La Flor

de MaigPotència Cooperatista

Fotografia de fons

Barril fundacional de La Flor de MaigFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants

Quan parlem de cooperatives a primers anys del segle XX a Barcelona, pel seu volum econòmic i de producció, un nom apareix amb força: la Flor de maig del Poblenou.

A partir d’aquests inicis humils, el que havia començat com un grup d’amics assidus als populars Cors d’Anselm Clavé i als cercles esperitistes, va començar a eixamplar-se a poc a poc, fins a teixir tota una extensa xarxa de sucursals per molts dels barris de Barcelona, esdevenint la més po-tent i gran de les cooperatives catalanes de l’època, amb 1560 socis el 1927.

La més potent de les cooperatives catalanes

La infrastructura i recursos de la cooperativa foren espectaculars: set sucursals entre magatzems i despatxos oberts per tota la ciutat entre 1896 i 1918, i una granja a Cerdanyola del Vallès adquirida el 1908 que els perme-tia l’adquisició directa de productes agrícoles i ramaders. També destacà la creació, el 1904, d’una mútua per als socis amb el nom d’Institució per a l’Auxili de la Vellesa i Impossibilitats del Treball, pionera en l’oferiment de tot tipus de serveis mèdics, amb un modern sistema de tocologia per a les dones; l’ús d’una moneda pròpia; així com tot el conjunt d’activitats culturals i educa-tives que acompanyaven sempre a les cooperatives (biblioteques, aules pedagògi-ques, classes nocturnes per adults, sales d’actes, teatres, cafès…).

Creació de múltiples infrastructures

Fotografia de la seu central al Poblenou

Creada del no-res el 1890, a partir de la posada en comú dels estalvis de setze treballadors i sense local propi, sis anys més tard obrí la seu central en un edifici imponent al carrer Wad-Ras, 195 (1897)Font: Llibre commemoratiu «25º aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants

Granja de Cerdanyola

Vista general de la granjaFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig»,

Arxiu Històric de Sants

Jubilats

Socis i sòcies pensionistes de la cooperativaFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig»,

Arxiu Històric de Sants

Generadora de llocs de treball

Pionera en molts àmbits

Imatges de la granja de Cerdanyola

A part dels camps, estables i altres infrastrucutres pròpies d’una granja, també comptava amb un gran menjador utilitzat com a restaurantFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants

Com a realitzacions importants, cal destacar que la Flor de Maig fou la primera cooperati-va catalana a acceptar l’estatut de sòcia, amb igualtat de drets que els homes el 1929.

Va contribuir a fundar una de les mútues més grans i importants de l’època, la Vil·la de Salut L’Aliança, amb què mantingué relacions fluï-des i constants.

Cal destacar el paper dinamitzador de la Flor de Maig dins del moviment cooperatiu, essent un dels puntals en tots els processos de coordi-nació catalans o internacionals de l’època (Cam-bra Regional de les Cooperatives de Catalunya i Balears, Congressos de l’Aliança Cooperati-va Internacional).

La seva activitat econòmica fou tan intensa que aviat es co-mençaren a contractar treballadors a compte de la cooperati-va, fins assolir la xifra de 120 persones a la seva plantilla.

Treballadors i treballadores

Plantilla de la granja de CerdanyolaFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants

La Flor de Maig a Sants

Un dels barris obrers escollits per l’expansió de la cooperativa fou Sants i la seva marina.

Al voltant de 1915, obriren la que seria la sucursal núm. 3, en un local de lloguer al carrer Jocs Florals. Prop de tres anys més tard, el 1918, i vist l’èxit aclaparador del projecte, una coope-rativa més petita, creada el 1885 amb el nom de la Formiga Obrera, decidiren aportar tot el seu capital, així com l’edifici del carrer Galileu, 40, per fusionar-se amb la Flor de maig.

Sucursal núm. 3 de la Flor de Maig

L’antiga Formiga Obrera reconvertida en sucursal núm. de la Flor de maig al número 40 del carrer Galileu (1915)

Font: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants.

Fotografies de la sucursal núm. 2 a Can Tunis

L’any 1912 compraren uns terrenys a la carretera de Can Tunis a Montjuïc, per edificar-hi uns grans magatzems i una seu social que dos anys després es convertiria en la sucursal núm. 2 de la cooperativa. A l’esquerra podem veure’n la façana, el forn de pa, la cafeteria i la botiga de queviuresFont: Llibre commemoratiu «25º aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants

El declivi del projecte

Tota aquesta expansió es frenà cap a 1928, quan els mals resultats econòmics i algunes picabaralles entre juntes provo-caren el principi del declivi del projecte. És curiós destacar com aquestes picabara-lles afectaren precisament a la Sucursal núm. 3, la santsenca, la més deficitària de les seus i se’n forçà la dimissió del seu president.

Durant la II República, la gran-ja de Cerdanyola començà a acumu-lar pèrdues i la crisi de la cooperativa s’intensificà, sembla ser per una manca de renovació dels dirigents i pel seu ex-cessiu interès comercial. Serà durant aquesta crisi, quan tancà la seu santsen-ca de la cooperativa.

Als dos mesos de l’esclat de la Guerra Civil es creà la Unió de Cooperadors de Barcelo-na, i La Flor de Maig hi aporta les cinc seus que li quedaven i la granja.

Abolida aquesta organització amb la vic-tòria del franquisme, la cooperativa fou absorbida per la Central Nacional Sin-dical (CNS) i poc a poc desballestada fins la inanició.

Fotografies de la sucursal núm. 3 a Sants

A l’interior de la sucursal, hi podiem trobar un forn de pa, una cafeteria, que també era la seu de l’Akademio Enciclopedia Esperanto; i una botiga de queviuresFont: Llibre commemoratiu «25è aniversari La Flor de Maig», Arxiu Històric de Sants