LA CRISI DELS SEGLES XIV I XV

• 5.1 LA DAVALLADA DEMOGRÀFICA Amb l’aparició de la pesta negra, portada des de la península de Crimea per comerciants

genovesos, Catalunya va experimentar una gran mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciutats i els pagesos pobres, i el nombre d’habitants del Principat va reduir-se gairebé en una tercera part.

Amb la població desnodrida, l’arribada de la pesta negra a l’any 1348 i la successió d’epidèmies posteriors van provocar una gran davallada demogràfica. La Pesta Negra es transportava sobretot per mar a través dels vaixells, ja que les rates hi viatjaven, i va ser així com va arribar a Catalunya. Va ser tant forta la malaltia que en poc temps la meitat de la població de Catalunya morí.

El transmissor de la Pesta eren les puces, que es posaven a les rates i d’aquesta manera, infectaven a més gent.

• 5.2 LA CRISI ECONÒMICA.

Les epidèmies, les males collites i altres calamitats que passaren a Catalunya a mitjans del

segle XIV van tenir repercussions econòmiques immediates.

Al camp:

L’elevada mortalitat i l’emigració de pagesos cap a les ciutats va comportar el despoblament

rural, es deixaven molts camps sense conrear i que molts masos quedessin abandonats.

Encara que per marxar del seu mas i abandonar les terres, havien de pagar un impost molt

elevat que s’anomenava remença.

Molts senyors van veure com els seus ingressos minvaven, a causa de la crisi agrària i la crisi

demogràfica, i es van sumar a l’enduriment dels mals usos, d’aquesta manera van engrandir

els dominis augmentant els impostos i endurint les condicions de la pagesia.

A la ciutat:

La pesta va fer disminuir el comerç marítim i això va provocar que la crisi arribes a les

ciutats, l’escassetat dels productes agrícoles, com el blat, van fer que el preu d’aquest

pugés de forma considerable i es ressentissin els altres productes.

Això, també va provocar que la producció artesana anés disminuint, i com a conseqüència el comerç, les importacions van començar a superar a les exportacions. Poc a poc, la misèria va anar arribant a la ciutat, i les condicions de vida dels seus ciutadans van empitjorar. Hi va començar a haver revoltes urbanes protagonitzades pels sectors més afectats per la crisi.

• 5.3 EL CANVI DE DINASTIA

La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort de Martí I l’Humà (sense deixar descendència) l’any 1410 s’acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona.

Per trobar un nou rei es van reunir els representants de Catalunya, Aragó, València i van

arribar al Compromís de Casp (1412). Van escollir Ferran d’Antaquera, de la família Trastàmara i s’anomenà Ferran. Va tenir

suport de l’Església, dels representants d’Aragó, de València i d’alguns de Catalunya, majoritàriament Jaume d’Urgell.

• 5.4 ELS TRASTÀMARA

Amb l’esdeveniment dels Trastàmara, les institucions catalanes van vetllar perquè els nous monarques respectessin els pactisme com a forma de govern. Així, Ferran I va fer amplies concessions a les corts.

Però, Alfons el Magnànim va intentar reforçar l’autoritat reial sobre els grups socials dominants. Això va desencadenar l’inici d’un llarg enfrontament entre el monarca i les institucions.

Les tensions van augmentar quan el rei va conquerir Nàpols per obrir nous mercats al comerç català i les corts catalanes van negar-li algunes de les subvencions que demanava.

Enfrontat amb les institucions catalanes, Alfon el Magnànim va traslladar-se a Nàpols i va deixar el govern de Catalunya en mans de lloctinents, com la seva dona Maria o el seu germà Joan.

L’absentisme del rei va desestabilitzar el Principat. Als problemes polítics s’hi van afegir llavors les lluites socials al camp i a la ciutat.

FET PER:

PERE BANDAMARC MORA

SALVADOR FARRÉ

FI…