Núm. 19Juny 2019

I també...El treball de la Fundació MAP per fer més atractives les dietes especials

La mirada de Marc Buxaderas: discapacitat i humor

L’ERESS, un espai de reflexió ètica a les entitats

La discapacitat i les especials dificultats:un sector oblidat que es reivindica

EDICIÓFundació MAPPol. Ind. Els PintorsC/ Dalí, 6-817500 Ripollwww.fundaciomap.comTwitter: @fundaciomapFacebook: fundaciomap

COORDINACIÓMarta Rudé

REDACCIÓEva CabanaCristina CasasMarta FreixedasMeritxell NardiMartí PicolaMarta RudéMarta Serratosai l’entitat: ACPAD

COL·LABORACIONSRoger BoschMarc BuxaderasMontse CamonMercè Danés i equip de cuina Fundació MAPCarles FajulaGrup ERESS Fundació MAPRaquel GuixNil HurtadoJordi JiménezPaco ParejaJoan Virosta

MAQUETACIÓI IMPRESSIÓMAIDEU S.L.Arts Gràfiqueswww.maideu.net

Dipòsit legalGI 1339-2016

EditorialNoves il·lusions, vells problemes

AltaveuTenim veu i vot. Exigim oportunitats!

El reportatgeLa problemàtica: el sector de la discapacitat,

contra les cordes

Els suports: les Unitats de Suport a l’Activitat Professional

La mirada de... Marc Buxaderas: Normalitzant la discapacitat amb humor

El MAP de propIndicadors del 2018Estudi de coneixement i valoracióEl 2n festival Inspira

De DivulgacióFer més atractives les dietes especials

La nostra propostaEl TEA a les nostres pantalles

La contraRoger Bosch: “Segur que han de venir dies molt bons encara”

La reflexióL’ERESS L’ús del whatsapp a la feina

3

35

34Sabies que...Recepta: amanida amb formatges

MUUU BEEE

32

14

12

26

25

23

28

31

4 EntrevistaEls testimonis: tenir un lloc de treball digne

ACPADEl fons solidari Joan Roquer

Un record per en Jordi

3

L’equip de la revista Capaç ha començat l’any amb novetats. A partir del 2019 aques-ta publicació passarà a tenir una periodici-tat bianual, en comptes de quadrimestral, i a ser gratuïta. Aquest fet permetrà aug-mentar la tirada d’exemplars de 350 a 500 i ampliar la difusió fent arribar la publicació a aquells centres on creiem que pot apor-tar coneixement i valor, com ara escoles, centres cívics, residències de gent gran, ad-ministració, empreses, entitats...

L’objectiu principal de la revista és la de sensibilitzar al voltant del món de la disca-pacitat i el fet de poder fer una distribució més extensa ens permetrà arribar a un pú-blic més gran i més divers, de la comarca del Ripollès i més enllà.

Encetem aquesta nova il·lusió amb un nú-mero que arrenca amb un problema que ve de lluny: les retallades i congelacions dels

serveis assistencials del sector de la disca-pacitat i de les especials dificultats. Un llast que fa una dècada que arrosseguen les en-titats sense ànim de lucre, els professionals que hi treballen i les persones ateses, que s’ha vist agreujat per la manca de suport de les administracions davant l’increment del salari mínim d’aquest 2019. Una mesura molt positiva per l’avenç social que supo-sa, però que no s’ha pensat bé a l’hora de desplegar-la en el nostre col·lectiu. I és que ha vingut de cop, sense el finançament proporcional necessari per implementar-la sense fer perillar la viabilitat d’unes entitats molt tocades financerament parlant.

És per això que el sector de la discapacitat i les especials dificultats no podia començar l’any d’una altra manera: sortint al carrer per reivindicar ser escoltat. Esperem que les respostes no arribin massa tard.

Editorial

Noves il·lusions,vells problemes

4

10 anys oblidats, 10 anys congelats, Ens fareu visibles, Salvem els CET o Salvem la Discapacitat, són alguns dels lemes que més ressò han tingut a les xarxes socials des de principis de 2019 si ens fixem en les comunicacions de l’àmbit de la discapaci-tat i, potser si féssim una anàlisi més acura-da, podríem dir que de tot el tercer sector. Les més de dues centes entitats sense ànim de lucre que atenen persones amb disca-pacitat intel·lectual i del desenvolupament i amb especials dificultats del territori cata-là han començat el 2019 amb mobilitzaci-ons per reclamar una millora del finança-ment, cridant aquests lemes i reclamant ser escoltades. La gota que ha fet vessar el vas ha estat l’increment del 22% del salari mínim inter-

professional (SMI) de cop, a 1 de gener de 2019. Tot i ser una gran notícia pel que fa a l’avenç social que suposa, la pujada s’ha hagut d’aplicar sense cap marge de plani-ficació i sense venir acompanyada de cap mesura de suport per les entitats titulars de centres especials de treball. Un gran impacte econòmic per a unes or-ganitzacions que porten deu anys de re-tallades, de congelació del finançament dels mòduls dels serveis assistencials i de sobrecàrrega de problemàtiques que no es resolen.Però, anem per pams, per entendre bé aquest infrafinançament que està posant en perill llocs de treball i la qualitat assis-tencial del col·lectiu:

El Reportatge

La problemàtica

El sector de la discapacitat, contra les cordes

5

ELS CENTRES ESPECIALS DE TREBALL I LA NORMATIVA ESTATAL

Els centres especials de treball (CET) van ser concebuts per crear entorns facilitadors d’ocupació per a persones que, per causa de les limitacions pròpies de la seva dificul-tat, no poden incorporar-se a altres entorns laborals ordinaris. Pel que fa als CET de les entitats sense ànim de lucre, com pot ser una Fundació MAP al Ripollès, una AMPANS a Manresa, una Fageda a Olot, una Associació Alba a l’Alt Urgell, un Prodis a Terrassa, un TAC-Oso-na..., estan formats en un gran percentatge per treballadors/es amb discapacitat amb especials dificultats. Això vol dir, persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental superior al 33% o discapacitat física i sensorial superior al 65%.A la Fundació MAP, per exemple, aquests treballadors/es representen el 80% de la plantilla del CET. La majoria d’ells desenvo-lupen tasques en categoria de peó, cobrant el salari mínim interprofessional.Des d’un primer moment i per possibilitar la contractació d’aquests treballadors/es, l’estat va assolir el compromís de compen-sar els dèficits de productivitat vinculats a la discapacitat. Per això va establir la me-sura de finançar el 50 % del salari mínim, a banda de la bonificació de quotes de segu-retat social.Es tracta d’una aposta per la inserció la-boral del col·lectiu que, d’aquesta mane-ra, rep un salari, paga impostos, té capacitat de consum i de poder desenvolupar el seu propi projecte de vida. I el més important, es preserva el seu dret al treball com qualsevol altra persona en edat laboral.És a dir, una inversió per part de l’estat que té un alt retorn social i econòmic.

L’INCOMPLIMENT DEL FINANÇAMENT

El finançament del salari mínim per les per-sones amb discapacitat està regulat per or-dre ministerial des del 1998. Una normativa, però, que fa anys que s’incompleix perquè el sistema de repartiment dels fons estatals va passar de fer-se en funció del número de treballadors de cada comunitat autònoma a fer-se en base a criteris generalistes, com el número d’habitants. Això s’ha traduït en un greuge per a Catalu-

El Reportatge

“Les entitats que atenen persones amb especials dificultats arrosseguen 10 anys de congelacions i reta-llades. L’increment del salari mínim de principi de 2019 sense el finançament que pertoca per part del Govern, ha fet que la situació sigui encara més greu. Perillen llocs de treball i la qualitat dels serveis”

6

nya, que té un model d’inserció sociolabo-ral de les persones amb discapacitat amb especials dificultats molt potent. Amb el 27% d’aquestes persones contractades del conjunt de l’estat, només rep el 16% dels recursos. Una manca de finançament que fins ara anava compensant la Generalitat de Cata-lunya, intentant aportar el necessari per ar-ribar a cobrir el 50% del salari mínim. Però aquest trencaclosques es va veure compro-mès per l’establiment d’un topall a la con-tractació entre 2011 i 2016, durant la crisi. Entre aquest període cada nova contracta-ció que es feia als centres especials de tre-ball, no percebia cap ajut. Això es va traduir en un cost de 12 milions d’euros a assumir per les entitats durant aquests anys. Actu-alment, ja no hi ha topalls, però la capaci-tat financera de les entitats va quedar molt tocada. A una situació ja delicada, s’hi ha afegit l’increment del salari mínim un 12% entre 2017 i 2018, més un 22% el 2019, sense que estat i Generalitat ho hagin acompanyat del finançament que pertoca de manera proporcional. No és d’estranyar que el re-sultat hagi estat devastador per moltes en-titats titulars de CET.

10.000 LLOCS DE TREBALL EN PERILL

L’Associació Empresarial d’Economia So-cial Dincat aplega 226 entitats sense afany de lucre que atenen més de 40.000 perso-nes amb discapacitat i especials dificultats,

principalment discapacitat intel·lectual, de tot Catalunya. Entitats amb centres espe-cials de treball que donen feina a 10.000 treballadors/es amb especials dificultats. Aquests són els que a mig termini veuen perillar el seu lloc de treball si no arriben els ajuts que pertoquen per part de l’Estat i de la Generalitat. I què significaria quedar-se sense lloc de treball per a aquestes persones? Principal-ment una privació del seu dret a treballar com qualsevol altra persona. La seva exclu-sió del mercat de treball seria una clara re-ducció de drets i aniria en contra dels prin-cipis de dignitat i igualtat de les persones. També significaria un major cost social, ja que aquestes persones s’avocarien en la majoria de casos en serveis assistencials amb els costos públics que això suposaria, un major cost pels familiars i la reducció de l’aportació social del col·lectiu.

LA CONGELACIÓ EN ELS SERVEIS ASSIS-TENCIALS

Les conseqüències de l’incompliment de les diferents administracions són preocu-pants per les entitats que gestionen cen-tres especials de treball, però encara ho és més si hi sumem la congelació, per part de la Generalitat, dels mòduls assistencials que permeten donar atenció diürna i resi-dencial a les persones durant els 365 dies l’any. El finançament dels serveis d’atenció al col-lectiu està congelat des de fa 10 anys, amb

El Reportatge

7

El Reportatgeretallades durant la crisi que no s’han recu-perat. Una situació insostenible que fa que durant aquest període no s’hagin pogut incrementar els salaris dels professionals d’atenció directa, que han vist com la vida s’havia encarit un 17% sense que el seu sou s’hagi mogut.Es pot arribar a donar la paradoxa que, amb el benvingut augment del salari mínim, un peó amb especials dificultats d’un centre especial de treball cobri més que l’educa-dor que després li dóna un servei d’atenció directa. Una incongruència que les admi-nistracions no haurien de permetre. La situació, doncs, ha arribat al límit i les conseqüències de tot plegat sobrepassen la capacitat de les entitats, moltes de les quals han començat a tancar els números en negatiu a final de mes. Això pot tenir un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses, els treballadors/es dels CET i les seves famílies.

QUÈ ES RECLAMA A L’ADMINISTRACIÓ I QUINA ÉS LA SEVA RESPOSTA

Per tot plegat, entitats, persones ateses, treballadors/es i famílies reclamen a través d’AEES Dincat: A la Generalitat de Catalunya:• El lideratge per trobar les solucions ur-

gents i necessàries a una problemàtica transversal i de país.

• La concreció de solucions urgents i dotar les entitats dels recursos necessaris que permetin augmentar l’ajut econòmic de l’SMI per a la contractació de les perso-nes amb especials dificultats en els CET; incrementar les tarifes de finançament dels serveis d’atenció i solucionar l’enve-lliment prematur.

• Seguretat i estabilitat en el finançament: tenir una planificació plurianual del fi-nançament i acabar amb els retards en els pagaments.

Al Govern de l’estat:• Que el sistema de repartiment dels fons

estatals per als CET es faci en funció del número de treballadors en cada comuni-tat autònoma.

• Que es reuneixi amb caràcter d’urgència la Conferència Sectorial espanyoles de Treball, prevista per l’abril passat, que ha d’aprovar l’assignació de recursos per als CET de les diferents comunitats autòno-mes per al 2019.

Ambdues administracions han escoltat les demandes i han reconegut la greu proble-màtica però cap d’elles a concretat una res-posta urgent, que és el que cal. Mentre no arribi, el sector continuarà sortint al carrer per defensar la seva supervivència.

8

El Reportatge

Els suports

Les unitats de suport a l’activitat professional

El finançament del 50% del salari mínim dels treballadors dels centres especials de treball no és l’únic suport que ve finançat per l’administració. Molts dels treballadors/es d’aquests centres, sobretot els que te-nen unes especials dificultats, reben un su-port per part d’un equip de professionals, els USAP, que fan una tasca molt impor-tant perquè el dia a dia funcioni. De nou, doncs, el recolzament de l’administració es fa imprescindible.

Anualment el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies convoca la subven-ció d’Unitats de Suport a l’Activitat Pro-fessional (USAP) per dur a terme accions d’ajustament laboral, personal i social als treballadors de centres especials de treball amb:

a) grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33% per paràlisi cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lec-tual.

b) grau de discapacitat reconegut igual o superior al 65% per malaltia física o sen-sorial.

Formada per un equip de psicòlegs i treba-lladors socials, l’USAP desenvolupa accions encaminades a què la persona amb espe-cials dificultats pugui superar els obstacles que puguin sorgir durant la incorporació, permanència i progressió en el lloc de tre-ball.

Per aconseguir-ho, l’equip USAP parteix de les característiques i les necessitats indivi-duals de cada persona. El tipus i la intensi-tat de suport que aquesta necessita depen-drà tant de la seva situació personal com social. Per això es tenen en compte tant el

seu entorn més immediat com els factors associats a la discapacitat que presenta i el cicle vital en el qual es troba.

L’eix clau resideix en considerar la persona com a protagonista del seu propi procés, partint de què:

• Cada persona és única i té diferents inte-ressos i preferències.

• Cal donar suport a la persona perquè prengui les seves pròpies decisions, im-plicant-la plenament en la planificació, l’avaluació i el desenvolupament del pro-cés.

• Motivar i estimular la capacitat de posar fites i objectius.

• Cal tenir en compte els ritmes de les per-sones i la seva capacitat d’adaptació al canvi.

• Coneixement global de la persona, faci-litant que pugui expressar les seves ne-cessitats i aspiracions més enllà del món laboral.

Si prenem com a exemple l’equip USAP de la Fundació MAP, veiem com l’integren tres psicòlegs i dos treballadors socials.

TREBALLADORS SOCIALS:Roser Martínez

Moisès Solà

PSICÒLEGS:Cristina CasasMartí Picola

Meritxell Roca

9

El ReportatgeQuè fan el seu dia a dia els USAP de la Fundació?

A la nostra entitat l’USAP s’engloba dins el Servei de Suport a la Inserció Laboral que a més de les persones que treballen al CET-MAP, també atén a persones amb discapa-citat que treballen a l’empresa ordinària o estan en procés de formació i recerca de feina.

Quan una persona amb discapacitat està en procés de recerca de feina i es dirigeix a la Fundació sol·licitant un lloc de treball, l’atén un dels psicòlegs de l’equip USAP qui en una entrevista inicial recollirà les seves dades i avaluarà el seu perfil i competènci-es professionals. A partir d’aquesta primera entrevista diagnòstica, s’orientarà i oferirà a la persona demandant d’ocupació accions (individuals i/o de formació) adreçades a millorar la seva ocupabilitat.

Quan al Centre Especial de Treball o a l’empresa ordinària hi ha un lloc de treball a cobrir, l’equip USAP presentarà els can-didats que més poden ajustar-se al perfil i els acompanyarà durant tot el procés de selecció.

Un cop la persona s’incorpora a treballar, l’equip USAP és qui farà l’acollida inicial i facilitarà la integració al nou entorn laboral

realitzant les adaptacions oportunes perquè la persona pugui desenvolupar tot el seu potencial.

La intensitat de suport dependrà de les di-ficultats i l’evolució que faci cada persona en el seu lloc de treball i es desenvolupa en accions individuals que van des del suport en l’aprenentatge de tasques i ajustaments de lloc de treball, fins a la gestió d’incidèn-cies i crisis.

“Els treballadors dels centres especials de treball amb es-pecials dificultats reben su-port per part de professio-nals de la Unitat de Suport a l’Activitat Professionals. Es coneixen com els USAPs i garanteixen el benestar so-cial, personal i laboral del treballador.”

10

L’entrevista

L’article 27 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapa-citat, aprovada l’any 2006 per les Nacions Unides, diu que els “estats reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en uns entorns laborals que siguin oberts, inclusius i acces-sibles a les persones amb discapacitat”. Moltes entitats catalanes porten més de 50 anys treballant per fer possible aquest dret

també per a les persones que més difícil ho tenen per accedir a un lloc de treball: les persones amb discapacitat i amb especials dificultats. Ara temen que els problemes amb la manca de finançament per part dels governs català i espanyol, tiri a la pape-rera aquest mig segle de lluita. Aquests són testimonis de persones que treballen al centre especial de treball de la Fundació MAP que expliquen el seu dia a dia i que se senten com qualsevol altra per-sona que té una feina:

Els testimonis

La importància de tenir unlloc de treball digne

RAQUEL GUIXTREBALLADORA DE LA BUGADERIA DEL CETMAP

Quin és el teu dia a dia?

El meu dia a dia a la feina és aixecar-me a dos quarts de vuit del matí, preparar-me les coses per anar a treballar. Arribo aquí i em poso a la bata per començar a treballar. I comencem a fer les rutines: treure renta-dores, posar assecadores, plegar... diverses feines. Llavors a les 10 sortim a esmorzar i després continuem la feina que estàvem fent o alguna altra. Vas variant.Què t’agrada més?

El que m’agrada més de la meva feina és quan et diuen bon dia pel matí. Això és el més important, que et diguin bon dia. Lla-vors la resta ja vas veient el que et va arri-bant.T’agrada treballar a la Fundació MAP?

Trobo que és un centre que està bastant bé per la comarca. A comarques petitones

com és el Ripollès és molt important tenir una gran empresa com és el MAP. Crec que fa una gran feina, no només per les perso-nes amb discapacitat sinó també per tema de droga o d’alcoholisme... Trobo que fa una bona feina perquè sinó aquestes persones, si no tinguessin aquest centre, estarien pel carrer o pels bars o vés a saber on estarien. Crec que el MAP s‘ha d’aprofitar i s’ha de conservar com és ara, com a empresa.

11

L’entrevista

JOAN VIROSTATREBALLADOR DE MAPCABLE

Quan fa que treballes al MAP?

Des dels divuit. Fa 32 anys.Què significa per tu?

Ho veig com una feina com una altra. Es treballa bé.A tu t’agrada i vols continuar treballant aquí?

Sí.En què consisteix la teva feina?:

A fer caixes de iogurts, fer cables, fer bos-ses... depèn, de tot el que toca durant el dia.Com veus la situació actual i el futur?

Tenim dret a treballar com tothom i a tenir un salari digne. El futur, si no s’arregla la si-tuació, el veig negre.

PACO PAREJATREBALLADOR DE LA SECCIÓ DE JARDINERIA

Què significa per tu treballar al MAP?

És un avantatge molt fort, dóna molta se-guretat.Què és el que t’agrada més de la teva fei-na?

Poder treballar i poder anar a la muntanya.Quin és el teu dia a dia, què fas?

Treballo aquí a jardineria, des de les 7 del matí fins a les tres. Faig tasques de jar-dineria, forestal, a la muntanya, camins, feines dels ajuntaments... M’agrada treba-llar al MAP. Coneixes la problemàtica de finançament dels CET?

Sí. Jo opino que els centres especials de tre-ball de Catalunya tenen els mateixos drets que una empresa normal, el que passa és que nosaltres necessitem una ajuda espe-cial. Abans, fa uns anys, donaven uns diners a tots els CET per tenir un futur millor del que tenim ara. Ara que passarà? Si fan re-tallades d’aquesta manera, no podrem tre-

ballar on treballem ara, als CET, i molts tan-caran perquè no tenen aquesta ajuda que dóna la Generalitat i l’Estat.

12

L’entrevista

MONTSE CAMONTREBALLADORA DEL RESTAURANT CAT CAN GUETES

Quina és la teva feina diària?

Quan entro, obro, poso pa al forn, engego la ràdio, netejo l’estufa, obro les persianes i espero que vinguin els clients. I després paro taules o si he d’ajudar a cuina, doncs ho faig.Què t’agrada més fer?

Fer de cambrera, perquè així em moc més, vaig cap aquí i cap allà. En canvi a la cuina estic quieta en un lloc, fent coses. T’agrada treballar a la Fundació MAP?

Sí m’agrada, estic molt contenta.

JORDI JIMÉNEZJARDINERIA

Quina és la teva trajectòria a la Fundació?

Fa 24 anys que estic al MAP. Primer vaig en-trar al taller d’ulleres, però després la cosa no va anar bé i abans que tanquessin ja vaig passar a jardineria.Creus que és necessari tenir una feina?

Sí. Vinc a treballar perquè la meva mare té una pensió que no està gaire bé, el meu germà també treballa i entre els tres col·la-borem a casa.

NIL HURTADOJARDINERIA

Quan fa que treballes aquí?

Fa tres anys que treballo aquí. A mi m’agra-da molt aquesta feina perquè és a l’aire lliure i s’hi està molt bé i, m’agrada molt. M’agrada moltíssim aquesta feina.Per tu és important tenir una feina?

Sí perquè tinc despeses a la meva vida. Tinc un cotxe, ajudo els meus pares econòmi-cament a casa. Jo penso que hauríem de cobrar més, per la discapacitat que tenim.

13

L’entrevista

CARLES FAJULATREBALLADOR DE LA SECCIÓ DE JARDINERIA

Quan vas entrar a treballar a la Fundació MAP?

El 2013 vaig començar fent pràctiques al CAT i després vaig demanar un canvi i em van passar a jardineria. Estic molt bé a jar-dineria. M’agrada molt.És important per tu tenir un sou cada mes i tenir un sou digne?

Sí, perquè pago una assegurança del cotxe i de vida i m’he comprat una casa i he de pagar hipoteca. M’he de guanyar la vida i si no em pugen el sou, doncs no arribaré a final de mes.

La problemàtica del sector de la discapaci-tat i les especials dificultats no només posa en perill els llocs de treball als centres es-pecials de treball sinó que també posa en perill la qualitat assistencial de les perso-nes ateses en els diversos serveis concertats amb la Generalitat i dels quals les entitats sense ànim de lucre es fan càrrec, com el Servei de Teràpia Ocupacional, les residèn-cies o les Llars Residència. Uns serveis que donen atenció els 365 dies l’any i que ocu-pen milers d’educadors/es socials, terapeu-

tes ocupacionals, psicòlegs i psicòlogues, mestres, treballadors/es socials... d’arreu de Catalunya.Quins són els efectes de la congelació de mòduls durant més de deu anys i de les retallades aplicades per la Generalitat? Ho preguntem a diferents responsables de serveis de la Fundació MAP com a exemple del que estan vivint centenars entitats d’ar-reu del territori.

Els efectes

Els efectes de les congelacions i les retallades

14

L’entrevista

VICTÒRIA MORARESPONSABLE DEL SERVEI DE TERÀPIA OCUPACIONAL

Repercussió en el servei:“La congelació dels mòduls des de fa deu anys ens ha repercutit sobretot en els re-cursos econòmics del servei. Hem hagut de restringir les millores en l’estructura i els equipaments i vigilar molt les despeses. Per sort, la Fundació MAP, a l’estar sanejada i forta, ha pogut anar donant resposta a les necessitats materials que tenim. No ha dei-xat que el servei es deteriorés per manca d’inversió.”

Professionals: “A nivell d’equip de professionals, hi hem notat molt. D’entrada vam perdre una psi-còloga a mitja jornada i vam deixar de te-nir un tècnic per poder reforçar l’atenció directa.Aquest moment de crisi ens ha obligat a ser més creatius i a buscar solucions. Per exemple, nosaltres, a diferència d’altres en-titats, hem apostat molt per la incorporació de persones amb discapacitat del centre especial de treball (CET) que ens ajuden amb la part més assistencial. Mai podran arribar a substituir un professional titulat, però sí que ens fan una bona feina en el dia a dia. Ha estat un repte i una aposta ago-sarada però amb l’ajuda dels USAP (Unitat de Suport l’Activitat Professional) i dels pro-fessionals d’atenció directa els hem format i els ajudem a desenvolupar aquest lloc de treball. Actualment tenim 4 persones i mit-ja de CET.”

Sous:“Els sous dels professionals no s’han tocat en aquests deu anys perquè la Generalitat no ha tocat el que cobrem per persona. Es-tem rebent 555 euros per persona atesa al mòdul de Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i 275 euros per persona atesa al Ser-vei Ocupacional d’Inserció (SOI). Uns diners que serveixen bàsicament per cobrir les despeses dels salaris dels professionals. Per tant, hem d’intentar de no tenir altres des-peses perquè no tenim marge ni per temes de costos de manteniment i de les instal·la-cions, ni per adequació del material.Si haguéssim d’augmentar sous, doncs, ho tindríem molt difícil. De fet, amb l’incre-

ment del salari mínim ens hem vist afec-tats pels treballadors/es que tenim del centre especial de treball. Sens dubte, ha suposat una millora per a ells, però a no-saltres, com a servei, ens ha perjudicat. De moment, aquest any ja no hem agafat cap persona substituta. Quan falta algú, ens ho repartim entre tots. Si el finançament no millora, anirem a pitjor.”

Estabilitat de l’equip: “Nosaltres encara podem dir que tenim sort perquè tenim un equip d’atenció a les persones molt estable, tot i tenir els sous congelats. Suposo que, en aquest cas, va-loren el fet de tenir uns horaris estables, la motivació i que els hi agrada la feina. Sa-bem que en altres serveis i entitats, hi ha més rotació de personal, que de seguida troba feines més ben remunerades i això repercuteix en la qualitat assistencial.”

15

ANNA PASTORETLLARS RESIDÈNCIA I SERVEI DE SUPORT A LA LLAR

Repercussió en les Llars: “La retallada en Llars l’hem notat sobretot en la limitació de les places (42). Des de fa 10 anys, no hem pogut créixer i tenir altes noves. Només han pogut entrar persones al servei quan hi ha hagut alguna baixa. Això és un problema si tenim llista d’espera en una comarca com el Ripollès, perquè les persones no tenen cap altre recurs on as-sistir. Per sort, no hem tingut llista d’espera fins ara, i és petita.Pel que fa als sous, també ho hem notat perquè porten molt temps congelats. Su-poso que aquest fet, sumat també als ho-raris del servei, ha fet que últimament hi hagi més mobilitat de persones a l’equip. També ho notem a l’hora de buscar un pro-fessional nou perquè no arriben gaires cur-rículums per poder valorar i triar”.

Repercussió en el Servei de Suport a la Llar:“En aquest servei, a excepció d’un any, sí que hi han pogut entrar persones noves. Això sí, amb les retallades es va baixar el preu que es cobrava per persona atesa, que va passar de 617,58 euros a 500 euros per persona d’un any per l’altre. O sigui que po-dem atendre la nova demanda, però amb un mòdul més baix. Això vol dir que no s’han pogut pujar sous del personal i que hem hagut de reestructurar el servei, que ja per si mateix és molt ajustat i deficitari. El que cobrem de Generalitat per persona és molt poc per tots els serveis que se li do-nen”.

L’entrevista

“Responsables de serveis assistencials de la Funda-ció MAP expliquen què els ha suposat la congelació de mòduls i les retallades per part de la Generalitat. Sous baixos, equips de treball més inestables, retallada de ser-veis i poca capacitat d’inver-sió són alguns dels efectes”.

16

PILAR FONTANRESPONSABLE DE LA RESIDÈNCIA CENTRE MONTSERRAT

Repercussió en la residència: “Abans teníem més coll. Aquí a residència sempre hem funcionat per sobre la ràtio establerta per persona, a nivell de fisiote-rapeuta, assistenta social i també d’aten-ció directa. Amb la retallada del 3,5% que vam patir, vam decidir no reduir el perso-nal perquè el nivell assistencial que tenim és molt alt. Però això va implicar que co-ses que abans fèiem sense repercutir-les a les famílies, com acompanyaments amb professional i transport a visites mèdiques o qüestions d’atenció a la persona com anar a comprar roba o fer gestions, a partir d’aleshores ho haguéssim de cobrar. Hem de mirar molt més amb lupa el què necessitem per no tenir gaire despesa. També podríem haver optat per no fer gai-res activitats, però no és la nostra opció. Aquí apostem per la qualitat. Atenem per-sones grans i joves els 365 dies l’any i cre-iem que els hi hem d’oferir més que no pas estar-se aquí tot el dia. En aquest sentit, les activitats i sortides les hem continuat fent. En aquests anys també hem hagut d’afron-tar millores molt necessàries, com la incor-poració d’ajudes tècniques, grues de sostre, millora d’espais com els lavabos, adaptació de portes... Obres que anem amortitzant des del servei però que sense el recolza-ment de la Fundació MAP a darrere no haurien estat possible.”Sous:“Estan hipercongelats des de fa 10 anys. El sou és baixíssim, sobretot si tenim en comp-te que es tracta d’una feina molt exigent, tant físicament com emocionalment... cal una actitud, una forta implicació i un taran-nà molt marcat quan treballes amb perso-nes amb tanta necessitat de suport. I aquí el sou no acompanya. Sí que anualment la Fundació MAP ha fet una aportació voluntària d’un 1% per com-pensar una mica, però no és acumulativa i el sou continua essent el mateix. L’entitat també està analitzant les polítiques retri-butives per veure si té marge per millorar l’equitat interna entre professionals de di-ferents serveis. Perquè els sous siguin més justos per a tots. Ja que Generalitat no mou fitxa, a veure si nosaltres hi podem fer algu-na cosa.”

Estabilitat de l’equip:“Els sous baixos fan que molt personal opti per passar a altres serveis, com a Llars o a Ocupacional, on el salari és una mica més bo i els horaris són més compactats, o que directament busqui altres feines. Tenim moltíssima rotació de personal. En deu anys, gairebé han passat un centenar de persones per residència. I això no és un ín-dex de qualitat.Estem d’acord en què hi ha d’haver una rotació sana perquè entri gent nova, amb formació, motivada... Però la que tenim nosaltres és massa elevada. Per la persona atesa és un greuge perquè quan ja ha aga-fat confiança amb el seu monitor/a, llavors marxa.”Copagament:“A residència ens hem vist molt afectats també pel tema del copagament. Ha supo-sat una sacsejada brutal per les famílies. La Generalitat sempre ha determinat quin tan per cent de la pensió que la persona cobra per discapacitat s’ha de destinar a finançar els serveis bàsics de residència. I un bon dia va determinar que, es cobrés la pensió que es cobrés, a la persona només li quedessin 200 euros per despeses personals. La resta, que anés per la residència.Imagina’t el que va suposar per les famílies. De cop, només els hi quedaven 200 euros per destinar a les despeses del seu familiar com roba, ulleres, temes ortopèdics, vacan-ces, lleure... Hi van haver moltes protestes i queixes i, finalment, la Generalitat va deci-dir augmentar aquests diners de butxaca a 340 euros. Això ens ha suposat una problemàtica afe-gida i molt malestar per part de les famílies, cansades i enfadades d’haver de pagar més per rebre menys serveis (per les retallades).”

L’entrevista

17

L’altaveu

“Anem a reclamar els sous perquè estan congelats”, explica en Jordi Garolera, treba-llador del CET de la Fundació MAP. “Avui anem a Barcelona a fer una manifestació amb els centres especials de treball, anem a demanar que s’apugi el finançament”, afegeix en Paco Pareja, treballador de jar-dineria.

També hi ha en Marc Palau, un dels mo-nitors de jardineria, que explica que “anem a reclamar a les administracions que ve-iem molt bé que hagin pujat el salari mí-nim interprofessional a 900 euros, però és clar, això ha d’anar acompanyat de la part proporcional al suport que rebem les enti-tats com la nostra. I aquesta puja que han fet no anava acompanyada per cap mena d’ajuda. Això acaba essent discriminatori perquè hi ha més de 10.000 llocs de treball que estan en risc ara mateix, la veritat”.

Les 130 persones de la Fundació MAP que el dia 11 d’abril van anar a Barcelona a ma-nifestar-se, sabien perfectament perquè hi anaven. Es van sumar a les més de 6.000 persones d’entitats sense ànim de lucre de tot Catalunya que, cridades per l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, van fer un recorregut a peu entre la Delegació del Govern de l’estat i els Departaments d’Economia i Treball de la Generalitat per reclamar solucions pel sector.

Des de finals de gener, les més de dues centes entitats que representa AEES Din-cat han iniciat mobilitzacions per dir prou a l’administració i reclamar compromisos de millora de finançament. Unes entitats que juntes atenen més de 40.000 perso-nes amb discapacitat i especials dificultats i en donen feina a més 10.000 a través dels respectius centres especials de treball.

Les accions havien de culminar amb la ma-nifestació multitudinària del sector del dia 11 d’abril, però la inacció de Generalitat i Es-tat va fer que 4.000 persones més es con-centressin el 21 de maig davant de la Con-selleria de Treball, Afers Social i Famílies de la Generalitat, a Barcelona. El sector espera que no s’hagi de tornar a sortir al carrer.

Aquestes mobilitzacions han estat un èxit, sobretot a les xarxes socials, on els hash-tags #10anyscongelats #10anysoblidats #SalvemelsCETs o #Ensfareuvisibles han si-gut trending topic durant moltes jornades, sobretot els dijous, el dia de la setmana es-collit per fer visible el malestar del sector.

Tenim veu i vot.Exigim oportunitats

“Des del gener de 2019, el sector de la discapacitat i les especials dificultats ha sortit diverses vegades al carrer per reclamar un fi-nançament més just. S’han fet moltes accions per les xarxes socials i dues grans manifestacions a Barcelo-na, que han aplegat més de 6.000 persones.”

18

L’entrevista

31-01-19Ens estem preparant. Ens posem les

armilles grogues

7-02-19Sortim als balcons i ens fem visibles

14-02-1945 dies sense solució.

Volem continuar sent com tu.

30-03-19Concentració Nosaltres tenim veu i vot. Exigim oportunitats, a plaça Catalunya.

11-04-19Manifestació Amb la meva feina no s’hi

juga! 10.000 llocs de treball en perill

21-05-19:Concentració davant conselleria de

Treball, Afers Socials i Famílies

EL SECTOR S’HA FET ESCOLTAR

19

L’equip de professionals que està més a prop de les persones ateses és moltes ve-gades el primer a observar i a identificar quines són aquelles coses més importants en la vida d’aquestes persones; i, per tant, es converteix en el motor del canvi a l’hora de fer propostes per millorar el seu benes-tar. És així com des de l’equip d’atenció di-recta de la residència Centre Montserrat de la Fundació MAP neix la proposta de donar a les dietes especials una altra mirada.

Moltes vegades, per les característiques de les persones que atenem, manquen les paraules a l’hora de donar-nos una opinió, però no només amb paraules ens comuni-quem. La comunicació té lloc amb una mi-rada, amb una determinada postura, amb un somriure, amb el que fem o deixem de fer... tot parla de nosaltres, només cal estar atents.

L’hora de menjar també és un acte de co-municació amb l’entorn i un moment per ser crítics i qüestionar-nos si les coses que s’han fet sempre d’una determinada ma-nera podrien ser diferents.

D’aquí sorgeix la iniciativa de voler fer més atractives les dietes especials.

Moltes vegades no donem importància al fet de poder menjar per nosaltres mateixos: tallar l’aliment, fer servir tots els coberts, po-sar-nos l’aliment a la boca, mastegar-lo, as-saborir-lo, i finalment, empassar-nos-el. Te-nim aquestes funcions tan integrades que ens sembla que sempre serà així fins que ens morim i, en canvi, quan ens anem fent grans, fàcilment alguna d’aquestes funci-ons es deteriora o es perd. Quan això passa cal buscar solucions i a vegades aquestes passen per modificar la textura de l’aliment perquè les persones puguin seguir gaudint d’un plaer tan vital com és el menjar.

Fins fa poc, els triturats, així és com famili-arment anomenem a aquests aliments de textura modificada, tenien una única fun-ció: la de nodrir o, millor dit, la de garan-tir que la persona rebés tots els nutrients necessaris per viure de manera sana. Però com tots sabem quan mengem no només busquem estar sans, alguns no busquem ni això! Busquem que ens entri pels ulls, que ens agradi, que estigui a una temperatura adequada, que ens faci passar una bona estona, fins i tot que ens transporti a la in-fància quan la cuina feia aquella olor espe-cial que el plat ens recorda. Per tant, estem d’acord que amb el menjar, a la persona se li desperten un munt de sensacions que la fan sentir viva i present. Vàrem veure doncs una oportunitat per millorar la qualitat de

De divulgació

Fer més atractives les dietes especialsL’equip d’atenció directa de la residència Centre Montserrat de la Fundació MAP ens explica el treball que està fent per millorar les dietes especials de les persones ateses

“L’equip de cuina de la Fundació MAP està fent un treball per millorar les die-tes de triturats. Després de veure altres experiències i de formar-se a la Fundació Alícia, han començat a po-sar-ho en pràctica fent plats més atractius i variats”.

20

De divulgacióvida de totes les persones que, per les raons que sigui, han de fer una dieta triturada i que probablement l’hauran de continuar fent durant tota la vida.

Per portar-ho a terme vàrem decidir visitar la cuina de la Fundació sociosanitària Sant Andreu Salut de Manresa. Ells van ser pio-ners a interessar-se a com fer més desitja-ble la dieta triturada ja que era una realitat que cada vegada tenien més persones ate-ses que necessitaven aquest tipus de dieta i que no gaudien menjant-la.

L’any 2010 aquest hospital va contactar amb la Fundació Alícia, un centre que in-vestiga productes y processos culinaris, que innova i treballa per millorar l’alimentació de les persones, amb especial atenció a les restriccions alimentàries i altres problemes de salut; que fomenta la millora dels hàbits alimentaris i que posa en valor el patrimoni alimentari i gastronòmic dels territoris. 

D’aquí en va sorgir una experiència única que es tradueix en uns plats triturats més atractius visualment, que intenten preser-var el sabor natural de l’aliment, tenint en compte les festes i les tradicions del territo-

ri; i també més equilibrats nutricionalment parlant.

El següent pas va ser rebre formació de la Fundació Alícia, situada a Sant Fruitós de Bages. Dues persones de l’equip de cuina de la residència de la Fundació MAP s’hi van formar per rebre els coneixements ne-cessaris per entomar el repte. Per altra ban-da, també vam decidir fer un anàlisi del què estem fent a casa nostra respecte a les dietes triturades:

• Calculem un augment del 25% de les persones que requereixen dieta triturada respecte a l’any 2008, a la residència de la Fundació MAP.

• El 60% de les persones que fan aquest tipus de dieta es troben a la residència de la Fundació MAP. La resta correspon a persones d’altres serveis.

• Fem un anàlisi nutricional d’un parell dels triturats que estem servint a la cuina de la residència en el moment de l’estudi. Els resultats ens diuen que nutricional-ment estem dins els paràmetres de dieta equilibrada, prenent com a referència la

Vam rebre formació a la Fundació Alícia

21

De divulgacióGuia pràctica de gastronomia triturada, que ha publicat la Fundació Alícia amb el recolzament de l’Agència de Salut Pú-blica i de la Fundació Catalunya - La Pe-drera.

• No diferenciem entre primer i segon plat, sinó que servim un únic triturat i les postres.

A partir de la formació i de l’anàlisi de la situació actual proposem un seguit de mi-llores:

• Triturar el primer plat i triturar el segon plat per separat, preservant així al mà-xim el sabor natural de l’aliment i man-tenint la tradició familiar de fer dos plats i postres.

• Millorar la presentació dels triturats per-què resultin més atractius a la vista, mit-jançant el joc amb els colors dels ali-ments, motlles que recordin formes, ús d’espesseïdors...

• Ús de vaixella bonica que realci la pre-sentació del plat.

• Mantenir les tradicions: aconseguir que les persones que fan aquest tipus de die-ta puguin gaudir dels aliments típics de les festes i tradicions catalanes, en format triturat.

Sabem que es tracta d’un repte que tot just comencem i que ens queda molt camí per fer i aprendre. Algunes de les millores ja les hem aplicat, per la seva senzillesa i baix cost, com el fet de separar els dos plats; d’altres tardarem més temps a assolir-les… El que està clar és que el primer pas ja està fet i les ganes hi són. Creiem que val la pena lluitar per fer la vida de les persones més plena, cadascú des d’allà on pot.

Equip de treball sobre dietes triturades de la residència de la Fundació MAP

Exemple de dos triturats únics, primer i segon plat, barrejats en un sol triturat

Exemples d›un primer plat triturat després d›haver posat en pràctica la formació a la Fundació Alícia. Al costat del plat triturat, el seu homòleg de plat no triturat: ous durs amb amanida i patata amb mongeta tendra.

22

En Marc Buxaderas és un jove 19 anys amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica que des de fa un temps omple teatres, centres cívics, classes i altres auditoris per fer algu-na de les seves xerrades de sensibilització sobre la discapacitat.

El monòleg Posa un discapacitat a la teva vida és el que més defineix la seva mirada: l’humor com a eina per fer encara més pe-netrant el seu missatge. A la Fundació MAP vam tenir ocasió d’escoltar-lo el 9 de maig passat en el marc d’una presentació amb l’equip de treball.

En Marc és d’Aguilar de Segarra, al costat de Manresa, i es desplaça tres cops per set-mana a la Universitat Autònoma de Barce-lona, on estudia primer de periodisme. Té una capacitat innata per l’humor: “des del 2013, amb 13 anys, a les nits de Reis em de-dicava a fer monòlegs davant de la família i diguéssim que els anava repassant a tots”. Aquesta capacitat de riure’s d’ell mateix i de fer riure els altres va fer que els seu pare l’animés a compartir aquest talent amb al-tres públics.

“El meu objectiu és lluitar per la normalit-zació de la discapacitat”. Per això insisteix

Marc BuxaderasNormalitzant la discapacitat amb humor

La mirada de…

23

La mirada de…

“En Marc Buxaderas és un jove amb tetraplègia que fa monòlegs d’humor sobre les seves vivències per sen-sibilitzar sobre la discapaci-tat”.

molt en la necessitat de canviar mirades des de les escoles i instituts. “La sensibilit-zació des de ben petits és clau”. De fet, diu que es va adonar que aquesta tasca era ne-cessària quan va fer el canvi de l’escola a l’institut, on va anar a estudiar l’ESO. “Allà vaig veure que l’entorn, la societat, no està preparada per la discapacitat. I vaig decidir que havia de fer-hi alguna cosa”.

Als 16 anys va fer la seva primera actua-ció per la Fundació Maresme al costat de l’humorista Víctor Parrado, amb qui ja han compartit escenari en alguna altra ocasió més endavant. I des d’aleshores, no ha pa-rat.

En Marc és autònom i podem dir que és un autèntic emprenedor. Va sol·licitar en-trar al programa d’emprenedoria per a jo-ves Atípics de la Generalitat de Catalunya. “Al principi no m’hi van acceptar perquè em deien que era massa jove, però quan van sentir la meva proposta van dir que sí, que podia fer-lo”. Aquest curs li va servir per estructurar la seva proposta, que consisteix a fer tres tipus de productes basats en les vivències i ocurrències pròpies: el monòleg d’humor Posa un discapacitat a la teva vida, les xerrades de sensibilització Tots som persones i xerrades de motivació per a empreses i equips.

També a través de la Generalitat, va aconse-guir una subvenció per anar a fer xerrades a centres cívics, cosa que li va servir per do-nar-se a conèixer. I així ha anat escampant el seu missatge arreu del territori, cridant l’atenció dels mitjans de comunicació on ha anat sortint de tant en tant.

La seva actitud vital i l’esperit de superació van ser reconeguts el 2018 amb el Premi

Solidaritat de l’ONCE a Catalunya i amb el premi ASPID 2019 (Associació de Paraplè-gics i Discapacitats Físics de Lleida), en la categoria de Comunicació.

No és fàcil anar amb cadira de rodes des de ben petit i tenir limitacions importants al tronc superior. Però encara és més difí-cil exposar les dificultats que això suposa al llarg de la vida en clau d’humor: la re-cerca d’una escola, la pràctica de l’esport (li agrada fer surf i anar a cavall), fer una viatge a l’estranger... són algunes de les vivències que repassa en el seu monòleg. Vivències que fan riure, però al mateix temps, reflexi-onar... i molt!

Com diu en Marc en finalitzar el seu mo-nòleg, tothom hauria de posar un discapa-citat a la seva vida!

Més informació: www.marcbuxaderas.com

24

INDICADORS D’ACTIVITAT DEL 2018

La Fundació MAP ha donat a conèixer els indicadors d’activitat del 2018, un any mar-cat per la celebració dels 50 anys de serveis a les persones amb discapacitat al Ripollès i per la posada en marxa del nou Marc es-tratègic 2018-2022.Pel que fa a l’atenció a persones, l’any 2018 el MAP en va atendre 647: 285 infants i jo-ves i 362 adults. Pel que fa a l’equip, l’organització va tancar l’any amb 307 treballadors/es en plantilla, 157 dels quals amb certificat de discapaci-tat. D’aquest últims, un 79% tenen especi-als dificultats, bàsicament discapacitat in-tel·lectual i malaltia mental. Un creixement de plantilla respecte a l’any anterior (288) que s’explica, entre d’altres, pel creixement d’algunes activitats del cen-tre especial de treball, que el 2018 ha fac-turat més de 5 milions d’euros. Una bona notícia ja que augmenta els ingressos per vendes a privats de l’entitat, que ja repre-senten un 58%, enfront del 42% d’ingres-sos públics per a la prestació dels serveis concertats a les persones. Això significa que s’han pogut fer inversi-ons per millorar la qualitat de l’atenció a les persones ateses i per augmentar la compe-titivitat del centre especial de treball i, per tant, consolidar i alhora crear nous llocs de treball adaptats a les necessitats de les per-sones. El document també recull una sèrie d’indi-

cadors d’atenció a les persones en els àm-bits de plans de suport, atenció a la sexo-afectivitat, infància, participació i inclusió a la comunitat, suport laboral, sensibilització, comunicació, qualitat, economia, mediam-bient i celebració dels 50 anys. Podeu consultar la memòria 2018 a la pàgi-na web www.fundaciomap.com

LA GENT DEL RIPOLLÈS CONEIX EL MAP? COM VALORA LA SEVA TASCA?

Aquestes dues preguntes van ser motiu d’un estudi de coneixement i valoració so-bre la Fundació MAP al Ripollès durant els mesos d’estiu de 2018. El va dur a terme un estudiant en pràctiques de Ciències Polí-tiques i de l’Administració, amb l’ajuda de persones ateses. Es van entrevistar amb enquestes a peu de carrer i on-line a 509 persones, fent un mostreig equilibrat per valls (Ribes, Cam-prodon i Baix Ripollès) i per edats. El nivell de confiança de l’enquesta és d’un 97% i compta amb un marge d’error del 5%.Els resultats més destacats van ser els se-güents: • Un 97% dels enquestats coneix l’entitat.

Un 76,6% entre bastant i molt. • Un 100% creu que fa una bona tasca.• Un 99,6% creu que és important que hi

hagi entitats que vetllin per les persones amb discapacitat, malaltia mental i en risc d’exclusió.

• Un 97,8% creu que la Fundació MAP aporta valor al Ripollès.

El MAP de prop

25

També es van recollir comentaris en pre-guntes obertes i es va animar a les perso-nes a comentar allò que no els hi agradava. Es van recollir un total de 30 observacions com la de sous massa baixos, la conversió en una empresa o a la competència des-lleial. Uns comentaris que, sens dubte, aju-daran l’entitat a explicar millor tots aquests conceptes perquè puguin ser ben entesos i no generar confusió.

EL MAP PARTICIPA EN UN PROJECTE ES-TATAL DE PREVENCIÓ D’ABUSOS I MAL-TRACTAMENTS

La Fundació ha estat una de les 30 entitats de tot l’estat espanyol escollides per parti-cipar en el projecte pilot Trabajando por el buen trato per prevenir i actuar davant de situacions de maltractament en centres amb persones amb discapacitat intel·lec-tual o del desenvolupament. Una iniciativa liderada per l’organització Plena Inclusión España en aliança amb PROTEDIS, entitat associada a la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància).L’objectiu és millorar pràctiques i mètodes de suport a les persones amb un treball que es preveu que duri uns dos anys i que comportarà canvis en la pròpia organitza-ció. Quan es finalitzi, les entitats partici-pants rebran una certificació que validarà

la tolerància zero cap a qualsevol tipus de maltractament. Hi participen tres professionals de l’entitat, que ja van fer una primera reunió amb els altres centres d’arreu de l’estat el passat 29 d’abril a Madrid.

LA FUNDACIÓ FOMENTA LA INSERCIÓ LABORAL A TRAVÉS DEL PROGRAMA SI-OAS

La Fundació MAP ha tornat a rebre el su-port del programa SIOAS (Subvencions per a la realització dels serveis Integrals d’Ori-entació, Acompanyament i Suport a la in-serció de les persones amb discapacitat o trastorns de salut mental), que ja va execu-tar en l’anterior anualitat. El programa es va iniciar el juliol de 2018 i aquest mes de juny es donarà per finalitzat. Ha comptat amb 10 persones participants. A 4 d’elles se’ls ha fet un suport al seu lloc de treball a l’empresa ordinària per tal de consolidar-lo. I les 6 restants han rebut ac-cions de formació, orientació i assessora-ment i han tingut la possibilitat de realit-zar pràctiques a l’empresa ordinària. Dues d’aquestes persones ja s’han pogut inserir al mercat ordinari. Per tal de poder executar el programa, subvencionat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb el cofinança-ment del Fons Social Europeu, la Fundació MAP ha comptat amb un ajut de 75.000 euros.

El MAP de prop

26

El 2018 la Fundació MAP va donar vida a l’Inspira Festival Inclusiu en el marc de la celebració dels 50 anys de serveis a les per-sones amb discapacitat al Ripollès, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll i del grup Txarango. Un festival pensat per fer ar-ribar i compartir els valors de la Fundació MAP al llarg de mig segle de trajectòria, oferint espectacles per a tots els públics protagonitzats per persones amb moltes capacitats. Després de la bona acollida de la primera edició, el 29 de setembre de 2018, la Fun-dació MAP decideix repetir l’experiència, amb nova data a l’horitzó, el 5 d’octubre de 2019: un festival accessible, on posar a l’abast de tothom la cultura i les arts es-cèniques i mostrar les diversitats dalt de l’escenari. L’Inspira, doncs, esdevé una cita pròpia al calendari, únic d’aquestes carac-terístiques en l’àmbit català. MISSIÓ: trencar barreres i posar la cultura, la música i les arts escèniques a l’abast de tothom, també d’aquelles persones que no poden accedir-hi a causa d’alguna di-

ficultat. Al mateix temps, donar visibilitat i normalitzar la discapacitat oferint una programació inclusiva, amb espectacles protagonitzats per persones amb capaci-tats diverses, garantint un espai accessible i una entrada amb preu reduït, destinada a finançar el propi festival. VISIÓ: esdevenir un festival inclusiu refe-rent a Catalunya amb la confluència de propostes i activitats protagonitzades per persones amb i sense discapacitat, en un espai accessible per a tothom. VALORS: igualtat, equitat, convivència, jus-tícia social, solidaritat, respecte i compro-mís.

L’EDICIÓ 2019

El dissabte 5 d’octubre ha estat la data es-collida per tornar a celebrar aquest festival ple de valors. El recinte serà el mateix, la Devesa del Pla de Ripoll; també el format, amb algunes novetats, i la capacitat, 5.000 persones. El cap de cartell d’aquest 2019 serà el grup osonenc OQUES GRASSES.

La 2a edició delfestival inclusiu INSPIRA

El MAP de prop

27

FORMAT

El format del festival serà el mateix que el de l’edició del 2018. Una programació per a tots els públics amb activitats, tallers, es-pectacles i concerts des de les 15.30 de la tarda fins a la mitjanit.Tornaran a haver-hi dos escenaris per on passaran propostes de tot tipus. Entre les xerrades i els espectacles, destaquem la presència d’un actor de la pel·lícula CAM-PEONES i l’actuació del percussionista cor-poral SANTI SERRATOSA, que presentarà una activitat preparada conjuntament amb les persones ateses de la Fundació MAP.Entre les activitats de l’escenari principal destaquem el concert d’OQUES GRASSES, que presentaran les cançons del seu últim disc Fans del sol.També s’oferiran activitats per als més pe-tits, com tallers, inflables, jocs, circ i el con-cert-espectacle del grup El POT PETIT. També es tornarà a repetir un circuit de sensibilització.

La programació completa s’anirà donant a conèixer per la web i les xarxes socials.

NOVETATS

Com a novetat i pensant en obrir el festi-val també a les persones que no tinguin l’entrada i, per tant, fer-lo accessible a més públics, hi haurà un VERMUT MUSICAL GRATUÏT, amb jocs per als més petits, des de les 12 del migdia i fins les 3 de la tarda. S’ubicarà a la zona del passeig del Pla, on hi haurà també la zona de food trucks. A par-tir de les 3 aquesta zona es tancarà i només s’hi podrà accedir amb l’entrada. També i ja dins el festival, es farà un MER-CAT SOCIAL amb mostra de productes ar-tesanals fets per entitats del tercer sector. D’altres novetats a destacar seran l’amplia-ció de les zones de menjar, de descans i la incorporació de més carpes.

VENDA D’ENTRADES

Les entrades ja estan a la venda a través de la plataforma en línia de Codetickets.com i també en dos punts de venda físics a Ri-poll: el restaurant CAT Can Guetes, gestio-nat per la Fundació MAP, i la recepció del taller de l’entitat, al polígon industrial Els Pintors. Cal consultar els horaris a la web del festival.

MÉS INFORMACIÓ

Tota la informació de la programació i del funcionament del festival es podrà seguir a través de la pàgina web www.inspirafes-tival.com i els perfils propis d’Instagram i Facebook.

“La segona edició del festival inclusiu Inspira tindrà lloc a la Devesa del Pla de Ripoll el dissabte 5 d’octubre. Una tarda-nit plena d’activitats per a tots els públics com espectacles, xerrades, tallers i concerts. El cap de cartell serà Oques Grasses”.

28

QUE ÉS?El Fons Solidari Joan Roquer neix en ho-nor a la donació que el Sr. Roquer fa a la nostra associació. L’objectiu principal del projecte és obrir una línea d’ajudes desti-nades a les persones amb diversitat funcio-nal de la comarca del Ripollès que tinguin una necessitat a la qual els serveis públics no puguin donar resposta.

A QUI VA DESTINAT?A persones amb certificat de reconeixe-ment de discapacitat igual o superior al 33% i a persones sense certificat però sus-ceptibles de tenir-lo.

QUINS SÓN ELS REQUISITS?Viure a la comarca del Ripollès i trobar-se en situació de precarietat econòmica valo-rada per un professional referent.

COM PUC SOL·LICITAR-HO?El tràmit es realitzarà a través d’un model

de sol·licitud que haurà d’omplir el professi-onal referent del servei que atén a la perso-na amb diversitat funcional que requereix de l’ajut. Aquesta sol·licitud s’ha de fer arri-bar a la nostra associació.

I DESPRÈS?Un cop entregada la sol·licitud la comissió responsable del Fons Solidari Joan Roquer es reunirà per valorar el cas i donar resposta al professional que ha realitzat la sol·licitud al més aviat possible.

L’associació ha decidit crear el projecte Fons Solidari Joan Roquer avaluant les necessi-tats que presenta el col·lectiu de persones amb diversitat funcional en l’actualitat. Tot i així ens agradaria posar especial rellevàn-cia en el principal objectiu de l’associació què és reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional i, per tant, vetllar perquè des dels ens públics s’assumeixi la cobertura de les necessitats que presenta el col·lectiu.

El fons solidari Joan RoquerDes de l’ACPAD et volem donar a conèixer els projectes que tenim entre mans aquest any 2019: la millora d’accessibilitat als espais de la comarca del Ripollès, la sensibilització de la població, la poten-ciació del lleure d’infants i adolescents amb diversitat funcional, la creació d’un espai de trobades entre familiars i el fons solidari Joan Roquer, que es va iniciar fa un any i que volem que el coneguis d’una forma més detallada.

29

Un record per en Jordi Soy

Estimat Jordi,

És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi. La teva absència ens dol i et trobarem a faltar, però guardem en el record els petits, grans moments que has aportat en la teva tasca dins l´ACPAD. Es per això que el grup de persones que en formem part no volem acomiadar-te sense abans agrair públicament la teva col·laboració i el teu esforç per aconseguir els objectius pels quals tre-balla l’associació.

Gràcies Jordi!

El teu somriure, la teva calma, el teu anar fent sense presses però amb eficà-cia, les teves ironies o bromes i els teus consells... No t’oblidarem!

30

La nostra proposta

El TEA a les nostrespantallesQuè tenen en comú el doctor Shaun Murphy, l’estudiant de batxillerat Sam Gardner i el fí-sic tèoric Sheldon Cooper?

Tots tres són personatges de ficció de sèri-es actuals i tenen Trastorn de l’Espectre Au-tista (TEA). Sèries d’èxit que giren al voltant d’aquests personatges i que ens mostren les seves dificultats diàries derivades de la seva condició. El fet que el TEA s’hagi fet lloc en aquest tipus d’espais televisius fa que molta gent hagi conegut l’autisme, s’hagi començat a sensibilitzar, i fins i tot, a sentir empatia i a canviar mirades. Tot i que no hem d’oblidar que estem davant de ficcions i d’actors que estan interpretant un paper, sí que és cert que han despertat un gran interès i estima cap a aquests personatges. Les audiències ho demostren. Les tres sèries, doncs, són una bona proposta per aproxi-mar-nos als trastorns de l’espectre autista des del sofà de casa.

The Good Doctor estrenada el setembre de 2017 pel canal nord-ameri-cà ABC, està protagonitzada per Shaun Murphy, un resident de cirur-gia de l’Hospital de San José (California) amb autisme i síndrome del savi . Una ment brillant que treu l’entrellat dels diagnòstics més difícils i que lluita per fer-se un lloc com a cirurgià malgrat les seves dificultats de comunicació i interacció social. La sèrie acaba de finalitzar la segona temporada i ja s’ha renovat per fer-ne una tercera.

The Big Bang Theory és la més veterana i popular de les tres sèries. Tot i que mai es menciona explícitament, un dels seus protagonistes, el físic teòric Sheldon Cooper, té síndrome d’Asperger, que s’engloba dins dels TEA. És el personatge que més destaca de la ficció, que relata el dia a dia d’un grup de científics que treballen a Pasadena (Califor-nia). La seva gran intel·ligència contrasta amb el poc coneixement de les relacions humanes. El personatge de Sheldon Cooper és el més extrem: metòdic, sense sentit de l’humor, no entén els sarcasmes, té un trastorn obsessiu-compulsiu que el porta a adoptar manies i cos-tums inqüestionables i té molt poc interès en les relacions socials. Es va estrenar el setembre de 2007 per la CBS i gràcies a la seva popularitat es van anar renovant temporades fins a arribar a la dotzena i última, que ha finalitzat aquest maig passat.

Atypical gira entorn a la vivència de Sam Gardner, un noi de 18 anys amb autisme que va a l’institut. En Sam és un noi intel·ligent i ha après a interactuar correctament amb els demès i a seguir els estudis en un entorn normalitzat. Però la vida d’un estudiant d’institut no és fàcil i menys quan tens alguna dificultat. En Sam té un interès obsessiu pels pingüins. Ho sap tot d’ells. I ara té un nou interès: tenir novia. El grau d’independència en les decisi-ons que va assolint en Sam al llarg de la sèrie inquieta la família, que ha d’adoptar un rol no tan protector. La sèrie es va estrenar a Netflix l’agost de 2017, se n’han emès dues temporades i aquest 2019 s’estre-narà la tercera.

“Us recomanem tres sèri-es exitoses protagonitzades per personatges amb Tras-torn de l’Espectre Autista (TEA). Una bona manera de sensibilitzar a través de la te-levisió”

31

Sabies que…Formatgeria MUUU BEEE i CAT Can Guetes

Amanida amb formatges MUUU BEEE

El restaurant CAT Can Guetes de Ripoll i la formatgeria MUUU BEEE, ambdós de la Fundació MAP, han establert més sinergia que mai. A banda de ser un punt important de venda dels formatges, el res-taurant els incorpora en alguns dels plats del seu menú de mig-dia diari i de cap de setmana. Una presència que també s’ha fet ex-tensiva a la nova carta de sopars, presentada el mes d’abril passat, que incorpora propostes amb els formatges com Flor de neu ar-rebossat, fondue, sticks, assortit, amanida, hamburgueses, biquinis amb pa de pipes i entrepans. Receptes senzilles i molt gustoses, fàcils de replicar a casa. Avui us en proposem una de ben refrescant, ara que ja tenim l’estiu aquí: una amani-da amb formatges MUUU BEEE. Una proposta que es va incloure en el re-ceptari que l’any passat van elaborar conjuntament l’equip de la Fonda Xesc de Gombrèn (una estrella Mic-helín) i el restaurant CAT Can Guetes.

Ingredients:

Mesclum d’enciams

Formatge Sotabosc MUUU BEEE

Formatge Tendre de drap MUUU BEEE

Formatge Flor de neu MUUU BEEE

Sal/Pebre i oli d’oliva

Preparació:

1. Netegeu el mesclum d’enciam.

2. Ratlleu el formatge Sotabosc i po-seu-lo sobre un paper de forn per fer el cruixent. Prepareu el forn a 180ºC i deixeu-lo escalfar durant 5 minuts. Un cop fora, poseu-lo a sobre un plat cap per avall perquè agafi la forma de bol i ho deixeu refredar.

3. Agafeu el Flor de neu i talleu-lo en tascons. Arrebosseu-lo primer amb ou i després amb pa ratllat. Fregiu-lo en una paella amb oli per obtenir les porcions arrebossa-des. Les podeu deixar reposar so-bre paper de cuina absorbent.

4. Talleu el Tendre de drap a daus.

5. Incorporeu els formatges al mes-clum d’enciam. Amaniu al vostre gust amb sal/pebre i oli i que apro-fiti!

32

La reflexió

El Centre de Documentació de Ser-veis Socials de la Generalitat de Cata-lunya, DIXIT, té registrats uns 45 espais de reflexió ètica (ERESS) constituïts en base a les recomanacions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalu-nya. Uns espais, doncs, que estan pre-sents en entitats d’arreu del territori. També al Ripollès.

L’ERESS de la Fundació MAP ha co-mençat l’any amb una renovació dels professionals de l’entitat que en formen part i amb un nou impuls. Per això vo-lem recordar-vos la seva missió.

Què és l’ERESS?L’Espai de Reflexió Ètica en Serveis d’In-tervenció Social és un equip multidis-ciplinar de professionals, de caràcter consultiu, assessor en la resolució de possibles problemes ètics que es pro-dueixen en la pràctica de la interven-

ció social. Sempre garantint la màxima confidencialitat i anonimat.

Què fa?Vetlla per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, orienta da-vant de casos o situacions que generin conflicte ètic, promou i sensibilitza en valors ètics a les persones que formen part de l’entitat, potencia la formació ètica i difon les bones pràctiques pro-fessionals elaborant o revisant protocols i recomanacions.

A qui es dirigeix?A professionals, persones ateses, fami-liars, tutors i/o persones significatives, persones voluntàries i òrgans directius.

Com hi puc contactar?A través del correu electrònic eress.eti-ca@fundaciomap.com

Un espai de reflexió a la Fundació Map

El grup de l’ERESS formant-se amb l’experta en ètica de la UVic Ester Busquets

33

La reflexió

QUI VOL ESTAR CONNECTAT?

Un dels objectius de l’ERESS és pro-moure la reflexió, no només en el sí de la Fundació MAP sinó també en el seu entorn. Per això la revista Capaç fa d’al-taveu a alguns d’aquests pensaments. Aquí teniu el darrer, que reflexiona so-bre l’ús del WhatsApp a la feina.

“Després d´un temps de silenci, que ha servit per situar-nos, el grup ERESS, re-novat de fa poc, tornem amb força per posar sobre la taula una eina molt actu-al que utilitzem en el nostre dia a dia i que també hem incorporat en el nostre àmbit laboral perquè facilita la comuni-cació entre nosaltres i ens permet estar connectats en tot moment. I aquesta interconnexió pren un valor incalcula-ble quan parlem de serveis on s´ofereix atenció les 24 hores del dia, on sempre hi ha algú que pot tenir unes necessi-tats a les quals s´ha de donar resposta el més aviat possible perquè les perso-nes són la nostra prioritat.Segurament molts ja haureu endevinat de quina eina estem parlant, però per si de cas en quedés el més petit dubte, aquesta vegada us convidem a reflexi-onar sobre el WhatsApp i el seu ús en l´àmbit laboral.És doncs molt útil poder comunicar-te amb algú en concret en el moment que ho necessites, sabent que el missatge

enviat es rebrà gairebé en el mateix instant i que, implícitament, exigirà una resposta per part de les persones que el reben de forma ràpida. Ara bé, hem pensat què implica estar connectat les 24hores del dia a la feina?Vol dir que la nostra feina no acaba quan finalitza el nostre horari laboral perquè en qualsevol moment podem rebre missatges on se´ns demana, pot-

ser no directament, però sí de forma subliminal que fe-licitem un company de fei-na, que fem un comentari sobre una fotografia d´unes vacances a la platja o que simplement estiguem infor-mats d´un canvi en el nostre torn de treball.Per altra banda, la majoria de les vegades, quan cli-quem la fletxa verda d´en-viar no som prou conscients que aquell missatge pren una vida nova, lluny del nos-tre control i que, per tant,

pot viatjar fins als llocs més inesperats.Finalment, tot el que enviem passa pel nostre ull crític que no sempre ho és prou. Així, ens trobem amb fotografies de persones que no han resultat mas-sa afavorides i que potser si poguessin opinar ens dirien que ens les mengem amb patates! O fins i tot, vídeos de parts anatòmiques del cos amb alguna feri-da, dirigides això sí, a altres companys que veuran com es fa una cura sense que hagin de variar la seva rutina diària.Ja ho veieu, la cara i la creu d´una eina que ja hem introduït de forma habitu-al en el nostre dia a dia laboral i que a base d´utilitzar-la ens comença a plan-tejar molts interrogants de caire ètic que potser estaria bé regular, perquè també és veritat que cada servei té les seves particularitats i la seva forma d´or-ganitzar-se però poder trobar un espai de reflexió conjunta podria ser un bon començament.Us animem a dir-hi la vostra: volem es-tar sempre connectats?”

34

FORMATGES ELABORATS AMB LLETCRUA DE VACA DEL RIPOLLÈS

un projecte social deJoan Miró, 1P.I Els Pintors17500 RipollGirona

T 972 70 31 04M 650 04 05 72info@muuubeee.comwww.muuubeee.com

35

De quin humor et lleves?Sóc poc estable amb aquest sentit... Vaig a millor de dilluns a divendres.Per esmorzar, dolç o salat?Salat! Tot i que els esmorzars especials són barreja de dolç i salat.Quin ha estat el millor dia de la teva vida? De moment no em quedo amb un dia en concret, segur que han de venir dies molt bons encara.Una pel·lícula: Robbin Hood Príncep dels Lladres del 1991 amb Kevin Costner.Un llibre: Operació Urnes de Laia Vicens Estaran y Xavier Tedó Gratacós.Una cançó: Fix You de Coldplay.A quin lloc t’agradaria anar?No en tinc cap de concret, però fa temps que em volta fer alguna ruta amb furgo per Europa.El teu plat preferit? El Sushi.Una beguda: ratafia.La teva millor qualitat: sóc amic dels meus amics. Implicació.El teu pitjor defecte: desconnectar quan

una cosa no m’interessa prou.Platja o muntanya? Muntanya sempre, platja quan tinc vacances.Un color: el vermell. Una mania: el volum de la televisió o de la ràdio sempre ha de ser parell.Un hobby: socialitzar-me.Què t’agradaria canviar? Segurament moltes coses que em fan en-rabiar a diari, però començaria per petits canvis dins del meu entorn més proper.Un desig: viure republicanament. Un programa de TV: Caiga quien caiga (CQC).Què et treu de polleguera? La impuntua-litat.Què et fa plorar? Uix.. moltes coses, sóc molt emocional.Una paraula que t’agradi: llibertat.Creus amb Déu? Amb algun o altre sí.En una illa deserta t’hi enduries… Els meus amics i la família.

La contra

Roger Bosch: “Segur que han de venir dies molt bons encara”

En Roger Bosch treballa al Centre Especial de Treball (CET) de la Fundació MAP des de fa 15 anys. Va entrar a treballar com a monitor a la secció de manipulats industri-als. Des de l’any 2011 en va passar a ser el responsable. En aquest període la secció, que és la que compta amb més treballadors/es del CET, s’ha especialitzat en cable-jats elèctrics i ha passat a anomenar-se Mapcable.

www.inspirafestival.com

amb

Dissabte, 5 d'octubre de 2019

espectacles inclusius, xerrades, zona infantil, tallers, vermutmusical, circuit de sensibilització, mercat social, food trucks...

i molts, molts valors!

i també

La Devesa del Pla, Ripoll

CAMPEONES

SANTI SERRATOSAEL POT PETIT

OQUES GRASSES