1. LA CONSTITUCIÓ DE L’ERE D’ISOM

L’impuls de l’ERE d’ISOM arriba gràcies al Pla de qualitat de la DGAIA i de participar al curs d’ètica de la Dra Román. El que buscàvem en la constitució del nostre ERE era la formalització d’un espai que ens permetés la reflexió serena, amb criteri ètic d’algunes qüestions relatives a la intervenció dels equips professionals dels educadors i per les quals no trobàvem respostes absolutes.

La preocupació real per fer bé la nostra feina ha estat sempre patent per tant volíem:

-Revisar les intervencions que ens havien generat certa inquietud o incertesa, sobre la correcció o no de la decisió presa.

-Separar els valors i conviccions personals davant qualsevol dilema, i aproximar-nos als del nen i llur família, i als de la organització.

-Mantenir en el seu punt just la tensió critico-racional per anar endavant i millorar la intervenció.

L’altre motiu que ens ha portat a la seva constitució ha estat la dinàmica que es crea sovint en els centres. No diré pas l’acció-reacció per se, però sí creiem que l’educador i en general els equips professionals lligats a la intervenció directa amb els infants i adolescents i joves han de donar resposta a les demandes dels mateixos molt sovint de manera immediata. I la reflexió?

I que l’ètica es mogui en el camp de les argumentacions i repercuteixi en el camp de les accions, què significa en el marc d’una organització com la nostra?? En què es tradueix??

2. OBJECTIUS A ASSOLIR PER L’ERE D’ISOM: PLA DE TREBALL

2.1 FORMACIÓ

“Si la gente no se forma no tiene por qué saber y si alguien no se ha formado no se le puede exigir” José Felix Lozano.

El nostre punt de partença va ser la formació de tots els professionals de l’entitat. L’objectiu que preteníem és dotar d’eines consensuades per a la presa de decisions des de la perspectiva ètica. I fer “més ètica que moral”, es a dir més coneixement i responsabilitat que bones voluntats. Trencar amb el fer per fer i apostar per saber “per què” ho fem.

2.2 TREBALL DE CASOS

El treball de casos va ser el punt de partida de la nostra organització. Però no ens podíem quedar només amb el cas particular amb noms i cognoms sinó que havíem de poder pensar en d’altres casos. La bona pràctica consisteix en passar a pensar del cas particular amb persones amb noms i cognoms, també a la categoria. Això ens permet fer extrapolació d’unes directrius o protocols que guiïn les intervencions dels educadors.

2.3 REALITZAR EL CODI ÈTIC DE L’ENTITAT: ELS TRÍPTICS

“Los códigos son un buen documento para informar a los miembros de esa organización sobre lo que se espera de ellos, cuáles son sus valores, qué problemas pueden esperarse y cómo se espera que los afronten” José Felix Lozano.

El procés de construcció del codi ètic, la seva elaboració ja formava part de la cultura de la ètica deliberativa de la organització.

Des de ISOM no volíem un codi que recollís només les obligacions de tipus legal, deontològic professional (que per això ja tenim el codi deontològic de l’educador social) sinó que volíem que fos un codi que representés els trets d’identitat de l’entitat, per expressar el que ens caracteritza, el que més ens identifica a nivell moral.

Per tant el que volíem era entrar en la vida dels serveis de la mà de la ètica, que fos una aportació útil per a les persones que estan immerses en la praxis.

L’abast tenia a veure amb la revisió dels valors de la organització i amb la dimensió pràctica dels professionals de la organització.

Per a realitzar el codi vam tenir present algunes recomanacions...

“¿Cómo crear un código? La primera fase es de análisis, esto responde a la exigencia también de atender a la realidad concreta, porque los códigos tienen que responder a problemas concretos” José Félix Lozano.

Es va realitzar la revisió del marc: la identificació moral d’ISOM

”Conocer la realidad de la organización, cómo es, a que aspira, cuál ha sido su proceso de evolución, entorno cultural en el que está, el clima ético de la organización para, una vez conocida, clasificarla y criticarla según determinados criterios y valores, con la finalidad de descobrir cuáles son los elementos fundamentales que se pueden potenciar y cuáles eliminar” José Felix Lozano.

Es va crear un grup específic, amb una composició diferent, per al treball dels valors d’ISOM. Es va fer una primera revisió de la missió, visió, valors i ideals que la guien.

L’encàrrec per aquest grup va ser elaborar uns tríptics per als stakeholders més significatius. El que vam fer és traslladar els valors a la vida quotidiana, pensar en com es tradueixen en el dia a dia de la intervenció dels educadors amb els següents grups identificats més rellevants.

-Els infants i joves acollits als serveis residencials.

-Les seves famílies.

-Els professionals externs a la organització.

-Els professionals interns de la organització.

Per a cadascun dels grups d’interès abans esmentats varem respondre a les següents preguntes:

-Qui som?

-Què pots esperar de nosaltres?

-Què esperem de tu?

-Què pots esperar de nosaltres? O perquè pots confiar amb nosaltres?

En cadascuna d’aquestes columnes varem traslladar els valors de l’entitat i les idees o criteris més significatius per a nosaltres.

La construcció dels tríptics té a veure amb les expectatives basades en la justícia i la veritat, i en el fet de poder satisfer-les. Pretenem educar també en les expectatives de les persones per a la millora de la seva satisfacció i donar a conèixer la feina que fem a persones alienes de la organització. Per ISOM qualitat té a veure amb la satisfacció dels infants i els professionals al servei d’aquests.

L’elaboració dels tríptics quedarà vinculada al procés d’acollida dels infants del nostre manual de qualitat.

2.4 GUIES DE BONES PRÀCTIQUES:

“Los marcos éticos sin herramientas para integrarlos en la vida cotidiana están vacíos, pero las herramientas sin marcos están ciegas” Adela Cortina

En grups de treball a ISOM es realitza un procés de d’identificació dels temes clau que afecten la pràctica dels serveis i que cal fer una nova mirada des de la perspectiva de la ètica.

Són temes que generaven i ens generen molt de debat intern, on considerem que no totes les interpretacions que es fan són bones i en els que cal de forma argumentada trobar la millor intervenció per resoldre el problema.

Per tant es va treballar per a la construcció d’un document que guiï i s’incorpori en la pràctica de la vida quotidiana dels professionals. El que pretenem és que es recullin les bones pràctiques i guiïn les intervencions dels professionals.

Es van identificar quatre temes crítics que afectaven als centres:

-Els infants afectats per la malaltia mental.

-L’educació afectiva-sexual.

-L’educació relativa a la identitat cultural.

-La confidencialitat.

Per a cadascun dels grups de treball es van respondre les següents qüestions:

-Quin era el problema?

-Què volíem aconseguir?

-Què volíem evitar?

-Què volíem promoure? Els documents a més pretenen referir també aspectes de caràcter normatiu i legislatiu vinculant, i també una part de bones pràctiques.

2.5 REDEFINICIÓ DEL MODEL D’EDUCADOR

A més es va revisar el document del model d’educador que recull el tipus de professional amb el que volem treballar. Destaquem el tema del compromís com a tret diferencial.

2.6 INCORPORAR MILLORES ALS PROCEDIMENTS DEL MANUAL DE QUALITAT DE L’ENTITAT

S’ha treballat per a la millora del procés que vincula la recollida de la satisfacció dels infants. S’ha elaborat una nova enquesta atenent al benestar objectiu i subjectiu dels mateixos.

Preocupats per la qualitat de la prestació dels nostres serveis al 2010 ens certificàvem amb la ISO 9001:2008.

Però a ISOM estem més propers a comprendre que la qualitat té més a veure amb la satisfacció dels infants i les seves famílies. Sense oblidar als professionals, tant els que estan sota els nostre paraigües com a aquells amb qui ens coordinem. Aquí el criteri és la qualitat sota el paraigües de la dignitat i la justícia.

Per tant pensem des de ISOM que invertir en ètica repercuteix en invertir en qualitat. La ISO ens ha permès establir processos de treball que ens han permès ser més eficients i eficaços. La ètica ens ha permès que la gent que forma part de la organització es faci seus els nostres valors que són com punts de referència. Entesos com a punts de referència per a guiar i prioritzar les nostres intervencions.

3. DIFICULTATS DETECTADES EN EL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ DE LA CULTURA ÈTICA.

Pel que fa al funcionament de l’ERE i la seva dinàmica és imprescindible el lideratge i ens manca encara millor comunicació entre ERE i equips.

Pel que fa a la formació ens manca l’aprofundiment en temes ètics.

Pel que fa al treball de casos hi ha dificultats per destriar millor els dilemes ètics dels tècnics, tot i la metodologia apresa.

4. CONCLUSIÓ

El nostre ERE duu a terme una reflexió ètica sobre els problemes que afecten la pràctica dels serveis i vetlla perquè s’incorpori en la pràctica quotidiana dels professionals.

El nostre recorregut ha estat de lo inductiu, el treball de casos particulars, a lo deductiu. El que volem és l’aprenentatge organitzatiu, institucionalitzar la ètica a la nostra organització.

I per això ens hem proposat escriure i fer alguna publicació de la nostra experiència, últim punt del nostre pla de treball però no per això menys important. Per això l’esforç s’ha centrat en l’elaboració de les guies de bones pràctiques, tot per no oblidar que des de la perspectiva ètica una bona pràctica és una qüestió de consens col·lectiu. Sigui qui sigui qui fa la pràctica ha de saber que serà ben rebuda per la resta i per tant voldrà entrar en la transparència i avaluació d’allò que es fa.