REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA1 0

Universitats. Festa means party. Pla d’acollida als estudiants universitaris d’intercanviEmpreses. La llengua en les aigües envasades i en els principals productors de begudesAcollida lingüística. L’acte “En català, trenquem murs i obrim fronteres”, a les festes de la MercèArt. El prestigiós artista Antoni Tàpies crea una obra per a la Plataforma per la LlenguaEntrevista a Elisabetta Dettori i Irene Coghene, responsables del Centre de Sensibilitzacióde la Llengua Catalana de l’Alguer.

novembre 2006

EditorialEl compromís constant per la llengua

UniversitatsLa 'Festa means party' omple la Universitat Autònoma

Acollida lingüísticaGran ressò mediàtic dels actes de Sant Jordi i la Mercè 2006

ArtAntoni Tàpies elabora una obra original per a la Plataforma

ActivismeEditem una guia per afrontar situacions quotidianes en l’ús del català

TerritoriDarreres accions a Maresme, Vallès, País Valencià i Pirineus

Entrevista. Elisabetta Dettori i Irene Coghene, responsablesdel Centre de Sensibilització de la Llengua Catalana de l’Alguer

CinemaLa situació del cinema en català, al Parlament de Catalunya

EmpresesEtiquetatge en begudes i aigües / Premsa esportiva / Ikea / Èxits

En el recordMor Joaquim Romaguera, crític de cinema i col·laborador de la PL

A més a mésRecull de notícies

Passem comptesQuè hem aconseguit?

03

04

06

10

12

14

18

22

24

29

30

32

La Corbella - Plataforma per la Llenguainfo@plataforma-llengua.cat / www.plataforma-llengua.catSeu nacional: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 BarcelonaComisió empreses: C/ Rocafort, 242 bis. 08029 BarcelonaPlataforma per la Llengua Vallès: C/ Sant Joan, 20. 08202 SabadellPlataforma per la Llengua País Valencià: C/ Baró del Càrcer, 37. Pis 3r, porta 9. 46001 València

• Per aportacions econòmiques: 3025-0002-49-1433250493

Director: Jordi Manent. Consell de redacció: Francesc Reverté i Daniel Mundet.Han col·laborat en aquest número: Pep Abad, Tais Bastida, Irene Coghene, Arnau Colominas,Elisabetta Dettori, Bernat Gasull, Martí Gasull, Gemma Ponsa, Neus Pujol, Toni Royo i Marta Urpí.Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: IMGESA.

Sumari

El compromísconstant perla llengua

Els períodes electorals són un bon moment perdemanar a les formacions polítiques ambrepresentació parlamentària quin és el seucompromís amb la llengua. És per això queformulem unes propostes concretes que amb laseva aplicació s’aconseguirà una millora per a lanostra llengua. Som optimistes i pensem que fent-ho incidim i proposem accions factibles per a serrealitzades pel nou Parlament i pel nou Govern.En l’àmbit de Catalunya, l’aprovació del nouEstatut d’Autonomia obre un nou escenari quecaldrà desenvolupar al màxim en els aspectesque es refereixen a la llengua catalana. Peraconseguir-ho serà necessari emprendre mesuresen molts àmbits, que hem detallat en undocument que podeu consultar al nostre web ique hem fet arribar a totes les formacionspolítiques de l’arc parlamentari català. Lespropostes s’agrupen per sectors. Per a l’àmbitsocioeconòmic proposem desenvolupar lleisexistents per tal de normalitzar la presència delcatalà, per exemple, en l’etiquetatge i manualsd’instruccions. En el món de l’audiovisualdemanem, entre d’altres coses, assegurar lapresència del català en els devedés que escomercialitzen al país. Tot això sense oblidar elcompromís que el govern ha de tenir amb elsmitjans de comunicació en català i la necessitatde dinamitzar la presència del català en l’àmbituniversitari garantint, per exemple, que elsprofessors que es contractin en aquest àmbit

tinguin el nivell C de català. L’acollida lingüísticaen català és un dels reptes que la nostra societati la nostra cultura ha de saber afrontar. S’ha defer des de tots els nivells, des de la societat civili també des de les administracions, on fempropostes per tal que s’actuï amb rapidesa i ambrecursos. Àmbits com els de l’administració dejustícia encara són avui aliens a la llenguacatalana. No hi ha cap altra llengua a la UnióEuropea que es trobi en una situació semblant.Aquí hi fem propostes per tal de garantir els dretslingüístics dels catalanoparlants.El proper mes de maig s’iniciarà un cicle electoralarreu dels territoris de parla catalana. En l’àmbitmunicipal i en els governs de les Illes Balears idel País Valencià. En aquest context és un bonmoment per formular aquelles propostesespecífiques on volem un posicionament i uncompromís amb la llengua per part de lesformacions polítiques amb representacióparlamentària. Amb aquest esperit i aquestavoluntat seguirem fent un seguit de propostesen els àmbits d’actuació de la Plataforma per laLlengua. Som conscients, però, que només untreball constant, rigorós i innovador com el quefem és la garantia que moltes de les nostrespeticions tindran resposta i no quedaranguardades en un calaix qualsevol. El nostreprojecte i el nostre estil es van consolidant cadacop més, és un procés lent però imparable onens cal el vostre suport i el de tothom.

03

Editorial

La 'Festa means party'dóna a conèixer Catalunyaals estudiants d’intercanvi

La 'Festa means party' 2006, la campanya que organitza la Plataforma per la Llengua juntament ambles universitats catalanes per tal d'acollir els estudiants d'intercanvi que vénen a casa nostra, va omplirla plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 19 d'octubre. Les diferents actuacionsmusicals i folklòriques van atreure nombrosos estudiants d'intercanvi i també de catalans, i tots plegatsvan participar activament en la festa.Durant tot el dia i fins ben entrada la nit van tenir lloc a la Universitat Autònoma diverses activitats,com l'obra de teatre 'My Barcelona' o nombroses actuacions musicals d'estils molt diversos. Hi vanactuar els grups Àtic, Xixarel·los, Rosa Luxemburg, Revolta 21 i Deskarats. A banda d’això, van haver-hi actuacions castelleres, amb els grups Arreplegats i Ganàpies, i un espectacle de folklore dels PaïsosCatalans, que va incloure bastoners i sardanes. La festa va ser l’acte central i el punt de partida d’unasetmana cultural que va tenir lloc entre els dies 23 i 27 d’octubre i en la qual també van participarnombrosos estudiants d’intercanvi.Per quart any consecutiu, la Plataforma per la Llengua ha organitzat -conjuntament amb la pràcticatotalitat de les universitats catalanes- aquesta festa d’acollida que té l’objectiu que els estudiants d’altrespaïsos que arriben a les nostres universitats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país queels acollirà durant uns mesos, donant-los l’oportunitat de començar a conèixer la cultura catalana totoferint-los informació útil per integrar-se a la nostra societat. Alhora, també es vol reclamar a lesinstitucions i a la societat catalana en general més implicació en l’acollida dels nouvinguts.

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

04

Universitats

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/nova/festameansparty

05

La campanya la coorganitzenla Plataforma per la Llengua, elBarcelona Centre Universitari i lesuniversitats següents: UniversitatAutònoma de Barcelona, que enguanyha acollit la festa, Universitat deBarcelona, Universitat Pompeu Fabra,Universitat Politècnica de Catalunya,Universitat Ramon Llull, Universitat deVic, Universitat de Girona i Universitatde Lleida. La festa compta amb lacol·laboració del Departamentd’Educació i Universitats, de laSecretaria de Joventut, delDepartament de Cultura, delsajuntaments de Barcelona i Cerdanyolai dels següents mitjans decomunicació: TV3, El Temps, El Trianglei Vilaweb, a més del patrocini deCerveses Moritz, supermercats Sorli-Discau i del diari AVUI.

La plaça de Sant Agustí deBarcelona es va omplir la tardai la nit del passat 24 desetembre amb l'acte 'En català,trenquem murs i obrimfronteres'. Nombrosespersones van assistir alsdiferents actes que laPlataforma per la Llengua i unaquinzena d'entitats més vanorganitzar en el marc de la festamajor de Barcelona: la Mercè.Els cantautors Quico Pi de laSerra i Munir Hossn van ser lesprincipals atraccions, peròtambé van ser molt seguidesaltres actuacions, com labatucada de Brincadeira, queva tancar la celebració.

L'acte tenia com a objectiupromoure el català com a einad'integració, com a llenguacomuna i punt de trobada. Lesactuacions, que van començar ala tarda i van durar fins a lamitjanit, també van inclouretaules rodones sobre l'acollidalingüística, una mostra d'entitats

i la presentació oficial de laFederació de Col·lectiusd’Immigrants de Catalunya, amés de l'actuació d'una coralinfantil, l'espectacle AcuarelaBoliviana o concerts de músicapaquistanesa i amaziga. Aquestacte de la Mercè és la segonapart d'una activitat que es vacelebrar per Sant Jordi a la PlaçaCatalunya i que va reunircentenars de persones. Lesactivitats van ser coorganitzadesper Itran (Associació d’Amics delPoble Marroquí), AssociacióCatalana de ResidentsSenegalesos, Associació deTreballadors i ImmigrantsMarroquins de Catalunya,Brincadeira, Casal Argentí deBarcelona, Centre Cultural Camíde la Pau, Centro BolivianoCatalán, Cornellà sensefronteres-Membre de AgrawAmazic N Katalunya, El Miradordels Immigrants, Els AltresAndalusos, Espazo Galego dosPaïsos Catalans, FASAMCAT(Federación de Asociaciones

Americanas en Catalunya),Tamettut (Associació de DonesAmazigues) i Kavocheva(Associació Cultural Marfilenya).

La plaça de Sant Agustís'omple amb l'acte'En català, trenquemmurs i obrim fronteres'

06

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/nova/noticies/noticia.php?n=438

Acollidalingüística

08

Per Sant Jordi, vam aconseguirtrencar murs i obrir fronteres. Simés no, entre els mitjans decomunicació: l’acte “En català,trenquem murs i obrimfronteres”, que van organitzarel passat 23 d’abril la Plataformaper la Llengua i una vintenad’associacions de personesimmigrades, va aconseguir un importantíssimressò mediàtic, tant entre els mitjans decomunicació estrictament locals com entre elsmitjans anomenats de la immigració. L’acte vaaparèixer reflectit en extensos reportatges a lapremsa escrita com l’AVUI, El Punt i El Triangle ial diari gratuït ADN, i també va ser esmentat endiversos articles a La Vanguardia, El Periódico, ElPaís i el setmanari El Temps. A més, va aparèixera mitjans electrònics com Vilaweb, E-notícies,Tribuna Catalana o el Racó Català, a nombrosesemissores de ràdio i a cadenes de televisió, comTelevisió de Catalunya, Canal Català, Barcelona TV

o Televisió Comtal. Pel que fa als mitjans de laimmigració, l’acte també va ser tractatextensament a diaris com Latinoamérica Exterioro Sí Se Puede. Per altra banda, la campanyad’Acollida lingüística també ha obtingut fruits endiaris com El Immigrante i El Hispano, que s’hanfet ressò de diverses activitats i campanyes de laPlataforma per la Llengua.L’acte, que va incloure actuacionsmusicals com la del cantant MiguelPoveda, espectacles de cant coralo grups de dansa i de percussió, totsells amb el fil conductor del català,va aplegar centenars de persones a laplaça Catalunya. L’èxit d’aquest actereferma l’aposta de la Plataforma perla Llengua per treballar en xarxa ambentitats directament vinculades a laimmigració i amb els mitjans que sónpreferentment llegits pels col·lectius denouvinguts. L’objectiu és fer a travésd’aquests mitjans una feina desensibilització sobre la importància de lallengua catalana com a eina d’integració.

Gran ressòmediàtic de l’actede Sant Jordi 2006 Francesc Reverté

Plataforma per la Llengua

Acollidalingüística

“Todos a la plaza Catalunya por Sant Jordi”SÍ SE PUEDE.22/28 d’abril de 2006

“Sant Jordi fue una fiesta multicultural”SÍ SE PUEDE. 29 d’abril/5 de maig de 2006

L'acte el van organitzar conjuntament la Plataforma per laLlengua, l'Associació d'Amics del Poble Marroquí (Itran),l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, l'AssociacióCultural Marfilenya - Kavocheva, l’Associació de DonesAmazigues de Catalunya, l'Associació de TreballadorsImmigrants i Marroquins de Catalunya, l'Associació deTreballadors Pakistanesos, l'Asociación de Mujeres Chinas deCatalunya, l'Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'WaisoIpola, l'Asociación de Inmigrantes ecuatorianos en Catalunyapara la Solidaridad y la Cooperación (Llactacarú), el CasalArgentí de Barcelona, el Centro Boliviano-Catalán, el CentreCultural Camí de la Pau, Cornellà Sense Fronteres, membrede Agraw Amazic N Katalunya, la Comunitat Palestina deCatalunya, la FASAMCAT, El Mirador dels Immigrants,l'Associació de Dones Amazigues Tamettut i Veu Pròpia.

“18 asociaciones de inmigrantes se suman ala exaltación del catalán el día de Sant Jordi”

LATINOAMÉRICA EXTERIOR. 1 de maig de 2006

F: C

RIS

TIN

A A

RE

S, M

AR

TÍ G

AS

ULL

, RO

SE

R O

RT

IZ, F

RA

NC

ES

C R

EV

ER

TÉ

La Plataforma per la Llengua va presentar públicament el passat 5 de juliol l’obra original que elprestigiós artista Antoni Tàpies ha tingut la gentilesa de crear a benefici de l’organització. Lapresentació va tenir lloc a la seu de la Fundació Tàpies, al carrer Aragó, número 255, de Barcelona.La presentació va anar a càrrec dels escriptors Pere Gimferrer i Isabel Clara-Simó, aquesta membredel Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Pere Gimferrer, especialista en l’obra del’artista, va descriure la litografia que Antoni Tàpies ha cedit a la Plataforma per la Llengua. L'escriptores va remuntar a l'obra tapiana dels anys 70 en la qual el dibuix de les quatre barres ja era recorrent.Gimferrer també va parlar del pintor compromès amb entitats de la societat civil o ONG’s amb lesquals sovint ha col·laborat gratuïtament. Per la seva banda, Isabel-Clara Simó va centrar la sevaintervenció en les dificultats en què es troben els escriptors que escriuen en llengua catalana pertenir presència al món. Simó va comparar la situació d'aquests escriptors amb la que ha patit -iencara pateix- la dona durant segles, en què el 'tutelatge' -o no poder anar sol pel món- és un fet iun factor clau que no permet que la literatura catalana es desenvolupi en llibertat. L'escriptora valloar el gest d'Antoni Tàpies de fer una litografia per encàrrec de la Plataforma per la Llengua. L'actees va cloure amb una actuació de cantaires de diverses corals dels Lluïsos de Gràcia.

Antoni Tàpies elaborauna obra original per a laPlataforma per la Llengua

10

Jordi ManentPlataforma per la Llengua

Fitxa tècnica Litografia Cartell

Mida 50x41 centímetres 50x41 centímetres

Exemplars 60 exemplars numerats 500 exemplars signats(edició limitada) i signats per l’autor a la planxa

Estampació Als tallers Aznar Litografia Estampat sobre Paper RivesArtesanal de Barcelona Centaure 224 gr (Tallers Aznar)

Data d’impressió 30 de març del 2006 Maig del 2006

Preu 2000 euros socis / 2200 euros no socis 70 euros socis i no socis

Formes de pagament Al comptat o per transferència bancària Al comptat(també hi ha l’opció a terminis durant un any)

Si hi esteu interessats... Poseu-vos en contacte amb nosaltres al telèfon 93 321 18 03i demaneu per Carme Freixedas o bé escriviu-nos un correu electrònic ainfo@plataforma-llengua.cat o cfreixedas@plataforma-llengua.cat

Art

11

La Plataforma per la Llenguaacaba d’editar la guia Què faigsi...? Alguns suggeriments quepoden ésser útils per afrontarsituacions quotidianes pel quefa a l’ús del català. Amb unformat útil i de manera amena,al llarg de 43 pàgines es vanresponent un seguit depreguntes que ens podenservir de suport per millorarl’ús del català i disposard’arguments més sòlids al’hora d’afrontar un seguit desituacions. És de malaeducació respondre en catalàquan se’ns adrecen encastellà? Tinc el dret de rebrela publicitat a casa en català?Com puc actuar si em trobo lacarta del restaurant només encastellà? Quanta gent parlacatalà? ¿Quina és la situació aEuropa de les altres comunitatslingüístiques comparables ambla catalana? El català és unallengua minoritària? El català haestat o està discriminat? Quèpuc fer si em sento incòmode

reclamant els meus dretslingüístics? Aquestes sónalgunes de les preguntes ques’intenten respondre,agrupades en cinc punts:Converses i diàlegs ambpersones que no parlen català;Dèficits en la presència delcatalà en diversos àmbits iserveis, i com reclamar-los;Dades sobre el català iarguments sobre la sevaimportància; Dubtes de quan ion ens podem dirigir en català,què podem fer per millorar-neel seu ús i com justificar la

nostra identitat lingüística endeterminades situacions; i, Onadreçar-se per fer unareclamació oficial i informar-sesobre què podem denunciar.Evidentment, les propostes dela guia són merament això,propostes i consells, elaboratsa partir de qüestions i dubtesque la Plataforma per laLlengua ha anat recollint. I aixímateix les respostes que esdonen són fruit, també, d’unagarba a partir d’una consulta adiverses persones.

12

Bernat GasullComissió empreses

Activisme

Editem una petita guiaper afrontar situacionsquotidianes pel que faa l’ús del català

14

Estima’t, defensa el català és ellema que va utilitzar laPlataforma per la LlenguaMaresme per dur a terme lesactivitats del passat 13 de maiga Arenys de Mar. Es vanprogramar actes de tot tipus iper a totes les edats, des del“conta contes” per als méspetits fins a una taula rodona,tot passant per una exposiciósobre les grans empreses queno etiqueten els seus productesen català a Catalunya. El “contacontes” explicava la importànciaque té el català per alsnouvinguts. La taula rodona vaservir per donar a conèixerpetites històries de gent que

havia après el català per integrar-se a la societat catalana. Elsgrups de música que van tocardurant la nit -Kàtica, Los Draps iLa gossa sorda- eren una petitarepresentació de la unitat de lallengua dels Països Catalans, jaque uns eren de la Franja dePonent, els altres del Principat iels últims del País Valencià.Des de la Plataforma per laLlengua Maresme, fem unbalanç molt positiu d’aquestacte, ja sigui pels mitjans decomunicació que se’n van ferressò com per l’interès il’assistència de públic.

Rua per la llenguaEl dia 16 de setembre, a les 20 h del vespre, i dins dels actes dela Diada Nacional de Catalunya, va tenir lloc a Arenys de Mar la Ruaper la llengua, que va ser organitzada per la Plataforma per laLlengua Maresme. La colla del Basilisc de Mataró, els Bastonersde Santa Eulàlia de Ronçana i els Grallers de Premià de Mar ensvan fer gaudir de la música, el ball i el foc a través dels carrers dela vila, començant al Calisay i acabant a la platja amb un espectaclede foc. Confiem que aquests actes ens facin apreciar i estimarencara més totes les manifestacions de la nostra cultura.

Neus PujolPlataforma per la Llengua Maresme

F: N

EU

S P

UJO

L

Territori

La PlataformaMaresme, en marxa

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/maresme

15

Coincidint amb la Diada de Sant Jordi, a Sabadellvàrem dur a terme una activitat que feia mesos quehavíem pensat i que estàvem preparant amb unaestima especial: la gimcana per la llengua. Aquestava néixer de la inquietud i la voluntat de sensibilitzari reforçar l’autoestima a un segment tan importantde la població com és la quitxalla i els adolescents.Conscienciar-los de l’estat i importància de l’ússocial del català, explicar-los que el català és lallengua pròpia del Principat de Catalunya i de laresta dels Països Catalans i que –tal com proposaVeu Pròpia– és la llengua comuna de tots elscatalans, sigui quina sigui la seva llengua familiar.Amb la voluntat d’arribar al màxim de mainada i,alhora, de fer aquesta activitat de la manera méspedagògica i divertida possible, el camí a seguirfou evident: contactar amb els esplais. Aquestsvaren trobar la idea interessant i comencàrem atreballar plegats el projecte amb els esplais LaTeranyina, La Branca i La Trepa. La gimcana no éssols per als nens i nenes dels esplais, sinó que ésoberta a tota la quitxalla sabadellenca. Quitxalla ijoves que el dissabte 13 de maig es trobaren ambel fet que el valerós cavaller Sant Jordi arriba aSabadell i on el pèrfid drac s’està menjant la parlade tots els habitants, fet que ja havia passat enaltres pobles. Com que no volem que això passiaquí, Sant Jordi demana als nens i nenes quel’ajudin a derrotar el drac, i per aconseguir-ho calrecuperar la llengua en tots els seus àmbits. Perfer això calia passar una sèrie de proves per lesplaces de la ciutat on s’hi va anar recuperant

progressivament la literatura, les llegendes, lesdites populars, la música i l’ús social. Així, amb lallengua recuperada i les armes de la justícia i laraó, Sant Jordi derrota el drac. Ara tan sols restacelebrar la victòria amb... una dolça xocolatada!Moment en el qual vàrem repartir a la quitxalla unfull en què s’hi explicava la llegenda, amb ditespopulars i poesia referents a Sant Jordi, i s’hiinformava d’una munió de recursos en catalàexistents a Internet (des de jocs a programariinformàtic passant per diccionaris i productesetiquetats en català). Davant de la bona acollidatinguda, ja estem treballant de cara a la II Gimcanaper la llengua, i ho continuarem fent fins que SantJordi derroti definitivament el drac!

Pep AbadPlataforma per la Llengua Vallès

F: J

OS

EP

CA

NYA

DE

LL

Quitxalla,lleure i llengua:la gimcana perla llengua!

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/valles

Andorra és un país que ocupa una extensió de464 quilòmetres quadrats, té una població de65.000 habitants i té com a única llengua oficial elcatalà. És de suposar que aquesta frase, poc omolt, és una informació coneguda per a tots elscatalans, però qui hagi trepitjat algun cop el nostrepetit país haurà vist que la realitat de la situacióde la nostra llengua és una mica trista. A priori, aAndorra no tenim problemes amb la cartelleriadels establiments, ni amb la retolació ni amb lapublicitat de les nostres empreses, ja que tot,regulat per llei, ha d’estar per força en català coma llengua predominant i, en cas d’haver-hi mésd’una llengua, la catalana ha d’aparèixer més grani en primera posició. Però tot això que de portesenfora dels comerços omple d’orgull qualsevolcatalà que viatgi al petit país, cau com un castellde cartes a l’endinsar-se cap a l’establiment en

qüestió. La paradoxa és que un pobre ciutadàandorrà que ha decidit anar a comprar el pa o unacàmera de fotografies sovint pot trobar-se quesigui atès en castellà, francès, anglès o portuguès,depenent de la zona del país que visiti. Per fersortir a la llum aquesta realitat, la Plataforma perla Llengua Pirineus està elaborant un estudi sobrel’us del català als principals centres comercialsdel país. L’estudi analitza la llengua en aquestsestabliments i la seva importància en l’activitatcomercial en aspectes molt diversos: l’atencióoral als clients, la retolació, els cartells d’ofertes,la informació al client (llengua catalana escrita oparlada en catàlegs, bosses, tiquets o megafonia),etc. Un estudi que ben aviat serà al carrer i a lavostra disposició.

Preparem unestudi quefarà soroll Arnau Colominas

Plataforma per la Llengua Pirineus

Especialitzatsen fotografia d'art

Ens trobareu al carrerSant Pere Més Alt 2, Prl. 2a08003 BarcelonaTel./Fax: 932680126A/e: gasull@fotogasull.catwww.fotogasull.cat

Territori

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/pirineus

Les actuacions que des de la Plataforma perla Llengua, sempre en col·laboració amb altresentitats valencianes, estem duent a termecomencen a donar els seus fruits. Ens referima diferents reivindicacions que hem sostingutal llarg del curs 2005-06 i als resultats que hangenerat.D’una banda, El Corte Inglés. Com usinformàvem en anteriors articles, la nostraentitat li ha “plantat” la Llufa a El Corte Inglés,primer a València i posteriorment a Castelló,per la pràcticament nul·la presència del català,oral i escrit, als seus establiments del PaísValencià. Doncs bé, per primera vegada, aquestpassat mes de juny El Corte Inglés va penjar alseu exterior les grans banderoles de "Rebaixes"en català (i en castellà, sí, però amb més del50% de català) a Castelló i a València (però noa Alacant!), així com a diferents Hipercorrepartits arreu del País Valencià. Tanmateix,encara resta molt per a la normalitat, perquèquan entres dins tota la retolació continua encastellà. Hi seguirem treballant.A Ontinyent, població catalanoparlant a unnivell molt majoritari, es va inaugurar un grancentre comercial anomenat "El Teler", on elcatalà acabava en el nom: tota la retolació itots els indicadors eren en castellà. Ja havienhagut protestes a la població i a la comarca, ifins i tot el mateix ajuntament s'haviapronunciat demanant-los la retolació en

valencià, però l'empresa no cedia. Ho vamsaber i tot ja era llest el passat juliol perquè laLlufa es desplaçara a la capital de la Valld'Albaida juntament amb la nostra protesta.No va caldre, però: uns dies abans, quanestàvem preparant la convocatòria, l'empresava accedir a negociar, es va arribar a un acordi ara estan duent a terme la plena normalitzaciódel centre. Perfecte, la nostra Llufa ja guanyabatalles fins i tot "sense baixar de l'autobús".També ha millorat sensiblement, gràcies a lanostra campanya de protestes, la presènciadel català en la publicitat que fa Caixa Penedèsal nord del País Valencià. Nosaltres ja elshavíem fet arribar nombroses protestes, tanta la Plana com al mateix Penedès per aquestafalta de respecte cap a la nostra llengua. Ara,almenys, la presència de la cartelleria exterioren català ha augmentat, tot i que encara distamolt de ser la correcta.Els tres exemples que hem esmentat ensanimen a continuar. I a plantejar-nos ara unrepte, que serà el nostre objectiu per alspropers mesos: la valencianització de Bancaixa.Però ja us en parlarem en el proper número.

Alguna cosa escomença a moureal País Valencià Toni Royo

Plataforma per la Llengua País Valencià

Per a més informació, podeu visitarwww.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

Malauradament, des de les terres de parlacatalana de la Península Ibèrica ens arribamolt poca informació de la bonica ciutat del’Alguer i de la seva gent. A grans trets, comdescriuríeu la situació sociolingüística?1

Irene C. i Elisabetta D. – Desastrosa... la llenguacatalana s'està perdent sempre més2. Diem quesolament un 15% de la populació [l’Alguer té uns40000 habitants] parla usualment l'alguerès. Setracta sobretot de persones que han superat los50 anys. Menester fer una diferenciació entre losque han rebut aquest patrimoni solament a nivelloral (la majoria de les persones) i els que sabentambé escriure la pròpia llengua: normalment jovesque han estudiat, estudiosos de la llengua opersones que formen part de les associacions ques'ocupen de la salvaguarda de la tradició lingüística.

La transmissió oral de la llengua de pares afills encara es manté? És veritat que moltsavis, que parlen en italià als fills, ara parlencatalà als néts?I.C. i E.D. – Actualment la transmissió oral és unacosa rara. El procés és estat provocatfonamentalment del reglament de les escolescomunals ciutadanes, deliberat del consistori el15 de juny del 1900, que establiva pels mestresla prohibició de parlar “el dialecte” a l'escola,prohibició estesa també als alumnes. A més, lamajoria dels ensenyants s'assegurava que elsminyons no'l parlessin nimanco en família, perquèsegons ells causava problemes a l'aprenentatgede l'italià. Als últims anys un renovat interès per

la pròpia llengua ha portat a un sou ús més difúsentre les persones, i, efectivament, hi ha casosde iaios que ara parlen alguerès als propis néts.

Quina és la situació de l'ensenyament del'alguerès a les escoles? És obligatoriensenyar-lo a les escoles públiques i privades?Es donen altres assignatures en català a mésde la de llengua?I.C. i E.D. – L'ensenyament del català no ésobligatori a les escoles. De totes maneres existindos projectes, Joan Palomba i la Costura, encol·laboració amb el Municipi de l'Alguer i laGeneralitat de Catalunya, finalitzats a una primeraescolarització del català. El Joan Palomba és dirigita l'escoles de la Infància, Primària i Secundària deprimer grau que volen adherir-se al projecte, i ésportat envant d'un grup d'ensenyants que donenmaterial didàctic i que si de cas poden substituirels mestres que no són algueresos. La Costura,en canvi, és una escola concertada on s'ensenyentres llengües: català (també la variant algueresa)italià i anglès. Naturalment, se pot estudiar catalàa la Universitat de Sàsser, exactament a la Facultatde Llengües i Literatures Estrangeres, encara queno sigui carrera. A més, la facultat i la Generalitatde Catalunya tenen un conveni amb l'ÒmniumCultural de l'Alguer pel qual el lector de català fatambé cursos gratuïts dirigits a tots los algueresos.

18 >>

Entrevista feta perJordi Manent

Irene Coghene Responsable del Centrede Sensibilització de la Llengua Catalana de l’Alguer

Elisabetta Dettori Periodistai cap d’informatius de Catalan TV

1 Hem respectat la variant escrita particular algueresa, el seuestàndard, que no deixa de ser un subestàndard o paraestàndardde la llengua catalana.2 En el sentit de “cada dia més”.

Entrevista

F: IRENE COGHENE I ELISABETTA DETTORI

Irene Coghene (l’Alguer, 1982) ésgraduada en Dret per laUniversitat de Sàsser(Sardenya). Actualmentés responsable delCentre de Sensibilitzacióde la Llengua Catalanade l’Alguer.

“Solament un 15%de la populació parlausualment l'alguerès”

Elisabetta Dettori(l’Alguer, 1974) ésllicenciada en Llengües iLiteratures Estrangeresper la Universitat deSàsser, a Sardenya.És cap d’informatius deCatalan TV i responsable,juntament amb IreneCoghene, del Centrede Sensibilització dela Llengua Catalanade l’Alguer.

Perfils

Es conrea literatura i poesia en alguerès?Es fan gaires misses en la nostra llengua?I.C. i E.D. – Sí, existeix una producció literària enllengua ja a partir del principi del 1900 amb laRenaixença catalana a l'Alguer, conseqüent al viatgea la nostra ciutat de Eduard Toda, cònsol espanyola Càller. Les publicacions consten, sobretot, enrecollides de poesies d'escriptors com Rafael Sari,Ramon Clavellet i els més actuals, com Rafael Cariai Antoni Canu, però podem trobar també obres deteatre, receptes de cuina, novel·les i revistes... Laproducció està augmentant sempre més. Pel quefa als ritus religiosos, són dues les iglésies quecelebren misses en català de l'Alguer; exactamentl'iglésia del Carme i la de Sant Francesc.

L’onze de setembre del 1997 es va aprovar lallei regional de la “Promozione evalorizzazione della cultura e della lingua dellaSardegna”, amb referències a l’Alguer. El 15de desembre del 1999 sortia a la llum una lleiaprovada pel senat italià (el 25 de novembredel 1999) titulada “Norme in materia di tuteladelle minoranze linguistiche storiche”. S’hannotat aquestes lleis en l’administració, enl'ensenyament i en l’espai públic en general?I.C. i E.D. – Sí, s'han notat. De fet, l'administracióutilitza els fons d'aquestes lleis per realitzarprojectes inherents a la tutela, salvaguarda i difusióde la llengua catalana de l'Alguer. Un exemplepràctic ve del Centre de Sensibilització de la LlenguaCatalana de l'Alguer (on treballem nosaltres), unofici [oficina] obert al públic on donem material

informatiu en [la nostra] llengua sobre la ciutat ila història, i, a més, fem traduccions perl'Administració Cívica i per la pàgina web oficialdel municipi (www.ciutatdelalguer.it). Lesmateixes lleis han afavorit també la creació deprojectes finalitzats a l'escolarització del catalàde l'Alguer, com el Joan Palomba, dirigit a lesescoles públiques, i la Costura, una escola infantilprivada, creats gràcies a la col·laboració delmunicipi amb la Generalitat de Catalunya.

El juliol del 2004 va néixer Catalan TV, laprimera televisió de l’Alguer impulsada peruna empresa privada que combina català iitalià en la programació, una demanda delpoble alguerès. Com ha influït aquest canal al’hora de prestigiar la llengua? Tenen èxit elsprogrames en alguerès? Quantes hores diàriesde programació hi ha en català i en italià?E.D. – De fet, Catalan TV va néixer exactamentl'octubre del 2004. La programació és bilingüe,però el 50% dedicat al català de l'Alguer és encarapoc variat. La producció principal és representadadel telenoticiari que s'emet cada dia, del dilluns aldissabte, solament al vespre. Una vegada a lasetmana s'emet la missa en alguerès mentre lomaití és totalment dedicat a les cançonsalguereses acompanyades d'imatges i filmatssobre la ciutat. La gent ha acceptat de bon grauuna programació en llengua, i crec que a poc a pocs'estigui adonant del fet que l'alguerès pot tambésuperar l'aspecte purament folklòric i ésser amprattambé en el seu registre més formal.

20

Entrevista

“L'alguerès també pot superarl'aspecte purament folklòric iésser amprat també en el seuregistre més formal”

Quin model de llengua estàndard empraCatalan TV? S’usa un alguerès estandarditzato bé un català estàndard amb trets –sintàctics,lèxics…- algueresos? Els teleespectadorsaccepten bé el nou registre?E.D. – Pel telenoticiari en català de l'Alguer hetriat efectivament un alguerès estandarditzat enel sentit que he volgut netejar l'alguerès del poblede tots aquells italianismes i sardismes que lanostra llengua ha absorbit durant els segles dedivisió de la mare pàtria (els catalans han deixat lanostra terra el 1720 i d'alhora l'alguerès ha tengutuna evolució diferent de la del català estàndard is'ha difús sobretot a nivell oral). Pel que fa alsteleespectadors, jo crec d'haver creat una divisióneta entre algueresos que absolutament noreconeixen la llengua televisiva com a pròpia ipersones que comparteixen l'idea que aquestasigui la única possibilitat de fer sobreviure la nostrallengua encara que els temps potser no siguinmadurs. En poques paraules... menester restituirvalor literari a l'alguerès.

Televisió de Catalunya ha cedit de formagratuïta a Catalan TV, a través d’un conveni decol·laboració, programes i sèries de producciópròpia com Plats bruts, Secrets de família oTarasca. Es fa estrany per a la població del’Alguer sentir un català un xic diferent del seu?E.D. – La majoria dels algueresos no comprèn elcatalà estàndard, que és assai [= bastant] diferentsobretot a nivell oral. A més, una bona part de laciutadania no'l vol comprendre perquè no

reconeix l'alguerès com una variant del català,sinó com un dialecte de Sardenya.

Quina és la situació dels grups que conreenl’activisme lingüístic a la ciutat?I.C. i E.D. – Exactament l'Alguer pot comptar ambvuit associacions que s'ocupen de tutela isalvaguarda de la llengua. Però, efectivament, senoten dues faccions distingides que podem dividirentre catalanistes i algueresistes. Los primersconsideren que una nova aproximació a la llenguamare sigui la única possibilitat de supervivència; encanvi, los algueresistes afirmen que la variantalgueresa té d'ésser lo resultat de 300 anysd'independència i que té de continuar aquell itinerarique l'ha allunyada i que l'allunya de la llengua mare.

L’alguerès porta més de dos seglestransmetent-se sobretot per tradició oral isense cap tipus de suport oficial fins fa benpocs anys, un autèntic miracle. Ara es diu queaquesta transmissió perilla. Hom afirma queel futur de l’alguerès va estretament lligat alvolum de turistes catalanoparlants que visitinl’Alguer. Compartiu l’afirmació? Quin futuraugureu a la vostra/nostra llengua?I.C. i E.D. – Nosaltres creiem que el vol de Ryanairsigui el ver miracle! El mitjà ràpid i econòmic haconsentit un nou acostament entre les duesterres i també un nou intercanvi lingüístic. Doncs:visca Ryanair i visca la llengua catalana!

21

“El ver miracleper la supervivènciade l’alguerès és el volde Ryanair”

22

Martí GasullComissió cinema

La situació del cinemaen català, al Parlamentde Catalunya

a) Fomentar la producció cinematogràfica en català.

b) Garantir la publicitat en català almenys dels films produïts,subtitulats i doblats al català.

c) Projectar en llengua catalana a certàmens i festivals els filmsrodats en català.

d) Assegurar de manera progressiva mitjançant eldesenvolupament de la normativa un 50% d’exhibició decinema en català, i l’establiment de quotes.

e) Assegurar que les versions catalanes obtinguin el mateix tracteque les castellanes (horaris, períodes d’exhibició, etc.)

f) Garantir que els films tinguin la seva corresponent versiócatalana en DVD.

Els diputats presents a la comissió van reconèixer en les sevesintervencions la problemàtica exposada, i van considerar oportúque en el futur les institucions emprenguessin actuacions en elsentit d’augmentar la presència del català al cinema, tot i lesdiferents sensibilitats expressades pels diferents grups. Van parlarde fomentar la publicitat i l’exhibició en català i, alguns grups, del’establiment de quotes. I també de la necessitat que l’Estat s’hiimpliqués.

El passat 28 de juny la Plataforma per la Llengua va comparèixer davant la comissió de cultura delParlament de Catalunya per exposar als representants dels diferents grups parlamentaris la situaciódel català al cinema i les propostes de la nostra organització. En Joaquim Romaguera i en JosepMaria López i Llaví, ambdós especialistes en cinema, i en Martí Gasull van comentar la situaciódiscriminatòria de la llengua en el sector i la complexitat de la situació. Es demanà una apostamés decidida pel cinema en català a les administracions i, entre altres mesures, es va proposar:

Cinema

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/nova/noticies/noticia.php?n=420

24

Les principals empresesd’aigües envasades captadesa Catalunya ja etiquetenmajoritàriament en català Gemma Ponsa

Comissió empreses

Quatre de les sis principals empreses elaboradoresd’aigües envasades que capten l’aigua en elterritori del Principat etiqueten en català els seusproductes de gran distribució. Només el Grup FontVella (Danone) i Nestlé Waters no handesenvolupat l’adaptació de l’etiquetatge a lallengua pròpia dels consumidors catalans.Aquestes són les conclusions de l’estudi Lallengua en l’etiquetatge de les aigües envasades,realitzat per la Plataforma per la Llengua, queanalitza l’ús de les llengües en l’etiquetatge de lesaigües presents en els 10 primers grupsdistribuïdors (grans superfícies) de Catalunya.L’estudi també constata que el català no es trobaen una situació normalitzada quan observem lamitjana d’ús del català (un 20% dels productes)per totes les aigües envasades més presents alsgrans supermercats. Tanmateix, el grupd’empreses més importants que extreuen l’aiguaa Catalunya mostra una tendència claramentfavorable a l’ús del català en les etiquetes delsseus productes. Així, el català és present en lesaigües de Vichy Catalán, el Grup Fontaga (Aiguade Ribes), Aigua del Montseny i Aigua de SantAniol. Cal dir que aquesta és una opció eficient entermes de màrqueting empresarial si tenim encompte que aquest producte obté un prestigi enel mercat consumidor per la seva vinculació ambel lloc geogràfic. L’ús del català, en aquest cas, a

més de ser un criteri de qualitat en l’atenció alclient, representa una garantia de l’autenticitat dellloc d’origen del producte. En aquest sentit, també,la Plataforma per la Llengua ja ha demanat alspoders públics que, en el marc de la Llei de políticalingüística vigent (1/1998), es desenvolupi unalegislació específica que obligui a etiquetaralmenys en català les aigües minerals i de brolladorcom a producte autòcton i vinculat al territori, talcom ja es preveu pels productes de denominaciód’origen i artesanals.

Increment de l’etiquetatge en català durant elperíode 2001-2005 en les empreses amb seu aCatalunya de més facturació (més de 10 M. d’€)

Mitj

ana

d'ús

del

cat

alà

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

25

2001

45

2005

Empreses

Podeu trobar l’estudi complet a:www.plataforma-llengua.cat/nova/estudis/empreses/etiquetatge_aigua.pdf

25

El passat 4 d’octubre del 2006 la Plataforma per la Llengua va presentar en roda de premsa eldocument La presència del català en l’etiquetatge de les principals empreses de begudes amb seua Catalunya. En aquest informe es constata que de les 8 empreses de begudes amb seu aCatalunya que facturen més de 100 milions d’euros anuals, 5 ja etiqueten (tots o alguns productes)en català. Per tant, més de la meitat de les principals empreses de begudes amb seu a Catalunyaja etiqueten en català. En el mateix informe es destaca que fins fa poc cap d’aquestes empresesetiquetava en català; els canvis han estat, doncs, molt recents. Per altra banda, les empreses queestan introduint el català en l’etiquetatge majoritàriament ja etiqueten el primer producte en vendesen la nostra llengua. Aquest és el cas concret de Vichy Catalán amb l’aigua amb gas, de Codorníuamb l’Anna de Codorníu, de Freixenet amb Cordón Negro i Carta Nevada i de Damm amb l’ampollade 33 cl. de l’Estrella. Per contra, les 3 empreses que no ho fan (Cobega, Font Vella i Bacardi)tenen un fort arrelament a la societat catalana i el fet de no etiquetar en català es contradiu ambels propis codis de conducta. A més, aquestes empreses sí que etiqueten en llengües molt menysparlades que la nostra i amb etiquetes multilingües en països amb més d’una llengua pròpia.

Més de la meitat de lesgrans empreses de begudesamb seu a Catalunya jatenen productes en català Bernat Gasull

Comissió empreses

Etiqueten en català(tots o alguns productes)

Grup DAMM S.A.

Grup FREIXENET

Grup CODORNÍU

M. TORRES

VICHY CATALAN

No etiqueten en catalàcap producte

COBEGA, S.A.

BACARDI ESPAÑA, S.A.

Grup FONT VELLA S.A.

(Danone)

Empreses segons si empren el català en l’etiquetatge o no (2006)

Podeu trobar l’estudi complet a:www.plataforma-llengua.cat/nova/estudis/empreses/begudesietiquetatgeencatala.pdf

En una reunió mantinguda aquest octubre entre representants de la Plataforma per la Llengua i IKEA,l’empresa sueca ha mostrat el seu convenciment per aplicar plenament un pla de normalització lingüística.D’ençà del 2002, la Plataforma per la Llengua ha tingut reunions amb l’empresa sueca. Tot i la voluntaten un principi expressada per l’empresa, aquesta no va acomplir els compromisos assolits, ja que no vaendegar els avenços que havia plantejat a la nostra entitat. Arran d’això, per exemple, els canvisinformàtics previstos per tal de fer el catàleg en català no es van produir. Ara, i d’ençà del 2005, semblaque l’empresa s’ho ha pres per fi seriosament, i ja ha començat a fer les reestructuracions necessàriesper equiparar l’ús del català a la resta de comunitats lingüístiques comparables on actua la multinacionalsueca. Prova d’això és el catàleg per fi en català per aquest octubre, i amb el compromís que la distribuciós’equipari properament com a mínim a la de la versió castellana. Esperem que aquesta vegada vagi dedebò. L’empresa expressa que aquest aspecte és prioritari, tot i que no immediat a causa dels canvislogístics i en la base de dades que s’han de fer, canvis que requereixen un temps i que IKEA aplica ambnormalitat en la seva implantació en una nova comunitat lingüística, però que en el seu moment no vafer per al consumidor català. Ara està rectificant i així ho ha expressat amb fermesa.

IKEA expressael seu compromísferm per millorarla situació del català Bernat Gasull

Comissió empreses

EmpresesL

A P

ÍND

OL

AS

OC

IOL

ING

ÜÍS

TIC

A Existeixen aparells GPS que incloguin la llengua catalana?Sí, i n’hi ha més d’un. Una cosa són els GPS pròpiament, i una altra són els sistemes queet permeten descarregar d’Internet una veu en una llengua concreta i acoblar-la al teu GPS,PDA o telèfon mòbil intel·ligent. Anem a pams:1. Els models GO 510, GO 710 i GO 910 de la marca TomTom tenen l’interfaç d’usuari i lesindicacions de la pantalla en català. Incorporen 22 llengües (des d’aquest any que ja hi hael català i l’eslovac), amb les corresponents veus. La veu femenina catalana correspon a ladobladora de la Gwyneth Paltrow (és Alícia Laorden). El model TomTom Navigator 6 ténoves aplicacions, i darrerament també ha incorporat el català (22 llengües i més de 50veus diferents en total). Visiteu: www.tomtom.com2. El navegador portàtil GEOSAT2, de la marca AVMAP, també incorpora la llengua catalana.Té indicacions vocals i conté la cartografia de tot Europa.3. L’empresa TomTom també permet descarregar de forma gratuïta una veu catalanamasculina. D’altra banda, l’empresa Nav4All també conté la llengua catalana per a lesdescàrregues d’aparells (en total hi ha 55 llengües, llatí inclòs!, i més de 100 veus diferents).Hi ha dues veus per triar (masculina i femenina) en català, encara que les fonètiques sónuna mica estranyes i deficients. Vegeu: www.nav4all.com

26

El maig del 2006 es va iniciar la campanya “Marca un gol per lallengua”, que pretén normalitzar el català en l’àmbit de la premsaesportiva a Catalunya, on els dos grans diaris, El Mundo Deportivoi l’Sport, s’editen només en castellà, tot i que ja podem trobar undiari en català: El 9 Esportiu de Catalunya. El 6 de juliol ja s’haviendirigit als dos mitjans 6000 peticions de premsa esportiva en català.Actualment, esperem notícies dels dos mitjans, als quals ens hemofert per analitzar la situació. Cal recordar que altres diaris com ElPeriódico o El Segre (ambós del mateix grup que l’Sport) van dotar-se d’edició catalana per tal de correspondre’s a la realitat lingüísticadels seus lectors. La campanya de peticions ha superat les 8000,i encara continua!

8000 golsper la llengua! Tais Bastida

Comissió empreses

Envia la teva petició des de la webwww.plataforma-llengua.cat/mailsport/index.php

26

PELS QUE CUIDENEL SEU PALADAR.I LA SEVA LLENGUA.

www.moritz.cat

Ara fa 150 anys, Louis Moritz va venir a Barcelona per elaborar la sevacervesa amb el tradicional mètode alsacià. Poc a poc, la Moritz es vaconvertir en la cervesa de Barcelona, i Louis Moritz es va sentir cada copmés barceloní, més català. Tant, que Moritz va ser la marca pionera enfer publicitat en la llengua de la nostra terra.

La Moritz s’elabora amb les millors maltes extrapàl·lides, aromàtiquesflors de llúpol de Saaz i aigua de Font d’Or del Montseny, i recuperantel mètode tradicional alsacià.

A més, recorda-ho: la Moritz és la cervesa que etiqueta en català!

Mor

itz re

com

ana

el c

onsu

m re

spon

sabl

e. 5

,4º

28

Set mesos després de l’estudi i inici de lacampanya pels topònims en català, RENFE hacomençat a corregir alguns topònims i ja usaAlacant, La Tor de Querol o Cervera de la Marenda(a la Catalunya Nord); s’han observat millores enles autopistes d’Abertis (en els casos dels nomsde València, Castelló i Perpinyà) i s’ha aconseguitel compromís per retolar en català els topònimsque encara no ho estan de les carreteres de laGeneralitat de Catalunya. L’Estat i AENA es neguena escriure correctament els topònims catalans,com Eivissa i Alacant, a l’aeroport del Prat.D’altra banda, hem constatat que aquest estiu laretolació dels quioscos i els plafons de preus degelats de Frigo i Nestlé han començat a ser encatalà. Nous vins de l’empresa Torres, nous cavesCodorniu, aigües de Vichy Catalán i productes degran consum com l’Estrella Damm ja són etiquetatsen català. Tot gràcies als col·laboradors! Penseuque per molt poc pots fer molt!

Nous èxits de laPlataforma: ara en lacampanya de topònimsi en l’etiquetatge Bernat Gasull

Comissió empreses

Pots col·laborar enviant un correu electrònic aparticipacio@plataforma-llengua.cat

Empreses

El passat 6 de setembre moria, a l’edat de 65 anys, i després d’una fulminant malaltiaterminal, l’historiador i crític de cinema Joaquim Romaguera i Ramió. Nascut aBarcelona el 1941, Romaguera estudià a l’Escola Tècnica Superior d’EnginyeriaIndustrial de Barcelona, i fou prolífic en la creació de cineclubs, seminaris, grups derecerca, llibreries i revistes relacionades amb el món del cinema. Va treballar adiverses editorials i col·laborà en molts mitjans de comunicació, tant escrits com

audiovisuals, entre els quals destaquen Barcelona TV, Avui, Diari de Barcelona, Imagen y sonido o laRevista de Catalunya. Romaguera va publicar una quinzena llarga de llibres, en català i en castellà, sempreamb aquell impuls i il·lusió del bon investigador. El darrer llibre fou el Diccionari del cinema a Catalunya(Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005), una eina bàsica per entendre la cinematografia a casa nostra.Vers l’any 2000, Joaquim Romaguera es posà en contacte amb la Plataforma per la Llengua gràcies al’amic comú (i membre del Consell Consultiu de l’entitat) Josep Maria López i Llaví. Es creà la Comissióde cinema, des d’on treballava intensament, i juntament amb Josep Maria López i Llaví i Carles Còdolelaboraren l’informe Conclusions del treball sobre cinema i llengua catalana (2003). Enyorarem moltla persona i el mestratge de JoaquimRomaguera, i continuarem la seva obra defidelitat a la llengua i al cinema en català.

Mor Joaquim Romaguera,crític de cinemai col·laborador de laPlataforma per la Llengua

Pels que vulgueu conèixer millor la vida i la trajectòria deJoaquim Romaguera, podeu consultar la nostra pàgina web:www.plataforma-llengua.cat/nova/noticies/noticia.php?n=437

F: C

ED

IDA

En el record

Tenir memòriahistòrica ambels mecenescatalanistesJoan Samsó Llenas vapublicar, a finals del 2005,el llibre El mecenatgecultural a Catalunya durantel segle XX (Edicions Proa i

Òmnium Cultural). De mecenatge n’hi ha hagutmolt a Catalunya (molt més abans que ara), peròsovint la majoria de mecenes queden oblidats,sobretot aquells que són menors. Samsó fa unrepàs força aprofundit que inclou des dels mésque coneguts Rafael Patxot i Francesc Cambófins a arribar a les fundacions dels anys setanta ivuitanta i al mecenatge musical i artístic, moltpoc difós. El llibre significa un esforç de recercai de síntesi perquè fins ara no hi havia unaaproximació a aquesta temàtica. Llegint el llibre,hom s’adona que trobar mecenes privats enl’actualitat és un fet francament rar. Tant de boque la Plataforma per la Llengua topi algun dia oaltre amb la generosa donació d’un mecenes!: lanostra feina i els nostres èxits es duplicarien.

30

A més a més

La revista Llengües Vivescelebra els 10 anys!El 1996 un grup de joves varen crear l’associacióL6 - Acció Pro-Llengües amb la intenció de vetllarper la interconeixença dels dominis lingüísticssegüents: aragonès, astur-lleonès, basc, català,galaico-portuguès i occità, els quals es troben,tots, al sud-oest europeu. Aquesta associació vaengendrar la revista Llengües Vives, deperiodicitat bimestral. L’ànima del projecte ésFrederic Perers, el qual compta amb diversoscorresponsals als sis territoris lingüístics. Fins araja n’han sortit 56 números. El preu de subscripcióper un any (sis números) és de 8 euros. Percelebrar aquests 10 anys, Llengües Vives ha treta la venda un disc compacte titulat LlengüesVives 1996-2006, i que s’endinsa en els projectesmusicals més contemporanis cantats en cadallengua. El preu del CD és de 9 euros.Si voleu posar-vos en contacte amb LlengüesVives, podeu escriure un correu electrònic allvives@hotmail.com o bé adreçar-vos a la bústiapostal 5224, 08080 Barcelona. Felicitem aFrederic Perers, col·laborador històric de laPlataforma per la Llengua, i al seu equip peraquests deu anys de Llengües Vives. I que ensiguin molts més!

31

Veus, un llibre de referència indiscutible perquè estrangersi immigrants puguin aprendre de gust el català

Sovint ens queixem que no trobem certs productes en llengua catalana. Però éscert que també sovint aquests productes existeixen però la gent els desconeix.El fet és que des del setembre del 2005 ja podeu trobar al mercat el llibre méseficaç, divertit i amè per ensenyar –o aprendre- català a immigrants i estrangers.Es tracta de Veus, un nou mètode o curs de català per a no catalanoparlants,editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Els cinc autors –Marta Mas,Albert Vilagrasa, Núria Bastons, Gemma Verdés i M. Helena Vergés- han usat unestil semblant als bons mètodes que tots hem hagut d’empassar-nos per aprendreanglès. Veus, nivell 1, consta d’un llibre per a l’alumne, un per al professor i unaltre d’exercicis i gramàtica. També l’acompanyen dos CD amb un total de 6

unitats que cobreixen cent vint hores de classe. El llibre ha estat tot un èxit i en tan sols un any ja havenut més de 5000 exemplars. Haurem de felicitar, una vegada més, a Publicacions de l’Abadia deMontserrat, i als seus discrets monjos benedictins, per la seva immensa tasca en pro del país.

Quedem on line, el primer portalde contactes per lligar en catalàNo fa gaire, rebíem una queixa que constatava la impossibilitat delligar en català a través del portal de contactes personalswww.match.com Ens demanava si coneixíem algun altre portalque ho fes en català. Doncs sí! El portal www.quedemonline.comés exclusiu per a catalanoparlants (o per aquells que hi contactin através de la llengua catalana) i, pel que sabem, té força èxit, i aixòque tot just fa un any que existeix. Si vosaltres, nois i noies, donesi homes, us trobeu sols, tristos i entotsolats i voleu conèixer gent,no ho dubteu: entreu al portal Quedem on line. L’autoestima per lallengua també és bona per a l’autoestima general. A lligar s’ha dit!

La revista Cinèfilmdeixa aquest mes d'editar-seNo tot són bones notícies en aquesta secció. La revista Cinèfilm,editada per Moreno & Delgado publicaciones, va desaparèixer elpassat mes d’octubre dels quioscos catalans. Cinèfilm, que feiauns dos anys que s’editava i portava publicats vint-i-cinc números,era l’única revista de temàtica cinematogràfica editada en català.El seu director s’ha acomiadat dels mitjans en una carta on lamentael tancament de la revista per motius econòmics. Cinèfilm haviarebut ajudes de l’administració durant els seus dos primers anysde vida, però aquest any havia quedat fora de les convocatòries desubvencions. Precisament la falta d’ajudes de la Generalitat sumadaa l’estancament de les vendes han portat als editors ha decidir-neel tancament. [Font: Tribuna Catalana]

Anàlisi i propostes per millorarla presència del català a les empresesLa sociòloga Marta Rovia, amb la col·laboració del també sociòleg Enric Saurí i deBernat Gasull, membre de la Comissió empreses de la Plataforma per la Llengua,van elaborar l’estudi El català a les empreses. Context, pràctiques i discursos (EdicionsProa, 2005), un encàrrec de la Fundació Joaquim Albertí i Òmnium Cultural. El llibre,que compte amb un pròleg del prestigiós economista Francesc Cabana, s’estructuraamb una introducció i sis capítols: un anàlisi del context, un anàlisi de la legislació

vigent i de la relació amb l’administració i la societat civil a Catalunya, una panoràmica de la políticalingüística d’altres països, el perfil de les actituds lingüístiques de les empreses, unes conclusions iunes propostes i recomanacions. Es tracta, sens dubte, d’un llibre útil, ja que, a més de fer unaradiografia de la situació de la llengua dins l’empresariat actual, presenta tot un seguit de propostesper catalanitzar més les empreses. Us el recomanem.

32

A més a més

La Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya us ofereix 43 albergs, renovatsi adaptats a tot tipus de públic, ubicats en indrets de gran interès artístic, paisatgístici cultural. Gaudireu d’un concepte de turisme diferent, basat en la descoberta del’entorn, el respecte al medi ambient i la qualitat humana. Veniu a qualsevol delsalbergs de la XANASCAT i comproveu-ho.

Albergs de Catalunya.Hi ha molt per descobrir.

Alberg Jaume I, L'Espluga de Francolí

Alberg

XANASCATXARXA NACIONAL D’ALBERGS SOCIALS DE CATALUNYA

www.xanascat.net93 483 83 63Per ainformaciói reserves:

dis

seny

@jo

taer

ra.c

om /

f: c

arle

s gu

inot

Passem comptes

Què hem aconseguit?�

34

Etiquetatge totalment o parcialment en catalàde la major part de les marques de vins i caves:Codorníu, Freixenet, Torres, Parxet, Joan Sardà,Montferrant, Castillo de Perelada, J. García Carrión,Bodegues Roqueta, Jaume Serra i Juvé i Camps.

Puixança espectacular en l’etiquetatge en catalàde vins i caves: l’increment de l’etiquetatge dels30 vins i caves més venuts ha passat del 3% (2001),al 37% (2003) fins arribar al 73% (2005). I les dadessobre tots els vins i caves catalans de denominaciód’origen mostren el següent increment de l’etique-tatge en català: vins, del 25% (2003) al 65% (2005);caves, del 25% (2003) al 50% (2005). Amb dadesdel 2006, 27 dels 30 primers vins ja són en català.

Vichy Catalán etiqueta en català els productes deles marques Font de Regàs i Font d’Or, peròtambé l’aigua en gas Vichy Catalán.

Alcampo: vins i caves de denominació d’origenetiquetats en català.

Sorli Discau: augment del català en l’elaboració denous productes.

Coca-cola: tota la publicitat al Principat en catalàd’ençà de la primera campanya el 1993, amb algunretrocés durant aquests anys.

Damm: etiquetatge en català de la llauna decervesa Xibeca, de les ampolles de litre de la Xibecai de l’Estrella 33 cl. en ampolla de vidre, a mésd’incloure frases en català en altres productes.

IKEA: posada en marxa d’un pla de normalitzaciólingüística que inclou pàgina web, servei al client,

fulletons, retolació interior i exterior i edició idistribució de catàlegs en català.

Etiquetatge en català de Llet El Castillo icompromís de Leche Pascual d’estudiar-ho.

Gelats Frigo i Nestlé: millores, parcials i per zones,en els plafons de preus i en els barracons de lesplatges. Nestlé fa la pàgina web també al català.

Conscienciació de la necessitat d’una legislaciófavorable a l’etiquetatge en català gràcies al’exposició “La llengua en l’etiquetatge de les gransmarques”, que ha recorregut 40 municipis de lesterres de parla catalana.

Normalització total o parcial de diversesempreses o ONG (en la retolació, publicitat,catàlegs i/o pàgines web): Don Piso, Habitat,Becovén, Glòries Diagonal, Tavernes Lizarrán, PuntoBlanco, Ikea, Intermón, Mercadona, d’Easyjet,Rénault, RACC, Nestlé, San Miguel, El Corte Inglés...

Importants millores en la catalanitzaciód’empreses que operen al País Valencià: ONO,El Corte Inglés, Hipercor, Mercadona, Caprabo iCaixa Penedès.

Introducció del català a les empreses detelefonia fixa i telefonia mòbil (retolació,publicitat, contingut dels productes, etc.):Telefónica - Movistar, Vodafone, Amena i Nokia.Altres s’ho estan plantejant.

Compromís de Caixa de Navarra d’oferir totes lescomunicacions per defecte en català, compromísde Dechatlon d’un pla de normalització i

Actualització: octubre 2006

35

etiquetatge en català d’alguns productes de marcablanca (vins, caves i arrossos) d’El Corte Inglés iedició de tots els catàlegs (i també a Hipercor,Opencor i Supercor) en català (a excepció de lesagències de viatges).

Millora en la catalanització de topònims catalanscom València, Perpinyà, Alacant, La Tor de Querol,etc. que es trobaven castellanitzats o francesitzatsen carreteres i plafons de RENFE i aeroports i queincomplien la normativa vigent. Tan sols el Ministeride Foment i AENA es neguen a corregir els topò-nims catalans a les carreteres i a l’aeroport del Prat.

Introducció del català als diaris gratuïts com 20minuts i Metro directe, amb resultats desiguals.

Elaboració i presentació pública dels estudissobre grans superfícies, amb conseqüències comel conveni de normalització lingüística de Carrefouramb la Generalitat de Catalunya, i la introducció delcatalà a les pàgines web de Mercadona i Hipercor.

Disney i Warner: marxa enrera en llurs negativesde doblar les grans estrenes infantils al català.

Gràcies a la campanya del “Harry Potter” hemcontribuït al doblatge al català de les estrenesde les grans sagues comercials, com Harry Potter,El senyor dels anells i La guerra de les galàxies,entre d’altres films.

Sensibilització social per la necessitat de quotesde doblatge i subtitulat en català al cinema.

Port Aventura introdueix novament la llengua ca-talana en el seu lloc web després d’haver-lo retirat.

Fornir de material consistent als catalanspreocupats per la integració dels nouvingutsamb la publicació del llibre El català i la immigració.

Ser el referent en mobilització lingüística endiferents vessants de la ciutadania.

Oferiment de models de documents notarials encatalà a través de la pàgina web.

Donar resposta pública i amb regularitat alsatacs al català durant el debat de la llei 1/98, i enaltres ocasions.

Hem vetllat per aixecar el sostre de competèncieslingüístiques en el debat i redactat de l’Estatutde Catalunya del 2006.

Compromís de la Generalitat de Catalunya, de laMesa del Parlament, de 9 consells comarcals, 200ajuntaments, 5 partits polítics amb representacióparlamentària, 3 universitats, el Futbol ClubBarcelona i altres 25 entitats per a consumirproductes etiquetats en català. Gràcies a això,s’ha incrementat notablement les vendes d’aigüesetiquetades en català.

Defensa del català en l’àmbit internacionaldavant del Comitè sobre l’Eliminació de laDiscriminació Racial (CERD) de les Nacions Unides.

Impulsar el naixement de l’entitat Consum Català,que defensa els drets lingüístics dels consumidors.

Repartiment de desenes de milers d’adhesius afavor de la normalització lingüística per tot el territori.

Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Diputació, 276, planta baixa - 08009 Barcelona - info@plataforma-llengua.cat

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?

Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a info@plataforma-llengua.cat

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

Des del passat 5 de juliol, el lloc web de la Plataformaper la Llengua, www.plataforma-llengua.cat, canvia dedisseny i estructura. Després de quatre anys amb l'anteriorweb, la Plataforma per la Llengua renova la seva principaleina de comunicació a la xarxa per tal d'adaptar-se a lesnecessitats de creixement de l'organització i seguirla línia de renovació de la imatge corporativa.El nou web modernitza la seva imatge i reorganitza elscontinguts, però, a més, tot i mantenir els serveis bàsicsque oferia fins ara, com l'apartat de notícies o la possibilitatde trametre queixes per Internet, incorpora novesfuncions, com un butlletí electrònic mensual (us hi podeudonar d'alta des de l’enllaçwww.plataforma-llengua.cat/nova/butlleti/index.php),la possibilitat d'afegir més documents i informacionssobre les diferents campanyes o un complet apartatd'enllaços d'entitats relacionades amb la llenguai la cultura catalanes que s'anirà incrementantprogressivament.

El nou web de la Plataforma per la Llenguaincorpora noves seccions i un butlletíelectrònic mensual