Introducció roma
Transcript of Introducció roma
5. Art clàssic: rOMA
5.1 REFERENTS HISTÒRICS
• A finals desl segle VIII, a la península itàlica hi havia diferents pobles: ligurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins.
• Els llatins funden l’any 753, ROMA. Es barreja història i llegenda.
• La història de Roma es divideix en tres grans períodes:
1- Monarquia. (753-509 a.C.). Etapa fosca governada per reis. Els tres darrers eren etruscs. Vinguts de fora i instal·lats a la Toscana (segles VIII-IV a.C.) Enpremta artística fonamental per a l’art romà.
2. República. (509-31 a.C.). Comença després de l’expulsió dels etruscs. Els romans conquereixen altres territoris. Guerres Púniques. (entre 264-146 a.C)
3. Imperi (31 a.C.-476 d.C.) Nou sistema polític, emperador. Divisió en províncies.
A partir del s.V els bàrbars recuperen terrenys. 476 cau l’mperi d’Occident.
• Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre influència cultural dels etruscs i del grecs.
• L’art símbol del poder.
• Construccions a les ciutats conquerides.
• 391 Edicte de Tessalònica cristianisme religió oficial.
5.2 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
• Entres els antecedents: art etrusc. Esplendor entre els segles VII i V a.C. a la zona nord de la península.
• Roma dominarà tota la península Itàlica, i tota la Mediterrània.
• Cronològicament es pot parlar de Roma des de l’any 509 a.C. quan el poble etrusc és expulsat fins el 476 d.C.
• Des del punt de vista artístic no és pot parlar d’un art pròpiament romà fins el segle II a.C. Tradicionalment s’ha dividit en dos períodes.
• a) Republicà: (segles III-I a.C.) de forta influència Grega i etrusca.
• b) Imperial: (segles I a.C.-V d.C.) s’inclou l’art tardoromà iniciat a finals del segle III d.C.
• Referents històrics
• Origen desconegut. La tradició diu que el s.X, procedent de l’Àsia Menor, s’instal·la a la Toscana.
• S. VIII, intercanvis comercials amb colònies de la Magna Grècia i altres pobles de la península Itàlica (sabins, llatins).
• La seva cultura serà barreja de la grega i l’oriental. Influència en l’art romà.
• Creences religioses i ritus funeràris
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT
• L’arquitectura estrusca
• Ús de l’arc i la volta. Ja es feien servir a Mesopotàmia i arriben al continent europeu gràcies als etruscs. Seran elements que passaran a l’art romà.
• No queden edificis públics. Sí, temples i tombes.
• Tombes
• Restes significatives, ritus funeraris importants. Necròpolis.
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT
• Les tombes solen estar excavades a la roca. Coberta cònica amb falsa volta. Alt nivell tècnic.
• Els temples
• Han arribat poques restes, base de pedra i la resta de fusta i maó.
• Coneixem la descripció de Vitrubi.
5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT
Porta de Volterra
-Podi alt .
-Pòrtic de columnes
- Normalment 3 cel les.·
-Importància de la façana
-Coberta a dues aigües, frisos i escultures.
-Ordre toscà.
• L’ordre toscà passarà a Roma:
• a) Columna lisa, amb base i capitell (amb collarí, equí i àbac)
• b) Entaulament format per arquitrau llis, fris sen se tríglif i mètopes i una cornisa.
El realisme escultòric
• L’escultura se situa en l’àmbit funerari, per la funció i temàtica.
• Els sarcòfags és la tipologia més destacada. Són de bronze o terracota. Representen els difunts amb gran veracitat, escena relaxada i quotidiana. Ex. Sarcòfag dels esposos de Cerveteri.
El realisme escultòric
• Aquest realisme en la representació dels trets físics ens diu un tret bàsic del poble etrusc:- Por a la mort i a l’oblit.- Creença que el difunt viurà una altra vida.
• Els trets de l’escultura són semblants als de la grega arcaica: Somriure, ulls ametllats, ús de la geometria i cert hieratisme.
• Igual característiques per les exemptes dels temples. Exemples Apl·lo de Veis.
El realisme escultòric• Un altre génere serà el retrat, de gran realisme i que
passarà a l’escultura romana.
•Es decoren els interiors de les tombes, amb escenes que representen l’ambient familiar de l’altra vida. Han ajudat a conèixer la vida quotidiana.
• Gran colorit a les festes de comiat, amb balls i música. Ex, Tomba dels Lleopards. De Tarquínia
•Des del punt de vista formal, solen fer servir la frontalitat i colors foscos per als homes, vermell fosc per a arquitectures.
•Allargament de peus i mans per reforçar la sensació de moviment
La pintura funerària
Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010