Neix a Barcelona al 1860. Conegut popularment com a

poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions.

D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista.

La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau.

Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Topant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.D'un cop de roc llançat amb massa

traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans

solia,mes no amb el posat ferm d'altres

vegadesni amb ses companyes, no: ve tota

sola.Ses companyes, pels cingles, per les

comes,pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Però torna,i abaixa el cap a l'aigua, i beu

calmosa.Beu poc, sens gaire set. Després

aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant lànguidament la llarga cua.

Ens explica la història d'una vaca. La vaca va xocant amb les soques mentre va cap a l'aigua amb tristesa. Hi ha d'anar sola, perque és cega. És cega, perquè un noi li va treure un ull amb una pedra, i en l'altre té un tel. Va a la font com abans, però amb una diferència: va sola, ja que no pot fer el que fan les altres vaques perquè és cega i cauria. Quan va a beure, es fa mal al morro, però ella no desespera i ho torna a provar i ho aconsegueix. Però en realitat no té gaire set, el que té és tristesa.

Lla solitud que pateix la vaca per estar cega, i la compassió que a nosaltres ens desperta.

Aquest poema té una sola estrofa, però està dividit en dues parts:

Del vers 1 al 13, ens explica la situació en que es troba la vaca. Això es divideix en dos sub-parts:* del vers1 al 6, explica amb exactitud a què es deguda la ceguesa de la vaca, * dels vers 6 al 13, ens relata la solitud de l'animal anant cap a la font.

Del vers 14 fins al final, fa una intensificació d'aquesta solitud i tristesa a que s'ha vist condemnada la vaca, i ens mostra la compassió que desperta en el poeta i la resignació de l'animal.

Topant de cap en una i altra soca, -11 Aavançant d’esma pel camí de l’aigua, -11 Bse’n ve la vaca tota sola. És cega. -11 CD’un cop de roc llançat amb massa traça, -11 Del vailet va buidar-li un ull, i en l’altre -11 Ese li ha posat un tel: la vaca és cega. -11 CVe a abeurar-se a la font com ans solia, -11 Fmes no amb el ferm posat d’altres vegades -11 Eni amb ses companyes, no: ve tota sola. -11 ASes companyes, pels cingles, per les comes, -11 Gpel silenci dels prats i en la ribera, -11 Cfan dringar l’esquellot, mentres pasturen -11 Hl’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. -11 FTopa de morro en l’esmolada pica -11 Fi recula afrontada... Però torna, -11 Ai baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. -11 ABeu poc, sens gaire set. Després aixeca -11 Cal cel, enorme, l’embanyada testa -11 Camb un gran gesto tràgic; parpelleja -11 Cdamunt les mortes nines, i se’n torna -11 Aorfe de llum sota del sol que crema, -11 Cvacil·lant pels camins inoblidables, -11 Ebrandant llànguidament la llarga cua. -11 I

  Mètrica:   Rima: els versos són de rima assonant o lliure. No segueixen una estructura fixa, però es

repeteixen molt l'A i la C. Versos: decasilab amb hemistiqui als versos 3 i 17 . Estrofa: Tot el poema és una sola estrofa. Encara que, com hem dit abans està subdivisada.

Hi ha una clara antítesi entre la lluminositat i claredat del paisatge que ens descriu amb la foscor de la vaca al llarg de tot el poema. A més, hi ha una altra contraposició: mentre que l'aigua de la font és fresca i viva, la vaca pateix una mort en vida, sense ganes de res. Ens vol fer èmfasi en que vaca és cega, ja que es va repetint constantment (vers 3, 6...), i quan no ho diu directament ens ho dóna a entendre. Trobem un paral·lelisme entre Topant de morro i Topant de cap (vers 1 i 14). Tenim una metàfora al vers 21 (orfe de llum..., que vol dir cega). El mot dringar (vers 12), és una onomatopeia, ja que imita el so de l'esquellot. Trobem una enumeració al vers 10 i 11(pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i la ribera). Per últim, tenim una personificació en el vers 11: el silenci dels prats

Aquest poema, ens mostra les sentiments d'una vaca, que morta en vida va a la font a beure. És un poema plegat d'antítesis que pretén despertar la nostra compassió. Els versos són decasíl·labs i d'art major, mentre que la rima és blanca. el poema consta d'una sola estrofa que es subdivideix en funció del que ens explica, i en quin grau d'intensitat u explica.