JORDI ALTESA CABANAS

TREBALL DE RECERCA IES ABAT OLIBA RIPOLL BATXILLERAT CURS 2003-04 PROFESSORS: VICENÇ GUINART MARIONA PARRA

2

9 DE GENER DEL 2003

TEMA PÀGINA INTRODUCCIÓ 4

1. L’elecció del tema 4 2. Objectius 5 3. Els límits del treball 5 4. Presentació dels continguts 6 5. El disseny del treball 7 6. El desenvolupament 8 7. Bibliografia 9

COS DEL TREBALL BLOC 1: L’ENTORN CATALÀ 10

1.1. Principals Associacions Juvenils 11 de Catalunya

1.2. Les Associacions Juvenils més 27 importants de Catalunya

1.3. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 28 1.3.1. Introducció 28 1.3.2. Model estratègic 28 1.3.3. Característiques bàsiques 29 1.3.4. Plans complementaris i de suport 30 1.3.5. Finançament econòmic dels plans 31 1.3.6. Què diu el Pla sobre les AJ? 31

1.4. El Projecte de Govern 2003 33 1.4.1. Introducció 33 1.4.2. El pressupost i el seu repartiment 33 1.4.3. Com es coordina? 34 1.4.4. Criteris per a definir les actuacions 34 1.4.5. Amb què ajuda a les AJ? 35

1.5. La Secretaria General de Joventut 37 1.5.1. Organigrama 37 1.5.2. Les AJ dintre la Secretaria de Joventut 38

1.6. Consell Nacional de Joventut de Catalunya 40 1.6.1. Introducció 40 1.6.2. Objectius 40 1.6.3. Espais de participació i decisió 40 1.6.4. Les entitats del Consell 41 1.6.5. Fets i esdeveniments on participa 41 1.6.6. Àrea territorial: entrevista 41 1.6.7. Anàlisi d’un document 43

3

BLOC 2: L’ENTORN RIPOLLÈS 45

2.1. La realitat juvenil ripollesa 46 2.1.1. El Ripollès: una comarca vella 46 2.1.2. Ser jove en una comarca envellida 47 2.1.3. Possibles respostes a possibles preguntes 48

2.2. El Consell Comarcal 49 2.2.1. Introducció 49 2.2.2. La feina feta 51

2.3. Sant Joan de les Abadesses 52 2.3.1. El PIJ: entrevista 52 2.3.2. El Pla Local 55

2.4. Ripoll 56 2.4.1. L’ajuntament: entrevistes 56 2.4.2. El Casal de Joves: entrevistes 60 2.4.3. Sistemes de treball i/o actuació 63 2.4.4. El Pla Local 64

2.5. Ripollès Desenvolupament 65 2.5.1. Què és Ripollès Desenvolupament? 65 2.5.2. Feina de cara a la joventut 66

BLOC 3: LES ASSOCIACIONS JUVENILS AL RIPOLLÈS 67 3.1. Cens de les associacions: fitxa tècnica 68 3.2. Enquesta 72

3.2.1. Resultats pregunta a pregunta 72 3.2.2. Conclusions de l’enquesta 75

CONCLUSIONS 76 1. Conclusions després de l’elaboració del treball 76 2. Propostes 77 3. Opinió sobre el treball 78 4. Agraïments 79

ANNEX 80 1. Índexs i organitzacions del treball 81 2. Model d’enquesta 85 3. Base de dades en disquet: material digital 86

NOTA: Al llarg del treball, es fa ús de diferents abreviacions, les més comunes són: AJ � Associacions Juvenils AAPP � Administracions Públiques TR � Treball de Recerca

4

1. EL MOTIU: PERQUÈ S’HA TRIAT AQUEST TEMA? Fer un treball de recerca (TR) és una d’aquelles experiències que marca durant molt de temps. Segur que sempre recordarem de què vam fer el TR i tot el què s’aprèn. Des de que els meus amics que cursaven 2n. de Batxillerat el feien i jo cursava 2n. Cicle d’ ESO, aquest treball va crear-me moltes pors i expectatives. El què més em molestava era però que després de tant esforç, de tantes hores i de tant pensar en un tema, tot quedés guardat en una caixa de cartó (o en un prestatge en el millor dels casos). Era un fet que em molestava i molt i a partir d’aquí vaig començar a pensar en temes que després de fet el treball, poguessin servir. L’època en què s’ha elaborat el TR ha coincidit amb l’elaboració del Pla Nacional de Joventut per part de la Generalitat de Catalunya i per un auge tan en importància i en finançament en les polítiques de joventut. Fins fa poc el concepte de joves per les AAPP era la de crear festes i diversió. Més tard, aquest fet es va afegir a la prevenció del SIDA, al ser els joves un grup de risc per infectar-se. Però ja dintre el nou segle es va veure que joventut no podia ser una sola àrea de les AAPP, sinó que era una etapa de la vida on es plantegen molts interrogants. Sí que és veritat que és l’època on se surt més i es gaudeix més del lleure, però també preocupen força altres temes, com per exemple trobar un habitatge, una feina digna, la preocupació pel món que els envolta (recordem les manifestacions en contra de la guerra)... I tot això, dintre el context de la comarca, el Ripollès, una comarca que ha caigut en un forat d’on no sap sortir-ne. Ara que sembla que les coses comencen a millorar, la gent ha pres una nova consciència del què són i del què poden ser i aquest moviment a la comarca està encapçalat pels joves. En els últims anys, hi ha hagut un important auge pel què fa a les AJ, han deixat de ser sempre les mateixes i han donat un nou aire, donant vida als respectius pobles. Estaríem parlant de que a la comarca s’està produint un relleu generacional (ha passat a varis ajuntaments, on el jovent s’ha ajuntat en partits i si no han aconseguit l’alcaldia, han obtingut important nombre de regidors).

5

Això respon al què ja s’ha notat últimament, que la “gent gran”, cada vegada mes nombrosa ha entès que els qui d’aquí a poc hauran de guiar la comarca seran els joves. � Són bàsicament aquests tres motius els que em van conduir a l’elecció d’aquest tema. 2. OBJECTIUS: A ON VOLEM ARRIBAR? Aquest TR es plantejava sense saber res o quasi bé res sobre com funcionava el teixit associatiu de la comarca. Per això, parlem d’un treball on s’ha descobert un món del que se’n parlava, però que desconeixia totalment. Els objectius eren bàsicament interrogants que intentava respondre. Aquests, estaven formats pels pensaments sobre el tema abans que s’iniciés el treball i van servir per fer la primera orientació, que ha anat canviant a mesura que passava el temps i es recopilava més informació. Els objectius d’aquest treball són:

Objectiu Principal: crear un cens de les AJ de la comarca que quedi recollit en una base de dades informàtica i que pugui servir als ens i persones interessades.

Descobrir la coordinació entre AAPP i AJ Saber què es fa per part de les AAPP cap a les AJ i el món jove en general

Saber com està la situació a Catalunya Saber com està la situació a la comarca Descobrir com funcionen els PIJ de Ripoll i Sant Joan Saber què volen fer els nous polítics pel jovent Descobrir com funcionava el teixit associatiu

3. ELS LÍMITS I PROBLEMES A L’HORA DE FER TREBALL L’elaboració d’aquest TR tenia un desavantatge important, que era la dependència que es tenia sobre tercers. Gran part de la informació no procedia de llibres ni de pàgines web, si no que s’havia d’anar a buscar la informació als seus protagonistes, a les AAPP i a les AJ (on hi ha hagut molts problemes perquè es retornessin les enquestes). Tot i això, no s’intenta carregar la culpa a les AJ i als seus responsables, perquè tothom té feina i contestar una enquesta suposa gastar-hi bastant temps. Altres problemes han estat la falta de temps, la selecció de la informació, l’organització del treball (que ha anat variant). El límit del treball ha sigut bàsicament el tema, tot i que sembla que sigui un tema concret, s’ha comprovat que es podia allargar molt més. Per exemple, es podia fer un seguiment d’un grup de joves que es

6

volen convertir en una AJ, seguir com desenvolupen les activitats, veure com funcionava tot 10 o 50 anys enrere... Un altre límit ha sigut que per fer la base de dades ha fet falta l’ajuda d’una altra persona, ja que l’autor no sabia com funcionava el programa, Microsoft Access. Però cal dir que tant AAPP i AJ no han posat problemes per col·laborar en el TR. 4. PRESENTACIÓ DEL CONTINGUT I LA SEVA ESTRUCTURA Tal com s’ha dit al llarg de la introducció, aquest treball ha vist modificada la seva estructura tres cops fins a arribar a la definitiva. El cos del treball està dividit en tres blocs: el primer és per l’entorn català, el segon per l’entorn ripollès i un tercer dedicat a les AJ de la comarca. Per expressar-ho de forma gràfica, el cos del TR està organitzat de la següent manera:

Per aquesta organització es parteix de la base que primer cal entendre l’entorn per entendre la cosa en sí. És a dir, un cop es va descobrir

CATALUNYA RIPOLLÈS

LES ASSOCIACIONS JUVENILS

7

com estava la situació a nivell nacional i comarcal es va començar a treballar amb les AJ. Podríem dir que els dos primers blocs són unes eines per a contextualitzar i definir l’entorn. Aquesta informació està molt ampliada i ofereix una visió real del què està passant i s’està fent en les dues zones.

� A continuació, expliquem el perquè s’ha decidit fer els diferents apartats. BLOC 1 AJ de Catalunya: Aquest apartat està destinat per a ensenyar la varietat d’associacions que hi ha i també pot servir per comparar les que tenen presència a Catalunya i d’aquestes quines estan al revés que, com es pot comprovar, són escasses. Conjuntament amb aquest hi ha una llista de les AJ que son més importants a Catalunya, per la quantitat de membres, per la tasca que desenvolupen... El Pla Nacional, el Projecte de Govern i la Secretaria de Joventut: són totes les eines que té la Generalitat per treballar amb els joves, serveix per mostrar què fan les autoritats catalanes de cara als joves i en què consisteixen les mateixes. El Consell Nacional de Joventut de Catalunya: és una entitat lligada a la Generalitat però independent que engloba la majoria de les AJ que tenen presència a nivell català, s’explica el funcionament, com està estructurat i s’analitzen propostes de cara les AJ. BLOC 2 La realitat juvenil: serveix per entendre perquè hi ha aquestes associacions a la comarca, ja que degut a la poca gent no són gaire especialitzades, com també per entendre la situació dels joves ripollesos. Consell Comarcal, Sant Joan , Ripoll i Ripollès Desenvolupament: mostra la feina que fan les AAPP en el seus àmbits d’actuació. En el cas dels municipis s’explica què es preveu fer en els respectius Plans Locals. No s’explica com funciona el Pla Comarcal, ja que no s’hi ha pogut tenir accés. BLOC 3 Cens: és bàsicament on es resumeix l’objectiu principal del TR, hi ha totes les AJ de la comarca a data de gener del 2004. Enquesta: mostra com valoren les associacions diferents aspectes ja sigui per saber com són elles o bé per saber la seva opinió sobre el món que els envolta. 5. EL DISSENY DEL TREBALL Aquest treball presenta un aspecte diferent dels altres pel què fa a la presentació, ja que és un estil més atrevit que els altres TR, cal veure per exemple com són els títols i el marc que els envolta. El mateix estil

8

es reprodueix a la portada principal i a la de cada bloc. Pretén representar la vitalitat dels joves i en especial de les AJ, irregulars, lliures i diferents. La lletra que s’ha fet servir és Verdana, de tipus 12, al ser una lletra de considerable grandària, s’ha decidit no deixar espai de 1 i 1/2 .

� Per a les entrevistes s’ha fet servir Arial 10, degut a l’extensió de les mateixes i per diferenciar de la resta del treball, ja que són opinions personals i són una altra manera de donar informació. Al llarg del TR hi ha moltes entrevistes, ja que es partia de la base que el treball servia per preparar als alumnes pel seu futur. L’autor d’aquest és vol dedicar al periodisme i per tant, abunda aquest gènere periodístic. Aquest TR es pot considerar com un treball periodístic, ja que cal buscar la informació de les AJ, de les AAPP i seleccionar el què més interessava. Per tant, podríem dir que aquesta treball és un gran reportatge o un monogràfic. 6. EL SEU DESENVOLUPAMENT: COSES A COMENTAR EN EL

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL Tal i com s’ha dit a la introducció, aquest TR es feia sense saber gaire res sobre el tema, és per a aquest motiu que l’estructura s’ha vist modificada (les diferents idees han quedat recopilades a l’annex). Cal remarcar i destacar la bona predisposició que ha tingut la gent a col·laborar amb aquesta feina. El tema també ha despertat molt interès, que es notava quan es feien les entrevistes a les persones que estan involucrades amb joventut. Un dels problemes que hi ha hagut ha estat el canvi de tutor del TR i més quan aquest ja estava a les acaballes i ja estava tot definit. Però aquests han esdevinguts problemes només puntuals i tot s’ha desenvolupat d’una manera normal, no hi ha gaire res a destacar en aquest tema.

9

7. BIBLIOGRAFIA Per fer aquest TR, s’ha consultat:

LLIBRES/INFORMACIÓ EN PAPER - SECRETARIA DE JOVENTUT (1997), Guia d’entitats juvenils de

Catalunya - SECRETARIA DE JOVENTUT (2000), Pla Nacional de Joventut de

Catalunya - SECRETARIA DE JOVENTUT (2003), Projecte de Govern 2003. - SECRETARIA DE JOVENTUT (2001), Col·lecció Sinèrgia - SECRETARIA DE JOVENTUT (2001), Guia Jove - CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT (2003), 186 propostes per

a l’associacionisme juvenil. Col·lecció Xarxa Jove, núm. 2 - CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT (2003), diferents tríptics i

documents d’informació. - CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS (2003), Guia del Jovent 2003 - AJUNTAMENT DE RIPOLL (1999), Guia d’entitats juvenils de Ripoll - AJUNTAMENT DE RIPOLL (2003), Pla Local de Joventut - OBSERVATORI CATALÀ DE LA JOVENTUT (2001), El Ripollès

PÀGINES WEB Consell Nacional de Joventut de Catalunya: www.cnjc.net Pla Nacional de Joventut de Catalunya: www.pnjc.net Secretaria General de Joventut. www.gencat.net/joventut Pàgina del Ripollès: www.elripolles.com Institut Català d’Estadística: www.idescat.es Servei de Joventut Ripoll: www.xarxa-omnia.org/ripoll/ Centre Cívic de Sant Joan www.santjoandelesabadesses.com/centrecivic

10

11

ACCIÓ ESCOLTA DE CATALUNYA

�[educativa] Fabián Mohedano C/Angesola, 32 08014 Barcelona 93 405 11 12 93 232 72 94 (fax) accioescolta@accioescolta.org www.accioescolta.org

Són una associació educadora basada en l’escoltisme que admet gent d’entre 6 i 19 anys. L’entitat es composa d’agrupaments i realitzen activitats de cau o ciutat i excursions i campaments. Disposa de biblioteca, hemeroteca, fitxes de recursos, escola de formació en el lleure i la natura... ACCIÓ JOVE DE CCOO

�[sindicats] Josep Romero i Velaverde Via Laietana 16 – 6 08003 Barcelona 93 481 27 24 93 481 27 85 (fax) acciojove@conc.es www.conc.es/acciojove

Entitat amb l’objectiu de representar els seus afiliats en matèria laboral. Entre altres activitats, crea punts d’informació juvenil a comarques,

organitza xerrades a centres docents i també intercanvis internacionals. Els seus serveis més destacats són: l’orientació a l’aturat, la participació en el sindicat, una agència de viatges, assessoria a l’immigrant, cooperativa d’habitatges. AFS INTERCULTURA CATALUNYA

�[social] Mario Navarro Martínez C/Senyor de Malta 148 1-1 08018 Barcelona 933002544 marionavarromartinez@hotmail.com www.afs-intercultura.org

Creen programes educatius d’AFS perquè les persones actuïn de forma responsable davant la pau i la comprensió de la diversitat. Estimula els drets humans i les llibertats individuals per a tothom. Entre les diferents activitats destaquen els programes a l’estranger i una col·laboració a les aules aportant valors de la interculturalitat. Ofereixen material didàctic en drets humans, voluntariat pels professors.

12

AGRUPAMENT D’ESPLAIS DEL SOLSONÈS.

�[educatives] Marta Erola Casal de Joventut i Cultura, local 16 25280 Solsona 973 480 304 973 481 903 (fax) riallera@suport.org

Serveis no especificats. Els típics d’un esplai. ALTERNATIVA JOVE PER LA INTERCULTURALITAT

�[social] Marc Oliveras i Palau Carrer Princesa 6, principal 08003 Barcelona 933 192 442 933 151 328 (fax) alterjove@wanadoo.es

Promocionen programes de mobilitat europeu entre joves de diferents països. Fan intercanvis, voluntariat... Ofereixen cursos de formació per a voluntaris, informació de programes europeus, Internet… ACIDH (ASSOCIACIÓ CATALANA D’INTEGRACIÓ I DESENVOLUPAMENT HUMÀ.

�[social] C/Siracusa, 53 08012 Barcelona 932 859 977 facidh@suport.org www.acidh.org

Ajuda a millorar la qualitat de vida dels discapaçitats psíquics lleus. Ofereix serveis educatius, laborals i residencials: club de lleure, escoles,

ocupació laboral, centre de treball propi... ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS

����[laboral] Josep Castells i Baró C/Rocafort 242, bis 08029 Barcelona 934 109 871 934 394 406 (fax) acp@acpweb.org www.acpweb.org

Grup de professionals compromesos amb uns ideals de renovació del país, amb més implicació política i ciutadana per enfortir el catalanisme. Es porten a terme jornades divulgatives i de debat, cursos de formació, col·loquis, edició de material... Entre altres, elaboren un recull mensual de premsa i donen suport a iniciatives ciutadanes. TALLER DE MÚSICS

�[reducativa] Manuel Rojas i Agulló C/Cendra, 34 baixos 08001 Barcelona 934 433 007 933 297 211 (fax) assoc@tallerdemusics.com www.tallerdemusics.com

Promoció i difusió de la música. Ajudar a que els joves músics arribin a professionals. Organitzen cicles de

13

concerts per a professionals i joves músics, jam sessions, assaigs oberts... Promocionen la música amb cursos, borsa de treball i assessorament en tots els estils. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIANTS DE CIÈNCIES DE LA SALUT

�[estudiantil] Eloy Claramonte Portaferrisa 8, Principal 08002 Barcelona 933 011 777 933 100 040 (fax) aecs@suport.org www.aecs.org

És una associació que té com a objectiu aprofundir en la realitat del món juvenil. Organitza intercanvis d’estudiants, xerrades i taules rodones, campanyes de prevenció del SIDA, casal d’estiu, accés a camps d’ajuda al tercer món i participar en campanyes de salut pública. ASSOCIACIÓ D’ESTUDIANTS I JOVES DE GUINEA EQUATORIAL

�[estudiantil] Eusebio Engono Nguema C/ Assaonadors, 26 baixos 08003 Barcelona 932 684 175 934 123 619 (fax)

aejgecat@terra.es

Aquesta associació es planteja com a objectius la inserció dels joves immigrants i per fer-ho, organitzen activitats interculturals, per fomentar la tolerància, contra el racisme, l’organització de conferències, xerrades i festivals. Ofereixen assessorament a joves immigrants, formació ocupacional, el lloguer d’habitatges entre altres. ASSOCIACIÓ DE CASALS I GRUPS DE JOVES DE CATALUNYA (ACJ)

�[educatives] Fidel Gonzalez Perez C/Avinó, 44 08002 Barcelona 936 011 616 936 011 648 (fax) esplac@sumir.org www.casaldejoves.org

Aquesta associació es planteja com a objectius agrupar associacions i persones que treballen en projectes comuns. D’activitats fereixen un espai comú de reflexos i intercanvi d’experiències i recursos per a implicats en projectes juvenils. ASSOCIACIÓ DE JOVES ESCRIPTORS

�[cultural] David Ventura C/Canuda 6, 5. 08002 Barcelona 933 015 938 jovesescriptors@terra.es www.ajelc.org

14

S’ocupa de representar, formar i promoure els joves escriptors en llengua catalana. Cada mes s’organitzen trobades per llegir els textos i cada tres es publica una revista i un cop l’any s’edita un llibre de prosa i un de poesia. ASSOCIACIÓ DE JOVES ESTUDIANTS DE CATALUNYA.

�[estudiantil] Alícia Fernández C/Junta de Comerç, 26 08001 Barcelona 933 185 108 933 013 877 (fax) ajec@ajec.net http:// ajec.cjb.net

Defensa els drets dels estudiants, organitza activitats de formació i té la Oficina de Defensa dels estudiants. ASSOCIACIÓ DELS ESTATS GENERALS DELS ESTUDIANTS D’EUROPA

�[estudiantil] Miquel Vidal Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona 934 536 622 934 035 511 (fax) president@aegeebcn.org www.aegeebcn.org

S’encarrega de promoure la idea d’Europa entre els joves. Organitza activitats de lleure i culturals com el programa Erasmus entre d’altres. Alguns dels seus serveis són l’oportunitat de conèixer gent d’altres culturals i la participació en totes les activitats que amb estudiants i joves estrangers i catalans es realitzen. ASSOCIACIÓ DIOMIRA

�[social] Josep Maria Villena C/Mare de Déu del Pilar, 24 1-2 08003 Barcelona 933 103 367 933 103 367 (fax) diomira@diomira.net www.diomira.net

Té la voluntat d’oferir als infants, adolescents i joves, unes eines que els permetin una formació integral. Les seves activitats són la publicació de tres revistes, amb l’objectiu d’oferir una visió global del mon juvenil. També disposa de canals per a la reflexió i intercanvi d’informació i experiències. ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL DE LA INICIATIVA SOCIAL DE CATALUNYA

�[social] Pepín de la Rosa Via Laietana 54, 1 08003 Barcelona 932 682 222

No s’ha pogut obtenir més informació.

15

ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL D’ESTUDIANTS DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

�[estudiantill] Javier Torres EUE, Av. Diagonal 696 08034 Barcelona 934 024 472 934 024 473 (fax) aiesec@xaee.ub.es

Contribueix al desenvolupament dels pobles a través de la cooperació internacional. Assessora en l’educació universitària, en la formació laboral, en l’organització de seminaris i en les activitats de cooperació internacional. Els seus serveis són els cursos de formació laboral, les pràctiques d’estudis d’econòmiques i empresarials a l’estranger i serveis d’informació sobre la creació d’una empresa. ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE JOVES CASALS CATALANS

�[cultural]

David Massip C/Calàbria, 147 08015 Barcelona 934 838 351 934 838 300 vangoghear@yahoo.com

No s’ha donat més informació. ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL JOVENTUT IDENTE

�[social] Reyes Hernández C/Còrsega, 292, 2-2 08008 Barcelona 932 188 433 932 188 433 (fax) j.idente@mail.sendanet.es www.bcn.es/tjussana/jovins/welcome.htm

Té com a objectius promoure, desenvolupar i manifestar els valors dels joves en el lleure. Organitza el projecte Jovins, els cursos de formació de voluntaris per a la cooperació al desenvolupament i debats oberts. També permet la participació a camps de treball, a la ruta Xacobea, al Parlament Universal de la Joventut, a la participació de projectes de cooperació a l’Amèrica del Sud. AVALOT JOVES DE LA UGT DE CATALUNYA

�[sindical] Òscar Riu Rambla de Sta. Mònica, 10 08002 Barcelona 933 046 800 933 046 825 (fax)

16

avalot@catalunya.ugt.org www.avalot.org/eixam-infolaboral/index.htm

Ofereix assessorament sociolaboral i formació sobre la feina. Té camps de treball i cooperació amb altres països. BLOC D’ESTUDIANTS INDEPENDENTISTES – COORDINADORA DELS PAÏSOS CATALANS

�[sindical] Taïs Bastida C/Santa Carolina, 56 baixoa, 3a. 08025 Barcelona 933 477 913 934 353 134 (fax) cepc@coordinadora.net www.coordinadora.net

Representa els interessos dels estudiants. Organitza xerrades, col·loquis, festes i campanyes de sensibilització. Disposa d’un centre de documentació i informació. BLOC D’ESTUDIANTS NACIONALISTES

�[estudiantil] Sergi Casas C/ Provença. 209 1-1 08008 Barcelona 934 546 174 933 170 585 (fax) sicras@hotmail.com

És un sindicat d’estudiants de secundària. Edita un butlletí, fa conferències, campanyes i grups d’estudi. CASAL LAMBDA

�[social] Jordi Samsó

C/Verdaguer i Callís, 10 08003 Barcelona 933 195 550 934 127 476 (fax) administracio@lambdaweb.org www.lambdaweb.org

Es proposa la normalització social del fet homosexual. Organitza activitats culturals, lúdiques, esportives, associatives. CENTRE CRISTIÀ DELS UNIVERSITARIS

�[religiosa] Montserrat Palanques C/Villaroel 81, baixos 08011 Barcelona 933 233 368 934 546 890 (fax) ccu@pangea.org http://eurplace.org/orga/catalaun/associations/ccu.html

Ofereix activitats als universitaris, ja siguin culturals, socials, d’animació, d’acolliment, de la fe. Disposa d’un Punt d’Informació Juvenil, de borsa d’habitatge i treball, préstec de grabacions, servei de piano i lloguer de sala d’actes. CENTRE D’ESTUDIS CARLES CARDÓ

�[cultural] Aragó, 287 3-2 B 08009 Barcelona 933 170 585 933 170 585 (fax) relleu@mentamail-net

Exerceixen una tasca cultural i de reflexió sobre la societat catalana actual dintre el món europeu. Organitza viatges i cursos i també edita publicacions. CENTRE MARISTA D’ESCOLTES

�[educativa]

17

Pau Tristany C/Vallespir, 162 08014 Barcelona 934 321 007 934 901 669 (fax) cms@maristes-cat.es www.maristes-cat.es/cms

Volen educar en el sentit de Déu i està integrat per 10 agrupacions destinades a infants i joves. Té secretaria, organitza activitats entre els afiliats i dóna assessorament burocràtic. CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

�[cultural] Raimon Ribera C/Mallorca 285, pral 2a. 08037 Barcelona 934 589 595 934 575 851 (fax) centre@unescocat.org www.uenscocat.org

Difon en l’àmbit cultura català la forma de fer de la UNESCO. Dóna suport tècnic a la xarxa UNESCO de Catalunya. COL·LECTIU L’ESBARZER

�[cultural] Martí Gasull C/Rocafort 242 bis, 3r pis 08029 Barcelona 933 211 803 933 211 271 (fax) esbarzer@estelnet.com www.esbarzer.org

Entitat que defensa els drets lingüístics de la llengua catalana. Organitza campanyes en defensa de la llengua. És un membre participatiu de la Plataforma per la llengua. Alguns dels serveis que ofereix són el contacte amb les principals entitats que treballen pel país, informació sobre les activitats que es duen a terme, estudi sobre l’estat de la llengua en diversos àmbits.

COL·LECTIU DE JOVES COMUNISTES

�[política] Laia Forné Portal de l’Àngel, 42, 2n 08002 Barcelona 933 184 550 933 184 835 (fax) cjc@pcc.es www.pcc.es/cjc

Difonen el seu projecte polític i fomenten l’associacionisme juvenil. Organitza xerrades, debats, campaments, campanyes lúdiques. CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONA

�[consells] Jofre Villanueva C/ d’Àusias March, 60 08010 Barcelona 933 265 736 932 321 271 (fax) cjb@cjb.org www.cjb.org

És un consell que pretén ser un espai de trobada i coordinació interassociativa, basat en la promoció del món juvenil. Ofereix assessoria fiscal i comptable, jurídica, lloguer d’espais entre moltes altres activitats. CONSELL DE LA JOVENTUT DE TARRAGONA

�[consells]

18

Goretti López Castellví Higini Anglès, 10, àtic 2 43001 Tarragona ling@mentamail.net

No s’ha obtingut més informació. CONSELL DE LA JOVENTUT DE L’HOSPITALET

�[consells] Antònia Lòpez Josep Tarradellas, 44 Complex Tecla. Sala Molí 08901 L’Hospitalet de Llobregat 933 378 458 933374408 (fax) conell@suport.org

S’encarrega de promoure l’associacionisme a l’Hospitalet de Llobregat. Organitza fires, trobades... Ofereix fotocopiadora, assessorament a entitats, assessorament jurídic i documentació. COORDINACIÓ CATALANA DE COLÒNIES, CASALS I CLUBS D’ESPLAI.

�[educatives] Queralt Colina C/Numància 149-151 08029 Barcelona 934 100 100 934 196 268 (fax) msoles@peretarres.org

S’organitza a través dels bisbats i coordina totes les actuacions que ofereix cada delegació. Dóna cursos als interessats en ser monitors, fa reserves a les cases de colònies, ofereix autocars i materials per treballar en lleure. CREU ROJA JOVENTUT

�[social] Jordi Enjuanes C/Joan d’Àustria, 120

08018 Barcelona 934 890 022 934 852 512 (fax) natalia@coordinacio.creuroja.org www.creuroja.org/general/crj.htm

Els seus objectius són ajuda mútua, protecció i defensa del medi ambient, cooperació internacional, lluita pels drets de la infància i de la joventut, promoció de la salut i treball amb toxicòmans, tercera edat i en altres grups vulnerables. DONA, JOVES NACIONALISTES PER LA IGUALTAT

�[social] C/Providència, 42 08024 Barcelona 932 843 665 932 378 437 (fax) dona@mentamail.net

Porta a terme tres grans projectes: el reconeixement del dret al matrimoni homosexual, la legalització de les drogues joves i un pla pedagògic per a la no discriminació. ESCOLA LLIURE EL SOL

�[educativa/social] Carme Donaire C/Avinyó 44, 1 08002 Barcelona 934 126 144 933 170 661 (fax) elsol@escolaelsol.org www.laic.org/elsol/

S’encarrega de formar educadors en el lleure: cursos de monitors, d’introducció a l’esplai, monogràfics i seminaris d’aprofundiment, diades de tècniques, formació de formadors i intercanvis internacionals. ESCOLTES CATALANS

�[educativa] Marta Rosàs C/Mare de Déu del Pilar, 18 08003 Barcelona 932 689 110

19

932 689 112 ec@escoltes.org www.escoltes.org

Forma a infants i a joves com a ciutadans responsables, seguint el model escolta. Ofereixen cursos de formació i als associats suport tècnic i jurídic ESPAI JOVE DE LA INTERSINDICAL

�[sindical] Sergi Perelló Av. Portal de l’Àngel, 38 -1 08002 Barcelona 934 813 661 934 813 661 (fax) espaijove@intersindical-csc.org www.intersindical-csc.org

Ofereix un espai sindical per donar suport als joves, una zona d’assessorament, informació i afiliació social. ESPLAIS CATALANS, ESPLAC

�[educatives] C/Avinyó 44, 2-2 08002 Barcelona 933 026 103 933 020 089 esplac@esplac.org www.esplac.org

Coordina les accions dels Centres d’Esplai, organitza trobades entre monitors i també en general i dóna suport al funcionament dels esplais, tramitant subvencions, oferint difusió, lloguer de material...

FEDERACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

�[educativa] Núria Valls Apartat de Correus 99 08980 Sant Feliu de Llobregat 936 666 354 936 850 210 (fax) federacio@esplai.org

Impulsa, agrupa i coordina a Catalunya els moviments i entitats d’educació en el temps de lleure d’infants i joves. Promou l’intercanvi d’experiències a la reflexió entre les entitats d’educació en el temps lliure, ofereix assessorament a les entitats per la seva dinamització. FEDERACIÓ DON BOSCO

�[religiosa] Lluís Mur Lalaguna Pl. d’Artós, 4 08017 Barcelona Barcelonès 932 052 372 934 20 88 17 (fax) fedonbosco@retemail.es www.bcnet.upc.es/voluntaris/lleure/fcjdbc.htm

Es proposa aconseguir la millora dels esplais i centres juvenils, organitzant-los d’una manera senzilla. Porta a terme activitats formatives i lúdiques. Alguns dels seus serveis són cursos de formació, informació sobre l’objecció de consciència i servei de préstec i biblioteca.

20

FEDERACIÓ ECOM

�[social] Pedro Serra Gran Via de les Corts Catalanes, 562, pral 2a. 08001 Barcelona 934 515 550 934 516 904 (fax) ecom@ecom.es www.ecom.es

Promou les polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats als disminuïts físics. S’organitzen jornades, taules rodones i simposis, s’editen llibres tríptics i material divulgatiu i campanes de sensibilització i mentalització. Té servei d’informació, centre de recursos, servei de monitors, equips tècnics d’integració social. FEDERACIO D’ESTUDIANTS DE CATALUNYA

�[estudiantil] Jeroni Boixareu C/ Provença, 209, 1-1 08008 Barcelona 934 546 174 934 546 174 (fax) fnec@cataloniamail.com www.upf.es/sacu/suport/assoc/fnec.htm

Defensa tots el drets dels estudiants. Organitzen xerrades, debats, col·loquis, cursos i seminaris. Ofereix informació i assessorament als estudiants.

FUNDACIÓ AUTÒNOMA SOLIDÀRIA

�[solidària] Jordi Tolrà Edifici A Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Cerdanyola) 935 812 485 935 812 000 (fax) fas@uab.es www.uab.es/fas

Dissenya i gestiona programes per satisfer les necessitats especials dels col·lectius discriminats dintre el món universitari, estimula el voluntariat, promou activitats i programes de solidaritat internacional, com també ajuda a altres associacions amb el mateix fi. Té programes especials de cooperació amb Kosovo, Bòsnia i El Salvador. FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESCOLTISME LAIC JOSEP CAROL

�[religiosa/educativa] Òscar Esteban C/Mare de Déu del Pilar, 18 08003 Barcelona 932 689 111 932 689 112 (fax) fundacio@josepcarol.org www.escoltes.org

Donar a conèixer el seu projecte d’educació laica i catalana. Ofereix gran varietat de propostes educatives per a infants i joves, xerrades, seminaris i documentació específica, assessorament pedagògic i tècnic a educadors/es de centres d’educació

21

en el lleure. Gestiona diversos equipaments on realitzar activitats. FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA

�[cultural] Jordi Serrano C/Avinyó 44. 1r 08002 Barcelona 934 125 928 933 170 661 (fax) ffg@cje.org http://www.laic.org

Es proposa recuperar la memòria històrica de l’esquerra, fent de pont amb les noves generacions. Fa estudis, publicacions, suport a entitats juvenils laiques i progressites. Disposa d’una biblioteca especialitzada en temes juvenils. FUNDACIÓ PER LA PAU

�[social] Alfons Banda C/Casp 21, 2n 1-A 08010 Barcelona 933 025 129 933 017 562 (fax) info@fundacioperlapau.org www.fundacioperlapau.org

Treballa per la pau a tot el món. FUNDACIÓ PER A L’AUTOOCUPACIÓ DE CATALUNYA

�[labroal] Albert Colomé C/Vallespir, 189-191, baixos 08014 Barcelona 934 908 860 934 907 970 (fax) cpac@autoocupacio.org www.autoopacio.org

S’encarrega de difondre l’autoocupació. Ofereix

assessorament per a la creació d’empreses, orienta i forma per a la inserció laboral i té cursos de reciclatge professional. FUNDACIÓ SOLIDARITAT UB

�[solidària] C/Balmes, 21 3-2a. 08007 Barcelona fundacio@pu.ges.ub.es http://ub.es/solidaritat

No s’ha pogut obtenir més informació. GRUP JOVE DE LA COORDINADORA GAY-LESBIANA

�[social] Xavier Franquesa C/Finlàndia, 45 08014 Barcelona 932 980 029 932 980 618 (fax) cogailes@cogailes.org www.cogailes.org

Ofereix espai d’acollida a joves homosexuals. Fa activitats lúdiques, informatives, reinvindicatives i de formació. Dóna acollida i atenció psicològica. IBN BATUTA (ASCIB)

�[cultural] Mohamed Chaib C/Sant Pau, 82, baixos 08001 Barcelona 933 293 054 933 293 054 (fax) info@ascib.org

22

El seu objectiu és ajudar de totes maneres als immigrants residents a Catalunya. També lluita contra el racisme i facilitar la integració al nou país. Té un programa d’atenció als immigrants: assessorament jurídic, inserció laboral, mediació, traducció, un altre per a la no-marginació de la dona i un curs d’àrab per a catalans o per segona generació de marroquins. INSTITUT JOAN LLUÍS VIVES

�[cultural] David Basora Universitat Jaume I, edifici rectorat 12071 Castellò 964 728 833 964 728 832 (fax) ijlvives@tinet.org www.vives.org

No s’ha donat més informació JOVENTUT EUROPEA FEDERALISTA DE CATALUNYA

�[política] Emma Clua Diputació 47, 4rt 2a. 08015 Barcelona 934 244 135 jefcatalunya@yahoo.es www.jefcatalunya.com

Vol promoure entre els joves la idea d’Europa, com a democràtica, justa i federalista. Organitza intercanvi de jove perquè puguin conèixer la realitat d’altres països. Dóna assessorament, formació i dinamització de grups joves sobre temes europeus. JOVENTUT NACIONALISTA DE CATALUNYA

�[política] Albert Batalla C/Còrsega, 331 – 333 08037 Barcelona 932 375 840 932 378 437 (fax) jnc@jnc.org www.jnc.org

Es proposa la reconstrucció nacional de Catalunya. Organitza activitats formatives, reivindicatives i campanyes d’informació i sensibilització. Assessora als joves sobre el món polític, ofereix documentació i serveis i publica material. JOC

�[social] Marta Candial Alcón C/Rivaderneyra, 6 – 8 08002 Barcelona 933 022 924 933 188 187 (fax) joc@treballadors.org www.treballadors.org/joc

És un moviment que treballa amb, per i des dels joves. Cada any organitzen una campanya que decideixen els militants. Cada dos mesos fan una trobada. JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA

�[política] Juan Manuel Jaime C/Independència, 361 ent. 1a. 08026 Barcelona 933 471 777 934 331 647 (fax) jsc@jscat.com www.jscat.com

S’encarrega de fer arribar als joves els missatges socialistes. Organitzen actes polítics, manifestacions, campanyes electorals, formació. Dóna assessorament, infrastructures i mitjans materials i humans. JERC

�[política] Uriel Bertran i Arrué C/Riuadarenes, s(n 08002 Barcelona 933 107 980 933 107 712 (fax9 jerc@jerc.net www.jerc.net

23

Vol treballar per la joventut de Catalunya, portant-la cap a una societat més justa que acabi amb una Catalunya més independent. Es porten a terme xerrades, manifestacions, col·loquis, escoles de formació de la consciència política, seminaris i jornades, relacions amb entitats polítiques, col·laboració amb diverses plataformes. JOVES CAMBRES DE CATALUNYA

�[social] Ignasi Mercadé Estil·les C/Calàbria 147, 1 08015 Barcelona 934 838 368 934 838 411 (fax) catalunya@jovescambres.org www.jovescambres.org

Coordinen les actuacions de les cambres locals dins el seu àmbit d’actuació. Fan programes específics pels joves en les cambres, reunions mensuals, assemblees, Congrés Nacional, participació en trobades internacionals. Dóna assessorament a joves emprenedors, informació sobre activitats realitzades. JOVES D’ESQUERRA VERDA-JOVES AMB INICIATIVA

�[política] Bernat Pérez C/Armengol s/n 08002 Barcelona 93 268 38 19 93 310 58 50 (fax) joves@jev-jic.org www.jev-jic.org

És una organització juvenil d’esquerres, ecologista i feminista que treballa per la pau, la solidaritat, el fet nacional i l’ensenyament mitjà. Ofereix formació i altres activitats. JOVES PER LA IGUALTAT I LA SOLIDARITAT

�[socials] Sergio Pérez

Ronda de la Torrassa, 103 – 3 08903 L’Hospitalet 933 328 030 933 323 080 (fax) info@joves.org www.joves.org

Vol promoure la igualtat i la solidaritat dels joves a través dels seus projectes culturals. Fa projectes de salut, intergeneracionals, solidaritat i cooperació internacional. MAULETS

�[política] Guim Pros C/Nou, 31 Baix 08301 Mataró 93 755 915 maulets@maulets.org www.maulets.org

Lluiten per la independència de Catalunya fent jornades reivindicatives, col·loquis... MIJAC

�[social] Teresa Maria Figuerola C/Rivadeneyra, 6-6 08002 Barcelona 933 012 334 933 012 334 (fax)

Vol que els infants s’eduquin a través de l’acció organitzada, celebrada i revisada en grup. Fa activitats per a infants i adolescents, per centres, per diòcesis i disposa d’animadors. MÓN 3

�[solidària] Lorenzo Albar Díaz Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona 934 024 325 932 802 378 (fax) sirera@eco.ub.es www.bcn.es/tjussana/mon3

Es planteja com a objectius educar en la cultura de la Pau i el desenvolupament, especialment entre els nens i els joves. Entre altres activitats, educa pel desenvolupament i la cooperació, fa

24

projectes de cooperació i actuacions sobre el terreny. MUEC (MOVIMENT UNIVERSITARI CRISTIÀ)

�[religiosa/social] Eulàlia Reguant C/Rivadeneyra, 6-6 08002 Barcelona 933 016 802 933 020 230 (fax) muec@pangea.org http://muec.pangea.org

El seu objectiu és donar a conèixer la fe al món estudiantil i formar-los en un esperit crític i actiu en el nostre medi. Organitzen grups de revisió de vida, trobades diocesanes, grups d’acció a universitats i instituts, desenvolupar campanyes pels plans de curs. Donen informació a través d’Internet i via mail. MOVIMENT DE JOVES CRISTIANS DE COMARQUES (JARC)

�[religiosa] Eduard Vilamajó C/Méndez Núñez, 14 – 3 43004 Tarragona 977 236 452 977 232 333 (fax) evilamaj@teleline.es

Moviment de joves cristians especialment en el medi rural. Organitzen la revisió de la vida amb diferents grups organitzats per comarques i diòcesis. MOVIMENT PER LA PAU

�[cultural] Ramon Panyella C/Providència, 42 08024 Barcelona 932 193 371

932 130 890 (fax) movpau@suport.org

Es proposen fomentar la cultura de la pau, promoure l’objecció de consciència i potenciar el debat social. Edita llibres, porta a terme campanyes i relacions internacionals. MOVIMENT RIALLES DE CATALUNYA

�[cultural] C/Montcada, 20 pral. Palau Dalmases 08003 Barcelona 933 198 050 933 106 900 (fax) rialles@omniumcultural.org www.rialles.org

Vol potenciar el sentit crític dels futurs espectadors. Organitza espectacles infantils a diferents poblacions i dona suport als grups Rialles locals. NOVES GENERACIONS DEL PP

�[política] Àngel Picola C/Urgell, 259, baixos 08036 Barcelona 933 221 153 934 192 783 (fax) ngc@pp.es www.ppcat.org

S’ocupa de promoure la participació dels joves en les institucions. Fa activitats polítiques i dóna formació política, com també informació de temes que afecten als joves. ORGANIZACIÓN JUVENIL ESPAÑOLA

�[política] Núria Sánchez C/St. Pere Més baix, 16 1-1 08003 Barcelona 933 104 821 933 104 821 (fax) ojeregional@worlonline.es www.cje.org/oje

Vol formar integrament als nens i joves en el temps lliure. Fan activitats a l’aire lliure, recreatives, de formació

25

i estudi i de cultura i art. Donen cursos d’iniciació a l’esport i tenen l’escola Almogàvers de formació de monitors i directors. RAI. RECURSOS D’ANIMACIÓ INTERCULTURAL

�[educativa] C/Cardés, 12-1 08003 Barcelona 932 681 321 933 101 358 (fax) rai@pangea.org http://pangea.org/rai

Té com a objectiu la promoció de la participació dels joves i treball intercultural. Fa intercanvis, seminaris, activitats interculturals, tallers, festes i jornades lúdiques, cursos i cursets d’informació. JOVES DE LA SALLE

�[socials] Jordi Fumadó C/Marqués de Sta. Anna, 7 08023 Barcelona 932 377 180 jisalle@suport.org

Sota l’experiència de la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes, organitza cursos, jornades, camps de treball per potenciar l’educació dels menors, animació i coordinació dels diferents grups organitzats per Consells o altres entitats juvenils. Vol afavorir la participació dels socis en les activitats organitzades per la identitat.

SERVEI CIVIL INTERNACIONAL (SCI)

�[social] Òscar Vàzquez i Elena Pérez C/Carme, 95, baixos 2 08001 Barcelona 934 417 079 934 417 018 (fax) sci-cat@sci-cat.org ww.sci-cat.org

Es proposen treballar per la creació d’un servei de voluntaris internacional. Fan camps internacionals de voluntariat a curt termini, projectes d’ajuda social a mig termini. Organitzen seminaris de formació de voluntaris i de campanyes de solidaritat amb països. S’impliquen també en la participació de grups de treball i grups locals. SOS RACISME

�[solidària] Bou de St. Pere, 3 08003 Barcelona 933 010 597 932 681 637 sosracisme@sosracisme.org www.sosracisme.org

Vol lluitar contra qualsevol discriminació per raça, sexe o religió i anar-lo eliminant fins que s’aconsegueixi la igualtat d’oportunitats i de drets per a qualsevol persona. Cada any organitzen la Festa de la Diversitat, publiquen l’Informe Anual de Racisme a l’Estat espanyol. Si hi ha agressions o discriminacions es fa el possible des de l’Oficina d’Informació i Denúncies. Actua de mediadora en

26

casos de conflicte. Ofereixen la possibilitat de consultar el seu fons documental, de rebre informació i assessorament sobre qualsevol dret bàsic. UNIÓ DE JOVES

�[política] Marta Vidal C/Gran de Gràcia, 229 esc. Dreta, pral. 1a. 08012 Barcelona 932 187 172 932 187 172 (fax) info@uniodejoves.org www.uniodejoves.org

Són les joventuts d’un partit polític i fan seminaris, jornades de formació, congressos i Consell Nacional, escola d’estiu i altres actes. UNIÓ DE JOVES PAGESOS

�[política/social] Eduard Solà Av. Francesc Cambó, 14 3r B 08003 Barcelona 932 680 900 932 684 893 (fax) joves@uniodepagesos.es www.uniodepagesos.es

Representa, defensa i promou els interessos de la joventut rural i dels joves que hi treballen directament. Fa activitats educatives, de formació i de lleure, per aconseguir una capacitació humana, tècnica i professional que permeti el desenvolupament de l’activitat dels socis. S’analitza la situació real per saber quins són els autèntics problemes que té un jove del sector rural. Garanteix l’assistència tècnica i fiscal dels seus socis.

UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA – VOCALIA DE JOVENT

�[cultural] Esteve Codinach i Gil Gran Via de les Corts Catalanes, 580 entresòl. 08011 Barcelona 934 543 247 934 531 165 (fax) info@uec-bcn.net www.seker.es/uec_barcelona/

Es planteja l’objectiu de fer activitats específiques de muntanya com l’excursionisme, l’alpinisme i l’escalada de roca. El centre s’organitza en diverses seccions i grups que organitzen activitats durant tot l’any segons les programacions. Fa descomptes als refugis de l’entitat, lloga material tècnic de muntanya. Disposa de servei de biblioteca especialitzada en excursionisme i muntanya. VETERINARIS SENSE FRONTERES.

�[social] Gustavo Duch C/Floridablanca, 66-72, local 5 08015 Barcelona vsf@pangea.org www.pangea.org/vetsf

Gestiona programes agropecauris al sud. Fan cooperació internacional amb els països del sud, educació i sensibilització als països del nord. Ofereix documentació, educació per al desenvolupament i formació en cooperació i veterinària tropical.

27

D’acord amb el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, aquestes són les associacions juvenils més importants de Catalunya, ja sigui per l’activitat que desenvolupen, pel nombre que en fan o bé pel número de socis/membres que tenen.

1. Escoltes Catalans

2. Acció Jove – Joves de CCOO

3. Associació d’estudiants Progressistes

4. Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

5. Avalot – Joves de UGT

6. Coordinadora d’estudiants

7. Col·lectiu de joves comunistes

8. Creu Roja Joventut

9. Casal Lambda

10. Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

11. ESPLAC

12. Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC)

13. Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa (JEV-JIC)

14. Maulets

15. Minyons Escolta

16. Joventut Socialista de Catalunya

17. Noves Generacions del PP.

18. Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Clubs.

19. Unió de Joves Democristians

20. Unió de Joves Pagesos

21. Recursos d’animació intercultural

22. Associació d’estudiants de Catalunya.

28

1. INTRODUCCIÓ El Pla Nacional de Joventut (PNJC) és un projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya des de la Secretaria General de Joventut, amb el recolzament del Parlament català i del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC). El PNJC s’elabora a partir de la proposta que es va fer per l’elaboració d’un pla català sobre el tema que està recollida en el document Línies de política juvenil del CNJC. La Resolució 179/VI del Parlament de Catalunya instava al govern a crear aquest pla. El PNJC ha estat aprovat per la Generalitat el 7 de novembre de 2000 i es va presentar al Parlament dins la Comissió d’Estudi sobre la Joventut a Catalunya. EL Pla ha estat creat perquè sigui el més participatiu possible, des de totes les Administracions Públiques, les diferents AJ i com també de tots els joves catalans. 2. MODEL ESTRATÈGIC: El model estratègic consta de 6 eixos, 25 àmbits d’actuació i 117 objectius.

1. Polítiques educatives i culturals: la formació integral de la persona. Educació reglada, associacionisme educatiu en el temps lliure, la formació en l’esport, l’educació en el medi ambient, el turisme com a formador, l’educació en valors, la família, la creativitat i el consum cultural, la identitat nacional i la llengua i la societat de la informació.

2. Polítiques d’accés al món del treball: el treball com a clau de l’autonomia personal i la plena ciutadania. El Pacte per a l’Ocupació Juvenil, l’observatori català del Mercat Laboral, la creació de treball, la precarietat laboral, la informació i orientació laboral, la integració de tres subsistemes de formació professional i la conciliació laboral, acadèmica i familiar.

�

29

3. Polítiques d’accés a l’habitatge: l’habitatge com a clau de l’autonomia personal i la plena ciutadania. Noves necessitats, noves fórmules de l’habitatge i borses joves d’habitatge.

4. Polítiques de la promoció de la salut: la cultura de la salut. Promoció d’hàbits saludables i prevenció de conductes de risc.

5. Participació democràtica: la iniciativa social L’ associacionisme juvenil, el voluntariat i els joves solidaris, els joves catalans com a ciutadans del món i el teixit social.

6. Polítiques d’equilibri territorial i cohesió social: la diversitat com a riquesa, i l’atenció a les diferències territorials, socials i econòmiques. És un eix transversal de tots els anteriors.

El Pla ve a resumir les polítiques de joventut i a més, mostra com s’ha d’encarar el futur en la matèria. Les polítiques de joventut han sofert reformes en els últims temps, ja que han pres més força (un exemple és aquest pla) i s’entenen des d’un punt de vista global amb els temes que més afecten als joves, els seus problemes i les seves solucions, ja sigui en matèria de formació, de treball, d’habitatge, de salut, de participació democràtica, d’equilibri territorial i de cohesió social. 3. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES El Pla Nacional de Joventut està construït sobre vuit pilars bàsics, que ajuden a fer del Pla una realitat més que un somni:

1. La secretaria general de Joventut: coordina el Pla i dintre el departament de la presidència, pot impulsar el seu programa d’actuacions i serveis, a més de coordinar amb garanties un programa de treball que englobi tots els departaments i permeti tenir una política global de joventut.

2. El pla Governamental CAT-21: serveix per a orientar, impulsar i cohesionar totes les accions que el govern vulgui portar a terme. El seu objectiu és clar, el què s’ha dit de les polítiques de joventut, que estan relacionades amb altres departaments de la Generalitat, es pot dur a terme més fàcilment a partir d’uns grups que permeten agilitzar la relació entre departaments.

3. Plans interdepartamentals de joventut anteriors, que s’usen com a punt de referència per aprendre coses que s’han fet bé i també de les que no han sortit tan bé.

4. Iniciatives en polítiques de joventut: són idees que provenen d’altres AAPP, ja siguin ajuntaments, diputacions, consells comarcals...

�

30

5. L’observatori català de la joventut: en els últims temps ha creat molts estudis per aprofundir en la realitat juvenil. S’ha creat una biblioteca per recopilar la informació de la joventut feta per ells mateixos, per altres entitats o per l’Observatori Europeu de la Joventut.

6. Diputacions, ajuntaments i consells comarcals: aquestes altres AAPP que són la resta que queden que presenten representació en el territori català, han incrementat l’atenció cap a les seves polítiques de joventut ( al igual que la Generalitat). Amb la seva participació i al estar més pròximes a les necessitats de cada zona que controlen permet la creació d’uns plans de joventut més adequats a les necessitats que aquests tenen en el lloc on resideixen, estudien o treballen.

7. Consens polític: tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya donen suport al Pla i a les mesures que s’estan prenent al voltant de la joventut catalana. Aquest suport es fa palès amb l’aprovació d’una proposició no de llei on tots el grups recolzen el què fa l’equip de govern. A més, dintre el Parlament de Catalunya, s’ha creat la Comissió d’Estudi sobre la Situació de la Joventut a Catalunya.

8. Consell Nacional de la Joventut a Catalunya: és un òrgan de la Generalitat que s’encarrega de fer d’interlocutor de la Generalitat amb les diferents AJ del Principat. Participa activament en tot el què implica el Pla Nacional de Joventut fent ús dels drets i deures que van ser atorgats en el moment de la seva creació fa més de deu anys.

4. PLANS COMPLENTARIS I DE SUPORT El PNJC es complementa amb tres projectes de suport més:

• Projecte Govern: programa d’actuacions de la Generalitat de Catalunya en matèria de joventut, que va acompanyada de programes i pressupostos que es fan públics cada any. Aquest projecte va més enllà de les actuacions que es porten a terme dintre la Secretaria de Joventut: cal afegir-hi les actuacions coordinades amb tots els departaments de la Generalitat.

• Projecte Territori: està format per les actuacions en matèria de joventut que impulsen les administracions comarcals i locals, que van incloses dins el PNJC. Són tots els Plans Locals de Joventut i els Plans Comarcals de tot el territori català.

• Projecte Jove: són totes les activitats en matèria juvenil que realitzen per la joventut catalana des de les AJ. A més d’aquests i el CNJC també impulsa i ajuda en les idees de joves que aporten propostes d’interès general per a tots els joves.

�

31

5. FINANÇAMENT ECONÒMIC DEL PNJC I DELS COMPLEMENTARIS. El Pla Nacional rep finançament de la Generalitat de Catalunya, que es reparteixen també en ajuts a les altres AAPP i a les mateixes AJ. Els diners que es donen a les AAPP queden englobats en l’anomenat Projecte Territori. Després que la Generalitat impulsés el PNJC, tots els consells comarcals del país van començar la creació dels seus plans de joventut. A més, va aportar un enfocament diferent de les polítiques de joventut, que es van basar en l’estil del PNJC. Si el 2001 hi havia 41 Plans Comarcals i 40 de locals, el 2003, continuaven els mateixos en àmbit comarcal, però n’hi havia 226 de locals. Els diners que destinava la Generalitat a polítiques juvenils delegades a les altres AAPP eren 796.978 €, mentre que el 2003, per la mateixa finalitat es van destinar 2.584.672 €. El que significa que la quantitat s’ha triplicat en set anys. Els diners que la Generalitat dóna a les AJ formen el Projecte Jove. A part d’ajudar a les associacions, es fomenten els Fòrums Joves. Fins a març del 2003, un total de 9700 joves han participat en més de 100 fòrums. Si el 1998 a les AJ se’ls donaven 2.009.159€, el 2003 aquesta quantitat era de 4.130.364 €. Pel què fa els Fòrums Joves, el 2000 n’hi havia 5 i el 2002, 63. Si al 2000 hi participaven 222 joves, el 2002 van ser un total de 3.257. 6. QUÈ DIU EL PNJC SOBRE L’ASSOCIACIONISME JUVENIL? El Pla valora molt positivament la feina feta per les AJ en el desenvolupament de l’activitat democràtica al nostre país. Van ensenyar a molts el concepte de viure en democràcia. Però la democràcia dintre el món de les AJ té certs problemes com és la variació del president o de l’encarregat en molt poc temps. A més, molts s’enfronten per primera vegada en la seva vida a fer-se càrrec de l’organització d’un grup. És aquí on cal enfocar algunes de les ajudes i és un dels temes que el Pla vol afrontar. Les AJ es valoren per la seva independència però tot i això, necessiten rebre ajuda dels projectes creats per ajudar-les. Un dels grans problemes que tenen les associacions i en especial les juvenils, és que falten diners per fer dur a terme les activitats. Per això, dintre el Pla es plantegen una sèrie de mesures per millorar el finançament de les AJ.

�

32

Cal també que les AJ tinguin una abundant i important presència en tot el territori, perquè totes les zones es puguin beneficiar dels avantatges que suposen les associacions. Per tant, s’impulsen els Consells Locals, com a mesures per promoure l’associacionisme juvenil en zones on no abunda i enfocar i solucionar el perquè no funciona el tema de les associacions a la zona. I a més, al haver-hi el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, cal tirar-lo endavant i potenciar-lo. La seva estructura de decisió i l’organització li ofereix la possibilitat de comunicar-se tant amb la Secretaria General de Joventut com amb totes les AJ que tenen presència al territori. Per tant, podem dir que les polítiques de joventut que preveu el pla, es resumeixen en tres objectius, que són:

• Foment de les entitats i associacions juvenils. • Foment de la participació dels joves en associacions diverses. • Foment del paper integrador i interlocutor del CNJC.

33

1. INTRODUCCIÓ El Projecte de Govern és el programa d’actuacions que té previst dur a terme la Generalitat de Catalunya dintre el món juvenil. És un pla que dóna el suport econòmic al PNJC, però que no es podia entendre sense aquest últim. Per a dir-ho d’una altra manera, es el que posa els diners i converteix en realitat el què s’espera del Pla Nacional. 2. EL PRESSUPOST I EL SEU REPARTIMENT El projectes està valorat econòmicament amb més de 338 milions d’euros, el que suposa un increment del 36% respecte l’any anterior. Aquest increment es nota més elevat en temes com l’habitatge i en segon terme ens els de treball educació i cultura. Tal com mostra el gràfic, la política que ha pujat més és la de l’habitatge, que tot i això ocupa el tercer lloc en despesa, per sota del treball (135,3 M EUR) i l’educació i cultura (95,7M EUR). L’habitatge jove li suposa a la Generalitat una despesa de 84,5 M EUR. La resta de diners es destinen a polítiques de salut (11,6 M EUR), participació (7,5 M EUR) i d’impuls del PNJC (3,5 M EUR).

Pel que fa al nombre de programes que porta a terme l’equip de govern relacionats amb el PNJC, el més elevat és el d’educació i cultura, on es fan fins 98 plans especials, per sota queden els 47 de treball, els 30 de salut i els 29 per participació. Aquí sorprèn trobar-nos que en matèria d’habitatge només hi ha 6 plans. L’última posició pel què fa al tema se l’emporta l’impuls al PNJC, amb un total de 4 plans.

34

3. COM ES COORDINA EL PROJECTE DE GOVERN? Per dur a terme el projecte, es pren com a base el criteri de transversalitat, que suposa la implicació de tots els agents que participen en el disseny i la implantació. Però perquè aquest PNJC arribi a tothom cal molt més que la implicació dels 13 departaments de la Generalitat, cal que Consells Comarcals i Ajuntaments d’arreu decideixin col·laborar. Els avantatges que suposa aquesta coordinació són:

• Millor anàlisi de la realitat juvenil, a partir de les aportacions que fan altres institucions des d’uns altres punts de vista, que permeten ajustar-se més a la realitat juvenil.

• Més eficàcia, en el grau d’assoliment dels objectius establerts. Es reparteix millor la feina: no hi ha dues entitats treballant en el mateix i tampoc es deixen temes per cobrir.

• Més eficiència en el grau d’optimització dels recursos, amb un millor aprofitament dels mitjans que té cada entitat per fer accions a la vegada.

• Més sensibilitat a l’hora d’impulsar polítiques de joventut, ja que s’ha d’entendre com una.

Els mecanismes de coordinació són els següents: 1. Paper coordinador de la Secretaria General de Joventut 2. Equip de coordinació del PNJC 3. Grups de Treball Territorial 4. Consell rector del PNJC. 5. Relació amb el Consell Nacional de Joventut de Catalunya

(CNJC) 6. Acció conjunta amb el teixit associatiu juvenil. 7. Impuls als Fòrums Joves 8. Grups de Treball Interdepartamental 9. Acord del Consell Executiu per a la sistematització de l’acció de

govern en polítiques de joventut. 10. Aplicació informàtica del Projecte Govern 11. Coordinació amb els plans interdepartamentals vigents 12. Coordinació entre els diferents departaments per a la

implantació del Projecte de Govern. 4. CRITERIS PER A LA DEFINICIÓ DELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ Després de tenir la idea de cap a on s’ha d’encarar el Projecte de Govern, cal marcar unes pautes per saber què és i què no un programa del projecte a més de dir les característiques que cal que tingui. Els criteris queden marcats de la següent manera:

35

• Franja d’edat: es considera jove tot aquell d’entre 16 i 29 anys, per tant, els programes que s’inclouen en el projecte govern, han de dirigir-se a la joventut, ja sigui en temes específics o els que presenten un alt grau d’interès pels joves. Tot i així, hi ha alguns casos específics en què l’edat de jove s’allarga fins als 35, és el cas dels plans per a joves agricultors i ramaders i en altres es dirigeixen a menors de 16, com la gran majoria que impulsa el Departament d’Ensenyament.

• Es considera programa d’actuació tots els que atenen als objectius del PNJC. Un programa d’actuació que té un caràcter finalista o bé que es destinen a millores estructurals. Per tant, no hi queden incloses les competències bàsiques dels diferents departaments. La diversitat que puguin presentar aquestes actuacions depèn de l’organització que presenti cada departament.

• Per concretar el pressupost es té present que les dotacions econòmiques no porten les partides de personal, per salaris o les despeses generals que presenta cada actuació. A més, si un programa no va exclusivament destinat a un públic jove, es farà un càlcul sobre la incidència del programa entre els joves. Alguns programes porten una dotació pressupostària procedent d’altres institucions.

• Altres criteris que es segueixen són els de l’equilibri territorial, de cohesió social, els indicadors d’avaluació i la responsabilitat compartida amb altres departaments.

5. AMB QUÈ AJUDA EL PROJECTE A LES AJ? Tal i com ha quedat recollit en l’anterior apartat referit al PNJC, els diners que es reparteixen per a l’associacionisme juvenil dins del marc del Projecte de Govern 2003, es destinen a tres grans grups d’acció: Potenciació de les entitats i AJ (codi: 5.01.01)

• Suport a les entitats juvenils: convenis i subvencions Convenis i subvencions atorgats i signats per la Secretaria General de Joventut i les entitats juvenils per poder desenvolupar les activitats que fan durant l’any. L’indicador que es mesura és el de nombre de convenis i subvencions firmats. Partida pressupostària assignada: 3.930.499 €

• Programa de suport a les activitats desenvolupades per entitats juvenils Dóna suport a les activitats juvenils que es fan amb menors de 18 anys i el seguiment del grau de compliment de la normativa reguladora. Aquí hi trobem dos indicadors: el nombre d’activitats notificades i el nombre de participants. No té una partida del pressupost assignada fixa.

36

• Cens d’entitats juvenils És un cens que possibilita el coneixement de la realitat de l’associacionisme juvenil d’una manera permanent. L’indicador important és el del número d’entitats que estan censades. Al igual que l’anterior, aquest programa no té partides fixes.

• Subvencions a entitats juvenils per a activitats cíviques i socials. Aquestes subvencions es convoquen anualment amb l’objectiu de promoure les activitats de caire cívic i social de les AJ sense ànim de lucre de Catalunya. Partida pressupostària assignada: 1.081.625 €

• Ajuts a associacions d’estudiants universitaris per al desenvolupament d’activitats científiques i culturals Tenen dos objectius: fomentar les activitats d’aquest tipus, ja que relacionen l’estudiant amb el món del treball i el seu futur laboral i també subvencionar l’assistència a congressos científics i humanístics per als estudiants associats. Partida pressupostària assignada: 30.050 €

• Exposicions i jornades de reflexió Conjunt d’exposicions i jornades que reflexionen sobre els joves amb la participació dels agents implicats. Les jornades són un punt de trobada entre aquests agents i han de permetre desenvolupar projectes innovadors. Els indicadors són el núm. d’activitats organitzades i d’assistents. Partida pressupostària assignada: 80.369 €

• Participació en el Festival de la Infància i la Joventut Consisteix en ajudar a les organitzacions que vulguin intervenir en el festival. Partida pressupostària assignada: 145.700 €

• Suport al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ajuda a aquest organisme que està molt lligat a les AJ de Catalunya (per a més informació, veure apartat dedicat al mateix). Els indicadors que hi ha són el grau de reconeixement social de l’associacionisme juvenil i el nivell d’interrelació entre el Consell i la Generalitat. Partida pressupostària assignada: 288.500 €

Per tant, podem dir que el Projecte Govern té una despesa pública en el món de l’associacionisme juvenil de:

5.556.743 €* 924.564.241 ptes.

* Cal afegir-hi les despeses variables

37

La Secretaria General de Joventut depèn del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. 1. ORGANIGRAMA L’organigrama és el següent:

(Imatge procedent d’un fax, d’aquí es deu la mala qualitat dels logotips i escrits).

38

2. LES AJ DINTRE LA SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT Dintre l’organigrama, hi trobem que sota els sots director general, hi ha una secció coneguda com a Servei d’Associacionisme, de la que n’apareixen dues ramificacions: la secció de suport associatiu i la secció de dinamització del món associatiu. Paral·lelament, l’organigrama del servei d’associacionisme és el següent: A continuació es mostren les directrius dels diferents temes que apareixen en l’esquema que interessen més de cara al nostre treball:

39

40

1. INTRODUCCIÓ El CNCJ és la plataforma no governamental que aplega les principals entitats d’àmbit nacional i els consells territorials de joventut. El CNJC promou els interessos dels infants i la gent jove a la societat catalana i davant els poders públics. El Consell és membre fundador del Fòrum Europeu de la Joventut. 2. OBJECTIUS

• Fomentar les AJ i en general, la participació democràtica. • Fer de pont entre els joves i els poders públics per facilitar la

millora de la situació juvenil en tots els àmbits. • Promoure les relacions entre les entitats juvenils. • Projectar, a nivell internacional, l’activitat del moviment associatiu

juvenil català. • Elaborar o encarregar informes i estudis sobre matèries

relacionades amb joventut. 3. ESPAIS DE PARTICIPACIÓ I DECISIÓ

• Assemblea general: es reuneix anualment i té la màxima representació de la voluntat del CNJC. Decideix les grans línies d’actuació, fa el balanç de la gestió anual i elegeix els membres dels òrgans de govern del Consell.

• Comitè executiu: reunió dels responsables de les entitats membres i és l’òrgan de consulta entre assemblees.

• El Secretariat: òrgan que desenvolupa el pla de treball aprovat per l’Assemblea general, que organitza diàriament el CNJC. Està format per un màxim de nou persones procedents de les entitats de ple dret del Consell. El seu mandat és de dos anys i no és reelegible.

• Càrrecs unipersonals: el president, el vice-president i el responsable internacional. S’escullen a l’Assemblea General.

41

4. LES ENTITATS DEL CONSELL • Entitats de ple dret: entitats formades per joves, amb base

associativa, de participació social i funcionament democràtic, les federacions o organismes coordinadors formats per tres moviments juvenils i que cap d’ells sigui membre del CNJC o bé les seccions juvenils d’altres entitats amb òrgans de decisió propis. Aquestes entitats han de tenir més de 300 afiliats.

• Entitats membres adherides: les que presten serveis a la joventut, els consells locals i territorials de la joventut i aquelles entitats que no compleixen amb tots els requisits per ser de ple dret.

• Entitats col·laboradores: organitzacions que no formen part del consell, però que tenen dret a paraula en temes relacionats amb el Moviment Associatiu Juvenil.

5. ESDEVENIMENTS I FETS EN ELS QUE PARTICIPA EL CNJC

• Línies de política juvenil • Pla Nacional de Joventut • Pacte per a l’ocupació juvenil a Catalunya • Interlocució amb les administracions • Activitat Internacional i de cooperació (fòrum europeu de la

joventut, consell d’Europa, Unió Europea • Cal dir també, que dintre la seva voluntat d’esdevenir un actor

social participa en diversos moviments socials emergents Catalunya, com per exemple la Comissió 11 setembre o diferents moviments que busquen alternatives a la globalització econòmica

6. L’ÀREA TERRITORIAL DEL CONSELL L’àrea territorial del CNJC, té la finalitat d’ incentivar i dinamitzar les polítiques juvenils que es porten a terme al territori i que les AJ participin, o si més no, coneguin, tot el què es fa al seu voltant i els afecta. Es creen Juntes d’associacions, consells de joves, reunions amb les AJ perquè s’involucrin en el tema... És important dir que el Consell no té contacte amb cap associació ni entitat pública de la comarca del Ripollès.

42

ENTREVISTA A GERARD COLL Tècnic territorial del CNJC

1. Quina relació s’estableix entre el Consell i els Ajuntaments? L’àrea territorial del CNJC té l’objectiu de dinamitzar la participació al llarg del territori català. Hi ha dues vies per començar a actuar a una població: que ens avisin les mateixes entitats per tal que les assessorem o que l’Ajuntament, a través de la regidoria de joventut es posi en contacte amb nosaltres. En aquest darrer cas ens reunim amb el o la regidora i el o la tècnica de joventut veiem quina és la situació els fem una proposta d’actuació per tal de potenciar l’associacionisme i, especialment, la coordinació associativa en forma de consells locals de joventut. Tot i això nosaltres som una plataforma d’associacions juvenils independent i el nostre espai “natural” de relació és amb les entitats de base, la relació amb els Ajuntaments és col·lateral. En aquest sentit la tasca d’assessorament als tècnics i regidors específicament la realitzen altres institucions públiques com Secretaria General de la Joventut (SGJ), les Diputacions, els Consells Comarcals o les entitats municipalistes com l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) o la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). 2. Creus que la feina que fa el Consell és coneguda? El CNJC no té la vocació de ser conegut per tots els joves de Catalunya sinó que pretén ser un pont de diàleg entre les associacions i consells locals i l’Administració. A nivell institucional el CNJC és prou conegut (sempre es pot millorar) tant a nivell de tècnics de joventut com de regidors degut a la nostra tasca de col·laboració amb SGJ, alguna diputació i l’ ACM i la FMC. No ens proposem que tot jove sàpiga quina feina fem al territori sinó que el que volem és que si un grup d’associacions té conflictes amb l’Ajuntament i vol coordinar-se per crear un consell local de la joventut sàpiga que pot recórrer a nosaltres ja sigui a través del seu Ajuntament, d’alguna de les institucions amb les que col·laborem o a través de les seves Federacions. 3. Quina zona del territori és més participativa, sense contar Barcelona? Més que zones té més sentit parlar de tipus de municipi, i en aquest sentit està clar que els municipis a partir d’uns 20.000 habitants solen tenir un teixit associatiu més sòlid. Tot i això depèn molt del tipus de població i els antecedents de participació: a vegades trobes pobles relativament petits molt dinàmics i ciutats que no tenen gens de dinamisme... 4. Quines són les principals dificultats per les Associacions juvenils? El relleu generacional, la burocràcia de l’Ajuntament, aconseguir finançament estable... Al document 186 propostes, hi ha un recull de propostes per millorar la situació de les associacions juvenils.

43

7. ANÀLISIS DEL DOCUMENT “186 PROPOSTES PER A L’ASSOCIACIONISME JUVENIL PER UNA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA” Aquest document pertany a la col·lecció Xarxa jove núm. 2, editat per al CNJC. Aquest conjunt de propostes queden englobades per àrees específiques:

1. Criteris generals 2. Millora de la relació del Món Associatiu Juvenil (MAJ) amb les AAPP 3. Suport al moviment associatiu juvenil 4. Locals i equipaments 5. Fiscalitat i legislació 6. Relació del MAJ amb el món empresarial 7. Relació de l’escola amb el MAJ 8. Participació estudiantil 9. Relació dels mitjans de comunicació amb el MAJ 10. Millora de la gestió de les entitats i de la formació 11. Reforma dels partits polítics i de les lleis electorals 12. Estudis 13. Cooperació juvenil internacional 14. Moviment associatiu juvenil, ecologia i mobilitat 15. El MAJ: eina d’incorporació social 16. Poder per al CNJC 17. Feminitzar el MAJ

A continuació, es ressalten les propostes generals i les més destacades de cara a aquest treball.

• Objectiu 1: detectar mancances i problemes en les polítiques de joventut que fan les AAPP i proposar alternatives o complementàries.

• Objectiu 2: detectar possibles vies de millora en el funcionament de les associacions de tal manera que puguin ajudar a incentivar la participació.

• Cal anar més enllà en la democratització de la presa de decisions.

• Cal un reconeixement més important del paper que fan les associacions la societat en general i especialment en el món juvenil.

• Cal que els recursos arribin a tot arreu per aconseguir un equilibri territorial, ja que no totes les AJ es poden trobar en grans nuclis de població.

• Fa falta que s’estableixi una regulació legislativa en els Consells de Joventut.

• Definir un model català de relacions entre l’Administració i les entitats juvenils.

• Cal un nou contracte entre els poders públics i el món associatiu.

44

• Que hi hagi un repartiment de deures més equitatiu entre les AAPP i les AJ.

• Cal flexibilitzar i agilitzar els tràmits per la creació d’una AJ i el seu desenvolupament.

• Reformar urgentment la funció pública, i que aquesta es basi en la confiança.

• La creació d’un codi ètic de l’AP respecte a la participació. • Fa falta transparència en els mecanismes de presa de decisions

de l’Administració • Que les subvencions siguin clares i transparents, que no hi hagi

interessos entremig. • Cal replantejar l’enfocament dels plans d’ocupació del MAJ • Organitzar plans de promoció juvenil • Repassar més sovint els convenis que es signen. • Que s’usin els espais de les escoles en hores no lectives per a AJ

o altres entitats que ho necessitin. • Tenir més en compte les iniciatives que puguin tenir AJ i

persones individuals, més enllà de les de tipus institucional. • Calen més estudis sobre el MAJ a Catalunya. • Conèixer millor els mitjans econòmics del MAJ, especialment els

seus per fer quadrar els números. • Fer un estudi sobre el pressupost que destinen el global de les

AAPP a les AJ i al MAJ. • Reivindicar la importància que té el MAJ per no aïllar a ningú de

la societat, especialment les persones que pertanyen a grup amb risc d’ exclusió.

• Cal que es continuï recolzant tant o més els projectes de gestió sostenible (tan medioambiental com social)

45

46

1. EL RIPOLLÈS: UNA COMARCA VELLA

Homes

Edats

Dones

3 [95-...] 26

43 [90-94] 114

155 [85-89] 306

358 [80-84] 531

609 [75-79] 802

783 [70-74] 876

782 [65-69] 924

621 [60-64] 674

737 [55-59] 741

906 [50-54] 812

963 [45-49] 876

965 [40-44] 954

946 [35-39] 920

907 [30-34] 755

945 [25-29] 912

915 [20-24] 818

700 [15-19] 611

520 [10-14] 496

454 [5-9] 423

442 [0-4] 419

12754 TOTALS 12990

25744

(any 2001) Font: Institut Nacional d'estadística

Aquesta és la piràmide de població de la comarca del Ripollès a

data del 2001. Es pot apreciar que el nombre de persones que neixen és molt inferior, per exemple, a la franja de 65 a 69 anys. El grup que s’inclou entre els joves, de 15 a 29 anys d’edat representa un total de 4901 persones, el 19,08% del total, una xifra molt inferior al que cal per mantenir la regeneració generacional. A més, també és important mostrar com hi ha un gran nombre de pensionistes, on quasi la meitat cobren sota el salari mínim. Per tant, el Ripollès afronta una nova etapa, on cal que les decisions es prenguin el més aviat possible, perquè com més es tardi, més complicat serà tirar endavant la comarca en el futur.

47

2. SER JOVE EN UNA COMARCA ENVELLIDA A continuació mirarem a partir de dades de l’Observatori Català de la Joventut suficientment representatives per fer una radiografia sobre els joves residents a la comarca. Dades generals: Es preveu que el 2010 hi ha hagi un total de 3537 joves, el què suposa un 13,4% de la població total (actualment representen el 19%), el què suposaria que entre el període 1998-2010 la població davallés en un 6,3%. Migracions: el saldo total (resta d’immigracions i emigracions) és negatiu en -31, mentre que en la província de Girona el resultat és positiu en 879 persones més. Al Ripollès, l’any 1999 un escàs 0,9% dels joves eren de procedència estrangera, quan a Catalunya el percentatge s’arriba quasi a doblar. Escolarització als 16 anys: ha augmentat en un 1,7% respecte els inicis de la dècada dels noranta. Coneixement del català: quasi bé tothom entén el català i un 99,2% el parla, les xifres disminueixen a l’hora de saber-lo llegir i un pèl més quan s’ha d’escriure. Tipus i nombre de contractes: aquí queda molt clar la precarietat del món laboral. Dels 2.529 contractes registrats en la població juvenil, un total de 2064 eren temporals. És a dir, que un 81,6% dels joves que treballen estan de forma temporal. Atur: aquí trobem una data positiva, ja que l’any 2001 va baixar un 47% respecte l’any anterior, tenint present que l’anterior havia pujat un 122,2% respecte el 1999. Feines que més fan: la gran majoria treballen com a operadors d’instal·lacions de maquinària i muntadors en un 20,7% del total. Ja a major distància hi ha els artesans i treballadors qualificats del sector industrial i constructor, treballadors de serveis i venedors de comerç i sent tècnics i professionals de suport. Amb qui viuen? Un 77,2% dels joves de 15 a 29 anys viuen a casa seu i la resta ho fan ja emancipats. Nombre d’entitats juvenils: el 2001 n’hi havia 14, el què suposa una associació per cada 369,9 un nombre força més elevat que el de Catalunya on n’hi ha una per cada 676 habitants. Per tant, vol dir que hi ha moltes AJ pel nombre d’habitants que tenim. Tipus d’entitats: 10 de les 14 AJ estan inscrites com a educadores en el lleure, la resta queden dividides en diferents grups. PIJ: a la comarca hi ha un total de 2 punts d’informació juvenil, és a dir que en correspon un per cada 2588 habitants, una xifra molt inferior a la catalana, on n’hi ha un per cada 5455 joves.

48

3. POSSIBLES RESPOSTES A POSSIBLES PREGUNTES SOBRE LA SITUACIÓ DELS JOVES AL RIPOLLÈS

Però, per quins motius passa aquest fet? No és només que hi hagi

pocs naixements i que incrementi la qualitat de vida i, com a conseqüència, hi hagi més vellesa. Els joves es veuen obligats a cursar la immensa majoria d’estudis de grau superior a fora, i com a màxim es pot cursar algun cicle de grau superior en l’únic IES de batxillerat que hi ha a la comarca. És a dir, la formació superior s’ha de buscar a fora: i a vegades l’atracció del què hi ha més enllà fa que molts no tornin a la comarca mai més. Però, malauradament, encara hi ha més, tot i que hi hagi tanta formació, pot absorbir la comarca tots els joves que surten al món laboral? La veritat és que no. Per exemple, com podem col·locar a 4 veterinaris o a 4 periodistes o 10 mestres? Per obrir-se camí en la vida, molts joves es veuen forçats a abandonar la comarca. Quan els joves estan aquí, que els hi fa falta? Doncs, oci, llocs per sortir i esbargir-se. També demanen intimitat per poder desenvolupar la seva vida sense que demà ho conegui massa gent. A vegades, molts tenen la sensació de que són sempre els mateixos als mateixos llocs. També demanen més activitats i més suport per part dels ajuntaments, no només de caire lúdic, sinó que mostrin preocupació pel seus problemes. Es pot evitar aquest flux migratori? En part, perquè no tothom està disposat a quedar-se a la comarca per sempre, però sí que es pot ajudar perquè sempre que hi hagi una feina s’ofereixi a algun habitant de la comarca. Cap a on ha de mirar la comarca? Doncs per sortir d’aquest forat, necessita l’ajuda de fora. Necessita millors comunicacions per què s’hi puguin establir noves empreses, perquè alguns persones hi puguin viure. També s’ha de mirar cap a les noves tecnologies, perquè creixin i augmentin projectes com el del Televall, la xarxa telemàtica de la Vall de Ribes que permet treballar des de casa gràcies a Internet. Cap al turisme i tot el que es pot explotar com a fet turístic, el romànic, el paisatge, la neu, el passat... La comarca pot encarar el futur i té capacitat per fer-ho, però la consciència de que cal arreglar les coses ja fa massa temps que hi és, el més important és redreçar el rumb el més aviat possible.

49

1. INTRODUCCIÓ El consell comarcal del Ripollès està situat al C/Progrés de Ripoll. En aquesta legislatura, dues persones compartiran la seva presidència: primer serà la socialista Fina del Pozo que donarà el relleu d’aquí a dos anys al republicà Miquel Sitjar. Aquest canvi es produeix després de molt temps en què la presidència era ocupada pel grup de CiU. En un principi, aquest fet no té perquè afectar molt, ja que els tècnics continuen desenvolupant la seva feina, ja que no hi són per la pertinença a un determinat partit, sinó perquè coneixen el tema que els pertoca. Una de les diferents àrees que existeix és la de Joventut i Cultura, on el seu cap, Amadeu Rosell ha tirat endavant diferents iniciatives des que fa poc més d’un any ocupés el càrrec, com per exemple una mostra de grups per tota la comarca, el Giramúsics, la creació d’una guia pel jovent etc. A continuació es reprodueix l’entrevista que es va fer a Amadeu Rossell.

ENTREVISTA A AMADEU ROSSELL Responsable de Joventut i Cultura del Consell Comarcal del Ripollès

Des de quan es fa càrrec del servei de Joventut i Cultura del Consell Comarcal del Ripollès? Jo me’n faig càrrec des de l’octubre del 2002. Jo vaig entrar aquí i vaig començar a obrir ordinadors i a partir d’aquí vaig començar a fer la meva feina. Quins són els seus objectius a càrrec d’aquest servei? Bé, els objectius una mica és dinamitzar la comarca amb el jovent i més que res el que em vaig proposar va ser de tirar endavant una sèrie d’activitats, unes que venen marcades des de la Secretaria General de Joventut que són unes directrius que ja es van organitzant i que ja venen marcades i que nosaltres fem extensibles a la nostra comarca i unes altres, que ens proposem nosaltres des del Consell Comarcal i que s’engloben en el pla comarcal, que ara es fa cada any, però segurament aviat serà cada dos. És un pla que nosaltres fem i on hi reflectim els nostres objectius que volem complir. Un cop redactat a principis d’any, es porta la Secretaria General de Joventut i decideixen si l’aproven o no. I a partir d’aquest pla, un cop amb el seu vist-i-plau, es comença a desenvolupar. La resposta que rep del jovent és bona? Bé, jo et parlo de fa poc, i penso que per donar una mica de conclusions necessito més d’un any. Però, per exemple el que jo estic fent, com és el cas del Giramúsics, que es una cosa molt directa amb el jovent a tingut un èxit espectacular, o sigui, molta resposta. Jo entenc que el jovent sempre respon; el difícil és donar-li allò que ell vol. En el moment que saps el què vol, la resposta és bona. Jo des de fa 35 anys que treballo amb jovent sempre he tingut molt bona resposta, sempre que encertes, és clar. Si realment encertes, estan disposats perquè els hi convé, els hi interessa. El difícil, ja et dic, és encertar-la.

50

El Giramúsics es repetirà? Sí, sí, evidentment! Giramúsics es repetirà perquè ha tingut un èxit espectacular i ara encara s’ha d’acabar amb un concert el dia 27 aquí a Ripoll i després editem un disc amb cançons de tots els participants i després farem una festa, que també vol dir més gent i penso que ha estat molt bé. Quines activitats són les han tingut més èxits ens els últims temps a la comarca? Doncs aquesta del giramúsics ha tingut una rebuda molt bona. També estem engegant la recerca etnogràfica i que de moment he fet unes xerrades amb els instituts de la comarca, però també té bones expectatives. També l’anem de festa amb bus, el programa de ràdio i n’estic content. Però per tenir una valoració ,és exacte he d’esperar un temps i veure com evoluciona. En què consisteix la recerca etnogràfica? És un programa que he plantejat aquest any. Nosaltres tenim una tradició popular de fa molts anys. Abans la gent ho transmetia de generació en generació oralment. Això avui s’ha trencat, ningú explica històries a casa, ningú canta cançons, perquè tens la televisió i mil coses. Per tant, tot aquest patrimoni que tenim s’ha tallat. No és que s’hagi perdut però s’està perdent. Llavors el que jo intento ara és recuperar-lo, proposant en els instituts, en els professors de català i de música bàsicament. Es tracta de fomentar la recerca. Donaríem a cada alumne unes fitxes amb una cassette i que anessin a casa seu a veure una tieta, un amic, un avi... que saben alguna història per exemple i que ho puguin recuperar, completant la fitxa, explicant on van aprendre la història, la cançó, perquè la cantaven... La proposta ha tingut molta acceptació, però és clar, fins que no s’hagi portat a terme... Però ara imagina’t que el jovent portin cançons i coses. Des d’aquí ho triaríem, ho escriuríem amb partitures i les corregiríem. Posteriorment intentaríem publicar-ho, el què vol dir tenir diners per fer-ho, i ho tornaríem al Ripollès. Tot aquest bagatge de tradició i cultura després el tornaríem escrit perquè es treballi a les escoles. Com funciona la xarxa juvenil al Ripollès? Al Ripollès funciona des d’aquí al Consell Comarcal, que funciona com a seu mare i després hi ha dues seus de joventut a Ripoll i Sant Joan que se’n diuen Punts d’Informació Juvenil (PIJ) que funcionen autònomament. Després si nosaltres creem un pla comarcal d’actuacions ells també han de fer un pla local d’actuacions de cara al jovent. Ens presenten els seus projectes on mostren les línies a seguir i els objectius que es proposen i després els passem a la Secretaria General de Joventut. S’aproven al gener i després es donen unes subvencions perquè ells puguin desenvolupar el pla. Això va molt bé, perquè des del Consell no tenim accés directe amb el jovent. En canvi, a Ripoll que tenen un casal a la Sala Eudald Graells, on també hi ha un grapat d’entitats i per tant tenen un contacte molt més directe. Ells tenen contacte amb la gent i podem fer activitats junts, com és el cas del Giramúsics. Fem reunions amb ells per tal que les decisions arribin i siguin més pel jovent. Com valora la feina de les AJ a nivell d’activitats organitzades? Jo penso que tot això si no hi ha AJ és impossible perquè costa arribar a una persona concreta. Per tant, les entitats engloben una sèrie de joves que munten activitats. El què passa, és que aquí a la comarca és difícil marcar una línia amb juvenils o no juvenils, perquè és una comarca de poca gent. Per exemple, a Llanars és difícil fer una gran associació de jovent, perquè senzillament no n’hi ha. A més, molts treballen o estudien a fora del poble i no hi són entre setmana. Per tant, és molt difícil trobar associacions estrictament de jovent; hi ha associacions de caire lúdic però no només estrictament de jovent. Per exemple, un club d’esquí hi ha molt de jovent, però també hi ha gent gran. Associacions estrictament juvenils les trobem majoritàriament a Ripoll i Sant Joan. En aquest llocs és un tema que funciona, però en general és bàsic alhora que complicat. Què es proposen fer des del Consell Comarcal amb les AJ en els pròxims anys? L’interès que penso que hi ha d’haver-hi és coordinar la comarca. Per exemple, jo sóc de Camprodon i moltes vegades no m’assabento del què passa a Ribes. És a dir, la comarca està molt repartida i molt aïllada i cadascú “fa la guerra” pel seu compte. El què em proposo és globalitzar les propostes, per exemple, Giramúsics és un intent de mostrar joves del Ripollès. És important doncs que es facin coses conjuntes i si no, que sigui participatiu. Un altre front serà el de les AJ, no amb subvencions perquè no és pas que en sobrin, doncs amb ajuda, com també el programa de caire tradicional, “Arrels”, on s’han fet unes sèrie de cursos dedicats al jovent i de caire cultural-tradicional: cuina, bastoners, geganters, grallers...

51

Com veu la joventut de la comarca? Jo la veig molt bé. Per mi és fantàstica: col·laboren molt en les coses, actuen amb molt de civisme i respecte. És molt bona. El problema és que per estudis o feina la comarca té una fluctuació de jovent molt gran i llavors moltes vegades veus que una cosa va bé perquè dos ho tiren molt endavant, però llavors aquests dos marxen a estudiar a fora i després aquell grup que feia tant, decau una mica. Aquest és el problema bàsic. La joventut de què es queixa? Es queixa de que s’han de fer coses, que en part tenen raó i en part no, perquè crec que es fan forces coses. El què a mi em sembla és que ens falta una mica de pluralitat per fer les coses, és a dir, la gent és com molt monotemàtica. Per exemple, parlem amb música: a mi m’agradaria que la gent escoltés tot tipus de música, no és culpa seva, és que no han rebut l’educació correcta en què els hi agradés tota música. Quan dic monotemàtic vol dir que si els agrada una cosa, van per allò. Pots fer un curs de gralla i et diguin que de què vas. M’agradaria que la gent no n’és tant a la seva. Segons vostè, què s’hauria de fer perquè el jovent no marxés de la comarca? Això és la pregunta del milió! Evidentment que tingués recursos per quedar-se, és la mare dels ous a nivell d’estudis i de feina. L’oferta és bàsicament de turisme i vol dir que molta gent no troba la seva feina. Però creu que una universitat a Ripoll...Home, costa, però tot és problema econòmic. Però és clar hi ha gent de comarca que té que fer uns desplaçaments increïbles amb unes despeses importants i seria molt interessant. Però solucionar els estudis seria molt important. Quines iniciatives té previst dur a terme en els pròxims temps? Bàsicament fer activitats culturals i de jovent amb els pocs recursos dels que es disposen. Pensa que tot està limitat, però s’ha de fer comarca i que la gent participi en les idees dels altres, hi ha gent molt bona amb molt bones idees, però queda reduït a molt poca gent perquè es desconeixen força les coses. També engeguem una pàgina web que serà important perquè és el futur.

2. DIFERENT FEINA FETA LA GUIA DEL JOVENT DEL RIPOLLÈS Aquesta guia és una novetat a la comarca. Consisteix en recollir gran quantitat d’informació que és d’interès per als joves de la comarca. Comença fent una introducció de cada poble. Després hi ha l’anomenat Índex Groc, que recull entitats i serveis, seguit de l’apartat Forma’t i Informa’t on es dóna informació precisament sobre això: escoles, autoscoles, acadèmies, escoles de música, de natura... Els tres darrers blocs són el del serveis a la joventut, el T’interessa saber amb informació variada que va des de rutes fins a refugis de muntanya... i finalment el que es coneix com Informació General amb adreces web, bibliografia. GIRAMÚSICS Els diferents grups de la comarca que comencen van tenir l’oportunitat en els darrers mesos de donar-se a conèixer amb uns concerts que es van anar fent fins a l’estiu i que han acabat amb l’edició d’un compacte. La iniciativa ha estat qualificada com a èxit i tindria una “segona part” l’any que ve.

52

1. EL PIJ: EL CENTRE CÍVIC El Centre Cívic de Sant Joan de les Abadesses està destinat principalment a la dinamització comunitària. És un equipament polivalent creat per a impulsar activitats amb la finalitat de treballar pel desenvolupament social, cultural, esportiu i lúdic, la promoció de la vida associativa i la participació dels ciutadans santjoanins. Hi poden accedir persones físiques i entitats sense ànim de lucre. Els principis d’actuació que són l’eix bàsic del centre són:

- Treball educatiu contemplar l'educació com a eina de millora de la persona en tots els àmbits de la vida, que inclou l'educació més formal i la més lúdica.

- Treball coordinat amb les entitats, els altres ens municipals i comarcals i grups poblacionals per tal de valorar i millorar la situació actual des de la mateixa comunitat, potenciant en tot moment el treball en comú.

- Potenciar les persones, les seves possibilitats, visions, idees, interessos, suggeriments.

- Atendre la diversitat, cada cop més present i enriquidora si s'aprofiten les diferents potencialitats.

- Innovar, cercant en tot moment el progrés de la comunitat així com la seva participació.

En el Centre Cívic de Sant Joan de les Abadesses s'hi concentren serveis i espais diferenciats que li donen identitat pròpia. El Centre Cívic és doncs, a més d'un equipament de dinamització comunitària, un espai on s'ubica el local d'entitats, el Punt d'Informació Juvenil del municipi.

El Punt d’Informació Juvenil de Sant Joan de les Abadesses (PIJ) es troba en el mateix Centre Cívic de la població. Està situat a la part dreta �

53

del local, on s’ubiquen la majoria dels serveis i en l’espai reservat també a l’atenció a totes les persones del municipi

Imatge de l’interior del centre cívic de Sant Joan de les Abadesses

En el marc de la dinamització comunitària i dels principis d’actuació d’aquest equipament sorgeix la necessitat d’oferir una atenció a una franja de població essencial pel desenvolupament de la vila: els seus joves. A més es planteja la importància de posseir una informació àmplia, objectiva i actualitzada com a condició per a una actuació més correcta en tots els camps de la societat.

En el PIJ hi arriben informacions de temes variats i de diferents procedències: fulletons, revistes, cartells, materials didàctics, CDs explicatius, vídeos, etc. adreçats principalment a la població jove. La majoria d’informació de la que es disposa presenta iniciatives, activitats (formatives, lúdiques, culturals, etc.) i projectes d’arreu de Catalunya tot i que, en algunes ocasions, també els fan arribar materials d’altres punts del territori.

L’espai destinat a l’autoconsulta es troba doncs en la mateixa sala del Punt d’Informació Juvenil, al fons. Allà s’ubiquen una sèrie de prestatgeries amb el material informatiu sobre els temes que recull el PIJ, una àmplia taula per poder revisar llibres, tríptics i d’altra documentació. Just davant de les prestatgeries hi ha una taula amb l’ordinador amb connexió a internet.

El Servei d’autoconsulta està pensat per totes aquelles persones que prefereixen revisar elles mateixes les informacions i analitzar-les amb més tranquil·litat, anant directament a aquells aspectes que els hi resulten més interessants. De tota manera, la persona encarregada d’aquest servei pot orientar i assessorar a tot aquell que ho necessiti per tal d’agilitzar la recerca de l’usuari/a.

54

ENTREVISTA A SÒNIA ARIÑO Centre cívic de Sant Joan de les Abadesses

1. Què és el Centre Cívic de Sant Joan de les Abadesses? És un equipament municipal destinat a la dinamització comunitària això és que no només va destinat a la gent jove sinó a tota la població de Sant Joan de les Abadesses. Ens referim al seu desenvolupament social, cultural, lúdic per a tots. Però molts dels que venen són joves. 2. D’on sorgí la idea i quan començà a funcionar? Això va ser un encàrrec de l’ajuntament del municipi a una cooperativa que es deia Escalé, que porta projectes de serveis socials, de lleure de comunicació i va rebre l’encàrrec de dinamitzar el centre cívic. Això es fa a partir d’un projecte de la Unió Europea anomenat Ocupació, Educació i Lleure. El projecte es va iniciar el desembre de 1999 i estava previst que durés no més d’un any, però en vista de l’èxit s’ha allargat. Es va inaugurar el juliol del 2000. 3. Per quins principis d’actuació es regeix? Quan es va començar el centre cívic, l’ajuntament es va marcar cinc principis d’actuació, a partir de l’anàlisi del poble, del què es necessitava i es van marcar.. • El treball educatiu, educació formal, en el lleure, per gent gran. • Coordinar tot el moviment santjoaní per fer front als diferents problemes. • Potenciar les persones: possibilitats, visions, idees. • Entendre i atendre la diversitat: les seves necessitats, el què volen fer. • Innovar en totes les accions que es duen a terme. 4. Quin any va néixer la idea del PIJ de Sant Joan? El Centre Cívic va néixer del projecte del 1999 i el PIJ va sorgir de la necessitat de crear una atenció especial per un col·lectiu que és la gent jove. Per fer això, es va començar amb un projecte que es va iniciar el 2001 i el 6 de març d’aquest any s’aproba i forma part de la xarxa de serveis d’informació de Catalunya. 5. Com es va dur a terme?

Va sortir una convocatòria de la secretaria general de Joventut per a la creació de Punts d’Informació Juvenil (PIJ), vam fer un projecte i ens el van aprovar. 6. Quins van ser els principals entrebancs?

Per a la creació del PIJ es podia disposar d’una infrastructura nova perquè feia o ja hi havia el centre cívic fet. També hi havia una tècnica i es va tractar una mica de tenir més material d’informació, les cartelleres i les prestatgeries. Va ser força fàcil al cap davall. A més gràcies al bon funcionament de la xarxa juvenil ens arriba puntualment molta informació. 7. Com es valora el seu funcionament des d’aleshores?

Molt positivament perquè la informació està molt bé. A més, la connexió en xarxa permet disposar d’informació i et facilita molt la feina. 8. Es disposa dels recursos suficients pel manteniment del PIJ i dels seus serveis?

El recurs inicial per muntar el Centre Cívic, donat per la Secretaria de Joventut no va suposar cap problema, però cal continuar fent inversions, renovació dels ordinadors, increment del nombre que n’hi ha, més revistes... Jo crec que falten recursos per al manteniment.

9. Quins són els eixos principals del Pla Local de Joventut? Són exactament els mateixos que els del Pla Nacional, i després els hem adaptat, els eixos

més treballats han estat els d’educació i cultura, els de treball, accés a l’habitatge i participació democràtica, sobretot en el tema de funcionament.

10. Quines són les propostes que heu treballat últimament i quins resultats han tingut?

Hem treballat la borsa de treball, el servei d’orientació, la parada de comerç just, el suport a les entitats i ara estem creant una pàgina web.

11. Com valoreu la feina de les associacions juvenils a la població? La valorem positivament. Tot i que només n’hi ha dues específicament juvenils, les altres són

seccions d’altres de més importants. En el registre d’entitats n’hi tenim 30, però de joves específiques dues. Hi ha associacions on la majoria de gent es jove, però no colen inscriure’s com a jove, perquè sembla tancar la franja d’edat. El què fan es augmentar l’oferta d’oci i més en la nostra comarca.

55

12. Quina és la principal queixa que us trameten les associacions? La falta de finançament econòmic. Per fer activitats calen quasi bé sempre diners. A més,

també els hi costa molt trobar un local de reunió, n’hi ha que tenen local concedit, però en van sorgint d’altres. El què es vol solucionar és això. Aquí et pots reunir, però no en pots disputar sempre.

13. Creieu que el jovent de Sant Joan es mou molt? Jo penso que un poble tan petit amb tantes associacions és prou significatiu. Que a totes les

activitats hi hagi tanta gent i el fet de les associacions que continuïn creixent. A més, sempre hi ha hagut facilitat per parlar amb polítics.

14. Creieu que teniu suficients zones per a que el jovent pugui dur a terme les seves activitats?

No, quan es va inaugurar el centre cívic va ser un gran avanç, però ara s’ha tornat a quedar petit, perquè es fan reunions, es fan classes d’anglès i jo crec que sí que en fan falta.

15. Quins són els propòsits de futur? Van molt lligats als polítics, ara s’està replantejant la feina. Mirar més per a les associacions i les seves propostes, crear més habitatges, la integració dels nou vinguts. També es comença a parlar de la ampliació del centre cívic, però encara s’ha de concretar.

2. EL PLA LOCAL DE JOVENTUT

El Pla de Joventut de Sant Joan de les Abadesses és un pla integral que recull totes les actuacions i programes adreçats als joves, que recull allò que, en definitiva, marca les línies bàsiques de les polítiques de joventut del poble.

Va ser l’any 2000 quan l’ajuntament va decidir tenir més present als joves amb la constitució d’un Punt d’Informació Juvenil, que funciona des del març del 2001. Així doncs el Pla Jove de Sant Joan de les Abadesses 2001-2003 va ser aprovat a mitjans de l’any 2001 com a document marc. A partir d’aquest moment, cada any es presenta un Pla Local de Joventut remarcant els programes més importants d’actuació, després de observar com s’ha dut a terme el pla anterior i plantejar-se nous reptes en funció de l’evolució del poble, la societat i dels joves.

Pel què fa el Pla Local de Joventut de 2003, es marca quatre noves propostes:

• Borsa de treball: continuació del programa iniciat l’any anterior. Té doble funció: oferir servei a les empreses i a tota la gent que vol llogar personal i serveix per a ajudar en la inserció laboral.

• Servei d’orientació laboral: va ajuntat amb el programa anterior. S’ajuda per crear un currículum, per saber com es tria el personal...

• Cicle de solidaritat: Curs de català per a no catalanoparlants, per ajudar a la integració.

• Plana Jove: crear dintre la pàgina web del Centre Cívic una secció on hi hagin opcions adreçades a la població jove.

56

1. L’AJUNTAMENT Tal i com ha passat al Consell Comarcal, després de les eleccions del passat mes de maig, hi va haver un canvi d’ajuntament, on el convergent Eudald Casadesús va perdre la majoria absoluta i va donar peu a que la resta de candidatures pactessin un equip de govern. La sorpresa va ser que tot i que es preveia que seria la candidata socialista la nova alcaldessa, el poble va decidir convertir en segona força política del municipi a ERC de la mà de Teresa Jordà, que passava dels 2 regidors de l’anterior legislatura als 5 que té ara. (El consistori en té un total de 17). La nova alcaldessa, té poc més de 30 anys, per tant, sap més sobre els problemes dels joves del poble i també en general. Molts dels vots de la republicana venien del vot de càstig a CiU per la seva política en l’última legislatura i per l’entrada de vot jove que va optar per aquesta formació política En el repartiment de regidories n’hi ha una, de Joventut i Festes que va anar a parar en mans d’Enric Pérez, del PSC Les dues persones citades van acceptar concedir una entrevista en motiu d’aquest treball de recerca.

ENTREVISTA A TERESA JORDÀ Alcaldessa de Ripoll

1. Hi haurà un canvi en la política de joventut després de l’entrada en el govern d’ERC i el

Pacte d’Esquerres? Doncs sí, perquè si no hi ha un canvi malament. L’ajuntament té un tècnic i una regidoria de joventut específica. Jo penso que fins ara el problema és que el tècnic s’ha vist desemparat per part de l’ajuntament perquè no hi havia planificació sobre el què havia de ser la política de joventut i una de les novetats que penso que aquest equip de govern d’esquerres és crear una idea clara per saber on es vol arribar amb joventut. S’ha creat un Consell de Joves, on s’agrupen totes les AJ, perquè entre totes es puguin encaixar coses. A més, nosaltres tenim clar que la cultura també s’ha de barrejar amb l’oci. Això vol dir que cal aplicar el Pla de Joventut Local i que es donin més zones d’ús i traient el màxim de les capacitats del tècnic. 2. Com valora la feina feta per l’antic equip de govern? Doncs no els hi puc posar gaire bona nota, perquè políticament el seu error ha estat entendre la joventut com organitzar el carnestoltes i la festa major. El tema de joventut comença des de trobar una feina digne, facilitar-los-hi l’accés al món laboral, donar-los-hi informació de tota mena, ajudar-los i bonificar-los per les seves iniciatives emprenedores. Per tant, jo penso que s’ha deixat molt de la mà de Déu. Joventut s’ha de mirar des d’una manera transversal i penso que no s’ha entès bé el missatge.

57

3. És difícil fer quadrar els pressupostos amb cultura i joventut? La cultura ja se sap que és deficitària perquè si muntes un museu mai ho recuperaràs, perquè entre personal i la construcció. Però hi ha d’haver cultura i jo penso que a Ripoll li fa falta molta força en aquest tema. En Joventut depèn de com s’entengui si s’entén com te l’acabo de definir, pot costar menys, perquè si parlem de bonificar les persones de menys de 25 anys perquè tinguin un habitatge o per muntar una botiga, és diferent. Això vol dir que toquem tots els temes i regidories i, per tant, queda més repartit. El problema continua sent el d’haver entès igual cultura i joventut. Llavors quan els regidors fan les seves propostes de cara als pressupostos, és més fàcil que els donem a serveis socials i no a joventut, perquè hi ha la visió de que el jovent passa de tot i no s’ho mereixen. L’equip de govern actual som més sensibles perquè els hi devem al jovent perquè han anat a votar i amb això cal tenir-ho en compte i després perquè durant molt de temps han estat menystinguts perquè durant molt de temps no hi ha hagut polítiques adreçades al jovent i això es nota perquè cada cop som menys, en part perquè aquí no podem absorbir tota la gent que s’ha format. Ara hem demanat a les universitats de Catalunya saber quants ripollesos han sortit formats en els últims anys per saber el nostre potencial de formació. Això serveix perquè si surt una feina del seu gremi siguin els primers en saber-ho i si estan interessats puguin tornar al seu poble. 4. Quines propostes volen dur a terme en matèria de joventut? El regidor de joventut té un projecte marc de quatre anys: és a dir, d’aquí a quatre anys, volem assolir aquests objectius. L’objectiu final és que els joves tinguin els espais adequats per desenvolupar les seves activitats de dia o de nit, un fet que va lligat amb les AJ. A més, la intenció es que sigui autofinançat pels mateixos joves, que en siguin una part adequada. També hi ha la idea de crear una escola d’arts, on es puguin desenvolupar malabars, tatuatges, ceràmica... Pel què fa al tema crear l’Oficina de Treball i Recerca que es dedicarà a saber el potencial dels ripollesos formats perquè es puguin facilitar a les empreses que ho demanin. Un altre tema és regular l’oci nocturn: fer-ho a polígons, a locals on es molesti menys als veïns. Alhora de fer el Pla General adequar unes zones per fer-hi locals. Però això seria una idea a llarg plaç, de moment cal donar vida al poble i això suposa ajudar a la gent que organitza coses. 5. La sala Eudald Graells està saturada d’activitats? La Sala Eudald Graells és una sala polivalent i mai millor dit, perquè a Ripoll ens ha servit per molt, però potser de masses i està poc definida. S’hi fan masses coses, però no està adequat ni per fer exposicions ni per fer concerts. Ha servit molt, però cal descongestionar-lo. Per fer-ho i haurà l’hotel d’entitats a la Crta. Barcelona i la Plaça coberta de la Lira: concerts, fires... I per això, hem de pensar el perquè els joves no se la sentin com a seva. Però, primer cal crear la necessitat i després l’espai i no al revés. 6. Observa cert “passotisme” entre els joves? Cal definir el què entenem per joves: jo crec que els més pessimistes i passotes son els de la meva edat, dels 25 als 30 anys, que no hem tingut gaires al·licients ni llocs per anar. Hem estat la generació que hem hagut de marxar a fora de Ripoll. Jo penso que hi ha gent de tot, però parlant com a col·lectiu hi ha molt potencial. El què passa és que el jove necessita que se l’escolti, però no té paciència. Quan et demana una cosa si no te recolzament passa i si se l’escolta i se l’incentiva jo penso que no hi ha passotisme. El que passa és que a vegades el passotisme el provoquem una mica entre tots, perquè el jove ja passa més de tot i si a sobre no se sent recolzat per la administració més propera que en aquest cas és l’Ajuntament, ell agafa la porta i marxa: el jove tornarà una vegada però no dues. Penso que més aviat hi ha certa il·lusió i que l’hem d’aprofitar, i d’això me’n vaig donar compte en les eleccions on, sense jutjar resultats, la gent jove va sortir a votar, afegit a la moguda de la guerra. A vegades el problema del passotisme no és tan dels joves sinó de la gent gran que es pot pensar que els joves passen de tot, el què passa és que ells no se’n recorden de quan van ser joves, salvant les distàncies. Aquesta manera d’actuar dels joves no és passotisme, sinó que s’ha demostrat moltes vegades que això no és així. Nosaltres volem demostrar que els joves són els que donen vida i fan coses per al poble, com també ho fan les altres entitats.

58

7. Quin és el problema pels joves de Ripoll? Per a mi el més important és la feina i després l’ oci, perquè tots acabem anant als mateixos llocs. Hi ha gent que col·labora més, d’altres que menys, alguns marxen a fora, d’altres no surten... Però el principal problema és que la gent no es pot guanyar la vida a Ripoll i jo penso que a molta gent li agradaria treballar-hi. Però no és una gran ciutat que no pot oferir gaires serveis, però que en ves de tenir 10000 habitants en podem tenir 14000. Però cal ajudar a la gent que vol treballar, especialment als emprendedors/autònoms jo penso que haurien de rebre suport de les administracions. 8. Té solució? Sí, però la solució passa per treballar molt, donar més feina, ajudar... I en el tema de la cultura i l’oci sí que té solució respectant a la gent que vol i té el dret a dormir. 9. Quina nota li posaria a les associacions juvenils del muinicipi? Jo crec que bona , perquè té molt mèrit que hi hagin AJ. El problema que veig jo és que sempre hi ha la mateixa gent a tot arreu. La nota seria molt alta perquè penso que no han tingut el recolzament suficient. A partir de com reaccionin ara, perquè volem que facin moltes coses i donar-los-hi suport. 10. Creu que tenen suficients diners per tirar endavant? No, no tenen gaire res. Jo, amb els tres grans col·lectius ripollesos: Rèkiem, Fangor i Ara, jo els hi he dit que facin un pressupost seriós i que el presentin a l’ajuntament on hi constin totes les activitats que volen dur a terme. Un cop fet això, tenir clar que moltes coses s’han d’autofinançar, però l’ajuntament ha d’arriscar al màxim perquè al cap i a la fi h guanyes que a Ripoll s’hi facin coses i que la gent jove surti i fins i tot vingui de fora. Però em sembla poc creatiu i difícil per establir relacions socials anar a parar en una discoteca. Això passa primer perquè hi hagi diners i després imaginació a l’hora d’organitzar activitats. 11. Quin és la principal queixa que rep de les associacions juvenils? Doncs que no se’ls té massa en compte i penso que és veritat. Les AJ han de ser totalment autònomes amb el suport de l’ajuntament. Cal donar-los-hi més responsabilitat, però les activitats pels joves les han de fer ells mateixos. Bàsicament doncs que falten diners i suport. 12. Com valora el consell de joves i els diferents òrgans juvenils de la població? Jo penso que està molt bé, perquè a vegades diferents AJ que treballen en el mateix àmbit en vés d’ajudar-se, es fan la guitza i això acaba perjudicant a tothom. Jo penso que el consell de joves ha de ser un òrgan que ho reguli i que els joves es donin compte de que els joves no són un col·lectiu poc tingut en compte. Perquè això no passi, cal que anem junts i que demostrem que fem més coses que el botellón i que quedi clar que els que d’aquí 20 anys hauran de dur endavant aquest poble són els que ara en tenen 18. El què s’ha d’evitar és que algú digui que no se l’ha tingut un compte. D’òrgans juvenils ni hi ha pocs, però n’hi hauria d’haver més.

ENTREVISTA A ENRIC PÉREZ Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Ripoll

1. Quins són els propòsits per la Regidoria de Joventut en aquesta legislatura? Analitzar la realitat dels joves de Ripoll, detectar-ne les necessitats, prioritzar-les i posar mitjans i recursos per cobrir-les d’una manera interdepartamental i interdisciplinar. Això vol dir que mirarem el jove en la seva globalitat ( habitatge, cultura, educació, treball, salut, oci, ...). Tot això a partir d’un pla local de joventut que es dissenyarà l’any vinent que marcarà la feina a fer durant la resta de la Legislatura. 2. Com valora la feina feta per l’antic equip de govern? Li va faltar tot el que t’he dit a la pregunta 1. Va anar posant pedaços a partir del que la gent que estava a les entitats anava demanant. No va apostar per una política de joventut interdepartamental. Així trobem nyaps com el que ells van anomenar Casal de Joves a la Sala Eudald Graells.

59

3. Es difícil compensar el projecte que es vol portar a terme amb el pressupost? Té alguna proposta/solució?

De diners n’hi ha molts. A l’Ajuntament potser no però si a la Generalitat i a la Diputació. Cal anar a buscar diners on calgui. Si es porta un projecte treballat i amb una clara base científica crec que podem trobar pressupost per tirar endavant el que esdevingui en el Pla Local de Joventut. També si treballem perquè les altres regidories vegin que també han d’actuar en el tema de joventut s’aconseguiran més diners. Si hem de dependre, únicament i exclusiva, dels pressupostos de joventut ho portem clar. 4. L’oferta del Casal de Joventut de l’Eudald Graells és suficient? Mira, abans que res és millor això. Malgrat tot, l’espai no s’adequa gens al que hauria de ser un Casal de Joventut. Ara mateix hem de treballar amb el que tenim. Esperem que en un futur pròxim puguem aconseguir un altre espai per tenir un Casal de joves com cal, amb els espais i serveis necessaris per poder treballar i donar les respostes que els joves es mereixen. 5. És difícil ser jove a Ripoll o només és una “llegenda urbana”? Crec que és difícil perquè:

• Perquè ser jove a Ripoll vol dir tenir poques oportunitats de trobar una feina qualificada i pagada dignament.

• Perquè ser jove a Ripoll vol dir un milió de pessetes anuals si estudies a la universitat. • Perquè ser jove a Ripoll vol dir tenir molt poques facilitats per l’accés a una vivenda. • Perquè ser jove a Ripoll vol dir no tenir serveis efectius d’orientació en matèria d’estudis,

de treball, de lleure o a nivell emocional. • Perquè ser jove a Ripoll vol dir no tenir un espai propi on poder gaudir d’un lleure creatiu,

enriquidor i educatiu. • Perquè ser jove a Ripoll vol dir estar mal comunicat i dependre d’un cotxe que no tothom

pot permetre’s. • Perquè ser jove a Ripoll vol dir no tenir espais esportius dignes on desenvolupar-se

físicament. 5. Creu que hi ha molt “passotisme”? No. De totes totes. Això sembla una etiqueta que ens han penjat als joves. Crec que quasi tots els joves tenen en el seu temps de lleure alguna activitat en una associació. Que la cosa podria estar millor? Evidentment. Malgrat tot, hi ha molts joves que estan implicats, que tenen compromís i que tenen responsabilitats en alguna entitat. Aquí a Ripoll deu ni do si en tenim d’entitats juvenils. El que cal és que es coordinin entre elles i així poder fer coses més grans de les que pugui fer cada una per separat. En aquesta línia estem treballant al Consell Local de Joventut. Cal ser conscients que la implicació i la consciència social s’educa. Per tant, si trobem joves que passen de tot potser cal demanar responsabilitats als agents educatius i a la gent adulta. Aquests últims són els que més ens acusen d’això. 6. Quan va arribar a la regidoria, s’esperava trobar la situació que hi ha? La situació la coneixia perfectament. De fet, el motiu que em va fer entrar a la política era per treballar pels i amb els joves del meu poble. Veia moltes potencialitats que el govern convergent estava obviant i a les que hi tenia poca dedicació. 7. Com valora la feina que fan les associacions juvenils a Ripoll? Tota associació és digna del major elogi. La feina que fan, la faran millor o pitjor, però es fa amb tota la il·lusió i això és el que compta. La gran feina que veig en les associacions juvenils és que transmeten la necessitat de treballar desinteressadament pel poble i la societat de generació en generació. Aquesta és la gran tasca que fan. Es dediquin al que es dediquin. A més, és una escola de diàleg, de compromís, de responsabilitat, d’esperit crític constructiu... Ja veus si fan una gran tasca. 8. Creu que hi ha suficients subvencions? Els diners destinats a juventut són pocs. Malgrat tot, intentarem canviar la situació. Tot i això, crec que es poden fer coses molt ben fetes i amb molt de contingut amb un esclop i una espardenya. És a dir, en moltes ocasions sense diners no es pot fer res, però en moltes d’altres, amb una mica d’imaginació es poden suplir molts diners.

60

9. Quins projectes té per a les associacions? Les associacions han de tenir, i segur que els tenen, els seus propis projectes. Només faltaria que jo anés a dir-los el que han de fer. Potser, bé, segur, que m’engegarien. Jo el que intentaré és vetllar pel seu bon funcionament, qüestionar coses en determinats moments, intentar donar resposta institucional a les seves necessitats econòmiques i d’infrastructures, ... Una necessitat que considero imprescindible donar-hi resposta és que totes aquestes associacions es coneguin, que col·laborin, que tirin projectes endavant conjuntament, que no es vegin com a competidores sinó com a col·laboradores. Anar tots a una a nivell juvenil és imprescindible. Cal trencar la dinàmica negativa d’aquest poble pel que fa a relacions. Tothom fa la guerra pel seu cantó i això perjudica la globalitat. Els joves són el futur, per tant, hem d’apendre que si volem tirar aquest poble endavant hem de sumar tots i anul·lar els que tinguin ganes de restar. 10. Quines són les principals queixes que rep de les associacions? De moment no s’han queixat excessivament. L’únic que demanen són més diners, com tothom. Estem treballant en fer convenis, és a dir, l’associació exposa que té previst fer i quines despeses i ingressos tindrà i l’Ajuntament col·labora en aquelles que considera importants i dins les seves possibilitats. Si l’entitat ho tirà endavant el que s’ha pactat es perden els diners. Crec que és un sistema millor que donar subvencions sense exigir res a canvi. De fet, els diners són de tots el ciutadans i s’han de gestionar de la forma més racional possible. Una altra queixa és a nivell d’espais. La Sala Eudald Graells està saturada i en ocasions costa poder fer tot el que es voldria. Aquestes queixes estan plenament justificades 2. EL CASAL DE JOVES: EL CENTRE CÍVIC EUDALD GRAELLS

Al Carrer Progrés núm. 1 de Ripoll hi ha el centre cívic del poble. Allà s’hi concentren un bon grapat d’activitats ben diverses: concerts, exposicions, el Punt Òmnia (sales d’ordinadors amb connexió a Internet), desfilades de moda... A més, també hi ha un bar i una sèrie de despatxos per a les diferents associacions, juvenils o no, que estan al municipi.

Al Casal de Joves també hi té despatx el tècnic de joventut contractat per l’Ajuntament. Ell és el dinamitzador juvenil, el que té més contacte amb els joves i sap millor que ningú quin són els seus problemes.

ENTREVISTA A RAIMON AMARO Tècnic de Joventut de l’Ajuntament de Ripoll

1. En què consisteix exactament la teva feina? La feina de tècnic de joventut, no té uns rituals a seguir cada dia iguals com poden tenir altres feines. Me la podria mirar des de diferents angles. Un, que podria ser el de l’administració pública, en que hauria de poder fer estudis i treballs de recerca per tal de conèixer més a aquesta franja de població; procurar, en certa manera, pel risc social entre joves amb problemes, donar informació al jovent que ho sol·liciti al Servei de Joventut,... I un altre punt de vista, que podria ser el de “defensor del jove” (que aquest potser me l’he creat una mica jo aprofitant el tipus de feina que tinc), aquest consistiria a donar facilitats als joves per tal de conèixer i facilitar algunes tasques a fer amb les administracions públiques, proposar noves coses i activitats a fer per part de l’administració... En definitiva, donar les eines que es necessitin i fer les activitats possibles, per tal de millorar la qualitat de vida dels joves al poble i la imatge errònia que poden donar algunes vegades.

61

2. Com valores la feina feta en el teu càrrec? Crec que quant més temps passa, des de l’àrea de joventut, es treballa cada cop més bé i més eficientment. Coneixem més als joves i a les entitats i això fa que la majoria de feina que fem vagi pel bon camí. 3. Creus que l’ajuntament i l’administració pública hauria d’arriscar més en la política

juvenil? Sí, tot i que d’uns anys cap aquí creu més en el jovent. Fins fa pocs anys el jovent era com una mena de classe marginal de la societat, però de mica en mica anem canviant aquesta imatge i ens estem adonant que el jovent és el potencial de la societat, que si no els cuidem i els donem oportunitats per a desenvolupar-se i fer coses dins de tots els àmbits, la societat en sí no evoluciona tal i com ho hauria de fer. 4. Com funciona la joventut a Ripoll? A trets generals com a la majoria de poblacions del país o fins i tot d’Europa. Des del meu punt de vista la joventut, avui dia, funciona individualment dins una necessitat de relació social. És a dir, cada cop som més competitius i individualistes, però a l’hora necessitem d’unes relacions socials, i d’una identificació dins un grup social, per tal de prosperar. 5. Hi ha “passotisme”? No crec que la paraula, en la majoria de casos, sigui “passotisme”, crec que és acomodament. La gent ja no té tantes ganes de lluitar o de treballar sense cobrar per millorar com a grup (associacions i entitats). Cada cop més és valora allò material i no tant la relació personal. Ens estimem més aconseguir allò individualment i pagant, que no pas amb l’ajuda d’un grup de persones i treballant altruistament. 6. Com valores la feina de les associacions juvenils al poble? Molt positivament. Crec que el sol fet d’associar-se ja és positiu. En la meva opinió la feina feta per les associacions és molt important per la mateixa societat. Les associacions són la part més visible de la societat per part de les administracions públiques. Si pretenem millorar en algun àmbit, la millor manera de fer-ho és formant part d’alguna associació. (dins la paraula associació també hi afegeixo les paraules entitats, grups socials o de joves, col·lectius en general...) 7. Fan falta més diners per dur a terme tots els projectes? Els diners és una cosa que mai és suficient a l’hora de plantejar activitats o actuacions per la mateixa societat. Si ara ens donen, o se’n gasten X, en necessitem o se’n haurien d’haver gastat 2X. Potser l’error que solen fer és gastar-se els diners sense consultar si allò que fan és realment necessari, o si de veritat farà que funcionem més bé en un determinat àmbit. Potser abans de fer les coses les haurien de consultar, o el que encara és millor, podrien fer les coses a partir de les peticions/necessitat que té de la mateixa societat (aquesta és una altra de les meves feines. Descobrir que fa falta realment.) 8. Fan falta més espais pels joves? Personalment crec que sí. Crec que espais destinats a col·lectius de joves fan més fàcil les relacions, i només mitjançant les relacions es poden fer coses interessants o millorar dins l’àmbit juvenil. Crec que cada cop més necessitem una major cohesió social dins d’una societat de competició i individualisme. 9. Quines activitats porteu a terme? Activitats pròpiament des de l’àrea de joventut poques. Intentem donar el màxim d’ajudes i facilitats a les associacions per tal de que puguin portar a terme allò que plantegen. 10. Quina resposta reben aquestes del jovent? Hem decidit pensar d’aquesta manera perquè allò que planteja l’administració pel seu compte no té massa èxit, i pel contrari el que plantegen les diferents associacions sí. 11. Quines noves propostes teniu? Seguir intentant donar el màxim suport a totes les actuacions /activitats plantejades des de col·lectius joves. Millorar les oportunitats i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, que en definitiva és el futur del poble.

El Servei de Joventut però, es va iniciar temps enrere. Era l’any 1999, quan es va veure la necessitat de tirar endavant un projecte per als joves de Ripoll. Era també l’època en què des de la Generalitat es va

62

apostar pels joves amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del que ja se n’ha parlat en el Bloc 1. Després d’aprovar les polítiques nacionals de joventut, diferents ajuntaments i consells comarcals es van anar afegint a la idea. Actualment, cal que tots els Consells Comarcals disposin d’un Pla Comarcal de Joventut, on es recullin les propostes que es faran a la zona. L’encarregada d’engegar el projecte aquí a Ripoll, va ser Mercè Terradellas.

ENTREVISTA A MERCÈ TERRADELLAS Primera dinamitzadora juvenil de Ripoll.

1. Quan es va iniciar el servei de joventut a Ripoll? El servei de joventut va començar a funcionar a la Sala Eudald Graells l’octubre de 1999, però abans ja s’havia fet algun intent de fer petites coses de joventut i es tenia com un projecte. La novetat va ser que quan es va obrir la sala hi havia una oficina per al jovent, per a totes les associacions, que pertanyia l’Ajuntament de Ripoll, però no organitzava res, més aviat tenia un caràcter informatiu i de suport a les associacions. 2. Perquè vas acceptar la proposta? De fet, va sortir un anunci en què buscaven algú i m’hi vaig presentar, però si que havia treballat amb jovent des dels 14 o 15 anys estava a la JOC i des dels 18 o 19 al MIJAC havia treballat, doncs, amb associacions i també tenia contacte amb joves i era una cosa que m’agradava i havia fet tota la vida i era una idea que m’engrescava molt i tenia molts ganes de fer, perquè hi havia molta feina a fer. 3. Trobaves engrescador el projecte? Sí, per un motiu: perquè des de que estava a la JOC i feia treballs amb joves i a vegades organitzàvem coses, parlàvem de nosaltres, hi vaig pensar que, com que tot just s’engegava el projecte tenia l’oportunitat d’aportar la meva manera de treballar a un altre nivell més obert. Era una manera molt participativa. La intenció no era preparar coses pel jovent, si no sempre que hi hagués una persona jove o un grup de persones que tinguessin ganes, ajudar-los a preparar-la. Amb això, estic molt content de tot el què es va fer, perquè teníem molta gent amb moltes ganes i idees diverses. La meva feina era donar-los els mitjans per fer el què volien fer, però la responsabilitat queia sobre ells. L’activitat més engrescadora era l’Espai Jove, es passaven tres mesos preparant una activitat que durava uns quants dies i era genial. 4. Es va arriscar l’ajuntament o es jugava sobre segur? Home, començaven a haver-hi algunes AJ, però no sé si es van arriscar o no, però si que es veritat que va donar resultat. Mentre hi vaig ser jo, es van crear diferents associacions i el fet de tenir una oficina, va fer que gent que no estava dintre cap AJ podés participar. Jo no sé si es van arriscar o no, però era una cosa que feia temps que es necessitava i s’ha demostrat amb el resultat que tenia. 5. La reacció del jovent va ser la que t’esperaves? No tenia molt clara quina seria la reacció del jovent, però es van engrescar molt amb el projecte. Hi havia gent que venia només a fer la xerrada, però sabien que si volien fer alguna cosa, podien. També passava que al cap d’un temps es trobaven amb gent que tenia les mateixes coses i s’ajuntaven. No tenia molt clara la seva reacció, però van respondre molt bé, això sí que es veritat. 6. Què haguessis fet diferent si fos ara? Doncs no crec que canviés gaires coses, potser la relació que vaig tenir amb l’ajuntament, jo em vaig passar molt temps amb els joves. A vegades, sortia al carrer per trobar-me amb joves que no venien aquí. El problema és que l’ajuntament sabés tot el que es feia aquí. Perquè, des de fora, l’únic que es veu és l’activitat, però no es veu el treball que hi ha darrera. Dintre la meva mitja jornada, potser organitzar més les coses, obrir més canals perquè la gent podés saber què es feia.

63

7. Va ser fàcil el principi? No, gens. Vaig començar la feina i tenia una sala sense taula, sense cadires, ni telèfon ni res. Me’n vaig anar al carrer i vaig començar a buscar jovent al carrer. La meva sort va ser que ja tenia molt contacte amb gent i va anar bé, perquè sortia al carrer i em passava la tarda, parlant amb ells. I aquests van acabar portant a l’altra gent. 8. Quina opinió et mereixen les associacions juvenils de Ripoll? Les que conec, la majoria, es mouen molt, sempre hi ha dues o tres persones a davant que tiren més i unes quantes que hi participa en menor mesura, però que si no hi fossin, el grup no funcionaria. Penso que és una sort que ara hi hagin AJ, perquè en la meva època n’hi havia poques, Ara hi ha més varietat d’opció i diferents...

3. SISTEMES DE TREBALL I/O ACTUACIÓ Servei de Joventut: Es basa en el PIJ del Consell Comarcal del Ripollès i en l’Ajuntament de Ripoll, que ajuda amb un regidor i un tècnic especialitzats en la matèria. Serà precisament el tècnic el que haurà d’associar i coordinar les diferents AJ i atendre les propostes que hi hagin per part de tots els joves. Consell de Joventut: representació de totes les AJ del poble. Després de que es discuteixin els temes que més afecten als joves de la vila, es crea un grup de treball únic. Actualment s’encarrega de la revisió i el plantejament del Pla Jove. Projecte Casal de Joves: no té una activitat constant, ja que és una idea molt nova i el local està en reformes actualment. L’objectiu planejat és el de portar a terme un espai on els joves que no estan associats puguin comunicar-se i relacionar-se, amb gent que sigui diferent d’ells. Grup de treball Diana: el formen diferents professionals que toquen diferents àmbits dintre de l’Ajuntament. S’encarreguen de realitzar tasques de prevenció i actuació sobre nois i noies concrets, per millorar la seva situació. Punt Òmnia: espai equipat amb tota mena de material informàtic amb l’objectiu d’aproximar les noves tecnologies a totes les persones. També es fa servir per relacionar-se entre els usuaris, on es barregen, edats, ètnies, estats socials... És a dir, també serveix per a incrementar la cohesió social.

64

4. EL PLA LOCAL DE JOVENTUT El Pla Local està marcat per a l’assoliment de quatre objectius:

1. La potenciació del Consell de Joventut com a organisme de representació i enllaç amb la població jove.

2. Donar a conèixer el Pla Local de Joventut al màxim de gent possible.

3. Incitar als joves a que participin i s’impliquin en els temes que els afecten.

4. Augmentar o rentabilitzar els recursos que les AAPP i la societat civil destinen als joves.

El Pla comença fent un repàs a tot el què s’ha fet l’any anterior pels joves i amb els joves a Ripoll: es fa un anàlisi del context intern i extern. En el segon se’ns explica el què es vol fer durant l’any 2003. És en aquest apartat on s’explica que es vol fer dur a terme durant l’any. Hi trobem propostes com l’educació vial a les escoles, campanyes de conscienciació per a motoristes, locals d’assaigs per a grups de música, nova biblioteca, nou pavelló d’esports, 32 habitatges de protecció oficial amb preferència per a joves. Totes les propostes citades pertanyen a idees de l’ajuntament, però les AJ també n’aporten, per exemple com una jam session de teatre i monòlegs una “computer party on line”... Totes aquestes idees venen donades pel diagnosi del què cal fer, que són les necessitats dels joves dites pels joves. Hi ha demandes de tots els tipus, com per exemple multicines, circuits de motocross, teatre, discoteques per a mernors, estudis universitaris, més branques de batxillerat, més cicles formatius, neteges periòdiques de boscos i rius, la creació d’una revista o butlletí adreçat als joves, millora de les comunicacions amb Girona i Barcelona, nova estació de tren, alberg de joventut... Tot seguit, el Pla situa la metodologia del mateix: qui l’ha fet, com s’ha fet, com es portarà a terme... Un dels problemes en la història més pròxima era que les polítiques de joventut no anaven dirigides a totes les necessitats del jovent. A més, les idees i objectius potser no reflectien ben bé les demandes dels joves. És per això que molts plans de joventut ofereixen un espai per a l’autoavaluació. En el pla de Ripoll, els criteris d’avaluació en els que es basa són els de realisme, eficàcia i eficiència. Ja al final, el Pla exposa perquè vol els diners (recordem que aquest pla ha d’estar avaluat per la Secretaria de Joventut).

65

1. QUÈ ÉS RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENT? El Consorci Ripollès Desenvolupament (RD) va ser inicialment una empresa privada, una societat limitada, i després es va reconvertir en una empresa pública. El consorci és bàsicament un centre de promoció econòmica. RD no té finalitat de lucre, i funciona com un ajuntament o qualsevol AAPP. Actualment l’empresa disposa d’una plantilla de 8 persones. L’empresa pertany al Consell Comarcal que, tot i que en un principi compartien seu, quan RD va créixer es va traslladar a un dels polígons industrials de Ripoll, concretament al dels Pintors. L’edifici disposa d’un viver d’oficines, on actualment hi ha 3. S’ajuda a joves emprenedors, que tinguis ganes de tirar endavant un negoci. Si tenen instal·lacions buides, s’ofereix la possibilitat d’ instal·lar-s’hi, es fa un contracte fins que l’empresa creix i madura. Hi ha la possibilitat de disposar d’una oficina o bé d’una nau de lloguer que serveix com a magatzem. Després d’aquí es poden posar a un polígon de la població veïna de Sant Joan de les Abadesses, Cal Gat. Des d’aquests any s’està oferint un Pla de Garantia Social (PGS), que va dirigit a la gent jove de 17 a 25 anys que no s’ha tret l’ ESO. El PGS es un curs de transició on els alumnes aprenen una professió, a RD s’aprèn la d’auxiliar de cuiner i de cambrer. Actualment hi ha un total de 7 alumnes que tenen 3 hores de cuina i sala, on aprenen a cuinar i a presentar el plat i unes altres destinades a les matèries comunes. Llavors, un cop acabat el PGS poden entrar a un cicle de grau mitjà o bé poden sortir al món del treball per fer d’ auxiliar de cuiner. Els alumnes fan un total de 150 hores de pràctiques a restaurants de la comarca. Al Consorci també hi ha una Aula d’ Hosteleria, on es combinen les classes del PGS i els diferents cursets que es donen a gent ja de totes les edats com també a professionals del gremi. Aquesta Aula també permet formar a la gent i oferir un turisme més de qualitat. Actualment la comarca del Ripollès disposa del programa LEADER PLUS, atorgat per la Unió Europea. Estarà vigent fins al 2006 i és una subvenció que es dóna a comarques rurals desafavorides (amb un retrocés econòmic). Si una persona vol crear un negoci o ampliar el què té i compleix els requisits, pot demanar una subvenció que és a fons perdut amb un màxim de 96161,94 € (16 M de ptes).

66

També es tramiten tots els ajuts que es donen des de la Generalitat amb el CIDEM. Es fa un pla de viabilitat des de l’àrea de l’empresa per saber si el negoci pot o no tenir futur. RD defensa que la promoció econòmica va més enllà de les empreses, ja que matèries com turisme, cultura (per exemple un mercat de música com el de Vic) poden ser rentables econòmicament parlant. Dues vegades a l’any, s’elabora una memòria sobre la feina feta pels responsables de les diferents àrees que formen RD. 2. FEINA DE CARA A LA JOVENTUT Nancy Rovira, és l’encarregada de donar suport a l’àrea de turisme i “porta” directament a 5 municipis: Les Lloses, Campelles, Vallfogona, Campdevànol i Gombrèn. La seva feina queda subordinada a les prioritats dels polítics dels municipis en els que treballa, ja que les seves propostes poden ser acceptades o no. A més, ha de tirar endavant els projectes dels alcaldes i equips de govern. Però la seva feina va més enllà de joventut, també controla temes com el turisme rural. Des de Les Lloses es vol que s’elabori un pla per tirar endavant aquests projecte i hi hagi promoció a les fires de turisme. També és la tutora dels alumnes del Programa de Garantia Social. En les AJ, cal destacar al suport que es dóna perquè puguin obtenir diners per fer activitats. Aporten idees i s’intenta tirar endavant, buscant tot el suport i les idees que es tinguin. Moltes vegades es demana ajuda a Benestar Social, on col·laboren amb diferents coses, com l’edició dels cartells, els trofeus. És també allà on es fan tots els tràmits legals per a la creació d’una AJ. La Nancy també tramita i ajuda a les AJ a l’hora de donar subvencions, però no les tramita per si soles. Es vol preparar una activitat conjunta amb els tècnics de Ripoll i Sant Joan on s’aglutinin tots els col·lectius que hi ha. Tirar endavant un projecte on els joves puguin fer de guies turístics durant l’estiu és una altra de les idees que es volen portar endavant. També es mostra crítica davant la poca imaginació que tenen els joves de la comarca, que no busquen respostes als seus problemes.

67

68

A continuació, s’ofereix el cens de les AJ del Ripollès a data del gener del 2003. Tota la informació que es dóna procedeix de les pròpies associacions, que van omplir la fitxa tècnica i l’enquesta que s’han adjuntat a l’annex. Cal afegir també que no moltes de les següents no són legalment AJ, és a dir, que no estan registrades com a tal a nivell oficial, però sí que la majoria (per no dir tots) els seus membres són joves. L’ordre en què estan exposades no respon a cap criteri, senzillament es van anar introduint les dades a mesura que les diferents AJ responien a les enquestes

JOC. Joventut Obrera Cristiana Direcció: Crta. Sant Joan, nº10 RIPOLL Telèfon: 649785578 E-mail:joc.cat@teleline.es Pàgina Web: http://usuarios.tripod.es/JOC

CEA ALT TER. Centre d’educació medioambiental Direcció: Antiga Rectoria s/n SANT PAU DE SEGÚRIES Telèfon: 686113344 E-mail: alt_ter@girona.com Pàgina Web: en construcció

Escuderia FINISSIM TEAM Direcció: C/Ferrer Bàrbara 3, 2n-2a CAMPRODON Telèfon: 972740589/620566432

E-mail: finissimteam@hotmail.com

Pàgina Web:

GRALLERS I CERCAVILERS Direcció: Locals d’assaig, Polígon els Pintors, RIPOLL Telèfon: 660912486/972714291

E-mail: grallersderipoll@hotmail.com

Pàgina Web:

COMISSIÓ DE FESTES Direcció: Casal de Cultura, RIBES DE FRESER Telèfon: 972729215 E-mail: Pàgina Web:

69

JACAR Direcció: C/Josep Ma. Pellicer, 13 RIPOLL Telèfon: 972702979 E-mail: Pàgina Web:

ASSOCIACIÓ D’ALUMNES IES Abat Oliba Direcció: Crta. Barcelona, 57 Telèfon: 972701150 E-mail: alumnesripoll@hotmail.com Pàgina Web:

SAT. Teatre Jove Direcció: Passatge Serra Cavallera SANT JOAN DE LES ABADESSES Telèfon: 972720943 E-mail: ona_ramos@hotmail.com Pàgina Web: www.es.geocities.com/cal_gat

JERC. Joventuts d’Esquerra Republicana Direcció: C/St. Pere, 2-2 RIPOLL Telèfon: 972703932 E-mail: ripoll@jerc.net Pàgina Web: www.//jerc.net

FANGOR Direcció: C/Berenguer, 6 RIPOLL Telèfon: 972701964 E-mail: Pàgina Web:

Grup d’esplai SOMNIS Direcció: Crta. Camprodon, 8 SANT JOAN DE LES ABADESSES Telèfon: E-mail: ser_woody@hotmail.com Pàgina Web:

Unió Excursionista Sant Joan. Vocalia de Jovent Direcció: C/Jussà 4, SANT JOAN DE LES ABADESSES Telèfon: 972720890/649066203

E-mail: admin@uesantjoan.com

Pàgina Web: www.uesantjoan.com

JAS- Jovent Actiu Santjoaní Direcció: Centre Cívic SANT JOAN DE LES ABADESSES Telèfon: 676003105 E-mail:

centrecivic@santjoandelesabadesses.com Pàgina Web:

70

DANSAIRES DE L’OM Direcció: Pl. de l’Om, 3 LLANARS Telèfon: 972740361 E-mail: dansairesom@yahoo.es Pàgina Web:

COMISSIÓ DE FESTES Direcció: C/Puig Estela, 9 VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS Telèfon: 699292074 E-mail: vallfogona@terra.es Pàgina Web: www.ddgi.es/vallfogonaderipolles

CRCR SENGHAIA Direcció: Passeig de Sant Joan, 1 RIPOLL Telèfon: 699292074 E-mail: senghaia@terra.es Pàgina Web:

MIJAC Direcció: C. Dr. Raguer s/n Telèfon: 678927988 E-mail: pubimeri@hotmail.com Pàgina Web: www.agora.ya.com/plek

L’ATENEU Direcció: C/Fontalba,15 Telèfon: 972727855 E-mail: mgiralt@uoc.edu Pàgina Web:

KOL·LECTIU KAMPEVÀNOL Direcció: C/Comerç, 3 Telèfon: 686239085 E-mail: joanilaura@hotmail.com Pàgina Web:

Grup ARA Direcció: Pg. St. Joan, 1 RIPOLL Telèfon: 972702881 E-mail: box10@hotmail.com Pàgina Web:

Societat JOVENTUT LLANARENCA Direcció: Pl. de l’Om, 3 LLANARS Telèfon: 699097299/972740361

E-mail:

Pàgina Web:

71

JOVENTUT MOLLONENCA Direcció: C/St. Sebastià, 2 MOLLÓ Telèfon: 972740387 E-mail: Pàgina Web:

Col·lectiu RÈKIEM Direcció: C/Garrotxa, 24 RIPOLL Telèfon: 606089307 E-mail: rekiem1@hotmail.com Pàgina Web: www.rekiem.net

COMISSIÓ DE FESTES Direcció: Pl. de l’Ajuntament, 1 RIPOLL Telèfon: 972714142 E-mail: Pàgina Web:

CREU ROJA JOVENTUT Direcció: Pl. Abat Oliba, 2 RIPOLL Telèfon: 972700601 E-mail: mcutrina@eresmas.com Pàgina Web:

LA TERANYINA MUSICAL Direcció: C/Pardines, 10 Telèfon: 647465155 E-mail: teranyina_musical@yahoo.es Pàgina Web:

OBRIM ELS ULLS. Ripollès Solidari Direcció: Pg. St. Joan, 1 RIPOLL Telèfon: 609361627 E-mail: obrimelsulls2002@hotmail.com Pàgina Web:

EL CLUB Direcció: Ajuntament, SANT PAU DE SEGÚRIES Telèfon: 972747260 E-mail: nentsi@navegalia.bch.com Pàgina Web:

Grup d’Esplai ELS XENIS Direcció: C/Ferrer Llevant, 6 CAMPDEVÀNOL Telèfon: E-mail: percasbat@yahoo.es Pàgina Web:

Grup de Rol TALLAFERRO Direcció: Centre Cívic, SANT JOAN DE LES ABADESSES Telèfon: 617296825 E-mail: gmunoz@geo.ub.es Pàgina Web:

72

P REGU NTA 4

SÍ

80%

NO

20%

El model de l’enquesta que es va passar a les AJ està adjuntat a l’annex. L’enquesta està feta a 20 associacions de la comarca. Estem parlant, doncs, d’una mostra molt representativa. 1. RESULTATS PREGUNTA A PREGUNTA Pertinença a una associació de nivell nacional

Com es pot observar, la majoria de les associacions de la comarca són independents. Això mostra que es prenen les iniciatives, però, per altra banda, s’està més aïllat de Catalunya.

Ajuda de les AAPP en la seva fundació En aquest cas els resultats estan més igualats, però podem observar que, per poc, les AJ no reben suport econòmic per part de les AAPP.

Subvenció ara per part de les AAPP En aquesta pregunta, trobem una autèntica paritat entre les associacions que sí que reben ajuda des d’ajuntaments i les que no.

Coneixença a nivell local Les AJ pensen, en la gran majoria de casos, que són conegudes a nivell local. Això passa en el 80% dels casos.

P REGU NTA 1

SÍ. 40%

NO. 60%

P REGU NTA 2

SÍ

45%NO

55%

P REGU NTA 3

SÍ

50%

NO

50%

73

Interès dels joves de la comarca: es mouen... Aquí les AJ valoren positivament la reacció dels joves pels seus interessos, la majoria creuen que es mouen força, seguida pels que pensen que ho fan poc.

Preocupació dels joves de la comarca pel món que els envolta: En aquesta pregunta, la valoració no és tan positiva. Tot i que la majoria pensen que les AJ es mouen força o poc, també hi ha un nombre considerable que pensen que no es mouen gens.

Tasca dels ajuntaments cap a la joventut en general: nota Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions... no poden sentir-se gaire satisfets amb l’aprovat just que els donen les AJ. Els donen un 5,05 de mitjana. La nota més alta obtinguda ha estat un 8.

Mesures a prendre:

1 3 2 0 3 2 4 2 5 3 6 5 7 1 8 4

PR EGU NT A 5

0

2

4

6

8

10

12

Poc Molt For ça Gens

0

2

4

6

8

Poc Mol t For ça Gens

P r e gunt a 6

PREGUNTA 7

05

101520

Fein

a/la

bora

l

AJ,

aju

ts i

lligam

s

Hab

itatg

e

Estu

dis/

form

ació

Div

ersi

ó/lú

dic

Com

unic

acio

ns

Ns/

Nc

74

Objectius de futur

PREGUNTA 8

0

1

2

3

4

5

6C

ontin

uar

Con

solid

ar-s

e

Fer

més

activ

itats

Cré

ixer

Mill

orar

Don

ar-s

em

és a

conè

ixer

Ns/

Nc

El principal objectiu que s’han marcat és consolidar-se, seguit de l’organització de més activitats i créixer, especialment en nombre de socis. Motiu d’associar-se

Les AJ serveixen per cobrir absències, és a dir, fer coses que no es feien fins en el moment, innovar... En segon lloc, les AJ van decidir associar-se per compartir idees, interessos, projectes...

Utilitat AJ

PREGUNTA 9

012345678

Cobrirabsències

Feractivitatsen equip

Diversió Compartiridees

Ns/Nc

PREGUNTA 10

Conèixer gent/ fer

amics

Fer realitat reptes/proj

ectes

Crear vincles

Dinamitzar el poble

Divertir-seNs/Nc

75

Formes de millorar

2. CONCLUSIONS

� L’AJ típica de la comarca, després de fer l’enquesta i elaborar-ne els resultats és: una associació independent, que no té lligams amb cap associació de l’exterior, que va néixer per si sola, sense cap ajuda, que pot o no rebre subvenció i coneguda a nivell local, amb l’objectiu de consolidar-se (per tant, parlem d’AJ recents) i creades per a cobrir absències en serveis, activitats...

� Cal prendre mesures, segons les AJ, en matèria de feina de manera molt clara, quasi bé totes han coincidit en el tema. Un altre fet que preocupa, molt menys, és el tema de l’oci.

� No tenen bona imatge de les AAPP, que, tot i estar aprovades, no mereixen gaire confiança ni recolzament en les seves polítiques de joventut.

� En canvi, sí que es mostren més esperançats i confiats en la joventut en general. Afirmen que es mouen força i estan preocupats, també força, pel món que els envolta.

0

1

2

3

4

5

6

Mésparticipació

dins l'AJ

Més suprotAAPP

Mésorganitzats

Més suportgent

Més activitats Més socis Ns/Nc

PREGUNTA 11

76

En aquest últim apartat, a més de les conclusions pròpiament dites, s’hi ha afegit l’opinió personal i els agraïments a totes les persones, que una manera o altra han ajudat en el desenvolupament del Treball de Recerca. Pel què fa a les conclusions estan dividides en dos grups, un sobre el què s’ha descobert després de fer el TR a partir del què s’havia marcat en els objectius descrits en la introducció; pel què fa al segon es fan propostes perquè les persones que treballen amb el tema, estudiïn, si volen, portar-les a terme, tot i que potser algunes s’estan portant a terme o estudiant. Les conclusions s’han pres a nivell de comarca i de les seves AJ. 1. CONCLUSIONS DESPRÉS DE L’ELABORACIÓ DEL TREBALL

� A la comarca hi ha moltes AJ i d’àmbits molt diversos per ser una zona rural i amb poca població. És a dir, que els joves de la comarca (no tots, però bastants) tenen ganes de fer projectes, de tirar la comarca endavant.

� Moltes vegades però, aquestes ganes es veuen frustrades per la reacció de les AAPP, que no acaben de confiar amb les seves idees i projectes.

� La comarca no està gaire implicada a nivell català en el tema de joventut. No hi ha contactes per exemple amb el Consell Nacional de Joventut i no hi ha moltes entitats que tinguin presència a nivell del territori.

� El gran problema de la comarca és el flux migratori, on és molt difícil poder-hi posar remei. Mai es podrà evitar que la gent marxi, però sempre es pot atraure a gent que viu a grans zones urbanes que vinguin a zones com la nostra i hi estableixin la residència.

� La gent no coneix tot el què s’està fent en matèria de joventut per part de les AAPP

� Les AJ no representen a grups de joves de la comarca. Hi ha bastants joves que tenen ideologies que no estan representades en cap associació.

� Molts joves no estan implicats en temes de joventut i no opinen sobre la seva situació ni el què volen.

77

� Les AJ s’adrecen cada vegada més a les AAPP de la comarca per exposar-los-hi els problemes i per demanar ajuda. Això és un fet positiu ja que les administracions només han de servir de suport, però han de ser els joves els que portin la iniciativa

� A les AJ els costa tirar endavant certes iniciatives per falta de suport.

� La joventut es divideix en dues: la que col·labora i s’agrupa en AJ i l’altra, que forma la part “passota”.

� Ha canviat la consciència sobre les polítiques de joventut en els últims anys.

� Les AJ tenen una imatge força pessimista sobre la resta de la joventut, ja que creuen que no es preocupen gens pel món que els envolta (veure enquestes).

� Les AJ de la comarca poden ser dividides en dos grups: les que desenvolupen la seva activitat per a l’exterior, per a la resta de joves i de persones de l’entorn i les altres, que fan activitats pels membres o socis, que tot i que a vegades desenvolupen una activitat, són poques i organitzar-les no és una de les prioritats de les AJ.

2. PROPOSTES

� Crear una trobada amb certa regularitat on es trobin els diferents agents que treballen per la joventut. Que hi hagi coordinació.

� Estendre el projecte telemàtic del TeleVall a tota la comarca per facilitar l’entrada de la gent de fora.

� Ajudar a noves AJ sobretot aquelles que agrupin a gent que no en formava part de cap, ja que poden aportar noves idees.

� Cal que les propostes de joventut agrupin a tothom i que les idees arribin al màxim de gent.

� Fer públics els diferents Plans Locals i el Comarcal de Joventut, perquè la gent pugui conèixer el què s’està fent.

� Cal que les AAPP prenguin mesures que afavoreixen la natalitat, com, per exemple, donar subvencions.

� Crear consells de joves i fòrums de joventut. També es poden fer a poblacions petites, on també podrien funcionar.

� Que siguin les AJ que portin la iniciativa. És a dir, que el què s’ha de fer sobre joventut ho decideixen elles i amb ajuda de joves no associats.

� Cal treballar i entusiasmar a la joventut passota � Cal crear llocs de trobada amb els joves perquè puguin dialogar

sobre el què els interessa.

�

78

� Que la feina iniciada en aquest treball, fer un cens d’associacions juvenils, tiri endavant i que es vagi actualitzant. Ja que segurament i pot haver canvis en les associacions, que desapareguin o que se’n facin de noves...

3. OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL TREBALL Tal i com s’ha dit a la introducció, elaborar el TR és una d’aquelles coses que mai s’oblida. Han estat moltes hores de treball i dedicació. Primer per decidir el tema, després per buscar fonts d’informació per posteriorment recollir i seleccionar les dades més importants. Però aquest TR no està basat en la selecció de fragments d’escrits i documents ja fets, sinó que la major part de la informació ha estat exposada en un estil amè i innovador, que pretén obrir camí en un tema nou: el món juvenil de la comarca i també en les seves AJ. Molta informació era la primera vegada que és redactava. Aquest fet ha esdevingut a vegades un problema, perquè començar de zero i obrir un camí no és fàcil. Més enllà de petits problemes, cal dir que aquest treball s’ha convertit amb una gran experiència i en una gran oportunitat per practicar el periodisme. S’ha descobert quasi bé tot un món nou i és el que forma el teixit associatiu de la comarca, acompanyat del recolzament que ofereixen les AAPP. Ha estat una gran oportunitat per a descobrir temes fins ara ocults del món en el que visc. A tothom li agrada saber que al seu voltant hi ha persones que es preocupen per arreglar o senzillament fer millor el món. Tornant a la creació del TR, no hi ha hagut problemes més aviat de falta de temps per redactar-lo i també de la capacitat que fa falta per coordinar aquest treball amb els estudis, la feina, les activitats extraescolars... Per fer aquest treball, també aprens a desenvolupar-te sol i a prendre decisions sense la dependència de ningú més. Cal remarcar que és profitós veure la feina feta, que et mostra fins a quin punt ets capaç de tirar endavant reptes i projectes que a la primera semblen impossibles, però que al final, ets capaç de superar.

79

4. AGRAÏMENTS Vull agrair la col·laboració de les següents persones que, d’una manera o altra, han ajudat a tirar endavant aquest Treball de Recerca. Segur que em deixo algú, a tots ells, unes disculpes. • A Gerard Coll, del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, per

donar-me informació i per contestar els meus mails tan repetitius. • A Glòria Adelantado, per cedir-me informació i material sobre la

Secretaria i la feina de la Generalitat. • A totes les AJ, per la seva col·laboració amb el treball. • A Raimon Amaro i Sònia Ariño que a part de contestar l’entrevista,

van fer de pont de contacte amb les AJ de Ripoll i Sant Joan, respectivament.

• A Teresa Jordà per acceptar que l’hi fes un entrevista. • A Enric Pérez, que a part de contestar l’entrevista, va facilitar-me

alguns telèfons. • A la Mercè Terradelles, que va gastar part del temps que estava a

Ripoll, perquè li fes una entrevista. • A Nancy Rovira, per explicar-me que és Ripollès Desenvolupament i

per facilitar-me informació. • A Vicenç Guinart, pel seu assessorament quan va ser tutor d’aquest

TR. I a la Mariona quan li va tocar. • A tots els familiars i amics, per haver fet una llegida d’avaluació al

treball, encara que tingués tantes pàgines. • A tots els habitants del Messenger, per tantes hores que hem passat

fent els respectius treballs i ajudant-nos mútuament. • A tots aquells que han estat crítics i objectius en valorar el TR.

Gràcies per haver-me fet veure altres punts de vista. • A tots els amics que m’han donat recolzament i informació sobre el

tema si en tenien. A tots els que m’han donat ànims per continuar, a vegades de forma mútua, en fer aquest TR.

80

En l’annex d’aquest Treball de Recerca s’hi ha inclòs tots els diferents índex i guies del treball. Seguidament hi ha un model de l’enquesta que es va passar a les diferents AJ de la comarca perquè la contestessin. Els esborranys no s’hi ha inclòs per mantenir l’anonimat en el resultat de les enquestes. Ja al final de tots, hi ha un disquet que conté la base de dades sobre Associacions Juvenils del Ripollès, un de les grans propostes que hi ha al llarg del Treball de Recerca.

81

1. DIFERENTS ESTRUCTURES/MANERES D’ORGANITZAR

PRIMERA GUIA D’ORIENTACIÓ SOBRE EL TREBALL

1. Introducció: motiu i pensament previ a realitzar la cerca. 2. Explicació de les diferents associacions juvenils que hi ha a la

comarca del Ripollès 2.1. Fitxa tècnica on consti població, activitats, nombre

d’integrants, socis... de totes les associacions. 2.2. Realització d’un treball més profund en les organitzacions

que més “es mouen” de la comarca, fent ús d’un estil objectiu del gènere periodístic: crònica, reportatge, notícies d’esdeveniments interessants, entrevistes (què els motiva?).

2.3. Visió general de les associacions d’àmbit català. 2.4. Breu estudi de les pàgines webs que puguin tenir les

associacions. 3. Les associacions i les Administracions Públiques (AAPP) de la

comarca: ajuts, subvencions, valoració, a través d’entrevistes a les autoritats competents. Especial menció de les Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Ripoll.

4. Possible seguiment del procés de creació d’una associació juvenil. 5. Presentació dels resultats d’una enquesta feta entre les diferents

associacions sobre elles mateixes. 6. Opinió sobre com haurien de ser i organitzar-se, les principals

discordances entre ells i les AAPP i diferents observacions que s’hagin pogut fer al llarg del treball.

7. Conclusions finals de cada un dels apartats. •••• Material complementari: presentació d’una base de dades amb

Microsoft Access per tal de que el treball no sigui en va i pugui ser útil com a cercador d’associacions, d’activitats...

Un dels aspectes que interessa treballar sobre el tema és què motiva als adolescents per organitzar-se, i com ja s’ha dit, les discrepàncies entre les AAPP i les associacions. Remarcar que només és un esborrany que es pot veure modificat a mesura que es treballi i es recopili la informació. El pròxim punt a seguir serà la cerca de les diferents associacions que hi hagin a tota la comarca del Ripollès.

82

ÍNDEX

1. Índex 2. Introducció: presentació continguts i motius de la tria 3. COS DEL TREBALL 3.1. Recull i informació d’Associacions Juvenils (AJ): Cens i fitxa

tècnica de cada associació/entitat. 3.2. Notícies, activitats destacades portades a terme per les

diferents AJ. 3.3. Visió de les AJ des del punt de vista de les Administracions

Públiques (AAPP) de la comarca. Casal de joventut de Ripoll. 3.4. Buidatge de les enquestes. Resultats i conclusions 3.5. AJ i AAPP a nivell català: Generalitat, associacions a nivell

autonòmic... 3.6. Passos a seguir en la creació d’una AJ: documents legals,

NIF, estatuts... 4. Conclusions i bibliografia. 5. Annex SECCIONS AMB SUPORT INFORMÀTIC (NO PAPER):

• Base de dades

83

PARTS DEL TREBALL

TÍTOL DEFINITU: les associacions juvenils i el seu entorn 1. ÍNDEX 2. INTRODUCCIÓ

2.1. EL TEMA: ASSOCIACIONS JUVENILS AL RIPOLLÈS 2.2. EL MOTIU DE CADA APARTAT 2.3. LIMITACIONS DEL TREBALL 2.4. ACLARIMENTS. NOTES PRÈVIES.

3. COS DEL TREBALL BLOC 1: EL RIPOLLÈS

3.1. ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL A LA COMARCA 3.1.1. EL RIPOLLÈS, UNA COMARCA VELLA 3.1.2. SER JOVE A LA COMARCA 3.1.3. DADES REPRESENTATIVES

3.2. CENS D’ASSOCIACIONS JUVENILS 3.2.1. FITXA TÈCNICA 3.2.2. RECOMPTE

3.3. NOTÍCIES, ACTIVITATS PORTADES A TERME 3.3.1. NOTÍCIES EXTRETES DEL 9 NOU 3.3.2. NOTÍCIES REDACTADES

3.4. LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES 3.4.1. RIPOLLÈS:

3.4.1.1. CONSELL COMARCAL: ENTREVISTES I PROJECTES 3.4.1.2. SITUACIÓ ALS DIFERENTS MUNICIPIS

3.4.2. RIPOLL 3.4.2.1. CASAL DE JOVENTUT 3.4.2.2. PLA LOCAL DE JOVENTUT 3.4.2.3. AJUNTAMENT. ENTREVISTES I PROJECTES

3.4.3. SANT JOAN DE LES ABADESSES: CENTRE CÍVIC 3.5. ENQUESTA:

3.5.1. RESULTATS 3.5.2. CONCLUSIONS

BLOC 2: CATALUNYA 3.6. LA SITUACIÓ A CATALUNYA

3.6.1. LES PRINCIPALS ASSOCIACIONS JUVENILS DE CATALUNYA

3.6.2. LES 22 ASSOCIACIONS AMB MÉS RELLEVÀNCIA A CATALUNYA

3.6.3. EL CONSELL NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA

84

3.6.4. LA SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT: ENTREVISTA A LA CAP DEL SERVEI D’ASSOCIACIONISME, GLÒRIA ADELANTADO

3.6.5. EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA BLOC 3[3.7]: PASSOS A SEGUIR EN LA CRECIÓ D’UNA

ASSOCIACIÓ JUVENIL* 3.7.1. LEGISLACIÓ 3.7.2. PASSOS A SEGUIR EN LA SEVA CREACIÓ 3.7.3. DOCUMENTACIÓ OFICIAL QUE CAL PRESENTAR

4. CONCLUSIONS I BIBLIOGRAFIA 4.1. RESULTATS OBTINGUTS. CONCLUSIONS. 4.2. OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL RESULTAT I EL TREBALL 4.3. CURIOSITATS, ANÈCDOTES 4.4. BIBLIOGRAFIA 4.5. AGRAÏMENTS

5. ANNEX

BASE DE DADES: APARTAT 3.2.1. EN FORMAT ELECTRÒNIC. * AQUESTA SECCIÓ POT NO FER-SE O NO EN FUNCIÓ DE LA FEINA QUE PORTIN LES ALTRES.

85

ENQUESTA PER A LES ASSOCIACIONS

NOM: __________________________________________ POBLACIÓ:_________ DIRECCIÓ:____________________ TELF. DE CONTACTE: ___________ E-MAIL: ___________ WEB: __________________________________________ NÚM. MEMBRES:_____ ANY FUNDACIÓ _______________ PRINCIPALS ACTIVITATS QUE REALIZEN: _______________________________________________ 1.Pertanyeu a una associació d’àmbit nacional?

SÍ NO 2.Va tenir ajuda d’alguna Administració Pública quan la vau fundar? SÍ NO 3. Actualment rebeu algun tipus de subvenció per part de les AAPP? SÍ NO 4. Creieu que sou una associació coneguda a nivell local?

SÍ NO 5. Creieu que el jovent de la comarca: Es mou poc Es mou molt Força Gens Es preocupa poc pel món que l’envolta Se’n preocupa molt Força Gens 6. De l’1 al 10 com valoreu la tasca dels ajuntaments cap a la joventut en general? ____________________________ 7. Quines mesures creieu que s’haurien de prendre perquè els joves no tinguessin que marxar de la comarca ? _______________________________________________ 8. Quins objectius us heu marcat de cara al futur més immediat? ______________________________________ 9. Perquè vau decidir associar-vos? _______________________________________________ 10. Una associació serveix per _______________________________________________ 11. Com creieu que podríeu millorar com a associació? _______________________________________________

86

3. BASE DE DADES En el disquet adjunt hi ha una base de dades anomenada Associacions.mdb. S’ofereix en format digital el què s’ha inclòs en el cens d’associacions juvenils que s’inicia a la pàgina 68 d’aquest mateix treball. És una eina de consulta perquè tothom en pugui fer ús. Les dades que s’ofereixen són donades per les mateixes associacions.