Alumnes:Pamela Feliz Teresa Villazán

Josep Vicent Foix Josep Vicent Foix

VidaVida

Josep Vicenç Foix (Barcelona, 1894-1987)

Empresari privat , periodista i membre de

l' Institut d’Estudis Catalans

Va ser un dels cinc primers membres i Soci d’honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

• Publicació del llibre de proses poètiques

Gertrudis (1927) i Krtu(1932) -d’influx futurista , del cubisme , el dadaisme i el surrealisme-

“El 1927 Gertrudis de J. V. Foix.

Inici de la seva carrera literària.

LlenguatgeLlenguatge i estil propi i estil propi

Recull l’herència de la literatura medieval i la parla viva catalana

El seu propi mon esta basat en : elements reals ,molt concret de la seva vida

EL 1972, és definí a ell mateix , com a investigador en poesia

“no puc callar que, en poesia, amo totes les tendències”.

Les seves obres....Les seves obres.... Sol , i de dol

Recull sonets escrits per l’autor des del 1913 fins al 1936 , amb algunes incorporacions, abans de la seva publicació , el 1947

La seva publicació marca una fita de cabdal en la recepció de l’obra de Foix, que comença a ser valorat , entre els sectors molt minoritaris , al costat de Carner, Riba o Sagarra com una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX

El llibre esta dividit en sis seccions , inclou setanta sonets modèlics on , conflueixen el sonet italià i el decasíl·lab català

Incorporant la llengua medieval a la llengua moderna .Síntesi del Classicisme i avantguardisme

AL llarg dels sonets Foix reflexiona , sovint d’una manera metafísica però sempre des d’una perspectiva original i personal , sobre diversos temes clau de la modernitat.

Les irreals omeguesLes irreals omegues

Publicada l’any 1949 . Exemplifiquen l’estil més barroc i dens

de la poesia foixiana .

Es caracteritzen per què :

Estan escrits en vers lliures

Tenen un títol llarg

Són la recreació d’experiències de la guerra civil , durant la joventut del poeta , sobre la desfeta moral col·lectiva durant i després del conflicte civil.

<<Delegàvem la mort per fosques travesseres Amb els braços alçats. I dèiem: Tu, qui ets? I aquell? Puix que érem molts, moreus, hi érem tots. Mireu: elles també, opulentament nues Amb els braços enlaire i moreues, al caire Dels abismes vesprals, en errívols trencalls, Collint de l'Arbre Intacte el fruit iridescent, O amb frèjols fils de nit teixint malla secreta  >>

EL mite del 1918EL mite del 1918 Tres anys després de la publicació d’un

nou llibre , On he deixat les claus …(1953), que inclou vint-i-vull poemes . Foix inicia amb el recull del “Diari 1918" , la reescriptura d’un diari personal .

En la seva obra , aplega fragments d’obres anteriors, i les besteix de un imaginatiu , oníric i particular univers literari, on reapareixen els desigs i les obsessions del poeta , i on queden fixats oficis, tradicions i costums i ritus d’una Catalunya ideal

DelsDels OnzeOnze NadalsNadals i un i un CapCap d’anyd’any finsfins a les a les sevesseves darreresdarreres obres…. obres…. L’aparició de volums com Onze

Nadals i un cap d’any (1960) o obres poètiques (1964) consoliden el prestigi de l’escriptor més enllà dels cercles minoritaris

En : Els Lloms transparents (1969), foix selecciona alguns dels seus millors articles periodístics d’abans de la guerra , on exposa el seu catalanisme ètic o Mots i maons o a cascú el seu (1971) , on tria textos sobre arquitectura i poesia relacionats amb el GATCPAC.

DarreresDarreres Obres Obres En les seves darreres obres foix

col.labora amb artistes amics com Miró , amb qui publica proses poètiques Quatre colors aparien el món (1975). o Amb Ponç ,amb qui escriu les ) 7 notes sobre Ficcions poncianes (1974)

<<L’estació>>, juntament amb gravats de Tàpies , esdevé el seu veritable testament poètic . Que publica l’any següent , el 1985 , dos anys abans de morir , amb noves proses poètiques : Cròniques de l’ultason.

*M'exalta el nou i m'enamora el vell

* Si pogués acordar Raó i Follia

* M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura

* I al bo i al mal em don i allarg la mà

 * Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!

És quan dormo que hi veig clarÉs quan dormo que hi veig clar

És quan dormo que hi veig clar,

És quan plou que ballo sol,

vestit d'algues, or i escata,

 hi ha un pany de mar al revolt

i un tros de cel escarlata,

un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata,

 el casalot del pirata

 és un ample gira-sol.

 És quan plou que ballo sol

vestit d'algues, or i escata.

 

És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era, em vesteixo d'home antic i empaito la masovera, i entre pineda i garric planto la meva bandera; amb una agulla saquera mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic al bassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina, amb perles a cada mà visc al cor d'una petxina, só la font del comellar i el jaç de la salvatgina, –o la lluna que s'afina en morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina.

BibliografiaBibliografia

Llengua i Literatura , Mirada 1 . Editorial Teide.Estímul Llengua Catalana 4 . Editorial Barcanova . 2n Cicle ESO.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/foix/sol.html

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jvfoix/index.html

Llibres….

Webs….