la fageda

La Fageda. Memòria de sostenibilitat

Página 0

LA FAGEDA. MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT

31/12/2010 La Fageda, SCCL · Fundació Sentit · Fundació de Serveis Assistencials de la Garrotxa

Des de fa 28 anys, La Fageda ha creat un projecte empresarial per oferir un

treball digne a les persones de la Garrotxa que presenten discapacitat

intel·lectual o malaltia mental crònica. A força d’anys i amb l’ajuda de molts, s’ha

consolidat un projecte econòmicament viable, respectuós amb les persones, amb

els animals i amb l’entorn, amb una marca pròpia que omple d’orgull i suposa

una aportació d’autoestima per als prop de 300 treballadors de la cooperativa.

Gràcies a aquesta marca La Fageda ha agafat molta notorietat, especialment a

Catalunya on ha esdevingut el tercer fabricant de iogurt.


Página 1

La Fageda. Memòria de sostenibilitat L A F A G E D A , S C C L · F U N D A C I Ó S E N T I T · F U N D A C I Ó D E S E R V E I S A S S I S T E N C I A L S D E L A G A R R O T X A

1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ

1.1. Declaració de la Direcció

Després de prop de 30 anys treballant i amb l’ajuda de molts, La Fageda s’ha consolidat com un

projecte econòmicament viable, respectuós amb les persones, amb els animals i amb el medi ambient,

acompanyat d’una marca pròpia que omple d’orgull i suposa una aportació d’autoestima a les 280

persones que treballen o estan ocupades a la cooperativa, la majoria de les quals presenta

discapacitat psíquica o malaltia mental severa.

El projecte de La Fageda pivota naturalment sobre els tres eixos social, mediambiental i econòmic que

conformen una memòria de sostenibilitat. Per la seva mateixa raó de ser, La Fageda ha apostat i

aposta per la responsabilitat social corporativa (RSC).

Car no estem parlant d’un projecte purament econòmic o empresarial. L’objectiu és social. Ara bé, com

més èxit tingui l’empresa, millor s’acompleixen els seus propòsits assistencials. L’origen de La Fageda i

el seu desenvolupament l’han portat a treballar profundament arrelats al seu entorn social i natural.

Des d’un bon començament La Fageda treballa per a un col·lectiu amb risc d’exclusió. El seu àmbit

d’actuació està circumscrit territorialment a la comarca de la Garrotxa i la seva activitat principal es

desenvolupa en el sector primari. L’emplaçament dins la reserva natural de la fageda d’en Jordà, al

bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fa de la sostenibilitat una exigència

connatural del projecte.

Pel que fa a l’àmbit econòmic, La Fageda, que va començar essent un indret “on la gent amb

problemes va a passar l’estona”, ha esdevingut una empresa emblemàtica a la Garrotxa, amb una

incidència econòmica i d’ocupació considerables. La seva marca dignifica i enriqueix el sector

agropecuari a Catalunya.

Per últim, la íntima imbricació dels aspectes socials, mediambientals i econòmics ens aconsella tractar

en una mateixa memòria l’activitat de les dues fundacions que configuren, junt amb la cooperativa, tot

el “projecte Fageda”, com l’anomenem. Es tracta de dues entitats d’interès públic: la Fundació de

Serveis Assistencials de la Garrotxa que s’ocupa de les activitats assistencials i de l’allotjament del

treballadors, i la Fundació Sentit que presta els serveis centrals a totes tres societats, al mateix temps

que té una funció de custodia del patrimoni.


Página 2

1.2. Descripció dels principals impactes, riscs i opor tunitats

Oportunitats Amenaces

En general

» Desenvolupament de noves activitats (altres productes i serveis).

» Ampliar i explotar la nostra notorietat de marca i social amb aliances a tots els àmbits de La Fageda (grans superfícies, Ajuntaments, etc.).

» Expandir La Fageda com a model d’empresa social.

» Integració en el territori: la dimensió de la comarca afavoreix les relacions més personals i això té una incidència directa sobre el projecte La Fageda.

» La crisi fa que baixi el consum.

» Pèrdua de la cultura / el valor de l’esforç.

» Dependència de la voluntat política.

Assistencial

» Arribar a més col·lectius amb risc d’exclusió.

» Aprofitar l’oferta de més serveis subvencionats. Per exemple, oci (cine, viatges, excursions, etc.).

» Com a sector ens estem agrupant, la qual cosa ens donarà més força davant de l’Administració, etc. Tindrem una única veu.

» La crisi fa que les Administracions Públiques no puguin donar resposta a les demandes del sector. No es materialitzen les lleis. Les AAPP no tenen diners per pagar el que prometen / el que deuen / el que estableix la llei.

» Entrada d’entitats amb ànim de lucre (ETTs...).

» Falta de conscienciació social de la malaltia mental.

Làctics

» Potenciar canals alternatius fora del mercat minorista (HORECA i comptats).

» Aprofitar l’estructura de distribució: arribar a clients més petits.

» Nous productes làctics (gelats, formatges, etc.).

» Aprofitar l’afluència de visites (35.000 visites/any) per a fidelitzar als nostres clients i fer difusió dels nostres productes.

» El nostre segment de consumidors és molt atractiu (poder adquisitiu, fidelitat, etc.).

» Expansió a nous mercats de parla catalana.

» Incrementar vendes en clients (comptes) actuals.

» Incrementar vendes en zones amb baixa presència.

» Alt poder de la gran distribució / supermercats (concentració del canal i dels competidors).

» Crisi: cóm reaccionaran les grans marques?

» Que baixin les comandes per la crisi. Pèrdua de clients.

» Quota de mercat petita.

» Categories de producte principals de LF mostren clars signes de maduresa i preus a la baixa.

» Creixement de las MDD’s.

» La competència és tot producte que ocupa un lineal de fred.

» Auge dels “discounts”.

Granja

» Possibilitat de tenir una segona granja. » Desaparició de la Quota lletera i liberalització del mercat.

Jardineria

» Aprofitant la bona relació que hi ha amb els Ajuntaments, ampliar amb nous serveis: neteja i manteniment de mobiliari urbà i neteja forestal.

» Canvis polítics.

» La construcció d’obra nova es redueix dràsticament.

» Entrada de nous possibles competidors (col·lectius en risc d’exclusió).

Manualitats (“Dit i fet”)

» Expandir la idea dels obsequis del Banc de Sang a altres col·lectius.

» Vist el nostre èxit, altres CET poden entrar en aquest mercat.


Página 3

1.3. Nom de l’organització i dades bàsiques

La Fageda, Societat Cooperativa Catalana Limitada

Els Casals, s/n

17811 SANTA PAU (Girona)

T. 972 68 1010

F. 972 68 1008

Telèfon d’atenció al visitant: 902 118 150

[email protected]

http://www.fageda.com/

NIF: F17063629

Data de creació: 1982 a Olot

Fundació privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa

Els Casals, s/n


T. 972 68 1010

F. 972 68 1008

NIF: G17535055

Data de creació: 1997 per la cooperativa

Fundació privada Sentit

Els Casals, s/n


T. 972 68 1010

F. 972 68 1008

NIF: G17808247

Data de creació: 2004 per la cooperativa

mailto:[email protected]?subject=CONTACTE



Página 4

1.4. Principals activitats, productes i/o serveis i variacions

significatives respecte anys anteriors

La Fageda va néixer a Olot el 1982 amb l’objectiu d’integrar el col·lectiu de malalts mentals de la

comarca de la Garrotxa al món laboral i a la societat.

Està comunament acceptat que el desenvolupament d’una activitat laboral és quelcom fonamental en

la vida de qualsevol persona. Per aquesta raó La Fageda posa en marxa un projecte empresarial

que té com objectiu donar una feina remunerada a les persones amb discapacitat intel·lectual o

trastorns mentals severs. Es tracta de fer quelcom fora de l’àmbit institucionalitzat per tal d’aconseguir

que aquest col·lectiu també gaudeixi del dret constitucional a disposar d’un lloc de treball digne.

La Fageda, SCCL desenvolupa les activitats productives (làctics, granja, viver, jardineria, taller de

manualitats), mentre que les activitats assistencials (Teràpia Ocupacional, habitatge, esplai i inserció

laboral) estan assignades a la Fundació Serveis Assistencials de la Garrotxa.

ACTIVITATS PRODUCTIVES

JARDINERIA

Aquesta secció s’encarrega d’enjardinar i fer el manteniment de zones públiques i privades de la

comarca de la Garrotxa, inclòs el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Són clients seus

els ajuntaments de Besalú, Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca, Santa Pau, la

Vall d’en Bas i les Planes d’Hostoles. Aquesta secció està formada per un grup de 30 treballadors

amb discapacitat psíquica i/o trastorns mentals, un tècnic especialista en jardineria i 4 monitors.

VIVER I HORTICULTURA

Des de l’any 1987, La Fageda disposava d’un viver de producció de planta autòctona utilitzada en

projectes de restauració del paisatge i reforestació, que es comercialitzava per tot l’Estat espanyol.

Ara bé, després d’una evolució negativa els últims anys com a conseqüència dels canvis en la política

de reforestació i el clima, hem decidit reorientar l’activitat cap a projectes d’horticultura.

TALLER D’ARTESANIA “DIT I FET”

La nova activitat “Dit i fet” es basa en l’elaboració d’objectes de regal per a empreses o articles

manufacturats d’alta qualitat per a la seva distribució comercial. La secció està integrada per 24

treballadors amb discapacitat psíquica i/o trastorns mentals, un encarregat i dos monitors.

EXPLOTACIÓ RAMADERA DE VAQUES LLETERES

Consisteix en la cura de 518 caps de bestiar, 210 dels quals són vaques adultes per a la producció

de llet i la resta són vedelles joves per a reposició o vaques en situació no productiva. La producció

anual actual està situada al voltant dels 2.000.000 de litres, que es destinen a l’elaboració de iogurts

i postres làctiques. La granja, catalogada com a explotació agrària prioritària pel Ministerio de

Agricultura, Pesca y Alimentación, està atesa per 6 treballadors, un capatàs agrícola i tres monitors.

PLANTA D’ELABORACIÓ DE PRODUCTES LÀCTICS

Té com a objectiu la producció de iogurts i postres làctiques d’alta qualitat, a partir de la llet

obtinguda en la pròpia granja. La producció actual consisteix en:

39.979.247 vasos anuals en un total de 18 referències (sense comptar el canal HORECA): iogurt

natural, ensucrat, desnatat, bífidus, cremosos, gust de llimona, maduixa i plàtan, flam i cremes de


Página 5

vainilla i de xocolata. Tots aquests productes han estat elaborats únicament amb extractes naturals

de fruita i sense cap tipus de colorant ni conservant.

94.070 Kg. anuals de iogurt en envàs industrial.

376.935 ampolles cada any de iogurt líquid, en tres varietats d’ensucrat, maduixa i llimona.

Les instal·lacions de què disposa estan equipades amb avançada tecnologia, i la planta està

homologada per la Unió Europea des del seu inici. Aquesta activitat està integrada per 52

treballadors, una biologia, una tècnica en indústries agroalimentàries, personal de producció i

expedició i departament comercial. Compte, a més a més, amb el suport del personal dels serveis

centrals i del departament assistencial.

PLANTA D’ELABORACIÓ DE GELATS

Durant el primer trimestre de 2010 s’ha posat en marxa una nova activitat: l’elaboració de gelats a

partir de llet de la pròpia granja de La Fageda. La producció està situada al voltant de 50.000

unitats, envasades amb vasos de 500 ml, que es distribueixen a través de les cadenes comercials.

Actualment la plantilla està formada per 11 persones, 8 treballadors amb discapacitat i 3

professionals.

SERVEI D’ATENCIÓ ALS VISITANTS

Visites guiades de les instal·lacions ramaderes i de fabricació de iogurts i postres lactis. Durant l’any

s’han atès 40.965 visitants, dels quals 48% són famílies, 32% centres educatius i 20% altres col·lectius.

ELABORACIÓ D’OBSEQUIS A LA SECCIÓ “DIT I FET”

Disseny i confecció de 334.560 regals personalitzats per al Banc de Sang i Teixits de Catalunya, com

a obsequi per als donants de sang.

ACTIVITATS ASSISTENCIALS

SERVEI DE TERÀPIA OCUPACIONAL (STO)

Acull aquelles persones amb una discapacitat psíquica greu i/o trastorns mentals severs que, per les

seves dificultats, no tenen una capacitat productiva suficient. Es realitzen activitats d’ajustament

personal i social (estimulació cognitiva, psicomotricitat, expressió corporal, etc.) mitjançant l’aplicació

de programes individuals. Els usuaris de STO també poden participar en alguns processos productius,

però amb una finalitat terapèutica i pedagògica. El servei està integrat per un equip de 8

professionals (psicopedagoga, assistenta social, educadores) que donen assistència a un grup de 43

persones.

SERVEI DE LLAR RESIDÈNCIA

Té com a finalitat oferir un habitatge al col·lectiu de persones discapacitades de la comarca de la

Garrotxa que no tenen família o, si la tenen, aquesta no se’n pot fer càrrec. Es té en compte l’atenció

integral dels seus 35 usuaris, des dels aspectes relacionals i d’integració en la comunitat, hàbits i oci,

fins als higiènicosanitaris. El servei funciona permanentment al llarg de l’any. Tots els serveis compten

amb un equip de professionals format per psicòlegs, assistent social, educadores, monitores i

zeladores.

SERVEI DE SUPORT A L ’AUTONOMIA A LA PRÒP IA LLAR


Página 6

Consisteix en oferir un suport personal a persones que viuen a la seva pròpia casa, en les activitats de

la vida diària, amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament i autonomia. Actualment s’atenen

a 13 persones.

SERVEI D’INTEGRACIÓ A LA COMUNITAT

Aquest servei consisteix en oferir una atenció integral a aquelles persones de la comarca de la

Garrotxa que presenten una discapacitat psíquica i/o malaltia mental crònica per tal d’afavorir la

seva integració a nivell laboral i social. Durant l’any 2010 ha inserit 17 persones a l’empresa

ordinària. Des de la seva creació el 2008 atén 50 persones, de les quals 24 han trobat feina.

ACTIVITAT D’OCI I TEMPS LLIURE

Ofereix activitats lúdiques a persones de la comarca que presenten alguna discapacitat, amb

l’objectiu d’aconseguir la seva integració social, ja sigui a través d’accions individuals o col·lectives,

participant de les activitats que ofereix la societat. Funciona els caps de setmana, festius i durant el

període estival de vacances, en un local situat al centre de la població d’Olot.

1.5. Organigrama de l’organització

President

Director General

Director producció

Jardineria

Dit i Fet - Viver

Granja

Fàbrica de Làctics

Fàbrica de Gelats

Director Finances

Director Comercial

Director Comunicació

Servei d’Atenció Visitant

Directora Àrea de les Persones

Direcció Tècnica Assistencial

STO / SOI i Club Social

Llar-Residència i SSAPLL

SIC

USAP

Àrea de Lleure

Cuina i Transport

Director Gestió Laboral


Página 7

1.6. Seu fiscal i centres de treball

La seu de La Fageda, SCCL, de la Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa i de la

Fundació Sentit és a Mas Els Casals, s/n, a Santa Pau (Girona). La Fageda ocupa una finca de 15 ha.

ubicada al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al terme municipal de

Santa Pau (Girona).

Per a l’activitat de jardineria, la cooperativa té llogada una nau al polígon c. Honorat Vilamanya, 5-

7, d’Olot. Així mateix la Fundació SAG té una residència en propietat al c. Hospici, 9, 2n d’Olot, per

als seus treballadors, el dret d’ús indefinit d’un immoble al Pla de Dalt d’Olot com a habitatge per a

24 dels seus treballadors i dos pisos més llogats a Olot (c. Hospici, 14) igualment com a llar

residència. Finalment, la cooperativa ha llogat una nau a Badalona (c. Pintor Roig i Soler, 12, Pol. Ind.

Bonavista) per fer-hi la producció de gelats de llet, activitat iniciada aquest any 2010.

1.7. Nombre de països on opera l’organització

La Fageda només ven i opera en el mercat català. Això no treu que alguns dels nostres distribuïdors

hagin col·locat els nostres productes a botigues de Menorca, Mallorca i Andorra.

1.8. Propietat i forma jurídica

El projecte de La Fageda es va iniciar al voltant de la figura jurídica de Cooperativa de treball. Amb

els anys, i a mesura que el projecte s’ha anat desenvolupant i prenent complexitat, s’han creat dues

fundacions per millorar-ne la gestió global. Avui, La Fageda està composta per tres entitats jurídiques

independents que comparteixen seu social i president. Estan governades pels respectius òrgans

societaris, però gestionades per un únic director general i comitè de direcció. Cada entitat respon a

unes funcions i necessitats diferents, relacionant-se entre sí a través de convenis i operant com una sola

organització.

La Cooperativa no participa de forma significativa en cap altra companyia, ni té relació amb entitats

amb les quals es pugui establir una relació de grup o associada d’acord amb els requisits establerts a

l’art. 42 del Codi de Comerç i a les Normes 13a i 15a de la Tercera Part del Real Decret

1514/2007 d’aprovació del Pla General de Comptabilitat. Per la qual cosa no està obligada a

formular els seus comptes anuals consolidats. Dit això, es consideren com entitats vinculades la

Fundació Privada Sentit, la Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa i l’empresa

mercantil Nuevos Sistemas de Cultivo, S.L. Aquesta última societat pertany al 100% a la Fundació

Sentit. Està dedicada a la comercialització de safates per a planter forestal i té una activitat reduïda

donada la conjuntura actual del mercat del viver.

Actualment 270 persones treballen o estan ateses a La Fageda.

Les 3 entitats jurídiques:


Página 8

La Fageda, SCCL

La Fageda Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL) és una entitat privada, sense ànim de

lucre, creada a l’any 1982, que té com a finalitat la integració sociolaboral en l’àmbit de la comarca

de la Garrotxa, província de Girona, de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual o

trastorns mentals severs.

Es tracta d’una cooperativa de treball associat, amb socis consumidors, que actua en l’àmbit de la

iniciativa social i està formada per un total de 227 socis, entre els quals hi figuren:

els treballadors de la cooperativa,

els treballadors de les diferents entitats que presten serveis a la cooperativa: Fundació

Privada de Serveis Assistencials de La Garrotxa i Fundació Privada Sentit,

els usuaris del Servei Ocupacional i les seves famílies.

La Fageda, SCCL està inscrita al Registre de Societats Cooperatives de la Generalitat de Catalunya,

núm. 1384. A nivell administratiu, La Fageda, SCCL està inscrita en el Registre de Centres Especials de

Treball amb el número T00044 i gaudeix per tant dels avantatges fiscals i socials que contempla la

“Llei d’integració social dels minusvàlids” (LISMI) de 7 d’abril del 1982.

El Consell Rector de la cooperativa està format per Cristóbal Colón (president), Carme Jordà

(secretària), Enrique Núñez de Arenas, Josep Masó, Miquel Vilanova, Antonio López i Ramon Silvestre

(vocals). Un cop l’any es reuneix l’Assemblea General de socis.

Fundació Privada de Serveis Assistencials de la Garrotxa (FPSAG)

La FPSAG fou creada l’any 1997 amb l’objectiu de gestionar i desenvolupar els serveis assistencials i

atendre les necessitats psicosocials de les persones integrades en el projecte de La Fageda. Tanmateix

és titular de les llars residència per als seus treballadors. Un patronat governa i dirigeix la FPSAG.

Per voluntat de la mateixa assemblea general de socis, els patrons de la Fundació SAG són els

mateixos consellers de la cooperativa. Es troba inscrita al registre de Fundacions (Generalitat de

Catalunya), núm. 1194.

Fundació Privada Sentit

La Fundació Sentit fou creada l’any 2004, i s’encarrega d’oferir aquells serveis necessaris per

garantir que la Cooperativa i la FPSAG puguin desenvolupar el seu objectiu. Són serveis a nivell

financer, comercial, comunicatiu, administratiu, legal i de gestió global. Tanmateix és titular dels bens

immobles i de la marca de la cooperativa, garantint que aquest patrimoni sigui destinat en tot moment


Página 9

a la seva finalitat social. Està inscrita amb el núm. 2032 del Registre de Fundacions de la Generalitat

de Catalunya.

Tots els treballadors dels serveis centrals (oficines, atenció al visitant...) pertanyen a la Fundació Sentit.

Com en el cas anterior, la Fundació Sentit està governada per un patronat, ajudat per un comitè

assessor. El patronat de la Fundació està format per Cristóbal Colón, Carme Jordà, Manel Faus, Joan

Boix, Lluís Font, Josep M. Bonmatí, José A. Segarra i José Carlos Eiriz.

1.9. Mercats on opera l’organització

Actualment els productes lactis, que representen el 85 % de la facturació de la cooperativa, se

serveixen a 1.200 punts de venda de tot Catalunya. Les principals cadenes de supermercats que els

subministren són: Carrefour, El Corte Inglés, Hipercor, Caprabo, Consum, Alcampo, Condis, Eroski, Bon

Preu, Supsa (Plus), Mercadona, Sorli Discau, Miquel Alimentació, etc. A més a més, es comercialitzen a

hospitals, escoles, administracions públiques, residències d’avis i altres equipaments socials.

1.10. Dimensions de l’organització: estructura, gent que hi ha al

grup i el volum de negoci de l’en titat desglossat per activitats

Principals magnituds 31.12.2009 31.12.2010

Nombre total de treballadors i persones assistides 270 276

Persones amb certificat de discapacitat 170 160

Persones ateses als serveis residencials 60 60

Atur a la Garrotxa del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual 0% 0%

Facturació en euros 9.773.286 10.750.970 (*)

Evolució respecte de l’exercici anterior + 4,1% +10%

Unitats (vasos de iogurt) produïdes a l’any 36.000.000 40.000.000

Caps de bestiar (granja de vaques lleteres) 500 518

Inversió en euros 840.607 816.000

Llocs de treball creats durant l’exercici 23 8

Persones inserides a altres empreses de la comarca 20 17

(*) Facturació segons seccions euros %

Làctics 9.182.374 85

Jardineria 644.887 6

Dit i Fet 305.540 3

Ramaderia 53.509 0

SAV 161.967 2

Gelats 222.572 2

Menjador i transport 162.188 2

Viver 17.935 0


Página 10

Balanç i Compte d’explotació de La Fageda, SCCL


Página 11


Página 12

Balanç i Compte d’explotació de Fundació de Serveis Assistencials de la Garrotxa


Página 13


Página 14

Balanç i Compte d’explotació de la Fundació Sentit


Página 15


Página 16

1.11. Canvis significatius produïts durant el 2010

El març de 2010 ha començat la comercialització de “gelats de llet de La Fageda” en 5 diferents

varietats: “iogurt de granja”, “xocolata amb trossets de xocolata”, “vainilla amb nous de

macadàmia”, “iogurt amb fruita del bosc” i “nata amb maduixes”. S’ha tancat un acord de distribució

amb Caprabo, de manera que els nous gelats es puguin comprar a les seves 265 botigues del territori

català. En el primer any s’han produït entorn les 60.000 terrines. Per tal de garantir la qualitat de les

matèries primeres, tant la llet, com el iogurt i la nata, provenen de la granja de la cooperativa a

Santa Pau.

Davant la crisi persistent del mercat de viver forestal, s’està iniciant una nova activitat d’horticultura

amb varietats locals, tant d’estiu com d’hivern. D’aquesta manera, els prop de 30 treballadors de

l’antiga secció de viver, podran seguir amb una feina que té les mateixes qualitats terapèutiques però

amb més possibilitat de sortida al mercat.

S’ha iniciat el projecte de la web 2.0, amb l’elaboració d’una nova plana web i la contractació a

mitja jornada d’una persona que haurà de crear i monitoritzar les diferents xarxes socials de La

Fageda.

La Fundació Privada Sentit ha adquirit el 100% de les accions de Nuevos Sistemas de Cultivo,

empresa mercantil dedicada a la comercialització de safates per a planter forestal.

1.12. Premis i reconeixements

Durant el 2010 La Fageda ha rebut els següents premis o reconeixements:

Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.

Premi Mestres 68 copatrocinat per l’UdG, la Diputació de Girona, Associació de Mestres Rosa

Sensat i Conselleria d’Educació.

Premi d’ètica de l’Editorial Proteus a la iniciativa empresarial.

La revista “Frisona Española” publica el seu rànquing anual de granges de vaca frisona i situa a la

granja de La Fageda a la primera posició a Catalunya pel que fa a l’Índex de Mèrit Genètic

Total entre les explotacions de més de 200 caps de bestiar, essent la segona a tot l’Estat.

El rànquing “Merco Personas” (Monitor Empresarial de Reputación Corporativa) de 2010 situa La

Fageda entre les 100 millors empreses per a treballar a Espanya, concretament a la posició 83.

Tanmateix La Fageda es troba entre les 100 empreses espanyoles amb millor reputació

corporativa (lloc 69).

Durant el 2010, la Escuela de organización industrial (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio)

publica el cas de La Fageda en “Sectores de la nueva economía 20+20”. La Fageda també es troba

entre els casos estudiats a “Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales”.

Instituto de innovación social (ESADE, Barcelona 2010).

Les escoles de negoci ESADE, IESE y La Salle també estudien La Fageda com a casos per als seus

alumnes. Per últim, assenyalar que durant el 2010 l’empresa ha col·laborat en 95 treballs universitaris

que han abordat diferents aspectes de La Fageda (marketing, RRHH, inserció, RSC, tècniques

alimentàries, llengua, psicologia…).


Página 17

1.13. Multes i sancions

La Fageda no ha incorregut en cap multa o sanció en el període considerat.

1.14. Criteris en la confecció de la memòria

El període considerat a la Memòria va de 1 de gener a 31 de desembre de 2010.

Tanmateix la memòria de La Fageda es publicarà amb una periodicitat anual amb la informació

actualitzada.

A efectes de l’elaboració del present document, la persona de contacte és Albert Riera Sans, director

de comunicació.

El contingut de la Memòria ha estat definit per la direcció de l’empresa i la voluntat de la mateixa és

posar-lo a l’abast de tots els grups d’interès i de tenir en compte les seves aportacions.

L’organització i les activitats que s’han exposat fins aquí es refereixen a les tres entitats que

conformen i donen coherència al projecte social de La Fageda: La Fageda, Societat Cooperativa

Catalana Limitada, Fundació de Serveis Assistencials de la Garrotxa i Fundació Sentit. La informació

econòmica, en canvi es dóna amb més detall pel que fa a la cooperativa (La Fageda, SCCL) ja que és

l’entitat que concentra l’activitat empresarial.

La Memòria abasta tots els centres i activitats de La Fageda, SCCL, la Fundació Privada SAG i la

Fundació Sentit en funcionament durant el període considerat.

Els indicadors utilitzats provenen, d’una banda del Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el

Collsacabra propietat de la Fundació Privada Garrotxa Líder i, de l’altra, del Quadre de

Comandament Integral de La Fageda i les ISO de Qualitat 9001-2008 i Medi Ambiental 14001.

Es tracta de la segona memòria de sostenibilitat publicada per La Fageda i no hi ha canvis

d’informacions ni en la metodologia d’informació i càlcul utilitzats entre els dos períodes.

La present memòria, ha estat verificada per la Fundació Garrotxa Líder -entitat que atorga la marca

de gestió sostenible- i ha estat registrada en el GRI.

El Comitè de Direcció de La Fageda, que és comú per La Fageda, SCCL, la Fundació Sentit i la

Fundació SAG, ha participat activament en els aspectes generals i els diferents vectors de la Memòria.

Així mateix, ha reportat als òrgans de govern de les esmentades entitats.

Els òrgans de govern de les 3 entitats que conformen La Fageda han estat triats amb criteris de

representativitat dels diferents col·lectius que participen en el projecte (professionals, treballadors del

Centre Especial de Treball (CET), usuaris dels serveis assistencials, famílies...), d’expertesa (dos

professors universitaris, un notari, dos alts executius...) i de confiabilitat (anys de pertinença i càrrecs a

l’empresa).


Página 18

VECTOR ECONÒMIC

2. US DE RECURSOS LOCALS

Segons la Declaració de Proveïdors (Model 347) realitzada per La Fageda el 2010, el 63% del total

de compres han estat realitzades a les comarques gironines, una informació que no s’ha pogut afinar

a nivell comarcal.

Els nostres transportistes són de la Garrotxa: recollida de producte de fàbrica, transport de persones,

etc. El transport dels productes fins als 1.500 punts de venda que tenim a Catalunya es fa amb

empreses distribuïdores locals que disposen d’una flota de vehicles pròpia.

Més del 77% de les inversions s’han realitzat al territori (Santa Pau, la Garrotxa): 631.319 euros,

sobre un total de 816.254 euros. Cal tenir en compte que des del 2009 s’ha invertit en una nova

fàbrica de gelats a Badalona, per tant fora de les comarques gironines.

La Fageda ha fet el 98% de la fabricació del l’any 2010 a les seves instal·lacions de Santa Pau (la

Garrotxa).

El 99% de les vendes s’han efectuat a Catalunya, ja que La Fageda no comercialitza fora d’aquest

territori. S’han facturat 13.863 euros fora de l’Estat espanyol.

Gairebé el 90% dels treballadors de La Fageda resideixen a la Garrotxa.

3. GESTIÓ EMPRESARIAL

La Fageda té com a Missió oferir la millor solució assistencial a les persones amb malaltia mental i

discapacitat psíquica, adultes, amb una situació psicopatològica estabilitzada, de la comarca de la

Garrotxa, fonamentada en els aspectes terapèutics del treball:

Un projecte assistencial, basat en el treball “amb sentit”, serveis d’habitatge, de lleure i en un

entorn i xarxa relacional adients;

Un projecte empresarial, basat en una marca pròpia i forta, consistent en produir de forma

responsable i sostenible per alimentar-nos saludablement. Una empresa rendible amb un estil

propi de gestió i formes de direcció basades en les relacions humanes, en un medi de persones

amb capacitats diferents.

Un projecte de recerca, formació, comunicació i aliances que pugui servir per a l’aprofitament

de l’experiència en altres projectes.

La Fageda ha aprovat un pla estratègic 2010-2012 que està elaborat principalment pel Comitè de

direcció, consensuat amb els òrgans de govern de les tres societats i participat a l’organització. Es fixa

objectius a curt i mig termini en els tres eixos a dalt mencionats:

El benestar de les persones és el centre de la nostra actuació;

Volem la perdurabilitat del projecte i la millora constant;

Volem compartir el que sabem i aprendre d’altres.


Página 19

El nostre departament d’Administració i Finances confecciona anualment un pla i un pressupost.

Prèviament recull les previsions de cada un dels departaments. Mensualment es reporta el compte

d’explotació per seccions, confrontant-se amb el pressupost i també amb l’exercici anterior.

Durant l’exercici 2010 s’ha començat a implementar un Quadre de Comandament Integral, en el qual

s’estableixen un seguit d’objectius estratègics i operatius que afecten totes les àrees de l’empresa, tant

productives com assistencials. Cada objectiu porta aparellat un indicador, el qual es nodreix amb

dades internes o externes i es controla periòdicament (màxim anual).

Pel que fa al coneixement de la competència, comptem amb informes trimestrals de l’empresa

d’estudis de mercat Kantar, que ens detallen la nostra posició en el mercat de la gran distribució així

com la dels nostres principals competidors. Aquesta informació també ens permet identificar els punts

forts i els punts febles de la competència

4. SISTEMES DE GESTIÓ

L’organització disposa d’un sistema integrat de gestió de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de

riscos laborals. Al maig de 2010 s’ha passat l’auditoria de seguiment. En relació a la gestió de la

qualitat, tenim la certificació ISO 9001-2000 en la producció de iogurts.

Es disposa dún sistema per garantir tota la traçabilitat dels productes elaborats, la qualitat i

traçabilitat de la llet, així com de la resta d’ingredients utilitzats. També es disposa dún sistema

APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics) per avaluar tots els processos i etapes que

intervenen en lélaboració dels nostres productes.

Per últim, s’ha definit un pla de control analític per a les matèries primeres amb les diferents

periodicitats. Evidentment també hi ha un pla de control de la matèria primera més important, la llet.

Tota la llet utilitzada és controlada i analitzada segons els paràmetres definits.

El Laboratori Polivalent de la Garrotxa realitza un control exhaustiu i periòdic de totes les granges

des de les quals La Fageda rep llet setmanalment. S’han visitat dotze granges de la Cooperativa

Lletera de l’Empordà, sòcia col·laboradora de La Fageda, SCCL, avaluant la qualitat de la llet i

l’estat general de les instal·lacions.

És una activitat declarada “Granja de Sanitat Comprovada” per la Generalitat i disposa del distintiu

de qualitat “Llet Certificada”.


Página 20

5. MÀRQUETING RESPONSABLE

L’organització disposa d’un servei de visites que ha esdevingut l’eina principal de màrqueting

relacional. També es disposa d’una estratègia proactiva de relacions públiques que genera impactes

en els mitjans de comunicació:

Data mitjà tema

18/01/2010 Alimarket Llançament de gelats

19/01/2010 Quaderns d’Acció Social i Ciutadania Les empreses socials en el mercat obert i

competitiu

01/02/2010 La Vanguardia Cooperativisme

22/02/2010 El Club de Gourmets Iogurt de La Fageda

04/03/2010 AVUI Cooperativisme

21/03/2010 El Punt Gelats de La Fageda

24/03/2010 Canal 3cat24.cat Premi Josep Irla

26/03/2010 Expansión Gelats

26/03/2010 TV3 Comarques Gironines Gelats

26/03/2010 TV3 Els Matins Gelats

27/03/2010 La Vanguardia Gelats

27/03/2010 El País Gelats

27/03/2010 El Periódico Gelats

27/03/2010 AVUI Gelats

27/03/2010 El Punt Gelats

27/03/2010 Europa Press Gelats

27/03/2010 Canal 3cat24.cat Gelats

29/03/2010 Canal Dis Gelats

29/03/2010 Fed. Cooperatives de Treball Fabrica de gelats

30/03/2010 Expansión reportatge

30/03/2010 Esquerra.com Premi Josep Irla

1/04/2010 BNS (gratuït Badalona) Fabrica de gelats

8/04/2010 Garrotxa Actualitat Empresarial Entrevista Cristóbal Colón

11/04/2010

3cat24.cat Rànquing d’empreses amb més reputació

d’Espanya

11/04/2010 Terra.es Rànquing d’empreses amb més reputació

11/04/2010 Europa Press.es Rànquing d’empreses amb més reputació

20/04/2010 Adn.es Visita president Mas

3/05/2010 Yorokobu Iogurts de La Fageda amenaça per a Danone

5/05/2010 Media Responsable Jornada comunicació RSC

10/05/2010 Catalunya Ràdio Reportatge

07/05/2010 Grupclade.com Rànquing reputació

Maig 2010 Cooperació Catalana Entrevista a Josep M. Corbinos

Juny 2010

Frisona Española Ranking de las mejores granjas por índice

genético

8/07/2010 La Vanguardia Resultats anuals

8/07/2010 Expansión Resultats anuals

8/07/2010 AVUI Resultats anuals

8/07/2010 El Punt Resultats anuals


Página 21

8/07/2010 Diari de Girona Resultats anuals

21/07/2010 TVE Programa Agrosfera

22/07/2010 BTV Reportatge

25/08/2010 La Vanguardia – Vivir Residència Els Cassés

1/09/2010 La Vanguardia Menció a La Contra

Juny-agost

2010

Cooperativas agroalimentarias

La Fageda entra en el mundo de los helados

21/09/2010 Gencat.cat Projectes d’emprenedoria social

22/09/2010 EuropaPress Millors vaques frisones

23/09/2010 Yahoo.es Millors vaques frisones

23/09/2010 Avui – El Punt Millors vaques frisones

23/09/2010 La Vanguarda Millors vaques frisones

25/09/2010 L’econòmic Reportatge sobre La Fageda

Setembre 2010 Lamalla.cat Reportatge sobre La Fageda

11/10/2010 AVUI Menció en una entrevista

8/10/2010 la Garrotxa.info Acord La Fageda – Cuina Volcànica

16/10/2010 L’econòmic Premi Building Communities

19/10/2010 Avui – El Punt Productes catalans 2.0

Octubre 2010 Documental TV RSE para la pyme: ejemplo de La FAgeda

4/11/2010 Abc Clade

5/11/2010 Expansión Estratègia Grup Clade

5/11/2010 La Vanguardia Estratègia Grup Clade

5/11/2010 Expansión Estratègia Grup Clade

5/11/2010 AVUI Estratègia Grup Clade

4/11/2010 TVE La Leche y el yogur

7/12/2010 Youphil.com Nouvel Horizon de l’entrepreneuriat social

17/12/2010 El Periódico Atentat a Olot

16/12/2010 Accesso.com Premis d’Etica Proteus

19/12/2010 La Vanguardia Emprenedors socials

El Departament de comunicació ha elaborat un pla de comunicació per als nous canals socials en

l’entorn de la web 2.0. Tanmateix ha obert un compte en els principals canals:

www.facebook.com/lafageda, www.flickr.com/photos/lafageda, www.youtube.com/user/lafageda,

www.slideshare.net/lafageda i www.twitter.com/lafageda. A les acaballes de 2010 s’ha pujat una

nova web de La Fageda amb un gestor de continguts força amigable i amb totes les connexions a

l’entorn 2.0.

El Departament Comercial de La Fageda està format per 5 persones i s’encarrega de la gestió de les

accions comercials de totes les àrees productives de l’entitat, però principalment de la fàbrica làctica,

ja que aquests productes es distribueixen al gran consum i en un mercat fortament competitiu.

La Fageda no utilitza, a l’hora de vendre, l’argument de ser una entitat social i tenir treballadors amb

discapacitat, sinó que basa la seva comunicació en la qualitat dels seus productes, en els processos de

producció respectuosos amb el medi ambient i en la matèria primera autòctona.

http://www.facebook.com/lafageda

http://www.flickr.com/photos/lafageda

http://www.youtube.com/user/lafageda

http://www.slideshare.net/lafageda

http://www.twitter.com/lafageda


Página 22

L’etiquetatge dels productes té en compte els requisits que exigeix la llei i a més a més incorpora

altres elements com ara: etiqueta Ecoembes, la lletra E, el control de pes específic, el valor nutricional

del producte i informació sobre el gluten. La Fageda té signat el Pacte de Celíacs.

La Fageda no fa publicitat dels seus productes.

6. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

La Fageda disposa d’un sistema ERP (Navision Microsoft) per a gestionar l’àrea administrativa, el qual

s’actualitza cada 3 o 4 anys. Disposa dels equips necessaris per realitzar les seves activitats i utilitza

un sistema EDI (intercanvi electrònic de dades) en la gestió de les seves factures, i el correu electrònic

en la majoria de les seves comunicacions.

El 30% dels treballadors utilitzen NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació),

essencialment a oficines tant de les activitats empresarials com de les assistencials.

7. INNOVACIÓ

La Fageda estableix en la seva estratègia la necessitat d’innovar per assegurar la viabilitat del

projecte. Recentment s’han introduït noves tipologies de iogurt al mercat i enguany la nova línia de

gelats. Durant el 2010 s’han introduït millores a la zona d’expedició i càrrega, s’ha comprat un

apilador, s’ha construït un nou lacto-conducte i millorat les línies envasadores, aquesta última amb l’ajut

del programa Leader.

8. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR ECONÒMIC

Està previst estendre la ISO de qualitat 9001:2000 a la secció de gelats. Es preveu millorar el sistema

informàtic amb la virtualització de servidors i la compra d’ordinadors thin-client.


Página 23

VECTOR AMBIENTAL

9. POLÍTICA AMBIENTAL

Existeix una política ambiental que està descrita dins del Manual del Sistema ISO.

La Fageda es troba al bell mig de la mítica fageda d’en Jordà, a tocar dels imponents volcans del

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Treballar en plena natura, en contacte amb éssers

vius, amb animals i plantes, forma part de l’objectiu terapèutic del projecte.

El nostre model de desenvolupament sostenible ens permet elaborar 40 milions de iogurts a l’any tot

respectant les persones, els animals i l’entorn. Disposem d’una planta de compostatge per tractar les

16 tones de purins que genera diàriament la nostra granja de vaques. Les aigües residuals es tracten

a través de la depuradora biològica que també es troba a la finca. Des del 1987 La Fageda

produeix i ven planter per a la reforestació i des del 2010 s’ha iniciat una activitat d’horticultura.

La Fageda compleix amb les restriccions que estableix el Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa, està certificada amb la norma ISO 14001, i mesura els seus impactes ambientals a través

dels indicadors del vector ambiental.

10. GESTIÓ DE L’AIGUA

Accions previstes de realitzar durant els anys 2010 i 2011 i que ja s’han començat a realitzar:

Substitució i adaptació a les necessitats actuals de les tres línies principals d’aigua,

instal·lacions que estaven enterrades i la majoria d’elles feia més de 25 anys que estaven

fetes.

Línia general de granja

Línia general de fàbrica

Línia general de la depuradora i sav

Recuperació del circuit d’aigua de refredament en les envasadores (2 ELTON) a la fàbrica

d’elaboració de làctics.

Substitució de les plaques de refredament de la llet amb un sistema de refredament tubular

(PAKO), el qual recupera tota l’aigua utilitzada.

Substitució dels automatismes i quadres en les línies de pressió de la fàbrica d’elaboració de

làctics, amb un procés temporitzat i amb un control exacte del cabdal i la pressió

Les dades actuals mostren una tendència ascendent en el consum d’aigua que ha passat de 4,8 a 6,1

metres cúbics d’aigua per tona de producció entre el 2009 i el 2010. Val a dir que l’evolució els

darrers mesos de 2010 és inversa i es pot observar descens del consum d’aigua i segurament un canvi

de tendència per al 2011. Concretament a granja l’evolució ha estat positiva, passant de 6,53 metres

cúbics d’aigua consumida per vaca al mes el 2009 a 5 el 2010.


Página 24

11. RESIDUS

La relació entre les tones de residus totals per tones de producció va ser de 23,6 durant el 2010,

contra 27,1 el 2009, és a dir un 12,9% menys.

Els residus se separen en origen i aquests es gestionen per part de gestors autoritzats.

La quantitat generada per tipus de residus és la següent:

Residus Quantitat generada 2010/09

Paper i cartró 24.820 kgs -7%

Plàstic 45.790 kgs -3%

Escombraries 53.792 kgs 3,3%

Residus especials 837 kgs 53,6%

Purins recollits 9.524 m3 -17,6%

Per tal de reduir el volum dels residus generats, s’ha creat una brigada de reciclatge que opera

setmanalment per totes les instal·lacions. És una activitat del Servei de Teràpia Ocupacional. S’ha

introduït la recollida selectiva a la cuina i al menjador.

Contaminació Acústica

Es disposa d’un control sonomètric realitzat per l’entitat d’auditoria i inspecció ECA de 19 de juny de

2008. El resultat va ser totalment satisfactori.

Contaminació Lumínica

En canvi no hi ha un control de la contaminació lumínica. Ara bé, tota la il·luminació de la finca està

orientada a terra i s’han cobert tots els pàmpols.

12. GESTIÓ DE L’ENERGIA

S’ha consumit de mitjana durant el 2010 21,6 kgs de gas i 284 Kwh d’electricitat per tona de

producció. L’evolució en un any ha estat de -1,6% en el cas del gas i del 7,3% per l’electricitat.

Per tal de reduir el consum d’energia, s’ha informat el personal, tan d’oficines com de les unitats

productives, del consum d’energia i de la despesa que suposa.

Durant el 2010 es decideix substituir les bateries de condensadors per unes amb una capacitat més

elevada, doncs es comprova que són insuficients pel consum actual. D’aquesta manera es compensa

l’energia reactiva i s’aconsegueix augmentar la capacitat de les línies i transformadors instal·lats.

També es millora la tensió de la xarxa i es disminueixen les pèrdues d’energia, reduint els cost

econòmic global d’energia elèctrica.

13. CONTAMINACIÓ DEL SÒL

La Fageda utilitza productes fitosanitaris, els quals són recollits per la Cooperativa del Camp, com a

gestor autoritzat, i disposa d’una persona amb carnet per a la manipulació d’aquests productes.

També disposa d’un pla de dejecció de purins a través de l’Associació local ARADA, la qual estableix


Página 25

que el soci ha de tenir tantes terres com purins genera, de manera que La Fageda ha establert un

conveni amb diferents pagesos que li han cedit la quota de terres que necessita en relació al volum de

purins que genera l’activitat. Per tal de minimitzar el volum de purins que genera la granja, aquests

purins es deshidraten. La fracció líquida es destina a dispersió i la fracció solida a compostatge. La

planta de compostatge recull els residus sòlids dels purins i els residus de jardineria, que s’han triturat

prèviament. El compost resultant es comercialitza com adob.

D’altra banda, tant la sosa com l’àcid utilitzats per a la neteja de la cadena de producció, que són els

materials potencialment perillosos que fem servir, estan convenientment emmagatzemats.

14. CONTAMINACIÓ DE L’AIRE

Ara com ara, no disposem de mitjans per mesurar les emissions a l’atmosfera.

Es mesura el gas consumit i per tal de reduir-lo, ja s’ha instal·lat una nova caldera ja que s´ha donat

de baixa la caldera més vella. El nou equip és més eficient i redueix les emissions, tot i que no s’ha

pogut mesurar la quantia.

15. INTEGRACIÓ AMBIENTAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

S’informa de les mesures aplicades en temes ambientals a través dels plafons on es publiquen les

informacions dirigides als treballadors, a través de la revista que es publica mensualment i altres

canals de comunicació. L´existència dels plafons informatius permet establir una comunicació i una

sensibilització de les diferents actuacions a la resta de treballadors.

La brigada de reciclatge de La Fageda fa tasques periòdiques de recollida a les oficines i als espais

de treball de la cooperativa. També s’encarrega de dipositar els residus en els contenidors

corresponents, així com portar a la deixalleria altres residus per als quals no es disposa de

contenidor.

Per tal d’assegurar el compliment dels valors límits ambientals d’exposició del personal laboral, l’àrea

de riscos laborals ha realitzat enquestes higièniques en les seccions on s’utilitzen productes químics.

També es realitzen luxometries en les zones de visualització de dades (diferents taules/ despatxos) i

mesures dels luxs en les àrees de treball de la secció de làctics. Per últim, Riscos Laborals realitza

sonometries en les seccions on hi ha més soroll. Els resultats es valoren en funció dels límits legals que

hem de complir.

16. INNOVACIÓ AMBIENTAL

Amb l’objectiu de reduir la repercussió de l’empresa en el medi ambient, s’han realitzat les següents

actuacions:

Acreditació per la ISO 14001 de medi ambient s’ha certificat també la secció de jardineria

Mesures de compensació d’energia reactiva.

Es recicla el planter de pi que supera una saba, per exemple, fent-ne objectes de regal.

S’ha encarregat un estudi d’implantació d’energies renovables.

S’estan realitzant estudis per reduir el gramatge del plàstic dels 0,95mm actuals a 0,90mm.


Página 26

Segons la informació comptable auditada el 2010, es van realitzar inversions en medi ambient per

valor de 20.907 euros, el que representa el 2,6% del total de les inversions. Les despeses en medi

ambient comptabilitzades el 2010 s’apugen a 106.637 euros.

17. INTEGRACIÓ DE L’ENTORN

La Fageda es troba en un entorn ideal per a treballar, al bell mig del Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa, especialment pels col·lectius amb risc d’exclusió, ja que el treball a la

natura és un element terapèutic que s’ha valorat des d’un bon començament.

Tota l’organització valora molt positivament aquesta ubicació i s’adopten mesures per tal d’integrar

l’activitat a l’entorn: reconstrucció d’edificacions existents, construcció en poca alçada, utilitzant

materials i colors que es barregen amb l’entorn, augment de la flora de la finca amb plantacions

d’espècies autòctones, col·locació de pantalles naturals que redueixin l’impacte visual de les

construccions, etc.

La Fageda té en compte i compleix el planejament urbanístic derivat del Pla Especial del Parc Natural

com del POUM de Santa Pau.

18. CONSERVACIÓ DE L’ENTORN

El Mas Els Casals, construït entre el segle XVIII i XIX, està considerat patrimoni arquitectònic català i

forma part del Catàleg de bens a protegir. Totes les actuacions que s’hi ha fet, tant al mas com al

paller adjacent, respecten la configuració i característiques originals.

Així mateix, hem recuperat l’hort del mas, fent-ne plantació de verdures i llegums autòctones que

s’utilitzen a la cuina. També s’hi cultiven plantes aromàtiques. Tot plegat forma part d’un dels itineraris

que s’ofereixen als prop de 15.000 escolars que visiten la finca.

L’empresa s’ha constituït con un Punt d’Informació del Parc Natural i ha estat acreditada per la Carta

Europea de Turisme Sostenible (CETS).

La brigada de jardineria de La Fageda s’ocupa dels espais verds, essencialment d’àmbit públic, de la

comarca de la Garrotxa i s’ocupa del manteniment del Parc Natural de la Zona Volcànica, a través

d’un contracte adjudicat pel Departament de Medi Ambient.

19. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR AMBIENTAL

Tenim l’objectiu d’adequar el manteniment i desenvolupament de les activitats de la cooperativa a mig

i llarg termini al planejament del territori i concretament al Pla Especial del Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa que s’ha aprovat aquest 2010.

La Fageda acaba d’obtenir la llicència ambiental.

Caldria fixar objectius i indicadors que tinguin en compte l’aspecte de la mobilitat dels treballadors.


Página 27

VECTOR SOCIAL

20. GRUPS D’INTERÈS

Treballadors Persones que tenen un contracte de treball amb alguna de les tres societats que

formen La Fageda.

Socis

treballadors

Socis treballadors de la cooperativa que aporten el seu treball a les activitats de

la mateixa.

Socis

consumidors

Socis consumidors o usuaris dels serveis assistencials de la cooperativa.

Usuaris STO Persones beneficiàries del Servei de Teràpia Ocupacional.

Usuaris serveis

habitatge

Persones que viuen a les llar-residència d’Olot o es beneficien del servei de

Suport en l’Autonomia a la pròpia llar.

Patrons de

Fundacions i

Consellers Coop.

Membres dels patronats de la F. Sentit i de la F. SAG que no són ni treballadors ni

socis de cas de les tres societats de La Fageda.

Famílies Familiars de treballadors de La Fageda, especialment si aquests últims tenen un

certificat de discapacitat.

Visitants Les 35.000 persones que anualment visiten les nostres instal·lacions (visites

guiades).

Comunitat

(virtual)

Persones que participen i dinamitzen les nostres xarxes socials, web i blog.

Col·laboradors

estratègics

Corporacions i entitats que històricament han abocat recursos i persones per tirar

endavant projectes de La Fageda.

Proveïdors Empreses proveïdores

Clients Botigues i empreses distribuïdores a les quals venem el nostre producte

Consumidors Persones consumidores dels nostres productes, que normalment els compren a les

botigues on distribuïm.

Ajuntaments

Garrotxa

Són clients dels nostres serveis de Jardineria i al mateix temps alguns dels seus

habitants treballen a la cooperativa.

Serveis socials

de la Garrotxa

Existeix una forta implicació amb les institucions socials, culturals i Administracions

que treballen al territori:

- Consell Comarcal de la Garrotxa

- Ajuntament d’Olot

- Cap Garrotxa

- Hospital Sant Jaume

- Consorci del transport sanitari

- Creu Roja

- Consorci de Benestar Social de la Garrotxa

- Reunions mensuals d’assistents socials de tot Girona

- Eap


Página 28

- Edat 3

- Escola d’adults

- IME

- Esmi

- Comissió Tècnica de La Garrotxa (valoració d’entrades, sortides, traspassos al

STO)

- Agència Cubus (llars residència)

- Associació de Sords Muts de La Garrotxa

- Xarxa de Salut Mental

- Acass (associació comunitària d’ajuda SIDA)

- Escoles i centres d’ensenyament de la Garrota (visites organitzades...)

Altres Serveis i

institucions - Turisme Garrotxa

- Incasol

- Pavelló esportiu municipal

- Club Natació Olot

- Fundació d’Estudis Superiors de la Garrotxa

- Consorci de Medi Ambient de la Garrotxa (SIGMA)

Altres AAPP ICASS, Departament de Treball, Departament de Medi Ambient

Mitjans de

comunicació

Departament de premsa

Comunitat local i

veïns

La Fundació SAG promou el Servei d’Integració a la comunitat de persones del

territori que pateixen algun grau de discapacitat intel·lectual, encara que no

estiguin treballant a La Fageda.

D’altra banda, més de 200 estudiants, de totes les universitats catalanes i algunes

espanyoles o europees, escullen cada any La Fageda com objecte de les seves

investigacions acadèmiques.

Existeix una pràctica de diàleg, comunicació i interrelació amb tots els Grups d’Interès, especialment

amb aquells que es poden qualificar de clients interns: treballadors, usuaris i famílies. La comunicació

amb tots ells es fa de manera personal, amb les entrevistes i reunions periòdiques que se celebren. A

més a més editem trimestralment la revista “Coses de La Fageda” i enganxem informació als 10

taulons repartits entre les diferents seccions i centres de treball. Aquests òrgans de comunicació interns

es nodreixen de la feina de la comissió de comunicació, que es reuneix mensualment i de la que

formen part representants de totes les seccions de l’empresa.

Disposem de dues eines fonamentals en la comunicació que arriben a la major part dels nostres grups

d’interès: la premsa i internet. D’altra banda, el nostre Servei d’Atenció al Visitant promou una

comunicació directe i efectiva amb els nostres visitants, molts dels quals esdevenen autèntics

prescriptors de La Fageda. Es recullen anualment unes 4.000 enquestes dels nostres visitants, on entre

altres, ponderen la satisfacció de la visita que han fet i també dels productes que han tastat.


Página 29

21. CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS I LES

TREBALLADORES

El 85% del total de la plantilla, tant de La Fageda com de la Fundació Sentit i de la Fundació de

Serveis Assistencials de la Garrotxa, tenen contracte indefinit.

Es tenen en compte les persones treballadores i s’està obert a pactar de forma individualitzada

millores en les condicions sociolaborals. Algunes d’aquestes millores consisteixen en la flexibilitat

horària en alguns departament, el servei de menjador per a tot el personal...

El 15,43% de la plantilla té un contracte temporal.

La relació entre el salari més baix i el més alt és de 1 a 3,88.

No hi ha distinció de gènere en les categories professionals, és a dir que homes i dones es troben en

un pla d’igualtat.

L’índex de permanència del personal a l’empresa és del 94,56%.

El nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments ha estat de 14 persones.

Durant el 2010 s’han produït 11 accidents amb baixa (índex d’incidència del 6,09).

No s’ha valorat la inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia,

més enllà de la llei, ja que l’empresa dedica importants recursos al seguiment de les persones que

composen el col·lectiu amb certificat de discapacitat, mitjançant entre altres la contractació de

psicòlegs, treballadors i educadors socials.

Hi ha una pòlissa que cobreix tots els treballadors en cas d’invalidesa o mort com a conseqüència

d’accident. D’altra banda, s’ha aprovat un Pla de Pensions per a tots els treballadors de totes tres

societats, consistent en aquest primer any en un mes de sou brut.

L’Assemblea general de socis de la cooperativa aprova cada any una taula de coeficients que fixa els

trams salarials i les categories professionals. Cal precisar que les cooperatives es regeixen per un

Reglament de règim intern i no pel conveni col·lectiu del sector. La resta d’entitats utilitzen aquesta

taula igualment com a referència.

L’índex de baixes laborals a La Fageda és del 4,80%.

Dins l’especificitat de cada lloc de treball, s’apliquen mesures en el horari d’entrada i sortida i en el

menjador. 15 persones gaudeixen de jornada reduïda.

En alguns departaments, en especial pel que fa a oficines, hi ha flexibilitat en l’horari d’entrada i

sortida. L’horari de 9 a 13 i de 15 a 18 hores és inamovible. La hora que queda pendent sí que es

deixa a lliure elecció del professional (matí, migdia o tarda). El fet que hi hagi servei de menjador

permet conciliar al migdia aquesta hora de treball.

Durant el període d’estiu (juliol i agost), l’horari de treball és de jornada intensiva de 8 a 15 hores.

L’hora de treball diària que queda pendent es compensa al llarg de l’any.


Página 30

El Reglament de Règim Intern de la Cooperativa sempre va una mica més enllà del que es regeix a

l’Estatut dels treballadors pel que fa als permisos retribuïts.

22. PARTICIPACIÓ DE LES PERSONES TREBALLADORES

La Fageda és una cooperativa de treball associat, amb socis consumidors, que actua en l’àmbit de la

iniciativa social, formada per un total de 227 socis, entre els quals hi figuren:

els treballadors de la cooperativa,

els treballadors de les diferents entitats que presten serveis a la cooperativa: Fundació

Privada de Serveis Assistencials de La Garrotxa i Fundació Privada Sentit,

els usuaris del Servei Ocupacional i les seves famílies.

L’informe de gestió, així com els comptes i el pla anuals, es lliuren a tots els treballadors com a mínim

15 dies abans la celebració de l’Assemblea general.

A banda de l’Assemblea anual de socis a la qual participen tots els treballadors de les 3 entitats i

famílies, se celebren 2 reunions generals de mitjana a l’any. Cada departament organitza les seves

reunions informatives, segons la seva pròpia dinàmica i periodicitat, tot i que generalment es realitzen

setmanalment.

L’empresa disposa d’un pla d’acollida que es lliura a cada treballador a l’inici de la seva

contractació, i que conté el règim intern de la cooperativa amb les condicions sociolaborals.

Les observacions i les millores proposades pels treballadors a les enquestes de clima laboral (2009)

s’han fet arribar als responsables de cada departament per tal de poder treballar-les i donar

resposta en les reunions internes.

Tots els treballadors de la cooperativa, tinguin o no reconeguda una discapacitat, són socis i per tant

copropietaris de l’empresa. L’aportació inicial per formar part de la cooperativa és de 60 euros. No

hi ha repartiment de beneficis, donat que ni la cooperativa ni cap de les dues fundacions tenen afany

de lucre.

23. IGUALTAT D’OPORTUNITATS

El 100% de les contractacions són obertes i el 40% es fan amb discriminació positiva a col·lectius

desafavorits. Un 16,66% de les contractacions fetes durant el 2010 tenien contractes parcials (5 de

30 altes).

El 47,18% de la plantilla són homes i el 52,82% són dones.

D’altra banda, el 37,5% del personal directiu és femení.

24. FORMACIÓ DE LES PERSONES TREBALLADORES

El 100 % de la plantilla ha rebut alguna formació al llarg de l’any, encara que sigui com a mínim

l’obligatòria per la Prevenció de Riscos Laborals en el lloc de treball.

Tota persona que rep una formació emplena un formulari on s’avaluen diferents aspectes i

especialment el grau de satisfacció.


Página 31

Totes les categories, des d’operari de Centre Especial de Treball (CET), passant per monitors, oficials

1ª fins encarregats i directius han rebut formació durant el 2010.

A la Fageda no hi ha hagut cap promoció interna de professionals l’any 2010, perquè de fet no s’ha

hagut de cobrir cap vacant de responsable de secció ni s’ha creat cap càrrec nou. En canvi sí que hi

ha hagut augments de categoria dels treballadors del CET.

25. COMUNITAT

Existeix, per part de La Fageda, el compromís formal d’atendre tot el col·lectiu de persones amb

discapacitat intel·lectual o malaltia mental de la comarca de la Garrotxa.

Dins dels seus valors més importants, la cooperativa busca l’arrelament al territori.

La Fageda participa en les activitats culturals tant del seu municipi, Santa Pau, com de la capital de

comarca Olot: gegants, fira de Sant Lluc i de Sant Antoni, Carnestoltes, Sant Jordi, exposicions

artístiques, etc. Des de fa 5 anys, l’equip de futbol de treballadors de La Fageda participa en el

campionat de futbol sala de la Garrotxa.

Té les portes obertes per atendre els veïns i totes les persones que ens vulguin venir a visitar.

La Fageda no fa donacions sinó que n’és receptora ja que som una empresa sense afany de lucre que,

a més a més, presta un servei públic.

Tradicionalment, però, regalem iogurts i postres amb una data de caducitat massa curta per a fàbrica

a Caritas (Olot), Banc d’Aliments , Hnos. Camilo (Girona), Cottolengo (Barcelona) etc. El 2010 aquest

donatius pujaven un total de 33.644 euros. També s’ha regalat producte, per un valor anual de 4.236

euros, a 88 esdeveniments culturals o esportius del territori, concretament a les següents entitats:

- Abacus (botiga Mataró)

- Associació Bettel de beneficència

- Associació veïns de Barcelona

- Federació catalana de Rugbi

- Club esportiu els Aligots

- Fundació Tallers de Catalunya

- Fundació Tommy Robredo

- Mitja Marató Garrotxa

- Mossos Esquadra d' Olot (festa gremi)

- Nit Voluntariat Girona

- Tamborinada Parc Ciutadella Barcelona

- Trobada minusvàlids Olot

- Universitat Girona : Escola d´Infermeria

Pels objectius que persegueix, l’empresa esmerça recursos i persones en activitats socials, essent la

principal la inserció laboral i social (habitatge, activitats de lleure...).


Página 32

D’altra banda, es dedica temps a assessorar en altres projectes d’inserció que volen adoptar el model

de La Fageda. Alguns dels nostres directius formen part de patronats de fundacions o assemblees

d’associacions que tenen aquest objectiu. Per últim, s’atenen nombroses demandes d’informació

d’empreses o institucions són continues. Durant el 2010 el projecte de La Fageda ha estat exposada

en aproximadament 25 fòrums públics, ja siguin jornades, seminaris o sessions acadèmiques.

Durant el 2010 s’han realitzat 6 exposicions a les nostres instal·lacions d’Atenció al Visitant d’obres

artístiques de treballadors de La Fageda i una conjunta amb Cuina Volcànica sobre “Receptes de

cuina volcànica amb iogurt de La Fageda”.

Tal i com s’ha comentat, som Punt d’informació del Parc Natural de la Zona Volcànica. Promovem el

coneixement de la Reserva Natural de la Fageda d’en Jordà.

Etiquetem els nostres productes en català. Cada setmana lliurem uns 100.000 packs de producte on

s’hi pot llegir, entre altre informació de consum i tècnica, la mítica poesia de Joan Maragall sobre La

Fageda d’en Jordà.

26. COOPERACIÓ INTEREMPRESARIAL

La Fageda és cofundadora del Grup Empresarial Cooperatiu Clade (3.600 treballadors) i de

l’associació de centres especials de treball Sinergrup (1.900 treballadors).

D’altra banda, estem federats a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i a la

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. La Fageda també pertany a L’organització forma

part de l’APPS (Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental), de ACTAS (Ass. Catalana de

treball amb suport), de l’Associació de viveristes i de l’associació AECOC que agrupa més de 24.000

empreses fabricants i distribuïdores d’Espanya.

La Fageda, amb el seu fundador Cristóbal Colón, es membre escollit de la Schwab Foundation amb

seu a Ginebra (Suïssa). Aquesta fundació, vinculada al Fòrum Econòmic Mundial, està composta per

171 emprenedors socials dels cinc continents.

La Fageda pertany a les següents associacions sectorials del territori:

Associació de Turisme Garrotxa

Patronat de Turisme de Santa Pau

Comissió tècnica del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa.

Associació Volcania de productors locals.

Grup Cuina Volcànica.

Col·laborem amb la Fundació d’Estudis Superiors (FES) d’Olot i amb l’Institut Municipal de Promoció de

la Ciutat (IMPC).

Amb la FES donant resposta a les seves demandes dels cursos de formació que considerem necessaris.

Amb l’IMPC a través de la borsa de treball quan tenim alguna vacant per cobrir. Amb el Servei

d’Integració a la Comunitat quan ens han de derivar alguna persona amb discapacitat.

També participem en el fòrum de RRHH de la Garrotxa assistint a les reunions i xerrades que es

realitzen.


Página 33

El Servei d’Integració a la Comunitat (SIC) posat en marxa dins el programa Incorpora de la Caixa i

amb la col·laboració del Consell Comarcal i de l’IMPC d’Olot, ha permès la creació de 11 llocs de

treball durant el període considerat en empreses ordinàries del territori.

La Fageda està acreditada com a Punt d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la

Garrotxa, aportant informació i estadístiques sobre els prop de 40.000 visitants anuals a la nostra

finca.

La Fageda també forma part del Grup Cuina Volcànica (Associació Hostalatge de la Garrotxa),

promovent la cuina i els productes locals.

En l’àrea assistencial s’han subscrit convenis de pràctiques amb IES de la Garrotxa i Universitats

catalanes.

27. SATISFACCIÓ DEL COL·LECTIU CLIENT

La Fageda realitza enquestes a clients a través de les visites del Departament comercial a les

botigues minoristes i a través d’enquestes als visitants de les instal·lacions de la cooperativa. Per altra

banda també obté informació de la satisfacció del consumidor final mitjançant els informes que

presenta l’empresa Kantar que realitza els estudis de mercat. Es fa un tractament acurat de les dades

personals, tant de clients, proveïdors, visitants, treballadors o usuaris, segons mana la llei de protecció

de dades. Es declaren els fitxers a l’Agencia Española de Protección de Datos.

Es disposa d’unes 4.000 enquestes anuals emplenades pels nostres consumidors i visitants.

Durant el 2010 es van registrar i tractar 17 reclamacions de clients, contra 35 l’any anterior.

En el període considerat no hi ha hagut cap litigi o reclamació formal per part del col·lectiu client.

No hi ha hagut devolucions per manca de qualitat dels nostres productes.

Estan a disposició dels nostres clients i consumidors un telèfon d’atenció al client, a més a més d’un

telèfon 902 d’atenció al visitant. Igualment disposem de mitjans de comunicació socials i de la pàgina

web, accessibles a aquest col·lectiu.

A través de fulletons encartats als packs de iogurt, la pàgina web i les visites, informem els nostres

clients sobre la correcta utilització dels nostres iogurts i postres.

Existeix la possibilitat de fer arribar queixes i reclamacions així com observacions per part dels

visitants i consumidors a la mateixa finca.

28. EMPRESES PROVEÏDORES

Sempre que es pot, s’escullen proveïdors del territori, o bé Centres Especials de Treball o

Cooperatives, tot i que aquests últims es trobin més allunyats. A partir del 2010 s’ha fet signar una

carta als principals proveïdors per la qual es comprometen a treballar en responsabilitat social i

mediambiental, tot respectant la legalitat.


Página 34

Es disposa d´un sistema de detecció, registre i tractament de les no conformitats detectades a les

nostres instal·lacions. Aquestes no conformitats poden ser de diversos tipus, per exemple: gestió del

sistema, medi ambient, resultats analítics, etapa productiva, granja , jardineria i altres.

A part del control de les no conformitats també es controlen i registren:

Reclamacions de clients

Reclamacions de proveïdors

No conformitats de producte detectades internament.

Oportunitats de millora (de qualsevol àmbit).

Per volum de facturació, el 63% dels nostres proveïdors són de les comarques gironines. Per nombre

d’empreses, el 54% són d’aquestes comarques (115 sobre 213). La informació encara no s’ha afinat a

nivell comarcal donat que la font de la informació és el model fiscal 347 de declaració anual

d’operacions amb terceres persones.

La dependència d’empreses proveïdores, que es calcula dividint l’import de les compres per les

vendes totals, és del 55%.

29. COMPETÈNCIA

L’organització no disposa d’un compromís de competència lleial amb el mercat, no obstant això, en

l’àrea de jardineria manté un pacte no escrit de no oferir serveis fora de la comarca de la Garrotxa.

No s’han registrat denúncies per competència deslleial.

30. OBJECTIUS DE MILLORA DEL VECTOR SOCIAL

Dit això, volem millorar les condicions de treball, de formació i participació de tots els nostres

treballadors, així com seguir adequant les retribucions segons les condicions del sector agroalimentari

en el nostre territori i generalitzar els plans de carrera a tota l’organització.

Així mateix, volem enfortir i augmentar les aliances amb els nostres proveïdors i clients, per tal

d’establir relacions basades en la responsabilitat i la confiança, i que ens permetin obtenir recursos

per a nous projectes.

Caldrà obtenir informació quantitativa, en hores i euros invertits, pel que fa a la formació i disposar

de dades sobre absentisme laboral.

Durant el 2011 està previst realitzar una enquesta de satisfacció laboral al personal de La Fageda

que té certificat de discapacitat. La darrera enquesta data del 2009 i només s’adreçava al personal

professional.


Página 35

Taula d’indicadors del Codi de Gestió Sostenible

PÀGINA INDICADORS CGS

1. Aspectes Generals de

l’Organització

1 1.1 Declaració de la direcció

2 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

3 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

4 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

6 1.5 Organigrama de l’organització

7 1.6 Localització de l’organització

7 1.7 Nombre de països on opera l’organització

7 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

9 1.9 Mercats on opera l’organització

9 1.10 Dimensions de l’organització

16 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

16 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

17 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

17 1.14 Període cobert per la memòria

17 1.15 Any de la memòria més recent

17 1.16 Cicle de presentació de la memòria

17 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

17 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

17 1.19 Abast i cobertura de la memòria

17 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

17 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

17 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

17 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

35 1.24 Taules d’indicadors

17 1.25 Verificació de la memòria

17 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres

17 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

INDICADORS ECONÒMICS


2. Ús de recursos locals

2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

18 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres

18 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

18 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

18 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats


Página 36

2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes

18 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla

3. Gestió

Empresarial

18 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

18 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

19 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

19 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització

3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei

19 3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat

19 3.7 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien

4. Sistemes

de Gestió

19 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

19 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i/o serveis

5. Màrqueting

Responsable

21 5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting

22 5.2 Realització d’accions per promoure l’ús responsable i segur dels productes

6. Noves

Tecnologies de

la Informació

6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa

22 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla

22 6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per l’organització

6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla

7. Innovació 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

22 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat

7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

INDICADORS

AMBIENTALS PÀGINA INDICADORS CGS

8. Política

Ambiental 23 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

9. Gestió de

l’Aigua

9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

23 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí

10. Residus

24 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

24 10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats

24 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

24 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres

11. Contami_

nació acústica

24 11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei

11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït

12. Contami_

nació lumínica

12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos

24 12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior

13. Gestió

de l’energia

24 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

24 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

14. Degradació

del Sòl

25 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa

25 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa

14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

15. Contami_

nació de l’aire

15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció

25 15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfèriques i les reduccions assolides


Página 37

15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa

16. Integració

ambiental dels

treballadors

25 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa

17. Innovació

ambiental

25 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions

17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa

18. Integració

de l’entorn

26 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

26 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

19. Conser_

vació de

l’entorn

26 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat

26 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

INDICADORS

SOCIALS PÀGINA INDICADORS CGS

20. Grups

d’Interès

27 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

28 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

28 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

21. Condicions

sociolaborals

dels /les

treballadors/es

29 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

29 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

29 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

29 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

29 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

29 21.6 Nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments / total de la plantilla

21.7 Índex d'absentisme laboral

21.8 Índex d’absentisme laboral no justificat

21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de

reacció.

29 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

21.12 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia més

enllà de la llei

29 21.13 Acords per beneficis socials

29 21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota

la plantilla

29 21.15 Índex de baixes laborals

29 21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps

29 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que

reculli les condicions sociolaborals

22. Participació

de les persones

treballadores

30 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

30 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

30 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en

l'organització de l'empresa


Página 38

30 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

30 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

23. Igualtat

d’Oportunitats

30 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

30 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de

contractacions

30 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral

30 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

30 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

24. Formació

de les persones

treballadores

24.1 Inversió destinada a la formació laboral

30 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

31 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de

formació

31 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

31 24.6 Llocs coberts per promoció interna

31 24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al

llarg de la vida.

25. Comunitat

31 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i

objectius

31 25.2 integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització

31 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

32 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/

total % temps de prestació

32 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

32 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

32 25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori

26. Cooperació

interempre_

sarial

32 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els

òrgans organitzatius i7o consultius

32 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i

pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

32 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany

l'organització

33 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als

quals pertany l'organització

26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

32 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

33 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

33 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

27. Satisfacció

col·lectiu client

33 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu

client

33 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu

client

33 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

33 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

33 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o

serveis lliurats


Página 39

33 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

33 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts

27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

28. Empreses

proveïdores

33 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i

mediambientals)

34 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores

28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores

34 28.5 % d'empreses proveïdores del territori/ total d'empreses proveïdores

28.6 % de dependència d’empreses proveïdores

28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

29.

Competència

34 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat

34 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

Taula dels Indicadors Territorials (IT)

Pàgina Indicadors CGS

1. Economia autòctona

7 1.6 Localització de l'organització

2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori /total

compres realitzades

2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb

segells o distintius de qualitat / tota de compres realitzades

2.3 Serveis professionals contractats al territori/total serveis contractats 18 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres 18 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori/total transports utilitzats

18 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori/total

inversions realitzades

18 2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i

comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats

2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte el total de

vendes 18 2.9 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla 34 28.5 % d'empreses proveïdores del territori/total d'empreses proveïdores

2. Innovació

7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

22 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat

7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

3. Intercoopera_

ció

32 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany

l'organització i pertinença en els òrgnas organitzatius

32 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana

del territori als quals pertany l'organització

32 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el

territori

33 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del

territori

4. Valorització

23 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més

significatius de l'activitat


Página 40

i preservació del paisatge i

del medi

26 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva

activitat

26 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn

natural

26 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció

d'elements naturals i culturals de la seva propietat

26 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i

culturals

5. Cohesió social i qualitat de vida


29 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla 29 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

29 21.4 Existència d'igualtat salarial dona/home per a una mateixa categoria

professional 29 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

21.9 Nivell de satisfacció a la feina 29 21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps 30 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

30 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius

desafavorits/total de contractacions 23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral


30 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones/total de llocs de

responsabilitat 24.1 Inversió destinada a la formació laboral

30 24.2 % de personal format en el darrer any / total plantilla 31 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

6. Foment de la identitat

sociocultural

31 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

31 25.2 Integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s'ubica l'organització


25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació



32 25.9 Proporcionar informació als Grups d'Interès sobre els valors identitaris del territori

Taula d’indicadors del GRI (Global Reporting Initiative)

INDICADORS GRI


1. Estratègia i anàlisi

1.1 1 1.1 Declaració de la direcció

1.2 2 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

2. Perfil de l’organització

2.1 3 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

2.2 4 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

2.3 6 1.5 Organigrama de l’organització

2.4 7 1.6 Localització de l’organització

2.5 7 1.7 Nombre de països on opera l’organització


Página 41

2.6 7 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

2.7 9 1.9 Mercats on opera l’organització

2.8 9 1.10 Dimensions de l’organització

2.9 16 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

2.10 16 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

3. Paràmetres de la memòria

3.1 17 1.14 Període cobert per la memòria

3.2 17 1.15 Any de la memòria més recent

3.3 17 1.16 Cicle de presentació de la memòria

3.4 17 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

3.5 17 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

3.6 17 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.7 17 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

3.8 17 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.9 17 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

3.10 17 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

3.11 17 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

3.12 35 1.24 Taules d’indicadors

3.13 17 1.25 Verificació de la memòria

4. Govern, compromisos i participació

dels grups d’interès




4.4

30 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

30 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

4.5 30

22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa


4.6 17 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres

4.7 17

1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

4.8 18 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

18 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

4.9 19 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària


4.10 19 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària


4.11

19 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

19 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i /o serveis

34 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

4.12 26 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals


Página 42


26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

32 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

33 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

33 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

4.13 32

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius

26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

4.14 27 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.15 27 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.16 28 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

4.17

28 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

33 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

Indicadors

econòmics

EC1

9 1.10 Dimensions de l’organització


2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori smb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

18 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres

18 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

18 2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei

29 21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

EC2

EC3 29 21.13 Acords per beneficis socials

EC4

EC5

EC6


2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

34 28.5 % d'empreses proveïdores del territori / total d'empreses proveïdores

EC7

2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

30 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

30 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

EC8

31 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis


32 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació



Página 43


EC9

Indicadors

ambientals

EN1 24 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

EN2

24 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats


EN3 24 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN4 24 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN5 24 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia



EN8 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN9 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN10 23 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

EN11 26 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

EN12 23 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

EN13 26 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

EN14

25 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa

25 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa

14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

26 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

EN15

EN16



EN17



EN18 25 15.3 Iniciatives per reduir les emissions d’emissions atmosfèriques i les reduccions assolides

EN19 15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

EN20



EN21

9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí


EN22 24 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

24 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

EN23

EN24 24 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins


Página 44


EN26 25 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

EN27 17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa

EN28 17 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència


EN30 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions

Indicadors

socials: pràctiques

laborals i ètica del

treball

LA1

18 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla

29 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

29 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

LA2 29 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa


LA3 29 21.13 Acords per beneficis socials


LA4

LA5 30 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

30 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

LA6

LA7

21.7 Índex d'absentisme laboral

21.8 índex d’absentisme laboral justificat

29 21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

29 21.15 Índex de baixes laborals

LA8 16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa

LA9

LA10

25 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

31 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

LA11

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

31 24.6 Llocs coberts per promoció interna

LA12


30 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

31 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació

LA13

29 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt


30 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

LA14 29 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

Indicadors

socials:

drets humans

HR1

HR2

HR3 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació


Página 45

HR4

HR5 29 21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals

HR6

HR7

HR8 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

HR9

Indicadors

socials:

societat

SO1

31 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

33 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

SO2

SO3 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

SO4

SO5

32 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

32 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

32 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització

33 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització

SO6

SO7 34 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat

34 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

SO8 17 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

Indicadors

socials:

responsabilitat

sobre

productes

PR1

PR2

17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa

33 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats

PR3 33 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts

PR4 33 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

PR5 33 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

PR3 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

PR6 21 5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting

PR5

PR7

22 5.2 Realització d'accions per promoure l'ús responsable i segur dels productes

PR8

PR9

33 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client

33 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

PR7 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client


Página 46

Nivell d’aplicació del GRI

2002

In accordance C C+ B B+ A A+

Auto declarat

Revisat per tercers

Revisat per GRI


Página 47

LA VOSTRA OPINIÓ

1. A quin grup d’interès pertanyeu?

Òrgans de govern

Persones treballadores

Famílies de La Fageda

Consumidors

Clients

Proveïdors

Mitjans de comunicació

La comunitat / territori

2. Considereu que la memòria aporta informació rellevant per a vosaltres?

Molt

Bastant

Una mica

Poca

Gens

3. Quins aspectes de la memòria creieu que hauríem de prioritzar o hauríem d’aportar més

informació?

4. Globalment, quina és la vostra valoració en relació a la memòria pel què fa a:

Molt bona Bona Regular Dolenta Molt dolenta

Continguts i detall

Comprensió


Página 48

5. Comentaris/ suggeriments

L’objectiu de l’enquesta és ajudar-nos a millorar la gestió de l’organització. La vostra opinió pot ser totalment anònima.

Us agrairem que ens feu arribar aquest qüestionari amb els vostres suggeriments.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

La Fageda Mas Els Casals, s/n 17811 SANTA PAU Tel: 972 68 10 10 - Fax: 972 68 10 08 [email protected] www.fageda.com

Per correu Per correu electrònic Per fax En mà

mailto:[email protected]


la fageda

Documents

Transcript of la fageda