LA DANSA A LORIGEN DE LA I. TEXTOS I IMATGES 9

La Dansa a Lorigen De La poLis. textos i iMatges

JeSS carrueSco Institut Catal dArqueologia Clssica Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

En els seus dilegs de maduresa, a partir de la Repblica i sobretot a les Lleis, Plat atorga al cor ( ) ents a Grcia com una combinaci de msica, cant i dansa un paper fonamental en leducaci del ciutad de la seva ciutat ideal.1 s a travs de la prctica coral institucionalitza-da, que Plat anomena , que els joves shan deducar en els valors cvics i que els adults actu-alitzen peridicament els fonaments i els llocs de la identitat collectiva. No hi ha res de revoluci-onari en aquesta asseveraci. El cor constitueix una instituci bsica de la polis grega des dels seus orgens i, darrere de la seva aparent radica-litat, la proposta platnica constitueix en certa manera una refundaci de la polis retornant a les seves bases originries, en oposici a lAtenes democrtica, centrada en el teatre, que Plat con-sidera una forma adulterada i pervertida del cor arcaic.2

En aquest article ens centrarem en la funci de la dansa en els orgens de la polis grega, re-muntant-nos a principis de lpoca arcaica, lpo-ca del naixement de la polis, de la poesia pica i de lart geomtric i orientalitzant. La tesi general en qu semmarca la lectura de textos i imatges que aqu proposem s que la prctica ritualitzada del cor, que bviament no s exclusiva ni daquesta poca ni de la cultura grega, tanmateix s selec-cionada i promocionada en un grau extraordinari

en el perode tardogeomtric (s. Viii-Vii aC) fins a esdevenir el principal paradigma simblic articu-lador de la polis naixent a tots els seus nivells.3 Plat utilitza el terme , un substantiu abs-tracte per oposici al com a prctica coral concreta. Nosaltres traduirem aquest terme grec pel neologisme coralitat, que inclou el cor, per tamb el seu s com a representaci metafrica o simblica, explcita o subjacent a una pluralitat de manifestacions. Es tracta duna matriu cultural que forneix paradigmes ordenadors a tots els ni-vells darticulaci de la comunitat, ms enll de la prctica mateixa de la dansa en el cor. Podem es-mentar, sense pretensi dexhaustivitat, larticula-ci social, poltica, temporal, espacial, discursiva o iconogrfica. En els textos i imatges que comen-tarem a continuaci aquests nivells darticulaci apareixeran sovint combinats; per a ms claredat, doncs, podem enumerar-los de manera esquem-tica:

a) Articulaci social: la dansa coral defineix i estructura la collectivitat, la seva composici en franges dedats, en diferncia de gnere o en diferncia de classe (particularment la polaritat fonamental aristcrates poble, en termes grecs / vs. / ); gestiona linter-canvi i el vincle social entre individus, famli-es i classes i la integraci dels elements externs (el , lestranger com a hoste); i articula col-

1. Plat., Leg ., 654a-b, 765a ss., 795d-e, 799a ss., 814d ss.

2. Sobre el cor ritual grec (amb exclusi del cor teatral), les obres fonamentals sn: Steven LonSdaLe, Dance and Ritual Play in Greek Religion, Baltimore-London, 1993; Claude caLame, Choruses of Young Women in Ancient Greece, Lanham, MD, 2001; Barbara KoWaLZig, Singing for the Gods . Performances of Myth and Ritual in Archaic and Classical Greece, Oxford, 2007. Sobre la lrica coral com a gnere literari, vegeu recentment Lucia athanaSSaKi, Ewen boWie (ed.), Archaic and Classical Choral Song: Performance, Politics and Dissemination, Trends in Classics Supplementary Volumes, 10, Berlin, 2011.

3. Hem analitzat aspectes especfics daquesta hiptesi en una srie destudis recents, fites dun work in progress que aspira a la confirmaci de la validesa general daquest paradigma. Els ms rellevants daquests estudis per al present article sn: Jess carrueSco, La colre dAphrodite et dHlne dans la posie grecque archaque, in Sydney Herv Aufrre, Michel Mazoyer (ed.) Clmence et chtiment, Paris, 2009, pp. 39-47, 2009; Jess carrueSco, Prcticas rituales y modos del discur-so: la coralidad como paradigma del catlogo en la poesa arcaica griega, in Jos Francisco Gonzlez Castro, Jess de la Villa Polo (ed.), Actas del XII Congreso Nacional de Estudios Clsicos, Valncia, 2010, vol. 2, pp. 271-277; Montserrat reig, Jess carrueSco, Chros-Chre: la delimitaci de lespai en els textos homrics, in Eullia Vintr, Francesca Mestre, Pilar Gmez (ed.), Homenatge a Montserrat Jufresa, Barcelona, 2012, pp. 285-310; Jess carrueSco, Choral Performance and Geometric Patterns in Textual and Iconographic Representations, in Vanessa Cazzato et alii, (ed.), The Look of Lyric, Mnemosyne Supplementum, Leiden, en premsa.

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales10

lectivitats en nivells superiors a la polis (en els santuaris dabast supralocal, com ara els jonis a Delos o el conjunt dels grecs a Delfos i Olmpia).

b) Articulaci del temps i de lespai pblic: el cor forneix simblicament un patr de repetici i recurrncia cclica (p.ex., a nivell mtic i cultual, les Hores i altres grups de divinitats representades coralment), que es projecta sobre la realitat col-lectiva articulant el calendari i lespai, tant els es-pais pblics de la ciutat (vies processionals, gora, santuaris) com el territori en el seu conjunt (com suggereix la relaci lxica ),4 a dins i a fora del casc urb.

c) Articulaci dels discursos dautoritat, carac-teritzats per l (veritat, entesa com a no oblit)5 i la (entesa performativament com a imitaci activa, articulaci, configuraci) i ve-hiculats per dos canals privilegiats, lauditiu (la veu rtmica i efica transmesa per les Muses als poetes, per tamb als reis, alhora poltics, jutges i legisladors)6 i el visual (assegurant la funci acti-va, performativa i ordenadora de la imatge).

Una qesti de caire alhora cronolgic i con-ceptual necessita un aclariment previ. En parlar de lorigen de la polis grega ens referim a un pro-cs duna enorme complexitat, que coneix dife-rents ritmes i modes de desenvolupament segons els llocs, i inclou mltiples formes dorganitzaci collectiva, com ara la polis prpiament dita i sis-temes confederats que els grecs generalment de-signaven amb el terme . El paper central del cor que aqu estudiem, tanmateix, constitueix un tret general de la cultura grega, i el trobem tamb sota mltiples formes en cadascuna de les regions del mn grec i tamb en el nivell panhellnic de lpica homrica i hesidica i dels santuaris su-pralocals, com Delfos, Olmpia o Delos. Pel que fa a la cronologia, es tracta dun fenomen que es pro-longar al llarg de tota la histria grega amb un grau de continutat extraordinari (com ho demos-tra lestudi de Nicoletta Isar sobre el mn bizant, en aquest mateix volum). Tanmateix, per tal de cenyir-nos al moment histric de laparici de la

polis, centrarem aqu latenci en textos no prpi-ament corals (els de la lrica coral o el drama tic, que daten majoritriament dels perodes tardoar-caic i clssic), sin pertanyents a la tradici pica panhellnica, tant homrica com hesidica. De manera anloga, els aspectes que fan referncia a la importncia del model coral en lmbit de la imatge (com ara la funci de definir marges o de relacionar les imatges figuratives amb els motius abstractes) poden observar-se ja en la iconografia del perode geomtric.

El primer text, i el ms important, s la des-cripci de lescut que el du Hefest fabrica per a Aquilles a la Ilada.7 Aquest escut s el suport duna srie de representacions iconogrfiques per una banda csmiques en els seus extrems, amb els astres al centre i Oce formant la vora exterior, per altra banda, en els espais intermedis, amb la representaci paradigmtica de la polis, en forma polaritzada de dues ciutats, una en pau i laltra en guerra. Lescut esdev aix alhora una imatge del cosmos i una imatge de la polis, i totes dues que-den interrelacionades per la presncia, figurada i metafrica, de la dansa.

En efecte, tres escenes corals (i per tant de dan-sa) vnen a posar en relaci aquests dos nivells, csmic i poltic, per una banda, per tamb, per altra banda, a ritmar i articular lespai iconogrfic de la representaci de la ciutat. Aquesta sobre, tot just desprs de la descripci del cercle central de lescut ocupat pels moviments dels cossos celesti-als (que es descriuen amb vocabulari i imatgeria inequvocament coral, com en el cas de la tensi ertica entre Ori i lOssa),8 amb una escena de matrimoni mltiple en la qual els joves acompa-nyen les nvies per tota la ciutat amb cants nupci-als (himeneus) i danses circulars:

. , , ,

4. Cf. reig, carrueSco, cit . (a la nota 3), on estudiem aquesta relaci, establerta en primer lloc, en apndix a la seva obra, per Deborah boedeKer, Aphrodites Entry into Greek Epic, Mnemosyne Supplementum, 32, Leiden, 1974.

5. Sobre el concepte de veritat a la Grcia arcaica, cf. Marcel detienne, Les matres de vrit dans la Grce archaque, Paris, 1972.

6. Cf. Hes., Theog ., 80 ss.

7. Sobre aquest passatge, cf. Gregory nagy, The shield of Achilles: End of the Iliad and beginning of the polis, in Gregory Nagy, Homeric Responses, Austin, 2003, pp. 194-207; Martin reVermann, The text of Iliad 18.603 and the presence of an on the shield of Achilles, CQ, 48, 1998, pp. 29-38; Andrew S. becKer, The shield of Achilles and the poetics of ekph-rasis, London, 1995; Oliver tapLin, The Shield of Achilles within the Iliad, Greece and Rome, 27, 1980, pp. 1-21; Guenter A. duethorn, Achilles shield and the structure of the Iliad, Amherst, Mass., 1962.

8. Sobre la dimensi coral del moviment dels astres a la Grcia arcaica, cf. Gloria Ferrari, Alcman and the Cosmos of Sparta, Chicago, 2008; Charles SegaL, Sirius and the Pleiads in Alcmans Louvre Partheneion, in Charles Segal, Aglaia . The Poetry of Alcman, Sappho, Pindar, Bacchylides, and Corinna, Lanham, MD, 1998, 25-41.

11

.

Va figurar-hi dues belles ciutats dhomes mori-dors. En luna hi havia noces i festins. Sendu-ien de les cambres nupcials les nvies, les feien anar per la ciutat a la llum de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda. Donaven voltes nois dansadors, al mig dels quals eme-tien sons flautes i frminxs. Les dones les ad-miraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva.9

Des del punt de vista de lespai, el moviment coral aqu descrit defineix lespai pblic de la ciu-tat, per oposici a lespai domstic de la casa, en les dues modalitats, corresponents al cor proces-sional i al cor esttic, dels carrers recorreguts pels seguicis nupcials, marcats per lhimeneu, i les pla-ces suggerides per les danses circulars, que defi-neixen un punt central ocupat per linstrumentis-ta. Des del punt de vista de la societat, lesquema bsic del ritual inicitic que s el matrimoni gene-ra la polaritat generacional mares-filles, amb els joves com els actors de la dansa i els adults com el seu pblic. Tanmateix, labsncia del mascle adult del text s significativa: aquest cor inicitic se situa dalguna manera en el marge del cos cvic, definint des dall el seu centre, el ciutad. Aquest el trobem immediatament a continuaci, en una escena de judici a lgora:

, [] , , . , .

Els homes eren tots a lgora, on havia sor-git una disputa: dos homes es discutien per la sanci corresponent, a causa de lassassi-nat dun home [...]. La gent cridava a favor de tots dos, defensant o b lun o b laltre. Els he ralds intentaven refrenar la multitud. Els an-

cians estaven asseguts en pedrissos polits al cercle sagrat i tenien a les mans els ceptres dels heralds de veu sonora, amb els quals sal-aven i emetien el dictamen alternativament. Al mig dells hi havia dos talents dor per a donar-los al qui pronuncis la sentncia ms recta.10

La necessitat de llegir els dos episodis suc-cessius com dues meitats duna mateixa realitat (com, en tot lescut, la ciutat en pau i la ciutat en guerra) queda palesa en observar, duna banda, la complementarietat dels actors: joves i dones en el primer, homes i ancians en el segon. Per encara ms important s observar, en els termes subratllats, la presncia dun vocabulari coral, amb l com a espai cvic definit per lacci daplegar-se () i configurat a partir dun cercle sagrat ( )11 que articula i unifica els espais polaritzats que es troben a lexterior (dos semicercles ocupats pels dos bndols que la discrdia separa) i a linterior (els dos talents que la sentncia dels jutges asseguts en el cercle uni-r en un nic premi per al vencedor). En la seva estructura agonstica, el ritual del cercle recom-pon els vincles socials amenaats per la sempre amenaadora Eris (). Que aquest ritual es pensa seguint una matriu coral queda tamb de manifest, a ms de per lmfasi en la circularitat, pels termes de successi i alternana, que recu-llen modalitats caracterstiques de la performan-ce coral grega, el cant responsorial i el cant ame-beu, entre diversos solistes i entre solistes i cor, respectivament. Daquesta manera, al principi de la descripci de la ciutat, els fonaments mateixos de la vida cvica queden definits per aquesta do-ble escena, amb la presncia inaugural dun cor real i un de metafric.

Parlant de metfora, en el sentit etimolgic de trasllat i projecci de significat, lanlisi daquest passatge ens permet dafirmar que aquesta s precisament una de les funcions primordials del cor grec, la seva capacitat destructurar i definir simblicament altres mbits, on no s literalment present. En aquest sentit, s significativa la situa-ci medial de lescena explcitament coral de lhi-meneu entre la descripci del moviment dels as-tres i la dels moviments i disposici dels ciutadans en lescena judicial a lgora, totes dues, com hem

9. Il. 18, 490ss. (trad. Joan Alberich).

10. Il ., 18, 502ss.

11. Cf. els espais circulars relacionats amb la dansa coral en tipologies monumentals dpoques posteriors, com ara lorches-tra del teatre o espais rituals com el cercle ritual de Samotrcia, estudiat recentment per Donna B. WeScoat, Coming and Going in the Sanctuary of the Great Gods, Samothrace, in Donna B. Wescoat, Robert G. Ousterhout (ed.), Architecture of the Sacred: space, ritual, and experience, from classical Greece to Byzantium, Cambridge, 2012, pp. 66-113.

LA DANSA A LORIGEN DE LA POLIS. TEXTOS I IMATGES

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales12

apuntat, fortament marcades per valncies corals, per b que la dansa no hi s literalment present. Deixem aqu apuntada aquesta disposici textual, que reprendrem al final de lanlisi de lescut per comparar-la amb la disposici del cor en les fonts iconogrfiques.

Al passatge que hem considerat segueix la des-cripci de la ciutat en guerra, en qu no ens detin-drem, per on podem percebre interessants sime-tries amb les prctiques collectives esmentades, com en lescena de lemboscada i el setge, tamb tenyides de coralitat. A continuaci, la pau retor-na per a la descripci dels treballs del camp, amb una doble escena de llaurada i de sega, que cul-mina amb la celebraci dun banquet que aplega el poble treballador, el rei-aristcrata i les dones, seguida duna escena de verema, on el cor torna a aparixer de manera explcita:

[][] , . . , .

Va representar-hi, a ms a ms, una gran vinya carregada de ram, bella, tota dor. [...] Noms hi havia un sol cam, per on els veremadors anaven quan feien la verema. Unes noies i uns xicots, plens de pensaments jovenvols, por-taven dins cistells trenats el ram dol com la mer. Al mig de tots ells, un jove, amb una fr-minx sonora, els tocava una msica amable i entonava una bella can amb la seva veu deli-cada. Els altres, colpejant a terra al mateix rit-me, el seguien saltant amb els peus entre cants i crits de joia.12

El cant i la dansa recorren aqu no lespai urb de carrers i places de lescena de lhimeneu sin el

territori rural de la polis, el que els grecs anome-nen la chra. El moviment coral articula aquest espai traant un eix que el travessa i lorienta, el cam que uneix la vinya amb la ciutat, definit en el sentit del retorn cap a aquesta. En la seva an-lisi del procs de definici de la polis, Polignac ha remarcat la importncia daquest eix articulador del territori, portant generalment del santuari ex-traurb al centre urb en forma de via processio-nal recorreguda ritualment per la collectivitat en festes importants, com ara les Jacnties lacnies, marcant el viatge de retorn del santuari dAmiclas a Esparta.13

De nou aquesta escena coral ocupa un lloc mitjancer entre les escenes agrcoles que la pre-cedeixen i la descripci de les tasques de la ra-maderia, amb vaques i ovelles, que la segueixen. No s aquest el lloc per a una anlisi detallada del vocabulari emprat, que hem realitzada en un altre treball.14 Ens limitarem aqu a observar la presncia de correspondncies lxiques que tenyeixen de coralitat la descripci dels movi-ments dels animals i les persones.15 De nou la descripci del cor articula les escenes contiges i estructura paradigmticament lespai fsic i social de la polis.

Aquesta representaci de la ciutat paradigm-tica sobre lescut dAquilles fabricat per Hefest culmina, immediatament desprs de les escenes de pasturatge esmentades, amb una darrera i especialment elaborada escena coral, en un es-pai anomenat precisament chors, una pista de dansa construda ad hoc a imitaci dun exemple mtic, el cor que Ddal constru per a Ariadna a Creta. Nois i noies, luxosament vestits i adornats, amb garlandes, joies i precioses armes, dansen envoltats per una multitud que els contempla admirada, a ells i els seus moviments, que tra-cen sobre el terreny formes diverses i alternades, tantost un cercle perfecte, comparat a la roda del torn quan un terrissaire construeix un vas, tantost lnies () rectes o entrecreuades for-mant una graella o un dibuix sinus, mentre que dos acrbates generen en el centre vertiginosos remolins:

12. Il ., 18. 561ss.

13. Franois de poLignac, La naissance de la cit grecque, Paris, 1995.

14. carrueSco, en premsa, cit . (a la nota 3).

15. Com ara la lnia sinuosa que dibuixen els bous sobre el camp que estan llaurant, designada amb els verbs i , que es correspon a un dels moviments dels dansaires en la darrera escena coral de lescut i, significativament, a la disposici del text, freqent en les inscripcions ms antiques, anomenada precisament -. Connexions lxiques com aques-ta (cf. el terme per a una altra disposici textual, en relaci a les del cor en el passatge que ens ocupa), unides a una anlisi acurada de les inscripcions ms antigues conservades, com la de lencoe del Dpilon (s. Viii aC), el contingut de la qual es refereix precisament a la dansa, apunten a la importncia crucial del paradigma coral per pensar lescriptura, en el moment de la seva reaparici a la Grcia arcaica, com a visualitzaci coreogrfica del llenguatge, una hiptesi que pensem demostrar en un futur estudi.

13LA DANSA A LORIGEN DE LA POLIS. TEXTOS I IMATGES

, . . , , , . , , . [ ,] . .

Va cisellar-hi tamb lillustre Camatort un lloc de dansa () semblant a aquell que en altre temps Ddal va fer () a lespaiosa Cnosos per a Ariadna, la de bells rnxols. All xicots i donzelles, dignes dun dot de molts bous, dan-saven tot donant-se les mans pel canell. Elles portaven vestits fins, i ells un quitons ben tei-xits, que lluen lleugerament amb oli. Elles duien belles corones, i ells portaven espases dor penjades de baldrics de plata. De vegades corrien amb passos ensinistrats molt gilment, com quan un terrissaire assegut prova la roda () feta a mida per a les seves mans per veure si corre, i altres vegades corrien en ren-gleres () els uns envers els altres. Una gran multitud embadalida era al voltant de la deliciosa dansa. Al mig un aede div tocava la frminx i dos acrbates, que iniciaven la dan-sa, feien tombarelles entre ells, al bell mig. Finalment hi va representar la gran fora del riu Ocan a la vora ms extrema de lescut sli-dament fabricat.16

Mltiples aspectes reclamarien una atenci molt ms detallada que la que aqu ens podem

permetre. Tamb seria necessari posar en rela-ci aquesta descripci amb els textos de lrica coral de qu disposem. Ens limitarem doncs a destacar sumriament els trets ms rellevants per a entendre la funci central de la dansa en larticulaci de la polis. En primer lloc, cal pa-rar esment a la dimensi espacial del cor, que aqu designa un espai delimitat i/o construt que remet al sagrat cercle de pedres polides on se ce-lebrava lescena judicial a lgora en el passatge inicial, abans considerat. La identificaci del cor amb lespai de lgora la retrobem a lOdissea, en la descripci de la dansa dels joves feacis en les-cena de presentaci de lhoste estranger, Ulisses, davant de tot el poble feaci a lgora daquest al-tre model de ciutat.17 En les ciutats reals, lgora dEsparta, o una part del seu espai, rebia el nom de , i en lgora dAtenes un espai espec-fic, la ubicaci del qual ha estat objecte dinten-sos debats entre els arquelegs, era anomenat l, s a dir, Pista de Dansa, un terme re-prs posteriorment en el marc daquest espai co-ral monumentalitzat que s el teatre, designant precisament el seu centre generador, fsicament i conceptual.

En segon lloc, el fet que aquest espai coral si-gui una imitaci dun altre de paradigmtic, el s dAriadna a Creta construt per Ddal, re-met al carcter profundament mimtic del cor grec, a diversos nivells. En el nivell temporal, lacci coral organitza el temps de la ciutat en un ritme cclic de re-performances, reactualitzacions repetides dun temps i un model paradigmtic, el del mite div i heroic, tal com podem observar en la presncia recurrent del mite en els textos pr-piament corals, com ara els partenis dlcman o els epinicis de Pndar o Baqulides.18 En el nivell de les imatges, la mimesi de la dansa coral ge-nera uns models que es projecten sobre lespai i la poblaci de la ciutat, en aquest cas lespai simblic del laberint tal com suggereix levoca-ci de Ddal i Ariadna, que sabem que era imi-tat coreogrficament en la famosa dansa de la grua, en el santuari apollini de Delos.19 La dansa dels joves de la ciutat homrica imita, doncs, la

16. Il . 18, 590ss.

17. Od . 8, 250ss. s significatiu observar tamb aqu, en dues ocasions, ls espacial del terme chors, designant lespai on es celebra la dansa.

18. Un exemple extraordinriament sofisticat lofereix el final de la Ptica 9 de Pndar, on la celebraci del jove vencedor se situa sobre el rerefons del temps histric de la fundaci de la ciutat, Cirene, amb levocaci dunes noces dun avantpassat seu amb una princesa de la noblesa indgena lbia, que al seu torn imitaven les segones noces que, en el temps encara an-terior del mite heroic, Dnaos havia fet per a les seves filles, les Danaides, en forma de ritual alhora agonstic i coral: una cursa en qu les nvies, formant un cor, eren el premi.

19. Plut., Thes . 21: Teseu va dansar amb els joves la dansa que encara avui diuen que practiquen els delis. Aquesta con-sisteix en una imitaci dels revolts i interseccions (, ) del Laberint, seguint un ritme ple de girs i canvis de direcci (, ). Els de Delos anomenen aquest tipus de dansa la grua (), segons refereix Dicearc.

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales14

que en el temps del mite van dansar per primer cop els joves atenesos salvats per Teseu, resolent simblicament lespai catic del laberint, que els seus moviments rememoren, en el cercle i la l-nia del cor apollini. La funci articuladora del cor equival aqu a una refundaci simblica de la ciutat, en el marc de lesquema inicitic que aquest cor de joves, fills de ciutadans i futurs ciu-tadans, actualitza davant dels ulls satisfets de la comunitat.

En tercer lloc, s rellevant la posici daquesta darrera escena coral, tancant tota la descripci paradigmtica de la ciutat en lescut, que sobria precisament amb la primera escena coral, la de lhimeneu. Si aquella anava precedida per la re-presentaci csmica dels astres, ocupant el cen-tre () de lescut, aquesta ve seguida de la imatge tamb csmica del riu Oce, lmit extern alhora de lescut i del mn. Aquesta divinitat, ra-rament representada, apareix en un dinos arcaic del British Museum, signat per Sfilos, partici-pant precisament en una process nupcial, la de Tetis i Peleu, com la que es descriu al principi de lescut (fig. 1). Per el que aqu ens interessa destacar s la funci de marge simblic del cor, ja alludida anteriorment. Es tracta, per, dun marge dinmic, actiu i mimtic, que configura i interconnecta els espais, extern i intern, que de-limita, ja sigui lespai simblic del ciutad (en contextos inicitics, com aqu, o dintegraci de lestranger a travs de lhospitalitat, com en les-cena coral a Fecia, en el llibre 8 de lOdissea), ja sigui els espais fsics de la imatge. En aquest sentit, hem de recordar que el text que ens ocupa s la descripci duna imatge (una , en termes retrics) i, efectivament, en la iconogra-fia de la cermica grega, des dpoca geomtrica, el cor sol ocupar lespai del marge, proper a la boca del recipient (fig. 2), i en aquesta posici es pot identificar amb la sanefa o orla geomtri-ca, com la greca o el meandre, que, com veurem a continuaci, podien ser llegides per ulls con-temporanis com a representacions estilitzades o abstractes del cor. Aquesta relaci s suggerida per lobservaci de les peces, que tendeixen a es-tilitzar la connexi dels braos i les mans dels dansaires fins al punt de convertir-los en repre-sentacions quasi geomtriques, seguint lesque-ma, per exemple, del meandre o la greca (fig. 3). Igualment, la comparaci entre dues copes ti-ques representant, respectivament, la lluita dH-racles i Nereu i de Tetis i Peleu, apunta a aquesta mateixa equivalncia visual (fig. 4-5). En el segon cas, a ms, lequivalncia formal entre la greca de la sanefa exterior i el motiu geomtric del centre del vas, precisament la imatge coral en aquest cas, alhora agonstica i matrimonial de

Figura 1. Dinos tic signat per Sfilos, Noces de Tetis i Peleu. Detall: Oce i Tetis, c. 580 aC, British Museum.

Figura 2. Crater tic, anomenat vas Franois, c. 570 aC, Museu Arqueolgic Nacional de Florncia.

Figura 3. Olpe corntia, Pintor de lnodos, c. 600-590 aC, Museu del Louvre.

LA DANSA A LORIGEN DE LA POLIS. TEXTOS I IMATGES 15

les mans travades de Peleu, ofereix un parallel exacte amb la relaci, en lescut dAquilles, entre els espais csmics central i extern dels astres i dOce, respectivament, immediatament conti-gus a la primera i la darrera escena coral.

En quart i darrer lloc, aquest passatge homric s extraordinriament significatiu en la mesura en qu ens descriu la prctica coral en el perode dels inicis de la polis des del punt de vista de la seva recepci per part del pblic contemporani. Els ele-ments constitutius daquesta recepci correspo-nen perfectament als que trobem tant en els textos de la lrica coral arcaica (comenant pel gran par-teni del poeta espart lcman, del s. Vii aC) com en les representacions corals en la iconografia dels perodes geomtric, orientalitzant i de figures negres. En contemplar la dansa, el pblic admira simultniament diversos elements de lacci ritu-al, que posen de relleu el carcter polismic del cor grec:

a) La bellesa dels cossos dels dansaires, expres-sada aqu pel motiu de les mans entrellaades, imatge alhora del lligam social i del desig ertic, tots dos definits pel cor inicitic, un motiu que apareix invariablement subratllat en les represen-tacions iconogrfiques (fig. 6);

b) La vlua i bellesa dels objectes que adornen els dansaires, vestidures, joies o armes. Designats pel terme , aquests objectes tenen una fun-ci de primera importncia en larticulaci social de la polis arcaica, com a smbols destatus aris-tocrtic, exhibits davant de tota la comunitat en els moments del ritual (matrimoni, funeral, ofre-

na en el santuari), o, intercanviats en la dinmica del do i contrad, com a generadors de lligams de solidaritat entre llinatges aristocrtics, ja sigui

Figura 4. Clix tica, c. 550 aC, Museu Nacional de Tarqunia (RC 4194).

Figura 5. Clix tica, c. 500 aC, Berln, Staatliche Museen (inv. F2279).

Figura 6. Encoe euboica, procedent de Pitecusa, c. 700 aC, British Museum.

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales16

dins de la mateixa ciutat o a travs de la distn-cia.20 Tamb en aquest cas, la iconografia presenta parallels remarcables, com ara la representaci dels punyals i les corones precisament els ob-jectes esmentats en el text homric exhibits pels dansaires en cermiques geomtriques o la min-cia amb qu es representen els estampats dels ves-tits dels joves atenesos dansant el a Delfos en el vas Franois, culminant en el corega, Teseu, que endossa una tnica ricament decorada amb curses de carros (fig. 7).21

c) Les imatges metafriques de realitats ex-ternes a la dansa mateixa, que els dansaires o els seus moviments evoquen a ulls dels qui els con-templen, com ara de manera explcita en forma de comparaci la roda del torn, o b de manera implcita en forma de correspondncies lxiques entre el vocabulari emprat aqu i el que hem tro-bat en les altres escenes, no corals, de lescut els moviments dels astres, diversos animals (ocells com la grua o animals domstics com les vaques) o el corrent circular dOce, tancant tota la des-cripci de lescut immediatament desprs de les-cena coral. Tots aquests motius reapareixen tant en els textos corals (a lcman, p.ex., les Pliades, els coloms, les vedelles o els cavalls)22 com en el repertori iconogrfic contemporani (p.ex., els mo-tius astrals o els frisos danimals, com ara ocells aqutics, extraordinriament freqents al voltant dels vasos geomtrics o orientalitzants).23

d) Les formes abstractes que els moviments dels dansaires tracen en lespai, que rebran en poques posteriors el nom tcnic de , i que tenen una funci activa darticulaci i generaci

dordre, sovint en forma dinmica o processual de pas de caos a (com en el model abans esmentat del laberint). Tal com apuntvem abans, totes i cadascuna de les formes abstractes evo-cades en aquest passatge troben corresponents exactes en el repertori iconogrfic contemporani, ocupant i articulant lespai del suport duna ma-nera tan sistemtica i fins i tot hipertrfica que tot aquest perode ha rebut ben justificadament la denominaci de Geomtric. Tanmateix, com ho demostren els exemples ja adduts, que sestenen fins la cermica de figures vermelles dpoca cls-sica, aquest vocabulari esdev una constant en la cultura grega, de manera absolutament parallela a la importncia sostinguda de la prctica coral sota formes diverses.

Lanlisi acurada daquesta multiestratificaci de la mirada coral s especialment reveladora en la mesura en qu ens proporciona una clau de lec-tura de la imatge, basada en categories internes al moment cultural que ens ocupa. En efecte, les ob-servacions anteriors ens permeten comprendre el sentit de la interrelaci de diversos nivells visuals

20. Sobre les connexions mtiques daquests objectes i les seves propietats, cf. Franoise FrontiSi-ducroux, Ddale . Mytholo-gie de lartisan en Grce ancienne, Paris, 1975. La connexi amb Ddal apareix doblement inscrita en el text que ens ocupa, en la comparaci amb el cor construt per Ddal per a Ariadna i en ls del verb , fabricar, per designar la tasca dHefest fabricant lescut on est representat el cor paradigmtic de joves que imita el cor mtic de Ddal, una mise en abyme caracterstica de la dinmica relacional del cor grec (vegeu lexemple citat a la nota 18).

21. Lesquema essencialment coral de la mise en abyme apareix aqu de manera especialment subtil: les curses de carros representades en lorla inferior de la tnica de Teseu menant la dansa reapareixen en la cara posterior del vas (tamb en el coll, en el registre immediatament inferior al de la dansa) en la representaci real s a dir, en primer grau, no ja com una representaci dins de la representaci de la cursa de carros en els jocs fnebres en honor de Ptrocle. Aix, duna banda, el pintor suggereix iconogrficament (pel biaix del brodat del vestit del dansaire, ja que el contingut del cant o els moviments del cos escapen a la representaci visual) el carcter mimtic de la prctica coral, alhora que, daltra banda, estableix un lligam entre les dues cares del vas, completant aix dalguna manera el cercle conceptual de la dansa coral, que en la seva literalitat encercla noms una meitat del recipient.

22. Cf. Jessica M. prieStLey, The of Alcmans Partheneion 1, Mnemosyne, 60, 2007, pp. 175-195; Mario pueLma, Die Selbstbeschreibung des Chores in Alkmans grossem Partheneion-Fragment, in Mario Puelma, Labor et Lima . Kleine Schrif-ten und Nachtrge, Basel, 1995, pp.51-110.

23. Sobre els motius de la iconografa geomtrica i la seva significaci, cf. Susan Langdon, Art and Identity in Dark Age Gre-ece, 1100-700 B .C .E, Cambridge, 2008; Eva ryStedt, Berit WeLLS (ed.), Pictorial Pursuits . Figurative Painting on Mycenaean and Geometric pottery, Acta Instituti Atheniensis Regni Sueci, Series in 4, LIII, Stockholm, 2006; Anthony M. SnodgraSS, Ho-mer and the Artists: Text and Picture in Early Greek Art, Cambridge, 1998; John C. carter, The Beginnings of Narrative Art in the Geometric Period, BSA, 1972, pp. 25-58; Bernhard SchWeitZer, Die geometrische Kunst Griechenlands, Kln, 1969; John N. coLdStream, Greek Geometric Pottery, London, 1968; Nikolaus himmeLmann-WiLdSchutZ, ber einige gegenstandliche Bedeutungsmglichkeiten der frhgriechischen Ornaments, Abhandlungen der geistes- und sozialwissenschaftlichen Klasse der Akademie der Wissenchaften und der Literatur in Mainz, 7, Wiesbaden, 1968, pp. 259-346.

Figura 7. Teseu menant la dansa del granos. Detall de figura 2.

LA DANSA A LORIGEN DE LA POLIS. TEXTOS I IMATGES 17

i semntics, presents simultniament juxtaposats en el mateix vas o per separat en peces diverses, com ara la representaci figurada descenes nar-ratives (p. ex. danses, funerals, banquets o bata-lles), la representaci tamb figurada de motius icnics com animals, garlandes o astres, o la re-presentaci de formes purament geomtriques. Com hem vist, per als tres nivells el text analitzat ens forneix exemples duna lectura coral possi-ble en la mirada dels espectadors de lpoca que contemplaven la dansa del cor de joves (mimesi coreogrfica daccions mtiques o rituals, imatges metafriques dels dansaires i formes abstractes de la dansa), una mirada que naturalment era la mateixa que mirava i interpretava les imatges que han arribat fins a nosaltres. Per una altra banda, la doble modalitat espacial del cor grec, en forma de process, seguint una via, o de cor esttic, en una plaa o pista de dansa, es correspon a la dis-posici sobre lespai iconogrfic dels motius o ni-vells de representaci abans esmentats, alternant entre la forma de fris continu al voltant del vas o de ledifici i la forma de camp iconogrfic tan-cat, que pot presentar-se allat o tamb en forma seqencial, com en la disposici de les mtopes al voltant del temple. En aquest cas, la disposici alternada de mtopes i triglifs pot ser interpre-tada tamb en forma coral com la ja esmentada juxtaposici dimatges figurades (p. ex. depisodis mtics) i motius abstractes de lnies paralleles (). Atesa la limitaci despai, aquests sn no-ms alguns exemples representatius, suggerits per la lectura del text homric que hem seleccionat, de lextensi i profunditat de les funcions articula-dores que la cultura grega atorga al model coral.

No podem detenir-nos amb el mateix detall en altres textos pics que descriuen danses corals i que, en tots els casos, posen de manifest la multi-plicitat de nivells de significaci i de funcions del cor en els inicis de la polis. Esmentarem doncs a continuaci amb major brevetat alguns dels ms significatius, limitant-nos, en aquesta ocasi, a la tradici homrica.24 En el cant 8 de lOdissea, ja hem alludit a lescena de la dansa dels joves feacis a lgora, espai pblic que locasi designa com a . Dues sn les danses aqu descrites,

la que acompanya el cant del rapsoda, que narra la histria dels amors adlters dAres i Afrodita, i la dansa acrobtica de dos joves amb una pilota. En tots dos casos, retrobem elements ja coneguts, com ara la disposici en cercles concntrics, en el primer cas (amb el rapsoda al mig i el poble al vol-tant dels dansaires); la descripci de la dansa com a , en termes competitius, amb la presncia de nou jutges en aquest espai circular que ens re-met a la disposici de lescena judicial a lgora de la ciutat de lescut dAquilles; lexecuci amebea, s a dir, en forma alternada, dels moviments dels joves en la segona dansa; o, en tots dos casos, la importncia de la mirada admirativa dels especta-dors, que s una mirada mimtica:

, , , , . , , . , .

Llavors els mestres de jocs, escollits del[poble, salaren,

nou, que solien guardar tota cosa en bon ordre [a la llia ();

van allissar el redol () i van fer un bell[camp de certamen ().

I va tornar lherald, portant la lira sonoraa Demdoc, el qual es pos en el mig, i el

[voltaven,drets, uns minyons en la flor, campions en lart

[de la dansa (),i amb els peus percudien la llia () divina;

[i Ulissesveia aquell miralleig dels peus i en son cor

[sadmirava.25

, . , , ,

24. Vegeu una llista ms o menys completa dels passatges rellevants a Nicholas richardSon, Reflections of choral song in early hexameter poetry, in athanaSSaKi, boWie, cit . (a la nota 2), pp. 15-32. Pel que fa a la tradici hesidica, el passatge ms rellevant s la dansa de les Muses amb qu sobre la Teogonia, primer esttica entorn a laltar de lHelic, desprs pro-cessional obrint el cam de lHelic a lOlimp, i finalment monumentalitzada en lallusi al (pista de dansa) davant del seu palau olmpic. Especialment interessant resulta, en el segon cas, lenumeraci del contingut del cant que acompanya la dansa, que no s altra cosa que un catleg resumit dels catlegs genealgics que constitueixen la Teogonia, establint una identificaci entre el moviment de la dansa i el cam del cant (), en el precs moment en qu es produeix la trobada entre les Muses i el poeta Hesode. Sobre la importncia del cor com a model organitzador per al catleg pic, observable tamb en el Catleg de les Naus de la Ilada, cf. carrueSco 2010, cit . (a la nota 3).

25. Od . 8, 258-265 (trad. Carles Riba).

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales18

, . , , .

I aleshores Alcnous man a Laodamas i[Hlios

que dansessin tots sols, puix que amb ells[ning concorria.

Ells, agafant amb les mans una bella pilota de[porpra,

que era feta exprs de Plibos, home de traa,lun, esquenavinclat, la llanava als nvols

[ombrvols,laltre, fent un salt, la tornava cada vegadacmodament, abans que els peus li toquessin

a terra.Quan shagueren provat a llanar-se de front la

[pilota,van posar-se a ballar damunt la terra nodrissa,canviant-se amb freqncia, i els altres joves

[marcaven,drets a la llia, el comps; i era gran la fressa

[que feien.26

Aquestes danses es produeixen en el marc de lacollida pblica de lhoste estranger davant de tot el poble de Fecia, desprs de la recepci en el cercle restringit de laristocrcia local, que ha tingut lloc en el palau del rei a travs de la prcti-ca del banquet. De manera significativa, la dansa, com les competicions atltiques que la precedei-xen, necessita de la mirada de tot el poble aplegat per a locasi a lespai pblic accessible a tothom, articulant daquesta manera els dos nivells que configuren la comunitat, el dels aristcrates i el de la resta del . En aquest context cvic, la funci del cor s aqu, a ms de la representaci articulada de la comunitat en el seu conjunt i en els seus components particulars (aristcrates i po-ble, joves i adults, homes i dus), tamb la daco-llir i eventualment integrar lestranger, a travs del reconeixement per part daquest, com acaba fent Ulisses, dels valors representats a travs de

la performance coral. Aquest reconeixement, fruit de la mirada admirativa de lheroi com a espec-tador paradigmtic de la dansa, li comporta tant la resoluci de la discrdia prviament suscitada com lactivaci del mecanisme del do valus per part de la noblesa local, que defineix lestatus del nouvingut com a :

, , , . , , , . , .

I Ulisses el divinal digu aleshores a Alcnous:Rei i senyor Alcnous, honor de tot aquest

[poble,thas vanat de com eren egregis els vostres

[dansaires,i s veritat provada, que em ve estupor quan

[ els miro.Tal digu; i salegr la Sagrada Puixana

[dAlcnousi tot duna als feacis parl, aquella gent tan

[remera:Escolteu-me si us plau, consellers i ducs

[dels feacis:tinc aquest foraster per home de gran saviesa.Doncs oferim-li ja, com s ds, els presents

[dhostatgia [...].27

La funci darticulaci social del cor que aquest exemple posa de manifest troba un desenvolupa-ment especialment complex i sofisticat en la des-cripci dels cors a Delos de lHimne Homric a Apollo.28 Aqu, en el context dun santuari supra-local, en aquest cas el santuari nacional de tots els jonis que s Delos, lilla sagrada dApollo, sens presenta primer el moviment daplegament ( de nou) de tots els jonis que convergeixen en el santuari com, que ocupa el centre geogrfic tant de lespai jnic, entre ltica i la costa de lsia Me-

26. Od . 8, 370-380.

27. Od ., 8, 380-389.

28. Aquest text es pot datar amb una certa seguretat en la segona meitat del s. Vi aC. Una part de la crtica actual tendeix a situar tamb en aquest moment la configuraci ms o menys definitiva del text de la Ilada i lOdissea, que nosaltres seguim considerant, amb la majoria dels estudiosos, un fenomen propi dels inicis de la polis, en el perode geomtric tard (s. Viii aC). En qualsevol cas, s indubtable lantiguitat dels materials potics que configuren els poemes. Les profundes corres-pondncies entre les descripcions corals que aqu ens interessen i la iconografia del perode tardogeomtric demostren, al nostre entendre, lantiguitat daquests passatges, que, si fos certa la hiptesi de la dataci baixa, caldria imaginar en els perodes anteriors a la cristallitzaci dels grans poemes circulant ja en el marc de cants parcials ms reduts, com ara el de la fabricaci de les armes dAquilles.

LA DANSA A LORIGEN DE LA POLIS. TEXTOS I IMATGES 19

nor, com dun espai insular, el de les Cclades, que ser imaginat com un cor dilles per Callmac en el seu Himne a Delos, reescriptura hellenstica de lhimne arcaic que aqu ens ocupa. Aquest movi-ment daplegament dels jonis es concreta en la ce-lebraci de competicions atltiques i de cors, en els quals es celebra el du a travs del cant i la dansa:

, . . , .

Per tu s a Delos, Febus, on ms alegres el cor, car all sapleguen en honor teu els jonis de llar-gues vestidures, amb llurs fills i les venerables esposes. Ells es recorden de tu i amb la lluita, la dansa () i el cant et complauen quan celebren la llia (). Diria que sn immortals i lliures sempre de vellria qui els tingus da-vant quan els jonis shi apleguen; car de tots ells veuria la grcia () i salegraria el cor con-templant els homes i les dones de bella cintura i les rpides naus i llurs nombroses riqueses.29

Un cop ms podem observar lmfasi en la mi-rada coral, en aquest cas dun hipottic espectador ideal, que apreciaria la grcia () dels dansai-res, un concepte intrnsecament lligat a la dansa coral en el pensament. Representat en lmbit div per les tres Grcies, deesses en perptua disposi-ci coral, aquest concepte implica tant la bellesa i latracci (tamb ertica) que formen part es-sencial del cor i de la mirada coral com el lligam recproc darticulaci social generat pel do o el favor, i idealment expressat en el nivell simblic per les mans entrellaades dels dansaires.30 Per en aquest text un detall es tamb digne datenci: els dansaires que celebren la divinitat sn perce-

buts ells mateixos com a dus per lespectador de la dansa, definint una contaminaci o interpene-traci dels nivells intern i extern de la dansa el du representat i els actors que representen que els grecs anomenen mimesi.

Aquesta funci del cor es reprn i amplifica en el passatge immediatament segent, que introdu-eix, enfront dels cors rituals dels jonis a Delos, el cor de les Delades, unes noies que formen part del personal del santuari:

, , , , , . .

Hi ha, a ms daquesta, una gran meravella, la glria de la qual mai no sextingir: les noies de Delos, serventes del du que fereix de lluny, les quals, desprs que han celebrat en primer lloc Apollo, i al seu torn Leto i rtemis que gaudeix amb les fletxes, canten lhimne dels homes i les dones antics, i deixen fascinades les tribus dels homes. Saben imitar () les veus i els moviments () de tots els homes, i pensaria cadasc que s ell mateix qui est par-lant: fins a tal punt sajusta el seu bell cant.31

El contingut de la dansa coral de les Delades sn els dus i els herois, en clara allusi al contin-gut de lpica, fornint aix un model coral tamb per al poeta pic, com el que evoquen les Muses invocades com a cor inspirador del rapsoda en els proemis de la Teogonia hesidica o del Catleg de les Naus a la Ilada.32 Per en aquest cas la mimesi coral confon ja no els dus i els que els celebren en la dansa, com en el passatge anterior, sin els membres del cor i els seus pblics successius, que semblen contemplar-se en un mirall o sentir-se cantar ells mateixos.33 Aix, la superposici dels

29. Hymn . Hom . Ap ., 146-155.

30. Sobre la importancia daquest concepte a la Grcia arcaica i clssica, cf. Bonnie macLachLan, The Age of Grace: Charis in Early Greek Poetry, Princeton, 1993.

31. Hymn . Hom . Ap ., 156-164.

32. Cf . supra, nota 24.

33. El passatge ha suscitat nombrosos comentaris i discussions entre els estudiosos, especialment pel que fa a lobscur terme , que considerem, amb Peponi, que cal entendre referit als moviments de la dansa, els del vo-cabulari tcnic dpoques posteriors. Cf. Anastasia E. peponi, Choreia and Aesthetics in the Homeric Hymn to Apollo: The Performance of the Delian Maidens (Lines 156-64), CA, 28, 2009, pp. 39-70; Jaume prtuLaS, Le Fanciulle di Delo, Studi e Materiali di Storia delle Religioni, 62, 1996, pp. 437-443.

danses imaginades, danses relatades / dancing images and tales20

dos passatges consecutius dels cors de Delos ens forneixen un model complet de la funci mim-tica de lacci coral, que posa en relaci de reci-procitat, transformant-los mtuament els uns en els altres, els nivells del du o lheroi del mite, que constitueix el contingut o destinatari del cant i la dansa corals, el dels espectadors successius de la performance coral (suggerint amb la seva indefi-nici, en el primer cas, o varietat, en el segon, el ritme temporal cclic de lacci ritual), i, entre lun i laltre, el nivell intermedi dels o les coreutes, que constitueixen aix una autntica interfcie mim-tica entre passat i present, du i home, articulant els segons termes en funci i a imatge dels pri-mers.

En la limitada selecci dexemples, textuals i iconogrfics, considerats en aquest estudi hem pogut observar la funci crucial de la prctica co-ral en els diversos processos que simultniament organitzen lespai de la polis a la Grcia arcaica. En el cor sorganitza i defineix la comunitat com a sistema social estructurat, en primer lloc a travs de la participaci activa dels joves, els quals, en tant que joves, a travs del cor accedeixen a les-tatus adult i, en tant que fills daristcrates, defi-neixen visualitzant-lo un estatus social privilegiat per a ells i les seves famlies. En segon lloc, larti-culaci social en el cor es produeix tamb a travs de la participaci com a espectadors del , que es defineix com a tal per aquesta participaci. En tercer lloc, el cor funciona com a mecanisme integrador de lestranger, gestor del contacte in-

tercultural, aix com articulador de comunitats a escala supralocal, per exemple, els jonis que es reuneixen en el festival panjnic de Delos o els que acudeixen als santuaris panhellnics dOlm-pia i Delfos. A travs del cor, per altra banda, es defineix i articula el temps i lespai pblic de la polis. A partir de la doble configuraci de la dan-sa esttica i la dansa processional, les prctiques corals marquen el territori amb punts significa-tius (lgora, els santuaris extraurbans, el port...) i amb vies que posen en contacte aquests punts en una xarxa de comunicacions. A nivell csmic, el cor organitza els moviments dels cossos astrals, de les estacions de lany, de les edats de lhome o de la disposici geogrfica dilles i continents. En lmbit cultural, el cor s en darrer terme la font i el garant dels discursos dautoritat de la polis, en atorgar-los l, la seva condici de veritat en tant que memria collectiva: el discurs del poeta (coral i no coral, en la mesura en qu el cor div de les Muses fonamenta lun i laltre) i el del jutge-poltic-legislador. Metafricament, el cor forneix el paradigma articulatori de les principals insti-tucions de la polis, com lassemblea de ciutadans, ladministraci de justcia o el simposi. En defini-tiva, la coralitat, entesa com a paradigma cultural fonamentat en la prctica collectiva ritualitzada del cant i la dansa que els grecs anomenen , constitueix el model organitzatiu fonamental que la cultura grega seleccion i desenvolup a partir de principis de lpoca arcaica en el procs de con-figuraci de la polis.