JORNADA DE DEBAT PLA DE GOVERN MUNICIPAL 2012-15 Jornada participativa 22 d... · el futur pla de...
47
JORNADA DE DEBAT PLA DE GOVERN MUNICIPAL 2012-15 INFORME DE RESULTATS SANT BOI DE LLOBREGAT OCTUBRE DE 2011
Transcript of JORNADA DE DEBAT PLA DE GOVERN MUNICIPAL 2012-15 Jornada participativa 22 d... · el futur pla de...
JORNADA DE DEBAT
PLA DE GOVERN MUNICIPAL 2012-15
INFORME DE RESULTATS
SANT BOI DE LLOBREGAT
OCTUBRE DE 2011
2
INDEX
1- PRESENTACIÓ 3
2- LA METODOLOGIA DE LA JORNADA 4
3- SÍNTESI DE CONCLUSIONS 6
ANNEX 17
BUIDATS DELS GRUPS DE TREBALL 18
- Grup Blau 18
- Grup verd 23
- Grup Taronja 28
- Grup Vermell 34
- Grup groc 40
VALORACIÓ DELS I LES PARTICIPANTS 45
LLISTAT DE PARTICIPANTS 48
3
1-PRESENTACIÓ
L’ajuntament de Sant Boi de Llobregat està redactant el Pla de govern municipal que recull les
prioritats, els compromisos i els objectius estratègics que han de configurar les polítiques locals
pels propers 4 anys.
En aquest marc, s’està impulsant un procés de participació ciutadana, per tal de donar a conèixer
el futur pla de govern i recollir la opinió i suggeriments del conjunt de la ciutadania a través de
diferents estratègies i accions. El passat 22 d’octubre va tenir lloc la jornada de debat amb els
representants del teixit associatiu de la ciutat, sectors econòmics i la ciutadania organitzada
membre dels diferents consells municipals.
L’objectiu d’aquesta trobada per tant, era doble:
• Donar a conèixer el document marc del Pla de govern on es recullen les
prioritats, compromisos i objectius estratègics.
• Obrir espais de treball, on poder reflexionar, i poder recollir les seves
aportacions respecte el futur Pla de govern municipal.
El present document, recull els debats i resultats que es van produir durant la jornada, a fi de
que l’equip de govern el pugui tenir en consideració per l’elaboració final del futur Pla de govern.
4
2-LA METODOLOGIA DE LA JORNADA
El procés metodològic partia d’una participació concebuda com un procés relacional, on tots els
agents que participen, s’enriqueixen i es formen. No es tractava de fer un sumatori d’opinions
individuals expressades sense informació prèvia o sense reflexió, sinó que la proposta promovia
un treball que anava més enllà d’una primera impressió valorativa. Per aquest motiu la jornada
es va estructurar en diferents moments.
Plenari inicial
Més enllà de la benvinguda, l’objectiu d’aquest moment era donar els instruments de reflexió i
emmarcar el debat amb la informació necessària. Els responsables polítics de l’ajuntament van
explicar el contingut del document marc del Pla de govern on es recullen les tres prioritats del
govern:
- Recuperació econòmica i ocupació
- Cohesió social
- Qualitat democràtica
I es van detallar els 10 compromisos o finalitats estratègiques
5
Treball en grups
Un cop contextualitzat el procés i una vegada donada tota la informació necessària, es
participants es van organitzar en 5 grups de treball heterogenis que van estar moderats per un/a
dinamitzador/a amb l’objectiu de garantir que tothom es pogués expressar en igualtat de
condicions, facilitar l’intercanvi de punts de vista i que s’arribés a unes conclusions. Tots els
grups van treballar de la mateixa manera amb l’objectiu de recollir propostes i suggeriments
entorn com es podrien desenvolupar les tres prioritats del Pla de govern. En petits grups, van
identificar les eines i instruments que podrien contribuir a fer realitat les prioritats i
posteriorment es va fer un debat de grup més ampli per contrastar les diferents visions.
Plenari final
Finalment, es va organitzar un plenari final on cada grup va compartir algunes de les idees força
sorgides als grups, per tal de contrastar els diferents debats que s’havien produït als grups.
6
3- SÍNTESI DE CONCLUSIONS
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
• Impulsar polítiques ocupacionals que tinguin en compte els col·lectius més vulnerables
Com a criteri transversal, es valora la necessitat de tenir en màxima consideració cap a aquells
col·lectius amb més dificultats per accedir al mercat de treball normalitzat: joves sense
formació, persones aturades de llarga duració, dones o persones immigrades.
• Potenciar i aprofundir en les relacions empresa i societat
Cal potenciar el paper i vincles de les empreses amb la societat i entorn on desenvolupen la seva
activitat. En aquest sentit es proposa afavorir les xarxes empresarials locals així com treballar
aspectes de responsabilitat social amb elles. Es tractaria de potenciar les empreses perquè
interactuïn amb la societat. Per exemple desenvolupant plataformes de serveis locals de manera
que es pugui potenciar el consum i les compres entre empreses locals.
• Promoure l’educació en valors i potenciar l’emprenedoria per facilitar la creació de noves
empreses
Un dels elements clau per generar ocupació a la ciutat és fomentar la creació de noves
empreses. La iniciativa emprenedora, però, va molt lligada a determinats valors com ara l’esforç,
la iniciativa, la responsabilitat, etc. En aquesta línia es valora que cal treballar aquests valors i
aquesta cultura del treball, ja des de l’escola, així com que l’ajuntament recolzi i doni suport als
projectes i persones emprenedores. En aquest sentit es creu interessant facilitar eines com, per
exemple, un servei d’assessorament, per orientar i acompanyar aquelles persones
emprenedores que volen crear una empresa.
7
• Potenciar el comerç de qualitat promovent la seva especialització i introduint millores en
l’entorn
Un altre dels factors que es consideren molt importants per recuperar l’economia de la ciutat, és
el comerç de qualitat. Una qualitat representada per l’especialització dels productes i serveis que
s’ofereixen per fer el comerç més atractiu i millorar l’oferta existent.
D’altra banda, es troba interessant oferir al petit comerç algunes eines formatives: cursos de
comunicació per donar a conèixer els productes existents i la oferta de serveis; cursos per
introduir les tecnologies de la informació i la comunicació (disseny de pàgines web per als petits
comerços, etc.).
També s’assenyala la importància de fer un bon manteniment i cuidar l’entorn on estan ubicats
els comerços, millorant la il·luminació del carrer i la neteja dels carrers i dels cartells enganxats
als pòsters de la llum, a les façanes, etc. per d’aquesta manera convidar la gent a passejar per la
zona i promoure així el comerç de proximitat.
Cal seguir incentivant l’obertura de nous negocis al municipi, facilitant les gestions i els tràmits i
reduccions fiscals temporals. En relació al foment del comerç i dels nous negocis, es considera
crucial mantener el criteri de centralitat i integració dels nous comerços en eixos comercials per
evitar la dispersió i disgregació així com racionalitzar l’oferta comercial, evitant la concentració
d’un mateix tipus de comerç en un barri.
• Dinamitzar les associacions de comerciants i potenciar les eines de difusió de l’activitat
comercial de Sant Boi.
Es valora que cal dinamitzar les associacions de comerciants de Sant Boi. En aquest sentit es
proposa que ajuntament i les associacions de comerciants han de definir una estratègia
comunicativa per a promoure el comerç a la ciutat.
També s’apunta la possibilitat d’organitzar fires sectorials o mostres temàtiques on es puguin
trobar i potenciar els intercanvis entre professionals i empreses de sectors concrets o habilitar un
espai municipal destinat a les fires comercials. Es suggereix que aquest espai hauria de ser
permanent i que també se li podrien donar usos socials i festius.
D’altra banda es proposa potenciar el casc antic com a nucli econòmic per generar moviments
comercials amb la creació d’un mercat que anés canviant de productes ( artesania, agrícoles,
comerciants de Sant Boi,...) amb una determinada periodicitat.
8
• Apostar per la formació, sobretot, per la formació ocupacional
La formació és un altre de les eines bàsiques per recuperar l’economia. En aquest sentit, s’aposta
per potenciar els programes de formació ocupacional, que combinin l’adquisició d’una
experiència laboral pràctica i l’obtenció d’uns coneixements teòrico-pràctics específics, adaptant
aquests programes a les necessitats actuals. En aquest sentit cal preguntar a les empreses quin
tipus de formació requereixen pels seus futurs treballadors/es de manera que es pugui orientar
millor la oferta formativa cap a les necessitats reals del mercat laboral. La idea seria aprofitar els
sectors productius de la ciutat i fer-los agents actius dins dels processos formatius que es donen a
Sant Boi. Així es podria aconseguir una formació més orientada a aquests processos productius
que ja existeixen i seria una sortida ocupacional molt vàlida per a la població aturada o jove. Per
gestionar aquesta proposta es podria crear una plataforma on participessin plegats les
empreses i els centres formatius. Així, s’apunta la possibilitat de vincular aquestes formacions als
sectors estratègics del municipi com ara la salut mental, ja que el municipi té potencial per oferir
alternatives formatives i laborals als joves
Precisament es fa molt d’èmfasi en la formació dels i de les joves i, per aquest motiu, s’apunta
que seria molt interessant que les empreses i les indústries recuperessin la figura de l’aprenent,
aquell/a jove que anava aprenent a partir de la pràctica orientat/da per un oficial o un/a
mestre/a. També desenvolupar projectes d’escoles-tallers, convenis amb empreses locals,
projectes de transició escola-treball. En aquest sentit, cal evitar que aquesta oferta depengui de
les subvencions que reben les entitats que desenvolupen aquests programes i esdevingui una
clara aposta municipal..
També es proposa crear una xarxa d’agents socials, educatius, econòmics i l’ajuntament per a
promoure i prestigiar la formació professional i ocupacional.
9
• Aprofitar els pols d’atracció de la ciutat per generar ocupació
Es valora important aprofitar els eixos estratègics de la ciutat, com la salut mental i l’entorn
natural per projectar la ciutat i generar ocupació. La recerca, el desenvolupament i la innovació
en el sector empresarial han de ser factors a promoure.
Es proposa apostar per la seu del Clúster de Salut Mental a la ciutat i aprofitar l’oportunitat que
generi aquest projecte per desenvolupar un viver d’empreses del sector. Emprenedoria,
innovació, coneixement i desenvolupament poden ser la base per fomentar una economia de
qualitat, alhora que es reconeixen les possibilitats de recuperació de l’ocupació vinculades al
sector. En aquest sentit, es creu que l’ajuntament hauria de facilitar nous espais per aquest viver
d’empreses, sent així proactiu amb el projecte. A banda també es poden promoure nous sectors
econòmics, com el turisme i reactivar sectors tradicionals com la pagesia i la ramaderia.
• Aprofitar el paper del tercer sector, també com a motor econòmic
Es valora que el tercer sector pot tenir un paper també com a motor econòmic generador
d’ocupació, en especial de col·lectius vulnerables. D’aquesta manera el cost d’inversió per
emprendre iniciatives econòmiques i la creació de llocs de treball és molt eficient. Es posa com
exemple la creació de cooperatives de consum responsable
10
COHESIÓ SOCIAL
• Prioritzar l’assistència a grups en situació de vulnerabilitat per pal·liar les borses de
pobresa
Tenint en compte el context socioeconòmic actual i amb perspectiva que pugui agreujar-se el
proper any, es valora que és bàsic i prioritari adoptar mesures que minimitzin les situacions de
pobresa potenciant eines com els menjadors socials, l’accés a un habitatge o l’atenció i
assistència a col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat (gent gran, persones amb discapacitat
o malaltia mental, etc.).
• Promoure el treball comunitari als barris
Davant del risc de fractura social i davant dels discursos més individualistes que puguin estar
sorgint a la ciutat es proposa impulsar el treball comunitari entre ciutadania i administració. El
treball comunitari pot ser una eina i metodologia d’intervenció idònia per detectar les
necessitats a peu de carrer -d’una forma més propera i realista- i cercar una resposta conjunta a
partir de la implicació de veïns, veïnes, entitats, serveis públics i administracions.
• Potenciar l’educació com a eina bàsica per garantir la cohesió social
De la mateixa manera que la formació es considera una eina bàsica per a la recuperació
econòmica i la generació d’ocupació, l’educació es valora com un element clau per aconseguir la
cohesió social. En aquest sentit es veu necessària la implicació de diferents agents educatius de la
comunitat: centres educatius, AMPAS, teixit associatiu, etc. partint de la base que tothom educa.
També es proposa incrementar els recursos destinats a combatre el fracàs escolar (escoles
taller, PQPI, CFA,..) i a desenvolupar una estratègia coordinada d’aquests recursos. Per últim es
destaca el paper que l’esport desenvolupa com element d’integració i cohesió social.
11
• Aposta municipal per la inclusió i el respecte a la diversitat
L’Ajuntament i agents socials i econòmics s’haurien de comprometre i corresponsabilitzar en el
respecte a la diversitat i el foment de la bona convivència. Caldria desenvolupar una campanya
contra els prejudicis i la rumorulogia que permeti destruir tòpics, estereotips i males
informacions, sobre tot en relació a les persones immigrades. Es posa com exemple l’experiència
de Barcelona i la Xarxa antirumors que persegueix precisament combatre aquesta rumorologia
no fonamentada o fins i tot mal intencionada.
Pel que fa a la integració de la nova ciutadania es comenta que cal millorar la integració dels
comerciants nou vinguts, ja que hi ha determinats col·lectius, com per exemple, els comerciants
de nacionalitat xinesa que costa molt que s’integrin amb normalitat a la vida social de Sant Boi.
També s’assenyala el paper que pot desenvolupar el teixit associatiu per promoure la diversitat
cultural a la ciutat. En aquest sentit, es valora que la interrelació i el treball conjunt d’aquestes
entitats sectorials, podria ser una bona eina per garantir la inclusió de tothom.
• Tractar la resolució dels conflictes en l’espai públic i en les comunitats de veïns, des de la
mediació i la pedagogia.
La resolució dels conflictes de convivència, s’han de treballar des de la mediació i la pedagogia.
Es comenta que, a llarg termini, serà més efectiva la mediació i la pedagogia que la sanció.
• Promocionar les entitats i el voluntariat de la ciutat
Es valora que les entitats tenen un paper cabdal en la cohesió social. Davant les conseqüències de
la crisi, es creu necessari que les entitats del tercer sector social del municipi uneixin esforços
per desenvolupar un pla d’acció que ajudi a les persones més vulnerables (es parla de
desenvolupar un pla de solidaritat) i impulsar diferents accions que reforçin les entitats com ara
fer més difusió a la ciutadania, potenciar la figura del voluntariat i fomentar pràctiques i
intercanvis, o impulsar programes de descompte pels voluntaris amb els comerços de la ciutat.
La ciutat es construeix des de la ciutat i es proposa fomentar l’ús d’espais municipals per fer
trobades (Ateneu, als casals de barri...) per generar espais de debat intergeneracional, temàtic,
fòrums, etc, així com definir una estratègia de difusió de les entitats a través de la programació
de Radio Sant Boi.
12
El paper del voluntariat ciutadà és clau, però cal demanar la màxima coordinació de les entitats
de voluntariat per unificar i integrar esforços. Quan es parla de voluntariat, no només es fa
referència a promoure la incorporació de veïns i veïnes al teixit associatiu existent, sinó que
s’aposta per visualitzar i donar a conèixer l’existència de projectes de voluntariat
d’acompanyament a la gent gran, acollida de persones nouvingudes, etc. per despertar l’esperit
solidari i de cooperació entre la població.
A més, els valors de convivència i cohesió social són aspectes que cal treballar des de les primeres
etapes de la infància i en aquest sentit es destaca la necessitat de recolzar les entitats que
treballen amb infància i adolescència.
Per últim, el respecte ha de ser una eina que fomenti la cohesió social a la ciutat, ja sigui respecte
a les persones, ja sigui respecte a l’entorn. En aquest sentit, des del teixit associatiu motivat pel
civisme i la convivència, es proposa realitzar des de les entitats tallers de sensibilització a les
escoles per remarcar la importància de respectar i cuidar el nostre entorn i d’aquesta manera
dissuadir els comportaments incívics.
• Promoure una oferta de lleure i oci alternatiu per als joves
Seguir millorant les instal·lacions culturals i esportives que hi ha, per mantenir la qualitat i
cumplir amb la funció social que desenvolupen. Es reconeix la feina feta en aquest sentit (per
exemple l’experiència de la Fundació Marianao), però cal seguir apostant, des del propi
ajuntament i el teixit associatiu, per oferir alternatives d’oci als joves (esportives, culturals…),
paral·lelament a la millora dels equipaments esportius i culturals.
13
• Impulsar un nou model de polítiques d’habitatge
L’accés a l’habitatge és un element cabdal a l’hora de parlar de cohesió social. En aquest sentit es
proposa impulsar polítiques d’habitatge que siguin realistes i pràctiques que permetin un accés
real a col·lectius desfavorits. També es proposa que es promocionin habitatges de dimensions
més reduides (tipus estudi, d’una sola habitació…) que permetin oferir més oferta i, alhora,
adaptar-se a les característiques dels nous col·lectius amb més dificultats econòmiques (famílies
monoparentals; parelles de gent gran; joves solters/es).
Es proposa aplicar una major pressió fiscal a pisos que estan buits per tal d’incentivar la seva
posada en el mercat, impulsar pisos comunitaris amb determinats serveis compartits ( per
exemple per gent gran) i fer actuacions per garantir l’accessibilitat en pisos que no disposen
d’ascensors, ja sigui revisant la normativa o fent actuacions paral·leles com permutar els pisos on
viuen persones amb mobilitat reduïda.
Altres estratègies poden ser mancomunar serveis i equipaments amb els municipis del voltant,
per a optimitzar recursos i compartir despeses, per exemple mancomunar l’habitatge social i de
protecció oficial o impulsar programes de compartir habitatge com el Viure i conviure.
• L’accessibilitat com a eix transversal
Cal garantir l’accessibilitat de tots aquells col·lectius que puguin patir alguna dificultat específica
per accedir a determinats àmbits o espais, sigui a un nivell més físic-espaial, sigui per una
dimensió més simbòlica: des de les barreres lingüístiques, arquitectòniques, laborals,
relacionades amb la falta d’informació, etc.
14
QUALITAT DEMOCRÀTICA
• Treballar per aconseguir una Administració propera, sensible, eficient i transparent
L’atenció directa és la porta d’entrada a l’Ajuntament, una de les eines bàsiques de relació entre
Administració i ciutadania. S’apunta que cal continuar millorant l’atenció directe perquè,
aquesta atenció presencial és el reflex i la imatge que dóna l’Ajuntament a la ciutadania.
Es proposa fomentar cada cop més la utilització de les noves tecnologies a l’hora de fer tràmits
municipals; això sí, sense oblidar-nos de l’atenció presencial directa, ja que cal tenir en compte
que certs col·lectius –gent gran, per exemple- tenen més dificultats per fer-les servir.
D’altra banda, es considera molt important generar confiança mútua, és a dir, que la ciutadania
tingui més confiança en el govern del seu municipi i que l’Administració tingui més confiança en
la ciutadania. S’apunta que aquesta confiança es genera amb el pas del temps, a través de la
transparència, la sensibilitat i l’eficiència. El govern municipal ha de garantir la màxima
transparència en la gestió de la ciutat. Es comenta que s’ha d’explicar el perquè de les
actuacions municipals, es a dir perquè es fa una actuació o perquè es deixen de fer altres.
• Potenciar espais participatius de relació entre entitats i Administració
Generar espais que permetin contrastar punts de vista diversos, debatre amb els diferents
actors presents i apuntar idees a recollir des de l’Administració. Els i les participants consideren
que seria interessant organitzar sessions per a tots aquells projectes col·lectius que es vulguin
impulsar a la ciutat per recollir la percepció de la ciutadania. A més, s’apunta que, més enllà de
donar l’oportunitat de participar en trobades puntuals, és important generar espais o eines que
facilitin el seguiment dels acords i conclusions de les diverses jornades de participació, així com
dels projectes col·lectius engegats.
D’altra banda, es veu la necessitat de generar aquests espais de construcció col·lectiva entre els
grups de joves del municipi perquè s’impliquin en la vida de les entitats i de la ciutat. En aquest
sentit cal pensar nous espais i mètodes participatius per atraure col·lectius que no solen
participar: ciutadania no associada i joves.
15
• Aprofitar les oportunitats que ofereixen les TIC
Aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per establir noves vies de
comunicació amb els ciutadans i incorporar-lo en la presa de decisions dels temes que li afecten.
Per exemple es poden aprofitar per difondre l’acció municipal a través de les noves tecnologies,
com ara seguir en directe els Plens Municipals (ràdio, xarxes socials, etc).
• Potenciar una participació ciudadana de qualitat
Es considera que, davant l’augment de la desafecció política i l’allunyament de la ciutadania dels
afers públics, cal seguir apostant per processos de participació ciudadana però garantint que les
aportacions ciutadanes siguin incorporades i tingudes en compte, és a dir que lal participació es
visualitzi en l’acció municipal. En aquest sentit es proposa articular eines i canals de participació
que siguin cada vegada més vinculants respecte els acords que es prenen de manera que es
pugui coresponsabilitzar la ciutadania de la presa de decisions. Aquest aquest element ajudaria a
fomentar la participació de la ciutadania no organitzada, poc present actualment en aquest tipus
de processos (especialment, es creu, perquè a Sant Boi es potencia molt la participació
associativa a través dels consells). En aquesta línia també es creu que obrir processos
participatius per cada nou projecte d’intervenció, i fer-ho potenciant la dimensió de barri,
podria contribuir a afavorir que la ciutadania s’interessi i es corresponsabilitzi en allò que passa al
seu entorn.
Com a part d’aquesta estratègia caldria aprofitar i utilitzar recursos existents com ara els casals
o els equipaments com espais de proximitat on poder consultar i debatre amb el ciutadà i per
potenciar i assegurar l’aportació de diferents sensibilitats religioses, culturals, ètniques i la
presència de diferents col·lectius en tots aquells espais i debats participatius que es promoguin al
municipi.
16
• Promoure espais de trobada entre entitats per construir projectes compartits
Es valora positivament el teixit associatiu existent. No obstant això, es comenta que està poc
articulat entre ell. Per aquest motiu, es considera molt important generar espais de trobada
entre entitats que permetin el coneixement mutu d’aquestes i l’impuls de projectes compartits
de manera coordinada.
• Actualitzar la guia d’entitats i facilitar l’accés de les entitats per actualitzar-la.
Es valora que la guia d’entitats està antiquada i que s’ha d’actualitzar. En aquest sentit es
comenta que es podria autoritzar a les entitats per a poder accedir al Web i poder modificar-la.
17
ANNEX
18
BUIDATS DELS GRUPS DE TREBALL
GRUP BLAU
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
Paper tercer sector
- Impulsar i recolzar la relació i interacció entre les entitats del tercer sector com a
generadors d’empreses que poden donar treball als col·lectius més vulnerables. La
relació del cost d’inversió i creació del lloc de treball és molt eficient.
Es valora que el tercer sector pot tenir un paper també com a motor econòmic generador
d’ocupació, en especial de col·lectius vulnerables. D’aquesta manera el cost d’inversió per
emprendre iniciatives econòmiques i la creació de llocs de treball és molt eficient. Es posa com
exemple la creació de cooperatives de consum responsable
Relació empresa i societat
- Afavorir xarxes empresarials locals
- Millorar la relació empresa i societat
- Empresa amb responsabilitat social, educació, treballadors
- Empresa que interactua amb la societat
- Crear plataformes de serveis locals i potenciar el consum i les compres internes
Cal potenciar el paper i vincles de les empreses amb la societat i entorn on desenvolupen la seva
activitat. En aquest sentit es proposa afavorir les xarxes empresarials locals així com treballar
aspectes de responsabilitat social amb elles. Es tracta de potenciar les empreses perquè
interactuïn amb la societat. Per exemple desenvolupar plataformes de serveis locals de manera
que es pugui potenciar el consum i les compres entre empreses locals.
Eixos comercials i fires sectorials
- Mostres firals monogràfiques
- Innovació i fomentar els eixos comercials.
19
Es proposa impulsar els eixos estratègics que te Sant Boi, com ara son l’àmbit de la salut o
l’entorn natural. Per exemple es podrien organitzar fires sectorials o mostres temàtiques on es
puguin trobar i potenciar els intercanvis entre professionals i empreses de sectors concrets.
Oferta formativa orientada a l’ocupació
- Figura de l’aprenentatge
- Que les empreses expliquin quin tipus de formació cal
La formació orientada a l’ocupació és un element important. En aquest sentit es proposa
potenciar i recuperar la figura de l’aprenent d’un ofici i també que es pregunti a les empreses quin
tipus de formació requereixen pels seus futurs treballadors/es de manera que es pugui orientar
millor la oferta formativa cap a les necessitats reals del mercat laboral.
Educació en valors i potenciar l’emprenedoria
- Afavorir la cultura i actituds emprenedores.
- Recolzar i donar suport a projectes i persones.
- Treballar-ho des de l’escola
- Treball de valors; esforç, implicació,..
Es proposa treballar i educar en valors com ara l’esforç, la iniciativa, la responsabilitat, etc. En
aquesta línia es valora que cal fomentar l’emprenedoria i que aquesta cultura del treball i de
l’emprendre iniciatives es pot treballar des de l’escola. També s’apunta que l’ajuntament ha de
recolzar i donar suport als projectes i persones emprenedores
COHESIÓ SOCIAL
Nova ciutadania
- Campanyes de contrainformació per combatre la rumorología sobre la immigració.
- Fomentar la integració social dels empresaris nou vinguts.
Pel que fa a la integració de la nova ciutadania es comenta que cal millorar la integració dels
comerciants nou vinguts, ja que hi ha determinats col·lectius, com per exemple, els comerciants
de nacionalitat xinesa que costa molt que s’integrin amb normalitat a la vida social de Sant Boi.
També es valora necessari impulsar alguna campanya que permeti combatre els rumors sobre la
immigració que cada vegada més són presents a la ciutat. Es posa com exemple l’experiència de
20
Barcelona i la Xarxa antirumors que persegueix precisament combatre aquesta rumorologia no
fonamentada o fins i tot mal intencionada.
Gent gran
- Menjador per la gent gran al barri de Casablanca
- Demanar a l’ajuntament que faci propaganda perquè la gent gran assisteixi al casal o
associacions.
Es proposa potenciar els recursos per a la gent gran. En concret es parla d’impulsar un menjador
social per gent gran al barri de Casablanca i per una altra banda donar a conèixer més el Casal de
gent gran i les associacions de gent gran.
Fracàs escolar
- Augmentar els recursos per lluitar contra el fracàs escolar tals com escoles taller, PQPI,
CFA, etc. Coordinar aquesta estratègia.
Es proposa incrementar els recursos destinats a combatre el fracàs escolar (escoles taller, PQPI,
CFA,..) i a desenvolupar una estratègia coordinada d’aquests recursos.
Paper de l’esport
- Fomentar l’esport en general com a element d’integració.
Es valora que l’esport desenvolupa un paper important com element d’integració i cohesió social.
Habitatge
- Polítiques d’habitatge reals i practiques per l’accés a l’habitatge a joves i col·lectius
desfavorits, nova ciutadania, discapacitats físics I intel·lectuals, precarietat econòmica.
- Recàrrecs sobre habitatges buits que no entren al mercat de lloguer i encareixen així el
preu de la vivenda.
- Permetre la millora d’accessibilitat als habitatges que requereixen un ascensor i no pot
ser instal·lat degut a normatives urbanístiques.
- Pisos comunitaris per compartir despeses.
L’accés a l’habitatge és un element cabdal a l’hora de parlar de cohesió social. En aquest sentit es
proposa impulsar polítiques d’habitatge que siguin realistes i pràctiques que permetin un accés
real a col·lectius desfavorits. (Per exemple es comenta que en promocions de protecció oficial, els
que reuneixen els requisits per accedir-hi no poden accedir al finançament privat ). Es proposa
21
aplicar una major pressió fiscal a pisos que estan buits per tal d’incentivar la seva posada en el
mercat, impulsar pisos comunitaris on determinats serveis son compartits ( per exemple per gent
gran) i fer actuacions per garantir l’accessibilitat en pisos que no disposen d’ascensors, ja sigui
revisant la normativa o fent actuacions paral·leles com permutar els pisos on viuen persones amb
mobilitat reduïda.
Paper de les entitats
- Fer difusió a la ciutadania amb voluntat per treballar la cohesió social i que se senti útil.
Intercanvi de voluntariat i fer practiques en coordinació amb entitats i d’altres com
escoles.
- Per part del comerç que facin descomptes a la gent gran de les associacions.(propaganda)
- Intentar impulsar polítiques de recolzament i coordinació de les entitats que treballen
amb la infància i l’adolescència per a treballar la cohesió social en les primeres etapes de
la vida.
Es valora que les entitats tenen un paper cabdal en la cohesió social. En aquest sentit s’haurien de
poder fer diferents actuacions com ara fer més difusió a la ciutadania, potenciar la figura del
voluntariat i fomentar pràctiques i intercanvis entre entitats i altres espais com ara les escoles, o
impulsar programes de descompte pels voluntaris amb els comerços de la ciutat. Els valors de
convivència i cohesió social són aspectes que cal treballar des de les primeres etapes de la
infància i en aquest sentit es destaca la necessitat de recolzar les entitats que treballen amb
infància i adolescència
Participació comunitària
- Harmonia, unió. Lluitar contra la fractura social (davant del risc) i treballar plegats,
administració i ciutadania
- Lluitar contra l’individualisme i treballar comunitàriament
Davant del risc de fractura social i davant dels discursos més individualistes que puguin estar
sorgint a la ciutat es proposa impulsar el treball comunitari entre ciutadania i administració.
22
QUALITAT DEMOCRÀTICA
TIC
- Aprofitar les noves tecnologies per establir vies de comunicació en la presa de decisions
- Fomentar les noves tecnologies
Aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per establir noves vies de
comunicació amb els ciutadans i incorporar-lo en la presa de decisions dels temes que li afecten.
Apropar l’administració
- Administració oberta i facilitadora
- Transparència per part de l’ajuntament. Apropament més intensiu cap a la ciutadania.
Noves formes de participació (noves tecnologies) . Potenciar el feed-back entre
ajuntament i ciutadania i incentivar la participació individual.
Continuar treballant per apropar l’administració a la ciutadania. Cal superar la pèrdua de
confiança i el distanciament entre ciutadans i administracions, potenciant la transparència, el
feedback i la comunicació i els mecanismes de participació individuals.
Coresponsabilitat
- Ciutadania responsable. Revisar normes, accessibilitat, mobilitat reduïda,..
Fomentar una ciutadania coresponsable, que te drets, però també deures i que pugui participar
de la revisió de normes que li afecten.
Eines de participació
- Articular eines de participació vinculants al voltant de les principals problemàtiques de la
població emprant referèndums, enquestes deliberatives,…
- Utilitzar els casals i recursos.
Articular eines i canals de participació que siguin cada vegada més vinculants respecte els acords
que es prenen de manera que es pugui coresponsabilitzar la ciutadania de la presa de decisions.
Aprofitar i utilitzar recursos existents com ara els casals o els equipaments com espais de
proximitat on poder consultar i debatre amb el ciutadà.
23
GRUP VERD
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
Viver d’empreses de salut mental
- Clústers d’empreses per la innovació en salut mental
Es coincideix amb la necessitat d’apostar per la seu del Clúster de Salut Mental a la ciutat i
aprofitar l’oportunitat que generi aquest projecte per desenvolupar un viver d’empreses del
sector. Emprenedoria, innovació, coneixement i desenvolupament poden ser la base per fomentar
una economia de qualitat, alhora que es reconeixen les possibilitats de recuperació de l’ocupació
vinculades al sector. En aquest sentit, es creu que l’ajuntament hauria de facilitar nous espais per
aquest viver d’empreses, sent així proactiu amb el projecte.
Suport a la creació de nous i petits comerços
- Facilitar a les persones que vulguin obrir un negoci la rapidesa en les gestions d’obertura i
una reducción temporal en les despeses municipals.
- Potenciar un eix comercial a la ciutat.
- Potenciar l’ocupació per potenciar el comerç i la indústria.
El grup considera que cal seguir incentivant l’obertura de nous negocis al municipi, facilitant les
gestions i els tràmits i reduccions fiscals temporals. En relació al foment del comerç i dels nous
negocis, es considera crucial mantener el criteri de centralitat i integració dels nous comerços en
eixos comercials per evitar la dispersió i disgregació. Alguns participants consideren que no
s’estan fent prous esforços per generar vertaders eixos comercials, mentre que altres consideren
que aquesta ja és la política que s’ha vingut fent els darrers anys al municipi. En qualsevol cas,
tots els participans coincideixen en la importància d’apostar per aquest criteri.
Aposta municipal per la formació professional
- Apostar per incrementar la formació ocupacional amb recursos propis de l’ajuntament.
Oferir alternatives formatives i potenciar la formación professional entre els joves. Desenvolupar
projectes d’escoles-tallers, convenis amb empreses locals, projectes de transició escola-treball. En
aquest sentit, el grup considera que cal evitar que aquesta oferta depengui de les subvencions
que reben les entitats que desenvolupen aquests programes i que cal que esdevingui una clara
24
aposta municipal. Alguns participants vinculen aquesta iniciativa amb la proposta del viver
d’empreses en salut mental i consideren que el municipi té potencial per oferir alternatives
formatives i laborals als joves.
Polítiques ocupacionals que tinguin en compte els col·lectius més vulnerables
- Potenciar l’ocupació en aquells sectors de població més desafavorits (més grans de 65
anys, menors de 25, persones discapacitades…).
Com a criteri transversal, tenir en màxima consideració aquells col·lectius amb més dificultats per
accedir al mercat de treball normalitzat: joves sense formació, persones aturades de llarga
duració, dones, persones immigrades.
Ús racional dels equipaments públics
- Racionalitzar els horaris dels serveis municipals (reduir horaris dels centres cívics).
Dedicar l’estalvi a la promoció de l’activitat econòmica.
Una de les aportacions que genera més debat fa referència a la proposta d’optimitzar i
racionalitzar l’ús dels equipaments municipals. Alguns sectors del grup consideren que cal
analitzar quin és el nivell d’ocupació de determinats equipaments, per poder valorar
conseqüentment la idoneitat de la seva obertura en aquelles franges horàries/dies de menys
ocupació. Es creu que, d’aquesta manera, es generaria un ús més eficient i sostenible d’aquests
equipaments. Un altre sector del grup, del contrari, creu que cal ser prudent a l’hora de limitar
l’ús dels equipaments perquè considera que el municipi no té tanta oferta de centres públics com
per poder-se plantejar el tancament o reducció de l’horari d’obertura dels centres.
Nova política d’habitatge social i dotacional
- Canviar les normatives que permetin oferir habitatges de característiques diferents
(adaptada als joves, persones grans, discapacitats…).
Es considera prioritari seguir apostant per les polítiques d’habitatge social promogudes per
l’ajuntament, però es llença la idea de considerar alguns canvis en les caracteristiques d’aquests
habitatges. Es proposa que es promocionin habitatges de dimensions més reduides (tipus estudi,
d’una sola habitació…) que permetin oferir més oferta i, alhora, adaptar-se a les característiques
dels nous col·lectius amb més dificultats econòmiques (famílies monoparentals; parelles de gent
gran; joves solters/es).
25
Altres aportacions en targets que no s’entra a debatre:
- Potenciar el parc agrari per fomentar l’ocupació.
Aquesta idea vol reforçar les oportunitats que brinda l’entorn natural al municipi i considera
rellevant tenir en compte aquells productes propis, com el cas de la caxofa, alhora d’incentivar
l’economia i l’ocupació. Per exemple, en el cas de la carxofa, es proposa apostar per una “marca
pròpia”.
COHESIÓ SOCIAL
Aposta municipal per la inclusió i el respecte a la diversitat
- Campanya contra les ‘llegendes urbanes’ que deterioren la cohesió social (per exemple,
la idea que hi ha comerços d’estrangers que no paguen…).
- Sol·licitar al govern de la Generalitat que apliqui criteris de redistribució de la immigració
a les escoles.
- Potenciar l’eduació social-ciutadana a través de programes, utilitzant els recursos
existents: associacions, Casals de barri, centres esportius i culturals…
El debat entorn a aquestes idees conclou amb l’acord que ajuntament i agents socials i econòmics
es comrometin i corresponsabilitzin en el respecte a la diversitat i el foment de la bona
convivència. En aquest sentit, com a idea concreta, es proposa desenvolupar una campanya
contra els prejudicis i la rumorulogia que permeti destruir tòpics, estereotips i males informacions,
sobre tot en relació a les persones immigrades.
Pla de solidaritat de les entitats socials
- Potenciar el compromís de les associacions cíviques amb les conseqüències de la crisi
(banc d’aliments i altres).
- Fomentar el voluntariat ciutadà en general, i també coordinat amb altres grups de
voluntaris de la ciutat (cuidar la ciutat, cuidar les persones).
Davant les conseqüències de la crisi, es creu necessari que les entitats del tercer sector social del
municipi uneixin esforços per desenvolupar un pla d’acció que ajudi a les persones més
vulnerables (es parla de desenvolupar un pla de solidaritat).
En aquesta línia, es proposa estimular el paper del voluntariat ciutadà i demanar la màxima
coordinació de les entitats de voluntariat per unificar i integrar esforços.
26
Lleure i oci alternatiu per als joves
- Seguir millorant les instal·lacions culturals i esportives que hi ha, per mantenir la qualitat
i cumplir amb la funció social.
- Millorar l’oferta de lleure pel jovent (alternatives a les discoteques, al “botellón”…).
Promocionar un concurs d’idees entre les entitats.
Tot i que es reconeix la feina feta en aquest sentit (per exemple l’expriència de la Fundació
Marianao, es creu impotant que se segueixi apostant, des del propi ajuntament i el teixit
associatiu, per oferir alternatives d’oci als joves (esportives, culturals…), paral·lelament a la
millora dels equipaments esportius i culturals.
L’accessibilitat com a eix transversal
- Potenciar l’accessibilitat de persones discapacitades, a tots els nivells: transport, barreres
arquitectòniques, a l’oci i a l’esport, a l’habitatge, a la comunicació…
- Potenciar la presència de traductors de llenguatge de signes en tots els esdeveniments.
Tot i que inicialment la proposta sembla molt genèrica i genera controvèrsies per la suposada
dificultat de dur-se a terme, el grup conclou amb l’acord que, com a aposta transversal
municipial, es treballi per garantir l’accessibilitat de tots aquells col·lectius que puguin patir
alguna dificultat específica per accedir a determinats àmbits o espais, sigui a un nivell més físic-
espacil, sigui per una dimensió més simbòlica: des de les barreres lingüístiques, arquitectòniques,
laborals, relacionades amb la falta d’informació, etc. Concretament, i recollint la sensibilitat d’un
dels membres del grup, s’insisteix molt en la importància de tenir en compte el col·lectiu de
persones sordo-mudes.
QUALITAT DEMOCRÀTICA
Participació ciudadana de qualitat
- Que les propostes dels òrgans de participació siguin vinculants
- Obrir un debat públic i fomentar la participació en cada nou projecte municipal.
Una de les idees que genera més debat gira entorn a la vinculança de la participació,
especialment entre alguns participants i els regidors presents al grup. Es considera que, davant
l’augment de la desafecció política i l’allunyament de la ciutadania als afers públics, cal seguir
apostant per processos de participació ciudadana però garantint que les aportacions ciutadanes
siguin incorporades i tingudes en compte. El grup considera que aquest element ajudaria a
fomentar la participació de la ciutadania no organitzada, poc present actualment en aquest tipus
27
de processos (especialment, es creu, perquè a Sant Boi es potencia molt la participació associatva
a través dels consells).
En aquesta línia també es creu que obrir processos participatius per cada nou projecte
d’intervenció, i fer-ho potenciant la dimensió de barri, podria contribuir a afavorir que la
ciutadania s’interessi i es corresponsabilitzi en allò que passa al seu entorn.
La diversitat en els debats públics
- Potenciar la integració entre cultures per evitar que els nouvinguts no sentin que perden
la seva cultura, sinó que en guanyen una altra de nova.
La proposta que fa aquest grup sembla molt gnèrica inicialment, però es concreta amb la idea de
potenciar i assegurar l’aportació de diferents sensibilitats religioses, culturals, ètniques i la
presència de diferents col·lectius en tots aquells espais i debats participatius que es promoguin al
municipi.
Altres aportacions en targets que no s’entra a debatre:
- Facilitar pels diferents mitjans de comuniació (premsa, ràdio i TV) la información als
ciutadans de l’existència de la figura del defesor del poble i la seva ubicació.
És una aportació d’un participant individual, fora de treball i debat en grup.
- Llistes obertes en les eleccions municipals.
No es debat perquè es consiera que no és competència municipal.
28
GRUP TARONJA
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
Fomentar la creació de noves empreses
- Servei d’assessorament per acompanyar als nous empresaris i emprenedors de la ciutat
- Apostar i facilitar per creació de noves empreses
- Potenciar la innovació en com començar una empresa
El grup valora que un dels elements clau per generar ocupació a la ciutat és fomentar la creació
de noves empreses. En aquest sentit es creu interessant facilitar eines com, per exemple, un servei
d’assessorament, per orientar i acompanyar aquelles persones emprenedores que volen crear una
empresa.
Potenciar el comerç de qualitat promovent la seva especialització i introduint millores en
l’entorn
- Especialització i innovació en el comerç
- Potenciar el comercio especializado mediante formación (talleres, cursos, estudios de
necesidades por barrios) y nuevas tecnologías
- Comercio: tener unas calles atractivas mejorando su iluminación y limpieza...
Un altre dels factors que el grup considera molt important per recuperar l’economia de la ciutat,
és el comerç de qualitat. Una qualitat representada per l’especialització dels productes i serveis
que s’ofereixen. L’especialització és necessària –comenta el grup- per fer el comerç més atractiu i
millorar l’oferta existent.
D’altra banda, es troba interessant oferir al petit comerç algunes eines formatives: cursos de
comunicació per donar a conèixer els productes existents i vendre millor el teu comerç; cursos per
introduir les tecnologies de la informació i la comunicació (disseny de pàgines web per als petits
comerços, etc).
En aquest punt es genera un debat en el grup entorn l’elaboració d’un estudi de necessitats o de
viabilitat de negoci en un territori. Un sector apunta que aquest servei ja s’està oferint des de
l’Administració, mentre un altre sector apunta que no ha tingut oportunitat d’accedir a aquesta
informació.
29
Per últim, el grup valora la importància de fer un bon manteniment i cuidar l’entorn on estan
ubicats els comerços, millorant la il·luminació del carrer i la neteja dels carrers i dels cartells
enganxats als pòsters de la llum, a les façanes, etc. per d’aquesta manera convidar la gent a
passejar per la zona i promoure així el comerç de proximitat.
Apostar per la formació, sobretot, per la formació ocupacional
- Formació ocupacional. Recuperar l’aprenent.
- Apostar per Formació i I+D+I
- Millora, adequació a les necessitats actuals de grups específics (discapacitats...)
Per a tot el grup, la formació és un altre de les eines bàsiques per recuperar l’economia. En aquest
sentit, s’aposta per potenciar els programes de formació ocupacional, que combinin l’adquisició
d’una experiència laboral pràctica i l’obtenció d’uns coneixements teòrico-pràctics específics,
adaptant aquests programes a les necessitats actuals de col·lectius específics. Es fa molt d’èmfasi
en la formació dels i de les joves i, per aquest motiu, s’apunta que seria molt interessant que les
empreses i les indústries recuperessin la figura de l’aprenent, aquell/a jove que anava aprenent a
partir de la pràctica orientat/da per un oficial o un/a mestre/a.
El grup conclou que, tenint en compte l’elevat índex d’atur, cal aprofitar per formar-se.
Aprofitar els pols d’atracció de la ciutat per generar ocupació
- Aprofitar els aspectes clau de la ciutat per crear ocupació: salut mental, espais naturals,
etc.
- Apostar per Formació i I+D+I
A més de les eines comentades anteriorment, el grup també valora important aprofitar els eixos
estratègics de la ciutat, com la salut mental i l’entorn natural per projectar la ciutat i generar
ocupació.
També s’apunta que la recerca, el desenvolupament i la innovació en el sector empresarial han de
ser factors a promoure.
Controlar l’economia submergida
- Controlar més l’economia submergida
Un sector del grup comenta que caldria adoptar mesures per controlar els casos d’economia
submergida.
30
Revisar els impostos
- Revisió d’impostos, uns que pugin i altres que baixin
Tot i que les competències municipals són limitades en aquest sentit, part del grup apunta que la
distribució dels impostos ha de respondre a criteris socials, augmentant els impostos a aquelles
persones que tenen més recursos econòmics per evitar que s’introdueixin retallades als serveis
bàsics (sanitat, educació...).
COHESIÓ SOCIAL
Millorar l’assistència a grups en situació de vulnerabilitat per pal·liar les borses de pobresa
- Pal·liar les bosses de pobresa que sorgiran amb la crisis econòmica (menjadors socials,
habitatge, etc.).
- Millorar l’assistència de grups com malalts mentals, 3a edat, discapacitats psíquics.
Tenint en compte el context socioeconòmic actual i amb perspectiva que pugui agreujar-se el
proper any, tot el grup valora que és bàsic adoptar mesures que minimitzin les situacions de
pobresa potenciant eines com els menjadors socials, l’accés a un habitatge o l’atenció i
assistència a col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat (gent gran, persones amb discapacitat
o malaltia mental, etc.).
Promoure el treball comunitari als barris
- Treball de barri comunitari
Tot el grup es mostra d’acord en promoure el treball comunitari com a eina i metodologia
d’intervenció idònia per detectar les necessitats a peu de carrer -d’una forma més propera i
realista- i cercar una resposta conjunta a partir de la implicació de veïns, veïnes, entitats, serveis
públics i administracions.
Potenciar l’educació com a eina bàsica per garantir la cohesió social
- L’educació com a eina per garantir la cohesió social. Amb la implicació de tots els grups
relacionats: AMPAS, centres educatius, aules d’acollida, etc.
De la mateixa manera que la formació es considera una eina bàsica per a la recuperació
econòmica i la generació d’ocupació, l’educació es valora com un element clau per aconseguir la
cohesió social. En aquest sentit es veu necessària la implicació de diferents agents educatius de la
31
comunitat: centres educatius, AMPAS, teixit associatiu, etc. partint de la base que tothom educa:
escola, família i entorn.
Treballar per a la inclusió social des del teixit associatiu
- Potenciar la interrelació de totes les entitats vinculades amb la immigració i recuperar
una eina com la comissió de nova ciutadania per garantir la inclusió de tothom.
Una part de les persones participants al grup formen part del teixit associatiu motivat per
promoure la diversitat cultural a la ciutat. En aquest sentit, es valora que la interrelació i el treball
conjunt d’aquestes entitats sectorials, podria ser una bona eina per garantir la inclusió de tothom.
Promocionar el voluntariat
- Promocionar el voluntariat
Al parlar de voluntariat, el grup es refereix no només a promoure la incorporació de veïns i veïnes
al teixit associatiu existent, sinó que aposta per visualitzar i donar a conèixer l’existència de
projectes de voluntariat d’acompanyament a la gent gran, acollida de persones nouvingudes, etc.
per despertar l’esperit solidari i de cooperació entre la població.
Promoure des del teixit associatiu accions de sensibilització sobre civisme
- Implicar les associacions i les escoles en campanyes de civisme amb el suport de
l’Ajuntament
- Treballar l’incivisme i l’associacionisme en els joves
El grup valora que el respecte ha de ser una eina que fomenti la cohesió social a la ciutat, ja sigui
respecte a les persones, ja sigui respecte a l’entorn. En aquest sentit, des del teixit associatiu
motivat pel civisme i la convivència, es proposa realitzar des de les entitats tallers de
sensibilització a les escoles per remarcar la importància de respectar i cuidar el nostre entorn i
d’aquesta manera dissuadir els comportaments incívics.
Adequació de l’oferta cultural i formativa a necessitats específiques
- Millora, adequació a les necessitats actuals de grups específics (discapacitats...)
Aquesta aportació també està relacionada a la necessitat d’adequar els tallers ocupacionals a les
necessitats de col·lectius que presenten dificultats d’inserció. No obstant, d’altra banda s’apunta
que també fa referència a l’oferta sociocultural (tallers als equipaments públics, etc.).
32
QUALITAT DEMOCRÀTICA
Promoure espais de trobada entre entitats per construir projectes compartits
- Promover encuentros entre diferentes entidades, asociaciones (religiosas, culturales, de
immigrantes, sociales...) para generar conocimiento y respeto mútuo (usando los
espacios de los centros cívicos)
- Teixit associatiu potent però poc articulat i coordinat en accions. També amb
l’Administració. No duplicar
- Tenim una bona eina per garantir la cohesió social en el teixit associatiu de la nostra
ciutat. L’hem de potenciar i cuidar i articular
- Projectes compartits entre entitats
Algunes de les aportacions d’aquest punt van aparèixer des del punt de vista de la cohesió social i
d’altres des del punt de vista de la qualitat democràtica. Finalment, es va consensuar que,
s’explicaria que anava molt relacionat, però que com a grup contemplarien el paper del teixit
associatiu dins la prioritat de qualitat democràtica, com a element de corresponsabilitat i
d’implicació en els afers públics de la ciutat.
Es valora positivament el teixit associatiu existent. No obstant això, es comenta que està poc
articulat entre ell. Per aquest motiu, es considera molt important generar espais de trobada entre
entitats que permetin el coneixement mutu d’aquestes i l’impuls de projectes compartits de
manera coordinada.
D’altra banda, en aquest apartat es genera un debat al grup sobre l’autonomia de les entitats
respecte l’Ajuntament. Apareix un sector que aposta per la vertebració de les entitats de forma
autònoma i un altre que considera interessant la col·laboració d’aquestes amb l’Ajuntament per
poder coordinar dates i no duplicar convocatòries, entre d’altres. Per part de la dinamitzadora
s’apunta que poden ser punts de vista o estratègies complementàries: d’una banda articular el
teixit associatiu de forma autònoma per anar-se coneixent i promovent projectes conjunts; i, de
l’altra, establir relacions de col·laboració o corresponsabilitat amb l’Administració en aquells
projectes que es consideri oportú.
Treballar per aconseguir una Administració propera, sensible, eficient i transparent
- Fer servir les eines de comunicació d’una forma més eficaç per combatre la
desinformació, els rumors, la falta de transparència, etc.
33
- Transparència gestió municipal. Creant confiança
- Fer més àgil l’atenció al ciutadà a través de les noves tecnologies mantenint l’atenció
presencial directa
- Tècnics municipals més sensibles amb la població
L’atenció directa és la porta d’entrada a l’Ajuntament, una de les eines bàsiques de relació entre
Administració i ciutadania. En el grup apareixen algunes persones descontentes amb l’atenció
rebuda a l’hora de fer algun tràmit presencial i consideren que aquest punt cal millorar-ho
perquè, comenten, aquesta atenció presencial és el reflex i la imatge que dóna l’Ajuntament a la
ciutadania.
En aquesta línia s’aposta per fomentar cada cop més la utilització de les noves tecnologies a
l’hora de fer tràmits municipals; això sí, sense oblidar-nos de l’atenció presencial directa, ja que
cal tenir en compte que certs col·lectius –gent gran, per exemple- tenen més dificultats per fer-les
servir.
D’altra banda, es considera molt important generar confiança mútua, és a dir, que la ciutadania
tingui més confiança en el govern del seu municipi i que l’Administració tingui més confiança en la
ciutadania. S’apunta que aquesta confiança es genera amb el pas del temps, a través de la
transparència, la sensibilitat i l’eficiència.
Potenciar espais participatius de relació entre entitats i Administració
- Més participació en projectes col·lectius
- Potenciar espais participatius i d’intercanvi d’opinions, experiències i aportacions.
Relacionar Administració amb societat civil.
- Seguimiento continuado de todas las formas de consulta ciudadana (web, encuestas,
mesas redondas...) con publicación de resultados
El grup valora molt positivament la trobada en la qual estan participant, ja que dóna l’oportunitat
de contrastar punts de vista diversos, debatre amb els diferents actors presents i apuntar idees a
recollir des de l’Administració. Els i les participants consideren que seria interessant organitzar
sessions com aquesta per a tots aquells projectes col·lectius que es vulguin impulsar a la ciutat per
recollir la percepció de la ciutadania. A més, s’apunta que, més enllà de donar l’oportunitat de
participar en trobades puntuals com aquesta, és important generar espais o eines que facilitin el
seguiment dels acords i conclusions de les diverses jornades de participació, així com dels
projectes col·lectius engegats.
34
D’altra banda, es veu la necessitat de generar aquests espais de construcció col·lectiva entre els
grups de joves del municipi perquè s’impliquin en la vida de les entitats i de la ciutat.
GRUP VERMELL
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
Habilitar un recinte permanent per a fires comercials
- Crear espais permanents per a fires comercials
El grup vermell, com actuació de dinamització comercial i empresarial proposa habilitar un espai
municipal destinat a les fires comercials. Es comenta que aquest espai hauria de ser permanent i
que també se li podrien donar usos socials i festius. El grup proposa que en aquesta actuació
haurien de treballar, coordinadament, l’ajuntament i les associacions de comerciants i
empresarials
Mancomunar serveis i equipaments amb els municipis del voltant, per a optimitzar recursos i
compartir despeses.
- Mancomunar equipaments d’habitatge social puntual.
- Albergs que ja existeixen a altres localitats, que puguin ser ocupats (llogats) per joves de
Sant Boi i que busquen un primer habitatge.
Hi ja l’acord en que l’ajuntament ha de buscar fórmules per a optimitzar recursos i compartir
despeses amb altres municipis. Es proposa mancomunar l’habitatge social i de protecció oficial
amb els municipis del voltant.
Impulsar un Pacte Fiscal, amb els agents econòmics i socials de la ciutat, per definir quina és la
despesa, entre d’altres àmbits, en matèria de promoció econòmica i ocupació.
- Elaborar pacte fiscal per definir límits de creixement fiscal de la ciutat, per promocionar
ocupació i desenvolupament econòmic.
Es proposa elaborar un Pacte Fiscal entre els diferents agents de Sant Boi per a definir la despesa i
l’estratègia per a potenciar els sectors econòmics i generar ocupació a la ciutat.
Dinamitzar les associacions de comerciants i potenciar les eines de difusió de l’activitat
comercial de Sant Boi.
- Promoure l’associacionisme entre els comerços
- Fomentar coneixement dels comerços facilitant eines amb millores en comunicació.
35
Hi ha un ampli consens en que s’han de dinamitzar les associacions de comerciants de Sant Boi.
En aquest sentit es proposa que ajuntament i les associacions de comerciants han de definir una
estratègia comunicativa per a promoure el comerç a la ciutat.
Racionalitzar l’oferta comercial, per a evitar la concentració d’un mateix tipus de comerç en un
barri
- Regularitzar els diferents tipus de comerç
Un grup proposa que, a través de les ordenances municipals, s’ha de regular per a evitar la
concentració del mateix tipus de comerç en els barris. Es comenta que hi ha barris amb molts
comerços del mateix tipus i poca diversificació comercial. Una representant de l’ajuntament
comenta que l’ajuntament no té potestat per a regular aquest fet, però que pot incentivar
l’obertura de comerços per a corregir aquesta situació
Promoure nous sectors econòmics, com el turisme i reactivar sectors tradicionals com la
pagesia i la ramaderia.
- Promoció del turisme per a crear ocupació.
- Reactivar sectors econòmics com la pagesia i la ramaderia.
Hi ha l’acord majoritari en que s’ha de treballar en xarxa (Ajuntament, universitats, associació de
pagesos de Sant Boi, Unió de Pagesos i Diputació de Barcelona) per a reactivar nous sectors
econòmics, com el turisme, i recuperar activitats tradicionals com la pagesia i la ramaderia.
Crear una xarxa d’agents socials, educatius, econòmics i l’ajuntament per a promoure i
prestigiar la formació professional i ocupacional, vinculant la formació amb l’empresa i els
gremis.
- Promoure la formació ocupacional amb la finalitat de crear cooperatives.
- Promoure la formació professional i ocupacional
- Vincular el sector empresarial amb el món educatiu.
- Formar mitjançant els gremis especialitats (hostaleria, construcció
- Potenciar els gremis a través de la formació i l’inrevés
- Facilitar el relleu i la formació del parc agrari.
Aquesta proposta és la que genera més consens en el grup vermell. Durant el debat s’arriba a
l’acord en que s’ha de connectar la formació amb la empresa. També s’apunta que s’ha de
prestigiar la formació professional, recuperar la figura dels gremis i l’aprenent.
36
COHESIÓ SOCIAL
Prioritzar el tractament de la pobresa
- Prioritzar el tractament de la pobresa
Referent al compromís de treballar per a la cohesió social de Sant Boi, els participants veuen com
a prioritari el tractament de la pobresa. Un participant apunta que a Sant Boi cada cop hi ha més
gent que està en el llindar de la pobresa i molt a prop de l’exclusió social. En aquest sentit, el grup
està d’acord en que el tractament de la pobresa ha de ser una actuació ha prioritària per a
l’ajuntament, ONG’s i entitats.
Treballar la cohesió des de el respecte i des de el reconeixement de la diversitat cultural i social
que hi ha a Sant Boi
- Drets i obligacions per tothom
- Promoure el coneixement de la diversitat
- Més respecte dins de la pròpia societat.
El grup vermell reconeix que entitats i l’Ajuntament han de treballar, conjuntament, per a
sensibilitzar sobre la diversitat social i cultural que hi ha al municipi. En aquest sentit s’acorda que
s’ha de tractar aquest tema des de el respecte cap a totes les cultures i sensibilitats.
Tractar la resolució dels conflictes en l’espai públic i en les comunitats de veïns, des de la
mediació i la pedagogia.
- Acompanyar de forma amable en la mediació als espais públics.
Hi ha consens en que la resolució dels conflictes de convivència, s’han de treballar des de la
mediació i la pedagogia. Es comenta que, a llarg termini, serà més efectiva la mediació i la
pedagogia que la sanció. El grup acorda que aquesta tasca li pertoca a la ciutadania, a les
associacions dels barris i a l’ajuntament.
Fomentar polítiques adreçades a la gent gran, ja que la població de Sant Boi s’està envellint.
- Preparar polítiques socials preveient l’alt índex de gent gran.
Un petit grup proposa que s’han de dissenyar polítiques socials adreçades a la gent gran, ja que
aquest col·lectiu cada cop és més nombrós. Segons la resta de participants, l’Ajuntament, les
entitats del Tercer Sector i les associacions de la gent gran haurien d’impulsar aquestes
polítiques.
37
Promoure campanyes de civisme adreçades als amos dels gossos i habilitar espais d’esbarjo per
a gossos.
- Incrementar espais d’esbarjo per a gossos i les campanyes informatives.
Es proposa sensibilitzar als amos dels gossos per a que tinguin una actitud cívica. També es proposa que s’han d’incrementar els espais per al lleure dels gossos. Aquesta proposta no genera cap debat ni cap consens.
Crear una bossa d’habitatges de lloguer compartit. (projecte viure i conviure)
- Viure i conviure: trobar una manera de promocionar bosses de lloguer compartits (pisos
entren vàries persones o entre diferents unitats familiars. (joves, gent gran, persones
soles)
Es comenta que hi ha una iniciativa (no se sap si és a nivell de Catalunya o d’algun municipi) que és diu “viure i conviure”, que consisteix en crear una bossa d’habitatges de lloguer compartit. En aquest sentit s’apunta que es podria beneficiar gent que no és pot llogar un pis i que està disposada a compartir una vivenda. Aquest projecte pot beneficiar a persones grans que viuen soles, a joves que és volen emancipar i a famílies amb pocs recursos.
Promoure els valors cívics i de responsabilitat social des de les escoles
- Foment de la cohesió i la responsabilitat des de les escoles.
Es proposa que des de l’escola es fomentin els valors cívics i de convivència. En aquest sentit es
comenta que a l’escola és el primer espai de socialització on és comença a construir ciutadania.
Dissenyar una estratègia comunicativa per a difondre la tasca de les entitats i promoure espais
de trobada entre les entitats, les persones no associades i l’ajuntament.
- Generar espais de posta en comú per a totes les entitats.
- La ciutat es construeix des de la ciutat: fomentar l’ús d’espais municipals per fer trobades
(Ateneu, als casals de barri...) per generar espais de debat intergeneracional, temàtic,
fòrums, etc
- Fomentar el voluntariat
- Definir una estratègia de programació de Radio Sant Boi per potenciar la difusió
d’activitats, d’entitats i col·lectius (centres escolars, entitats, etc) Que la Ciutat sàpiga que
fa la ciutat.
Tots els petits grups proposen que s’han de promoure espais de trobada entre les entitats, la
ciutadania no associada i l’ajuntament. En aquest sentit el grup resumeix aquesta proposta amb
una frase: “La ciutat es construeix des de la ciutat i amb la ciutat” . Les entitats participants
reconeixen que la seva tasca no arriba, tot el que voldrien, a la ciutadania. Per aquest motiu
proposen que les entitats han de dissenyar una estratègia, comuna i compartida, per a poder
arribar a la ciutadania. En resum “Que la ciutat sàpiga que fa la ciutat”.
38
QUALITAT DEMOCRÀTICA
Impulsar processos i espais permanents on la ciutadania pugui implicar-se amb els afers públics
i que aquesta participació es visualitzi en l’acció municipal.
- Trasllat real de propostes
- Escoltar a la gent en el dia a dia.
- Que les eines i instruments de participació no siguin només comunicatius, sinó que
puguem percebre la seva utilitat.
- Escoltar equitativament a totes les parts.
Els participants estan d’acord en potenciar la participació ciutadana en els afers públics de Sant Boi. Però apunten que la voluntat de fer participació ha de ser real, sincera i que es visualitzi en l’acció municipal.
Incrementar la transparència en la gestió municipal i explicar que és pot fer, que no i perquè.
- Transparència política i fiscal
- Que s’expliquin tant les coses positives com les negatives.
- Transparència
- Adequar els salaris dels polítics al salari mínim interprofessional.
Tot el grup està d’acord en que el govern municipal ha de garantir la màxima transparència en la
gestió de la ciutat. Es comenta que s’ha d’explicar el perquè de les actuacions municipals, es a dir
perquè es fa una actuació? o perquè es deixen de fer altres? etc. Un grup apunta que el sou dels
regidors i l’Alcalde s’hauria d’equiparar al sou mínim interprofessional (aquesta proposta no
genera cap debat al respecte
Actualitzar la guia d’entitats i facilitar l’accés de les entitats per actualitzar-la.
- Base de dades per a entitats al web municipal
- Actualitzar la guia d’entitats
Les entitats del grup comenten que la guia d’entitats està antiquada i que s’ha d’actualitzar. En
aquest sentit es comenta que es podria autoritzar a les entitats per a poder accedir al Web i poder
modificar-la.
Difondre l’acció municipal a través de les noves tecnologies.
- Difondre l’acció municipal
- Més ús de les noves tecnologies
39
Es proposa que el Plens Municipals es puguin seguir en directe (ràdio, xarxes socials, etc), ja que
molta gent els podria seguir des de casa. També es proposa que s’utilitzin les noves tecnologies
per a difondre l’acció municipal.
Pensar nous espais i mètodes participatius per atraure col·lectius que no solen participar:
ciutadania no associada i joves.
- Obrir la participació a ciutadans que no formin part de les associacions
- Tenir eines per arribar més als joves.
Hi ha l’acord en que s’ha d’innovar i buscar noves fórmules participatives per a engrescar a joves i
a ciutadania no associada.
40
GRUP GROC
RECUPERACIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓ
Promoció de noves iniciatives comercials
- Facilitar la implementació de nous negocis
- Crear un programa per a l’ impuls del comerç
- Crear cursos de formació per a que les persones aturades puguin obrir negocis
- Modernització dels negocis per a crear xarxes de comunicació amb els diferents sectors
dels ciutadans
A tots els grups sorgien idees de com poder millorar la recuperació econòmica, tant promocionant
noves iniciatives comercials o millorant la oferta del que ja es te al territori. A part de mantenir els
eixos econòmics actuals, es veia com un factor clau el poder afavorir noves línies de negocis que
es poguessin instaurar a Sant Boi.
També la tasca de modernització del negocis actuals, utilitzant les noves tecnologies els
permetria arribar a diferents sectors de la població que ara no arriben.
Casc antic com a nucli econòmic
- Potenciar el casc antic com a nucli de econòmic
- Creació de mercats no sedentaris a les rambles
En dos dels grups es veia com a una possibilitat de generar moviments comercials a la area del
casc antic la creació d’un mercat que anés canviant de productes ( artesania, agrícoles,
comerciants de Sant Boi,...) amb una periodicitat que no es va concretar.
Relació sectors productius i Formació
- Creació de una plataforma per fomentar la relació entre la formació i els sectors
productius de la ciutat.
Una proposta de un sol grup que va generar molt consens amb els altres, era la idea de poder
aprofitar els sectors productius de la ciutat i fer-los agents actius dins dels processos formatius
41
que es donen a Sant Boi. Així podríem aconseguir una formació més orientada a aquests
processos productius que ja tenim, i seria una sortida ocupacional molt valida per a la població
aturada o jove.
La idea de com gestionar, crear tot això era una plataforma on participessin plegats les empreses
i els centres formatius.
Associacions de comerciants
- Aglutinar les associacions de comerciants per a sumar esforços.
- Integrar els comerciants nous vinguts ens les associacions comercials
- Vetllar perquè hi hagi una oferta comercial de qualitat
La proposta es que les diferents associacions de comerciants de treballar molt més en comú, per
poder fer força conjuntament i que no cadascú vagi per la seva banda. Establir nous ponts de
comunicació entre els comerciants, compartir estratègies i campanyes,....
Horaris comercials
- Millorar el control horari.
Aquest no es un punt que aportes cap proposta ni cap eina en concret, però si que va generar un
debat sobre els horaris de obertura de les botigues entre els participants, sobretot amb els
comerços que obren festius, que generalment eren els que tenien els nouvinguts a Sant Boi. Si era
legal, si no. SI s’havia de tenir més control, i que els participants que formaven part de les
associacions de comerciants van aclarir als assistents. Però ho valoràvem com a positiu que
constes en el informe per plasmar un debat real que hi entre la ciutadania
42
COHESIÓ SOCIAL
Civisme i consciencia ciutadana
- Fer campanyes de informació i formació per implicar als ciutadans
- Creació de més pipi cans als parcs
- Fer unes jornades sobre discapacitats on els ciutadans poguessin moure’s per Sant Boi
amb cadires de rodes
Amb gran consens es van acollir les aportacions dels grups per poder treballar el tema del civisme
a la ciutat, sobretot amb els tema dels gossos i els excrements, però no solsamènt cal augmentar
el nombre de pipi cans, sinó fer campanyes de sensibilització i informació. També es va valorar
positivament les jornades sobre discapacitats, com a element per a ser mes conscient d’altres
realitats i fomentar la cohesió social amb el col·lectiu de discapacitats.
Noves Tecnologies
- Facilitar l’accés a les noves tecnologies de les entitats socials
- Augmentar la cobertura horària i facilitar el accés dels centres que disposen de noves
tecnologies. hores de obertures de les
L’accés a les Noves Tecnologies es veia com una eina molt important que permetria facilitar la
comunicació entre les diferents entitats socials , però no nomes estem parlant de dotació ( sorgien
propostes de demanar al les empreses locals o administracions els equips vells quan fessin
renovació) sinó també d’augment del horari de accés al públic en general. Així des de les entitats
socials obertes al públic es treballava amb altres entitats i arribar més als ciutadans.
Oci per a joves
- Diversificar la oferta de Oci per a joves
- Fer que algunes instal·lacions esportives estiguessin obertes i accessibles a tots els
ciutadans.
Es valorava el oci per a joves dins de Sant Boi com a força pobre, poc variat i que generava que es
marxes de la ciutat buscant noves opcions d’oci, però a la vegada a traves de un curt debat això
també es va detectar com a una possible oportunitat econòmica.
43
Relació sectors productius i Formació
- Creació de una plataforma per fomentar la relació entre la formació i els sectors
productius de la ciutat.
- Integració social dels nous vinguts a traves de una integració professional
Aquest punt ja ha sorgit en la prioritat del govern de promoció econòmica. Però es va valora com
a molt positiu col·locar-lo també en l’apartat de la cohesió social donat que, també es veia que
l’eix sectors productius- Formació podria ser un eix vertebrador de la cohesió social, ja que
mitjançant la formació i el treball en els eixos econòmics de la ciutat s’afavoria la integració social
dels nouvingut.
Associacions de comerciants
- Aglutinar les associacions de comerciants per a sumar esforços.
- Integrar els comerciants nous vinguts ens les associacions comercials
- Vetllar perquè hi hagi una oferta comercial de qualitat
Amb les associacions de comerciants passava el mateix que amb l’apartat anterior, la tasca dels
mateixos agents poden generar una renda de promoció econòmica i poden al mateix temps ser
agents cohesionadors dels diferents comerciant de la ciutat. Per tant ells mateixos valoraven que
havien de seguir treballant per a la integració dels comerciants nouvinguts com a element
important per la cohesió social.
Coordinació/Cooperació entre entitats
- Facilitar la creació d’espais de coordinació i cooperació entre entitats per a desenvolupar
projectes conjuntament.
- Creació de un mercat de projectes on es poguessin generar sinergies entres entitats i
empreses.
Es una demanda no pas de espais físics o de locals, sinó que es detectava que les diferents entitats
del municipi generen un volum d’activitats propi, però que hi ha pocs contactes entre
entitats/associacions, poca informació del que fa cada entitat que potser estan treballant
aspectes i/o objectius comuns cadascú per la seva banda.
44
Era una demanda a vers un treball més en xarxa, del que les pròpies entitats eren un factor que
no feien tot el que podien en aquest aspectes, per conèixer que fan els demes, com.... que
necessitava un impuls inicial d’algú que fes de d’aglutinador, de convocador a trobades, en
definitiva de coordinació i que vetlles per la cooperació entre les mateixes que no pas generador
de activitats.
La proposta del mercat de projectes es una altre formula de cooperació entre entitats i empreses
que també va sorgir, encara que amb menys quòrum que la anterior
QUALITAT DEMOCRATICA
Integració social dels nouvinguts
- Fomentar la integració social del nouvinguts per intentar aconseguir una major
participació d’aquest col·lectiu i així augmentar la qualitat democràtica
Tot i que es un punt clarament de l’apartat de la cohesió social, els grups també van valorar
positivament que s’inclogués aquest punt dins de la prioritat de la qualitat democràtica, ja que
entenien que treballant la integració dels nouvinguts així també s’augmentava la qualitat
democràtica.
Transparència i informació del que s’està fent
- Facilitar més l’accés al debat polític i a les tasques que es realitzen.
- Retransmissió dels plens de l’ajuntament per les ràdios.
Sorgien propostes per a generar més transparència del que es fa des de l’ajuntament. Donat que
encara que els plens son oberts, en el horari en que es realitzen difícilment s’hi pot accedir, així
que s’oferien diferents propostes de cara a poder accedir al que s’està fent i/o s’ha discutit.
Encara que també es recordava que era una tasca que no esta mal feta, sinó que s’oferien
propostes per a fer-ne més difusió.
45
VALORACIÓ DELS I LES PARTICIPANTS
Els participants assenyalaven amb una x el grau de satisfacció de l’ 1 al 5 respecte cadascun
d’aquests ítems (1 seria gens satisfet i 5 seria molt satisfet)
VALORACIÓ GENERAL DE LA JORNADA
0
1
2
3
4
5
Claredat de la
informació
aportada
Interès dels
continguts
Oportunitat de
manifestar les
opinions
Durada de la
jornada
4,074,34 4,44
4,09
VALORACIÓ DEL TREBALL EN GRUP
0
1
2
3
4
5
Durada del
treball en grup
Grau de debat
en els grups
Oportunitat de
relacionar-se
Resultats
obtinguts en el
debat
4,004,20 4,43 4,18
46
VALORACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ
0
1
2
3
4
5
Organització de
la trobada
Lloc de
realització
Dinàmica de
treball utilitzada
Tasca dels
moderadors i les
moderadores
4,50 4,644,52 4,64
COMENTARIS REFERENTS A LA SESSIÓ
El més positiu de la jornada ha estat...
- El treball en grup.
- Compartir.
- El grau de convivència i els resultats.
- El treball en conjunt.
- Poder expressar i escoltar aportacions positives.
- Poder donar idees i necessitats que hi ha.
- Oportunitat de relacionar-se amb altres companys.
- El clima de treball.
- Dinamisme i oportunitat de trobar-se gent diversa. Molt bé les caixes!!!
- Poder donar la meva opinió.
- Molt ben organitzat.
- Organització.
- Apropament a la ciutadania.
- Els grups i les seves opinions.
- Poder intercanviar idees i escoltar.
- Donar a conèixer diferents opinions.
- Interacció i compartir experiències. Coneixement del teixit associatiu de Sant Boi.
- L’ intercanvi.
- Els treballs realitzats en grup.
- La feina engrescadora dels participants.
- Poder parlar.
- Aprofitar l’experiència.
47
- Comunicació del moderador i resta de companys.
El que menys m’ha agradat ha estat...
- La primera part.
- Res. (2)
- Claredat de la informació.
- Que es faci en dissabte!!!
- Poc temps.
- Poc temps per parlar.
- Els grups no eren molt grans.
- Els continguts molt acotats.
- Les dificultats per concretar.
- Brevetat.
No vull marxar sense dir que...
- Cal anar donant informació dels resultat concrets de la sessió d’aquest matí.
- Gràcies. Fins a la propera.
- Hauria de ser més sovint.
- Fins aviat.
- Espero que es tingui en comte el que hem proposat.
- Informe o balanç de on van els diners ( no només per a immigrants..) Relacionat amb el
díptic de PXC, “Todo para los immigrantes” - Molt bé la participació de totes les entitats.
- Ha d’existir un feedback entre Ajuntament i ciutadania.
- Això no caigui en un sac buit.
- Tenir més oportunitats com aquestes.
- Ha estat molt positiu l’ intercanvi i posta en comú de tots els participants.
- S’hauria de potenciar més aquestes reunions incloent altres ètnies.
- Siguin vinculants algunes propostes.
- Gràcies.(2)
