La ciéncia no ha resolt quan vatotcomencar lor

IEDUA¡D P¡JNSET

En comentar al narg del capjtol el nostre lloc a I univers es fa referéncia a tres

coses ben dileren¡s: al nostre lloc a I mivers ál nostre moment precls en el lempsi, ¡¡¡I'nent. a la diferéncia entre una cosa viva -com u¡a plata o nosaLtres ma

téiros-i üna.osainerla

solañenl es instruments moderns han Dermésentreveúre a magnlud de lu.ivers.

No som el centre deNosalttes fem voltesdel Sol, i úo al revés.

,liYJ',,",,:;]

La prime¡a després d'haver ho discutit drlJ¿¡l se-

gles. ¡ra ja la sabem El cjentific Stephen Hawkjng ho

resumerx molt bé: L esnrp hu¡a¡a no és més que

un substral quimjc en un pla¡ela menut, orbltant al

volta¡r d una es1¡elia mitja¡a. en els srburbis d u¡ago @x.d o-. - r- or dé mr'-s o' liol q "<1eúen No som doncs el centre de I Luiverc NosaLtres glrem al volta¡t del Sol r no al revés.

De La segona no tenim cap segurelat. No sabem qua¡va comengar tot, qua¡ es va crear I espattemps Fins

la molt poc, estávem tots encanlals S¡biem amb unaexactitud pasmosa tot el que va ocórrer després delp -nó séqo. dar o é1.omó. d-.o. tctu" i blorze mil milions d dys Aüd si. no sabiem res delqLé .vro Ln aqoa -b" d- bt.r b"t a a' ct-n;

estávem convenguts que no hi havia res. La teoda del origen de l'Lr,nvers la compartlem també amb elsteó]egs. era compa¡ble anü 1es sagrades esciptu¡es que I unjvers trigués m.omenQamenl. Aba¡s no. Lo\oré. dpré .o--pr¿.D¿ \" r-"r -t oPer una veqada cientilics j mjstics estaven tolalnenl

d acord en un momeni donal es va p¡oduir I explosió d una p¡nicrna que va rni

ciar et temps i va ompLjr I esp¡r de maléia i energia, expandurt se a una velocr-

tat t Lma lemperalura increrbles per a refredar se després a poc a poc al largdels últims catorze mjl milions d anys.

Si hi ha hagxl u¡a convicció consensuada, plasmada lins i tot en els libres de

texl aqresla era ]a históna del cosmos. Tot semblava apunlar que L univers vacomenqar realment aixi. Sobretot des que dos radioaslrónoms d u¡a mlltinacron¡l A Penzias j R W. WiLson buscant on instal lar en el planeta lna ¡nlenaque nó rebés cap interferéncia, van descobi¡la denomlnada radiació cdsñicade lons:encara que el col loquessis en el lloc més enrevessat delplaneia, conlinuaves rebent La radiació cOsmtca de lons que va deixar l explosró del ]te¡bantj.

El nop en el code fl /op r 1es se¡ cáb.e¡es, ensenyava la pota per sota de la ponaper mag¿r la seva idenü1at La radiació cósmica de fons atestava L e4losió pré-\'ra aL brE¡ ba¡g que va donar inici a I uivers

Lá teoria del big bang

Es denom¡na teoria del brg bang o teoria de la gran explos¡ó un model d'evolució del cosmos, postulat pel belga Georges Lemaitre, que descr¡u l'evolució de l'univers en els seus primers moments a pari¡r d un 'átom" primigeni El descobriment de la radiació cósmica de fons, també denominada "eco del b¡g bang", ha suposai una important prova a favord'aquesta teoria.

Pero de sobte !¡s fisics que estan a I avantgxada del pensameni cientilic hansotmés a I escmlini dels seus col Legxes una teorra sobre I oriqen del cosmostotalmenl dilerenl i igxalmenl plausible. Tant els crentifics lajcs com els mjsticsinteressats en la ciéncia s hau.ien equivocal El que els uns i els alt¡es consideren elmoment precís de la creació no sena més que la repelició d un cicleinflnit de col Lisions coLossals entre el nostre món i un univers invisible iparal lel

f I'u¡iv¿¡s visibl¿ seri a una oatt nolt'lI pedta d'una rcalitat m¿" aÁpüo qr" ILno hí podem veure. I

L rnive¡s vjsible no seía més que üa petitlssima pan d ma rc;ljtat més ámpha que nopodem veure pequé hi ha ¡llres djmensjo¡rs

-sjs més e¡le de Les tres espacEls a quéestem acostmats Segons la nova teoriaciclica de I univem no és cen que el tempss iniciés amb L últim t'Er bá¡g EL temps jadevia existi¡ perqué és i¡fnt i presidina unas¿ne consecutiva de col üsióc cada trüód a¡ys entre el noslre món i els áLhes Lmiver

Per qu¿ és 1an alracliva ]a idea d D cosmosciclic que es repetei¡ elernament? En la hteratura hindü per exemple 1a cosmolog1a eslava ja basada en l!1 rnivers ciclic r tampocno en lalten exemples en el pe¡sament occidental Si l univers té un comenQament, hasd'explicar quan i com va comengar Un univers ciclic en ca¡vi és elen i el seu comenQament no reque¡ex cap explicació

De lalerceIa cosatampoc no estemsegxrc la ciénciano ha pogul comprovar-ho encara Per qu¿ ens agradadi¡ queuarocano esla viva i una plania si? Ésmolt dficil delinir la vida perqué solament en tenim ura mostra Toles tes mos-t¡es que trobem a la Terra són quimicament i biológicament molr similarc Einoslre codi genétic és moh semblant al de La mosca de la i:uira o aL del ximpa¡zé Tots som una comunitat eÍ¿¡t de cél luies, les rajoles amb qué es constneix I únrca forma de vida que coneixem Tal vegada és drlerenr en alr¡es

Recordo molt bé la reflexió del premi Nobel Hein¡ich Rohrer qua¡ parhvem alseu despatx a Srússa sobre si els átoms també tenien consciéncia Ara lenim persepa¡at la mtel ligéncia, ia maléria nva I la matéria mona. I potser si es conJonguéstot en el tutur es podria tenir l!1a transició més raonable d un esrar a l allre.' Méspdxima a la realitat afegnjajo.

fln¡vers és un loc vioe¡t on ocorengrans calac ismes.

Lá matériá ánimada ¡ inanlmada

El conegut astrónom (i també autor de ciéncia ficció) Fred Hoyle opina que la diferéñcia entre matéria animada i inani-mada és més un assumpte de conven¡éncia verbal que altra cosa. La matéria añimada o viva té una organitzac¡ó méscomplexa amb una major necessitat d'aportació energ¿tica.És curiós pensar que les condicions més favorables per a aquesta aportació contínua d,energia es donen més dinsdels núvols de matéria interestel.lar (on no suposem que h¡ hagi matéria viva) que eñ ta superfície d'un ptaneta.

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

D. SaGAN: Partim de l'argLment que s'han donat successives'-\ol . tor' opó 1 ar e. dF o- .1. . .ó5 '¿ ptF p ¿ 1d ..contra a idea qle la Tera era al centre de I'un vers i tot g rava

al seu voltaft i home era un ésser suprem. Perd ara sabemque a Terra és soament un paneta, a r¡és de l'erterior d una

ga áYa

Després podem d¡r que la segona desconstrucc ó la va fer Dar

wi¡. Ar¡b Darw n tenlm r.rna alÉ revoluc Ó de matex t¡pus en

aquest cas es va Telaconar es ésseTs humans af¡b totes es

formes de v daila no érem especals en relacó amb atres or_

gan smes, s nó que éfe¡¡ !n an mal.

E. PuNsET: n tan sols érenr aquíal pr nc p de tot.

D, SAGAN: No no h érem en e s orígens. ¡o solament soa¡

com els pr mals, sinó que també sor¡ com les céllu esi els nos

tres cossos contenen céll!les i són fonamenla r¡ent s milars a

lor¡nes de v da ce ulars qle considerer¡ nferors,

E. PuNsEr: Lynn qué op nes de tot axó? Creus que en a teva

comunitat c entif ca s'ha cor¡prés acceptat que no som e cen-

L. N,4aRcuLrs: És clar oue no hi ha una gran desconnexió. El

que alguns cientifics aprenen que és mot r¡portanl es perd

er a Io'lp'blr ór ¿ Totofad- - i ^.dord oordde s centifcs creuen, en e fons de seu cor, que és obvi que

els hur¡ans som a centre, que som més inte igents, que dir-g m el s stema, que els humans som ndependents -una pa-

ara poll a póo ld qar roo ¿ dp pórqo ó 10 -ó1

Dópé-ó^r pór o^rp,6( de ta . p ¿ r -. dar.,oodr¡ .re, pe

a 'a rnentació per a slbm n stranrenl d a re. Jo cons¡dero que

hi ha una gÉn desconnexó entre el que la ciénca sap ihademosfat científcarnent- e que la gran major a de gent creu

lynn Margulis i Dorion Sagan

E. PuNsET: És cert que a pesar d aquesles revo ucions clentíf

qles a les qua s a ludia Dorlo¡, la gent cont nua comportant

se com si rea ment fos el centre de un¡vers no? "M ra m, sóc al

centre' diLren OcoÍe e mate x ar¡b la segona revoluc ó? Vul

dr:quan alaqentsel dLJquesom primatssocas quenohéren'r en e s origens de Ia v¡da, que som l'úll ma gota de l últ ma

ona de rnmens oceá cdsm¡c Cre eLr que la gent té u¡ co¡¡portameni cohere¡t an'rb a xo?

D. SAGAN: Crec que lna de les bareres perq!é les dees c¡en

tíf ques siguin popu ars és'af rr¡ació que e s éssers humans no

són especias, que la cénc¡a tendex a degÉdar o a gnorar el

fet que nosalfes ten m la sensac ó d esta¡ viusi també gnora

e fet que, en efecte ens sentim com sifóssir¡ el cenlre. lln nrls_

lc medievalva dir que 'elcentre és en tots eLs locs ien cap'.

Les coses són més complicades. No n'hi ha prou a d r que no

som el centre. Per a Pitágores ' home és la mesura de totes es

coses". Potser des de punt de vista d aquestes dLres prir¡eres

revo ucions podríem repantejar Ptágores drque elcosnros és

a mesura de s seus ho¡¡es i dones'.

Iynn Margulis, Bosion1938. ¡s biólogai lrofessora de lá Unive6itat de Ma$achusel1s. Dorion Sagan, Madison 19s9.

Es lill de Ly¡n i Cán Sagan, el lamós as

l¡ónom i divül8ador cienffic. lunls hanpublical núlriples illbres de divulgacióque intenten erplicár¡os qu¿ éB la vidai el sexe, airi com qui¡a és la lonl de lava¡iació gen¿lica heretada que pol donaiolise¡ a noves espécies, un dels grans

dubtes en la teona evoluliva que Daún

> REFLEXIONA

1. Com suposa la teo¡ia del b¡9 bang que !€ comenqar l'!nive6?

2. Há estableri a ciéncia una teoria def ¡itiva sobre l'or sen deIunivers? Ou ¡es ater¡al¡ves hi ha al b¡9 ba,rg?

3. au n lloc ocupem a univers? És la nosira posició a I'un velsespecialment parl¡cular?

> ACTUA

4. Quina aciiud creLs que és la més logica a l'hora d'establirleories sobre Iorige¡ de Iunverc? Es pot se¡ categó¡ic e¡ esnostr€s judicis en aquest se¡tit?

5. Busca informació sobre la definició de maléria animada i

matéra ¡nanimada. Per qué creus que és nonabe ¡o esta-blir divs¡ons lan estrictes sobre a maiér¡a en genera ?