La derivació
-
Upload
dolors-taulats -
Category
Documents
-
view
3.394 -
download
2
Transcript of La derivació
![Page 1: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/1.jpg)
LA DERIVACIÓ
![Page 2: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/2.jpg)
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un radical, generalment afegint-hi afixos:
mar + -í = marí
mar + -ejar = marejar
![Page 3: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/3.jpg)
Els mots formats per derivació s’anomenen derivats.
![Page 4: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/4.jpg)
El radical (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos i les desinències:
dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori…: totes aquestes paraules, de la mateixa família lèxica, tenen en comú el radical “dorm”.
![Page 5: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/5.jpg)
Un afix és un element format per un o diversos sons que, afegit a un radical, constitueix amb aquest un mot nou.
Els afixos d’una llengua formen un conjunt fix i limitat i no se solen usar independentment del radical.
![Page 6: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/6.jpg)
Hi ha tres tipus d’afixos: prefixos, infixos i sufixos. Els prefixos s’afegeixen davant el radical; els sufixos, darrere; i els infixos, entre el radical i un sufix:
ajeure (prefix) peuot (sufix)
“emblanquinar”: em (prefix) blanqu (radical) in (infix) ar (sufix)
![Page 7: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/7.jpg)
Els sufixos formen el grup més nombrós i més productiu.
Sempre són tònics, per tant, produiran un desplaçament de l’accent del radical.
Així mateix, tenen la particularitat que poden canviar la categoria del mot primitiu:
![Page 8: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/8.jpg)
Nom derivat de verb:
enyorança (d’enyorar) enterrament (d’enterrar)…
![Page 9: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/9.jpg)
Adjectiu derivat de nom:
boirós (de boira) estiuenc (d’estiu)…
![Page 10: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/10.jpg)
Verb derivat de nom:
arrelar (de arrel)moblar (de moble)…
![Page 11: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/11.jpg)
Nom derivat d’adjectiu:
blavor (de blau)saviesa (de savi)…
![Page 12: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/12.jpg)
Adjectiu derivat de verb:
suador (de suar)xerraire (de xerrar)…
![Page 13: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/13.jpg)
No tots els radicals són exactament iguals quan funcionen sols i quan s’hi afegeixen afixos.
S’hi poden produir canvis com:
![Page 14: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/14.jpg)
Desplaçament de l’accent (i, de vegades, canvi de so):
casa / caseta…
![Page 15: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/15.jpg)
Canvi de sons:
set / assedegat drac / dragó neu / nevar boig / bogeria…
![Page 16: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/16.jpg)
Supressió de sons:
illa / illot porxo / porxada…
![Page 17: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/17.jpg)
Suma de sons:
germà / germanor gran / grandària nul / anul·lar…
![Page 18: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/18.jpg)
Modificacions ortogràfiques:
nas / nassot plaça / placer blanc / blanquinós taronja / taronger…
![Page 19: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/19.jpg)
En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que sempre és el mateix. Per exemple:
El prefix in- expressa negació: injust, indigne, inútil…
El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…
El sufix -ista serveix per fer noms de professions: dentista, modista…
El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…
El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…
![Page 20: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/20.jpg)
Un mateix matís significatiu pot ser expressat per diferents afixos:
Els sufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola… serveixen per fer diminutius: animalet, animaló, bestiola…
Els sufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina… serveixen per fer gentilicis: valenciana, lleidatà, sabadellencs, porrerenca, menorquí, barcelonines…
![Page 21: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/21.jpg)
I un mateix afix pot expressar matisos diferents:
El sufix -er /-era pot servir per fer gentilicis (brasiler, felanitxer), noms d’oficis (ferrer, cambrer), adjectius que indiquen propensió (ploraner, cridaner), etc.
![Page 22: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/22.jpg)
Els derivats regressius o noms postverbals són noms que deriven de verbs sense afixos; consisteixen en el radical nu o bé augmentat amb una -a o amb una -e:
tomb (derivat regressiu de tombar), avenç (derivat regressiu d’avençar), prec, batec, bateig, rebuig, udol, manlleu, guany, crit / crida, condemna, pesca, dubte, encontre…
![Page 23: La derivació](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022062406/5592b7971a28ab53658b4594/html5/thumbnails/23.jpg)
No hem de confondre derivació i flexió. La flexió permet expressar determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc. per mitjà de desinències afegides als radicals:
senyor / senyora / senyors / senyores
cantat / canten / cantàveu / cantis