Kant, el filòsof de la raó

Estableix els límits del coneixement i, definitivament, separa la raó de la fe

“Tots els coneixements comencen l’experiència”. (“A

posteriori”)

“tots comencen en l’experiència però no tots en

procedeixen”. Afirma que a la ment hi ha

continguts/estructures de caràcter universal. “A

priori”

• Sintetitza i supera el racionalisme i l’empirisme

CRITICISME

Les possibilitats de coneixement. Què puc

conèixer?

Kant creu que aquesta investigació és el tema

central de la filosofia.

1r. Cal sotmetre la raó a judici

CRÍTICA A LA RAÓ PURA

Sistema filosòfic

articulat al voltant de

l’anàlisi de la raó

L’objectiu és establir els

límits

Les errades són el resultat

de l’extralimitació

de la raó

La ciència és un fet (no una possibilitat), cal veure

les condicions que la fan possible

Cal estudiar els JUDICIS en que aquesta s’expressa

Tota ciència és un encadenament de judicis (dir

alguna cosa d’alguna cosa)

Classificació dels judicis

Poden ser:

A PRIORI: la seva certesa no depén de l’experiència.

Són universals i necessaris

A POSTERIORI: es basen en l’experiència.

Generalitzacions.

Segons la relació entre Subjecte i predicat poden

ser:

ANALÍTICS: el predicat està contingut en el subjecte

SINTÈTICS: el predicat no està contingut en el

subjecte. Són explicatius

Els judicis basats en l’experiència són sempre

SINTÈTICS, PARTICULARS i CONTINGENTS

Cap dels dos tipus de judicis (ni els sintètics ni els

analítics, no em serveixen per fonamentar la ciència)

Els judicis científics són SINTÈTICS A PRIORI. A més

d’ampliar el coneixement són universals

En aquest tipus de judicis el coneixement s’origina en

l’experiència, però immediatament s’emmagatzema

seguint unes estructures pròpies del meu enteniment.

Aquestes FORMES PURES A PRIORI són, l’espai i el

temps. Dues variables que em serveixen per

emmagatzemar i classificar totes les dades procedents

de l’experiència

Dades empíriques

+

Formes puresfenòmen

Per tant, segons Kant, és evident que no coneixem

la cosa en sí, sinó tal i com se’ns presenta a través

de les formes pures a priori (fenomen). “És l’objecte

el que es plega a la forma de conèixer del subjecte”

QUÉ HAIG DE FER? LA MORAL

Quins són els criteris morals que cal respectar? CRITICA DE LA RAÓ PRÀCTICA

Vol oferir una proposta moral que tingui validesa universal

Es basa en allò que és compartit per tots: la nostra capacitat de reflexió i la nostra voluntat o capacitat de decisió

Tos sabem quina és la conducta correcta (tots tenim consciència moral)

Així doncs, el que hem de fer és complir el nostre deure moral

L’important és tenir la voluntat de fer allò que la nostra consciència ens diu que hem de fer

Principis categòrics

Cal que cadascú actuï segons el seu deure

moral

Per fer-ho és imprescindible respectar uns

principis categòrics indiscutibles:

Principi de la universalitat: actua de tal forma que

puguis voler que allò que tu fas es pugui convertir

en una norma universal

Segons aquest principi sabem, per

exemple, que robar no és correcte perquè no

ens agradaria que tothom es posés a robar

Principi del respecte a la persona. Mai una

persona ha de ser tractada com un mitjà, és

sempre un fi absolut, té un valor absolut