personals
El projecte educatiu parteix drsquoun primer punt que eacutes la contextualit-zacioacute generalment es buscaragrave la motivacioacute poliacutetica social i educativa per assolir la millora que desitgem de lrsquoentorn en el qual treballem (quins joves i quin entorn) Tots els i les joves i entorns tenen dret a millorar de forma sostenible i coherent amb la realitat En segon lloc ens cal una proposta drsquoaccioacute educativa que planteja supogravesits i hipogravetesis per a la intervencioacute edu-cativa (proposarem una accioacute per aconseguir una resposta)
A continuacioacute podrem expressar quina eacutes la finalitat del nostre pro-jecte la qual cosa ens retorna al primer apartat per poder trobar les raons que ens hi porten Tot seguit es pot optar per descriure quins soacuten els fo-naments teograverics de la nostra intervencioacute quin eacutes el paper model o rol del dinamitzador quines funcions ha de tenir i per quegrave
Despreacutes ens proposariacuteem la liacutenia estrategravegica que en definitiva eacutes el com aconseguirem portar a terme allograve que ens estem plantejant A par-tir drsquoaquiacute el projecte educatiu conteacute els punts de qualsevol altre projecte drsquoactivitats comptant amb els objectius que volem aconseguir de forma general
Les fites que ens proposem aconseguir emmarcades en una tempora-litzacioacute Els destinataris els agents els recursos el cronograma i les eines
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
68
que utilitzarem per dur a terme tot el nostre projecte El projecte educatiu als equipaments juvenils pot ser una bona eina de treball perdonar sentit al nostre ofici o professioacute la qual cosa eacutes un imperatiu egravetic en una tasca professional relacionada amb les persones i compromesa amb contextos socials com ara barris places pobles o ciutats
Aixiacute doncs les activitats que es realitzen des de serveis i equipaments de joventut no surten del no res per inspiracioacute dels equips de dinamitzacioacute sinoacute que srsquoinclouen dins de plans drsquoactuacioacute cada vegada meacutes grans Aques-tes programacions i planificacions corresponen a un nivell tegravecnic Drsquoaltra banda les activitats i programacions tambeacute responen a tot un seguit de marcs poliacutetics i legals en lrsquoagravembit de joventut
33 Models de gestioacute
Participacioacute De quegrave parlem quan parlem de participacioacute
El diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans inclou les seguumlents accepcions del verb participar
1 v tr [LC] Donar notiacutecia (drsquoalguna cosa) Encara no ens ha participat el seu casament
2 1 intr [LC] Tenir prendre part en alguna cosa Participar en els benefi-cis Participar en un debat Us convidem a participar a la reunioacute
2 2 intr [LC] Tenir quelcom de comuacute amb una cosa Aquestes dues teo-ries participen dels mateixos axiomes
Drsquoacord al que srsquoexpressa al diccionari participar significa prendre part ja sigui estant informat drsquoalgun esdeveniment que ens afecta com tenint quel-com en comuacute amb alguna cosa o alguna persona Sigui com sigui a traveacutes de la participacioacute compartim amb altres membres decisions que tenen a
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
69
veure amb la nostra propia vida i la de la comunitat a la que pertanyem Per tant cal entendre la participacioacute com una activitat prvilegiada per al desen-volupament humagrave ategraves que permet a cada persona participant posar en joc els seu potencial personal en benefici del colmiddotlectiu
Avui dia es parla de participar com a sinogravenim de diversos mots Es par-la de participants a una votacioacute com a sinogravenim de votants de participants a una determinada activitat com a sinogravenim drsquoassistents de participants a un acte esportiu com a sinogravenim drsquoesportistes Aquest uacutes quotidiagrave del mot sovint porta a confusioacute a les persones que ens dediquem a lrsquoanimacioacute sociocultural
Si lrsquoobjectiu uacuteltim de lrsquoASC eacutes la millora de la qualitat de vida dels grups i de les comunitats a partir de lrsquoimportant paper actiu drsquoaquests i el treball cooperatiu com a motor de transformacioacute social cal que filem ben prim els conceptes que definiran la participacioacute drsquouna comunitat perquegrave la participacioacute es pot donar de moltes maneres Una simple consulta a un membre drsquouna comunitat per a dur a terme una determinada accioacute podria considerar-se i justificar-se com a participacioacute Un grup de persones que decideixen crear una associacioacute per a transformar un aspecte de la seva comunitat tambeacute eacutes considerat com a participacioacute
Per tant dins la participacioacute hi ha diversos graus drsquointensitat Una pragravec-tica drsquoanimacioacute sociocultural ha de procurar que la cooperacioacute sigui un segon criteri que acompanyi la participacioacute Eacutes a dir la transformacioacute social srsquoha drsquoaconseguir a partir de la participacioacute dels membres drsquouna comunitat cooperant entre ells Dit drsquouna altra manera lrsquoaccioacute colmiddotlectiva ha de ser el motor de canvi
El criteri anterior tambeacute srsquoha de complir amb el treball que els dina-mitzadors i les dinamitzadores han de fer amb els adolescents i joves amb els que treballen En aquesta liacutenia hi ha diverses aportacions conceptuals que ens poden ajudar a perfilar quin grau de participacioacute podem buscar en les diferents activitats que programarem Aquestes poden servir-nos per determinar fins a quin punt estem promovent autegraventics processos de par-ticipacioacute o si en determinats casos el que generem com a professionals de lrsquoanimacioacute sociocultural eacutes nomeacutes una participacioacute simbogravelica
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
70
Lescala de participacioacute
La que es presenta tot seguit eacutes una figura creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els nivells de participacioacute ciutadana Roger Hart (1992) al seu torn la va adaptar per avaluar els nivells de participacioacute dels infants Aquiacute srsquoha adaptat per avaluar els nivells de participacioacute drsquoadolescents i joves
La figura es presenta en forma drsquoescala En els esglaons superiors es troben els nivells que representen un major grau de poder de la ciutadania A la part inferior aquells que atorguen un menor grau de poder als ado-lescents i joves amb models de participacioacute decorativa de clientelisme i de no-participacioacute Per tant a mesura que es pugen nivells el poder ciutadagrave i la capacitat drsquoautogestioacute augmenten
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
71
A Nivells o no es fomenta la participacioacute
1 Consumassistegravencia a una activitat
El nivell meacutes baix de lrsquoescala eacutes aquell en quegrave els adults organitzen un pro-jecte o una activitat en la que lrsquoassistegravencia a aquestes eacutes lrsquouacutenica manera que tenen els adolescents i joves per prendrersquon part Exemples drsquoaquest nivell poden ser els festivals de muacutesica o qualsevol altre activitat de consum En tots aquests casos es tendeix a confondre el terme participants amb el drsquoas-sistents Cal assenyalar que no soacuten negatives les activitats de consum perograve siacute que son totalment desencertades con a metodologia per al foment de la participacioacute de la poblacioacute adolescent i jove sempre i quan es limiti aquesta a la mera presegravencia en un determinat acte La gent srsquoho passa beacute perograve no prenen part en cap decisioacute
2 Decoracioacute
En el segon esglaoacute ens situem quan els adults utilitzen a adolescents i joves per promoure una causa sense que aquests tinguin cap implicacioacute en lrsquoor-ganitzacioacute drsquoaquesta io ni tan sersquols informa del que es preteacuten aconseguir Un exemple que mostra de manera clara lrsquouacutes ldquodecoratiurdquo seria quan en un acte drsquouna campanya de sensibilitzacioacute sobre algun tema es demana als grups de ball drsquoun municipi o drsquoun equipament que ldquoparticipinrdquo de lrsquoacte amb una actuacioacute sense informar-los dels objectius que es persegueixen i per tant sense donar oportunitat a la conversa sobre el seu posicionament respecte a aquests
3 Participacioacute simbogravelica
El tercer esglaoacute segons Hart continua dins de les formes inacceptables de participacioacute juvenil Aquest esglaoacute fa referegravencia a aquella actuacioacute dels ado-lescents i joves com ldquofaccedilanardquo utilitzada moltes vegades per impressionar poliacutetics o a la premsa Un cas comuacute drsquoaquest fenomen es produeix quan en debats puacuteblics o conferegravencies de joves els adults seleccionen a aquells que soacuten meacutes eloquumlents i que tenen meacutes facilitat de paraula sense donar oportunitats perquegrave el proceacutes de seleccioacute el duguin a terme els mateixos
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
72
adolescents i joves a qui suposadament representen Un exemple local seri-en alguns consells de joventut quan es treballa de forma poc significativa amb els grups informals de joves i nomeacutes hi arriben les entitats meacutes con-solidades
B Nivells on es fomenta la participacioacute
4 Assignats perograve informatsEn aquest esglaoacute de participacioacute en la majoria dels casos els adolescents i joves no soacuten els iniciadors del projecte perograve estan informats i poden arri-bar a sentir el projecte com a propi Un exemple serien aquells tallers drsquoun equipament en quegrave la persona dinamitzadora eacutes lrsquoencarregada de progra-mar-los el tallerista de conduir les sessions perograve any rere any srsquoinscriuen els mateixos nois i noies que ja srsquohan fet seu aquell espai i activitat
5 Consultats i informatsQuan un projecte eacutes creat i dirigit per adults no sempre implica que no sigui participatiu per als adolescents i joves ja que aquests poden invo-lucrar-se activament en ell en la mesura que entenguin el proceacutes siguin consultats i presos en compte En lrsquoexemple que hem posat en el nivell decoratiu lrsquoaccioacute de convidar els grups de ball guanyaria en qualitat parti-cipativa informant-los i tenint en compte les aportacions que podrien fer
6 Iniciat per un adult amb decisions compartides amb els jovesEn aquest tipus drsquoaccions es prenen decisions conjuntes entre els adults i els joves Es doacutena una relacioacute drsquoigualtat Perquegrave aquest tipus de projectes funcioni cal que els participants srsquoimpliquin en cert grau en tot el proceacutes i queentenguin com srsquoarriba a compromisos i per quegrave Alguns exemples soacuten les experiegravencies drsquoassociacionisme infantil i juvenil en el temps de lleure
7 Iniciat i dirigit per jovesAquest penuacuteltim esglaoacute de lrsquoescala de la participacioacute es doacutena quan els ado-lescents i joves decideixen quegrave fer i els adults participen nomeacutes si aquests
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
73
demanen el seu suport i ajuda Un exemple seria quan els adolescents i joves solmiddotliciten un espai per reunir-se jugar o realitzar qualsevol activitat
8 Iniciat per joves amb decisions compartides amb els adultsLrsquouacuteltim esglaoacute de lrsquoescala encara inclou als adults Si inicien el seu propi projecte srsquoha de permetre que segueixin dirigint-lo i gestionant-lo de ma-nera autogravenoma I si trien colmiddotlaborar amb adults en un projecte empregraves per ells srsquoha drsquoaplaudir com una demostracioacute que aquests adolescents o joves se senten prou competents i confiats en la seva condicioacute de membres de la comunitat per no negar la seva necessitat de colmiddotlaboracioacute aliena Els projectes que es troben en aquest nivell encara soacuten poc frequumlents la qual cosa eacutes perquegrave de vegades els adults mostren poc interegraves en entendre les iniciatives dels joves
Associacionisme i participacioacute
Les associacions soacuten grups de persones que srsquouneixen per assolir uns pro-pogravesits comuns Per tant les persones srsquouneixen per cobrir unes necessitats progravepies socials o ambdues a la vegada Lrsquoassociacionisme va estretament lligat al concepte de participacioacute prendre part en una situacioacute
Entenem la participacioacute no com una finalitat per si mateixa sinoacute com una eina que utilitzem per assolir objectius comuns En la recerca de lrsquoas-soliment dels objectius les associacions poden ser formals o no formals
mdash Formals Entitats constituiumldes legalment reconegudes per les ins-titucions amb una organitzacioacute interna de democragravecia participativa Poden ser drsquoagravembit local regional nacional o internacional
mdash No Formals Colmiddotlectius no constituiumlts legalment amb una orga-nitzacioacute interna meacutes horitzontal Sovint soacuten petits grups locals que responen a activitats o projectes molt concrets1
1 ldquoJovesHYPERLINKhttpwwwbarcelonesjovenetsitesdefaultfilesfilelibraryP2016pdf i participacioacute a Catalunyardquo Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
74
Segons el nivell drsquoaccioacute trobem dos graus drsquoentitats2
mdash Entitats de primer grau (base) Soacuten les entitats drsquoagravembit local que la seva accioacute principal es focalitza al seu entorn meacutes proper (barri poble o ciutat) mdash Entitats de segon grau Podrem trobar principalment associacions mares i federacions que tenen projectes homogravelegs pel territori (els agrupaments escoltes soacuten associacions de base dins una associacioacute meacutes gran) Per altra banda les federacions soacuten estructures que srsquoes-tableixen per coordinar entitats amb projectes diferenciats perograve amb uns punts en comuacute
I els moviments socials
Hi ha moviments socials que neixen en contexts molt concrets per neces-sitats molt concretes I tenen una manera de funcionar i uns trets organit-zatius caracteritzats per la immediatesa la espontaneiumltat un compromiacutes molt flexible les identitats toves Aquests tipus de moviments es caracterit-zen per la seva alta intensitat a la vegada que sovint brevetat que dificulta consolidar aquests canvis En canvi un model associatiu de llarg termini i meacutes estable permet consolidar aquestes transformacions pel que podem dir que soacuten dos models complementaris que es necessiten muacutetuament
Condicions per la participacioacute voler poder i saber3
La primera recull la inquietud de la persona per incidir en la vida puacuteblica Sense aquesta premissa (voler) poc farem i es que si la gent no vol partici-par per molt que creem espais de participacioacute aquests estaran buits Perograve aixograve no pot ser lrsquoexcusa per no crear espais participatius sinoacute que ens ha drsquoobligar a motivar a la gent a participar
2 ldquoTipologiesHYPERLINK httpxarxanetorgprojectesrecursosquina-tipologia-d-enti-tat-no-lucrativa-es-la-millor-pel-nostre-projecte drsquoentitats no lucrativesrdquo Xarxanetorg3 ldquoEducarHYPERLINK httpsbooksgoogleesbooksid=1kzz_60Ij20Camppg=PA13ampl-pg=PA13ampdq=participar+voler+poder+serampsource=blampots=a6uI5Y5w44ampsig=Z0bSY-GJxyPlCb_Jc0i7d5Y16dnsamphl=caampsa=Xampved=0CCUQ6AEwAWoVChMItISzp63CyAI-VS7YaCh2MngIuv=onepageampqampf=false en participacioacute una assignatura pendentrdquo Fidel Gonzaacutelez i Aida Mestres Casals de Joves de Catalunya
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
75
Per molt que vulguem si no hi ha espais i recursos per poder participar aquesta voluntat es pot veure frustrada Eacutes per aixograve que srsquoha de poder par-ticipar srsquohan de crear espais de participacioacute i es tradueix en lrsquoadministracioacute ha de codecidir amb la ciutadania el seu futur srsquohan de crear associacions
Per uacuteltim saber participar nomeacutes es pot aprendre participant des de les institucions educatives i la infantesa fins altres cercles socials Lrsquoapre-nentatge vivencial de la participacioacute es du a terme de manera meacutes significa-tiva en models drsquoalta participacioacute com lrsquoassociacionisme
Dimensions de lrsquoimpacte de la participacioacute
Individual Participar en una associacioacute comporta una transformacioacute vital ladquisicioacute dun discurs ideologravegic la coheregravencia i el compromiacutes la mirada criacutetica i constructiva sobre la realitat A meacutes a meacutes daquest apoderament meacutes conscient les dinagravemiques internes permeten el desenvolupament de competegravencies i habilitats com el treball en equip lescolta activa el consens i el respecte a la diferegravencia
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
76
Grupal El grup de lassociacioacute vol ser una reproduccioacute a petita escala de la societat i les maneres de relacionar-se que ens agradarien per la societat Aixiacute en el grup genera una comunitat que es coresponsabilitza dels ob-jectius compartits que soacuten escollits lliurement per les sogravecies establint les regles del joc el sistema de presa de decisions de funcionament
Social Un teixit associatiu potent en lrsquoagravembit local eacutes un ingredient bagravesic per democragravecia plena Drsquoaquesta manera es pot assolir el paper drsquouna ciu-tadania organitzada fiscalitzar i pressionar a ladministracioacute dinamitzar i cohesionar la comunitat generacioacute de nous drets i noves institucions
34 Activitats i recursos
Activitats
bull Cercar a internet diferents projectes educatius drsquoentitats juvenils
bull Xerrades de professionals que treballin amb joves de diferents agravembits (oficines joves Casals de joves departament de joventut centres ciacutevics etc)
bull Visita a diferents equipaments juvenils
bull Analitzar el coneixement drsquoentitats que teacute lrsquoalumnat i a partir drsquoaquest desgranar la tipologia drsquoentitats i la funcioacute social de les mateixes
bull Analitzar la xarxa drsquoentitats de lrsquoentorn proper (demandes que no quedin cobertes complementarietat amb moviments ciacutevics i agents puacuteblics etc)
bull Anagravelisi de lrsquoescala de participacioacute els models drsquoentitat que sersquon deriven i la complementarietat de diferents graons segons la tipologia de participants
bull Cercar canvis que han dut a terme moviments socials que hi ha despreacutes daquest canvi Shan articulat associacions o estructures per vetllar per a que es mantingui
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
77
Recursos
Exemples de projectes
Programa de la Generalitat per treballar la participacioacute als Instituts httpjove-catgencatcatcatemesparticipacio_i_solidaritatrecursos_per_professionalsdelegats-i-delegades-en-3d
Espai virtual de recursos per a poliacutetiques de joventut httpejoventutgencatcatca
Guia Jove httpscawikibooksorgwikiGuia_Jove
La planificacioacute estrateacutegica httpxarxanetorgformaciorecursos7-guies-claus-al-disseny-i-la-redaccio-de-projectes
Torre Jussana httpwwwtjussanacatindexphp
Bones practiques en lrsquoagravembit de la joventut wwwjoventutinfobonespractiques
Exemples de gestioacute drsquoequipaments
Guia de Model de gestioacute equipaments Consell Comarcal Tarragones httpseducaciotransformadorafileswordpresscom201410guia_equipaments_es-pais_jovespdf
Dinamizacioacuten en equipamientos y proyectos socioculturales gestionados por joacute-venes httpeducaciotransformadorawordpresscom20120602dinamizaci-on-en-equipamientos-y-proyectos-socioculturales-gestionados-por-jovenes
Proceacutes drsquoempoderament juvenil del Kasal Jove de Roquetes httpeducacio-transformadorawordpresscom20140916proces-participatiu-dapodera-ment-juvenil-pla-estrategic-del-kasal-de-joves-de-roquetes-2014-2015
Perquegrave un projecte Educatiu als Equipaments jove E-JOVENTUT Espai virtual de Recursos per a les poliacutetiques de Joventut httpejoventutgencatcatca
Projecte Educatiu dels Casals de Joves httpespaicasaldejovesorgrecursaixequem-la-persiana-projecte-educatiu-de-casals-de-joves-de-catalunya
Can Vies se queda Cuando publico signifca de la comunidad y no de la aminis-tracioacuten httpquadernsanimacionetindex_htm_filesCan20Viespdf
- _GoBack
-
- _GoBack
-
