LA CONQUESTA D´AL-ANDALUS visigot i perdurà fins la reconquesta de Granada (1492). En una...
17
LA CONQUESTA D´AL-ANDALUS La conquesta de la Península Ibèrica (711) suposà la fi del regne visigot i perdurà fins la reconquesta de Granada (1492). En una conquesta ràpida i sense resistència , les tropes berbers i àrabs dominaren la Península (tret de la serralada Cantàbrica). Ocuparen els territoris a partir de les capitulacions (pactes amb autoritats locals) i respectaren la religió i costums dels visigots. La població hispanovisigoda seguia essent majoria. El 20% de la terra era de l´Estat (botí de guerra) i el 80% dels conqueridors. Àrabs : minoria de grans propietaris de terres d´antics senyors. Berbers : amb terres menys fèrtils es dedicaven a la ramaderia. Hispanovisigots : paguen impostos i adopten llengua i religió.
Transcript of LA CONQUESTA D´AL-ANDALUS visigot i perdurà fins la reconquesta de Granada (1492). En una...
LA CONQUESTA D´AL-ANDALUS La conquesta de la Península Ibèrica (711) suposà la fi del regne
visigot i perdurà fins la reconquesta de Granada (1492).
En una conquesta ràpida i sense resistència, les tropes berbers i
àrabs dominaren la Península (tret de la serralada Cantàbrica).
Ocuparen els territoris a partir de les capitulacions (pactes amb
autoritats locals) i respectaren la religió i costums dels visigots.
La població hispanovisigoda seguia essent majoria. El 20% de
la terra era de l´Estat (botí de guerra) i el 80% dels conqueridors.
Àrabs: minoria de grans propietaris de terres d´antics senyors.
Berbers: amb terres menys fèrtils es dedicaven a la ramaderia.
Hispanovisigots: paguen impostos i adopten llengua i religió.
L´EVOLUCIÓ POLÍTICA Emirat dependent (711-756). Al-Andalus és una província de l
´imperi ommeia, que governava amb emirs des de Bagdad.
Emirat independent (756-929). Abderraman I i els seus
successors s´independitzen políticament del califa de Bagdad.
Califat de Còrdova (929-1031). Abderraman III trenca també
els vincles religiosos i comença l´etapa de màxima esplendor.
Regnes de taifes i dinasties nor-africanes (1031-1232). El
califat, en crisi, es disgrega en petits regnes. L´avanç cristià pel
nord obliga a demanar ajut als almoràvits i almohades (africans).
Regne nassarita de Granada (1232-1492). Darrer regne
musulmà, conquerit el 1492 per la Corona de Castella.
L´ORGANITZACIÓ POLÍTICA A partir del 929, Abderraman III es proclama califa, és a dir,
màxim cap civil, militar i religiós amb poder absolut sobre:
L´administració central, amb un primer ministre (hachib) i el
membres del Consell, que aconsellaven el califa.
L´administració d´hisenda recaptava impostos dels ciutadans.
L´administració de justícia: jutges (cadís), policia (zalmedina) i
mostassaf (sahib al-suq), que controla preus, pesos, etc., del soc.
L´exèrcit, amb campaments prop de Còrdova i a les fronteres.
L´administració territorial:
- Cores o províncies amb un governador (valí) al capdavant.
- Marques o territoris fronteres fortificats amb torres de guaita.
