,i^ n, 111, ,1( 1( tih,i lr, Irl, m.uni.tl, i.11x0 CUn y t1LUCI.v Un Il.ist iIII portall t. No

is aquest cl lloc per a iniciar una dis-cussio a tons sobre la filosofia de Des-cartes, perb si que cal dir quc tot el selltreball presuposa un punt de vista qucno pot rccolzar - sc cn els textos de I'au-tor de Its Meditations Metaf isiques: ni

la proposta cartesiana implica un sub-jecte dcsmundanitzat , cosa quc revclauna Iectura atenta de la primera medita-c16 que no perdi de vista la conside-racio del seu caracter artificicis, ni lafilosofia cartesiana es una filosofia mo-nolbgica , corn des del men punt de vis-

ta qucda clar a la tcrccra mcditacio. Entot cas allb quc no es pot discutir es

que la filosofia de Descartes esta funda-

da en I'exigencia de la possibilitat deI'apodicticitat . El significat mes intim

del gir linguistic tan elogiat per'1'avlor

es I'abandonamcnt d'aquesta 11-lus16.Parlar pcl que fa a aquest fet d ' un esdc-veniment positiu implica certament un

judici de valor que en cl cas de Taylor

es prou explicit. La justificacio d'aquestjudici fora, perb, una tasca filosbficadecisiva i es precisament el terrcnv on

la reflexi6 de Taylor no arriba segura-

ment a cntrar-hi.

Jordi Ramirez

K. Lowtrn, El hombre en el centro de

la historia. Balance filosof tco del si-glo XX, Herder, Barcelona (1997).404 p. Vcrsi6 castellana d'Adan Ko-vacsics del Ilibre Der Mensch inrnit-

ten der Geschichte. PhilosophischeBilanz des 20. Jahr., 1990, J. B.Metzlersche Verlagbuchhandlung,Stuttgart, ed. B. l.utz.

L'obra es presenta corn un recall

d'articles esparsos i de capitols de Icsobres fonamentals de l'autor. Malgrat ladispersi6 aparent, la tematica fonamen-

tal es pot condensar en aquests quatre

grans tomes, relacionats entre ells: pri-

mer, la historicitat com a forma de ser

de I'home en cl mon; segon, la critica

do la sobrcvaloracio d'aquesta Histbria

des de I'idealisme en filosofies do lahistoria, quc ban substituit una teologia

,lr I.i III,h'I I t i 1.1 ,Ir I.l I I I,,

soha tercet, cl paper dc II Cl

degger i l'existencialisme en aquest

proces; i, finalnient, la reivindicacio del

predomini fonamcntal del nuin i la na-

turalesa.

Els textos que aparcixen en el Ilibre,

de 1932 al 1970, presentee el recorregutd'una carrera que pot servir do panora-ma d'una perspective sobre la filosofiadel segle XX. Es en aquest sentit quecrcicm que cal corregir cl subtitol delllihrc (balan4 filosofic del segle XX, esmassa pretensios): cl perspectivismc doLbwith fa que el Ilibre ens digui tentd'cll corn del scgle; mes aviat Ines d'c1lque del scglc, car molts torrents Sc liescapee. Aixb no es pas tin retret aLowith sinb a qui ha posat cl titol.

Els quinze articles tcnen com a eix

principal la histbria, tot i que els tres

primers mostren mes aviat la preoeupa-

c16 de l'autor molt cenvida al scu mo-

ment i encara no concentrada en aqucs-

ta dccisiva questio: aixi «filosofia de

1'cxistencia" (1932), «Decisionisnic po-

litic (C. Schmitt)" (1935) i ,El nihilis-

m europeu. Observacions sobre els

antecedents espirituals de la guerra eu-

ropea>> (1940) ens retratcn cspecialmcnt

la situacio espiritual de I'Alcmanva

d'entrcguerres. Dc la resta semblen es-

capar-se d'aquesta consideraci6 general

de la histbria nomes tres: les "Obser-

vacions sobre la diferencia entre orient

i occident" (1960), ,Nietzsche, seixanta

anvs despres. (1960), i «I.a questio do

I'esser en Ileideggcr: L.a naturalesa de

I'esser huma i el mein dc la naturalesa

i diem que sembla perqui una observa-

ci6 mes acurada enten clarament que el

quc s'esti discutint ve a ser el mateix,

tot i que cl pensament d'orient (concre-

tamcnt del Jap(i), de Nietzsche i de

I leidegger mereixcn en cada cas I'aten-

ci6 central.En un intent de sintesi podricm dir

que a partir de l'anahsi de les filosofics

do la histbria i de I'historicisme, que

sorgeixen do l'abandonament de la teo-

logia de la histbria prbpia del cristianis-

me, tot i mantenint la seva esperancaescatolbgica secularitzada, i de la subs-

titucio de la cosmologia grega per la vi-

sit cientista modcrna de la naturalesa,

156

nc.rh,t^ (IC dh,n,u Lill nI„LIcl a ,,nlrc c,

table de I'uinvers, LAM It h explica le-

xistencialisme i cl nihilisme europeu i la

relaci6 que amb aqucst pollen mantenir

teories politiques cone el decisionisme,

on no hi ha un principi estable que

reguli el comportament . Confrontant

aquesta absentia de principis , que iden-

tifica amb nihilisme, amb el nihilisme

oriental ( 1'altre de la nostra perspectiva

i contra el que s'ha construct Europa),

la proposta de K. Liiwith cs la do reen-

carar - nos amb la naturalesa de l'home.

Aventura paral•lcla a la de Leo Strauss,

que procura donar raons d'una tria mo-

derna a favor dels antics , es tractaria

dun rctorn a la naturalesa o esscncia de

I'home_ Ara be, cal matisar molt acura-

dament aqucst esfor4 do sintesi per no

fer-nos una imatge excessivament es-

biaixada. Del compilador del text obte-

nim aquesta informacid : cl titol csta

trot de l'obra sobre Burckhardt.

«Liiwith i Burckhardt coincideixen en

la mirada esceptica sobrc el pacts entre

filosofia i historia en una situacI6 clue

sembla apuntar a solucions historico-

universals , perm que expulsa Phonic del

scu paper natural corn algu que coneix i

contempla i el porta a assumir cl paper

de Ies vfetimes ". Cal corregir la sintesi

anterior afegint I'escepticisme , del qual

Liiwith se sent calla vcgada mes partf-

cip, com corrobora el tcstimoni Lie I L

G. Gad.uncr. Ins trobem davant d'un

pensament lucidament critic d'arrel

esceptlea.

11 primer article de I'obra , « l iloso-

fia de I'existcncia " ( 1932), soste que la

filosofia de l'existencia to el seu origen

historic en la ruptura amb una epoca

que, en la seva darrera fase, va estar

nrarcada per la culminacid hegcliana de

I'idealisme alemanv. ja es vcu clarament

el que sera una de lcs linies fonamentals

i constants de Lowith: I'objecte do la fi-

losofia no es tant Pcxcepcional corn el

mateix ordinari -aixo es el vertadera-

ment exceptional i «I'excepcio' cs un

moment de I'ordinari . Corn din cl para-

graf final de Particle: -La frase de jas-

pers segons la qual la vida " ja no scria

problematica " si es pogues viure sense

cap transparencia de I'esscr ( per a la

tranccndcncia ), cn "vcrtadera banali-

tai dI„il.r IIcr IA (1LiC 111,1 I1n,hlcni.tti,

ha de detinir cl citadcr csser Lie lesserhunr.'t, de manera que una vida sense re-laci6 existencial amb la transcendenciaresultaria "banal". No obstant, la bana-litat podria radicar precisament enaqucst caracter existencial problematicel terms mig del qual es el malestar iI'extrem el nihilisme, mcntre que altoextraordinari consistiria en el fet queI'esser huma fos huma per rcalitzar allogeneral en la seva normalitat. Aquestcaracter general de I'esser huma, sensecl qual qualsevol filosofia de l'csserhuma no tindria scntit, cs mantindria,pert, necessariarnent oeult i a l'ombramcntre aparegui com a "multitud" (Kier-kegaard), "massa" (Jaspers) i "horn"(Heidegger) als ulls d'un esser-si-ma-teix singular. No obstant, la gcneralitathumana no es ni planura ni abismcexistencial, sing que afecta lesser huma

coin a tal i el fa encara enca la separacioentre "estar" i "existencia" i, en conse-qucncia, indcpendentment d'una possi-ble "transcendcncia"» (p. 26).

En I'inici del seu exili, que el duria aItalia, Japo i els Estats Units, Lowithcontinua reflcxionant sobrc la crisi es-piritual curopea. Aixi aparcix "Dccisio-nisme politic (C. Schmitt)", publicat laprimcra vcgada a la Revue internatio-nals de la thcorie du droit (1935) 101-123, sofa pseuddnim. L'article analitzaI'evolucio del pensament politic deCarl Schmitt entre 1917 i 1934, evolu-ci6 clue cs mostra dependent de la si-tuac16 politica concreta del moment -acusacio que Schmitt llanca contraKelsen sense fer Constar que ell mateixhi cau-, es a dir, li retreu el seu ocasio-nalisme. 1-:1 decisionisme politic esta Ili-gat al nihilisme; vegi's de la p. 38-39 elscgucnt text: ,El fonament nihilistad'una decisio que no esta Iligada a resqucda del tot patent en el conceptsd'allo politic. Quart, corn Schmitt, es faabstraccid de qualsevol ambit centralper a definir alto politic mitjancant elconcepte de decisio sobirana, nomesqueda corn objectiu de la decisio, con-sequentment, la guerra que supera i po-sa en cntredit qualsevol ambit, o sigul,la disposicio per al no res que es lamort, entesa corn a sacrifici de la vida

157

,^n ^^i^^ Tun r^i,u I.i I^i^,^,i.t ^^.^^n^lici^^presia° del yual cs cn si allo dreidida-nunt politic . La decisio de Schmitt pcrallb politic no es com una decisio reli-giosa, mertfisirt o moral -cs a dir, entomes generals, cspiritual- a favor

d'un ambit dctcrminat i determinant,lino yue cs ni nos ni menus que unadecisio pcr la decisio (en el sentit defcrntesa, resolurio , independcntmct del"pcrquc"), que ja cs en si I'esscncia es-pecifira d'allb politic. Tal decisio for-mal, no ohstant , nega prccisamcnt allbque fa do la decisio quelcum lliure iconcret ; pcr al que sigui, hum ha dr dc-cidir-se pcr yuclcom c{ctcrminat i quc-da pcr scmprc vinrulat pcr I'olijcctc dola decisio. La disposici6 pcr a la nwrt ipcr a martr - i no ccrt ordre de Lt vie{acumunirtria , que is cl sentit original dola pubs- cs alcshores la ^<maxima ins-

tancia» scgons el ronccptc do Schmitt

sohrc I ' esscncia de la politira. pcr a ell,cl cas normal de la ronvivencia en unaramuniru publica no es allb csperific».I'udem observar que atincidcis amb1'artirle anterior en I'analisi do la crisipcr csgot:uncnt do la norm :tlitat do lavilla humana , moral, politica , etc., ivcurcm com cnlla^ara amb cl scguentpcr I'ubertura del terra del nihilismc ila critica a 1 {eidegger. Cal advertir que

C. Schmit [ va passar prccisamcnt, cnuna alts volrt do la scva cvolucio, alcunccptc d'urdre com a fonamcntal dela villa cn comunitat.

1^:1 tcrcer trcball es «EI nihilismc cu-rupcu . C)bsrrvacions sobrc els antcce-dcnts cspirittrtls do la gucrra curopca»dr 19}0. Aqucst llarg article, de mcs deseixanta planes , que pel que sabem varonrutdre incdit fins 1'edicio do Icsohres completes , cs una mostra de lavuluntat d ' arlarimcnt davant la tragcdiacuropca del nustre seglc. A la primcrapart trarta cn primer llur do la unirud'Furopa i el sou dcsnxtronamcnt, iesplirt rum la unitat d'I^;uropa no des-ruisa ni cn la gcografia ni en la raga, si-no que cl sru nucli cs una funny comu-na dr scntir, vulcr i pcnsar. E1 darrcresdesrnimcnt de significacio curopca

^i.luii,i r^l.ll i,^ ^^r^,^^h ^^ li.in,^^-.i i

N tpulco. ,^Lls fets del prriodr pustc-rior a la gucrra (sc. la primcra gucrramondial ) han dci^at sense base tots clsintents de tornar a establir cls vinclcscspirituals i politics curopcus i han dc-mostrat que 1'intcrcurvi i la cunriliaciocrcn una mcra il^lusio . [' er la scva goerra civil, I^ : uropa rra mem^s unitat quentai i havia pcrdut, a mcs, la scva guerraday:tnt Wilson i I,cnin•^ (p. fi2).^ En sc-gon Iloc u-arrt del final do la vcllaI^:urupa , especialment del segle XIX:••Ics do proudhon , Rrn:ut i Nietzsche

cl cami Aorta a Sorel, Rc^lexro^rs sul^rcl^: ^iol^•rrd^ : ( 1907) lhlruiuns del pro,^rrs(1908), que influcixen dircrtanunt rn clnxwiment feizisLt . pcr a tuts cls que te-non una visio dr furor, la amstrurcio

do la historic d'I^:uropa ja no cs rcalitza

des de mitjans del segle p:tssat bas:uit-scen cl model drl prugres , lino cn cl do la

dcradcnria. Aqucst canvi do dirrccionu va cumrn^,tr, pcrit , al final, lino ;t l'i-nici matciz del segle XIX, :unb les run-

fercncies do Fichte Sohre els [refs fo-narnerrt^: h do l'epoca amtcrnporhnia(180+), que ell vein com un periuded'absuluta ^•pccaminosittt». A partird'aleshores , una scrie ininterrumpuda

de critiques de 1"epoca i ^{'autucritiqucs

reatrrc la litcratura i tilosotia curupccs,

yue de Hegel a Nietzsche influcix deci-didament en la histi^ria real, i no Humesacadcmica, do I'espcrit . I^a dcsarurdamb la propia cpoca es tamhr cl tcrrcnv

del yual sorgci^ la «dcsu-uccio» do1 Icideg,.;1 r, la scva vuluntat dr dcscons-truir i cunstruir, do tornar als funa-

ments d'una tradicio yue ha perdu[

consistcnria . 1'.n tcrcer Ilur parla delnihilismc curupcu, primer en la litrra-tura i dcspres cn la filosufia alcmanva.llc la primcra diu, pcr e^:cmplc«Evidrnriar, pcr tots els mitjans de farti do I'cspcrit, el na-res do I'rsscr homymodern ha csrtt rtmbc la tasca dcls es-rriptors lcs ohres dcls yuals csgutcn Ics

possibilirus do la novel • I:t. 'l'ots ells j.tno crccn un nuin vcrrtdcranunt hunrt,lino que Homes analitzen embulics in-tcl.Icc t uals, rcaccions psiquiyucs i cir-

1. Noti's la influOncia de la 6so hc^cliana de la histinia i la coincid&ncia de Pan,'ilisi anib cl de J. Paukka a Awy bemio vAch"Q de A hwww on n am 1-whh en cl "pod Ac wnut k Wwm?...

158

cunr,t.tiicic, 1,11, 1...1, 1,1 n,^ cicen U11

Cosmos lama colt teien ICs gratis no-

vel.les de Cervantes a Dickens, de Bal-

zac a lolstoi, sine que nomes transmc-

ten unit veritat desoladora sobrc lesser

lama, cl qual desaparcix corn a tal>

(p. 82). Introdueix alcshores un dels ei-

xos (lei que serif la seva critica de la mo-

dernitat: «D'igual mantra, la cicncia

riuxierna i la tccnica creada per ella

allunven calla cop rites l'honte del scu

medi ambient natural. Aixi mateix la fi-

losofia i tcologia modernes deshuma-

nitzen el ser huma corn a tal.» (p. 82).

Amb la conscicncia de la perdua de I'-

hontc concrct, I.owith se suma a una do

les reivindicacions fonamentals de la

renovacio filosofica del seglc. Sense

anar tries enlla d'aquesta questio, que

nomes queda apuntada, passa a I'cxa-

men de la filosofia alemanva analitzant

Ile(,cl, Marx Kierkegaard, i, final-

ntent, Nietzsche.

La segona part d'aqucst estudi do

1940 sobrc el nihilisnne europeu s'inicia

amb un apartat («La filosofia alemanva

cLissica i la revolucio alemanva») quc cs

hasieamcnt una citt do I Leine (1834) on

es prefigures cis ntotius del confliete

entre Alentanva i Franca. ha segon

apartat (.111oritzo politic de l'ontolo-

gia existenci.tl de Heidegger») es una

critica dttrissinla contra Cl sea ntestre i

cl Iligant do la seva filosofia amb cis

temps, o sigui, amb la politiea del seu

temps. Per exemple, i colt a mare gene-

ral de la critica a la filosofia alemanva,

citem el primer paragraf, el qual s'inicia

d'aqucsta nnanera: «h:ntre els dcixeblcs

do I legel, I'impuls revolucionari de la

critica i especulacio radicals contingu-

des cn la filosofia alemanva es torna di-

rectantent politic Feucrbach, Marx iKuge, Bauer, Stirner i Kierkcgaard van

posar en practica la filosofia hegeliana.

La rcaccio politica i cclcsiastica al mo-

vinient dcls anus quaranta va posar fl al

scu radicalismc, pcro no va gencrar unmovintent intellectual capac de niesu-

rar-se amb cll. I:1 retorn a Kant, iniciat

en Cis anus scixanta, nomes va ser una

ntanera de sortir del pas, quc apartava

cis prohiemcs plantejats pcls deixebles

de Hegel, perb no cis resolia. Unica-

ment Nietzsche marca un sou co-

I11CIlc.tit1Citt HC I,u. j Icl lu,tl I.tcontinuit .tt de la tilosolia aculcntica vapcrdre tota importancia fins a rcbre unnon impuls mitjanEant Heidegger, elqual la va treure de les seves limita-cions. Hcidegger es va prendre I'histo-ricisme seriosament , i aixi es va assumirla test quc 1'existencia humana no no-mes to una historia , sino que es essen-cialment historia , i que aquesta existcn-cia esta aquf fonamentalment en tantquc finita o temporal . Aquesta orienta-cio de l'esser pel temps explica 1'adbesiodc' Heidegger a tot allo que s'esdeveniaFacticarnent a Alemanya , es a dir, a 1'es-devenir de 1'epoca,>. ( p. 97-98 . F,Is su-hratllats son nostres ). Passa alcshores acontprendre el lligam, que no es un rateraccident separable , entre la filosofiaheideggeriana i l'cpoca. Ho fa especial-ntent a traves de textos que provenende cartes i discursos. «I . a faseinacio queIleidegger va exercir sobrc nosaltresper la seva ferrnesa indefinida i la sevacritica despictada no ha dcsaparcgut dela seva persona . Han passat vim anusdes quc vaig arrihar a Friburg, petitavui en dia encara aronsegucix captivarcis seus oicnts per la profunditat delscu discurs , i la influcnci a de la sevadocencia es deixa scntir arrcu. jesuitaper cducac16 , es va convertir en protes-tant per indignacio; era dogmatic es-cola.stic per tormacio i pragmatic exis-tencial per expericncia , teoleg pertradicio i ateu corn a investigador, unrenegat de la seva tradicio amb l'embol-call d'un historiador . I xistencial cumKierkegaard , amb la voluntat hegelianade sistcma , tan dialectic amb cl metodccorn pla en el contingut, apodictic enIts seves afirmacions realitzades des deI'esperit de la negacio , discrct davant.1'altres i curios corn pots , radical ensIlo ultim i disposat a compromisos enIts costs penultimes, aixi d'ambigu era'efecte d 'aquest home sobrc cis seus,icixebles que, no obstant, seguien cap-ivats per ell , car supcrava amb escreix a

la resta de filosofs universitaris per laintensitat de la seva voluntat filosufical>(p. 111-112). La tercera seccio es dedica

Alernanya : I'intperi protestant-, itorna a ser una unica cita, en aqucst casde Dostoievski , sobrc el caracter fona-

159

J h n,tc^t.ti It Jc la n.rri,, rlc

manya. EI text acaba amt) on epilog dc-

dicat al lector japones on hi podem tro-

bar un esborrany del que despre's sera

]'article sobrc la diferencia entre orient

i occident ( 1960) que ja comentarem.

Els trey seguents treballs marquencspccialment una matcixa fita, la criticade I'historicisme . El text de 1950, '<His-toria universal i salvacio », es un resumque aprofundeix en la idea basica dol'obra que amb cl mateix titol publica cl1953 (Weltgeschichte und Heilsgesche-hen). La tesi principal , que cl lloc queen lcs escatologies do la historia d'ori-gen rcligios i en les seves derivacionssecularitzades estava ocupat, ara es tro-ha huit , es repeteix en el seguent capi-tol, del matcix any, ,Naturalesa i histo-ria» que tracta d'explicar la il•limitadaintensitat de la historicitat moderna.Per a l.owith , la nostra preocupacio ex-clusiva pel mon historic corn a escenariunic de I'existencia i el desti humans«es un producte de la nostra alienaciode la teologia natural dc l'antiguitat i dola teologia sobrenatural del cristianis-me, les quals proporcionaven a la histo-ria un mare i un horitzo per a la sevacomprensio que en si no era historic.Nomcs la pcrdua d'aquesta limitacio ifonamentacio de la historia en la cos-mologia classica i en la teologia cristia-na va donar a la historia -tant a la reali concreta coin a la nostra conccpc16historica- el relleu que ara acceptemcorn a cosa indiscutiblc » (p. 178). Eltext de 1957, ,Naturalesa i hurnanitatde I'esser huma », publicat en una obrad'homenatge a Helmuth Plessner, re-presenta un intent do resituar ('home enel cosmos especialment coin a reacc16davant la «dissolucio » de l'essencia hu-mana : '< Fleidegger, Haecker i Schelerconcideixen en el fet que 1'esser humano pot definir-se a partir de la sevaquestionable relacio amb cls cssers viusque Ii son mes propers , en rant que ell,a diferencia de la resta d'esscrs vius,11 transcendeix ": sigui cap al ser, siguicap a Deu, sigui cap a Deu " o" el su-perhome. La pregunta cs si aquesta sal-vacio sobrenatural de l'home respon ala seva naturalesa . A11o que -en lesperspectives teologica de Haecker, teo-

I_^iti,lilt Je ticIi lcr I ,^nt,^I„,;1,I JrIlcidcggcr- semhl.r una dciinicio quemcnvstc Tosser huma , cs pur plato-nisme cristia des del punt de vista de lanaturalcsa humana . La consequencia csen tots els casos la matcixa: que la rc-ferencia a quclcom metafisic i superior,a Dcu o a 1'6sser, resulta mes essencialper a la definicio do I'esser huma quc clconeixement del quc aquest, en tansque csser hurni nascut per naturalesa,es en comparacio i a diferencia de 1'ani-mal igualment nascut per naturalesa.(...) En aquest mateix sentit, la conse-quencia logica de la tesi ontologica deI Icideggcr, segons la qual 1'6sser de I'-home es defincix per la seva rclacioamb Tosser, suposa que la diferencia de-cisiva resideix en la pregunta de si s'o-blida o es pensa I'csser. I coin l'oblit de1'6sscr es determina historicament, ladiferencia critica es produeix cntrc1'csscncia de I'homc " que hi ha hagutfins ara" i la "futura ". (...) Pero, coinsabem si existeixen i coin son Dcu i1'6sscr, a travcs dcls quals 1'6sscnciahumana es definiria originariament?Veiem i sabem que I'csser humit i elm6n existcixcn. No podem vcure siambdos neixcn do la voluntat creadorad'un deu invisible : cal crcure-ho.L'esser del qual parla Heidegger no eson fenomen visible o cognoscible, pertse suposa que tarnpoc no es cosa de fe.Essent aixi , coin s'accedeix a ell? Permer pensament o coinmemoracio? 0sabem d'ell per una "cxperiencia on-tologica " especial quc pot concebre's?En quin sentit pot haver quelcom aixicoin una expericncia de 1'esscr, que nocs ni un ens ni 1 ' entitat de tot allu ens,que es el transcendens per excel•Icncia iva mes enlla de l'expcriencia de ]'ens ies tambe igual al no res, que tambc esmanifesta nomes en l'amagar- se de totallo ens ? Es el tantes vegades invocatcsser un sim p le concepte limit do la re-tlexio filosofica transcendental i no resen si mateix? Pel que scmhla no (...). Siel mon coin a totalitat de 1'ens no cs lacreacio d'un deu quc no Ii pertany i qucIi esta per sobre , aleshores tot quant csexisteix per naturalcsa i aquesta natura-lesa es manifesta en tot el que cs, fins itot en cl fenomen anomenat csscr

160

I,wu.t. A(Itu"t L "(I Diu (Inc " I'll,

mC", no obstant, tc per la sera naturale-

sa la possibilitat do transcendir el fet de

la seva gencrac16 de manera tan fona-

mental yuc fins i tot pot trcure's la vida

que li ha estat donada per naturalesa. El

let yuc la naturalesa, en generar lesser

huma, hagi portat a I'existcncia un esser

capac d'apartar-se d'ella i do posar-se

davant i d'enfrontar-se-li es tan mistc-

rios corn la paradoxa teolo'gica segons

la qual Dcu hagi creat davant scu una

criatura que posseeix la Ilibertat d'opo-

sar-se al scu creador i d'apartar-se d'cll.

No obstant, cl que un "csscr" no ens

hagi ,esdcvingut» I'estar de ('home i

"nccessiti" la nostra cxistencia massa

humana per obrir-se (Heidegger) no es

ni una paradoxa creiblc, sine una mcra

"suposic16 (p. 183-185).

L.I. segona part resitua la humanitaten el cosmos. Per que caldria resituar-lo, o corn diu Lowith, reorientar-lo?-Pero per que I'hauriem d'orientar singper quelcom durador: per la naturalesasempre igual que es tambc la naturalesade lesser huma, tan antiga corn aqucst.Cuan intentcm fonarnentar ara Id hu-manitat en la naturalesa do I'home i noen una idea o en un ideal subjectes acanvis, no podem evitar, no obstant,que I'anomenada naturalesa hurnana jano ens resulti tan discutible com aHerder fa encara cent seixanta anus"(p. 195). 1 continua amb una analisi doNietzsche perque «qui reflexiona sobrela naturalesa Lie Phonic cara a la sevahumanitat, no tc mss remei que orien-tar-se primer per Nietzshe, perquc es elprimer i unic yuc va posar en dubte finslimits extrems, pet-6 sense abandonar-Ia, la idea tradicional de 1'home, la seva"humanitat"».

En la tercera part comencaria el que

podrieni anomcnar un assaig d'an-

tropologia (p. 200-214) que no preten

proseguir ni reemprendre la tasca que

Plessner es va imposar trenta ants

ahans. Nomcs volen tornar a situar la

pregunta per la humanitat de I'honic en

la pregunta per la seva naturalesa i des-

tacar i delimitar d'aquesta manera la

naturalesa humana de la vida extrahu-

mana de I'animal. Pensem que les pagi-

nes que scgueixcn poden ser la resposta

dr I „with .t .ill , (Inc (^.td,tncr li (IcntaHasa en CI tcrecr excursus dc 1e)itat rmetode. Quc la naturalesa esdevc enLowith el terms fonamental ho potprovar aqucst text : « Si partim de la baseque I'esser huma no es ni una animasense cos, ni un esperit mancat de natu-ralesa, ni un mcr cstar existent, sinsuna naturalesa humana, anib totes lessever paradoxes i ambiguitats, cl scutranscendir tambe sera quelcom naturalpcrquc es correspongui a la scva natu-ralesa. El fet que I'csser huma , questio-nant, superi la naturalesa que to dins ial voltant no vol dir que hagi de supe-rar-la cap a una transcendencia per po-der viurc humanament . L'anar mssenlla que distingcix l'home I la sevaIlengua do l'animal podria realitzar-sedins do l'antbit intransgrcdible de la na-turalesa sense la pretensio d'agafarquelcom que csta mss enlla de tot altoque es per naturalesa. D'aqucsta mane-ra, el terme a quo i ad quern d'aqucstanar-mes-enlla huma seria sempre elmateix, o sigui, la propia naturalesa» (p.211).

L'article de 1958 ,Marxisme i histu-ria», rcpresenta la confrontacio doLowith amb un pensamcnt profunda-nient marcat per la histuria. Aquest es-tudi parteix d'aquestes tests: ,El mar-xismc en el seu sentit primigeni no potser una altra cosa que la doctrina -totala doctrina- do Marx esdcvingudahisturica. La totalitat de la sera doctri-na, no obstant, no consisteix en aquesto aquell detail, en part superat o refu-tat, sino en ailu que en fa d'ella un tot ique recull tots els details. Aquesta tota-litat homogcnia de la doctrina de Marx,aqucst mare que tot ho sostc, es unaidea molt concreta de la histuria i la fcen ella,, (p. 215-216 ). La primcra partde 1'escrit consisteix en una explicaciodo les principals tests de la filosofia dola histuria do Marx, cspecialment a par-tir del contrast amb la filosofia deHegel. Aixi es comenten breument laprimcra part do La ideologia alcmanya( 1845) i El manifest comunista ( 1847).La segona part s'inicia des de posicionsfilosofiques mss critiques i esdeve unacaracterltzacio de la filosofia contem-porania a partir de la confrontacio amb

161

cl m,UvI I ir. I'<«Icni dc^t,rc.tr nc I.t Im,ccritica a partir d' aqucstes (rases qucataquen cl valor de la historia coin a tri-bunal universal , i no Ii concedeixen niel valor d ' efcctuar be el registre: «Elque una doctrina i la seva idea adquirei-xin poder en la historia no es en si resd'obvi i necessari . I si no partim de labase quc la historia constitucix cl tribu -nal universal i decideix per tant cl quces correcte , be podria ser que les idces idoctrines millors i vertaderes siguinaquclles de les quals la historia ni tansots en pren nota>> ( p. 224 ). Dc la ma-teixa mancra que aqucsta frasc posadistancia amb ]'exit aclaparador delmarxisme , i posa tambe la distancia ne-cessaria per a la rcflcx16 filosofica, avuivaldria tambe per a posar distancia res-pecte a] menysteniment profund delpensament de Marx . En filosofia no estracta tant de saber si <l'opi dels intel-lectuals>> ha estat substituit per un o al-tre estupefaent, com de procurar com-prendre , i per aixo es bo saber si Marxens pot ser d'ajuda en la nostra corn-prensi6 . Tornem a Lowith, pero. La in-fluencia dc Marx ha estat notable: Dinsde la filosofia actual, la distincio entrepraxi i teoria ja no esta clara ni viva.L'existencialisme , com abans havien fet1'anomenada filosofia de la vida i elpragmatisme, aplana de forma injustifi-cada aquesta distincio fonamental. Entota la filosofia classica no nomcs esfeia una distincio entre el saber teoric il'actuar practic, sing que tampoc no esdubtava de la prioritat de la reflex16tcorica sobre ] a praxis de l'obrar, i delfet que aquesta reflexio distingis 1'6sserhuma per sobre de la resta d'csscrs vius;car I'esser huma no pot actuar senseprevia reflexio; ni actua de mancra cegai pulsional . Nomes pot actuar de manc-ra humana si sap el que dcsitja i manseuna distancia tcorica respecte a alto desit-jat. El responsable , Marx : - Marx va eli-minar aquesta prioritat de la teoria iavantposa la seva rcalitzacid en la praxihistorica, malgrat que ell mateix era ungran teoric , encara quc , aixo si, un ambintencions revolucionarics , dedicades acanviar cl mon . Ja no crcia en cl scntitpropi i autonom d'una contemplacioIliure del mon. No obstant , nomes es

pin ,111% 1,11 LI nuni Jc la !n<.t<n1.1, 1 it,,111es en Id ntcsura quc nosaltres ni,uci-xos el crecm. I; ordre del cosmos fisicno es deixa modificar per una revolucidhistorica» (p. 225-226). Resulta, doncs,quc filosofia i marxismc esdevcnen ene-mics implacables: , 'antagonismc cntrcfilosofia i marxismc no es viu semprc

o Homes es viu per motius no filoso-fics- com un antagonisms decisiu en-tre filosofia i antifilosofia. Aquesta fal-ta de claredat es dcu al fct que lafilosofia ha pcrdut, al scu torn, la bonaconsciencia en la seva rclacio amb simateixa al renunciar a la diferencia en-trc teoria i praxis i ha conks allo' queun escriptor Frances dell ant's vint,Julien Benda (La traicio dels intel•lec-tuals), va anomenar la traic16 a l'cspc-rit.,, (p. 227-228).

«L'esser huma i la historia» vaapareixer primer corn a part d'una obrado Lowith dedicada a la critica de I'c-xistencia historica de 1960. Parteix dotot ]'anterior i aprofundeix en la crfticadc Heidegger. Les primeres considcra-cions de la primera part el porten acomparar cls nostres temps «historicis-tes- amb el m6n grec, el qual no situavala naturalcsa humana en la historia, li-no, corn deia Aristotil, a Politica, en lapossessio del logos, o sigui en la facul-tat de comunicacid linguistica crcadorade comunitat entre els proxims, i en clfet de viure en una polls. A la rnanerado Leo Strauss, citat en nota, diu qucI'afirmacio quc Lesser huma existeixhistoricamcnt pertany a un passat moltrecent i quc si es fes cabal dcls scus ma-teixos principis pot caducar. Per al grec,impressionat per l'ordre, grandesa i be-Ilesa de 1'etcrn, cls fets humans son efi-mers, car no participen de la vida im-mortal dcls deus ni de l'etcrn movimcntcircular del ccl. Per aixo, les seves proc-ses necessitcn de I'historiar, historem,que significa en grec examinar, conei-xer, saber i relatar allo esdevingut, nc-cessariament un plural, i no una histo-ria singular en el scntit d'un monhistoric o anib una finalitat. El -dcsco-briment- del mon historic i de I'c-xistcncia historica no cs el resultat d'u-na intuicio filosofica, sin6 el productsd'una espectacio esperancada quc en un

162

rode I c tin .; r l ,Ic D(1,1, 1 .1,,pies cl re g ne de I'h ome.

En la segona part es pregunta si la

undo entre I'homc -11- la hist6ril es

quelcom essential, de tal mantra que

Phonic no stria esscr huma si no existis

historirunent. 1•:11 resum, reitera el que

ja ha dit en altres ocasions, del que de-

dueix ara Cl seguent: ^si el canvi histo-

ric desoricnta i confon fins i tot als mcs

intel-ligents perquc la consciencia de la

transccnclencia historica no contribucix

en absolut a contcmplar amb mcnys

disconcert CIS immincnts perills de la

historia universal, caldra orientar-se per

allo que tc consistencia per si sol i du-

racio en el temps; tar cl proces historic

corn a cal mad no proporciona Lin criterl

per judicar adequadament el quc esde-

ve' (p. 242). Aixi, gralicament tenim

que «d'aquesta manera poden ressaltar-

se fillers de difcrcncics interessants i

dignes de coneixer-se entre les diferents

visions del moll i de la historia: tot aCosta do la coca en si. Car, qui negara

quc Cl mein natural era el matcix en Ies

epoques de Plato i de Kant, malgrat

quc fos interpretat de manera diferent, i

que cis diferents mops histories d'I lo-mer, I)ant i SChakespeare serien curio-

sitats propics d'una botiga d'antiguitatssi no ens retoneguessim en cis seas Pets

i patiments, CIS seus homes i doves, CISseas senvors i criats, cis seus amants 1

venjadors, CIS seus traidors i Ileials, CISseus ambiciosos I apocats, CIS seus dele-rosos de poder i CIS seus sacrificats?

Podem treure conclusions essentials

d'un historiador grec o roniit com 'i'u-cidides o Tacit i eomprendre aixf la

nostra propia epoca i la historia en ge-

neral, i no perquc era Lill grec del segle

tal i I'altre Lin roma, sino perquc

aqucsts historiadors classics, despro-veits d'una consciencia del scu propic clicionamcnt per la historia, tenien

Lin concixenicnt de 1'essencia perma-nent de I'esser huma i dels assumptespolitics al qua1 poqucs vegades s'haarribat des d'aleshores (...). Aquestamanera de vcure I'csser huma i la histo-

ria rota cl punt de vista del que perdurai resisteix al pas del temps resulta in-tempestlva avui dia,, (p. 243). En unafrase, ,orientar-se per la historia, estant

ennii' ,1'el1.1, ,L1111',III v„Ie "''IIes onades en Lin nautragi- (p. 245).

La tercera part procura respondre acorn cs produi aqucsta confusio modcr-na que dissolguc el cosmos fisic en unadiversitat de mons histories i dissolguela naturalesa semprc igual de I'csserhuma en una varictat de modes d'existirhistories , amb una reflexid historica lafinalitat de la qual scria , no obstant,desmuntar les constructions de la cons-ciencia historica. Es limita, pero, a Iesetapcs en les quals es desenvolupa laconsciencia historica per desembocarcn cis nostres dies en la questionableequiparacio d'home i historia, l 'italiaGianbattista Vico en el segie XVIII iI Icgel i Marx en cl XIX . Afegeix que laconsciencia historica, tal com s'ha de-senvolupat des di Vico fins al present,esta vinculada al scu oposat : el pensa-mcnt cientific . Aquesta oposicio entrcnaturalesa i historia va trobar la sevaformulacio filosofica mes radical endues ciencies quc es definiren corn a^,noves ': les noves i antiaristoteliqucsciencies naturals de Descartes, cap a1630, i la eiencia nova tic Vico, cap a1740. In cl nostrc seglc ha eanviat elsentit , pcro: «EI contcmporani de Na-polco pcnsa la seva culnunacio de lahistoria europea del concepte com laplenitud aconseguida des d'un comen-4ament quc no estava desenvolupat; elcontcmporani de Hitler pensa aquestamatcix historia do I'esperit europeacorn una produccio del nihilisme queculmina. (...) El quc de fet esdeve en lahistoria de la metafisica occidental Cs, ajudici de Heidegger, el desti de 1'6sscrquc consisteix en cl fit quc <cl mon so-brenatural , Ies idees, lieu, la ilei moral,I'autoritat de la raid, el progres , la felici-tat do la majoria, la cultura, la civilitza-cio perden la seva for4a constructiva iesdevenen nuls». Aquest proces, pensatibans per Nietzsche , de clesvalornzacioAc tots CIS valors que regien fins alcsho-'cs adquircix una estranva for4a d'a-raccio en l ' exposicio do Heidegger. (...).a pretcnsio de Heidegger scgons laqual el seu pensarnent cs obra de la ne-cessitat nomes pot convenccr als quicrcucn amb ell quc cl seu pensarnent liha cstat cnviat pel propi esscr i nomes

163

Jiu "rl dict.u do I.l vCIIt'll do I e^xrSobrc aqucst punt no cs pot discutir ra-cionalment . (...) Cal preguntar- se, mal-grat Hcideggcr, com es possible qucalto vcrtader i essencial es mostri en elmoll de la historia quail aqucsta es undcsti canviant que com a tal mai no potdecidir el quc es vcrtader o fals, a no scrquc es consideri la historia corn el judi-

ci universal . Hcideggcr, en canvi, sem-pre va voler comprendre 1'6sser a partirdel temps i el temps a partir del propitemps, en oposlcio a la tradicio occi-dental, tant cristiana corn grega, quepartia de quelcom que cs sempre i ambel qual es compara alto quc en el tempscs passatger i inconsistent . (...) Encaraque la commocio de l'ordre establert en('actual " moment del mon" ens semblievident, no es licit quc un pensamentque pretengui pensar la totalitat defens dcixi quc el mon sigui xuclat per

la historia universal i les seves univer-sals nccessitats , com si cl nostre mon, clmon hum, ja fos I'univcrs ! La totalitatpermanent d'allo quc es per naturalcsano pot commocionar-se per un mo-ment historic .,, ( p. 259-260).

El text do 1960, «Observacions entre

la difcrencia entre orient i occident", es

public, formant part del recull d'arti-

cles dcdicat a la critica de la tradieio

cristiana . Es composa do tres parts. Les

dues primcres constaten la pluralitat dc

tradicions i components del que nor-

ntlment es pren com a singular : orient

i occident . En la tercera part es pregun-

ta si segucix aqucst Japo tradicional viu

en el Japo modern . EI paper atorgat a la

tecnica 1 ' ha modificat ? - El Japo mo-

dern es un fct indiscutible i a la vegada

quelcom impossible. ( p. 281). El text

se'ns escapa : el que Lowith estaria fent,

que no client, es mostrar la invalidcsa

de les nostres categories per pensar Pal-

tre, I a la vegada mostrar la pertinenca

europea - occidental do la filosofia.

Entenem aixi aquestes limes del para-

graf final: «L'europeu considera tot

1'indctcrminat i il•limitat com a quel-

com encara no determinat o indetermi-

nable quc es pot captar amb una preci-

sio i una definicih cada vegada mcs

gran fins arribar a determinar-lo.

Aquest afanv per definir racionalment

II II ^.I II^;.l ilt _'^ Ih ^<I^^ II<,^.ll'.U u< <I I<:n

mcnt scmbla estar absent en tot pens,ment originariament oriental . Aquestarnancanca es a la vegada el seu avantatgci la scva subtil superioritat , quc con-sistcix cn reconeixcr com a tal 1'in-determinat i indeterminable i utilitzar-lo(precisament en la seva indetcrminacici)coin a punt de partida i meta , arrclats enun cstat d ' anim, d'un saber que ha esde-vingut perfectamcnt circular, (p. 293).Amb ('article sobre Nietzsche de

1960, ,Nietz sche, scixanta anys des-pres<< , sc'ns presenta un dels autors alsquals Lowith ha dcdicat mes atenci6.Pretcn donar- ne una valoracio des de ladistancia que pernict una suhicicntperspectiva sobre el sell pensarnent(distancia quc Nietzsche mateix recla-mava, i quc no posseia logicament elseu temps ). Nietzsche, de reconegutmoralista i psicoleg, pass, a assolir elseu punt culminant amb la venerac16per Zaratustra justament anterior a lagran gucrra per part de la gcneraciomes jove; es capgira dcspres amb la cari-catura que en feu el Tercer Reich -clsseus catedratics d'universitat-; i con-clou, diu Lowith, en la test historicofi-nalista segons la qual la nutafisica d'oc-cident culmina de manera consequentamb Nietzsche. Sense esmentar- lo, I.o-with critica el sell mestre Heideggcrque, integrant Nietzsche en la historiado <<I'oblit de I'csser '<, I'allisa i l'aplana(p. 295 ). Dc fct, Lowith va scr dell pri-mers a dollar una nova intcrpretacio deNietzsche a partir do la meitat dclsanus 30 del segle XX. L'obra de Jung(1935), Jaspers (1936) i els cursos deHeidegger a partir de 1936 coincidci-xen amb el seu Nietzsches Philosophicder ewigen Wiederkehr des Glcichen,1936, 1956 (2a). Lowith veu Nietzscheen un primer pla i in extenso com unescriptor filosofic mcs que corn un granpensador tipus Aristotil o Ilegel, o rocsque coin un pocta com Sofocles oHblderlin. En un segon pla i en pro-funditat com un vertader arrant do lasaviesa que cercava allb perpetu o eterni que per aixo volia superar cl scutemps i el temps en general. -Es un

firan critic do Ia nostra epoca i corn alosof un arrant de 1'eternrtat• (p. 296).

164

I I printer ciy Je Ia iIt crprct,triu do

Lowith es desplega en constatar l'en-

cert de I'analisi de Nietzsche per ca-

racteritzar el scglc XX i el nihilisme

europeu. Encert que Lowith lliga tant-

be amb I,t responsabilitat de Nietzsche

en la creacib d'una atmosfera intellec-

tual en la qual certes coses resultaren

possibles, 1 a la realitat do les tirades

massives dels sous llibres durant cl ter-

cer Reich. Lowith parteix del fet que

,,la responsabilitat do l'autor semprc to

dos costats: la responsabilitat directa de

l'autor pcl que preten comunicar amb

Ies seves afirmacions i la corresponsabi-

litat indirecta per la repercussid que pot

tenir all(') que vol dir>. I afegeix: '<seria

contrari a la intel•ligencia hurnana si es

pogucs dir qualsevol cosa a qualscvol

persona sense mostrar cap prudencia i

sense tenir en compte les possibles con-

segiiencies,, (p. 300). Diu Lowith que

hem perdut la difercncia entre una for-

ma de cornunicacid exoteric, i una

esoterica i fart del discurs i de la per-

suassid, que abans es practicava amb

absoluta naturalitat, -des que ens hem

sotmes al sistema massificat de la cultu-

ra i educacid modernes, el qual anivclla

totes Ies difercncies relatives a la for-

ma de comunicaeid deixant-les en un

planol de la intel•ligibilitat natural.,,

(p. 301).'

El segon cix de la interpretacid elreprcn Lowith despres de recordar-noscom de Jet s'ha filosofat amb el martell,s'ha utilitzat a balquena la dinamita,s'ha separat la historia do la humanitat"a trets en dues meitats", i s'ha viscutperillosament (de mantra imprevisibleper a Nietzsche, peril sens dubte ambLill exit en cl qual col-labora). La distan-cia que ens permet el temps afavoreix elplantejament de la pregunta do siNietzsche tc encara alguna cosa a dir-nos des del punt de vista filosofic. Pelque fa a la seva relaci6 amb el tempsLowith destaca tres aspectes cnNietzsche: "en primer Iloc, que era un"intempestiu" en comparacid amb els

xu, eontcntptnann; cn seg>^n, que r,tava per sobre de la scva cpoca en ser elfilosof de tota una era; en tercer lloc,que era un arrant de la "saviesa'> i corna tal de "I'eternitat", de mantra que jano set pot mesurar per la seva intem-pestiva adequaciJi a I'epoca'> (p. 301).Lowith rescgueix les aparicions de 1'c-ternitat en Nietzsche i ens exposa aixila seva pro,pia interpretacio de Nietzs-che que identifica el nihilisme i la teoriade 1'etern retorn: -La seva teoria to unaparadoxal doble cara: es "1'autosupera-cio" del nihilisme, en la qual el supera-dor 1 all(') superat son un i el mateix. La"profecia" de I'etern rctorn es identicaa la molt diferent del nihilisme, de lamatcixa manera que la doble "volun-tat" del Zaratustra, desitjds d'anar en-davant i de tornar endarrera, la dionisi-aca "doble mirada» at mdn i el "doblemdn" dionisiac son en si una voluntat,una mirada i un mdn. (...) Si el tempssignifica tant com "temporal itat", es adir, I'expericncia de la "imperfectibili-tat>> de ('instant que s'esfuma en cadacas entre un ja-no i un encara-no, laprincipal idea de Nietzsche ja no es unafilosofia del temps, sind una concepc16do 1'ctcrnitat" (p. 395).

"Del sentit de la historia», de 1961,insistcix en aspectes ja tractats. "La fa-talitat del progres.>, de 1963, resulta serun estudi antropologic a partir do lapregunta seguent: "existeix encara per anosaltres una instancia que pugui limi-tar el progres en si desmesurat, o esinevitable que l'esser hum, faci tot elque pugui? Existeix encara un criteri dellibertat per a tot i per a no res? Enaquest punt decisiu el pensament mo-dern i postcristia -que ja no os creicnten el sentit biblic, pcro que segueixconsiderant que el mdn va ser treat pera lesser hum,- se separa del pensa-ment dels grecs, expressat, per exemple,on cl mite de I'rometcu" (p. 347).Resseguit el mite, diu despres: "Mentreno revisem tota la nostra relacid amb elmdn i per tant tambe amb el temps,

2. Niet,sche cia conscient de la difercncia, vegi's el ;ubtitol del Zaratustra. La tesi sobre I'escrikrtura estroha a L. Strauss, Persecution and the Art of Writing ( 952). La relacid entre Strauss i Nietzsche ha estatestudiada per L. Lampert Lco Strauss "id Netzsche. CF icago, 1996.

165

nu1111 , 1UPS 11111, in ,W II M.rn(i.i .011l,la histurla biblica de la crcacio 1 amb CISfundadors cristians de lcs ciencies natu-rals modernes, Clue el mbn de la natura-lesa es per a I'csser huma, no es potpreveure cap canvi en cl dilema delprogres. Com hens dit en un principi,nomes pot haver progres en un tempsque es cssencialmcnt futur. Fn un ctcrnpresent no hi ha Hoc per a I'evolucio Iel progres. La conscicncia histurica mo-derna es caracteritza -en oposicio alsentit classic i literal de I'«historiar>-per viurc totalment del futur i, en con-sequencia, en un estat de ternor i d'es-pcranca; I'expectativa del futur es Tene-ment en el qual sura la voluntat deprogres. La prcgunta decisiva davant lanostra obscssi6 pcl futur stria, doncs, sicl temps del mon cs perpetu o etern, adifcrencia del temps finit de 1'esserhuma. No obstant, fins i tot del tempsfinit no es pot parlar anlb propietat Sis'exclou la possibilitat d'un tempsetcrn. Nomes si existis quelcom aixicorn un temps universal perpetu en elqua] sempre sorgeix quelcom de nou imor el veil, el progres perdria el pesdesproporcionat quc tc en l'actualitatper a nosaltres, desconeixcdors d'alludurador, (p. 348-349).

['article de 1966 <Cristi.inisme, his-turia i filosofia» va apareixer per prime-ra vegada en el recull d'articles Vor-trige and Abhandlungcn. Zur Kritikder christlichen Ubelicjcrung. Destacaquc en cl mbn antic i cristia l'experien-cia de la histuria era encara vincula-da, endrecada i limitada. L'objcctiu i,per tant, el sentit de la histuria es ba-saven de bon comen4ament en la vo-luntat previsora de Deu i se secularitza-rcn -en ser substituidcs les antigucstcologies de la histuria per les moder-nes filosofics de la histuria- p]asmant-se en la voluntat planificadora de lesserhuma quc crca histuria. La conscicnciahisturica moderns ha perdut la con-fian4a cristiana en un compliment fu-tur, pert) la perspcctiva del futur se-

pCIlsaIllCllt CLIropcu pl/stcrlslia I tilts la

preocupac16 per la histuria, pcI seu "aon,, i cl seu ,per que». Sense una vo-luntat, sigui divina o humana, i senseuna previsi6, sigui igualnient divina ohunlana, no existcix un per a» i enconsequencia tanlpoc un sentit -perque» o tinalitat, en tant quc tclos o finis,clue son ambd6s un cschaton. La possi-bilitat do la histuria do la filosofia i laseva prcgunta pcl sentit tenen per tant,en definitiva, una causa escatolugica»(p. 354-355).' Pct-6, «un brcu resum deccrts modes do veurc crcients mostraraClue la fe cristians es incompatible ambla fc en un mon de la histuria» (p. 356).EI motiu es quc si fos possible interpre-tar el proccs de sal%ac16 corn a histuriauniversal o corn a quelcom dins d'a-questa, aixo equivaldria a suprimir ladifcrencia entre la voluntat divina i lahumana. I corn que cl proccs de salva-cio no afecta, a mes, als pobles i regneshistories, lino a la salvacio de cads am-ma, el cristianisnne pot mostrar-se posi-tivanlent indiferent a les diferencieshisturiqucs, inclosa la quc cxlstcix entirecultura i barbaric. Aqucstcs nomes ma-nifesten, en circumstancies diferents, lamateixa naturalesa de I'csser huma, clqual no es menvs huma al comen4a-ment de la histuria que al final (p. 358).La teologia actual, pert), cs troba conta-minada per allu mateix a quc s'hauriad'enfrontar, i desorientada des que Iateologia cristiana tc clavada I'espinade la il•lustracio cientifica. ('articleconclou intenipestivanient recorrent aNietzsche, car planteja la possibilitathonesta de l'ateisnlc: Nietzsche tanlbeentenia el seu ,linniorallsme» corn unacontinuacio de la tradicio cristiana pro-testant. Ell es encara un darrer fruit dela moral cristiana. Al final, no obstant,cs planteja la darrera prcgunta do la vc-racitat: « Que significa, en general, totavoluntat de vcritat?,,. La darrera for-mula en quc pot preguntar-se en vcritatla pregunta per la seritat es ara corn art

3. Sohre Ies peripecies de I'historisme i I'antihistorisme en Li hist,,ria de la filosofia, vegi's el recent IIilire do Joscp M. Bech Les idees que s'nulren en et temps. 1)i/uu/tats teoriques i perspectives en l,, huto, adel pensament, Ed. Univ. de Barcelona, 1997. Path de K. Liiwith, precisament, en I'apartat dedicat a la^^hscinaciil arc aicistao (pig. 104), i tamhi com a <.antihistor ista-' (pig. 77).

166

uci,ntc .tk„lut.tnicnt honc,t K. I owith copia Lt cita de Nietzsche i calla(p. 368-369).

El penultim text retorna al scu mes-tre: "La questi6 de 1'esser en Hei-degger: [.a naturalcsa de I'esser huma icl mein de la naturalcsa» va ser publicatel 1969 en I'obra d'homenatge a Hei-deggcr pel scu vuitante aniversari.. Enell s'hi nota la fonda influencia de Hei-degger sobre Liiwith, aixi corn aqucstdes d'un inici se scpara criticament delscu inestre. El text se centra i propor-ciona informacto sobre la relacib entreel mestre i el seu deixeble. '<Si la filoso-fia cs cosa de tot lesser huma, de la se-Va "existencia", la persona i la cosy nopoden separar-se>< (p. 374). [.a criticafonamental ja I'hem comentada en al-tres moments. D'aqucst text, que se-gucix insistent en Cl mateix, prenem laconclusio: «D'aqucsta mantra vull con-clourc el meu intent de ressaltar, davantla pregunta per 1'esser, el mon de la na-turalcsa que consisteix en si, sense parlani pregunta. En un punt, no obstant,crec coincidir amb voste malgrat la meva deficient critica i la ineva defectuosa

plftacioo: (IUC I'c,^cnci,tl cs yucl:<mI

sitttple, potser quclcont ntassa simpleen el meu cas » ( p. 384).

El darrer text , « Veritat i historicitat»(1970), va ser un dels darrers escrits deLiiwith. La darrera referencia que s'hi

fa es a Valcry ( a qui va dedicar els ul-

tims anys deis seus estudis segons ensinforma Gadamer ). Paul Valcry, criticde la llengua en negar qualsevol corres-pondencia essential entre el dir i la Co-sa, ha estat tambe , diu Karl Lbwlth, elcritic mcs radical de la historia perqueva comprendre que 1'atzar no es pot ex-cloure d'ella, sing que es un fenomenfonamental de qualsevol esdevenir real-ment historic. No es pot refusar la ideasegons la qual tot podria haver passatd'una altra manera en la historia. Dc lahistoria no podern aprendre res, card'ella es pot deduar tant una coca comuna altra : do Valcry Liiwith cita aquesttext que tanca l ' article: "La historia jus-tifica cl que vulguem . De fet no ense-nya res, perque ho conte tot».

Joscp Monserrat Molas

167