"José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

16

description

Un tastet del llibre "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda, publicat per Onada Edicions

Transcript of "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

Page 1: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda
Page 2: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda
Page 3: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda
Page 4: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí,els retalls d’una postguerra

Albert Curto · Laura Tienda

Arxiu Comarcal del Baix Ebre

FINESTRES AL PASSAT | ÀLBUMS FOTOGRÀFICS, 2

Page 5: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

Primera edició novembre de 2014

© Fotografies Família Daufí

© Text Albert Curto Homedes · Laura Tienda Martínez

© D’aquesta edició Onada Edicions

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3-5

12580 Benicarló • Tel. +34 964 47 46 41

A internet [email protected]

www.premsaonada.blogspot.com

Disseny de la col·lecció Ramon París PeñarandaCorrecció lingüística Rosa M. Camps Cardona

Maquetació Òscar París Garcia

ISBN 978-84-15896-63-0Dipòsit legal CS-381-2014

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat

Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades

www.pefc.org

Amb el suport de

Page 6: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

Introducció 7

Arxiu fotogràfic 13

Índex

Page 7: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda
Page 8: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 7Introducció

Biografia

José Daufí Zaporta va nàixer el 16 de setembre de 1891 a Vinaròs. La seua família, carnissers de pro-

fessió, se n’anaren després a Alcalà de Xivert i, final-ment, a Tortosa. Fou el més gran de tres germans: Jo-aquím, barber, que mor jove, i Lluís, que fou mestre.

Només va realitzar estudis primaris a l’escola de la Mercè, si bé va rebre classes particulars d’Enrique Bayerri, qui va esdevenir un reconegut historiador i arxiver. Va treballar de pesador a la fàbrica Pons d’es-pellofar arròs (llavors ja d’Albacar) del carrer de Cer-vantes de Tortosa. Aviat va compaginar la seua feina amb l’afecció a la música, tot aprenent a l’escola de la banda Lira Dertosense, dirigida pel seu oncle Ma-nolo Daufí. Va arribar a tocar l’oboè i la bandúrria i, ja com a dada més anecdòtica, dir que tocava l’exòtic instrument precolombí de l’ocarina.

Va estar vinculat des de la joventut amb el Patro-nat Escolar Obrer de la Sagrada Família, del qual fou un dels fundadors (1914) i on va tenir diferents càr-recs. També havia participat en alguna obra teatral, com Sang tortosina de Tomàs Bellpuig l’any 1915. Formà part de cercles molt religiosos. L’any 1916 fou president dels Creuats del Sant Nom de Jesús, mem-bre de la Lliga de la Perseverança i del tercer orde franciscà de seglars.

Durant la dècada dels anys 1920, va viatjar en dife-rents ocasions a Alemanya, especialment a Dresden, tot aprofitant uns contactes familiars que hi tenia,

clara oportunitat de veure de primera mà els pro-ductes fotogràfics alemanys, tant a la punta de llança del moment.

L’any 1924 es casà amb Concepció Monfort Fer-rando, filla d’una botiga de gran anomenada a la ciu-tat, que havia après a tocar el piano amb Magdalena Gotòs.

El goig per la música el va fer anar a prendre l’ofi-ci d’afinador de pianos a Barcelona, Un company seu, Baldomero Cardona, és qui el va convèncer per-què s’establís pel seu compte a Tortosa. L’any 1927, ho féu. Al centre de la ciutat obriria una botiga de música. La premsa ho recull d’aquesta manera:

Introducció

Page 9: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 8Introducció

Nuestro querido amigo don José Daufí abrirá en breve, en la calle de San Blas, número 26, un bien montado establecimiento para la venta de pianos y toda clase de instrumentos y papeles de música, que vendrá a llenar un vacío en esta ciudad, pues hace muchos años que se deja sentir su necesidad. (Correo de Tortosa, 16 d’agost de 1927)

Tot i que la Casa Daufí se l’ha identificat, des de bon començament, com un establiment d’instruments i d’elements vinculats a la música, fet, d’altra banda, lò-gic si tenim en compte la seua formació i coneixement d’aquell món, val a dir també que ja des que el va obrir hi tenia material fotogràfic. Un articulista ho fa notar, en la crònica de l’obertura de l’establiment, com:

Hemos visto magníficos pianos, pianolas, violines y portafonos, como también un buen surtido stock de ro-llos y placas para fotógrafos, de lo más modernamente editado. (Correo de Tortosa, 6 de setembre de 1927)

Cal entendre, per tant, que inicialment el vincle de José Daufí amb la fotografia fos d’afeccionat i de co-merciant. Aquesta dualitat de l’establiment Daufí es manté fins a l’any 1936, si bé fins aquesta data el que es prioritzava, tal com s’encapçalaven els anuncis, era en primer lloc l’establecimiento de música.

Comerciava amb les marques Agfa, Hauff, Ge-vaert, Plavic, BPA i Kodak, i oferia laboratori i ma-terial fotogràfic per a afeccionats i fotografies de carnet. Certament, fins al tall que va representar la guerra civil, bàsicament José Daufí només feia foto-grafies de carnet i algun reportatge.

Abans de la guerra va formar part de la política local, dins del seu posicionament catòlic i tradicio-

nalista, en un pas efímer i casual. Fou regidor entre el juliol de 1930 i el gener de 1931, i nomenat per restituir les reiterades i massives absències de regidors en aquella data. Va pertànyer llavors a la comissió de beneficència i de Cultura y Festejos. Passada la guerra, va reobrir la botiga del carrer de Sant Blai, i va tornar a formar part del consistori com a gestor de la comis-sió de govern, tal com llavors es coneixia. Exercí el càrrec des del juny de 1939 —el primer consistori no provisional— fins al desembre de 1941, quan ocupà l’alcaldia Esteban Albacar.

Al setembre de 1941 es traslladà a un nou empla-çament, el que abans ocupava la botiga Montfort de la família de la seua dona. El nou establiment, a la plaça d’Agustí Querol, el dividirà en quatre seccions: fotografia, música, art religiós i merceria. Ara sí que

Page 10: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 9Introducció

ja disposarà d’un estudi on fer les fotografies fami-liars, motiu pel qual se l’ha identificat en un parell de generacions. Aviat el suport del seu fill José Dau-fí Montfort, que va estudiar fotografia a Barcelona, serà cabdal en la continuació i el relleu del negoci. Va morir el 2 de novembre de 1961.

Daufí com a fotògraf

La incorporació de José Daufí al món de la fotogra-fia fou, com va passar amb tants altres fotògrafs, de forma fortuïta i autodidacta. Tot començant com a afeccionat, amb els anys va arribar a fer, fins i tot, re-portatges per encàrrec, cobrir gràficament notícies de corresponsal de premsa forana i tenir el seu propi es-tudi. L’adquisició d’una màquina de manxa fou l’inici d’aquesta relació. Abans de la guerra civil, la màquina amb la qual treballava fou una Herneman, però, en acabat, amb la que va capturar la majoria de les imat-ges fou una Contax, producte estrella de l’empresa alemanya Zeiss Ikon des de l’any 1932. Tot i que tam-bé va emprar les plaques de vidre, bàsicament utilitzà els clixés de cel·luloide de 6x9; 6,5x11 i 4x6,5, i, de for-ma majoritària, els clixés de pas universal de 35 mm.

És durant la dècada dels anys quaranta i bona part dels anys cinquanta del segle xx quan José Daufí Zaporta tingué la seua màxima activitat com a fotò-graf social. Durant aquests anys realitzà reportatges per encàrrec de centres oficials, de l’ajuntament de Tortosa, de les companyies d’assegurances, de par-ticulars i també, cal destacar-ho, de l’organisme Re-giones Devastadas, on va substituir com a fotògraf Ramon Borrell Codorniu, mort l’any 1948.

També va fer fotografies d’estudi, abans que el seu fill en prengués el relleu.

El fons fotogràfic

Actualment, el fons fotogràfic de José Daufí Zaporta pertany a la família, qui conserva els negatius, còpies en paper i còpies digitalitzades. La major part dels negatius de cel·luloide són de pas universal (35 mm) i es troben enrotllats en caixes originals de paper fotogràfic dels anys 1940 i 1950. Algunes presenten, a títol identificatiu, una data o un concepte. Tot i no tenir un inventari complet del fons, podem esti-mar-lo en uns quants milers. Una de les dificultats que presenta el fons és acotar-lo inequívocament a la seua autoria, especialment pel que fa a les dates

Page 11: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 10Introducció

extremes del seu període actiu. En els primers anys (abans de la guerra), dels quals només han perdurat molt poques imatges, cal tenir en compte que mol-tes són reproduccions de fotògrafs diversos. En els darrers anys, l’estreta col·laboració del seu fill en els reportatges i la barreja de fotografies de tots dos, fa que sense els testimonis directes se’n puga confon-dre l’autoria.

Hem aplicat el paràmetre d’excloure les imatges posteriors a l’any 1955, ja que José Daufí, tot i morir l’any 1961, els darrers anys ja no fotografiava.

Tasques d’identificació del fons

Només alguns negatius aporten dades cronològi-ques o temàtiques molt genèriques. Ha calgut iden-tificar i contrastar cadascuna de les imatges amb dades hemerogràfiques i documentals a fi de poder datar-les. No ha estat possible en tots els casos, però sí en molts. Sovint, la informació que ens dóna el rerefons d’un cartell, com ara les referències urbanís-tiques, les estacionals o contextuals, ens han ajudat a apropar-nos al fet, a vegades complex, com els ca-sos de les actuacions esportives, religioses o militars perquè tenen poca singularitat enfront d’altres de característiques semblants. També ens han permès la identificació de dues imatges els llibres La nostra Jota del Centre d’Interpretació de la Jota a les Terres de l’Ebre i La Vida Tortosina de Quimo Panisello.

Temàtica

La temàtica és prou variada, encara que, respecte de les imatges de la postguerra, les activitats socials que eren motiu de reportatges de carrer solien tenir pa-ràmetres semblants, molt condicionats pels esdeveni-ments de caire religiós i de commemoracions militars i paramilitars. L’esport, la sortida emocional a una re-alitat crua i opressiva, també es mostra prolífic. Val a dir que en la selecció de les quaranta imatges ha calgut un esforç de tria i retria per l’interès que té tot el fons. Calia presentar una mostra, i aquesta, lògica-ment subjectiva, només exposa un tast dels centenars d’imatges de gran força documental.

Page 12: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 11Introducció

Fotos rellevants

És innegable el valor testimonial i històric dels dife-rents reportatges fets per José Daufí (encara que no té per què respondre a un clar propòsit per part de l’au-tor que, en definitiva, el que feia era documentar fets del moment per a ser difosos en diferents mitjans) i que constitueixen avui el fons fotogràfic més impor-tant sobre Tortosa de les dues dècades posteriors a la guerra civil. El temps i la transformació de la socie-tat per ell reflectida posa en valor cadascuna de les imatges. Per la identificació del moment, destacaríem totes aquelles manifestacions religioses i de desfilades pròpies de llavors.

Estructura del llibre

Certament, les primeres fotografies corresponen als anys trenta de segle xx, però en són poques. El gruix respon al període de postguerra, d’aquí el títol del volum. En aquesta ocasió hem cregut més adient destacar l’aspecte cronològic en l’estructura del lli-bre, atesa la varietat temàtica i l’amplitud temporal de les imatges durant el transcurs de més de vint anys.

AgraïmentsJosé Daufí Montfort, Conrad Duran, Magda Marca, Cinta Zaragoza i Jesús Zaragoza.

Page 13: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda
Page 14: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

Arxiu fotogràfic

Page 15: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

Anys 1930

Gegants, cucaferes i capgrossos (nanos), uns dels elements més emblemàtics de les festes, a la plaça dels Estudis (enfront del que era llavors l’ajuntament) durant les festes de la Cinta. Pels coneixements que es tenen, la parella reial de gegants no coronats dataven de l’any 1858, si bé van canviar de fisonomia en alguna ocasió com, per exemple, el mateix vestuari l’any 1928. Durant la guerra civil es destruïren.

Page 16: "José Daufí, els retalls d'una postguerra" d'Albert Curto i Laura Tienda

José Daufí, els retalls d’una postguerra | 15