Introducció a les pràctiques restauratives

Comenius Regio amb Hull. Gener de 2012 Vicenç Rul·lan vrullan@gmail.com

Per començar ...

• Som un grup variat.

• Diàleg per parelles (5 minuts)

– Nom

– D’on vens

– Què te du a participar a aquesta presentació

• Presentació breu de la parella (uns 20’’)

Objectius de la sessió

• Presentació dels participants

• Fer una introducció a la Justícia Restaurativa

• Parlar d’algunes Pràctiques Restauratives

• Centrar-nos en els Cercles Restauratius

• Presentar el projecte amb Hull

Tres preguntes

• Què és un conflicte? Com sabem que en tenim un?

• De quines maneres solem resoldre els conflictes?

• Què és això de la Justícia Restaurativa?

Conflicte

• Situació d’aparent incompatibilitat i desenteniment amb l’altre

• Ens crea malestar: indica necessitats insatisfetes

• És inevitable: som diferents

• Motor de canvi, oportunitat per aprendre

5

Algunes formes d’abordar conflictes

• Ignorar-los: deixar passar el temps, fer com si res, …

• Resoldre’ls aplicant una norma: un guanya i un perd

• Cercar algú que ens digui qui té la raó. Arbitratge

• Dialogar. Per què és tan difícil? Les emocions ens tornen “sords” . De vegades necessitam suport per fer-ho

6

Justícia Restaurativa

• El nom sorgeix com a contraposició a Justícia Retributiva

• La Justícia Restaurativa cerca:

– Reparar el dany

– Restaurar les relacions

• La Justícia Retributiva es centra en:

– Aclarir qui és el culpable

– Posar-li una sanció

Cercles Restauratius

• Dominic Barter, des dels anys ’90, viu a Rio

• Sovint passa per davant d‘una favela

• Es fa conscient de la violència que es respira a la favela

Cercles Restauratius

• Dominic inicia un diàleg amb la gent que va trobant a la favela, sobre com podrien resoldre els conflictes

• La majoria de gent coincideix en que allò que funciona millor és quan podem parlar del problema. Però com fer-ho?

• Aquest sistema, que va depurant amb la pràctica al Brasil, constitueix el Cercle Restauratiu

Qui participa en un CR?

• Autor: la persona que amb el seu acte ha causat una disminució del benestar d’altres

• Receptor: persona directament afectada per l’acte

• Comunitat del conflicte: persones afectades indirectament per l’acte

• Hi ha un facilitador, que surt de la comunitat del conflicte

11

Precercle

1. Identificar l’acte (iniciador):

• Què s'ha dit o fet que t'agradaria que es tractés en un cercle restauratiu?

Quan es va fer això? Com es va fer?

Em pots mostrar com ho van fer? Em pots dir quines paraules es van emprar?

13

Precercle (altres)

1. Identificar l’acte (altres):

Què s'ha dit o fet que demana la teva participació en el cercle restauratiu?

Quan es va fer això? Com es va fer?

Em pots mostrar com ho van fer? Em pots dir quines paraules es van emprar?

14

Precercle

2. Escoltar empàticament l’experiència de cada persona respecte a l’¡acte

O sigui que te sents (...) perquè necessites (...)

Parafrasejar

De vegades s’ha d’escoltar primer el sentit (2), abans de poder concretar l’acte (1), o anar fent 1-2-1-2-...-1-2.

15

Precercle 3. Donar i rebre informació

1. Informar els participants sobre la forma diàleg que s'utilitzarà i sobre les fases del procés del Cercle Restauratiu.

2. Qui ha de ser present en el Cercle per resoldre aquest conflicte?

3. Vols participar en el Cercle?

16

17

18

19

Pràctiques Restauratives

INFORMALS FORMALS

Escoltar Expressió afectiva

Conversa restaurativa

Reunió improvisada

Reunió Formal

Cercle

• Exercicis d’escolta

– En silenci

– Parafrassejant

– Reflexant

INFORMALS FORMALS

Escoltar

• Missatges en primera persona

• Expressió de sentiments i necessitats

• Expressió assertiva, no culpabilitzadora

INFORMALS FORMALS

Expressió afectiva

• Preguntes restauratives (què va passar, en què pensaves, com ha afectat a altres persones, què podries fer)

• Mètode Pikas o de la responsabilitat compartida

INFORMALS FORMALS

Conversa restaurativa

Diàleg Restauratiu

• Què ha passat?

• Com te sembla que el que has fet ha afectat a altres persones?

• Com et sents ara respecte al que ha passat?

• Què pot fer per millorar les coses?

24

Mètode Pikas • Hola, vull parlar amb tu sobre com va la classe. • Te pareix que hi ha algú que ho passi malament a la classe? • Qui és? • Qui són els que el molesten? • Ets un d’ells? • Què li fan? • Com te pareix que es deu sentir? (Demanar que ho expliqui

amb cert detall) • Tu vols que ell se senti així? • Què pots fer tu perquè es senti millor, perquè estigui content

com els altres? • Estàs disposat a fer-ho? Tenc el teu compromís [de que faràs

això que m’has dit]? • Gràcies. Ja pots anar a la classe.

• Mini-mediació. Per torns

– què ha passat i com t’has sentit,

– què necessites,

– què pots fer

• Micro-cercles

• Racó de parlar i escoltar

INFORMALS FORMALS

Reunió improvisada

• Tot el grup s’asseu en cercle. Exemples de cercles: – Entrada (com estàs avui)

– Sortida (alguna cosa que t’hagi agradat avui, coses que et proposes aconseguir a classe)

– Normes d’aula (quines coses fan que poguem aprendre millor)

– Continguts de classe (coses que hem après dels dinosaures)

– Metes acadèmiques (què et proposes per aquesta setmana, com va el projecte)

– Petits conflictes (què ha passat, com ens sentim quan algun se’n riu de nosaltres)

– Proactivitat (com hauríem d’actuar a la propera sortida, què podem fer si algú ens molesta al pati)

– Formació de grup (activitats per coneixe’s més, per expressar sentiments)

INFORMALS FORMALS

Cercle

• Mediació

• Cercles Restauratius

• Diàlegs del Grup Familiar (conferencing)

INFORMALS FORMALS

Reunió Formal

29

Justicia Retributiva Justícia Restaurativa

•Cerca el culpable •Cerca millorar la comprensió

entre les parts, reparar i

restablir la relació (si cal)

•Les víctimes no prenen part en

el procés

•Les víctimes i la comunitat

tenen un paper central en la

resolució del delicte

•Ens centram en establir la

culpabilitat, en el passat

•En centram en millorar la

situació, en què s’hauria de fer

en el futur

•Enfatitzam l’enfrontament, en

demostrar que l’altre no té raó

•Enfatitzam el diàleg i la

negociació

•La comunitat està

representada per l’estat

•La comunitat facilita el procés

restauratiu

Justicia Retributiva Justícia Restaurativa

•El delicte és un acte contra

l’estat, una violació de la norma

•El delicte és un acte contra

una altra persona o la

comunitat

•El sistema de justícia criminal

controla el delicte

•La comunitat és qui controla el

delicte

•L’infractor ret comptes a través

del càstig

•L’infractor ret comptes

assumint la responsabilitat i

emprenent accions

reparadores

•El càstig serveix: fa desistir als

altres criminals i canvia la

conducta del castigat

•El càstig no canvia el

comportament i a més a més

empitjora les relacions

30

L‘experiència de Hull

• Un canvi important comença per una escola ...

• 2004 una escola de primària empra diàriament cercles de diàleg. Això millora la convivència i el rendiment acadèmic

• Un centre de secundària s’apunta a l’experiència

• 2007 Projecte pilot a Riverside per a que tothom que treballa amb nins i joves tengui formació e pràctiques restauratives

Hull

• 2009 havien format 3500 treballadors de 12 escoles de primària, dues de secundaria, llars d’infants, centres de recursos familiarts, serveis socials i de salut, policia local i voluntaris

• 2008 La policia de Riverside acorda tractar de manera restaurativa les faltes comeses per joves no-reincidents

• Segons conten a Hull, les millores a les escoles han estat molt bones.

Alguns resultats

Entre la primavera de 2007 i Juliol de 2008

• Una escola de primària:

– 98 % menys d’expulsions de classe

– 92 % menys expulsions de pati

– 77% menys de “targes vermelles” durant el dinar

– 75% menys d’incidents racials

– 86% millora de la puntualitat

• Una escola de secundària

– 45% menys agressions verbals

– 59% menys agressions físiques

– 43% menys d’actes disruptius

– 78% menys d’incidents racials

– 100% menys de consum de drogues

– 50% menys de robatoris

– 44% menys d’expulsions temporals

– 62% menys de faltes d’assistència del professorat

Hull, Ciutat Restaurativa

Comenius Regio amb Hull

• Hull es planteja ser una “Ciutat Restaurativa”

• L’octubre de 2010 organitzen un Congrés de Pràctiques Restauratives per presentar els seus resultats

• Amb motiu del congrés, contactam amb Hull i els proposam aquest programa Comenius Regio

• El nostre projecte es centre en aprofitar i intercanviar experiència amb Hull sobre pràctiques restauratives