L CORP UMAN. LA ZELULA ok... · 2014. 5. 17. · La zelula à duta la carateristiches di esseres...
Transcript of L CORP UMAN. LA ZELULA ok... · 2014. 5. 17. · La zelula à duta la carateristiches di esseres...
-
L CORP UMAN
Nosc corp l’é fat da pèrts desvalives. Se te ge vèrdes dal defora te pes l spartir
te cef, bust e membres. I membres se spartesc te membres de sora, che fossa
i brac, e membres de sot, che fossa la giames.
I membres de
sora se spartesc
te trei pèrts:
brac, avambrac
e man.
Ence i membres
de sot se
spartesc te trei
pèrts: chessa,
giama e pe.
L cef l’é metù
adum dal mus e
dal cranie, na
scatola staifa
fata de os che la
tegn ite l cervel.
Tel mus enveze
l’é i eies, l nès e
la bocia. Da la
mans del cef l’é i
pavions de la
ureies.
L bust l’é tegnù sù da la colona vertebrala
e l’é tacà tel cef dal col. L’é fat de doi
pèrts: chela sora l’é l piet, chela sotite l
venter. Tel piet l’é ite i polmons e l cher;
tel venter, enveze l’é l stomech, l stentin e
i orghegn per la digestion e per la
reproduzion.
-
Se enveze te podesses veder l corp dal daìte, te te n’adajesses che l’é fat da
pèrts beleche valives e da pèrts desvalives; pèrts soules, desche l cher, e pèrts
che se repet, desche i osc.
1. Nosc corp l’é n organism.
2. L’organism l’é fat da più aparac o sistemes che à na sia funzion vitala
(respirazion, nutrizion, moviment, sostegn...)
3. Vigni aparat e sistem l’é fat da orghegn, che à so dover prezis
(polmons, muscoi, stomech...)
4. Vigni orghen l’é fat da tesciui.
5. I tesciui i é fac da gropes de zelules de la medema sort.
-
LA ZELULES: I CADRÌE DEL CORP UMAN
Descheche na cèsa la é fata da mile e mile cadrìe, coscita nosc corp e chel de
duta la creatures che vif l’é fat da sacotanta unitèdes che à inom zelules.
N muie de microorganismes i é unizelulères, che vel dir che i é fac da na zelula
demò.
Te l’èga del mèr l plancton l’é fat, per ejempie, da organismes unizelulères,
tant animèi che vegetèi.
Aboncont la maor pèrt de la piantes e de la besties la é plurizelulèra, vedù che
chestes les é metudes ensema da n muie de zelules.
Nos sion n ejempie de organism plurizelulèr: de fat nosc corp l’é fat da miliarc
de zelules.
La zelules no les é dutes valives: les ciapa
formes desvalives aldò de la funzions che les
cogn fèr.
Ence la mesures pel mudèr. Per la maor pèrt
les é tant picoles che ge vel n microscopie per
les poder veder.
Anter la zelules più granes l’é vèlch sort de ef
che fèsc la besties, da olache vegnarà fora i
picoi, i grans de polver di fiores e i filamenc
che vanza fora da la reijes de la piantes.
-
Ence se les à formes e funzions desvalives, vigni zelula la é fata da na pèrt
zentrèla, che à inom nucleo, dal citoplasm, che l’é dintorn l nucleo, e da na
membrana zelulèra.
Tel citoplasm l’é ite ence l nucleo, de zenza toron,
ence chest serà ite da na membrana. L nucleo l’é l
zenter de control de duta la ativitèdes de la zelula.
La membrana
zelulèra l’é na pelejina sotila che
cour e stravèrda chel che l’é daìte. La fèsc
passèr ite la
sostanzes nutritives e passèr fora i
refudames.
Delaìte de la membrana zelulèra l’é l citoplasm, na
sostanza trasparenta, che somea fata de gelatina, che
la empienesc la maor pèrt de la zelula e che à ite
desvalives organui con
funzions desvalives per la vita de la zelula.
-
Tel nucleo l’é ite l DNA che à la forma de n fil lonch e
sotil e l’à ite duta la informazions che ge serf a la
zelula per crescer, funzionèr e se reprodujer. I fii de
DNA, fac sù desche na picola acia, i forma i
cromosomes che i à ite i carateres ereditères de
chela zelula, donca la carateristiches che ge vegn
dat a la neva zelules che nasc. De gra ai
cromosomes, apontin, tu te ge somees, te la
parbuda (eies, ciavei...), a ti genitores.
Te la zelules de l’om i cromosomes i é 46.
Duta la zelules del corp à ite n muie de èga e coscita
nosc corp, formà da miliarc e miliarc de zelules, l’é
fat per 2/3 de èga!
DNA
cromosomes
La zelula à duta la carateristiches di esseres vivenc: la nasc, la se
reprodusc, la cresc, la se pascenta, la mor.
-
ZELULES E TESCIUI DEL CORP
La zelules de nosc corp les é spezialisèdes per aer funzions particolères.
Per despieghèr la rejon de la spezialisazion de ogne zelula se pel fèr referiment
a lurier de l’om delaìte de la sozietà umèna: ogneun depen dal lurier de n
auter.
Coscita valgugn produsc magnadiva, etres fèsc mondures o fèsc sù cèses.
Desche per na sozietà de anchecondì, la soravivenza de n organism plurizelulèr
depen da la spartijon del lurier anter si membres e da sie coordenament. L
corp uman pel fèr ativitèdes zis senestres, apontin percheche duta la zelules se
corda te si lurier.
Gropes de zelules spezialisèdes tel fèr na funzion determinèda les forma i
tesciui del corp. L tesciù nervous, per ejempie, l’é fat da n muie de zelules
nervouses, l tesciù conetif da zelules di osc, chel muscolèr da zelules di
muscoi. Apontin per chest la zelules les à formes desvalives aldò de sia
funzion.
L tesciù nervous forma l cervel.
L tesciù muscolèr forma duc i muscoi,
ence l cher.
L tesciù epitelial forma la pel.
L tesciù conetif forma i osc e l sanch.
-
LA ZELULA SE REPRODUSC
Lec delvers chel che l’é scrit sotite, dapò respon a la domanes.
La zelules, tant de la besties che de la piantes, les met en esser, a na vida più
scempia, beleche duta la funzions del corp entrìech.
Les tol l nutriment ite per sia pel, la membrana.
Les digeresc l nutriment coi enzimes.
Les produsc l’energìa che ge serf per lurèr e se sciudèr.
N muie de zelules les pèra fora refudames e les pel varir enstesses sia picola
ferides.
Vèlch zelula pel se spostèr.
Canche l’é de besegn beleche duta la zelules de nosc corp pel se reprodujer
deldut valives aldò del pian che l’é ite ti cromosomes.
Acioche te posses crescer, la zelules di osc produsc de neva zelules per i osc,
cheles di muscoi les produsc de neva zelules per i muscoi.
Ence la zelules de la pel, che les se muda fora canche la pel se sfrea sù per
zeche, les cogn se fèr endò e coscita les se
reprodusc en seghit. Demò vèlch zelula, desche
cheles nervouses che forma l cervel, dò che les
é nasciudes no les se reprodusc auter.
Duc i elemenc che la zelula doura per se
reprodujer i é tel cher de la zelula.
Te chest, e più avisa ite ti cromosomes, l’é
registrà duc i caratres ereditères che la zelula-
mère ge passarà a la zelules-fìes.
I organismes de na medema sort i à l valif
numer de cromosomes, ma i valores muda da
na sort a l’autra.
Coscita, per ejempie, l’om à 46 cromosomes, e
n moscolon l n’à demò 8.
Coluna zelules de tie corp se reprodùjeles en seghit?
..............................................................................................................
Coluna zelules de l’om, dò che les é nasciudes, no se reprodùjeles auter?
..............................................................................................................
Olà éi pa i cromosomes?
..............................................................................................................
Coluna él pa sia funzion?
..............................................................................................................
Cotenc éi pa i cromosomes che caraterisea la sort umèna?
..............................................................................................................
-
SISTEMES E APARAC
La funzions che serf a viver les vegn metudes en esser da sistemes e aparac. N
sistem l’é fat da orghegn fac del medemo tesciù, desche l sistem scheletrich e
chel muscolèr; n aparat l’é fat da orghegn de teiles desvalives, desche l’aparat
zircolatorie e chel digerent.
Vèrdege al dessegn per entener olache i é e a che che i serf.
L’aparat respiratorie se cruzia de la respirazion che
ne dèsc l met de viver. Tras chest aparat nosc organism
tol ite l’ossigen e l peta fora l’anidride carbonica.
L’aparat zircolatorie ge dèsc l met a
l’ossigen, a l’èga e
a la sostanzes nutritives de ruèr
da duta la zelules de nosc organism.
De gra a l’aparat digerent la
sostanzes nutritives toutes
fora dal magnèr vegn mudèdes te
energìa che ge dèsc l met a duta
la pèrts del corp de funzionèr.
L’aparat reprodutor ge garantesc a l’om
de fèr jir inant la raza umèna.
L corp uman à n sistem scheletrich
e un muscolèr, che l lo tegn sù e l lo
fèsc mever.
I orghegn de sens “sent” l mond
defora.
Nosc corp à de besegn de trèr
demez i refudames: l lo
fesc tras l’aparat orinarie, l stentin e ence l suor.
Duta la funzions vitales e
i pensieres i é controlé dal sistem nervous.
-
L’OM: N MAMIFER CHE L’É PIÙ INANT
Lec delvers l scrit sotite, dapò respon a la domanes.
L’om, metù ensema da
zelules, tesciui, orghegn e
aparac, no l’é demò na
costruzion maraveousa, n
esser che tira l fià, che
magna, che se mef, che se
reprodusc desche l’autra
besties. L’om, apontin, l’é l
soul esser che pel parlèr,
grignèr, vaèr, lejer,
pissèr... Da n pont de veduda scientifich, l’om fèsc pèrt de la sort di
mamiferes, desche duta l’autra besties che à i tec per ge dèr da magnèr a si
picoi. Perauter, desche carateristica prinzipèla, dessema al met de durèr i brac
e la mans, l’à l requisit de n gran svilup di emisferes del cervel, che ge à dat l
met de rejonèr, de durèr n lengaz rejonà zis senester, de mudèr si ambient de
vita, passan fora n muie de dificoltèdes.
Apontin col svilup del lengaz, del dessegn e de la schertura, l’om à emparà
enscin dai tempes veiores a ge trasmeter a si descendenc la neva
cognoscenzes che l tolea sù.
Coluna desferenzes prinzipèles él pa anter l’om e la besties?
Coluna él pa la carateristica prinzipèla de l’om?
Che vantajes ge èl pa portà a l’om l stèr en pe?
Che pélel pa fèr l’om col polesc che se opon ai etres deic de la man?
Col svilup de n lengaz articolà, che ge èl pa passà l’om a si descendenc?
Fenesc i pensieres con X.
L’om fèsc pèrt de la sort...
� di mamiferes � de la scimies che ge somea a l’om
L’à la pel del corp... � semper tumia � corida da pei
L’à l tempram del corp... � semper valif � che muda
L’é n organism... � da cater giames � da doi giames
L se reprodusc... � fajan nascer fies vives � tras i eves
-
PROA
Respon con D (dret) o F (falà).
___ Duc i organismes, da la piantes a la besties, i é metui ensema da zelules.
___ Duta la zelules à la medema forma.
___ I organismes unizelulères i é metui ensema da n muie de zelules.
___ L ros da l’ef l’é fat da na zelula demò, grana grana.
___ Se à podù veder coche l’é la strutura de la zelules demò dò che l’é stat
enventà l microscopie.
___ Duta la zelules se forma da de autra zelules.
___ A ge vardèr dal defora l corp uman pel esser spartì te cef, bust e reijes.
___ L cranie l’é na scatola de os che l’é tel venter.
___ Tel cranie l’é ite l cervel.
___ I membres de sora i é fac da chesses, giames e piesc.
___ La pèrt de sora del bust à inom piet e chela sotite venter.
___ I polmons e l cher i é tel venter.
___ Nosc corp l’é n organism.
___ L’organism l’é fat da più aparac o sistemes che à na sia funzion vitala.
___ I polmons l’é orghegn.
___ Vigni orghen l’é fat da aparac.
___ I tesciui i é fac da gropes de zelules de la medema sort.
___ La zelules à dutes la medema forma.
___ L’ef de gialina l’é fat da n muie de zelules.
___ La membrana zelulèra l’é na pelejina sotila che stèsc dintornvìa l nucleo. ___ L citoplam l’é na sostanza trasparenta e gelatinousa che l’é tel nucleo.
___ L nucleo l’é la pèrt che comana duta la zelula.
___ Tel nucleo l’é l DNA.
___ Gropes de zelules spezialisèdes tel fèr na funzion i forma i tesciui del corp.
___ Te la zelules de l’om i cromosomes i é 64.
Chier fora e dapò encoloresc l chèder olache l’é ite la dreta afermazion.
N scienziat ingleis del 1665, te chela che l’osservèa na fieta sotila de sciur tras
l microscopie (che aea pa demò 40 engrandimenc), l’à vedù che chesta la era
fata da sacotanta picola zeles desche cheles del vascel da l’eves. Per chest l les
à chiamèdes zelules.
Se peissa che a aer descorì la zelules sie stat:
Antonio Meucci Galileo Galilei Robert Hooke
-
PROA: LA PÈRTS DE LA ZELULA
Encoloresc l chèder olache l’é ite la dreta afermazion.
La membrana zelulèra l’é ...
L citoplasm l’é ...
L cher de la zelula l’é ...
I cromosomes l’é picoi corpes slongé che l’é ...
Taca ensema con na friza i inomes e sia pèrts:
membrana de la zelula
citoplasm
nucleo
La pèrt più delaìte de la zelula L confin del corp zelulèr
Na sostanza che somea gelatina, con sacotenc de picoi corpes
La pèrt da èga serèda ite tel cher de la zelula
n picol corp a forma de torcelin
l’element fondamentèl per la vita de la zelula
delaìte del cher de la zelula
tel parei de la zelula
-
PROA
Scrif ite ti cartelins chesta paroles:
TESCIÙ – APARAT O SISTEM – ZELULA - ORGANISM - ORGHEN
-
PROA: LA REPRODUZION DE LA ZELULA
Canche n organism cresc o l cogn concèr ite n dan, l cogn esser bon de
smaorèr l numer de sia zelules. La zelules, donca, les à la capazità de se
spartir e chest mecanism à inom spartijon
Da ogne spartijon vegn fora doi zelules valives.
Vèrdege delvers ai dessegnes, che te moscia vèlch una de la fases de maor
emportanza de la reproduzion te na zelula animèla, e scrif ite ti chèdres i
numeres che ge corespon. Dapodò respon a la domana.
� Smendrament-strentura del citoplasm
� Smaorament del dopie di cromosomes tel cher de la zelula
� Spartijon de la zelula te doi zelules-fies valives
� Spostament di cromosomes e formazion del “fus”
Colun él pa l’ejit finèl de la spartijon de la zelules o mitosa?
..............................................................................................................
-
PROA: ZELULES DESVALIVES
Met ensema ogne sort de zelula a sia descrizion e a sia fegura con l’encolorir i
chèdres del medemo color.
La zelules di muscoi
muscolères
Les comunichea anter de eles con filamenc
lonc, les met ensema l’encefal, la megola del
fil de la schena e i nerves.
La zelules de
rivestiment
epiteliales
Les é a forma de “fus”, les é n muie elastiches
e les à na reazion aldò de n soscedament
nervous.
La zelules nervouses Les à ite na materia dura, che la les fèsc
doventèr fortes e adatèdes a formèr i tesciui
de sostegn.
La zelules di osc
Les cour la superfize dintornvìa e i canai
delaìte del corp, desche la vies respiratories.
-
PROA: ZELULES
Fenesc i pensieres e encoloresc l chèder dret.
N gran numer de zelules de la valiva sort, binèdes adum, les fèsc:
L tesciù epitelial forma:
L tesciù scheletrich met ensema:
L tesciù muscolèr à la funzion de:
Un o più tesciui forma:
Più orghegn forma:
L cher, la arteries, la venes, l stomech, l cervel l’é:
n aparat n tesciù
i muscoi la pel
l muscol del cher l’ossadura di vertebré
produjer l moviment corir i canai dal delaìte del corp
n orghen n aparat
n tesciù n aparat
tesciui orghegn aparac
-
PROA: CO ÉLES PA ENDREZÈDES
LA ZELULES DEL CORP UMAN?
Fenesc i pensieres metan ite te sie post la paroles che vegn metù dant.
aparat zelules digerent tesciù orghen
epitelial nervous cervel muscolèr
Nosc corp l’é formà da miliarc de ..........................., spezialisèdes a fèr
funzions particolères.
N grop de zelules che à la medema carateristiches e les é binèdes adum, l fèsc
n ................ .
Tel corp uman l’é desvaliva sorts de tesciui. La zelules che trasmet i impulsc
dal cervel a l’autra pèrts del corp, e vizeversa, les met ensema l
............................ . De etres tesciui che l’é te nosc corp l’é l tesciù
....................., che forma l rivestiment dintornvìa, defora e daìte, desche la
pel; l tesciù .............................., che à l met de aer reazion en resposta a n
soscedament nervous.
Desvalives tesciui pel formèr n ..........................
Cher, polmon, ................................, l’é duc orghegn. N grop de orghegn che
fèsc la medema funzions forma n ........................... o sistem.
Te la digestion de la speisa, per ejempie, tol pèrt desvalives orghegn: la bocia,
l’esofagh, l stomech, l stentin; chisc orghegn duc dessema fèsc l’aparat
...............................
Met ensema con na friza ogne aparat o sistem a sia funzion.
aparat digerent reproduzion
aparat zircolatorie alimentazion
aparat reprodutor trasport de l’ossigen e de la
speisa
aparat respiratorie sostegn e protezion
sistem scheletrich assunzion de l’ossigen e
eliminazion de l’anidride
carbonica
-
PROA
Met adum coche carenea.
L’é la più picola unità viventa. tesciù
La cour e la stravèrda la zelula. zelula
L’é fat da zelules de la medema sort. sistem
L’é fat da orghegn del medemo tesciù. membrana
L ge dèsc al corp l’ossigen. sistem muscolèr
L tegn sù e l stravèrda i orghegn daìte. aparat respiratorie
L ge arsegurea i movimenc. aparat zircolatorie
L coordenea duta la funzions de
l’organism. sistem scheletrich
L muda la magnadiva te sostanzes che ge serf al corp.
aparat reprodutor
L ge dèsc l met al sanch de ruèr te dut l
corp. sistem nervous
L dèsc l met de fèr fies beleche valives ai genitores.
aparat digerent
Fenesc de scriver ite.
L’aparat ..................................... ge dèsc ossìgen al corp.
................................................. muda la magnadiva te nutriment.
................................................. mena la sostanzes vitales te dut l corp.
................................................. fèsc mever l corp.
................................................. tegn sù l corp.
................................................. comana duta la funzions del corp.
La zelules les à dutes la medema strutura: nucleo, ....................... e
membrana; les à formes ........................... e les forma ......................
desvalives.
I tesciui i é de sort ...............................e i forma i ...............................
N grop de orghegn che fèsc zeche de combinà l’à inom .......................... o
......................................
-
PROA
Respon.
Che él pa la zelula?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Da coluna pèrts éla pa fata na zelula?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
La zelules èles dutes la medema forma?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Scrif jù amàncol trei sorts de zelules.
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Deidete col dessegn e spiega coche se reprodusc na zelula.
..............................................................................................................
...........................................................................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Che funzion èi pa i cromosomes?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Cotenc éi pa i cromosomes te la sort umèna?
..............................................................................................................
-
Colunes él pa la zelules umènes che, dò l nasciment, no les se reprodusc
auter?
..............................................................................................................
Che él pa n tesciù?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Scrif jù amancol trei sorts de tesciui desvalives.
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Che él pa n orghen?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Scrif jù amancol trei orghegn.
..............................................................................................................
Che él pa n aparat o sistem?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Scrif jù amancol trei aparac o sistemes.
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Scrif ite chel che mencia tel test scrit sotite.
I organismes i é formé da partizeles viventes zis picoles: la ...........................
Ogne una de chestes fèsc desvaliva funzions, per ejempie: .........................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
La zelules les é formèdes da na sostanza che somea fata de gelatina, l
................................., corì da na ..........................................................
Dal delaìte l’é n zenter de control: l ........................................
La zelules se reprodusc tras na spartijon a chela che ge vegn dit ...................