Juli Csar (juliol de 100 aC 15 de mar de 44 aC Roma) va ser un lder poltic i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Jlia, una famlia patrcia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes ms influents de la seva poca, com el seu oncle Gai Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera poltica.

En el 84 aC, als 16 anys, el popular Cinna el va nomenar Flamen Dialis, crrec religis del qual va ser rellevat per Sulla, amb qui tingu conflictes a causa del seu matrimoni amb la filla de Cinna. Desprs d'escapar de morir a mans dels sicarisdel dictador, va ser perdonat grcies a la intercessi dels parents de la seva mare.

Aviat va entrar en relaci amb els cnsols Pompeu i Cras, l'amicitia li permetria llanar la seva prpia carrera poltica. El 70 aC serv com qestor a Hispnia i comedila Roma l'exercici d'aquesta magistratura va oferir uns espectacles que van ser recordats durant molt de temps pel poble.

La Guerra de les Gllies van portar a la conquesta del pas en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu crrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien cnsols el 55 aC. Tamb va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perqu "la dona de Csar no noms ha de ser honrada, sin que tamb ho ha de semblar". Desprs es va casar amb Calprnia. Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Csar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de Csar, Jlia, havia mort el 54 aC).

Segona guerra civil romanaGneu Pompeu Magne fou nomenat cnsol nic el 52 aC i va voler destituir Csar. El Senat va demanar a Csar la renncia o se'l consideraria trador. El 49 aC Csar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubic, un riu que separava la d'Itlia. Pompeu va fugir cap a Grcia i rpidament Csar va controlar Itlia iGllia Cisalpina Hispnia.Dictador vitaliciCsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), desprs un perode indefinit per curt (48 aC) i desprs per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constituci tradicional republicana, aquest crrec noms es podia exercir sis mesos en una situaci lmit. Malgrat aix, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Csar. A ms en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el ttol de Praefectus morum, ms tard convertida en vitalcia.

El 48 aC va ser nomenat cnsol, crrec que desprs va ser per cinc anys, i ms tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir tamb el poder tribunici amb carcter vitalici. El 47 aC va rebre el ttol d'Imperator perpetu. Csar era a ms el cap de la religi de l'Estat; Gran Pontfex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests crrecs es van fer hereditaris).

Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposici d'exrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcci del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i ttols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.Aix doncs, Csar va quedar investit del poder (Imperium) per temps illimitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius del Imperator amb Jpiter i els dus penats del poble rom. Des del 44 aC el cap de Csar va aparixer a les monedes.

AssassinatMalgrat tot, diverses famlies senatorials sentien que Csar amenaava les seves posicions. L'honor i el poder de Csar els feia tmer que aquest volgus ser rex(rei), un ttol que, a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, ells Gai Cassi, Bucili i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.El 15 de mar del 44 aC, quan Csar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Csar va morir als peus de l'esttua de Pompeu, el seu gran rival.