Jesús de Natzaret

• Adrià Ros • Ariadna Sánchez

Context Històric

Els evangelis: que són i perquè serveixen.

Els evangelis constitueixen part del cristianisme. Es tracta d’escrits que narren la vida i el personatge de Jesús de Nazaret. S’hi van escriure varies versions però només quatre foren retingudes com a canòniques: els evangelis dits de Mateu de marc de lluc i de Joan, la resta s’anomenen apòcrifs.

Els evangelis serveixen de base de predilecció i a la catequesi.

Els relats evangèlics, canònics i apòcrifs sobre Jesús de Natzaret.

• Canònics: van ser escrits els primers segles de la nostra era, només quatre van ser acceptats.

- Evangeli segons Mateu. - Evangeli segons Marc. - Evangeli segons Lluc. - Evangeli segons Joan.• Apòcrifs: els evangelis apòcrifs més

antics són: - L'evangeli de Tomás. - L’evangeli de Pere. - L’evangeli de Jaume.

Altres testimonis escrits sobre Jesús; romans, musulmans i Jueus.

Flavio Josefo:Va ser un historiador jueu romanitzat Tàcit:Va ser un historiador roma Plini el Jove:Procònsol a BitíniaSuetonio:Historiador romà.Luciano de Samosata:Escriptor grec.

Palestina en el temps de jesús.

Territoris i regions• Territori:El territori de Palestina es limita a l’est amb la mar de Galilea, el riu Jordà i la mar Morta, i a l’oest amb la mar Mediterrània. • Regions:Palestina estava dividida en tres regions: Galilea, situada al nord i a on hi ha la ciutat de Natzaret, Samaria, al centre, i Judea al sud, on hi trobem ciutats com Jerusalem, la capital religiosa i política, Betlem o Jericó entre d’altres.

Recursos econòmics La vida econòmica en el temps de Jesús dependria

principalment de la classe professional. Jerusalem desponia de un gran sortit de carns ous i especies. La situació geogràfica de Jerusalem el feia pobre en recursos. Els principals recursos procedien del Temple al que acudien mols jueus. El comerç exterior amb gracia es limitava a la fusta i el vidre mentre que amb Egipte s’hi negociaven perfums i blat.

JerusalemLa situació geogràfica de Jerusalem la feia pobra en recursos. La mateixa configuració de Jerusalem en ciutat alta i ciutat baixa, condicionava a la seva població; a la part alta vivia la gent noble i en la baixa la popular, afiliada a gremis. La seva importància radicava en la seva funcionalitat política i religiosa.

Domini Romà En l’any 63 aC Pompeu conquesta Jerusalem, i Palestina passa

a dependre del poder de Roma. Quan neix Jesús governa a Roma l’emperador Octavi August. Quan Jesús va morir, es l'emperador Tiberi.

En els territoris conquerits, Roma procura conservar els costums locals Es reserva la política exterior, controla la moneda i els camins i exigeix un tribut elevat. Per aconseguir aquests fins.

Personatges històrics Octavi August:Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de septembre, 19 d'agost de 14 dC) va ser el successor de Julia Cèsar i el primer emperador Romà. Tiberi:Tiberi fou un emperador Romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d’Octavi August.

Herodes el gran:Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40aC fins al 4aC. El seu pare fou l'idumeu Antípater o Antipas (governador de Judea el 47 aC nomenat per Roma. Ponç Pilat:Fou un governador de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat. És conegut per ser l'home, que segons els evangelis condemnà a Jesús a morir a la creu.

Vida social en el temps de Jesús

Societat jueva en el temps de Jesús El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques religioses, el centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la història, guiada pel Déu Yahvé, que s'havia revelat com el seu Senyor. Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida per l'esperança en la vinguda d'un salvador, el Messies, que hauria erigir a Israel el Regne de Déu.

El temple d’HerodesAquest és un temple molt antic que és va construir al segle 10 AC. El temple era l’únic lloc on s’oferien sacrificis. El Temple dominava la vida de la ciutat. Aquest Temple està situat al antic poble de Jerusalem. El Temple el formaven un gran pati murallat i un edifici central de 30 metres de llarg ,10 d'amplada i 10 d'alçada.

Les sinagogues Era el lloc de reunió dels jueus per a l'oració i l'estudi de la Llei. També és el lloc on es forja la fe i la pietat del poble. La cerimònia es dividia en dues parts: la primera el Shemà, que acabava amb una benedicció. Després es feia la lectura de la Llei, il·luminada per un text dels profetes, i seguida per una homilia.

Diversos partits religiosos A la Palestina del segle I havien sorgit alguns grups entre la població jueva

com a conseqüència de les diverses sensibilitats sobre les fonts i les maneres de viure la religió d’Israel. Fariseus En temps de Jesús, els més estimats per la majoria del poble.

s. El seu nom, en hebreu perushim, significa «els segregats». Dedicaven la major atenció a les qüestions relatives a l’observança de les lleis de puresa ritual fins i tot fora del Temple.

Saduceus Els saduceus, per la seva banda, eren persones de l’alta societat, membres de famílies sacerdotals, cults, rics i aristòcrates. A diferència dels fariseus no creien en la pervivència després de la mort, ni compartien les seves esperances escatològiques. No gaudien de la popularitat ni l’afecte popular com els fariseus, però tenien poder religiós i polític, per la qual cosa eren molt influents.

Zelotes Pensaven que la salvació la concedeix Déu, estaven convençuts que el Senyor comptava amb la col·laboració humana per a portar aquesta salvació. Aquesta col·laboració es movia primer en un àmbit purament religiós, en el zel pel compliment estricte de la Llei.

Essenis Un dels grups més estudiats en els últims anys ha estat el dels essenis. Una característica específica dels essenis consistia en el rebuig del culte que es feia en el Temple de Jerusalem, ja que era realitzat per un sacerdoci que s’havia envilit des de l’època asmonea.

• Baptistes Els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua.

Els marginatsEn la societat palestina havia grans grups marginats per diferents causes: religioses, morals o racistes.Els publicans: eren marginats perquè cobraven, per arrendament dels romans, els tributs sobre les mercaderies importades.Els malalts: sobretot de la pell, leprosos i, d'afeccions mentals o nervioses, endimoniats es veien apartats de tota vida socials. Els minusvàlids (coixos, cecs, paralítics). Els gentils: (els que no són jueus) i els pecadors públics (prostitutes, adúlteres ...) eren discriminats per motius morals religiosos.

La Dona a l’època de Jesús La dona no té els mateixos drets civils i religiosos que l'home. Una dona

depenia totalment del seu pare fins a l'edat de 12 anys. A aquesta edat, se celebraven normalment les esposalles, i un any després tenia lloc el matrimoni. A partir de llavors la dona passava a dependre totalment del marit. Aquest podia divorciar-se; la dona, no. En el temple, la dona no podia passar de l'atri reservat als gentils i a les dones. En el culte de la sinagoga no jugava cap paper. Només es limitava a escoltar. En els judicis seu testimoni no valia. En resum, la dona estava considerada com a menor d'edat i una possessió de l'home.