LA COL·LECCIÓ FENOSA · fes d’intèrpret. M.A., empleat en una empresa no gaire llunyana de la...

LA C

OL·

LEC

CIÓ

FE

NO

SA

...Pierre BONNARD - Francisco BORES - CANALETTO�- Coco CHANEL - Dante ALIGHIERI - Paul ÉLUARD - Josep GRANYER - Víctor HUGO �- PIKELNY �- POUGNY �- Tristan TZARA - Anton VAN DYCK - Maria Helena VIEIRA DA SILVA...

�

1

OBRES de la COL·LECCIÓ APEL·LES FENOSA

2

FUNDACIÓ APEL·LES FENOSAC. Major, 25E 43700 El Vendrell (Tarragona)Abril-Setembre 2015

CoordinacióContinguts: Josep Miquel GarciaGrafisme i Maquetació: estudi NiX

3

OBRES de la COL·LECCIÓ APEL·LES FENOSA

Nicole Fenosa va sobreviure vint-i-quatre anys el seu marit, l’escultor Apel·les Fenosa. En aquests anys no només va conservar el seu llegat, sinó que el va do-cumentar fins a l’extrem de promoure la confecció del catàleg raonat de l’obra escultòrica i dels seus dibuixos. Va ser un lliurament intens a la promoció i di-vulgació de la trajectòria vital i artística de Fenosa. Fins i tot va projectar el seu futur, amb la creació d’una Fundació dedicada a la seva memòria, ubicada al Vendrell, a la casa del Portal, on el matrimoni va passar els estius d’ençà de la seva adquisició l’any 1957. Nicole Fenosa va anar do-nant a la Fundació la pròpia casa, el fons del taller d’originals en terra cuita, i un conjunt molt rellevant de bronzes de diferents formats, així com la totalitat dels dibuixos de l’artista.Finalment i com a prova final de la seva confiança amb la Fundació Apel·les Fe-nosa, la va fer hereva universal, inclòs el seu llegat artístic de les obres d’altres artistes que conservava al seu taller-vivenda de Boulevard Saint-Jacques a Pa-ris. Aquestes obres que es cataloguen formen part del conjunt de la col·lecció que Nicole Fenosa va conservar prop seu fins el seu darrer alè. Són les obres i els objectes que acompanyaren Nicole i Apel·les Fenosa al llarg de la seva vida, i donen testimoni de la sensibilitat i amplitud de la seva mirada artística.

4

Fulles de llorer fossilitzades

Procedència

Regal de l’arquitecte Manolis Kindynis

12 x 14 x 20 cm.Període oligocè

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008.

Anna Kindynis-Maroudis

6

Brau elamita

4 x 7 cmMesopotàmia del primer mil·lenni aC

Procedència

Regal del pare Marie-Joseph Stève de Teheran.

Bibliografia


8

Gerro xipriota

Bibliografia


Procedència

Regal d’Étienne i Christine Cros, desembre 1982.

29 x 12 cmSegle VIII aC

10

Petit plat xipriota

Bibliografia


Procedència

Regal de Pierre Berès.

Segle VIII aC

12

Ídol ciclàdic

29 x 11 cmCirca començaments del segle V aC

Procedència

Regal de Lady Norton, que es feia dir Peter Noton. Era l’esposa de Sir Clifford Norton, que va ser ambaixador del Regne Unit a Grècia entre els anys 1946 a 1951.

Bibliografia


14

Lecita

Bibliografia


15 x 6 cm

Procedència

Comprada a Étienne Cros, veí de la Rue Boissonade.

16

Petit gerro grec

9 x 5 cmV aC

Bibliografia


18

Fragment d’un cap grec

Bibliografia


4 x 3 cm

20

Estàtua grecoromana

Bibliografia


7 x 3 cmSegle III

Procedència

Regal d’Ursula Schroeder, era filla del psiquiatra Hans Prinzhorn.

22

Fragment de mosaic romà

Bibliografia


Procedència

Vil·la dels Munts. Altafulla.

24

Ballarina copta

Bibliografia


9 x 5,5 cmRelleu copte del segle III.

Procedència

Comprat a Étienne Cros

26

Ocell de les Catacombes de Sant Callisto

Bibliografia


17 x 21 cmLes catacombes són del segle II aC

ProcedènciaComprat per Fenosa l’any 1952 en un antiquari a Roma, en visitar les catacombes.

28

Figura de l’època Tang

Bibliografia


17 x 4 cmSegle VII

Procedència

El 14 de novembre de 1966, Utiyama-San, director de la galeria Takashimaya i que els va convidar a sopar a casa, els ofereix aquesta peça de segle VII.

30

Dues ampolles perses

Bibliografia


Procedència

Comprats per Fenosa l’any 1966 a Teheran.

20 x 9 cm5 x 8 cm

32

Gerro persa

Segle XII

Procedència

Era de Maurice Renand, propietari de la Samaritaine.

Bibliografia


34

Dos caps colombians

Bibliografia


Cultura Tolita-Tumaco9x6 98x6 cm.

Procedència

Col·lecció Henriette Gomes.

André i Henriette Gomes al jardí del Vendrell

36

Figura de gos, pastor

Bibliografia


10,5 x 4,5 cm. Gos 8 x 4 cmPrecolombines. Del segle XIII

Procedència

Regal d’Henriette i André Gomès.

38

Tres rajoles de l’edat mitjana

Bibliografia


13 x 13 cm. UnitatSegle XV

Procedència

Regal de Tristan Tzara

40

Creu medieval

Procedència

Catalana, origen desconegut.

Segle XV-XVICreu d’estil gòtic tardà que s’inscriu plenament dins la forma de les creus catalanes de l’època.Sobre una ànima de fusta es troben planxes d’argent daurat fixades amb puntes de clau. Consta de la creu i la magolla. Nicole Fenosa va exgtreure la magolla per confeccionar un peu de làmpada, invertint algun dels elments daurats. En la restauració, executada per Mer-cadé joiers del Vendrell, s’ha reposat al seu estadi ori-ginal la magolla, i s’han trobat els punxons que fan re-ferència a MON (Montblanc).La creu té els braços acabats en forma de flor de lis, amb pàmpols als vèrtex. A l’anvers es troba al centre la figura de Crist crucificat. Al revers hi ha quatre me-dallons amb restes d’esmalt, que representen la icono-grafia dels profetes.

Bibliografia

DALMASES, Nuria: “Orfebreria catalana medieval”. Barcelona 1300-1500, 2 vols. Barcelona, 1992.DALMASES, Núria de, L’ art gòtic s.XIV-XV, Història de l’ Art Català. Vol. III. Barcelona 1988, ps. 282-302.GARRIGA, Joaquim. L’època dels Renaixement s.XVI. Història de l’Art Català. Vol. IV. Barcelona 1986,ps. 132-134.

42

Pietà. Gravat de Van Dyck

Estampat per Pierre Landry (1654 - 1701): “Summo vitae autori in lamentatis sinu”.30 x 48 cm

Bibliografia

Frédéric Jimeno. Les tailles-douces en tableau de Pierre Landry et de ses héritiers. (1679-1720)

44

Escriptori italià

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008, p.17.

Segle XVII, incrustacions d’ivori.

Procedència

Regal de Laurens d’Albis i Renée Haviland.

46

Canaletto. Gravat

Capritx amb una ciutat a la vora d’un riu.1743 - 1744Aiguafort, gravat.293 x 424 cmPlanxa 296 x 426 mm

Del llibre Vedute altre prese luoghi, altre idéate. Etiqueta de Craddock & Bar-nard Printseller. 32 Museum Street London W.C.1

La ciutat podria ser Pàdua o una vila a la vora del riu Brenta, al tram comprès entre Meste i Pàdua. Existeix una pintura corresponent titulada Vista d’un riu a Pàdua, i dos dibuixos executats segurament al mateix indret, repartits avui a la Morgan Library de Nova York i al Fogg Museum de Cambridge, Massa. També hi ha dos dibuixos més procedents de la col·lecció del cònsol Smith i que es con-serven al Palau de Windsor.

Procedència

Regal d’Irving Davis.

Bibliografia

Dario SUCCI i Amalia DELNERI Canaletto. Una Venècia imaginaria. CCCCB. Barcelona, 2001.

48

Raïm

Bibliografia


Amatista5 x 14 x 23 cm

Procedència

Regal de noces de Jacques Guérin.

50

Terracota de Satsuma. Ceràmica japonesa

25 x 13 cmSegle XVIII.

Hi ha un article a la premsa japonesa, Minaipi-Nihonde, del 4 de novembre de 1966. (Minami-Nihon, 4 de novembre de 1966). El Sr. Fenosa, cèlebre escultor espanyol, va arribar el dos de novembre a Kago-shima amb la seva dona, Nicole.L’endemà al matí, durant el seu passeig pel barri dels comerciants, la Nicole es va deixar seduir per una mostra de ceràmica de Satsuma i no va marxar fins que va haver vist com se’n realitzaven diverses peces. “Molt bonic”, va dir ella, tota contenta. Vet-ho aquí com va obtenir la seva nova adquisició. La propietària de la botiga on la mostra havia atret la Nicole es va adreçar a M.A. perquè li fes d’intèrpret. M.A., empleat en una empresa no gaire llunyana de la botiga, havia après francès quan era estudiant. El pobre intèrpret, tot confós, ensenya a la clienta un paper en què li indica el preu. La Nicole, sense preocupar-se per la vergonya que tenia el seu intèrpret poc qualificat, fent un cop d’ull al full, va dir: “Oh, és molt car!”. Va ser la propietària qui la va comprendre i finalment va cedir. Agafant el paquet, la Nicole es va adreçar a la propietària en japonès i li va dir una paraula que acabava d’aprendre: “Dômo arigatô”. “Sense conèixer la llengua, els francesos saben ben bé regatejar”, va exclamar la terrissaire, que estava sorpresa.

Procedència

Comprada per Nicole Fenosa.

52

Carruatge dels morts japonès

Bibliografia


Figura 25. 18 x 8 cm

Procedència

Regal de Kinosuke Ebihara a Kumamoto-Ken

54

Tres escultures de terra cuita de Satsuma

Bibliografia


Segle XVIII25 x 13 cm. UnitatHi ha un article a la premsa japonesa, Minaipi-Nihonde, 4 de novembre de 1966. (Minami-Nihon, 4 de novembre de 1966). El Sr. Fenosa, cèlebre escultor espanyol, va arribar el dos de novembre a Kagoshima amb la seva dona, Nicole.El Sr. Fenosa, cèlebre escultor espanyol, va arribar el dos de novembre a Kagoshima amb la seva dona, Nicole.L’endemà al matí, durant el seu passeig pel barri dels comerciants, la Nicole es va deixar seduir per una mostra de ceràmica de Satsuma i no va marxar fins que va haver vist com se’n realitzaven diverses peces. “Molt bonic”, va dir ella, tota contenta. Vet-ho aquí com va obtenir la seva nova adquisició. La propietària de la botiga on la mostra havia atret la Nicole es va adreçar a M.A. perquè li fes d’intèrpret. M.A., empleat en una empresa no gaire llunyana de la botiga, havia après francès quan era estudiant. El pobre intèrpret, tot confós, ensenya a la clienta un paper en què li indica el preu. La Nicole, sense preocupar-se per la vergonya que tenia el seu intèrpret poc qualificat, fent un cop d’ull al full, va dir: “Oh, és molt car!”. Va ser la propietària qui la va com-prendre i finalment va cedir. Agafant el paquet, la Nicole es va adreçar a la propietària en japonès i li va dir una paraula que acabava d’aprendre: “Dômo arigatô”. “Sense conèixer la llengua, els francesos saben ben bé regatejar”, va exclamar la terrissaire, que estava sorpresa.

Procedència

Comprades a Kagoshima.

56

Bastó de sacrifici al déu del foc

Bibliografia


Figura 27. Bastó de sacrifici al déu del foc45 x 2,5 cm

Nicole Fenosa explica: “Vàrem tornar a Hokkaido amb l’escultor Minet San. Vam marxar cap a l’illa de Hokkai-do en companyia de l’escultor Minet San i la seva dona. Vam visitar els ainuids a Shiraoi. Després que marxes-sin els turistes americans, el cap de la tribu ens va esperar per dinar al voltant del foc. El foc és el seu déu, ell va vessar-hi unes gotes de sake mentre s’aixecava amb un bastó tallat que li servia d’ajut i que va oferir a Fenosa al final del sopar després d’haver-lo signat amb el nom d’Eka Shimatiokuu.

Procedència

Regal d’Ekashimatiokuu San, cap de la reserva dels ainus a l’illa de Hokkaido.

58

Pique-fleurs

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008, p. 71.

12 x 20 cm

Procedència

Regal de Tominaga Soïchi, director del museu de Kamakura.

60

Hache Taïno

Bibliografia


17 x 2 x 7 cmDels indis de les Antilles. Precolombina. Civilització Taïno.

Procedència

Regal de Georges Jaeger.

62

Tinter

Bibliografia


9 x 2 x 2 cmSegle XVIII

Procedència

Regal del pintor Key Sato.

64

Figura masculina xinesa

Bibliografia


10,5 x 4 cmÉs del segle XIX (1874).

Procedència

Regal de Tristan d’Albis. Provenia de Florene d’Albis.

66

Porcellana Haviland

Porcellana “cannelé”

30 x 24 x 10 cmTorse1888

Procedència

Regal de Laurens d’Albis i Renée Haviland.

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008.Jean d’Albis. Céramique impressioniste. Société des Amis de la Bibliothèque Forney, Paris, 1975.Nathalie Valière, Charles Edward Haviland, Porcelainier. Éditions Lemouzi, 1992.

68

Copa de Victor Hugo

13 x 9,5 cm

Procedència

Regal de Cécile Éluard a Vincennes. Era de Valentine Hugo, que l’havia regalat a Paul Éluard.

Bibliografia


Cécile Éluard i Fenosa al Monestir de Santes Creus

70

Gerro impressionista

Procedencia

Comprat l’any 1948 a les Puces de Saint-Ouen.

29 x 29 cmObra de Charles Virion, de l’Atelier Montigny-sur-Loing. L’any 1869 Eugène Schopin funda una petita fàbrica a Fontainebleau i després es trasllada a Montigny-sur-Loing, on col·labora amb diversos artistes, com Charles Virion. Nascut a Ajaccio l’any 1865, va ser deixeble de Charles Gauthier i Jean-Paul Aubé a l’Escola de Belles Arts de París. Després d’aprendre tècniques de tre-ball artístic amb porcellana a Choisy-le-Roi, s’instal·la el 1889 a Montigny-sur-Loing, on pinta gerros com aquest. A diferència del taller d’Auteuil, la seva paleta és molt més clara.

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008.Jean d’Albis. Céramique impressioniste. Société des Amis de la Bibliothèque Forney, Paris, 1975.Nathalie Valière, Charles Edward Haviland, Porcelainier. Éditions Lemouzi, 1992.

72

Ceràmica impressionista

21 x 20 x 40 cm

Charles Haviland funda el 1873 un taller de recerca a Auteuil per a la creació de decoracions. Confia la direcció al gravador Félix Bracquemond, que aplega els millors artistes d’altres tallers: Albert Damousse, L. Petit, Félix Lafond, Édouard Girard, Philibert-Léon Couturier, Midoux, Jean Cachier, J. Habert-Dys, L. Parisot... L’any 1874 compra els secrets de fabricació de sistema Laurin

Procedència

Comprat l’any 1948 a les Puces de Saint-Ouen.

Bibliografia

Nicole Florensa. Aquarel·les. Ed. Polígrafa. Barcelona 2008.Jean D’Albis. Céramique impressioniste. Société des Amis de la Bibliothèque Forney, Paris, 1975.Nathalie Valière. Charles Edward Haviland, Porcelainier. Éditions Lemouzi, 1992.

74

Hippolyte Boulenger. Choisy-le-Roi

20 x 5 cm

Boulenger és el nom d’una dinastia d’industrials francesos de la porcellana, propietaris a partir del segle XIX de la fàbrica de Choisy-le-Roi.

76

Porta pinzells tortuga

2 x 3 x 5 cm

Procedència

Regal de Geneviève-Heilbrun.

Bibliografia


78

Ivori tintat de verd

5 x 2 x 7 cmSegle XVIII

Bibliografia


80

Regals de Coco Chanel

L’any 1939 Fenosa i Coco Chanel van tenir una relació. La dissenyadora regalava l’escultor diversos objectes, com aquests de plata signats P.I.

Bibliografia

Coco Chanel. Catàleg exposició Fundació Apel·les Fenosa 2012.

82

Setrill d’oli provençal

37 x 19 cm

Procedència

Regal de Joseph Granyer.

84

Gerro català

86

Pierre Bonnard. Paisatge

11 x 26 cm

Bibliografia

Anne Pingeot. Bonnard sculpteur. Nicolas Chaudun editeur. París, 2006.

88

Pierre Bonnard

Le Printemps ou Deux baigneuses19 x 11 x 12 cmBronze1904 - 1905

Existeix una fotografia de 1904-1905 en què apareixen Félicien Fagus i Marthe en un primer pla i Bonnard llegint al fons. S’hi veu l’esbós de l’escultura damunt d’un moble.

Procedència

L’original, en plastilina, és a la col·lecció de la Galerie Berès, i la fossa en bronze provenia també de Pierre Berès.

Bibliografia


90

Pierre Bonnard

Baigneuse assise191016,2 x 12,2 x 12,5 cmBronze

Procedència

L’original, en terracota, és a la col·lecció de la Galerie Berès i la fossa en bronze provenia també de Pierre Berès.

Bibliografia


92

Pierre Bonnard

Dibuix1893-189434 x 71 cm

L’any 1893 Bonnard exposa al Saló dels Independents i el 1894 exposa amb els Nabis a Le Parc de Boutteville. Comença a pintar escenes dels ca-rrers parisencs com aquesta obra que es relaciona amb obres contemporà-nies on apareixen cavalls i animals en postures similars.

94

Paul Éluard

Canelobre30 x 14 cm

Procedència

Regal de Paul Éluard en tornar de Mèxic el 1949.

Bibliografia

Catàleg exposició Fenosa-Paul Éluard. Fundació Apel·les Fenosa, 2013.

96

Zebu brasiler

12 x 11 cm

Procedència

Regal de Vieira da Silva.

Bibliografia


98

Jean Pougny

Oli sobre fusta14,5 x 9 cm1944

Jean Pougny (Kuokkala 1894 - París 1956)Nascut a la província de Sant Petersburg, Ivan Albertovitx Puni estudia la carrera mi-litar, però s’interessa per la pintura. L’any 1910 viatja per primera vegada a París i coneix també Itàlia. De retorn a Sant Petersburg, connecta amb les avantguardes i el 1913 es casa amb Xana Boguslavskaja. L’any 1915 organitza i participa en la Pri-mera Exposició Futurista Tramvia V i després a la mostra 0.10” amb Maleviyx, on es publica el Manifest Suprematista. Compromès amb la Revolució fins al 1921, quan s’instal·la a Berlín, on exposa individualment. L’any 1924 arriba definitivament a París i viu al barri de Montparnasse. A l’inici de la guerra s’estableix a Antibes amb Robert Delaunay. Retorna a París amb l’alliberament i exposa a la galeria Louis Carré amb una obra característica de colors vius i una temàtica que reflectia una joia de viure. Mor al seu taller de la Rue Notre-Dame-des-Champs, el 1956, i està enterrat al cementiri de Montparnasse.

Procedència

Regal de Jean Pougny.

Bibliografia

Jean Pougny. Catalogue de l’exposition présentée au Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris [mai-août 1993].Éric de Chassey. “Jean Pougny, l’alchimie du réel”, Beaux Arts Magazine, n. 113 [juin 1993], p. 78-83.Alain Bosquet. “Trois peintres russes à Paris”, Le Sphinx, 1980 (Kremegne, Blond, Pougny).

100

Pougny

Oli sobre fusta18 x 10 cm1944

Jean Pougny (Kuokkala 1894 - París 1956)Nascut a la província de Sant Petersburg, Ivan Albertovitx Puni estudia la carrera militar, però s’interessa per la pintura. L’any 1910 viatja per primera vegada a París i coneix també Itàlia. De retorn a Sant Petersburg, connecta amb les avantguardes i el 1913 es casa amb Xana Boguslavskaja. L’any 1915 organitza i participa en la Primera Exposició Futurista Tramvia V i des-prés a la mostra 0.10” amb Maleviyx, on es publica el Manifest Suprematis-ta. Compromès amb la Revolució fins al 1921, quan s’instal·la a Berlín, on exposa individualment. L’any 1924 arriba definitivament a París i viu al barri de Montparnasse. A l’inici de la guerra s’estableix a Antibes amb Robert De-launay. Retorna a París amb l’alliberament i exposa a la galeria Louis Carré amb una obra característica de colors vius i una temàtica que reflectia una joia de viure. Mor al seu taller de la Rue Notre-Dame-des-Champs, el 1956, i està enterrat al cementiri de Montparnasse.

Procedència

Regal de Jean Pougny

Bibliografia


102

Pougny

Bibliografia


Oli sobre fusta11 x 13,5 cm1952

Jean Pougny (Kuokkala 1894 - París 1956)Nascut a la província de Sant Petersburg, Ivan Albertovitx Puni estudia la carrera militar, però s’interessa per la pintura. L’any 1910 viat-ja per primera vegada a París i coneix també Itàlia. De retorn a Sant Petersburg, connecta amb les avantguardes i el 1913 es casa amb Xana Boguslavskaja. L’any 1915 organitza i participa en la Primera Exposició Futurista Tramvia V i des-prés a la mostra 0.10” amb Maleviyx, on es publica el Manifest Suprematis-ta. Compromès amb la Revolució fins al 1921, quan s’instal·la a Berlín, on exposa individualment. L’any 1924 arriba definitivament a París i viu al barri de Montparnasse. A l’inici de la guerra s’estableix a Antibes amb Robert De-launay. Retorna a París amb l’alliberament i exposa a la galeria Louis Carré amb una obra característica de colors vius i una temàtica que reflectia una joia de viure. Mor al seu taller de la Rue Notre-Dame-des-Champs, el 1956, i està enterrat al cementiri de Montparnasse.

Procedència

Regal de Jean Pougny

104

Pikelny

17 x 13 cm

Robert Pikelny (Lodz 1904 - París 1986)Es va iniciar en les arts a Moscou, on la seva família s’instal·la el 1908. Vi-sita els museus i sent atracció pel grup Le Valet de Carreau, influenciat pels pintors fauves i cubistes, especialment per Ilja Matxkoff i Xevtxenko. L’any 1922 viatja a Viena i a Berlín, on coneix Jean Pougny. El 1923 arriba a París i passa a ser veí de Jean Pougny a la Rue du Moulin de Beurre. Coneix els pintors russos de l’Escola de París Kikoïne o Volovick. Es casa amb Eliane Steinville, model a la Grande Chaumière.Segons Nicole Fenosa, “Boba era un jueu polonès que havia arribat a París als anys 20. No va abandonar la ciutat durant l’ocupació i mai va inquietar-se. Sortia al carrer amagat sota un barret ample que deixava caure sobre el rostre, amb uns bigotis falsos, un monocle i un bastó a la mà que li donaven l’aspecte d’un burgès respectable.

Bibliografia

Robert Pikelny. Jean-Paul Caracalla. Éditions Atelier d’Orsay. Paris 1975.

Procedència

Regal de Pikelny.

106

Pikelny

Taller de l’artistaOli sobre tela49 x 60 cm

Robert Pikelny (Lodz 1904 - París 1986)Es va iniciar en les arts a Moscou, on la seva família s’instal·la el 1908. Vi-sita els museus i sent atracció pel grup Le Valet de Carreau, influenciat pels pintors fauves i cubistes, especialment per Ilja Matxkoff i Xevtxenko. L’any 1922 viatja a Viena i a Berlín, on coneix Jean Pougny. El 1923 arriba a París i passa a ser veí de Jean Pougny a la Rue du Moulin de Beurre. Coneix els pintors russos de l’Escola de París Kikoïne o Volovick. Es casa amb Eliane Steinville, model a la Grande Chaumière.Segons Nicole Fenosa, “Boba era un jueu polonès que havia arribat a París als anys 20. No va abandonar la ciutat durant l’ocupació i mai va inquietar-se. Sortia al carrer amagat sota un barret ample que deixava caure sobre el rostre, amb uns bigotis falsos, un monocle i un bastó a la mà que li donaven l’aspecte d’un burgès respectable.

Procedència

Regal de Pikelny.

Bibliografia

Robert Pikelny. Jean-Paul Caracalla. Éditions Atelier d’Orsay. Paris 1975.

108

Louis Lille

Dibuix

Louis Lille (Podwooloczyska 1897 - París 1957) era un pintor d’origen polonès veí de Fenosa a París.

Bibliografia

KORN, Henri “Préface”. Cahiers Fenosa n. 15, 2008-2009. ps. 2 a 11.

110

Louis Lille

Dibuix24 x 18 cm

Louis Lille (Podwooloczyska 1897 - París 1957) era un pintor d’origen polonès veí de Fenosa a París.

Bibliografia

KORN, Henri “Préface”. Cahiers Fenosa n. 15, 2008-2009. ps. 2 a 11.

112

Francisco Bores

Paisatge194726 x 34 cm

Francisco Bores López, nascut a Madrid el 1898 i mort a París el 1972, era un pintor de l’Escola de París. Contemporani i amic de Fenosa.

Bibliografia

Francisco Bores. Catálogo Razonado. Pinturas Museo Centro Nacional de Arte Reina Sofía.

114

Xavier Valls

Natura morta196144,5 x 36 cm

Procedència

Prové d’una exposició de la galeria Henriette Gomès de París.

Bibliografia

Fernandez-Braso, Miguel. Escuchando a Xavier Valls. Ediciones Guadalimar, Madrid, 2001.Xavier Valls: La meva capsa de Pandora. Memòries. Quaderns Crema. A cura de Julià de Jòdar. 2003. 1ª edidió. 464 pàgines

116

Philippe Bonnet

Sense títolOli sobre tela16 x 108 cm

Nascut a París el 1927, Bonnet havia tingut amistat amb Tristan Tzara, que compartia amb Fenosa.

Bibliografia

Chistian Limousin: Peintre du Legs Zervos, Catalogue de l’exposition de Philippe Bonnet. Fondation Christian Zervos, 2003.

118

Josep Granyer. “Toro torero”

1953Bronze101 x 44 x 32 cm

Després de l’exili de Fenosa i d’instal·lar-se a París, Granyer reprèn el contac-te amb ell a través d’una correspondència que s’inicia l’any 1953. Fenosa anima el seu amic a visitar-lo a París, on promou la seva obra, amb l’objectiu d’organitzar-li una mostra a la Sala Mirador, que dirigeix Víctor Hurtado. Final-ment l’exposició no va reeixir, però tots dos es retroben el setembre de 1955. Fins al 1961 Granyer visita el matrimoni Fenosa cada Nadal a París. Gràcies a Fenosa, l’Estat francès va adquirir l’any 1957 l’obra de Granyer Be poeta.En una d’aquestes trobades, Granyer els obsequia amb aquest Toro torero, molt estimat per Fenosa, que sempre el va conservar al seu costat. L’obra té un mecanisme que permet posar i treure la capa i mostrar el sexe del brau.

Procedència

Regal de Josep Granyer.

Bibliografia

Josefina Alix. Escultura Española 1900/1936. Ediciones El Viso, Madrid 1985.D.A. Josep Granyer, escultor (en català). Fundació Caixa de Girona 2005.

120

Pierre Leusier

Sèrie Pompei2007100 x 40 cmOli sobre tela

Nascut a París el 1922 i mort l’any 2011, Lesieur va mantenir lligams d’amistat amb Nicole Fenosa.

Bibliografia

Bettex Yvan. Pierre Lesieur. Éditions Pierre Cailler, Genève 1960.Roger van Gindertael. Pierre Lesieur. Galerie Coard, Paris 1963.Jean Lescure. Pierre Lesieur. Galerie Coard, Paris 1968. Claude Roy. Pierre Lesieur. Galerie Coard, Paris 1986, 158 p.Georges Borgeaud. Pierre Lesieur. Galerie Bellefontaine, Lausanne 1987.Claude Roy. Lesieur. Éditions Cercle d’Art, Paris 1992, 200 p.Lydia Harambourg. “L’École de Paris, 1945-1965”, Dictionnaire des peintres, Ides et Calendes. Neuchâtel 1993 (nouvelle édition), 2010, p. 306-307.François Hauter. Pierre Lesieur. Micolon, Charlieu 1998, 176 p (ISBN 2950642713).Pierre Lesieur. Textos de Lydia Harambourg, Goichi Matsunaga, Claude Roy, Jean-Marie Dunoyer et Jean Lescure, Acatos, Mouton (Suisse) 2003, 144 p. (ISBN 2940332134).Pierre Lesieur, une vie de peintre. Galerie Berès, Paris 2005.Patrick Mauriès. Pierre Lesieur, les ateliers. Gallimard 2008.Lydia Harambourg. “Disparition”, La Gazette de l’Hôtel Drouot. Paris, 14 octubre 2011, n. 35, p. 246.

122

Yannis Markantonakis

Oli199417,5 x 31 cm

Nascut a Creta el 1955, Yannis Markantonakis va arribar a París el 1985 i va ser deixeble de Jean Bertholle i André Bouzereau a l’Académie Saint-Roch. A partir de 2003 va exposar regularment a la galeria Prodomus de París, on coneix Ni-cole Fenosa i inicia una gran amistat que va durar fins a la seva mort.

Bibliografia

Maxime Préaud; Didier Goldschmidt: L’atelier de Yannis Markantonakis. Paris (46 rue Saint-Sebas-tien, 75011): Prodromus, 2006.

124


200740 x 50 cm


Bibliografia


126


40 x 40 cm


Bibliografia


128


Port Orange200725 x 38 cm


Bibliografia


130


199332 x 30 cm


Bibliografia


132


199352 x 30 cm


Bibliografia


LA COL·LECCIÓ FENOSA · fes d’intèrpret. M.A., empleat en una empresa no gaire llunyana de la...

Documents

Transcript of LA COL·LECCIÓ FENOSA · fes d’intèrpret. M.A., empleat en una empresa no gaire llunyana de la...