LA BARCELONA D’AHIRVida privada de la burgesia

LLUÍS PERMANYER

Vida privada.indb 5 05/03/15 09:59

7VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA |

Néixer burgès ............................................................................................................. 9

De portes endins ............................................................................................... 41

Festes familiars .................................................................................................... 69

Els passatemps ..................................................................................................... 95

Índex

1

2

3

4

Vida privada.indb 7 05/03/15 09:59

9VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA |

Els pares burgesos mantenien poca comunicació amb la seva prole, majorment quan eren petits. I en aquest període era el servei, sobretot si era femení, el que dialogava amb ells, hi jugava i estava al corrent de les seves ànsies, que en el període de la pubertat adquiria certes peculiaritats. No era una sorpresa que algunes confidències, tant de nois com de noies, trobessin comprensió en la proximitat diària amb la cambrera o la cuinera de tota la vida; i és que en aquest cas la seva missió era més escoltar i consolar, la qual cosa evitava el regany matern, i no diguem el tan temut patern. En ocasions es produïa una insinuació o fins i tot una trobada de signe eròtic, ja que tot ho facilitava, i succeïa amb naturalitat.

La didaEn aquest concepte gens restrictiu de la família, sinó més aviat tot el contrari, resulta inexcusable evocar un personatge que formava part del grup, tot i que per raons òbvies gaudia d’un tracte i una consideració molt particulars. Em refereixo a la dida. En aquell temps era molt habitual el cas, però he de confessar que, analitzada des de l’actual perspectiva aquesta situació personal i sentimental, la trobo gairebé dramàtica. La dida era una mare que, per raons econòmiques greus, es veia obligada a abandonar el seu fill nounat (o mort) i a aprofitar la llet dels pits per alletar un estrany, que per més incomoditat residia en una capital molt allunyada del seu poble natal. Les mares barcelonines, que per a la raó que fos no criaven el seu nadó, estimaven particularment les dides gallegues i castellanes. Per si no fos prou el drama, només mancava agreujar-lo amb

1 Néixer burgès

Vida privada.indb 9 05/03/15 09:59

| LA BARCELONA D’AHIR10

la sobtada pèrdua de la llet, a causa d’un llarg viatge, de la tristesa que provocava abandonar els seus i anar-se’n a una casa desconeguda, amb la d’incògnites, no sempre agradables, que això implicava. Esdevenia llavors una dida seca; podia ser-ne causa d’acomiadament, encara que podia passar al servei dels més crescuts. No cal dir que la dida es dedicava per complet a la cura i criança del nounat; aquesta responsabilitat l’alliberava de tota la resta i era objecte d’atencions molt significatives.

El partEl naixement es desenvolupava generalment a l’habitació de la mare. En algun cas particular era degudament habilitada la taula del menjador, sempre que tingués la dimensió adequada. El primer part era normalment llarg i dolorós. Avui, quan s’ha normalitzat i mana la raó, costa creure que la dictadura ideològica de la religió hagués condemnat la dona durant segles al sofriment, en ocasions d’una crueltat enorme. I s’escudaven en la Bíblia: «Pariràs amb dolor». I si calia, es tallava de viu en viu per facilitar l’infantament. Durant hores no cessaven les anades i vingudes amb l’aigua bullida, les palanganes, els draps de fil, les tovalloles; el més important, però, era la paciència, tranquil·litzar l’angoixada mare i esperar que la naturalesa treballés. El procés, des que es declaraven els primers símptomes, podia durar tot un dia, i fins i tot superar-lo. Aquell martiri era el que abocava alguna dona a decidir no sofrir mai més una nova experiència traumàtica. En aquell temps la tònica era que l’esposa passés gairebé tot el període fèrtil parint. Això era degut a la dependència de la tirania exercida per l’Església i la mortalitat infantil, sobretot després del part.

La cosa més urgent, ja l’endemà, era la inscripció del nounat al registre; entrava així a la vida civil. El més important eren els noms de pila. Alguns pares ja ho

Vida privada.indb 10 05/03/15 09:59

11VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA |

tenien resolt per endavant, sobretot si eren aristòcrates, ja que en algunes d’aquestes famílies era respectada la norma no escrita de mantenir la vigència d’un determinat nom. En aquells dies era normal seguir el costum de permetre que els padrins tinguessin la primera paraula; així doncs, el padrí gaudia de la deferència d’escollir el primer nom, mentre que la padrina triava el segon; en el cas que el nadó hagués estat una nena, s’invertien els termes i s’atorgava la preferència a la padrina.

En nom de DéuSi la inscripció en el registre significava entrar a la vida civil, el bateig a la parròquia significava entrar a la vida religiosa. La primera obligació dels padrins consistia a representar el nadó prop de la pila baptismal, la qual cosa obligava a respondre a les preguntes que li formulava en llatí el capellà, que solia ser el de la família. Era sòlit que aquests padrins, si ja eren una mica granats, contestessin també en llatí. Qui ostensiblement apareixia

Foto d’estudi de la família Gausa Raspall.Foto: Napoleón (Fons Roman Gausa).

Vida privada.indb 11 05/03/15 09:59

| LA BARCELONA D’AHIR12

com el més empolainat era el batejat. Era tradició en diverses famílies amb un passat amorosament cuidat voler utilitzar la mateixa vestimenta que havien lluït els seus avantpassats, que per força constituïa una delícia en tot allò que feia referència a fines teles i artístics brodats, i també emprar el mateix ciri.

Si el bateig se celebrava tot seguit amb un refrigeri, la primera comunió es traduïa en una festa molt més aparatosa. A l’època que evoquem, aquesta cerimònia d’estricte caire religiós tenia efecte quan el noi era degudament adoctrinat, més o menys a l’edat de dotze. L’Església no tenia llavors gens de pressa; després, es va rebaixar gairebé a la meitat. Hi manava el nerviosisme en el combregant, ja que, a diferència del bateig, ja sofria el pes de la responsabilitat. Si a més havia d’adquirir un cert protagonisme a la cerimònia, molt pitjor. S’agreujava pel fet d’estar en dejú i haver dormit poc o molt malament, en estar pres de la tensió. La vigília era el moment en què es preparava la vestimenta, tenint cura que no faltés res: ni el rosari, ni el missal, ni la creu sobre el pit, tot per estrenar. El vestit, que variava segons la moda de cada època, solia ser un uniforme o similar, i el que semblava de mariner ha estat el que s’ha mantingut més temps. L’ocasió es fixava històricament per mitjà d’estampes; en el revers hi apareixia el nom del combregant, mentre que la reproducció d’un quadre d’un gran mestre il·lustrava l’anvers; a vegades s’encarregava una imatge del Nou Testament a un artista local, que les il·luminava totes a mà.

L’ocupada jornada dels nensNo eren una excepció les famílies que evitaven enviar els fills a l’escola fins que no eren una mica crescuts. Quan eren molt petits, els vigilava la mainadera. Poc temps després, ja començaven a rebre educació escolar

Vida privada.indb 12 05/03/15 09:59

13VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA |

a casa; si aquesta disposava d’un espai força generós, aquesta tasca es realitzava en una zona apartada per no haver de distreure’s a causa del tràfec diari. Aquest ensenyament particular era a càrrec del tutor o, donat el cas, mitjançant diversos d’ells, d’acord amb les especialitats escollides.

Madronita Andreu tocant l’arpa, tot i que ella preferia el piano. Foto: Fons Klein Andreu.

Vida privada.indb 13 05/03/15 09:59

| LA BARCELONA D’AHIR14

Els joves estudiants que anaven al col·legi hi romanien unes dotze hores. I en arribar a casa, era habitual que els fossin impartides lliçons suplementàries, anomenades d’ornament: idiomes, música, dibuix o pintura; les nenes, a més, aprenien labors i cultura general. La classe de música, per raons òbvies, també aconsellava ser allunyada del centre vital de la llar. Eren instruments habituals el piano i el violí, mentre que l’arpa era només per a les nenes. El piano normalment era de lloguer, a l’espera de si l’aprenent acceptava prosseguir. A molts salons hi havia un gran piano de cua, la qual cosa no constituïa de cap manera certesa que en fessin ús; un pare impulsiu podia precipitar-se a adquirir-lo, però després podia ocórrer que ningú volgués tocar-lo. No importava: era un bon element decoratiu, que donava to a la família i servia per situar-hi damunt un bonic mantó de Manila, diverses caixetes, retrats emmarcats en plata i algun regal familiar.

La vida familiar dels fills quedava, doncs, reduïda a mínims. Menjaven a part, a fi de fer-ho més aviat i així

L’arribada dels Reis sempre portava l’alegria als ulls dels nens.Foto: Fons Godó - Arxiu Comarcal de l’Anoia.

Vida privada.indb 14 05/03/15 09:59

15VIDA PRIVADA DE LA BURGESIA |

poder anar-se’n al llit com abans millor. En algunes llars era un excusa raonable, però excusa al cap i a la fi, ja que els fills no s’asseien a taula amb els seus pares fins que no complien els divuit anys. Així, la vida d’aquells nens discorria gairebé del tot entre els tutors o el col·legi i el servei. Algunes mares es limitaven a aixecar-se aviat per vigilar que la quitxalla sortís de casa vestida amb la dignitat que era inexcusable exigir. Alguns pares, comptats, anaven a recollir-los a la sortida de l’escola, encara que gairebé tota la gent gran que s’esperava a la sortida eren les mainaderes o una altra noia de servei.

En aquella època les diversions adequades per als nens eren més aviat poques, a les cases barcelonines. Una altra qüestió molt diferent era quan gaudien de les vacances, en què la vida a l’aire lliure, sense els perills urbans, permetia un tipus d’activitats ben atractives. I és que per divertir-se un menor en un dia de festa havia de fer el que manaven els pares. Es tractava, sens dubte, d’un canvi de ritme en relació amb la monotonia escolar que imperava a diari, però tampoc no era gens estimulant.

Vida privada.indb 15 05/03/15 09:59