IV PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ANYS … · Restes dels molins hidràulics des...

IV PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL

PATRIMONI HISTÒRIC

ANYS 2013-2015

1. INTRODUCCIÓ.

2. PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC.

3. PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC.

4. PROGRAMA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA.

5. PROGRAMA DE FORMACIÓ.

6. PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA.

7. CANDIDATURA DE LA CULTURA TALAIÒTICA DE MENORCA A PATRIMONI MUNDIAL.

1. INTRODUCCIÓ

A hores d’ara el Ple del CIM ha aprovat tres plans de gestió: 2000-2001, 2003-2004 i 2005-2007, en compliment de la Llei autonòmica de patrimoni històric (Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears), que en l’article 99 defineix el seu contingut com a “conjunt d’actuacions i prioritats de l’acció pública destinades a ordenar i facilitar les tasques preventives, la intervenció, la conservació i la difusió”. Aquests tres documents constitueixin l’eix o l’esquelet de la gestió del CIM en aquesta matèria i s’ha de dir que formen una cadena de successió entre ells, ja que els programes, i fins i tot algunes de les accions, perduren i també hauran de perdurar a mitjà termini.

L’estructura del pla continua essent la mateixa que la dels anteriors, és a dir s’articula en programes genèrics vinculats cada un a les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix. Així cada programa conté objectius, mesures i accions. S'ha d'assenyalar que en anteriors plans hi havia un programa dedicat a la salvaguarda i foment de la cultura popular i tradicional que en aquest no surt de manera específica. No obstant això, considerant que aquest programa contenia accions relacionades més amb la cultura que no tant amb el patrimoni històric, s'ha afegit una acció concreta destinada a aquest. Així, s'inicia una acció consistent a elaborar l'inventari i catalogació del patrimoni immaterial insular, dins el programa per a la millora de l'administració i gestió del patrimoni històric.

2

2. PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

L’objectiu principal d’aquest programa és aconseguir desenvolupar les competències que el CIM té atorgades mitjançant una gestió eficaç i eficient en la protecció. Aquest és un programa que incideix en la mateixa dinàmica del Servei de Patrimoni Històric facilitant les tasques destinades a la prevenció i protecció dels béns.

En virtut d’anteriors plans, el coneixement i registre dels béns del patrimoni històric ha augmentat notablement:

• s’ha finalitzat la carta paleontològica;• s’han redactat els catàlegs de patrimoni arquitectònic i etnològic des Migjorn

Gran, Sant Lluís, es Mercadal i Alaior; • s’ha avançat considerablement en la carta arqueològica submarina; • s'ha elaborat la catalogació del patrimoni militar ubicat a la costa; • s'han aprovat, amb la revisió dels PGOU, els espais d’interès arqueològic dels

nuclis antics de Maó i Alaior;• s’han aprovat les cartes arqueològiques d’Alaior, Maó, Sant Lluís i es Migjorn

Gran amb la revisió dels seus PGOU i NS;• s'han catalogat els fons bibliogràfics públics i alguns de privats anteriors a 1900;

La informació d’aquests béns s’està posant a l’abast d’altres administracions, d’altres serveis del mateix Consell Insular, així com del públic en general, tot i que respecte del patrimoni arqueològic i paleontològic s’han d’adoptar mesures preventives quant a la localització per tal de dificultar l’acció de possibles espoliadors.

2.1 Objectius

Objectiu general

Protegir els béns del patrimoni històric de Menorca a través de la recerca i la gestió de la informació sobre la seva situació tant física com científica, processant totes les dades al nostre abast. El major coneixement dels béns ens proporcionarà estratègies de gestió més eficaces. Es tracta d’ampliar al màxim possible el coneixement dels béns integrants del patrimoni històric insular perquè sense aquest coneixement la tasca de conservar-lo es fa més difícil.

Objectius específics

2.1.1 Continuar la identificació dels béns del patrimoni històric2.1.2 Emetre informe de les intervencions que afecten els béns d’interès cultural

i els béns del Catàleg insular2.1.3 Completar la distribució territorial dels béns immobles2.1.4 Completar i ampliar els catàlegs de les distintes tipologies dels béns2.1.5 Mantenir i actualitzar els catàlegs existents2.1.6 Promoure la coordinació i l’assessorament de les actuacions d’entitats i

institucions en la protecció del patrimoni històric

3

2.1.7 Promoure la coordinació i l’assessorament en matèria d'arxiu, biblioteques i museus

2.1.8 Professionalitzar la gestió del patrimoni històric2.1.9 Mancomunar serveis de protecció i conservació del patrimoni històric a

escala insular2.1.10 Unificar criteris tècnics i procediments administratius

2.2 Mesures

2.2.1 Mantenir el registre de BIC i del Catàleg insular del patrimoni històric, competència del CIM

2.2.2 Revisar i actualitzar els documents de catalogació existents (cartes arqueològiques i catàlegs municipals)

2.2.3 Revisar i actualitzar els catàlegs específics que s’han realitzat els darreres anys

2.2.4 Continuar l’elaboració dels catàlegs específics de béns mobles i immobles2.2.5 Coordinar les entitats relacionades amb la salvaguarda del patrimoni

històric2.2.6 Gestionar i aportar col·laboració tècnica en els expedients de les diferents

comissions tècniques2.2.7 Col·laborar tècnicament en els expedients del Departament de Turisme i

d’Ordenació del Territori2.2.8 Col·laborar tècnicament amb els ajuntaments de Menorca2.2.9 Assessorar els particulars que són titulars de béns del patrimoni històric2.2.10 Completar i iniciar procediments administratius de declaració de BIC i

d’inscripció en el Catàleg insular del patrimoni històric de Menorca2.2.11 Iniciar procediments administratius de delimitació dels entorns de

protecció de BIC2.2.12 Potenciar davant les administracions competents els reglaments com a

mesura de gestió i unificació de criteris tècnics2.2.13 Tramitar els reglaments necessaris per a la gestió dels museus insulars2.2.14 Unificar els catàlegs bibliogràfics per centralitzar la informació en una

única eina2.2.15 Tramitar el reglament i altres eines de gestió establertes per la Llei de

biblioteques per a la gestió de les biblioteques insulars2.2.16 Elaborar instruments de gestió sobre el patrimoni documental que

permetin la unificació de criteris

2.3 ACCIONS

2.3.1 Incorporar nova documentació i/o dades que completin i millorin el registre informatitzat dels béns d’interès cultural

El registre de BIC i els catàlegs dels quals disposa el Servei de Patrimoni conformen una gran base de dades informatitzada construïda a partir del treball duit a terme per a la confecció dels diferents inventaris que s’han anat elaborant durant molts d’anys.

4

Aquesta base de dades s’ha de mantenir i perfeccionar a partir del treball que contínuament realitzen els vigilants del Servei, investigadors o altres persones, per iniciativa pròpia o per impuls del mateix servei.

En l’actualitat el registre de BIC té un total de 1.491 béns immobles. Patrimoni arqueològic = 1.401

Patrimoni arquitectònic = 71

Patrimoni etnològic = 19

Zona arqueològica = 1.118

Monument = 372

Conjunt històric = 1Patrimoni bibliogràfic = 2

2.3.2 Actualitzar i millorar el suport informàtic de la base de dades de gestió del patrimoni històric i la seva incorporació al SIG del CIM

L’aplicació informàtica de gestió de les dades del Registre insular de BIC, del Catàleg insular i del Catàleg del CIM es va crear l’any 2000 en el Servei d'Informàtica Local de Menorca (SILME) i no s’hi ha efectuat cap actualització en el sistema, tot i que periòdicament s’hi introdueixen noves dades i registres. Aquesta aplicació es posa a l'abast de professionals i d'investigadors que ho sol·licitin. En aquests moments a SILME es realitzant els treballs per tal d’agilitzar-ne el funcionament i millorar-ne la consulta.

2.3.3 Tramitar nous expedients de declaració de BIC

En aquest pla es preveu continuar els expedients ja incoats i iniciar-ne de nous fins a l’aprovació definitiva pel Ple del CIM:

· Església del Socors· Necròpolis islàmica de POIMA IV fase

2.3.4 Ampliar el Catàleg insular del patrimoni històric

Els béns inclosos en el Catàleg insular gaudeixen de la segona categoria de protecció d’acord amb la llei autonòmica. La inscripció en el Catàleg significa seguir un procediment administratiu gairebé tan llarg com el de BIC.

Les declaracions que es preveuen són:

1) Capelles rurals de la primera meitat del segle XIX: Binissaida de sa Creueta, Son Triai, Santa Teresa, Llucaquèlber, Sant Joan de Binissaida, Tirant Nou, es Torretó, Biniguarda Vell, Binifamís

2) Exvots de l’ermita de Gràcia de Maó3) Selecció dels béns mobles restaurats amb l’ajut econòmic del CIM 4) Cementeri de Maó5) Selecció de béns del patrimoni militar de la costa

5

6) Béns del patrimoni etnològic: Restes dels molins hidràulics des Molinet (ses Coves Noves, CON-E01) i del molí d’en Reure (Addaia, ADD-E01), molí de Son Sanxo (estància de Na Vermella EVE-E01). Ponts i barraques de bestiar del nord de Ciutadella: pont i quintana (SSA-E16), pont i menjadores (SSA-E25), barraca i menjadores (SSA-E32), barraca set cossos de TNL-E04, TVL-E03, TQU-E03, TQU-E09, pont de TVL-E25.*

2.3.5 Corregir el sistema de coordenades cartogràfiques

Aquesta tasca és una de les que perduraran en aquest pla i en futurs plans de gestió, perquè, per una banda, no s’ha finalitzat la revisió de les cartes arqueològiques antigues i, per l’altra, són molts els catàlegs i inventaris que s’estan aprovant i realitzant i que s’han d’anar comprovant. Finalment, l’aparició contínua de noves tècniques de georeferenciació possibiliten afinar cada vegada més la situació dels béns de caràcter immoble.

És una feina que es duu a terme amb coordinació periòdica amb els ST de cartografia del CIM.

2.3.6 Completar les cartes arqueològiques existents

Aquest és un dels treballs que té encomanat el Servei de Patrimoni Històric. Es tracta d’incorporar a la carta arqueològica els nous jaciments que es van localitzant o de completar la informació sobre els ja coneguts. Aquesta tasca s’efectua a partir de la feina de camp dels vigilants del servei, dels treballs d’investigació que realitzen universitats o particulars, per als quals és indispensable l’autorització del conseller de Cultura, o, fins i tot, que es realitzen a iniciativa del mateix departament. La incorporació implica l’elaboració de la respectiva fitxa de catalogació amb les coordenades UTM de localització i la tramesa als ajuntaments respectius per a la corresponent incorporació al catàleg municipal.

2.3.7 Mantenir la informació gràfica i fotogràfica dels béns del patrimoni històric de Menorca

A partir també del treball de camp dels vigilants de patrimoni o a través de les diferents intervencions arqueològiques i paleontològiques s’aconsegueix mantenir al dia la documentació sobre els béns que estan inscrits en qualsevol dels registres al nostre departament. Aquesta informació proporciona una documentació inapreciable sobre el seu estat de conservació i la seva evolució al llarg del temps.

Actualment és una documentació digital, però també és altament interessant la que és manté en altres formats més convencionals.

2.3.8 Catalogar grups específics de béns integrants del patrimoni històric

Continuant el treball iniciat pels anteriors plans de gestió, per a aquest bienni es

6

proposa iniciar l'inventari i/o catalogació de :

1 - Escuts de més de cent anys d’antiguitat, atès que gaudeixen de la categoria de béns d'interès cultural per la disposició addicional segona de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, en virtut del Decret 571/1963.

2 - Patrimoni historicoindustrial immoble, d'acord amb la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears.

2.3.9 Inventariar el patrimoni immaterial de Menorca

Atès que el Govern d'Espanya va ratificar el 2009 el Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, aprovat per la UNESCO el 17 d'octubre de 2003, es promourà l'elaboració dels catàlegs i/o inventaris d'aquest patrimoni insular tan poc conegut. Seguint el conveni, el patrimoni immaterial es manifesta en els àmbits següents:

• Tradicions i expressions orals: llegendes, rondalles, contes, dites, refranys, endevinalles, vocabulari autòcton. En aquest àmbit, la glosa hi ocupa un lloc notable.

• Arts de l'espectacle: teatre, jocs i esports tradicionals, música, cançons, danses• Usos socials i rituals: creences, formes tradicionals d'organització, festes, fires• Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers• Tècniques artesanals tradicionals

2.3.10 Continuar la Carta arqueològica submarina

En col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca el CIM elabora la Carta arqueològica submarina, que en l’actualitat té 248 jaciments de diferents tipus: derelictes, ancoratges i troballes aïllades.

Des de l’any 2010 i amb motiu de la subvenció atorgada al CIM pel Ministeri de Cultura en el marc del Pla nacional de protecció del patrimoni subaquàtic, aquesta tasca es porta a terme amb la col·laboració del Club Nàutic de Ciutadella.

Es continuaran els treballs per completar la carta arqueològica i també, si és possible continuar participant en el Pla nacional, la investigació arqueològica del derelicte de Binissafúller, que ha aportat materials i dades extraordinàries sobre un vaixell del segle IV aC.

L’Associació Sa Nitja organitza cada any diferents cursos per a l’obtenció del PADI i de metodologia arqueològica submarina. La informació facilitada per aquesta associació s'incorpora al Catàleg de protecció del patrimoni històric del CIM.

Tota la informació s’informatitza i s’inclou dins el programa de gestió del servei de PH. Només hi ha 15 jaciments subaquàtics declarats BIC i caldrà avaluar la possible declaració de la zona arqueològica descoberta a la costa sud l’any 2010.

7

2.3.11 Tramitar les delimitacions dels entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats per manament legal

A causa de la gran quantitat de béns d’interès cultural de caràcter arqueològic declarats abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, ens trobam que la majoria no disposen de la delimitació de l’entorn de protecció afectat, tal com ordena tant la llei esmentada com la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Actualment hi ha 23 entorns de protecció de zones arqueològiques delimitats i aprovats.

Per a aquests propers anys es proposa iniciar la tramitació dels jaciments inclosos en la Llista indicativa de patrimoni mundial que encara no el tenen: poblat de naviformes de cala Morell, poblats de Montefí, Torralba d'en Salort, sa Torreta de Tramuntana, So na Caçana, Torelló, navetes de Rafal Rubí i Galliner de Madona, així com de dos monuments del patrimoni arquitectònic de gestió pública: Fort Marlborough i Castell de Sant Felip.

2.3.12 Comissió Mixta amb l’Església catòlica

Continuar la col·laboració que es manté amb l’Església catòlica per al manteniment del seu ric patrimoni històric. Aquesta col·laboració es materialitza en diverses reunions de la Comissió, que és presidida conjuntament per la consellera de Cultura, Patrimoni i Educació i el bisbe de Menorca, fruït de les quals és un conveni dirigit a establir els béns del patrimoni de l’Església que seran objecte d’ajut per part del CIM per ser restaurats.

En aquests moments el conveni vigent abraça fins a final de l’any 2013. La Comissió Mixta, d'acord amb l'establert en el conveni, ha anat decidint les actuacions a realitzar. En la darrera comissió s'aprovà encarregar la redacció del projecte de restauració de la portalada gòtica descoberta amb la reforma de la porta neoclàssica de la Catedral de Menorca efectuada l’any 2010. Es preveu que es realitzarà aquesta restauració en el marc del nou conveni que s’ha de signar.

2.3.13 Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala Sant Esteve

El Ministeri de Defensa va considerar que algunes de les seves propietats que ja no tenien valor estratègic per a la defensa, sí que mantenien un gran valor com a part integrant del patrimoni, bé per les característiques històriques, arquitectòniques o artístiques d’interès per a la zona on eren ubicades i que podien ser rendibilitzades socialment. Actualment formen part del Consorci, a més del Ministeri de Defensa, el Consell Insular de Menorca, els ajuntaments de Maó i es Castell i el Govern de les Illes Balears, i hi estan adherits l’entitat bancària Sa Nostra, l’Autoritat Portuària, Caixabank (La Caixa) i l'associació Amigos del Museo Militar de Menorca.

8

Totes les entitats destinen una part del seu pressupost al seu manteniment.

El 21 de febrer de 2011 el Ple del CIM va acordar sol·licitar al Ministeri de Cultura la declaració de la Mola com a conjunt històric amb el seu entorn de protecció. A aquest efecte enviava tota la documentació necessària per a la incoació de l’expedient, part de la qual extreta del document del Pla director de la Mola facilitat pel Consorci. La declaració com a conjunt històric implicarà la redacció del Pla especial de protecció (PEP) previst tant en l'article 36.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, com en el PGOU de Maó.

En data de 6 de maig de 2013, la Subdirecció General de Belles Arts i Béns Culturals i d'Arxius i Biblioteques del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport va respondre al CIM que s’obriran dos expedients: un de baixa com a monument i l'altre d'incoació per a la declaració com a lloc històric i no com a conjunt històric.

Mentre no s'aprovi aquest PEP, qualsevol de les intervencions que es plantegin realitzar dins els béns que gestiona el Consorci, tots amb la categoria de bé d’interès cultural, necessiten l’autorització prèvia de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric i el seguiment i supervisió del CIM.

2.3.14 Junta Interinsular de Patrimoni Històric

Amb la finalitat de coordinar actuacions, la Junta Interinsular de Patrimoni agrupa els tres consells insulars i el Govern de les Illes Balears. El conseller competent en matèria de cultura i patrimoni històric del Consell Insular de Menorca n’és membre nat.

2.3.15 Junta Interinsular de Museus

L’any 2004 es va crear la Junta Interinsular de Museus per tal de facilitar l’intercanvi d’informació i la coordinació entre els consells insulars i el Govern de les Illes Balears a l’objecte de coordinar els criteris de gestió de les xarxes de museus de cada una de les illes, els programes d’actuació i les mesures de foment (art. 29 de la Llei 4/2003). El conseller competent en cultura i patrimoni històric és membre nat de la Junta. Igualment, també es va constituir una comissió tècnica interinsular el novembre de l'any 2009, formada per tècnics dels museus del GIB i dels serveis de patrimoni històric dels consells, que es va reunir fins al mes de juny de 2011, en acabar el reglament de la llei de museus.

2.3.16 Gestionar la Comissió Tècnica Insular de Museus de Menorca

Tal com ordena la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, el Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar en la sessió de dia 23 de febrer de 2004 el Reglament de la Comissió Tècnica de Museus de Menorca, com a òrgan superior consultiu en matèria de museus i col·leccions en l’àmbit insular.

A l'espera de l'aprovació per part del GIB del Reglament de museus, elaborat en la Comissió Tècnica Interinsular de Museus l'any 2011, que permetria efectuar el

9

reconeixement dels museus i de les col·leccions museogràfiques insulars, la comissió no s'ha constituït.

Es preveu l'aprovació del reglament i iniciar els tràmits administratius per reconèixer els museus següents: Museu de Menorca, Museu Municipal des Bastió de sa Font i Museu Militar de Menorca, i les col·leccions museogràfiques de: Seminari Diocesà, Hernández Sanz-Hernández Mora, ciències naturals de Binissuès i Ateneu de Maó.

2.3.17 Completar el Catàleg bibliogràfic de Menorca

El Consell Insular de Menorca ha participat durant diverses campanyes en el programa del Ministeri de Cultura per a la confecció del Catàleg col·lectiu de patrimoni bibliogràfic de l’Estat mitjançant convenis de col·laboració amb les comunitats autònomes.

Fruit d'aquests convenis es catalogaren els fons bibliogràfics anterior a 1900 de la Biblioteca Pública de Maó, la biblioteca del Seminari de Menorca, el llegat Francesc d’Albranca dipositat a la Biblioteca Pública des Migjorn, el fons menorquí de l’IES Joan Ramis i Ramis, la col·lecció Hernández Mora i la biblioteca de l'Ateneu de Maó.

Amb aquesta actuació finalitzà la catalogació de fons públics o d’accés públic. Aquesta informació és consultable a través del web del Ministeri http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/CCPB/index.html, però la consulta no es pot fer per localització. El proper objectiu és replicar aquesta informació, juntament amb la de la Biblioteca de Maó, al Catàleg bibliogràfic de Menorca per tal que aquest reculli tot els fons bibliogràfics d'accés públic de Menorca en una sola eina i que sigui fàcilment consultable.

2.3.18 Elaborar les taules d'avaluació de fons dels arxius de Menorca

Les taules d'avaluació documental són documents detallats sobre el valor administratiu, jurídic i històric de les sèries documentals de l'Administració abans de la seva entrada als arxius. Aquestes fitxes permeten determinar el termini de vigència de les sèries i establir les que han de formar part del patrimoni documental.

L'objectiu és iniciar l'elaboració d'aquests documents de forma mancomunada entre tots els ajuntaments i el Consell Insular en el si de la Comissió Tècnica d'Arxius de Menorca, per determinar la documentació administrativa que ha de formar part del patrimoni històric i a partir d'aquestes poder elaborar protocols de preservació.

2.3.19 Elaborar i aprovar el Reglament de biblioteques de Menorca

La Llei 19/2006, del sistema bibliotecari de les Illes Balears, estableix la necessitat de desenvolupar eines de gestió.

El 2011 el Govern de les Illes Balears aprovà els paràmetres de biblioteca pública, fruit dels quals el mateix any el Consell Insular aprovà el Mapa de lectura pública de Menorca.

10

Un cop definida l'estructura cal elaborar i aprovar el Reglament de biblioteques de Menorca, que entre altres qüestions ha de determinar el procediment de reconeixement de biblioteques i col·leccions, la seva denominació específica i les obligacions mínimes d'accés públic.

2.3.20 Redactar els protocols de gestió de l'Arxiu d'Imatge i So

L'Arxiu d'Imatge i So es gestiona actualment de forma externa i per tant amb la possibilitat que incideixin sobre els fons i les col·leccions diversos tècnics amb diversos criteris. Per tot això és imprescindible establir uns criteris únics amb els quals treballar en els diferents àmbits de gestió.

Per a aquest proper període l'objectiu és redactar els protocols d'ingrés de fons o col·leccions.

2.3.21 Coordinació amb la Fundació Destí

El CIM ha impulsat la creació de la Fundació Destí Menorca, un organisme que té entre els seus objectius el desenvolupament de nous productes turístics, la gestió directa de les “entitats culturals” (cinc recintes d’interès cultural) i la coordinació de les rutes turístiques que formen Menorca Cultural.

Les “entitats culturals” que gestiona són:

· Naveta des Tudons· Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i el seu centre d’interpretació· Poblat talaiòtic de Trepucó· Torre de Fornells· Fort de Marlborough

Tots aquests llocs disposen de cartells informatius que n’expliquen les característiques principals i, a més, el fort, la torre de defensa i el poblat de Torre d’en Galmés tenen petits centres d’interpretació amb audiovisuals i altres informacions. Tenen també serveis d’informació turística, serveis públics adaptats i tríptics informatius en diversos idiomes. A més a més el personal que hi treballa informa els visitants sobre altres recintes que formen part de les rutes però que no necessàriament gestiona la Fundació Destí.

Tot i que comparteix la gestió dels béns del patrimoni històric amb el Departament de Cultura, Patrimoni i Educació, la Fundació Destí depèn del Departament de Turisme i és de caràcter eminentment turístic. Per tant, les tasques que desenvolupen cadascun són diferents, però han d'anar perfectament coordinats.

El Departament de Cultura i Patrimoni gestiona les feines que s’executen en aquests monuments a l’empara del conveni de col·laboració entre el CIM i els ajuntaments, açò és: neteja de vegetació, restitució de pedres caigudes, manteniment de barreres, neteja d’escombraries i papereres i instal·lació de cartells.

11

2.3.22 Coordinació amb la Fundació Ca n'Oliver

El Consell Insular de Menorca és, juntament amb l'Ajuntament de Maó, patró fundador de la Fundació Ca n'Oliver. Aquesta va ser creada per a la gestió del futur centre d'art que duu el seu nom, el fons del qual ha d'estat integrat pel fons d'art i gravats històrics del CIM i la col·lecció museogràfica del Museu Hernández-Sanz / Hernández-Mora.

12

3. PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC

3.1 OBJECTIUS

El programa de protecció i salvaguarda del patrimoni històric de Menorca és un dels que té més a veure amb la missió de l’Administració i també amb la coordinació entre els agents que tenen competències en matèria de patrimoni històric. Es tracta d’un programa de caràcter preventiu, és a dir destinat a adoptar mesures que permetin la salvaguarda del patrimoni històric. El manament legal d’actuació en aquest sentit arriba directament des de la promulgació de la Constitució espanyola.

Els objectius són difícilment assolibles a curt i a mitjà termini i, per tant, s’han d’actualitzar en cada nou pla de gestió.

Objectiu general

Protegir el patrimoni històric de Menorca per traspassar-lo a les generacions futures .


3.1.1 Lluitar contra l'espoli3.1.2 Consolidar i concretar els diferents nivells de vigilància sobre els béns del

patrimoni històric de Menorca3.1.3 Millorar l’eficàcia i coordinació entre els equips humans de vigilància,

inspecció i control3.1.4 Articular accions àgils i efectives davant les urgències que afectin de

manera negativa la conservació del patrimoni històric3.1.5 Implicar la societat en la conservació del patrimoni històric

3.2 MESURES

3.2.1 Sistematitzar l’actuació del sistema de vigilància3.2.2 Ampliar les àrees de vigilància3.2.3 Coordinar-se amb la resta d’agents implicats en la defensa del patrimoni

històric3.2.4 Donar l’autorització prèvia de les obres que afecten els béns del patrimoni

històric3.2.5 Col·laborar amb els tècnics municipals que emeten informe de projectes

relacionats amb béns del patrimoni històric i assessorar-los3.2.6 Inspeccionar el compliment de les resolucions de l’òrgan competent en

matèria de patrimoni històric 3.2.7 Donar suport a les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni

històric3.2.8 Adquirir o propiciar l’adquisició de béns per part de les administracions

13

públiques

3.3 ACCIONS

3.3.1 Lluitar contra l’espoli

L’espoliació del patrimoni històric ha de ser una matèria recurrent en tots els plans de gestió perquè no té fi. S’entén per espoliació tota acció o omissió que posi en perill de pèrdua o destrucció tots o alguns dels valors dels béns que integren el patrimoni històric de Menorca i, per tant, abraça molts tipus d’accions: utilització de detectors de metalls en béns integrants del patrimoni històric sense autorització, excavacions clandestines, obres no autoritzades que poden afectar el PH, no comunicar troballes arqueològiques ni lliurar-les a l’Administració, extracció del fons de la mar objectes de més de 100 anys, etc. La Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, estableix un règim sancionador per aquestes accions que el CIM ha d’aplicar.

3.3.2 Sistema de vigilància dels béns

Un dels elements més efectius per lluitar contra l’espoliació és ser més eficaços en el control i la vigilància dels béns del patrimoni històric. Açò significa organitzar recorreguts sistemàtics per l’illa, així com també d’aleatoris, amb la doble finalitat d’impedir les espoliacions o descobrir els danys al més prest possible per tal d’actuar evitant mals majors.

El Servei de Patrimoni Històric del CIM compta amb dues persones destinades a les tasques de vigilància que recorren l’illa per tal de conèixer l’estat dels béns i detectar accions negatives o perjudicials per a la seva conservació.

En anys passats les àrees de vigilància se centraven sobretot en zones arqueològiques poc conegudes. A aquest efecte, s’ha proporcionat als cossos i forces de seguretat la documentació necessària per establir rutes de jaciments arqueològics sensibles a l’espoliació. També es mantenen reunions periòdiques amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per intercanviar i actualitzar informació al respecte.

També es proposa intentar cercar nous informadors i vigilants a través dels propietaris i pagesos dels llocs on s’ubiquen els béns.

3.3.3 Cooperar amb els cossos de seguretat

És evident que el nostre treball s’ha de coordinar amb els altres agents que també tenen entre les seves funcions la lluita contra l’espoliació del patrimoni històric, com són les policies locals, SEPRONA o la policia nacional. Actualment es té una relació fluida amb tots els cossos i forces de seguretat. El curs que va organitzar el Departament de Cultura i Educació anys enrere sobre legislació de patrimoni històric va tenir conseqüències molt interessants pel que fa a millorar la coordinació, però sobretot per posar damunt la taula els problemes amb els quals ens trobam i les solucions que s’han d’adoptar. L’organització de nous cursos s’ha de tenir present, atès que es tracta

14

d’entitats en les quals canvien constantment les persones.

3.3.4 Redactar un protocol de pautes d’actuació immediata davant l’espoli

Fruit de la col·laboració entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat i el Servei de Patrimoni Històric, es fa necessari articular un protocol en el qual s'estableixin les actuacions perquè qualsevol persona, agent o entitat que pugui tenir coneixement d'un espoli pugui donar-ne coneixement a les autoritats competents. En aquest sentit es redactarà, en col·laboració amb la Guardia Civil, un protocol de pautes que cal seguir en aquests casos, que permeti una resposta ràpida i facilitar les investigacions per part dels organismes competents.

3.3.5 Mantenir la campanya conscienciació per a la lluita contra l’espoli de tota mena

Des de l'any 2011 es duu a terme una campanya de conscienciació contra l'espoli arqueològic subaquàtic amb l'ajuda del Ministeri de Cultura. Sense cap dubte, aquest àmbit era un dels més descuidats en la protecció del patrimoni històric insular, però s'ha de seguir treballant en aquest sentit, ja que l'àmbit subaquàtic és un dels més difícils de controlar per part de les administracions públiques.

3.3.6 Inspecció de Patrimoni Històric

La Inspecció porta el control sobre la vigilància i actua en els casos en què s’observin danys. La seva acció consisteix a aixecar acta d’inspecció, informar-ne el Servei de Patrimoni Històric i els serveis jurídics, i fer el seguiment dels expedients sancionadors. Així mateix manté la base de dades dels béns integrants dels patrimoni i del Registre dels béns d’interès cultural.

També ha de fer el seguiment de les resolucions del conseller i dels acords de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric.

L’altra comesa que té és el seguiment dels treballs que executa l’empresa concessionària de la neteja i senyalització dels béns culturals.

3.3.7 Resoldre expedients en matèria de patrimoni històric

Podem dir que un cinquanta per cent del treball del Servei de Patrimoni se centra en les autoritzacions de les obres que afecten el patrimoni històric. Els expedients d’obres que poden afectar el patrimoni històric són tramesos al nostre departament perquè n’emetem informe. Açò s’ha de fer també amb els instruments de planejament del territori i amb les intervencions arqueològiques i paleontològiques. Els expedients d’obres són remesos principalment pels ajuntaments, alguns en compliment de la legislació general, com són els que afecten un bé d’interès cultural o un espai d’interès arqueològic, o també segons les ordenances que tenen aprovades i que solen fer referència als propis catàlegs de protecció municipal. Els expedients d’autoritzacions

15

d’intervencions arqueològiques i paleontològiques són remesos pels investigadors interessats. La resolució del conseller es fa sobre la base de l’informe tècnic que analitza els projectes i la seva incidència en el bé del patrimoni històric en concret. Sovint, per a l’elaboració d’aquests informes es compta i s’ha de comptar amb la col·laboració dels tècnics municipals i/o dels tècnics redactors dels projectes.

3.3.8 Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric

El nou reglament del Consell Insular de Menorca que va entrar en vigor el 10 de maig de 2003, a la vegada que derogava la Comissió Insular de Patrimoni Històric i distribuïa les seves competències entre el Ple, la Comissió de Govern, el Consell Executiu i el conseller delegat del departament competent en cultura, i va crear la Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric amb la intenció que emetés dictamen de tots els expedients que havien d’afectar els béns d’interès cultural i que havia de resoldre el Ple del CIM.

Les seves reunions són mensuals i, a més de les matèries que hem mencionat més amunt, també assessora el/la conseller/a en temes que són de caràcter més general.

3.3.9 Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella

El mes de maig de 2009, l'Ajuntament de Ciutadella va crear la Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella, i el mes de juliol següent, el seu reglament. Es tracta d'una comissió assessora que té com a objecte informar i dictaminar sobre les intervencions i obres públiques que es proposin realitzar sobre els edificis i espais ubicats dins el conjunt històric, regit pel seu Pla especial de protecció, i sobre els inclosos en el Catàleg de patrimoni històric arquitectònic i etnològic del PGOU. El Servei de Patrimoni Històric del CIM en forma part com a vocal.

3.3.10 Convocar ajuts per a les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca

La tasca que duen a terme, de forma voluntària, les associacions que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca ha de tenir especial suport per part de les administracions públiques. És per aquest motiu que cada any es convoquen ajudes de suport econòmic encaminades a enfortir i projectar la seva tasca, que redunda en l’acompliment dels objectius de l’Administració.

3.3.11 Designar els centres museístics on s’han de dipositar els béns mobles procedents d’intervencions arqueològiques o troballes casuals

La Llei de patrimoni històric de les Illes Balears confereix als consells insulars la competència en la salvaguarda dels béns mobles arqueològics i paleontològics que s’han adquirit a través d’intervencions autoritzades, troballes casuals o confiscats per

16

actuacions policials, que passen a ser de titularitat pública i s’integren en el patrimoni d’aquesta institució, que els diposita en el museu públic que considera més adequat segons els criteris que també marca la mateixa llei i que són, sobretot, els que disposen de les adequades mesures de conservació i seguretat.

Així es fa de manera que, en general, els béns extrets en el terme municipal de Ciutadella es dipositen en el Museu Municipal des Bastió de sa Font d’aquella ciutat i els de la resta de l’illa en el Museu de Menorca.

3.3.12 Redactar els protocols de preservació de l'Arxiu d'Imatge i So

Les fotografies són estructures molt sensibles, atesos els seus components de suport, emulsions i imatge final, que reaccionen de formes diferents i poden alterar les seves estructures mútuament, per aquest motiu necessiten un tractament curós i poder disposar d'una gran estabilitat. Per això és important establir els procediments d'intervenció sobre els documents que evitin possibles danys al patrimoni per una deficient manipulació o bé per la falta de criteris clars en intervencions d'urgència.

Per a aquest proper període l'objectiu és redactar els protocols següents:

• Protocol de primera intervenció• Protocol de préstec de documents• Protocol d'actuació en el cas de desastres

3.3.13 Valorar la reubicació dels fons documentals de l'Arxiu Històric de Menorca i de l'Arxiu Històric de Maó

L'Arxiu Històric de Menorca, actualment denominat Arxiu Històric de Maó però que conté documentació del conjunt de Menorca pel fet d’haver estat l'Arxiu Provincial, té els seus fons dispersos en dos locals i en condicions ambientals de conservació molt poc favorables.

L'Arxiu de l'Ajuntament de Maó està també dispers amb importants problemes d'espai.

Atès que es produeix la desafectació d'immobles del Ministeri de Defensa, que afecta molt especialment Maó, seria un bon moment per plantejar-se la reubicació d'ambdós arxius en un sol espai físic que permetés la millora de les condicions de conservació d'un dels patrimonis documentals més importants de Menorca, sense menystenir l'estalvi econòmic que la gestió mancomunada podria suposar.

17

4. PROGRAMA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

4.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Plantejar la realització d’intervencions concretes de conservació i restauració que per diferents criteris es considera que són necessàries i prioritàries per possibilitar la perdurabilitat dels béns.


4.1.1 Tenir cura del patrimoni històric de Menorca i procurar aturar el procés de deteriorament que el posi en perill

4.1.2 Complir la llei envers la conservació dels béns integrants del patrimoni històric

4.1.3 Retornar als béns del patrimoni històric les característiques perdudes amb el pas del temps

4.1.4 Fomentar la restauració de béns4.1.5 Difondre entre la població la necessitat de la conservació dels béns4.1.6 Fer el seguiment del compliment de la Llei de l’1 % cultural 4.1.7 Fomentar i promoure les accions de conservació

4.2 MESURES

4.2.1 Fer el diagnòstic de l’estat de conservació dels béns del patrimoni històric4.2.2 Mantenir la xarxa de béns culturals que conformen les rutes de Menorca

Cultural4.2.3 Conservar els béns del patrimoni històric de titularitat del CIM4.2.4 Col·laborar amb altres administracions en la conservació del patrimoni

històric de la seva titularitat4.2.5 Col·laborar amb els particulars en la conservació del seu patrimoni històric4.2.6 Donar suport a les entitats que realitzen accions de conservació del

patrimoni històric4.2.7 Potenciar la digitalització de documents com a mesura de protecció i

difusió del patrimoni bibliogràfic i documental

4.3 ACCIONS

4.3.1 Signar el conveni entre el CIM i els ajuntaments de Menorca per al manteniment i senyalització de les rutes de Menorca Cultural

18

El Consell Insular de Menorca i els ajuntaments signen des de fa anys un conveni de col·laboració que garanteix el manteniment dels béns posats a l’abast dels visitants i que s’inclouen dins les rutes de promoció turística. Aquest conveni preveu una inversió per part de cada ajuntament segons l’amplitud del seu terme, el nombre de jaciments a conservar que ha proposat i les seves disponibilitats pressupostàries. El CIM aporta la part econòmica més notable. El Servei de Patrimoni Històric realitza la gestió que suposa la contractació d’una empresa en règim de concessió i fa el control dels treballs que es duen a terme: control de la vegetació, neteja d’escombraries, aixecament de les pedres caigudes, tant del monument com de les parets seques que el circumden, manteniment de barreres, senyalització de la carretera, instal·lació de plafons explicatius, condicionament d’itineraris.

En el darrer conveni signat, el febrer de 2012, el servei cobreix 47 béns d’interès cultural.

4.3.2 Conveni amb l’Església catòlica

El ric patrimoni de l’església catòlica necessita una atenció especial, tal com reconeix la Llei del PH de les Illes Balears, que es concreta en el suport econòmic de les administracions en la seva conservació. Anualment s’acorda en el si de la Comissió Mixta Consell Insular de Menorca i Bisbat els béns que han de ser restaurats i es plasma l’acord en un conveni, tal com ja hem comentat en el punt 2.3.12.

A més dels béns de caràcter artístic, també es fan col·laboracions per a l’ordenació dels inventaris de la biblioteca, l’arxiu i el museu diocesans.

4.3.3 Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i Cala Sant Esteve

Tal com hem apuntat en l’apartat 2.3.13, el Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i Cala Sant Esteve, del qual el Consell Insular forma part, pren les decisions sobre les obres de conservació i millora de les instal·lacions històriques.

4.3.4 Adequar les navetes de Rafal Rubí

Tot i que aquest jaciment forma part de la xarxa de manteniment i senyalització general, per la seva situació necessita una acció més profunda.

Es preveu reparar el tancament de les dues navetes, el cartell explicatiu, ampliar la podada de vegetació i acordar un nou accés amb la propietat. El sistema de tancament utilitzat haurà de preveure el menor impacte visual possible.

4.3.5 Restaurar el talaiot de Montefí

19

Actualment està en procés de redacció el projecte de restauració i consolidació del talaiot núm. 1 de Montefí, propietat del Consell Insular de Menorca, així com del condicionament d'un aparcament que permeti l'accés al recinte per part dels visitants. El CIM és el promotor de la redacció del projecte.

4.3.6 Restaurar la torre de defensa de sa Torreta de Tramuntana

Tècnics competents en la matèria redacten el projecte de restauració i consolidació d'aquesta torre. El CIM és el promotor de la redacció del projecte. El finançament de l'execució del projecte es presentarà per a futures convocatòries d'ajudes públiques.

4.3.7 Restaurar la torre de defensa de Sanitja

Tècnics competents en la matèria redacten el projecte de restauració i consolidació d'aquesta torre. El CIM és el promotor de la redacció del projecte. El finançament de l'execució del projecte es presentarà per a futures convocatòries d'ajudes públiques.

4.3.8 Restaurar els materials arqueològics procedents de la necròpolis de la plaça del Príncep de Maó

Gràcies a un conveni firmat entre l'Ajuntament de Maó i el CIM, es durà a terme la restauració dels importants materials arqueològics procedents de l’excavació de l'antiga necròpolis romana localitzada a la plaça del Príncep.

4.3.9 Pedreres de s’Hostal (Ciutadella)

L’any 2004 es va signar un conveni amb l’associació Líthica i l’Ajuntament de Ciutadella per fer inversions en la rehabilitació de la pedrera de s’Hostal. Amb posterioritat se signaren nous convenis, el darrer dels quals va finalitzar l'any 2012. En l'actualitat els esforços econòmics se centren a més de en el manteniment del conjunt de pedreres, en la redacció del projecte d'activitats, que presenta especial dificultat, ateses les característiques del recinte.

4.3.10 Castell de Santa Àgueda (Ferreries)

L’any 2007 va ser adquirit pel CIM i constitueix un bé de gran potencial per la importància històrica i patrimonial que té.

En el decurs d'aquests darrers anys s'hi han duit a terme les actuacions següents:

La restauració de la capella.La restauració de la torre 10 i el tram de la murada.La restauració de l’aljub.

Amb aquestes intervencions, a més dels estudis arqueològics, es va dur a terme

20

l’habilitació d’un accés per a vehicles, atesa la gran dificultat d’emprar un helicòpter.

En aquests moments les prioritats de restauració són moltes, perquè la vegetació envaeix les restes, però les estructures que semblen presentar més perill de col·lapse són:

· Dependències d’època moderna vora la capella· Alguns trams de la muralla del recinte central· La casa d’armes· La torre circular núm. 11

També s’ha de valorar la rehabilitació del bouer que hi ha devora l’aljub, perquè pot ser un espai destinat a la gestió del castell.

4.3.11 Restaurar els molins fariners des Castell

El CIM col·labora en la restauració del molí del camí de Maó i del molí de Santa Creu, ambdós de propietat municipal. El primer ja disposa d’un projecte redactat i l'altre està en fase de redacció. La proposta d'actuació pretén rehabilitar-los completament.

4.3.12 Restaurar el Pati de sa Lluna

La restauració del Pati de sa Lluna es va iniciar a principi de l'any 2011 i per raons pressupostàries es va aturar el març de 2012. El setembre de 2013 s'ha recuperat i els treballs continuen. Una vegada dissolt el Consorci l’abril de 2011, es gestiona mitjançant una comissió de seguiment de la qual formen part l'Agència del Turisme de les Illes Balears -ATB-, el CIM i l'Ajuntament d'Alaior. Com que es tracta d'un bé d'interès cultural, el Departament vetlla per l'execució del projecte, amb especial esment al seguiment arqueològic i la conservació de les grisalles que hi ha a part de les parets.

4.3.13 Digitalitzar fons patrimonials

Per a 2013 està previst acabar la catalogació i digitalització del fons documental Carreras Vigo, primer arxiu patrimonial sobre el qual s'actua tot i continuar en mans dels seus actuals propietaris. Aquest fons abraça essencialment dels segles XVII a XIX.

4.3.14 Digitalitzar premsa menorquina

Continuació del projecte cooperatiu Biblioteca Virtual de Premsa Històrica duit a terme entre el Ministeri de Cultura i les comunitats autònomes i altres organismes i institucions per a la preservació i accessibilitat de la premsa històrica publicada a Espanya.

Dins aquest projecte cooperatiu es digitalitzen les publicacions menorquines del fons de la Biblioteca Pública de Maó i les digitalitzades pel Consell Insular de Menorca i es

21

posen a l’abast a través de http://prensahistorica.mcu.es.

El cost del projecte és íntegrament assumit pel Ministeri de Cultura.

22

5. PROGRAMA DE FORMACIÓ

5.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Garantir el coneixement del patrimoni històric de Menorca i de les estratègies necessàries per a la seva conservació entre la població en general i entre els professionals.


5.1.1 Fer extensiva a la major part de la població la importància cultural del patrimoni històric

5.1.2 Prioritzar el coneixement dels nostres monuments entre els més petits com a estratègia per a la seva conservació futura

5.1.3 Donar eines a la població en general per facilitar la identificació del patrimoni històric

5.1.4 Proporcionar coneixements i eines intel·lectuals a les persones que treballen en la protecció del patrimoni històric: professionals, cossos i forces de seguretat, empresaris, pagesos, etc.

5.1.5 Formar nous professionals en totes les categories laborals en la protecció del patrimoni

5.1.6 Estendre la consideració del patrimoni històric com un valor transmissor de cultura

5.1.7 Explicar el patrimoni com a factor de desenvolupament econòmic i social

5.2 MESURES

5.2.1 Elaborar material didàctic per a les escoles5.2.2 Coordinar els centres d’ensenyament secundari per realitzar accions

positives per al coneixement i apreciació del patrimoni històric5.2.3 Organitzar cursos de formació per a professionals en la protecció del

patrimoni5.2.4 Facilitar als treballadors del Servei de Patrimoni del Consell Insular cursos

de reciclatge i formació contínua5.2.5 Col·laborar amb el Departament de Treball i Formació del CIM

5.3 ACCIONS

5.3.1 Programa Salut Jove i Cultura En anys anteriors, el Departament de Cultura del CIM feia una oferta anual d’activitats

23

culturals per a les escoles amb un programa anomenat Illa-escola. Des del curs 2011/2012 aquest programa el gestiona el Departament de Benestar Social i Joventut. És un programa en què es recullen i difonen tant activitats pròpies com d’altres administracions i entitats culturals, entre les quals una part important és de valoració del patrimoni històric. Continuarem amb el programa iniciat ja fa uns anys de visites guiades als béns d’interès cultural, en què actualment s’ofereixen les visites a les basíliques paleocristianes de Son Bou i des Fornàs de Torelló, el Castell de Santa Àgueda, el Fort Malborough, la Naveta des Tudons, les necròpolis de Cala Morell i Calescoves, els poblats talaiòtics de Torre d'en Galmés i Trepucó i la Torre de Fornells, que són acompanyades de material didàctic i per a les quals es proporciona, a més, un ajut econòmic al centre per al desplaçament. Les unitats didàctiques s'ofereixen en format digital a la naveta des Tudons, Torre d'en Galmés i Trepucó.

S’haurà d’ampliar el programa al poblat talaiòtic de Trepucó i millorar el material didàctic que es proporciona, així com plantejar possibles recorreguts pel jaciment de Montefí i el castell de Santa Àgueda.

5.3.2 Editar nou material didàctic

En aquests darrers anys s’han elaborat les unitats didàctiques de Torre d'en Galmés, naveta dels Tudons i Calescoves. L'objectiu és difondre-les, donar-les a conèixer i que els grups escolars les puguin emprar en les seves visites.

L'Arxiu d'Imatge i So ha desenvolupat ja diverses unitats didàctiques per donar a conèixer l'Arxiu i els seus objectius als grups escolars que periòdicament el visiten. L'objectiu és continuar aquesta acció amb altres guies didàctiques de les exposicions que va desenvolupant l'Arxiu.

A més, també es vol impulsar el treball d’alguns centres de secundària que han elaborat altre material divulgatiu.

5.3.3 Curs per a guies turístics Es presenta novament aquest curs perquè el sector ha manifestat la seva necessitat. El curs ha d’anar adreçat a guies professionals i a informadors d’oficines de turisme i de turisme cultural. S’ha dissenyat i s’ha coordinat amb el Departament de Treball i Formació del CIM perquè es pugui realitzar dins dels seus programes.

5.3.4 Curs d’agents per a la protecció del patrimoni

Els cursos realitzats en anys passats adreçats a professionals dels cossos i forces de seguretat i per a personal dels ajuntaments van congregar un important nombre de persones interessades. Es tractaren principalment temes de legislació i d’experiències en actuacions policials i és interessant continuar amb aquesta línia tractant també la coordinació entre el Servei de Patrimoni i els serveis tècnics dels ajuntaments. S’ha de realitzar fora de l’horari laboral per la càrrega de treball que tenen aquests funcionaris.

24

5.3.5 Camps de treball d’arqueologia

El Consell Insular de Menorca continuarà promocionant els camps de treball d’arqueologia, que són una bona base per als estudiants d’aquesta especialitat que volen tenir experiències pràctiques en l’excavació arqueològica, la realització de planimetries i el tractament de les restes mobles.

Es continuarà la tasca començada al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, on treballen cada estiu joves dirigits per membres de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca i altres d’americans dirigits per un equip de la Universitat de Boston (USA). Aquesta activitat proporciona també als estudiants un contacte amb diferents metodologies. A més, es converteix en un atractiu més de les persones que visiten el monument i també fa avançar el coneixement que tenim del poblat posant al descobert noves estructures.

Per la seva banda, l’Associació Sa Nitja organitza a la ciutat i necròpolis de la ciutat romana de Sanitja des d’abril a novembre els seus camps de treball, on participen principalment alumnes procedents de l’estranger.

5.3.6 Conveni SOIB-corporacions locals

Continuarem amb les sol·licituds de subvenció al SOIB per a la contractació de persones aturades, en funció de la disponibilitat pressupostària i les convocatòries que es publiquin.

Principalment ens centrarem en dos programes, un d’adequació de jaciments arqueològics per a les visites de turisme cultural, en el qual es contracten persones aturades amb especials dificultats per entrar en el mercat laboral amb l’objectiu d’adquirir habilitats noves i, en certa mesura, especialitzades, i un altre de dinamitzadors del patrimoni històric, que ens permetrà mantenir durant una bona part de l’any treballadors que acullen els visitants en els centres culturals, els donen informació i fan un seguiment del seu grau de satisfacció, a la vegada que es formen en matèries relacionades amb el patrimoni històric i adquireixen experiència laboral, atès que està adreçat a joves procedents de l’Escola de Turisme o a llicenciats molt recents. Aquesta acció es duu a terme juntament amb la Fundació Destí.

25

6. PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

6.1 OBJECTIUS

Objectius generals

Programa dirigit a aprofundir en el coneixement que ens aporta el patrimoni històric, a valorar-ne les restes i a fomentar aquest valor entre la població. La investigació i la difusió del patrimoni històric són dues tasques que utilitzen mitjans diferents, però són complementàries i no es poden desvincular. Investigar significa augmentar el valor del patrimoni històric, perquè només es valora allò que es coneix. També significa millorar el contingut de la informació i els recursos expositius i divulgatius de manera que es possibilita una oferta turisticocultural amb garanties de rigor i qualitat.


6.1.1 Donar suport a la recerca històrica de l’illa i promoure-la6.1.2 Difondre i donar a conèixer els resultats de les investigacions i recerques6.1.3 Valorar la història i el patrimoni històric insular6.1.4 Crear instruments que condueixin al compliment de la funció social dels

béns del patrimoni històric6.1.5 Promoure les visites als béns del patrimoni històric6.1.6 Difondre el patrimoni fora de l’illa6.1.7 Estimular les persones i entitats que treballen en la salvaguarda del

patrimoni històric6.1.8 Difondre les actuacions que en relació amb el patrimoni històric promogui

el Departament de Cultura, Patrimoni i Educació6.1.9 Gestionar el Museu de Menorca, l’Arxiu Històric i la Biblioteca Pública6.1.10 Promoure convenis de col·laboració amb les universitats amb l’objectiu de

fomentar els estudis relacionats amb el patrimoni històric insular

6.2 MESURES

6.2.1 Donar suport als investigadors en la seva tasca6.2.2 Publicar i difondre els resultats de les investigacions6.2.3 Col·laborar amb les universitats que centrin el seu interès en la recerca

prehistòrica i històrica de Menorca6.2.4 Col·laborar en les activitats de les associacions i administracions que

realitzin accions de valoració del patrimoni i donar-hi suport6.2.5 Consolidar la Xarxa Menorca Monumental i coordinar-ne els membres en

la difusió dels centres6.2.6 Crear la xarxa de museus de Menorca6.2.7 Donar suport a projectes expositius de qualitat sobre béns mobles i

organitzar-ne de propis

26

6.2.8 Publicar elements de difusió del patrimoni històric6.2.9 Crear un web per penjar les memòries d’investigació arqueològica6.2.10 Promoure l’elaboració de la memòria científica de les investigacions

arqueològiques

6.3 ACCIONS

6.3.1 Convocar ajuts per a la investigació científica

Com a foment de la recerca històrica, continuarem convocant ajuts a la investigació, que se centraran, prioritàriament, en els inventaris i catàlegs específics de béns integrants del patrimoni històric que no són BIC ni estan inscrits en el Catàleg insular, per tal de millorar la gestió d’aquests elements i augmentar-ne així la protecció. No obstant això, s'analitzarà la conveniència de continuar amb aquests ajuts en funció de la seva demanda.

6.3.2 Convocar ajuts per a les intervencions arqueològiques

La metodologia arqueològica és l’única font que ens permet conèixer moments de la nostra història que no ens poden ajudar a conèixer les fonts escrites. En aquest sentit, són diversos els grups de recerca que mantenen projectes d'excavacions i prospeccions arqueològiques en el territori insular, als quals cal donar suport amb l'objectiu que els consolidin, ja que són aquests els que donen fruits de qualitat i ofereixen perspectives de llarg recorregut.

Des de l’any 2005 s’ha fet una convocatòria específica i separada de la d’investigacions i, per tant, amb un pressupost ampliat. Es convocaran anualment ajuts perquè tots els investigadors tenguin l’oportunitat de poder presentar els seus projectes i que aquests siguin finançats. Tots els projectes hauran d’estar d’acord amb el Decret 14/2011, que aprova el Reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de les Illes Balears.

En l’actualitat hi ha diferents projectes d’investigació que s’executen:

· al poblat de Torre d’en Galmés investiga l’equip d’Amics del Museu de Menorca, a la zona sud del poblat;

· al mateix poblat, l’equip de la Universitat de Boston;· al poblat de naviformes de cala Morell investiga un equip format per professionals

de Mallorca i Menorca en un projecte d’intercanvi.

El Departament preveu també la possible col·laboració en la realització d’intervencions arqueològiques que es presentin amb caràcter d’urgència, és a dir, no previstes. En els darrers anys, s’ha col·laborat en excavacions arqueològiques urbanes realitzades en el marc d’obres promogudes pels ajuntaments de Ciutadella i Maó: carrer d’Artrutx i plaça del Príncep respectivament.

Des de 2000 i fins 2011 el Departament ha finançat com a promotor tots els treballs de

27

la investigació de la cova del Pas, amb una important inversió econòmica per part del CIM. La investigació duita a terme va ser possible gràcies al conveni signat entre el CIM, la UIB, la UB i la UAB i que varen coordinar els especialistes necessaris per abordar una investigació molt complexa, no només en els seus aspectes pràctics, sinó estrictament científics i de laboratori. La memòria científica, fruit d’aquesta col·laboració, es preveu que es lliuri al CIM aquest any.

La investigació en el camp de l’arqueologia, no només en la realització d’excavacions arqueològiques, serà una prioritat en els propers anys per tal de poder donar suport a la candidatura de patrimoni mundial.

6.3.3 Crear el lloc web per poder penjar les memòries de les investigacions i intervencions arqueològiques

Una de les accions que es volen dur a terme consisteix a penjar les memòries presentades al CIM sobre intervencions arqueològiques, ja siguin intervencions planificades com d'urgència. És aquesta una forma de posar a l'abast tant de l'especialista com del ciutadà en general una informació de gran rellevància per al coneixement del nostre passat.

6.3.4 Realitzar l’exposició sobre l’arqueologia urbana del conjunt històric de Ciutadella

En el nucli antic del conjunt històric de Ciutadella s'han duit a terme, en els darrers vint anys, nombroses intervencions arqueològiques que han permès treure a la llum importants restes arqueològiques, tant mobles com immobles, gràcies a les quals s'ha enriquit molt el coneixement sobre la història de la ciutat. La proposta es concreta a organitzar una exposició temporal en la qual s'expliqui la història de la ciutat mitjançant les restes arqueològiques més rellevants que ha posat al descobert l'arqueologia.

6.3.5 Convocar ajuts per a les entitats relacionades amb la gestió del patrimoni històric

Les convocatòries de subvencions a les entitats que treballen en favor del patrimoni històric estan destinades a fomentar precisament aquesta labor, és a dir a involucrar la societat en la salvaguarda i valoració dels béns culturals. Les associacions poden presentar tant sol·licituds per a accions concretes com per a un conjunt d’activitats.

L’ajut a les entitats és una manera de fer-les partícips i d’implicar-les en la gestió del patrimoni històric, que té diverses vessants.

6.3.6 Coordinació amb Menorca Cultural

En plans de gestió anteriors existia la Xarxa Menorca Monumental, que va ser creada l’any 2001 amb l’objectiu de coordinar la difusió dels centres patrimonials de Menorca. Es tractava d’una marca que unificava diferents centres adherits (21) amb una

28

cartelleria comuna, un web amb enllaços als diversos webs de cada centre i una miniguia editada en català, castellà, anglès, alemany i italià.

El 2013 es planteja actualitzar el funcionament d’aquesta xarxa, de manera que se n’ha aprovat la modificació del reglament i s’han creat una sèrie de rutes culturals que gestiona la Fundació Destí. Segons l’article primer, l’“objecte principal d'aquestes rutes és conservar, explicar i difondre el patrimoni cultural de Menorca a través dels béns que s’hi integrin. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir extreure un rendiment social i turístic del patrimoni històric i que jugui un paper fonamental en el desenvolupament econòmic d’una població que ha optat pel desenvolupament sostenible en el marc de la reserva de biosfera.

Per a la difusió del patrimoni històric i cultural de Menorca es promou de manera acurada la visita i el gaudi d’alguns béns immobles i mobles situats a diferents indrets de l’illa, cercant un equilibri segons la seva situació, cronologia i tipologia. Aquests immobles formen així unes rutes turístiques de centres de visita cultural, de manera que es vertebra i es dóna un sentit global tant a les actuacions que es portin a terme sobre aquests béns com a l’explicació de la història de Menorca i dels menorquins, amb la qual cosa es crea el producte turístic cultural de Menorca.

Es creen les rutes culturals següents, des d'un punt de vista turístic, amb uns recorreguts i uns itineraris per a cada una d'elles i en funció de les característiques dels béns o les entitats que les integren:

− Ruta Menorca Talaiòtica− Ruta Menorca Britànica− Ruta Menorca Fortificada− Ruta Menorca Museística: dels museus i les col·leccions museogràfiques− Ruta Menorca Religiosa− Ruta Menorca Etnològica: etnologia i artesania− Ruta Gastronòmica

Es poden crear altres rutes sempre que se'n motivi la incorporació, que, en tot cas, ha d'aprovar el Patronat de la Fundació Destí o l'organisme que la pugui substituir”.

El Consell Insular analitza les visites que reben els centres dels membres adherits i conjuntament es planifiquen estratègies per estimular la visita. Els resultats d’aquestes anàlisis s’hauran de concretar en un pla d’actuació o en una guia per a l’adopció de mesures que resolguin les mancances o aspectes a millorar detectats.

6.3.7 Web de Menorca Cultural

Tal com s’ha indicat en el punt anterior, s’ha dissenyat un lloc web de la xarxa que reprodueix la miniguia i que disposa d’enllaços als lloc web dels centres que en disposen. Es pot trobar en català, castellà, anglès, alemany i italià.

A part del seu accés a través del lloc del CIM, també té adreça pròpia i té accés directe a través de cercadors.

6.3.8 Jornades de Patrimoni Històric de Menorca

29

Cada dos anys se celebren les jornades amb la finalitat d’acostar el patrimoni històric als ciutadans.

Els actes comprenen el lliurament del premi M. Lluïsa Serra, un acte acadèmic que és una conferència d’un expert sobre el tema escollit i una excursió popular a un bé cultural que sigui emblemàtic però poc conegut. El cap de setmana i també el dia dels museus, les visites als centres culturals són gratuïtes.

L’any 2013 s'ha atorgat el Premi Taula d'Or al científic i humanista Josep Miquel Vidal Hernández, i es varen dedicar les jornades a la candidatura a patrimoni mundial amb la presència d’experts d'ICOMOS en la temàtica.

6.3.9 Premi M. Lluïsa Serra

El premi, que té el distintiu d’una taula d’or, es va crear l’any 2001 amb l’objectiu de reconèixer la tasca d’una persona o entitat que s’hagi distingit per la seva dedicació en favor de la valoració i la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca.

En data de 19/11/2012 el reglament es va modificar i està obert a les persones i/o entitats que s'hagin destacat pel seu treball en el patrimoni històric i cultural de Menorca.

Les entitats poden remetre propostes al CIM fins a mitjan febrer i, d’acord amb aquestes propostes, la Comissió Tècnica Assessora del PH de Menorca informa sobre quina és la més adequada i el/la conseller/a eleva al Ple del CIM la proposta.

6.3.10 Fons d’art del Consell Insular de Menorca

La col·lecció d’art del Consell Insular de Menorca es compon bàsicament de mostres de l’art contemporani de creadors de la nostra illa. No obstant això, també hi ha alguns importants exemples d’art dels segles XVIII i XIX, com els quadres que representen la família de Pasqual Calbó pintats pel mateix artista; una aquarel·la de Chiesa; una col·lecció de mapes de l’illa del segle XIX; una obra d’Hernández Monjo, etc.

El CIM disposa anualment d’una partida pressupostària per a adquisicions i és la Comissió d’Arts Plàstiques qui assessora el departament per fer les adquisicions segons les ofertes rebudes. La finalitat d’aquesta acció és el foment de la creativitat artística.

Els criteris d’adquisició són:

a) Obres d’autors que no figuren en la llista de prioritats que va marcar la Comissió d’Arts Plàstiques l’any 2004.b) Obres d’autors de menys de trenta anys.c) Obres de continuïtat dels artistes dels quals ja es té obres de més de quinze anys.

Totes les obres que hi ha al CIM estan catalogades i assegurades. Una part està exposada en les dependències administratives i altres són a la sala de reserva. Es

30

disposa d’un recull d’informació de molts dels artistes dels quals es té obra.

Per acord de constitució de la Fundació Ca n'Oliver, de la qual el CIM i l'Ajuntament de Maó són patrons, es va establir que el fons d'art contemporani i el fons de gravats del segle XVIII, propietat del CIM, es podrien dipositar en aquest casal com a part del fons d'art a exhibir. El projecte museogràfic redactat així ho recull, ja a l'espera de la seva execució.

6.3.11 Editar publicacions sobre béns del patrimoni històric

El nostre departament disposa d’una petita col·lecció de publicacions de caràcter divulgatiu sobre investigacions relatives a la història i al patrimoni de Menorca. Fins ara s’ha publicat una reedició d’una biografia del governador anglès Richard Kane escrita per Bruce Laurie, el Catàleg de capelles i ermites rurals escrit per Lucia Pons Olives i la publicació sobre les excavacions de Talaies de n’Alzina elaborada per Javier Navarro Chueca. També es va donar un ajut a l’Associació d’Amics del Museu de Menorca per a la publicació sobre els sostres pintats de Maó titulada La tradició clàssica en la decoració de residències a Maó, de la qual són autors Guillem Sintes Espasa i Àngels Hernández Gómez.

El 2007 es publicà un recull sobre les investigacions arqueològiques titulat L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat. El 2010 es publicà la memòria de les excavacions en el poblat de Torralba d’en Salort redactada per M. Fernández-Miranda i el 2012, les III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades a Maó el 3 i 4 d’octubre de 2008, en format digital.

Per a aquest pla es preveu la publicació de la memòria de la investigació de la cova del Pas.

També es preveu continuar amb l’edició digital de la revista del Departament, Àmbit, que inclou temes relacionats amb l’actualitat del patrimoni històric.

6.3.12 Editar guies de visita i fulls de mà sobre centres culturals

Amb l’objectiu d’ajudar a fer més comprensibles les visites als centres culturals, s’editen fulls de mà en distints idiomes i dels quals fins ara es disposa dels de Fort Marlborough, la torre de defensa de Fornells, el poblat de Torre d’en Galmés, la necròpolis de Calescoves i del poblat de Trepucó. Els fulls de mà es lliuren gratuïtament a les persones que visiten els monuments i els edita la Fundació Destí.

També amb la mateixa finalitat s’editen guies de visita més completes, de les quals se n’han fet de dedicades a la torre de Fornells, al poblat de Torre d’en Galmés, als edificis d’època anglesa (Menorca amb sabor britànic), a la necròpolis de cala Morell i a Fort Marlborough, la qual és una reedició de la que va publicar el Museu Militar, de la qual és autor Francisco Fornals, que es va reeditar també en català i anglès.

Per a aquest pla es planteja com a més interessant l’edició de les guies del poblat de Montefí i del castell de Santa Àgueda.

31

6.3.13 Campanya publicitària per estimular les visites als centres culturals

Amb la intenció de fomentar la visita als centres culturals, sobretot en temporada baixa, es faran dues campanyes publicitàries a través dels mitjans de comunicació. També es farà un repartiment dels cartells de la xarxa Menorca Cultural.

S’editaran targetes dels nostres centres per ser exposades a les recepcions dels hotels.

6.3.14 Fort Marlborough (es Castell)

El Fort Marlborough és gestionat per la Fundació Destí. El seu manteniment es cobreix mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM.

Aquesta fortificació anglesa construïda a principi del segle XVIII va ser el primer centre cultural que el Consell Insular de Menorca va gestionar directament. Malgrat els problemes que en principi es van suscitar entre el CIM i el veïnat de la cala Sant Esteve a causa de les dificultats d’accés, que s’han solucionat habilitant un nou aparcament a dalt la cala i fent l’accés per a vianants a través d’un antic camí empedrat, actualment és un dels centres més visitats de l’illa.

La situació del Fort Marlborough, molt a prop de la mar, i el fet que sigui una fortificació en gran part subterrània ocasiona que el seu muntatge museogràfic es deteriori amb facilitat. Després de diferents millores efectuades en anys passats, l’any 2013 s’executen dos projectes que signifiquen una millora considerable: a) la restauració de la galeria i sortida al fossat i b) la modernització i actualització del muntatge expositiu. Aquests projectes s'han finançat mitjançant el PDPT (Pla de dinamització de producte turístic de Menorca) a través dels departaments de Turisme del CIM i la Fundació Destí.

S’organitzaran activitats lúdiques per atreure més visitants.

Es continuarà l’estudi de públic que es fa cada any basat en les enquestes que omplen els visitants voluntàriament i anònimament.

Es preveu que continuï dins la ruta de Menorca Cultural.

6.3.15 Torre de defensa de Fornells

Gestió portada a terme per part de la Fundació Destí.

El manteniment i la neteja del camí es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM.

La torre de defensa de Fornells és un dels centres més visitats pels escolars, que, gràcies a la museïtzació, en comprenen molt bé el significat. També, per la seva situació en un paratge amb una vista sobre la mar incomparable, és visitat per molts turistes. La seva situació també és causa de deteriorament, per la qual cosa cada any

32

s’han d’habilitar mesures de conservació.

S’insistirà en la millora de la senyalització i de la difusió, sobretot a Fornells mateix i en el poble des Mercadal.

Així mateix, la torre de defensa de Fornells és un magnífic escenari per a la realització de propostes culturals com ara l’espectacle poeticopictòric i musical Illanvers.


6.3.16 Castell de Sant Nicolau (Ciutadella)

El castell espanyol de Sant Nicolau, gestionat per l'Ajuntament de Ciutadella, actualment és tancat al públic, tot i que fa uns anys s'hi va fer una inversió per museïtzar-lo i habilitar-lo com a centre de visitants. És un bé cultural amb un alt potencial d'interès turístic i cultural. La seva situació, cèntric i a la vegada apartat del passeig habitual, el fa objecte d’actes vandàlics esporàdicament.

Es preveu que continuï adherit a la ruta de Menorca Cultural.

6.3.17 Castell de Sant Felip

En el Castell de Sant Felip, fruit de la continuada política de restauració i d'obertura de parts del castell al públic -sobretot, galeries subterrànies-, des de fa uns anys es desenvolupen visites guiades al recinte, tant en horari de matí com de nit, durant els estius aquestes darreres. Els vespres d'estiu es duen a terme visites guiades i teatralitzades que tenen un gran èxit de públic i resulten un atractiu interessant dins aquest àmbit. La gestió d'aquest centre la duu directament el Consorci del Museu Militar de Menorca.

Es preveu que continuï dins la Ruta Britànica i la Ruta Menorca Fortificada de Menorca Cultural.

6.3.18 La Mola

L’empresa Cordial Hoteles duu la gestió d'aquest recinte per concessió del Consorci Militar del Port de Maó i Museu Militar de Menorca. Es continua amb la dinàmica d'organització de visites guiades i d'organització d'esdeveniments culturals (seminaris, congressos, reunions) en el recinte.

Es preveu que continuï dins la Ruta Menorca Fortificada.

6.3.19 Naveta des Tudons (Ciutadella)

El Consell Insular i la propietat dels terrenys on s'ubica la naveta mantenen un conveni de col·laboració des de fa anys, pel qual, a canvi d'un lloguer, la Fundació Destí

33

gestiona les visites a aquest centre, un dels més visitats de tot Menorca.

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM i es tracta d’un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial.

El 2009 es va tancar la porta d’entrada al seu interior per tal d’aturar el procés de deteriorament que provocava l’extracció de pedres pels visitants i pel desgast que suposava el pas directe sobre la llosa perforada d’entrada a la cambra interior.

La impossibilitat d’accedir a l’interior implica completar la informació i l’explicació de manera que se’n pugui interpretar bé el significat i la funció que tenia.

Jaciment inclòs dins la candidatura a patrimoni mundial.


6.3.20 Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)

Gestió portada a terme per la Fundació Destí.

En els darrers anys el poblat ha estat objecte d’intervencions i restauracions arqueològiques que n’han millorat notablement la visita. En la darrera, i gràcies als fons aportats pel Ministeri de Cultura, es va excavar i restaurar el cercle Cartailhac.

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM, en el marc del qual s’ha senyalitzat l’itinerari i s’han instal·lat els cartells explicatius.

Cal redactar un pla especial de protecció per planificar-hi les intervencions i formalitzar un acord de gestió amb el Ministeri de Cultura, propietari del poblat.

Jaciment inclòs dins la candidatura de patrimoni mundial.


6.3.21 Necròpolis de Calescoves (Alaior)

Es tracta d’un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial. Continuarem amb l’atenció que mereix la necròpolis de Calescoves des que l’any 2000 va ser desallotjada i recuperada per a la visita. Aquest és un paratge tant natural com cultural que s’ha de mantenir per al gaudi de tothom. Per tant, a l’estiu, que és quan hi ha més pressió, és quan s’hi extrema la vigilància.

Per altra banda, el Pla especial de protecció del jaciment va ser elaborat pel CIM i es va remetre a l’Ajuntament d’Alaior, que té pendent la seva tramitació, especialment necessària per regular l’accés a la cala.

34

L’estiu 2012, l’accés amb vehicle es va tancar i es va instal·lar un cartell informatiu a l’inici del camí, fet que ha millorat l’ambient de la cala, però en aquest moments manca habilitar l’aparcament.

També és necessari reforçar la vigilància durant els estius per tal d’evitar l’ocupació d’algunes de les coves que estan obertes. En aquesta tasca comptam amb l’ajut de la policia local d’Alaior i el SEPRONA.


6.3.22 Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó)

Es tracta d’un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial. La societat rural del lloc porta a terme des de l’any 2009 la gestió d’aquest poblat talaiòtic, l’accés del qual està ben senyalitzat. Igualment disposa d’un itinerari de visita, plafons explicatius, un lloc de recepció de visitants i aparcament.

Es preveu la seva continuïtat dins la ruta de Menorca Cultural.

6.3.23 Santuaris de So na Caçana (Alaior)

Aquest interessant jaciment arqueològic, en el qual, gràcies a les excavacions arqueològiques fetes per un equip del Museu de Menorca, es va descobrir que havia estat utilitzat com a santuari, atès que té, almanco, tres recintes de taula, està inclòs en la candidatura de patrimoni mundial.

Des de 2011 és gestionat per l’entitat Tanyt, associació sense ànim de lucre.

Es preveu que es pugui incloure dins la ruta talaiòtica de Menorca Cultural si s’adopten els criteris de gestió d’aquesta.

Té aparcament, plafons explicatius i s’ha editat material de guia.

6.3.24 Poblat talaiòtic de Trepucó (Maó)

Gestió portada a terme per la Fundació Destí.

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM i es tracta d’un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial. La part més monumental d'aquest jaciment és titularitat del Consell Insular de Menorca. S’hauran de continuar les gestions per tal d’aconseguir la titularitat pública de la resta del poblat i poder-lo integrar dins l’itinerari de visita.

S’han posat plafons explicatius i una caseta d’acollida de visitants amb banys públics, però actualment no hi ha informador en aquest lloc. Es preveu l’organització d’activitats

35

conjuntes amb els instituts d’ensenyament secundari propers per al seu manteniment. Es faran també estudis de públic visitant.


6.3.25 Poblat de Son Catlar (Ciutadella)

El manteniment i la neteja del poblat es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM i es tracta d’un dels jaciments inclosos en la candidatura a patrimoni mundial.

Aquest poblat és actualment de visita lliure. Té accés i aparcament separat de les cases de lloc, i la seva situació, molt a prop de les platges del sud de Ciutadella, origina una bona perspectiva per a les visites culturals si es troba la manera d’atreure aquest públic.

Se n’ha de senyalitzar l’itinerari i completar la cartelleria.


6.3.26 Poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)

Les visites a aquest poblat estan gestionades pels mateixos propietaris de la finca, que s’ocupen del seu manteniment i explicació. En aquest indret es poden visitar tant les restes arqueològiques com també alguns elements etnològics molt destacables. Té aparcament i l’accés també és independent de la finca agrícola. Bé inclòs dins la candidatura a patrimoni mundial.

Formava part de la Xarxa Menorca Monumental i es preveu que continuï dins la Ruta Talaiòtica.

6.3.27 Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior)

És el jaciment arqueològic més visitat de Menorca. La seva situació, amb un accés i aparcament que permet l’entrada de autobusos, fa que siguin uns 30.000 els visitants anuals que veuen una de les taules més espectaculars de la prehistòria menorquina.

Gestiona aquest jaciment la Fundació Illes Balears, que ha realitzat inversions destinades a la comoditat dels visitants, com són els banys públics, la senyalització dels itineraris de visita, l’edició de fulls explicatius i també una bona difusió.

L’any 2011 el CIM va editar la memòria de les excavacions arqueològiques efectuades en el poblat i en l’actualitat està en projecte incorporar a l’itinerari de visita una cova posttalaiòtica convertida en cisterna en època moderna.

Jaciment inclòs dins la llista de patrimoni mundial.

36

Es preveu que continuï adherit a la ruta de Menorca Cultural.

6.3.28 Basílica des Fornàs de Torelló (Maó)

La basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló és actualment de visita lliure. Conserva un important paviment de mosaic i unes estructures arquitectòniques molt febles que van obligar a fer una coberta protectora i un tancament per tal d’evitar que fossin trepitjades. La neteja del mosaic és especialment delicada, ja que en omplir-se de pols ambiental les figures no es poden apreciar. El seu estat haurà de ser revisat per un restaurador especialista en aquests béns.

A causa de la seva situació, molt a prop de la ciutat, es fa difícil la conservació dels elements explicatius, però les seves possibilitats per a la vista cultural són moltes, atès que té aparcament i es troba en una zona amb altres atractius culturals, com és el poblat talaiòtic de Torelló i una ruta de camins rurals que l’Ajuntament de Maó potencia.

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM. En el marc de la realització d’aquest, es preveu la instal·lació d’un cartell explicatiu de nou format.

6.3.29 Basílica paleocristiana de l’illa del Rei (Maó)

El seu manteniment i la neteja es cobreixen mitjançant el conveni de col·laboració que signen els ajuntaments de l’illa i el CIM.

L’any 2008 s’hi va desenvolupar una intervenció arqueològica per part d'un equip format per integrants de la Universitat de Granada i de l'equip que treballa a Pollentia. Després d'uns anys, l'equip de la Universitat de Boston duu a terme una prospecció i planimetria de l'entorn de la basílica.

L’Associació d’Amics de l’Illa de l’Hospital i l’Ajuntament de Maó tenen un conveni de col·laboració pel qual es duen a terme diferents accions de rehabilitació i restauració de l'antic edifici de l'hospital britànic.

6.3.30 Sanitja

L'associació sense ànim de lucre Sa Nitja mantenia obert des de l'any 1999 l'ecomuseu del mateix nom al lloc de Santa Teresa. Fruit d'un acord particular d'arrendament amb la propietat del lloc, l'associació va obrir una sala d'exposició relacionada amb les troballes arqueològiques de la ciutat romana de Sanitja. En aquesta exposició s'exhibien objectes procedents de les excavacions arqueològiques (amb el corresponent permís de dipòsit del Consell Insular de Menorca i del Museu de Menorca), que la mateixa associació duu a terme des de 1999 en aquest indret, tant al campament romà republicà com a la ciutat i necròpolis.

L'acord privat d'arrendament no es va renovar l'any 2012, fet que ha tingut com a conseqüència el desmantellament del centre d'interpretació. La desaparició del centre

37

d'interpretació farà necessari incloure la zona del campament dins el conveni de neteja entre el CIM i els ajuntaments, així com la instal·lació de cartells informatius a l'efecte d'explicar millor les restes que varen deixar al descobert les excavacions arqueològiques.

Continuen sense interrupció els treballs d'excavació de la ciutat romana i la necròpolis, i de prospecció i documentació dels derelictes de l'entorn subaquàtic.

6.3.31 Derelicte de Binissafúller

Des de fa uns anys l'equip d'Amics del Museu de Menorca duu a terme investigacions arqueològiques subaquàtiques al derelicte de Binissafúller. És un vaixell púnic, dels segles IV-III aC, l'excavació del qual aporta una gran i àmplia informació sobre el comerç en aquesta època. Gràcies a l'ajut econòmic rebut del Ministeri de Cultura a través del seu Pla nacional de protecció del patrimoni subaquàtic, es realitzà una campanya d'excavació arqueològica subaquàtica l'any 2011 que avançà notablement la investigació i aportà noves dades i materials. L’acabament d'aquesta requereix dues campanyes més; això no obstant, el seu finançament, en paralitzar-se el Pla nacional, resta pendent de dotar-se.

6.3.32 Derelicte de Cavalleria

Gràcies a les tasques desenvolupades per Argo Maris, i al robot que porta al vaixell Bon Pigalle, durant els anys 2009 i 2010 es va dur a terme l'aixecament fotogràfic d'un derelicte de gran importància històrica i arqueològica: un vaixell d'uns vint canons, que suposadament podria ser del segle XVII o XVIII. La seva data històrica encara està per determinar, per la qual cosa es preveu que en funció de les disponibilitats tècniques i econòmiques es pugui establir un programa d'investigació.

6.3.33 Port de Maó

Els sondejos realitzats com a tasques prèvies al dragatge del port de Maó han donat positius en alguns trams. Ara mateix s'està a l'espera dels informes dels arqueòlegs i d'APB sobre els resultats.

6.3.34 Molí de Dalt de Sant Lluís

El molí de Dalt de Sant Lluís, situat just a l’entrada del poble, és propietat del Consell Insular de Menorca i el gestiona l’Ajuntament. A més de conservar la maquinària i les veles, el seu interior mostra una interessant col·lecció etnològica amb representació d’estris d’un bon nombre d’oficis antics. Podem dir que és la més important col·lecció museogràfica d’aquestes característiques que es pot visitar a l’illa.


38


Aquesta pedrera, gestionada per l’associació Líthica, ha estat objecte de diferents convenis de col·laboració signats amb el CIM per a la realització dels diferents programes que l’associació porta a terme. Amb els darrers convenis s'ha ajudat a la realització de treballs relacionats amb la pedra seca, la recuperació de les pedreres de s'Hostal, així com la redacció del projecte d'activitats. En l'actualitat els esforços es destinen a aconseguir la llicència permanent per a espectacles mitjançant la redacció dels projectes tècnics requerits.

Aquest bé va ser un dels primers a ser adherits a la Xarxa Menorca Monumental, té web propi i apareix també en el programa Salut Jove i Cultura.


6.3.36 Xarxa municipal des Mercadal

L’Ajuntament des Mercadal organitzà el 2009 una xarxa de visites als béns del patrimoni històric situats en el poble. Aquests béns són:

Aljub des Mercadal

Situat al centre urbà, l’aljub va ser construït per enginyers militars anglesos la primera meitat del segle XVIII. El seu aspecte és de fortificació i, a dia d’avui, encara està en funcionament, ja que és costum que els habitants des Mercadal hi vagin a recollir aigua els dissabtes matí. L’any 2001 va ser declarat bé catalogat pel Consell Insular de Menorca i inclòs en el Catàleg insular del patrimoni històric.

L’any 2005 el Ministeri d’Agricultura i Pesca invertí en la seva rehabilitació la partida corresponent a l’1% cultural de les obres que realitza en aquell municipi.

Molí fariner del pla de ses Eres des Mercadal

L’any 2004 el Consell Insular de Menorca va adquirir la maquinària d’una petita fàbrica de farines situada al carrer del pla de ses Eres des Mercadal i la va cedir, a través d’un conveni de col·laboració, a l’Ajuntament.

Ferreria del carrer de Baix des Mercadal

Igual que en el cas anterior, també es posa a la visita pública un taller de ferreria que està complet al carrer de Baix des Mercadal. En aquest cas, va ser l’entitat bancària Sa Nostra qui va adquirir el conjunt i que l’ha cedit a l’Ajuntament.

Es preveu que l’Ajuntament des Mercadal s’adhereixi a la ruta de Menorca Cultural.

6.3.37 Sa Farinera de s’Arangí (es Mercadal)

L’antiga fàbrica de farines construïda l’any 1905 es va convertir el 2005 en un

39

establiment turístic, però conservant les parts més essencials de la seva arquitectura. Els seus gestors van restaurar i posar a l’abast dels visitants la maquinària que s’utilitzava per a la mòlta del blat, que funcionava amb un motor. Quan es va construir la farinera, el sistema de funcionament era l’austrohongarès, amb energia produïda per gasogen; posteriorment es va utilitzar el vapor i, finalment, l’any 1957, el motor elèctric.

Va ser declarada bé catalogat amb data de 23/4/2001 (BOIB núm. 61 de 22/5/2001) i inscrita en el Catàleg insular de patrimoni històric. Fins que es va tancar fa tres anys, aquest bé era l’únic bé del patrimoni historicoindustrial museïtzat i obert a les visites.

Formava part de la Xarxa Menorca Monumental i en l’actualitat està tancada. Es preveu realitzar les gestions tendents a la seva nova obertura perquè continuï dins la ruta Menorca Cultural.

6.3.38 Xarxa Insular de Museus

La Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, crea en l’article 12 les xarxes insulars de museus, d’àmbit de cada illa, com a conjunts organitzats de museus i col·leccions museogràfiques que hagin estat reconeguts, que ho sol·licitin i n’hi obtinguin la inclusió, amb la finalitat de prestar un servei públic cultural ordenat i educatiu.

És voluntat del Departament de Cultura del CIM encetar aquest procés de reconeixement de museus i col·leccions i d’inclusió en la xarxa insular. Entre els anys 2009 i 2010 la Comissió Tècnica Interinsular de Museus va elaborar un reglament de desplegament de la Llei de museus per tramitar-lo davant el Consell de Govern.

Atès que des de l'any 2007, arran de la modificació de l’Estatut d’autonomia, els consells insulars tenen la competència de reglamentar, s’haurà de promoure l’aprovació autonòmica del reglament per tal que totes les illes tenguin el mateix o, si no, aprovar-lo pel CIM. En aquest sentit, el Consell de Mallorca ja ha aprovat el seu propi reglament.

L’aprovació del reglament permetrà reconèixer els museus i col·leccions museogràfiques existents a l’illa i constituir la xarxa insular.

6.3.39 Mapa museístic insular

L’article 42 de la llei esmentada en l’apartat anterior diu que el departament competent en matèria de cultura elaborarà, publicarà i tindrà actualitzat el mapa museístic de cada una de les Illes Balears integrat en el plans de gestió del patrimoni històric. En el mapa s’han d’incloure els museus i les col·leccions museogràfiques reconegudes, especificant-ne les característiques, l’estat, les mancances i les necessitats que en l’àmbit territorial o sectorial existeixin i constitueixin objectius de l’Administració.

En la mesura que el reglament de museus i col·leccions sigui aprovat, el mapa museístic s'anirà actualitzant.

40

6.3.40 Museu de Menorca (Maó)

Ubicat en el claustre de Sant Francesc, el Museu de Menorca és de titularitat estatal i de gestió de la Comunitat Autònoma. El seu fons és d’història de Menorca, tot i que la part més completa és la dedicada a l’arqueologia. Habitualment organitza exposicions temàtiques sobre els seus fons i també acull exposicions itinerants promogudes pel Govern de les Illes Balears i altres entitats.

És l’únic museu que segons la Llei 4/2003 obté automàticament el seu reconeixement com a tal (article 5.4) i que s’ha d’integrar, també automàticament, en la xarxa de museus insular (disposició addicional primera).

Disposa de la majoria dels requisits que s’enumeren en l’article 5 de la Llei, exceptuant el pla director, que s’haurà d’adequar al que aprovi l’Estat per als museus de la seva titularitat. A més, també disposa de biblioteca especialitzada en els seus fons, tallers de restauració, sala d’actes i sala d’esbarjo.

Des de l'any 2011 el CIM gestiona, amb les partides econòmiques transferides del Govern de les Illes Balears, aquest centre a través de la Direcció Insular de Cultura.

La prioritat més important a curt termini és la renovació de tot el sistema de climatització, el projecte de la qual ja està redactat però és pendent de dotació econòmica per part del Ministeri de Cultura, titular del centre.

Altres prioritats també importants són: · redactar el pla director, · renovar l’exposició permanent amb el seu discurs expositiu,· facilitar l’accés dels visitants a través d’un pla en coordinació amb l’Ajuntament de

Maó,· obrir el bar al públic.


6.3.41 Museu Hernández Sanz-Hernández Mora (Maó) Situat a les instal·lacions culturals del Claustre del Carme, és de gestió municipal. Està a mig camí entre museu i casa museu, perquè conté una col·lecció d’arts decoratives dels segles XVIII i XIX, llegat d’aquests erudits maonesos, i també una biblioteca de temàtica menorquina i alguns dels mobles de les sales nobles de la seva casa.

L’Ajuntament de Maó té en projecte traslladar la col·lecció a Ca n’Oliver, que es rehabilita amb fons del Ministeri de Foment per convertir-lo en un centre d’art. A aquest efecte es va constituir la Fundació Ca n'Oliver, en la qual tant l'Ajuntament de Maó com el Consell Insular són patrons fundadors.


6.3.42 Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font

41

Museu de caràcter generalista, però la part més àmplia del seu fons està composta per material arqueològic i etnològic. Està ubicat en el denominat Bastió de sa Font, que formava part de les antigues murades de Ciutadella i que va servir de dipòsit d’aigua durant molt de temps. El gestiona l’Ajuntament de Ciutadella. A més d’exposició permanent, organitza també exposicions temporals i visites didàctiques.

Té pendent una reorganització de l’exposició temporal amb la qual es podran integrar els importants materials recuperats en les excavacions de la cova del Càrritx i del Mussol.

Les inversions en la millora de les instal·lacions en aquests darrers anys han estat molt escasses, atès que estava prevista la inauguració d’una nova seu del museu, a Can Saura. Darrerament aquest projecte s’ha aturat i, si el museu ha de continuar en el bastió, caldrà adoptar mesures importants:

· Redactar el pla director · Renovar l’exposició permanent amb el seu discurs expositiu · Habilitar zona per a laboratori i zona per als investigadors


6.3.43 Museu Diocesà (Ciutadella)

Gestionat pel Bisbat de Menorca, està situat al claustre de l’antic Seminari Diocesà. Les seves col·leccions són d’arqueologia, art sacre, història natural i pintura.

En aquest bienni es continuarà la reorganització dels seus fons i la seva adaptació a la Llei de museus, amb el reconeixement com a col·lecció museogràfica.


6.3.44 Museu Militar (es Castell)

Situat a la caserna de Calacorb de l’Esplanada des Castell, és també la seu de l’entitat que el gestiona, el Consorci del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i de la Cala Sant Esteve. Les seves col·leccions es componen d’arts decoratives, fons documentals, mapes i material militar amortitzat; també és important el fons d’enginyeria. Actualment té disset sales, entre les quals destaquen les del segle XVIII i la dedicada a la fortalesa de la Mola. Durant la vigència de l’anterior pla es van obrir dues noves sales, una de dedicada al tractat d’Amiens i l’altra a la historiadora Micaela Mata.

En l’actualitat té les prioritats següents:

· Redactar el pla de gestió· Adequar l’edifici i instal·lar mesures de conservació preventiva· Instal·lar mesures de seguretat

42


6.3.45 Estudis de públic

Es continuaran els estudis de públic que es realitzen als centres culturals del CIM i que són processats per becaris que realitzen pràctiques professionals a la nostra institució. Actualment ja es tenen sèries de Torre d’en Galmés, torre de Fornells, Fort Marlborough i Calescoves, amb la qual cosa es podrà portar a terme una síntesi més àmplia. De Torre de Fornells i de Fort Marlborough es disposa també d’enquestes particularitzades que afinen el perfil dels visitants. A partir de 2005 s’incorporà a l’estudi el jaciment arqueològic de Trepucó.

Atès que ja es disposa d’una sèrie prou representativa, cal elaborar, processar i interpretar els resultats dels estudis per poder formular una ruta d’intervencions.

6.3.46 Arxiu Històric i Biblioteca Pública de Maó

Ubicat a l'edifici noble de Can Mercadal, cedit els anys quaranta per l'Ajuntament de Maó al Ministeri de Cultura, en tant que titular del servei, per instal·lar l'Arxiu i la Biblioteca provincials. L'any 1984 es materialitza el traspàs de la gestió dels serveis a la Comunitat Autònoma i amb la Llei 3/2011, de 25 de març, es deleguen les competències de gestió al Consell Insular de Menorca.

L'Arxiu es dipositari, entre d'altres fons d'especial rellevància, dels de la Reial Governació i del Reial Patrimoni, dels protocols notarials de Menorca i en aquest moment és també dipositari de part de l'Arxiu Històric de Maó.

Pel que fa a la Biblioteca, disposa d'un important fons històric local, i en tant que biblioteca pública provincial és des de l'any 1958 la dipositària del dipòsit legal de Menorca.

El Mapa de lectura de Menorca, aprovat pel Consell Executiu del Consell Insular de Menorca de 18 d'abril de 2011, la reconeix com a biblioteca central insular, categoria que inclou funcions patrimonials.

En tant que custodia el fons bibliogràfic i documental públic més important de Menorca, la prioritat és el manteniment de les condicions ambientals que en permetin la preservació òptima. En aquest sentit, i atès que l'edifici ja no pot contenir el total dels fons, part dels quals es troben en un altre edifici llogat, cal pensar en una ubicació definitiva d'aquests fons en millors condicions ambientals i de custòdia.

Altres prioritats també importants són:

Redactar el pla de biblioteca que permeti valorar la situació i proposar millores a curt i a mitjà termini.

Establir un pla de digitalització de fons que reculli com a prioritari els fons local.

43

6.3.47 Traslladar l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca

Actualment l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca ocupa part de la planta baixa de Can Victori. Té disponibles una sala de recepció i consulta, una sala de magatzem i primera intervenció, una sala de tractament tècnic i un dipòsit. En el soterrani de la casa hi ha la sala d'exposicions, que es fa compatible amb sala d'actes.

Molt a prop de Can Victori hi ha Ca n’Oliver, actualment en procés de rehabilitació per allotjar un centre d’art que gestionarien mancomunadament l'Ajuntament de Maó i el Consell Insular a través de la Fundació Ca n'Oliver.

Pensant que un centre d'art pot ser la ubicació perfecte per a l'Arxiu per obtenir una major difusió i visibilitat, es planteja fer un estudi conjunt amb l'Ajuntament de Maó per determinar els avantatges d'aquesta possible fusió i determinar també les possibilitats físiques d'espai i personal per gestionar el centre de forma mancomunada.

6.3.48 Web de recursos bibliogràfics

L'any 2004 la Xarxa de Biblioteques de Menorca tingué el seu primer lloc web, en el qual s'oferia informació sobre les biblioteques públiques, activitats, novetats, estadístiques, etc. i enllaços a altres biblioteques de Menorca.

A final de 2012 es llençà el nou web, amb un concepte més ampli. Tot i que les biblioteques en continuen essent les protagonistes, l'objectiu del lloc és reunir tot el món menorquí que gira al voltant del llibre i la informació. Així, la nova pàgina disposa dels espais següents:

• Autors, en el qual podem trobar la biografia i bibliografia dels principals autors menorquins de tots els temps.

• Edicions menorquines, en el qual podem trobar els darrers llibres publicats a Menorca, per menorquins o sobre Menorca. A poc a poc anirem incorporant tota la informació recollida des de 1999 en el primer catàleg d'edicions menorquines.

• Llibreries i altres punts de venda.• Informació sobre esdeveniments literaris i culturals apareguts en la premsa de

Menorca.

Per a 2014 està prevista la incorporació d'un nou apartat amb altres publicacions menorquines d'interès, entre les quals es trobaran de forma específica les memòries d'intervencions arqueològiques i investigacions sobre el patrimoni històric els autors de les quals n’hagin autoritzat, prèviament, la consulta pública.

6.3.49 Catàleg bibliogràfic de Menorca

Fins aquest moment la informació sobre els recursos bibliogràfics de Menorca es troben dispersos en diferents catàlegs de biblioteca. Per als propers any pretenem la unificació de tota la informació sobre un sol catàleg, independentment que la resta de

44

catàlegs puguin contenir la informació del seu centre.

L'objectiu és convertir l'actual catàleg bibliogràfic www.bibliomenorca.es en el catàleg col·lectiu de fons bibliogràfics de Menorca. Per aquest motiu en els propers mesos abocarem les dades del catàleg de la Biblioteca de Maó i dels registres de fons menorquins en el Catàleg col·lectiu de patrimoni bibliogràfic.

Un cop finalitzat aquest procés, amb una sola consulta podrem obtenir informació de tots els fons distribuïts per biblioteques i col·leccions de Menorca:

• Biblioteques públiques• Biblioteca Rubió i Tudurí• Biblitoteca de l'Ateneu de Maó• Col·lecció Hernández Mora-Hernández Sanz• Biblioteca del Seminari Diocesà (fons antic)• Col·lecció Francesc d'Albranca (Bib. es Migjorn)• Col·lecció José Ignacio Montobbio i Jové (Bib. Ciutadella)• Col·lecció Salord i Farnés (Bib. Ciutadella)• Fons antic de l’IES Ramis i Ramis• Col·lecció del Fons de Cooperació • Fons de teatre del Cercle Artístic (Bib. Ciutadella)

6.3.50 Donar accés als recursos fotogràfics

L'any 2011 s'adquirí un nou programa informàtic que permet a la vegada la catalogació dels fons de l'Arxiu d'Imatge i So i la seva aplicació al web per tal que puguin ser consultats en línia.

Durant aquests dos anys s'ha fet l'abocament, adaptació i estructuració de la informació continguda en l'antiga base de dades. Un cop finalitzat aquest procés i amb l'adquisició d'un nou servidor, podrem oferir les imatges de l'Arxiu a través de la Xarxa. Aquest mateix programa i servidor seran els que permetran l'accés a les memòries d'intervencions arqueològiques i d'investigació sobre el patrimoni històric del web de biblioteques.

45

7. CANDIDATURA DE LA CULTURA TALAIÒTICA DE MENORCA A PATRIMONI MUNDIAL

El Consell Insular de Menorca impulsa la candidatura de la cultura talaiòtica com a patrimoni mundial davant la UNESCO. Aquesta declaració és un dels objectius més importants que s'ha fixat el Departament de Cultura, Patrimoni i Educació com a salt qualitatiu en la gestió integral del patrimoni històric de l'illa. Tot i que fa molts d'anys que es va plantejar aquest objectiu, no seria fins a la proposta nascuda en el si de la Secció d'Història i Arqueologia de l'Institut Menorquí d'Estudis quan començaria a prendre forma, almenys com a acord institucional. El primer fou el mes de juny de 2006, quan el Ple del Consell Insular de Menorca va adoptar, per unanimitat de tots els grups polítics representats en aquesta corporació, l'acord d'instar l'equip de govern a continuar la tasca de recuperació, conservació, investigació i difusió del patrimoni històric i arqueològic insular que permetés, en un futur pròxim, presentar la candidatura com a patrimoni de la humanitat davant la UNESCO.

En l'anterior legislatura (2007-2011) hi va haver tres acords més:

Primer: el mes d'abril de 2010, quan el Ple del Consell Insular de Menorca manifesta la voluntat de tots els grups polítics de treballar conjuntament amb l'IME per aconseguir impulsar la candidatura dels béns de la prehistòria de Menorca com a patrimoni de la humanitat .

Segon: el mes de juliol de 2010, quan el Ple del Consell Insular de Menorca aprova tres acords importants:

1. Encarregar a la Comissió Tècnica Assessora en matèria de Patrimoni Històric el seguiment de la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca com a patrimoni de la humanitat i la supervisió del pla que posarà en marxa totes les actuacions necessàries per ser inclosa en la Llista indicativa, podent el conseller convidar a participar en la Comissió especialistes, representants de la societat civil, del món educatiu i d'entitats culturals.

2. Els departaments de Cultura i de Turisme destinaran una partida dels seus pressupostos a impulsar la gestió i la tramitació de la candidatura.

3. El CIM considera una prioritat el manteniment i, en la mesura del possible, l'increment de les partides que dedica a la conservació, manteniment i restauració a la investigació i la difusió dels béns integrants del patrimoni arqueològic de l'illa.

Tercer: el 14 de desembre de 2010, el Ple del Parlament dels Illes Balears ratificava l'acord plenari del Consell Insular de Menorca, donant el seu suport perquè s'iniciessin els tràmits per incloure la candidatura dels béns arqueològics de la cultura talaiòtica en la llista indicativa del patrimoni mundial.

És resum, l'acord sobre el projecte de declaració és general entre totes les forces polítiques i entre les principals administracions, tant insulars com autonòmiques, cosa que li confereix una base política prou sòlida sobre la qual construir el projecte de candidatura.

46

Ja en la legislatura actual, el Ple del Consell Insular de Menorca de 20 de febrer de 2012 va acordar la creació d'una comissió assessora per al seguiment de la candidatura dels béns arqueològics de l'època talaiòtica de Menorca com a patrimoni de la humanitat. Aquesta comissió és el lloc d'informació i debat i s’hi hauran de traçar les línies mestres de l'expedient i la seva posterior tramitació davant la UNESCO.

El dia 29 de gener de 2013 va suposar fer una gran passa endavant en la tramitació de l'expedient, quan el Centre de Patrimoni Mundial de la UNESCO aprovà la inclusió de la candidatura Cultura Talaiòtica de Menorca en la Llista indicativa de patrimoni mundial.

El bé seriat que s'ha inclòs ja en la Llista indicativa de patrimoni mundial de l'Estat espanyol està compost per vint-i-cinc jaciments arqueològics representatius de la cultura talaiòtica menorquina.

La selecció efectuada reuneix la mostra que millor il·lustra la prehistòria i protohistòria de Menorca, ja que representa les diferents tipologies constructives i les de major qualitat monumental. També s'han triat perquè són els monuments millor investigats científicament i pel que han aportat al coneixement d'aquesta cultura en les seves diferents manifestacions: des dels aspectes socioeconòmics fins a la seva organització territorial i els seus rituals funeraris o de tipus festiu.

La cultura talaiòtica menorquina constitueix un conjunt arqueològic amb valor d’autenticitat i d'excepcionalitat. Posseeix, a més, valor de civilització, a la qual cosa s'ha d'afegir que és testimoni únic d'una civilització passada, present a l'illa de Menorca i en el seu paisatge des de fa quatre mil anys, i amb una densitat i un estat de conservació dels seus monuments que permeten catalogar-los d’insòlits.

Atesa la seva solidesa, molts d'ells no només han perviscut sinó que s'han seguit utilitzant al llarg dels segles fins a l'actualitat. Aquest fet, el de poder tenir utilitat en cada moment, és el que ha permès que avui dia gaudeixin d'aquest magnífic estat de conservació.

El Consell Insular de Menorca considera que els vint-i-cinc llocs del bé seriat de la cultura talaiòtica menorquina que estan inclosos en la llista indicativa compleixen especialment tres criteris, d'acord amb les directrius operatives que marca la UNESCO: 1) Representen una obra mestra del geni creatiu humà. 2) Aporten un testimoni excepcional, sinó únic, d'una civilització desapareguda. 3) Són un exemple eminentment representatiu d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic, i de conformació del paisatge que il·lustra un o diversos períodes significatius de la història humana.

Una vegada els béns seriats estan inclosos en la Llista indicativa del patrimoni mundial, ara pertoca instruir tot l'expedient. En aquest sentit, el CIM ha contractat els serveis d'una experta en patrimoni mundial, pertanyent a ICOMOS, que coordina l'equip de treball que instrueix l'expedient, tenint com a base el mateix Servei de Patrimoni Històric del CIM, així com el Comitè Tècnic que ha anat treballant en aquesta qüestió des de l'inici. La Fundació Destí també hi participa amb alguna de les feines de l'expedient.

47

Ara mateix, es treballa en la recopilació d'informació i donant cos a l'estructura de l'expedient, que se centrarà en:

• La protecció i gestió dels béns que s'hagin d'incloure dins la candidatura.• La seva situació jurídica. • Mitjans per aplicar les mesures de protecció. • Plans urbanístics i d'ordenació del territori existents a l'illa i als municipis. • Fonts i nivells de finançament. • Serveis per a visitants i estadístiques.• Polítiques i programes relacionats amb la rehabilitació i promoció dels béns.• Dotació de personal destinat al sosteniment i supervisió dels béns inclosos en la

candidatura. • Pla de divulgació i atenció als visitants.

A més de la confecció del document per a la tramitació de la candidatura, aquesta comportarà la realització de diferents accions i intervencions relacionades amb la conservació del bé seriat, la participació de la població i la concreció d'un òrgan de gestió.

Els redactors del Pla,

La TAE del Servei de Patrimoni Històric L'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric

Joan Gual Cerdó J. Simón Gornés Hachero

Maó, 15 d'octubre de 2013

48

ANNEX 1.

PRESSUPOST DE LES ACCIONS PREVISTES EN EL PLA DE GESTIÓ

Aquest pressupost es nodreix dels programes següents del pressupost del Consell Insular de Menorca, que per a l'any 2013 té previstos els imports següents:

3360 Patrimoni històric 744.309,87 €3320 Patrimoni documental i biblioteques 258.657,23 €3321 Biblioteca Pública i Arxiu Històric de Maó 178.569,00 €3330 Museu de Menorca 200.815,00 €3340 Creació i promoció cultural 444.947,65 €3341 Política lingüística 82.607,56 €

Els apartats que no tenen expressada la quantitat econòmica és perquè la despesa està integrada en el pressupost general, és a dir que l’acció la realitzen els mateixos funcionaris de la institució.

En el cas d'accions que depenen d'altres entitats o administracions diferents del Consell Insular de Menorca només s'indica qui és el responsable de dur-la a terme.

Els imports per a l'any 2014 només s'indiquen en cas que la quantitat ja estigui compromesa pressupostàriament o es disposi de la informació sobre el seu cost.

2. PROGRAMA PER A LA MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

2.3 ACCIONS

2.3.1 Incorporar nova documentació i/o dades que completin i millorin el registre informatitzat dels béns d’interès cultural

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca

2.3.2 Actualitzar i millorar el suport informàtic de la base de dades de gestió del patrimoni històric i la seva incorporació al SIG del CIM


2.3.3 Tramitar nous expedients de declaració de BIC

· Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca

49

2.3.4 Ampliar el Catàleg insular del patrimoni històric


2.3.5 Corregir el sistema de coordenades cartogràfiques


2.3.6 Completar les cartes arqueològiques existents


2.3.7 Mantenir la informació gràfica i fotogràfica dels béns del patrimoni històric de Menorca


2.3.8 Catalogar grups específics de béns integrants del patrimoni històric


2.3.9 Inventariar el patrimoni immaterial de Menorca

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca (vegeu 6.3.1)

2.3.10 Continuar la Carta arqueològica submarina

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 6.000 €Altres: Ministeri de Cultura i Associació Sa Nitja

2.3.11 Tramitar les delimitacions dels entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats per manament legal


2.3.12 Comissió Mixta amb l’Església Catòlica


2.3.13 Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala Sant Esteve

50

Pressupost 2013 – Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric del Port de Maó i la Cala Sant Esteve

Amb la participació de: Ministeri de Defensa, Consell Insular de Menorca, ajuntaments de Maó i es Castell, Govern de les Illes Balears, Sa Nostra, Autoritat Portuària, Caixabank i Associació Amigos del Museo Militar de Menorca

2.3.14 Junta Interinsular de Patrimoni Històric


2.3.15 Junta Interinsular de Museus


2.3.16 Gestionar la Comissió Tècnica Insular de Museus de Menorca


2.3.17 Completar el Catàleg bibliogràfic de Menorca


2.3.18 Elaborar les taules d'avaluació de fons dels arxius de Menorca


2.3.19 Elaborar i aprovar el Reglament de biblioteques de Menorca


2.3.20 Redactar els protocols de gestió de l'Arxiu d'Imatge i So


2.3.21 Coordinació amb la Fundació Destí

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Fundació Destí

2.3.22 Coordinació amb la Fundació Ca n'Oliver

51


3. PROGRAMA DE PROTECCIÓ I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI HISTÒRIC

3.3 ACCIONS

3.3.1 Lluitar contra l’espoli


3.3.2 Sistema de vigilància dels béns


3.3.3 Cooperar amb els cossos de seguretat


3.3.4 Redactar un protocol de pautes d’actuació immediata davant l’espoli


3.3.5 Mantenir la campanya conscienciació per a la lluita contra l’espoli de tota mena


3.3.6 Inspecció de Patrimoni Històric


3.3.7 Resoldre expedients en matèria de patrimoni històric


3.3.8 Comissió Tècnica Assessora del Patrimoni Històric


52

3.3.9 Comissió Municipal de Patrimoni Històric de Ciutadella


3.3.10 Convocar ajuts per a les entitats que treballen en la salvaguarda del patrimoni històric de Menorca


3.3.11 Designar els centres museístics on s’han de dipositar els béns mobles procedents d’intervencions arqueològiques o troballes casuals


3.3.12 Redactar els protocols de preservació de l'Arxiu d'Imatge i So


3.3.13 Valorar la reubicació dels fons documentals de l'Arxiu Històric de Menorca i de l'Arxiu històric de Maó


4. PROGRAMA DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

4.3 ACCIONS

4.3.1 Signar el Conveni entre el CIM i els ajuntaments de Menorca per al manteniment i senyalització de les rutes de Menorca Cultural

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 64.000 €Pressupost 2013 – Ajuntaments – 31.000 €

Per als anys 2014 i 2015 el conveni preveu les mateixes aportacions.

4.3.2 Conveni amb l’Església Catòlica

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 40.000 €

4.3.3 Consorci del Museu Militar de Menorca i del Patrimoni Historicomilitar del

53

Port de Maó i Cala Sant Esteve


4.3.4 Adequar les navetes de Rafal Rubí


4.3.5 Restaurar el talaiot de Montefí

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 188.867,51 €(Projecte i direcció d'obres: 17.500 €; execució d’obres: 171.367,51 €)

4.3.6 Restaurar la torre de defensa de sa Torreta de Tramuntana

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 9.689,85 € (projecte)Pressupost 2014 – Pendent finançament – 177.000 € (obres)

4.3.7 Restaurar la torre de defensa de Sanitja

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 8.927,38 € (projecte)Pressupost 2014 – Pendent finançament – 232.000 € (obres)

4.3.8 Restaurar els materials arqueològics procedents de la necròpolis de la plaça del Príncep de Maó

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 5.000 €Pressupost 2013 - Ajuntament de Maó


Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Associació Líthica

4.3.10 Castell de Santa Àgueda (Ferreries)


4.3.11 Restaurar els molins fariners des Castell

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – 25.000 €Pressupost 2013 - Ajuntament des Castell

54

4.3.12 Restaurar el Pati de sa Lluna

Pressupost 2013 – Consell Insular de MenorcaPressupost 2013 – Ajuntament d'AlaiorPressupost 2013 – Agència del Turisme de les Illes Balears (promotor de les obres)

4.3.13 Digitalitzar fons patrimonials


4.3.14 Digitalitzar premsa menorquina

Pressupost 2013 – Consell Insular de MenorcaPressupost 2013 – Ministeri de Cultura

5. PROGRAMA DE FORMACIÓ

5.3 ACCIONS

5.3.1 Programa Salut Jove i Cultura

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca (Departament de Cultura, Patrimoni i Educació) – 7.000 €

5.3.2 Editar nou material didàctic


5.3.3 Curs per a guies turístics


5.3.4 Curs d’agents per a la protecció del patrimoni


5.3.5 Camps de treball d’arqueologia

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca – (vegeu 6.3.2)Pressupost 2013 – Amics del Museu de Menorca, Universitat de Boston i Associació Sa

55

Nitja

5.3.6 Conveni SOIB-corporacions locals


6. PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA

6.3 ACCIONS

6.3.1 Ajuts a la investigació científica


6.3.2 Ajuts a les intervencions arqueològiques


6.3.3 Crear el lloc web per poder penjar les memòries de les investigacions i intervencions arqueològiques


6.3.4 Realitzar l’exposició sobre l’arqueologia urbana del conjunt històric de Ciutadella

Pressupost 2014 – Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Ciutadella

6.3.5 Convocar ajuts per a les entitats relacionades amb la gestió del patrimoni històric


6.3.6 Coordinació amb Menorca Cultural


6.3.7 Web de Menorca Cultural


56

6.3.8 Jornades de Patrimoni Històric de Menorca


6.3.9 Premi M. Lluïsa Serra


6.3.10 Fons d’art del Consell Insular de Menorca


6.3.11 Editar publicacions sobre béns del patrimoni històric


6.3.12 Editar guies de visita i fulls de mà sobre centres culturals


6.3.13 Campanya publicitària per estimular les visites als centres culturals


6.3.14 Fort Marlborough (es Castell)


6.3.15 Torre de defensa de Fornells


6.3.16 Castell de Sant Nicolau (Ciutadella)

Pressupost 2013 – Ajuntament de Ciutadella

6.3.17 Castell de Sant Felip

57

Pressupost 2013 – Consorci Militar del Port de Maó i Museu Militar de Menorca

6.3.18 La Mola

Pressupost 2013 – Consorci Militar del Port de Maó, Museu Militar de Menorca i Cordial Hoteles

6.3.19 Naveta des Tudons (Ciutadella)


6.3.20 Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)


6.3.21 Necròpolis de Calescoves (Alaior)


6.3.22 Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó)

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Talatí de Dalt, SRM

6.3.23 Santuaris de So na Caçana (Alaior)

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Associació Cultural Tanyt

6.3.24 Poblat talaiòtic de Trepucó (Maó)


6.3.25 Poblat de Son Catlar (Ciutadella)


6.3.26 Poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Torretrencada, SRM

58

6.3.27 Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior)

Pressupost 2013 – Fundació Illes Balears

6.3.28 Basílica des Fornàs de Torelló (Maó)


6.3.29 Basílica paleocristiana de l’illa del Rei (Maó)

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca, Associació d’Amics de l’Illa de l’Hospital i Ajuntament de Maó

6.3.30 Sanitja

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Associació Sa Nitja

6.3.31 Derelicte de Binissafúller

Pressupost 2014 – Consell Insular de Menorca i Ministeri de Cultura (vegeu 2.3.10)

6.3.32 Derelicte de Cavalleria


6.3.33 Port de Maó

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Autoritat Portuària de Balears

6.3.34 Molí de Dalt de Sant Lluís

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Sant Lluís


Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Associació Líthica

6.3.36 Xarxa municipal des Mercadal

59

Pressupost 2013 – Consell Insular de Menorca i Ajuntament des Mercadal

6.3.37 Sa Farinera de s’Arangí (es Mercadal)


6.3.38 Xarxa Insular de Museus


6.3.39 Mapa museístic insular


6.3.40 Museu de Menorca (Maó)


6.3.41 Museu Hernández Sanz-Hernández Mora (Maó)

Pressupost 2013 – Ajuntament de Maó

6.3.42 Museu Municipal de Ciutadella des Bastió de sa Font

Pressupost 2013 – Ajuntament de Ciutadella

6.3.43 Museu Diocesà (Ciutadella)

Pressupost 2013 – Bisbat de Menorca

6.3.44 Museu Militar (es Castell)

Pressupost 2013 – Consorci del Patrimoni Historicomilitar del Port de Maó i de la Cala Sant Esteve

6.3.45 Estudis de públic


6.3.46 Arxiu Històric i Biblioteca Pública de Maó

60


6.3.47 Traslladar l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca


6.3.48 Web de recursos bibliogràfics


6.3.49 Catàleg bibliogràfic de Menorca


6.3.50 Donar accés als recursos fotogràfics


61

IV PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ANYS … · Restes dels molins hidràulics des...

Documents

Transcript of IV PLA INSULAR DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ANYS … · Restes dels molins hidràulics des...