“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Itinerari 4Maristes

Montserrat(Lleida)

Ja sabeu que els museus són una valuosa font de documentació històrica. Els objectes i obres d'art que contenen, ens ajuden a comprendre millor la història d'altres èpoques, ens acosten a la vida quotidiana i els costums d'altres pobles. Començarem visitant el Museu de Montserrat i aixi podreu viatjar per la història de Montserrat, però també des de l'Egipte dels faraons fins la Catalunya del segle XIX, i veure manifestacions artístiques de tots els segles...

Endavant!

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Itinerari 4

Activitat 2Aquesta col.lecció la formen peces portades de Xipre, Grècia, Roma, Mesopotàmia,

Palestina i Egipte, en un intent per part del Pare Bonaventura Ubach d'il·lustrar el món de la Bíblia. Nosaltres ens centrarem en el col·lecció d'Egipte, que presenta més de 300 peces que permeten recrear de manera esplèndida la vida quotidiana a partir de l'aixovar funerari. Identifiqueu els elements que descrivim a continuació i relacioneu-los amb la seva imatge:

A

B

C

D

1. Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus....

2. Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

3. Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

4. D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal.

5. Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

Formaven part de l'aixovar funerari com a elements de protecció i companyia en la vida d'ultratomba:        6 - Déu Shebek, originari de l'estany de Faium        7 - Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel        8 - Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC)

E

F

G

H

     

D-1 B-4 E- 5 A-6

H-2 F-3 C-7 G-8

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

Activitat 3La col.lecció Nigra Sum. Iconografia de Santa Maria de Montserrat ofereix

un itinerari cronològic per les diferents representacions que s'han fet de la Mare de Déu de Montserrat, des de la talla romànica original (s.XII-XIII) fins els nostres dies.Aquí teniu algunes d'aquestes interpretacions de diferents períodes artístics. Intenteu reconèixer a quin període pertany i identifiqueu els elements que es repeteixen en les composicions.

A B C D

 

E

 

F

 

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

 

F-1 B-2 D-3

A-4 C-5 E-6

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2010/ 2011

 

Activitat 4Aquesta col·lecció d'objectes litúrgics constitueix un conjunt important d'orfebreria i

mostra l'evolució dels estils en aquest camp, des de l'època medieval fins avui dia. Podríeu dir per a què serveixen cadascun d'aquests objectes que formen part de la col.lecció?

Calze Custòdia Canadelles Reliquiari

Ceptre Bàcul

Calze: Copa tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi en la celebració eucarística.Custòdia: Peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.Reliquiari: Capsa o estoig on es conserva un record sagrat, allò que resta del cos d'un sant, del seu vestit, etc. i, que hom venera.Ceptre: Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial.Canadelles: Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir Missa.Bàcul: Crossa o gaiata que porten els bisbes, els abats i algunes abadesses en les cerimònies litúrgiques, com a símbol d'autoritat.

Treballeu les respostes de les activitats 2, 3 i 4, me les envieu. clicant aquí. Espero la vostra carta.