Filosofia Filosofia 11

La matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament:

a) d’una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica;

b) de l’altra, vol aprofundir en l’estudi de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà i les seves implicacions a nivell social i polític.

Filosofia i ciutadania

Les competències específiques que pretén desenvolupar són dues:

a) la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa;

b) i la competència social i cívica.

Filosofia Filosofia 22

Alguns objectius de la matèria

1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a l’ésser humà, l’acció, la moral i la política, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes propis de l’anàlisi i la discussió.

2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant adequadament les idees i les decisions.

3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.

4. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el context històric al que pertanyen.

5. Consolidar i fonamentar teòricament la competència social i ciutadana exercida en democràcia.

Filosofia Filosofia 33

BLOC I: EL SABER FILOSÒFIC

1. El saber filosòfic

2. Preguntes i problemes de la filosofia

BLOC II: EL SABER TEÒRIC

3. La racionalitat teòrica: veritat i realitat

4. El saber científic

5. Les cosmovisions científiques

6. La lògica formal i informal

BLOC III: L’ÉSSER HUMÀ

7. Dimensió biològica, cultural i personal

8. Estudi psicològic de l’ésser humà

9. Dimensió social: individu i societat

BLOC IV: FILOSOFIA ÈTICA I MORAL

10. L’acció: llibertat i responsabilitat

11. L’acció moral i les teories ètiques

12. El reptes de la societat actual: treball i tecnologia

BLOC V: F. POLÍTICA I CIUTADANIA

13. L’organització social

14. Origen i legitimitat del poder polític

15. Democràcia i ciutadania

Temari de Filosofia i ciutadania

Filosofia Filosofia 44

a) Seguir les explicacions i indicacions del professor com a eix fonamental del desenvolupament dels temes.

b) Utilitzar el manual Filosofia i ciutadania segons les indicacions del professor. Aquest llibre serà la font bàsica d’activitats i continguts a assolir, però en determinats temes només s’utilitzarà com a suport de les explicacions o com a lectura introductòria. En aquests casos el professor aportarà les explicacions, fotocopies o materials que consideri més adients per desenvolupar la unitat, el tema o qüestió corresponent.

c) Fer els deures que el professor proposi (comentaris de text, recerques d’informació, reflexions sobre diversos temes, treballs escrits, exposicions orals, etc.).

d) Participar activament en el desenvolupament de la classe (preguntant dubtes, responent quan se li pregunti, fent aportacions en els debats o treballs, etc.).

e) Llegir els llibres o fragments de llibres, d'autors reconeguts com a clàssics o que siguin d’interès per al tema tractat, proposats pel professor.

Què han de fer els alumnes per al bon funcionament de la classe?

Filosofia Filosofia 55

-Dues proves per avaluació, de format divers: preguntes o temes a desenvolupar o relacionar, qüestions d’opinió i argumentació, exercicis pràctics, qüestionaris tipus test, etc.

-Aquestes proves comptaran un 70% de la nota global, el 30% restant correspon als treballs i exposicions demanats al llarg del curs, així com a la participació en debats i altres pràctiques de classe.

-En el cas que en alguna avaluació el professor no hagués demanat cap treball o exposició, el 100% de la nota correspondrà a les proves fetes, tenint en compte la participació per arrodonir aquesta nota.

-El comportament i l’assistència a classe són condició necessària i, per tant, es donen per suposats, de manera que, si és el cas, només poden afectar negativament a les qualificacions.

En general, a l'hora d'avaluar es tindrà en compte : La participació en la dinàmica de la classe. La comprensió teòrica i pràctica dels diferents temes tractats. La capacitat argumentativa Les exposicions a classe de les diferents pràctiques i treballs. El progrés observat en el coneixement global de la matèria.

Avaluació

Filosofia Filosofia 66

F i l o s o f i a La visión del día y de la noche, y los La visión del día y de la noche, y los

meses y las revoluciones de los años, meses y las revoluciones de los años, han creado el número y el poder de han creado el número y el poder de indagar la naturaleza del universo; y de indagar la naturaleza del universo; y de esta fuente hemos obtenido la filosofía, esta fuente hemos obtenido la filosofía, el mayor bien que los dioses han dado o el mayor bien que los dioses han dado o darán al hombre mortal. (Platón)darán al hombre mortal. (Platón)

Existir como hombres significa filosofar.Existir como hombres significa filosofar. Por su propia esencia el filosofar de Por su propia esencia el filosofar de

verdad nunca puede ser superado, sino verdad nunca puede ser superado, sino que hay que repetirlo de nuevo una y otra que hay que repetirlo de nuevo una y otra vez. Ese filosofar entra directamente de vez. Ese filosofar entra directamente de por sí en un diálogo con el pasado por sí en un diálogo con el pasado histórico de la filosofía. En la filosofía se histórico de la filosofía. En la filosofía se está más allá de lo viejo y lo nuevo. está más allá de lo viejo y lo nuevo. (Heidegger)(Heidegger)Filòsof amb una llanterna.

Fresc de Rafael.

Filosofia Filosofia 77

Heidegger ens explica quin és el significat etimològic del terme "philo-sophía". L’adjectiu "sophós" es refereix a aquell que entén a fons de quelcom. D’aquí que "sophía" signifiqui «el entender acerca del conjunto de las cosas que se tornan manifiestas al hombre».

«El entender necesita de un esfuerzo particular y constante que de antemano ha de venir sostenido por una original inclinación hacia las cosas. Esta inclinación, esta íntima amistad con las cosas es los que se designa como "philía", una amistad, que como toda amistad auténtica, por su propia esencia, pelea por aquello que ama. Cuanto más el "sophós" es un entendido que, en una relación originalmente libre, en una relación de familiaridad y confianza con las cosas, pelea sin cesar por la comprensión de ellas, tanto más se descubre como "philósophos".»

Aquesta lluita per la comprensió de les coses, en la qual consisteix la filosofia, caracteritza l'existència pròpiament humana. Però aquesta existència humana no existeix així, en general (de forma abstracta), sinó que sempre és en un aquí i en un ara. Per això, la filosofia és una tasca que cada existència (cada home i dona) ha d’emprendre des de si mateixa i des de la seva situació. La filosofia no consisteix en una sèrie de coneixements que s’hagin d'aprendre i que, una vegada apresos, ens defineixen com a filòsofs. «La filosofia és filosofar»: importa més el com que el què, més el camí que la meta, la pregunta que la resposta.

P h i l o – s o p h i a

Filosofia Filosofia 88

De què tracta la Filosofia?De què tracta la Filosofia?

FonamentFonament : allò on tot es recolza, sense el : allò on tot es recolza, sense el qual res pot donar-se; atorga unitat i ordre.qual res pot donar-se; atorga unitat i ordre.

DestíDestí : el “lloc” que l’home ocupa en la : el “lloc” que l’home ocupa en la realitat (el seu sentit, la seva funció o realitat (el seu sentit, la seva funció o missió: allò que l’ha estat encomanat a missió: allò que l’ha estat encomanat a l’home).l’home).

La fi losofia és la recerca La fi losofia és la recerca racional del fonament de la racional del fonament de la realitat i del destí de realitat i del destí de l ’home.l’home.

Filosofia Filosofia 99

L’activitat filosòfica te un caràcter:

-Racional: no pretén només assenyalar, sinó argumentar.

-Sistemàtic: els coneixements que aporta estan ordenats, interrelacionats.

-Crític: no dóna res per suposat, sotmet tots els coneixements a revisió.

No tots els filòsofs responen a aquestes tres característiques. Ni Heràclit, en els inicis de la filosofia, ni Nietzsche, a finals del segle XIX, són filòsofs sistemàtics.

Filosofia Filosofia 1010

Teòrica: intents de l’home per explicar-se la realitat.

Metafísica (Ontologia), Filosofia de la Naturalesa, Antropologia

Pràctica: f inalitat pràctica, millorar la vida, la conducta i les relacions

humanes.Ètica, Política

Crítica: reflexió sobre el propi coneixement.Epistemologia (Teoria del coneixement), Lògica

Vessants de la recerca f i losòfica