La formaciÃ³ professional ocupacional i el medi ambient · Indústries Gràfiques 5 Índex...

5Indústries Gràfiques

Índex

Capítol Introducció

1.1 Problemàtica ambiental global1.2 Impactes ambientals del sector de les indústries

gràfiques1.3 Bones Pràctiques ambientals genèriques

Fitxes

Capítol Àrea professional d’editorial

2.1 Corrents residuals2.2 Opcions de minimització

Fitxes

Capítol Àrea professional de preimpressió


Fitxes

Capítol Àrea professional d’impressió

4.1 Corrents residuals comuns a tot tipus d’impressió4.2 Opcions de minimització4.3 Impressió òfset4.4 Flexografia4.5 Gravat al buit4.6 Serigrafia

Fitxes

Capítol Àrea professional de postimpressiói manipulats


Fitxes

Capítol Instruments de gestió ambiental

6.1 Els instruments obligatoris de gestió ambiental6.2 Els instruments voluntaris de gestió ambiental

Fitxes

Glossari de termesBibliografia

AnnexesRecull de legislació

1

3

4

5

2

6

Introducció

1

1


1INTRODUCCIÓ

1.1 PROBLEMÀTICA AMBIENTAL GLOBAL

1.1.1 Tendències ambientals en el segle XXIEls avenços tecnològics, l’evolució de l’economia cap a una economia global i la importància creixentde les tecnologies de la informació i la comunicació configuren les noves tendències socials (canvis enles relacions entre els membres de la societat internacional) i ambientals (canvis en les interaccionsentre l’ésser humà i l’entorn) del segle XXI.A escala global, els problemes ambientals més rellevants als quals s’enfronta el planeta són: el canviclimàtic, l’afebliment de la capa d’ozó, la pèrdua de biodiversitat, l’augment de la població il’esgotament dels recursos no renovables.

1.1.2 La necessitat d’un canvi: desenvolupament sostenibleFruit d’aquesta tendència, en les últimes dècades ha sorgit el discurs del canvi ambiental global*,el teixit del qual s’ha construït gràcies a grans esdeveniments internacionals que han tingut lloc d’unamanera esglaonada. El punt d’inflexió històric en relació amb el canvi global arrenca conceptualment apartir de l’obra de Rachel Carson, Silent Springs (Primavera silenciosa). Aquest treball, que apareguél’any 1960, va significar el primer crit d’alerta que va posar en qüestió el model de desenvolupamentbasat en la industrialització, sobretot pel que fa als impactes de la contaminació en la salut i el mediambient.El primer pas donat per les Nacions Unides va ser la convocatòria de la primera Conferència sobrel’Ambient Humà que es va realitzar a Estocolm (Suècia) el juny del 1972, a la qual assistiren lesdelegacions de 113 estats. La solució que es va plantejar es basava en l’educació com a einanecessària per capacitar l’espècie humana per comprendre’s a si mateixa i al món que l’envolta(“educar per comprendre el món”).El mateix any 1972, el Club de Roma va elaborar un informe sobre els límits del creixement (InformeMeadows) que destacava la impossibilitat d’articular un creixement infinit en un món finit com elplaneta. El Club de Roma el componen un grup de científics i industrials compromesos en la tascade convèncer governs, empresaris i sindicats d'arreu del món perquè s’enfrontin a les fonts de lacrisi ambiental. L’Assemblea General de les Nacions Unides va crear l’any 1983 la Comissió Mundial sobre MediAmbient i Desenvolupament que l’any 1987 va presentar el seu informe final: l’Informe Brundtland, unestudi exhaustiu sobre l’estat del món que fou liderat per la primera ministra noruega (Gro Brundtland),i segons el qual la sortida a la greu crisi ambiental només és possible a través de l’anomenatdesenvolupament sostenible. La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament(WCDE) defineix el desenvolupament sostenible com el "que satisfà les necessitats del present senseperjudicar la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats". El fonament de la vida sostenible és una ètica basada en el respecte per a tots i cadascun dels éssersvius i per a la Terra. El desenvolupament no es pot aconseguir en detriment del benestar d’altres grupso de les generacions futures, ni pot constituir una dificultat per a la supervivència d’altres espècies.Malgrat totes aquestes trobades internacionals, al món varen continuar creixent les desigualtats, la

12 Formació Professional Ocupacional

fam, la pobresa, les malalties, etc. La urgència d’aquests problemes va empènyer els estats a celebraruna “Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament” a Rio deJaneiro, l’any 1992 a la qual assistiren els caps de govern de 170 estats. Aquesta Cimera va constituiruna fita en la presa de consciència pública de la problemàtica ambiental. A més, es va reafirmar ladeclaració de la Conferència sobre el Medi Ambient Humà aprovada a Estocolm el juny de 1972. Elsdocuments més importants sorgits d’aquesta conferència van ser la Declaració sobre els PrincipisRelatius als Boscos, el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i el Conveni sobreDiversitat Biològica. Un últim document considerat essencial de la Conferència és l’Agenda 21 queproposa que el desenvolupament i el medi ambient es trobin en el centre del procés de presa dedecisions econòmiques, socials i polítiques en totes les esferes administratives. El document del’Agenda 21 destaca el paper de les administracions locals per promoure un desenvolupamentsostenible.La societat internacional, d’ençà de Rio, va començar a acceptar la idea de desenvolupamentsostenible i a utilitzar-la per canviar les prioritats dels organismes i els programes existents.Deu anys després, a finals de l’estiu de l’any 2002, va tenir lloc a la ciutat sud-africana deJohannesburg, la “Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible” en la qual es va evidenciar quela societat internacional no només no ha avançat en aspectes bàsics com les diferències nord – sud ol’ajuda al desenvolupament, sinó que fins i tot ha retrocedit. La Cimera va centrar l’atenció en cinc grans temes: aigua, energia, salut, agricultura i biodiversitat,sobre els quals versen els documents resultants: el pla d’acció i la declaració política.

1.1.3 Reptes ambientals globalsEls factors principals que determinen l’impacte ambiental* de la població humana sobre l’entorn sónla demografia, el nivell de riquesa i el desenvolupament tecnològic. Al llarg dels últims anys s’hanevidenciat certes tendències observables en l’evolució d’aquests tres factors.Des dels inicis del segle XVIII (Revolució Industrial) fins a l’actualitat el creixement demogràfic ha estatexponencial, de manera que avui dia la població humana supera els 6.000 milions d’individus. Caldestacar que, d’aquest nombre, actualment més de 2.800 milions de persones viuen a les gransciutats i de moment no es preveu una desacceleració del creixement de la població urbana a tot el món.Aquest augment i distribució desequilibrada de la població han anat acompanyats d’un creixementeconòmic i d’un desenvolupament tecnològic important. La característica més rellevant és que ladistribució d’aquesta riquesa econòmica és desigual: un 80% de la riquesa monetària es troba enmans d’un 20% de la població que viu en els països rics, i el 20% restant es reparteix entre el 80% dela població mundial, que és la que viu en els països pobres. Les conseqüències ambientals més rellevants d’aquest model de desenvolupament són les següents:

1.1.3.1 La contaminació atmosfèrica

El fort creixement urbà i industrial comporta l’acumulació de contaminants* a l’atmosfera. Lacontaminació atmosfèrica afecta la salut i el benestar de les persones; produeix danys generalitzatsa la vegetació, l’agricultura, la fauna i les construccions de tot tipus i provoca, fins i tot, ladegradació i la disminució de determinats recursos naturals.Actualment, les principals fonts de contaminació són: la indústria, el transport i les persones amb laseva activitat quotidiana. L’activitat industrial transforma les primeres matèries en productes, peròsovint ho fa de manera incompleta i es generen residus. El sector de les indústries gràfiques no n’ésuna excepció. En general, aquest sector genera corrents residuals de menor impacte en comparacióamb d’altres sectors; però, no obstant això, té una repercussió ambiental molt important ja que es tracta d’un sector molt extens i present en pràcticament tota la resta de sectors de la societat.Les emissions contaminants que es generen contribueixen a l’efecte d’hivernacle, a la pluja àcida* (a causa dels òxids de sofre i de nitrogen) i a l’afebliment de la capa d’ozó (pels clorofluorocarburs* o CFC).

1.1.3.2 L’efecte d’hivernacle

Quan l’energia del Sol arriba a l’atmosfera, una part és reflectida de nou cap a l’Espai, una petitapart és absorbida i la resta arriba a la superfície de la Terra. Aquesta última és reflectida per lasuperfície i és retinguda pels gasos que formen l’atmosfera*. La radiació retinguda és la radiació

infraroja* – que produeix calor –, la qual ajuda a mantenir la temperatura del planeta. Aquest fet esconeix amb el nom d’efecte d’hivernacle i és un fenomen natural de l’atmosfera, al qual contribueixprincipalment el vapor d’aigua (H2O). Si a causa de l’activitat antròpica s’incrementa la concentració d’altres gasos que també contribueixen a l’efecte d’hivernacle, com és el cas deldiòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4), augmenta la radiació retinguda i, per tant, augmenta latemperatura global del planeta.

1


Aquest escalfament global és el que s’anomena canvi climàtic. Aquest fenomen pot posar en perill elsecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social i la salut i el benestar de les persones.L’ús de determinades fonts d’energia contribueix a augmentar la concentració de gasos amb efected’hivernacle a l’atmosfera. Les energies no renovables es basen en l’ús de recursos naturals que si sónextrets a una velocitat superior a la seva velocitat de renovació s’acaben exhaurint. Aquests recursossón el carbó, el petroli i el gas natural. La utilització d’aquestes fonts d’energia no renovable provocal’alliberament de contaminants, alguns dels quals tenen efecte d’hivernacle. Això no succeeix amb les energies renovables, que són en les quals la font d'obtenció és inesgotable i es renovaconstantment. Les fonts principals d’energia renovable són el Sol, el vent, l’aigua en moviment, la biomassa i lageotèrmia.

1.1.3.3 La capa d’ozó

La màxima concentració d’ozó es troba a l’estratosfera entre 20 i 50 quilòmetres d’altitud. Aquestazona s’anomena capa d’ozó i actua com a filtre protector que absorbeix part de les radiacions

ultraviolades* que provenen del Sol, i permet així el desenvolupament de la vida.La causa de la disminució de la concentració d’ozó estratosfèric és l’increment de la concentració demolècules de clor. Això és conseqüència de l’emissió* de clorofluorocarburs (CFC) que s’utilitzen en laindústria del fred. Els CFC, sota una intensa radiació ultraviolada, es descomponen i alliberen clor quereacciona amb les molècules d’ozó que es converteixen en oxigen. El Protocol de Montreal (1987), ratificat per més de 150 estats, va proposar l’eliminació gradual dels gasos CFC.

1.1.3.4 La contaminació de l’aigua i del sòl

L’ésser humà utilitza l’aigua en diferents àmbits: l’agricultura, la indústria i el domèstic. Aquests usosmodifiquen les característiques de l’aigua i alteren la seva qualitat. A mesura que la població esconcentra en nuclis cada vegada més grans la qualitat de l’aigua empitjora, cosa que afecta elsecosistemes i la posterior utilització d’aquesta aigua.Un altre repte ambiental a destacar és la contaminació del sòl. Una de les seves causes principals ésl’agricultura intensiva que es basa en l’ús d’una gran quantitat de fertilitzants i pesticides; a més a més,provoca una pèrdua progressiva de la capacitat productiva del sòl i la contaminació de les aigüessubterrànies properes.

1.1.3.5 La pèrdua de biodiversitat*

Quan parlem de biodiversitat ens referim a la diversitat genètica, d’espècies i d’ecosistemes. La biodiversitat proporciona recursos a l’ésser humà. D’una banda, proveeix d’aliments, fàrmacs, etc. i, d’altra banda, altres béns i serveis beneficiosos als quals el mercat no atribueix un valor econòmic

Quadre 1. L’efecte d’hivernacle

Font: web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp

Energia solar

Part de la calor esperd a l’espai

Gasos amb efected’hivernacle

Irradien calor(radiació infraroja)

La Terra i els oceansabsorbeixen laradiació solar

Part de la calor ésretinguda pels

gasos amb efected’hivernacle


com són la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació del sòl, etc.Les causes de la seva sobreexplotació són el creixement econòmic i tecnològic i la sobrepoblacióhumana.

1.1.3.6 Els residus*

El creixement exponencial de la població porta associat un increment dels residus que es generen.Segons el seu origen, es poden diferenciar els tipus de residus següents:

– Residus municipals: són els generats als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i alsserveis, i els que no tenen la consideració de residus perillosos i que per la seva naturalesa ocomposició es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. També ho són elsque provenen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animalsdomèstics morts; els mobles, estris i vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedentsd’obres menors i reparació domiciliària. Els residus municipals ordinaris són el vidre, el paper, els envasos lleugers i la fracció orgànica quees poden dipositar als contenidors específics del carrer. Els que es consideren especials són elspneumàtics, els fluorescents i els llums de vapor de mercuri, les bateries, els dissolvents, les pinturesi els vernissos, les piles, els electrodomèstics que continguin substàncies perilloses i els olis mineralsusats; i també els voluminosos com són els mobles o els electrodomèstics que no contenensubstàncies perilloses.Tots aquests residus es poden dur a la deixalleria*, tot i que els ordinaris també es poden dipositarals contenidors específics del carrer.

– Residus comercials són residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i al’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis.

– Residus industrials són els generats per l’activitat de la indústria. Segons la legislació, són elsmaterials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació,d’utilització, de consum o de neteja el productor o posseïdor dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb la legislació, no poden ser considerats residus municipals.

– Altres residus són els sanitaris, els de sòls contaminats, els de dejeccions ramaderes (fems i purins), les runes i els envasos fitosanitaris.

A efectes de la disposició del rebuig i, atenent a les seves característiques, els residus es classifiquenen residus perillosos* (especials), no perillosos* i inerts*.

Deixalleria municipal.

1


1.2 IMPACTES AMBIENTALS DEL SECTOR DE LES INDÚSTRIES GRÀFIQUES I PRINCIPALS RESIDUS GENERATS

Els principals impactes sobre l’entorn que pot provocar una indústria del sector de les indústries gràfiques són els següents:

Consum excessiu de primeres matèries

D’una banda, l’emmagatzematge de grans quantitats de materials, en unes condicions poc favorables per a la seva conservació o durant un temps molt llarg, pot provocar que perdin les seves propietats inicials i resultin inservibles. Els materials caducats esdevenen residus que ja noes poden aprofitar. D’altra banda, la utilització i la neteja de les màquines provoquen un consum elevat d’energia elèctricai d’aigua.

Generació d’emissions a l’atmosfera de compostos orgànics volàtils (COV)

L’ús de dissolvents de neteja, de tintes, de solucions de mullament (IPA) i de coles i, quan es fan servir rotatives òfset de bobines dels forns d’assecatge per aire calent es genera una quantitat elevadade COV.

Generació de vessaments i abocaments contaminants

En la neteja de les planxes i la maquinària i en l’esbandit en els processos de revelat i fixat de laimatge s’utilitzen dissolvents especials que, quan esdevenen residus, requereixen una gestió adequadaper no provocar abocaments amb una càrrega contaminant a la xarxa pública i amb un impacteperjudicial sobre el medi.

Generació d’abocaments contaminants que provenen dels sistemes de refrigeració.

Producció massiva de residus de paper

Quan es realitzen controls de qualitat es generen màcules (final dels tiratges), rebuigs de la posada enmarxa o tiratges defectuosos i s’utilitza una gran quantitat de paper. A més a més, cal comptabilitzartambé tots els residus de paper que provenen dels materials d’embalatge i dels processos depostimpressió. En general, els residus de paper representen el 95% del total de residus sòlids generats.

Gran producció d’altres residus no especials i inerts

És el cas de les pel·lícules i les planxes que requereixen una recollida selectiva i un tractamentadequat.

Producció de tintes i de dissolvents utilitzats en la neteja

Les tintes i els dissolvents, juntament amb els residus dels reveladors i fixadors, són la major part delsresidus especials que es produeixen i, per tant, si no es gestionen adequadament tenen un impactegreu sobre l’entorn.


Producte acabatembalat

Emmagatzematgefinal

Text, imatge

Pel·lícules (fotolits)revelador, fixador

Fulls de muntatge,esprai adhesiu

Pel·lícules i/o paperfotogràficRevelador de planxes iradiació UVPlanxes

Preparació dela planxa

d’impressió

Revelador i fixadoresgotats, restes depel·lícules, draps bruts,materials de correcció

Envasos buits

Aigües residuals

Emissions d’esprais

Revelador de planxesesgotat, pel·lícules,draps bruts, materialsde correcció

Planxes d’impressió

Aigües residuals

Suport imprès

Coles, fils, grapes

Material d’embalatge

Postimpressió

Restes de paper

Restes de coles i elsseus envasos

Restes de materialsd’embalatge

Emissions dedissolvents (colesi vernissos) i de polsP

OS

TIM

PR

ESS

IÓ

Planxes preparadesSuportTintesDissolvents

Impressió ineteja

Restes de tintes,envasos de tintes,draps bruts, planxesusades

Restes de paper,dissolvents deneteja utilitzats

Emissions dedissolvents (tintesi neteja) i de pols

IMP

RE

SS

IÓP

RE

IMP

RE

SS

IÓ

E N T R A D E S P R O C É S S O R T I D E S

Emmagatzematge inicial

Preparació dela pel·lícula

Esquema del procés productiu d’impressió del sector de les indústries gràfiques

Font: Libro Blanco de las Artes Gráficas, 2000.

1


1.3. BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS GENÈRIQUES

Les bones pràctiques o comportaments ambientalment correctes són sovint decisius per minimitzar* els corrents residuals que es generen.Les Bones Pràctiques ambientals es poden aplicar a tot tipus de tasques. L’objectiu principalés que hi hagi un procediment per a totes les activitats des de la segregació de residus fins a la manipulació i emmagatzematge de forma acurada. Aquest comportament adequat està directament relacionat amb la qualitat del procés productiu. Si es treballa per assolir un objectiu de qualitat es redueixen els minvaments, es minimitza el temps del cicle productiu, s’obté una major capacitat de producció i s’optimitzen els costos associats a l’activitat.Alguns exemples de Bones Pràctiques que es poden aplicar tant a l’aula com a l’empresa són les següents:

Segregació dels residus

– Separar els residus d’acord amb les seves característiques físiques i químiques.– Recollir cada residu o tipus de residu de manera separada.– Disposar de contenidors suficients, clarament identificats i distribuïts de manera adequada al llarg de

les instal·lacions.– Disposar d’una zona adequada on acumular els residus separats abans que siguin retirats per un

gestor extern autoritzat.– Formar i conscienciar l’alumnat o els treballadors/res de la necessitat de segregar els residus

correctament.

Manipulació i transport

– Delimitar àrees de transvasament concretes i mantenir-les ben il·luminades, netes i sense obstacles.– Revisar periòdicament els sistemes de transvasament.– Definir procediments de transvasament específics per a cada producte que prevegi possibles

interferències amb d’altres.– Preveure els riscs de l’electricitat estàtica.– Incloure en els procediments de transvasament el buidatge de les conduccions emprades per

garantir la recuperació del producte.– Evitar omplir en excés els dipòsits o recipients.– Disposar de sistemes de recollida de fuites o d’absorbents per a fuites.– Disposar de cubetes de retenció correctament dimensionades i no connectades a la xarxa general

de clavegueram.– Disposar dels mitjans adequats per a les operacions més habituals de càrrega i descàrrega i

transvasament.– Transportar la quantitat necessària al lloc adequat per evitar moviments innecessaris.– Identificar les conduccions de cada tipus de líquid.– Informar i formar el personal sobre les característiques físiques i químiques dels productes utilitzats,

la necessitat de tancar recipients, envasos, aixetes, equips... i sobre els estalvis que això potcomportar.

El magatzem i el seu manteniment

– Indicar i adequar zones d’emmagatzematge diferenciades per primeres matèries, productessemielaborats, productes acabats i residus.

– Separar físicament els productes emmagatzemats segons les seves característiques físiques iquímiques.

– Establir protocols de revisió i d’acceptació de les primeres matèries que es compren.– Identificar clarament els productes emmagatzemats.– Vetllar perquè les condicions d’emmagatzematge siguin les òptimes.– Revisar els materials abans de la seva acceptació.– Reduir al màxim les quantitats emmagatzemades, en especial pel que fa a les matèries perilloses.– Establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials més antics siguin els primers

a tenir sortida.– Fomentar la utilització de material sobrant d’operacions anteriors.– Racionalitzar la varietat de materials que es compren i estudiar la substitució d’aquells dels quals

existeixin materials alternatius, de menor impacte ambiental, de major puresa, etc.– Realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar la generació de productes

caducats.– Tenir en compte les despeses de gestió associades a les diferents primeres matèries i la possibilitat

de retornar els envasos als proveïdors com a criteris de compra.– Ajustar la mida dels recipients al volum de consum i a la vida útil del producte.


Instal·lacions de subministrament

– Reduir la pressió de les xarxes de subministrament al mínim necessari.– Revisar periòdicament l’estat de recipients i claus de pas per part del personal de manteniment per

evitar fuites.– Garantir que els recipients i els equips d’ús habitual pugin ser tancats de manera fàcil i segura.– Col·locar comptadors individualitzats a les zones de consum elevat.– Utilitzar tanques amb molla.– Elaborar procediments d’actuació en cas de vessaments i fuites.– Aïllar els focus de contaminació per evitar la seva extensió.– Utilitzar mètodes eficients de neteja per minimitzar el volum d’efluents residuals.– Escollir el sistema més adequat de recollida del producte vessat amb l’objectiu de facilitar-ne la

recuperació o, si això no és factible, la generació mínima de residus i la seva gestió correcta.

Cada cosa al seu lloc

– Dividir la instal·lació en àrees de treball i definir les activitats permeses en cadascuna d’aquestesàrees. Senyalitzar adequadament cada àrea.

– Conscienciar els treballadors de les necessitats de respectar les àrees de treball considerades.– Diferenciar zones d’emmagatzematge segons les característiques dels productes emmagatzemats.

Manteniment

– Disposar d’un registre escrit (fulls de manteniment) on figurin les dades rellevants sobre elmanteniment de cada equip.

– Disposar d’un registre escrit (full d’incidències) on figurin les incidències remarcables de cada línia oàrea de producció.

– Definir procediments de manteniment específics per a cada equip segons les seves característiques iles incidències registrades.

– Incloure en els procediments la freqüència amb què s’han de realitzar les operacions demanteniment i les persones responsables.

– Avisar les persones responsables sempre que es detecti el funcionament incorrecte d’un equip.

La neteja

– Informar, formar, conscienciar i supervisar els alumnes o treballadors.– Evitar neteges innecessàries.– Establir procediments escrits per als diferents processos de neteja.– Utilitzar mètodes eficients de neteja.– Mesurar el consum actual d’aigua, vapor, solvents, etc. utilitzats en operacions de neteja.– Utilitzar fluids de procés en neteja i prioritzar el reciclat.– Procurar la dedicació d’un equip a un únic procés productiu.– Planificar la producció per disminuir la freqüència de les operacions de neteja.

Els procediments establerts

– Elaborar procediments escrits que descriguin la manera més adequada i eficient de realitzar lesdiferents operacions.

– Incloure en els procediments no només les operacions diàries com les de fabricació, sinó tambéaquelles de caire periòdic, com per exemple les neteges i el manteniment.

– Donar a conèixer al personal els procediments establerts i conscienciar-los de la necessitat derespectar-los i millorar-los.

– Descriure globalment el procés relacionant-hi tots els treballs individuals com a instrument per a lamotivació del personal i per a l’aclariment de les tasques.

– Definir un procediment genèric per a qualsevol incident que estableixi les primeres actuacions arealitzar i que també indiqui el nom i el càrrec de les persones que cal avisar.

La comunicació

– Promoure la participació activa de tot el personal en el suggeriment de millores.– Informar periòdicament sobre els projectes de millora adoptats, els objectius establerts i les fites

assolibles.

L’organització

– Definir funcions i activitats per assegurar un progrés continu en la minimització i bon tractament delsresidus.

– Crear un petit grup de treball que vetlli per aquest progrés.– Adaptar una política de compres de les primeres matèries segons les necessitats.

1

INTRODUCCIÓFitxes comunes

Fitxa AAlguns conceptes ambientals bàsics en un procés productiu

Fitxa BImpactes ambientals del sector de les indústries gràfiques

Formació Professional Ocupacional

Indústries gràfiquesManual d’aspectes ambientals per a formadors/res

01

1



01

A

FITXES COMUNES

FITXA AAlguns conceptes ambientals bàsics en un procés productiu

Mòdul de introducció �

– Contaminant: qualsevol substància introduïda pels humans en el medi que puguiproduir efectes nocius sobre la salut humana o el medi ambient.

– Emissió: expulsió a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl de substàncies, vibracions,radiacions, calor o soroll procedents de forma directa o indirecta de fonts puntuals o difuses de l’activitat humana.

– Impacte ambiental: alteració de les característiques inicials del medi ambientprovocada per un projecte, una obra o una activitat.

– Medi ambient: conjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics (energia solar,aigua aire i terra mineral) que integren un determinat espai, que afecten eldesenvolupament i la supervivència d’un organisme i que, a més, permeten eldesenvolupament d’ecosistemes.

– Residu: material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevolactivitat humana, el generador o posseïdor del qual se n’ha desprès o té la intencióo obligació de desprendre-se’n.

– Reutilització: operació que consisteix a tornar a fer servir un residu, o bé un envàsper al mateix ús o per a un altre de diferent del que tenia el producte o materialoriginal.

– Minimització o reducció: conjunt de mesures organitzatives, operatives itecnològiques necessàries per disminuir la quantitat i/o perillositat dels residus i lesemissions generats en un procés productiu mitjançant la reducció en origen i elreciclatge.

– Reciclatge: conjunt de les operacions de recuperació de subproductes delsresidus. Opció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés defabricació del mateix producte o d’un producte amb una funció anàloga.

– Valorització: conjunt d’operacions que tenen per objectiu que un residu torni a serutilitzat, totalment o parcialment.

(Per a més informació, vegeu el GLOSSARI)

FITXA

1



01

B

FITXES COMUNES

FITXA BImpactes ambientals del sector de les indústries gràfiques

FITXA

Mòdul d’introducció �

Objectiu �

Prendre consciència de la problemàtica ambiental associada al sector de lesindústries gràfiques.

Actuacions ambientals �

– Cal actuar correctament per evitar el consum excessiu de primeres matèries.

– Cal utilitzar les tècniques adequades de minimització de dissolvents per reduir lesemissions a l’atmosfera de compostos orgànics volàtils (COV).

– Cal evitar vessaments i abocaments de dissolvents o residus a la xarxa declavegueram per no contaminar les aigües.

– Cal recollir els residus de forma selectiva per tal que rebin un tractament adequat i no generin un greu impacte sobre el medi.

(Vegeu l'apartat 1.2)

Resum �

Els principals impactes ambientals són: el consum excessiu de primeres matèries, lesemissions a l’atmosfera de COV, la generació de vessaments i abocamentscontaminants i la producció de residus.

19Indústries Gràfiques 19Indústries Gràfiques

Àrea professionald’editorial

2

2


ÀREA PROFESSIONAL D'EDITORIAL

2.1 CORRENTS RESIDUALS

2.1.1 El paperÉs el suport que més s’utilitza a la indústria de les arts gràfiques i, per tant, és el residu que es generaen major quantitat. És important fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen i lliurar-lo a empresesespecialitzades de reciclatge i de fabricació de paper, i sempre que sigui possible, en el casd’esborranys o si el client o la feina ho permet s’ha d’emprar paper reciclat o sense clor.Cal tenir present que s’acostuma a separar el paper blanc de la resta ja que es valora diferenteconòmicament.

2.1.2 Cartutxos i tònersQuan els cartutxos i els tòners s’esgoten es poden retornar a empreses perquè els tornin a omplir detinta per a la seva reutilització. També es poden retornar al proveïdor perquè els gestioni correctament.És important no llençar el residu directament a la brossa: les restes de tinta que impregnen elscartutxos poden contaminar el medi.

2.1.3 Disquets i CDQuan un disquet o un disc compacte deixa de ser útil esdevé un residu que es classifica, segons elCatàleg Europeu de Residus, en la categoria d’equips elèctrics i electrònics rebutjats. Cal recolliraquests residus de forma separada i quan la quantitat sigui considerable s’haurà de lliurar a un gestorautoritzat que la sotmetrà a un tractament de reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics.

2.1.4 Paper fotogràficS’utilitza en el procés de preparació d’imatges. És important segregar-lo en origen i portar a terme laseva recollida selectiva.

2

La sensibilització ambiental s’ha de fomentardes de les aules de formació.

2.1.5 Corrents residuals generats en la preimpressió i impressióPer tenir una idea general dels corrents residuals principals del sector de les indústries gràfiquesvegeu la taula 3.2 (quadre resum de l'àrea professional de preimpressió) i taula 4.2 (quadre resum del'àrea professional d’impressió).

2.2 OPCIONS DE MINIMITZACIÓ (prevenció de la contaminació en origen)

2.2.1 Criteris ambientals del proveïdor i del producteEls treballadors de l’àrea d’editorial sovint són responsables dels temes de contractació editorial i, per tant, és important que tinguin en compte criteris ambientals a l'hora de tractar amb un o un altreproveïdor i quan han de decidir la compra d’un producte determinat. En el cas del proveïdor ésimportant que:

– Disposi d’un certificat de gestió ambiental (ISO 14001/EMAS).– En el cas que no en disposi, que hagi dut a terme una auditoria ambiental o bé un estudi de

prevenció de la contaminació en origen o amb qualsevol dels altres instruments voluntaris de gestióambiental que hi hagi a l’abast de les empreses.

En el cas de la compra de productes s’ha de valorar que:

– Disposi del distintiu de garantia de qualitat ambiental, de l’etiqueta ecològica europea o d’algunaaltra de caràcter oficial.

– Si no és així, que el producte estigui elaborat amb materials de llarga durada, reciclats i reutilitzables.També és important que el producte s’hagi fabricat només amb un únic tipus de material.

2.2.2 Programari que permet rebre i controlar les feines rebudes en suport informàticAquest sistema revisa els documents rebuts i permet assegurar la bona qualitat de la imatge. Això suposa minimitzar els errors en les etapes de preimpressió i impressió.

2.2.3 Control de la qualitat del procés de produccióPer minimitzar les minves en el procés de producció es poden:

– Minimitzar el consum de primeres matèries. Per evitar-ne un consum excessiu es poden dur a termediferents pràctiques i estratègies complementàries:

• Organitzar una inspecció sistemàtica dels materials d’entrada.• Evitar la caducitat de les primeres matèries.• Manipular amb cura els materials.• Emmagatzemar amb bones condicions.• Comprovar els materials caducats abans de la seva gestió.

– Minimitzar la quantitat de corrents residuals generats.


RESIDUS

SÒLIDS

Paper per a impressió

Cartutxos detòners

Equipselèctrics i electrònics

Codi

200101

080317

200135200236

Classificació

No perillós

No perillós

PerillósNo perillós

Valorització

V54

V41V41

Com s’han de gestionar?

Dipositar el residu alscontenidors de color blauinstal·lats a la via pública, o lliurar-lo a un gestorautoritzat.

Lliurar el residu a un gestorautoritzat que el recicli.

Lliurar el residu a un gestorautoritzat que el recicli.

Tractament

T12T13

Opcions de minimització

- Optimització de la superfície del paper.

- Reducció dels errors.- Reducció dels excessos

de tiratge.- Assegurament

del procés.- Ajust més

ràpid del color.

- Reducció de l’ús.- Reducció dels

minvaments.- Assegurament del procés.

Taula 2.1 Quadre resum

2


2

ÀREA PROFESSIONAL D’EDITORIALFitxes específiques

Fitxa 2.1Bones pràctiques ambientals al magatzem

Fitxa 2.2Criteries ambientals a demanar al proveïdor

Fitxa 2.3Corrents residuals generats en el procés d’editorial i opcions de minimització

Fitxa 2.4Corrents residuals generats en les etapes de preimpressió, impressió i postimpressió

Fitxa 2.5Residus de tintes i opcions de minimització



01

2



01

1

ÀREA PROFESSIONAL D’EDITORIAL

FITXA 1Bones pràctiques ambientals al magatzem

FITXA

Objectiu �

Comprendre la importància d’una bona gestió del magatzem.


– Cal separar els productes emmagatzemats en funció de les seves característiques.

– Cal identificar i etiquetar clarament els productes emmagatzemats.

– Cal establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials mésantics siguin els primers a tenir sortida.

– Cal fomentar la utilització de material sobrant d’operacions anteriors.

– Cal realitzar inventaris periòdics de les matèries emmagatzemades per evitar lageneració de productes caducats.

– Cal intentar utilitzar materials alternatius d'impacte ambiental menor.

– Cal tenir en compte la possibilitat de retornar els envasos als proveïdors, així comprocurar ajustar la mida dels recipients al volum de consum dels materials.

(Vegeu el subapartat 1.3)

Resum �

El manteniment del magatzem és molt important: ordenar i tenir controlats elsmaterials emmagatzemats permet reduir la quantitat de residus (productes fets malbé,caducats) i, d’aquesta manera, evitar consumir més del necessari.

2



01

2


FITXA 2Criteris ambientals a demanar al proveïdor

FITXA

Objectiu �

Tenir en compte els criteris ambientals del proveïdor a l’hora de contractar-lo, i els delproducte a l’hora d’adquirir-lo.


– Els criteris ambientals que cal valorar de l’empresa proveïdora són:

• Disposar d’un certificat de gestió ambiental (ISO 14001/ EMAS).

• Si no és així, que hagi dut a terme una auditoria ambiental, o bé algun estudi deprevenció de la contaminació a l’origen o qualsevol dels altres instrumentsvoluntaris de gestió ambiental que hi ha a l’abast de les empreses.

– Els criteris ambientals que cal valorar a l’hora de comprar un producte són:

• Disposar del distintiu de garantia de qualitat ambiental, de l’etiqueta ecològicaeuropea, o d’alguna altra de caràcter oficial.

• Si no en disposa, comprar productes elaborats amb materials de llarga durada,reciclats i reutilitzables. També és important que el producte estigui fabricat nomésamb un únic tipus de material.

Resum �

És important tenir en compte l’actitud ambiental del proveïdor i les característiquesdels productes que s’adquireixen. (Vegeu el capítol 6)

2



01

3


FITXA 3Corrents residuals generats en el procés d’editorial i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus generats en l’etapa d’editorial i les seves opcionsde minimització.


– En aquesta etapa es generen residus diversos, sobretot relacionats amb l’ús de material informàtic i d’oficina. Aquests són principalment:

• Paper: és el suport més utilitzat, i per tant el residu que es genera en majorquantitat. És important: fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen i lliurar-lo a empreses especialitzades de reciclatge i fabricació de paper i, sempre que siguipossible (en el cas d’esborranys o si el client o la feina ho permet), s’ha d’utilitzarpaper reciclat o sense clor.

• Cartutxos i tòners: quan s’esgoten es poden retornar al proveïdor per serreomplerts o lliurar-los a un gestor autoritzat que afavoreixi la seva recuperació. En cap cas es poden llençar directament a la brossa perquè poden esdevenirtòxics per incorporació a l’aigua de les restes de tinta que els impregnen.

• Disquets i CD: cal recollir-los perquè els sotmetin a un tractament de reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics. (Vegeu el subapartat 2.1.3)(Vegeu també la taula 2.1)

Resum �

Cal separar adequadament els residus generats durant l’etapa d’editorial i intentarminimitzar-los.

2



01

4


FITXA 4Corrents residuals generats en les etapes de preimpressió,impressió, postimpressio

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus generats en les etapes de preimpressió, impressió i postimpressió, i les seves opcions de minimització. (Vegeu el subapartat 1.2)


– Recollir cada tipus de residu de forma separada perquè rebi el tractament adequat. (Vegeu el subapartat 1.3)

– Els principals residus generats són:

• En l’elaboració de la pel·lícula: pel·lícules fotogràfiques, fulls de muntatge, líquidsde processament de pel·lícules (revelador i fixador), filtres i cartutxos de filtrat.

• En l’elaboració de la forma impressora: planxes, líquids i aigües residuals deprocessament de les planxes d’impressió.(Vegeu fitxes 1, 2 i 3 de l’àrea de preimpressió)

– Els principals residus generats en la impressió són: residus de tinta (sòlids i líquids), draps i envasos bruts de tinta, paper i planxes.(Vegeu fitxes 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 9 de l’àrea d’impressió)

– Els principals residus generats en la postimpressió són: paper i cartró, embalatgesde plàstic, fustes, coles i vernissos.(Vegeu fitxes 2 i 3 de l’àrea de postimpressió)

– Els residus comuns en totes les etapes són: envasos buits, draps bruts, dissolventsde neteja i emissions gasoses.

Resum �

Cal separar adequadament tots els residus generats en el procés productiu i intentarminimitzar-los. Per a la majoria de residus existeixen opcions de minimització queredueixen els efectes perjudicials per al medi ambient.(Vegeu les fitxes de les altres àrees professionals)

2



01

5


FITXA 5Residus de tintes i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per gestionar correctament els residus de tinta.


– Cal recollir cada tipus de residu (residus sòlids de tinta, residus líquids, draps ienvasos bruts de tinta) provinent de l’ús de les tintes de forma separada perquèrebi el tractament adequat. Els residus de tinta presenten certa toxicitat quans’incorporen a l’aigua, ja que contenen metalls pesants, solvents, etc.

– Cal valorar fer ús de tintes alternatives (vegeu el subapartat 4.2.1). En funció de latipologia d’impressió es poden utilitzar uns tipus de tintes o altres: tintes vegetals,tintes en base aquosa, tintes ultraviolades o tintes EB (curades amb un feixd’electrons).

– Cal minimitzar els residus de tinta. Opcions:

• Ajustar la quantitat de tinta disponible a les necessitats, i evitar utilitzar materialen excés.

• Aprofitar els sobrants de tinta per fabricar tintes negres barrejant tintes de colorsno massa clars ni vistosos. (Vegeu el subapartat 4.2.3)

• Minimitzar els envasos bruts de tinta instal·lant sistemes d’alimentacióautomàtica, comprant envasos més grans o utilitzant dispositius especials per a laneteja de pots. (Vegeu el subapartat 4.2.2)

Resum �

Els residus derivats de les tintes són: restes de tinta (sòlides i líquides), envasos i draps bruts de tinta. Cal intentar minimitzar-los i separar-los adequadament. (Vegeu taula la 4.2, quadre resum)

ÁR

EA

PR

OF

ES

SIO

NA

L

DE

IM

PR

ES

SIÓ

Fitx

es e

spec

ífiq

ues

FIT

XA

1:

Bone

spr

àctiq

ues

ambi

enta

ls a

lm

agat

zem

FIT

XA

2:

Pre

para

ció

de ti

ntes

:re

sidu

sge

nera

ts i

opci

ons

dem

inim

izac

ió

FIT

XA

3:

Res

idus

sòlid

s i l

íqui

dsge

nera

ts e

n la

prep

arac

ió d

ela

impr

essi

ó

FIT

XA

4:

Emis

sion

sga

sose

sge

nera

des

dura

nt la

impr

essi

ó i l

ane

teja

FIT

XA

5:

Man

teni

met

prev

entiu

FIT

XA

6:

Cor

rent

sre

sidu

als

gene

rats

en

la im

pres

sió

òfse

t iop

cion

s de

min

imitz

ació

FIT

XA

7:

Cor

rent

sre

sidu

als

gene

rats

en

la im

pres

sió

flexo

gràf

ica

iop

cion

s de

min

imitz

ació

FIT

XA

8:

Cor

rect

sre

sidu

als

gene

rats

en

la im

pres

sió

serig

ràfic

a i

opci

ons

dem

inim

itzac

ió

FIT

XA

9:

Cor

rect

sre

sidu

als

gene

rats

en

laim

pres

sió

per

grav

at a

l bui

t iop

cion

s de

min

imitz

ació

IMP

RE

SS

OR

/A D

'ÒF

SE

T B

OB

INA

Mòd

ul 1

: Pre

para

ció

de ti

ntes

●●

●M

òdul

2: C

ol·lo

caci

ó de

bob

ines

●●

Mòd

ul 3

: Pre

para

ció

de la

impr

essi

ó en

òfs

et●

●●

Mòd

ul 4

: Con

trol d

e la

impr

essi

ó en

òfs

et●

●M

òdul

5: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●

IMP

RE

SS

OR

/A D

'ÒF

SE

T E

N F

UL

LS

Mòd

ul 1

: Mat

eria

ls p

er a

impr

essi

ó●

●●

●M

òdul

2: P

repa

raci

ó pe

r a la

impr

essi

ó d'

òfse

t●

●M

òdul

3: I

mpr

essi

ó d'

òfse

t●

●●

Mòd

ul 4

: Man

teni

men

t pre

vent

iu i

salu

t lab

oral

●

IMP

RE

SS

OR

/A D

E F

LE

XO

GR

AF

IAM

òdul

1: P

repa

raci

ó de

tint

es●

●●

Mòd

ul 2

: Col

·loca

ció

de b

obin

es●

●M

òdul

3: P

repa

raci

ó pe

r a la

impr

essi

ó en

flex

ogra

fia●

●●

Mòd

ul 4

: Con

trol d

e la

impr

essi

ó en

flex

ogra

fia●

●M

òdul

5: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●

IMP

RE

SS

OR

/A D

E S

ER

IGR

AF

IAM

òdul

1: P

repa

raci

ó de

tint

es●

●●

Mòd

ul 2

: Pre

para

ció

per a

la im

pres

sió

en s

erig

rafia

●●

●M

òdul

3: C

ontro

l de

la im

pres

sió

en s

erig

rafia

●●

Mòd

ul 4

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

IMP

RE

SS

OR

/A D

E F

OR

MA

T P

ET

ITM

òdul

1: P

repa

raci

ó de

tint

es●

●●

Mòd

ul 2

: Pre

para

ció

del m

arca

tge

de fo

rmat

pet

it●

●M

òdul

3: P

repa

raci

ó pe

r a la

impr

essi

ó en

form

at p

etit

●●

●M

òdul

4: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●M

òdul

5: C

ontro

l de

la im

pres

sió

en fo

rmat

pet

it●

●

IMP

RE

SS

OR

/A D

E G

RA

VA

T A

L B

UIT

Mòd

ul 1

: Pre

para

ció

de ti

ntes

●●

●M

òdul

2: C

ol·lo

caci

ó de

bob

ines

●●

Mòd

ul 3

: Pre

para

ció

per a

la im

pres

sió

en g

rava

t al b

uit

●●

●M

òdul

4: C

ontro

l de

la im

pres

sió

en g

rava

t al b

uit

●●

Mòd

ul 5

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

Àrea professionalde preimpressió

3

FILMACIÓ

PROCESSAMENTDE LA PEL·LÍCULA

MUNTATGE

PREPARACIÓPLANXA

D’IMPRESSIÓ

Text Imatge

Pel·lícula senseprocesarAdhesiu

Full de muntatge

Planxad’impressió

Revelador

Fixador

Aigua

Pel·lícula processada

Esprai

Muntatge

Pel·lícula preparada

Preparació de planxesd’impressió

Revelador Planxes

Filmadora

Processadora

Neteja ipreparació

3


ÀREA PROFESSIONAL DE PREIMPRESSIÓ


L’esquema general del procés de preimpressió del sector de les indústries gràfiques és el següent:

Quadre 3.1 Etapes del procés de preimpressió i corrents residuals generats

En les etapes d’aquest procés es generen diferents tipus de residus sòlids, aigües residuals i emissionsatmosfèriques que cal gestionar correctament segons la seva naturalesa i l’impacte que provoquensobre l’entorn.

3.1.1 Pel·lículesQuan es manipula la pel·lícula fotogràfica es generen minvaments o residus a causa dels retalls, de lespel·lícules errònies i també de les pel·lícules velles. L’impacte ambiental principal de les pel·lículesderiva del seu contingut en plata. La plata és un metall pesant que, en el cas de trobar-se dissolt en

3


aigua, és molt tòxic per als éssers vius, tot i que en el Catàleg Europeu de Residus es considera unresidu no perillós.La major part de les empreses del sector de les indústries gràfiques emmagatzemen aquest residu iposteriorment el venen a empreses especialitzades – i així obtenen alguns beneficis – que podenrecuperar les sals d’argent dipositades a la superfície de la pel·lícula i reciclar-les. La resta del residu –la pel·lícula sense plata – es considera també un residu no perillós i la seva destinació principal ésl’abocament a un dipòsit controlat o la incineració de residus no halogenats.

3.1.2 Productes químics esgotats de la processadora de pel·lícules: el revelador i el fixadorEl revelador i el fixador són líquids de base aquosa que s’utilitzen en el processament de les pel·lículesi, per tant, de mica en mica es van esgotant. Es consideren residus perillosos perquè contenen ions deplata en dissolució.El contingut de plata en el revelador és aproximadament de 2 ppm*, però té un pH* situat al voltantd’11, és a dir, força bàsic. En ser un residu perillós és necessari recollir-lo en bidons i lliurar-lo aempreses especialitzades en la seva recollida i tractament.El fixador arrossega plata i ferro en unes concentracions que poden variar de 5 a 500 ppm, i de 500 a1.000 ppm, respectivament. El pH se situa al voltant de 5. S’ha de tenir en compte que gairebé el 90%de la quantitat de fixador que es consumeix esdevé residu. La major part de les empreses utilitzen unrecuperador d’argent – basat en un procés d’electròlisi – i així obtenen un petit benefici amb la sevarecuperació i venda.

3.1.3 Envasos que contenen el revelador i el fixadorAquests envasos es consideren residus perillosos perquè les solucions que contenen són tòxiques. Per tant, cal fer-ne una recollida selectiva* per poder-los reutilitzar*, reciclar*, abocar o incinerar*.Un bon ús que se’n pot fer és reutilitzar-los per recollir els residus líquids que es generin en elsdiferents processos d’impressió.

3.1.4 Aigua de rentatge de la pel·lícula durant el seu processamentEl rentatge de la pel·lícula es realitza amb aigua corrent per tal que l’aigua arrossegui totes les restesde productes químics de la seva superfície. Si es treballa en circuit obert l’aigua que s’utilitza és moltabundant. A més a més, cal tenir present que aquesta aigua arrossega restes dels productes químicsemprats en l’operació i, per tant, també restes de plata. Cal depurar-la abans de vessar-la alclavegueram.

3.1.5 Filtres i cartutxos de filtratAquests residus es generen en el tractament de les pel·lícules i planxes. Els filtres retenen lessubstàncies que contenien els líquids i, en contacte amb aigua, poden ser tòxics i contaminar tant elmedi aquàtic com el sòl. És per això que cal separar-los per tal que se’ls pugui aplicar el tractamentmés adequat: abocar-los en dipòsits controlats* de residus no perillosos, o bé incinerar-los.

3.1.6 Fulls de muntatgeEls fulls de muntatge estan fets de plàstic i s’utilitzen per al muntatge de fotolits. Com a materialplàstic, doncs, es poden valoritzar*. Es poden reciclar o bé aprofitar el seu valor energètic com aresidu combustible.

3.1.7 Envasos de productes de base aquosa Les solucions de base aquosa s’utilitzen en el tractament dels fulls de muntatge. Els envasos quecontenen aquestes solucions es consideren residus perillosos perquè són tòxics. Es gestionen de lamateixa manera que els envasos que contenen el revelador i el fixador (vegeu el subapartat 3.1.3).

3.1.8 Esprai adhesiuLes coles en esprai per al muntatge de les pel·lícules generen contaminants atmosfèrics: compostosorgànics volàtils (COV), partícules fines de cola i tensoactius. Aquests contaminants són lleugeramenttòxics per inhalació i poden provocar al·lucinacions i alteració del sistema nerviós. En concentracionselevades tenen un efecte narcòtic i provoquen alteracions del sistema motriu, i són irritants per als ullsi el tracte respiratori (vegeu l'annex de COV).Aquestes coles i adhesius en esprai s’han de lliurar a un gestor especialitzat que els transporti a unaplanta de tractament de residus perillosos que els pugui tractar, recuperar*, o bé inertitzar en el casque valoritzar-los no sigui possible.

3


3.1.9 Planxes d’aluminiLes planxes d’òfset monometàl·liques que esdevenen residus dels processos de preimpressió s’hand’emmagatzemar separadament. Són residus valoritzables perquè se’n pot recuperar l’alumini.

3.1.10 Planxes de polímersLes planxes que es generen com a residus de la preimpressió del procés flexogràfic i tipogràfic rotatiuestan compostes de polímers o plàstics. És per això que la seva gestió pot ser el reciclatge deplàstics, l’abocament com a residu inert o la incineració com a residu no halogenat.

3.1.11 Pantalles serigràfiquesSón malles teixides amb uns fils metàl·lics molt fins o amb fibres sintètiques subjectades a un marc defusta o de metall.Un cop deixen de ser útils cal separar-les perquè rebin el tractament adequat.

3.1.12 Aigua de rentatge de les planxes òfsetDurant l’esbandida de les planxes, l’aigua de rentatge arrossega les restes dels productes químicsgenerats en el revelatge. Per disminuir el consum d’aigua es pot instal·lar un sistema de filtratge i recirculació (vegeu el subapartat 3.2.6). Abans de vessar aquesta aigua al clavegueram és important depurar-la.

3.1.13 Productes químics esgotats de la processadora de planxes òfsetEl revelador que s’utilitza en el processament de les planxes, a l’igual del processament de les pel·lícules, s’esgota. Com ja s’ha dit, es tracta d’una solució fortament alcalina. Conté substàncies dissoltes que procedeixen de la capa sensible solubilitzada. Aquesta capa pot estar formada per resines, colorants i components diazo.Les restes del revelador s’han de guardar en bidons per tal que s’ho emportin empreses especialitzades en la recollida i el tractament d’aquests residus. Mai no es poden abocar directament al clavegueram.

3.1.14 Aigua del processament de les planxes de flexografia i tipografiaTant les planxes de flexografia com les de tipografia, que són de fotopolímer, es revelen amb aigua. El corrent líquid generat en el seu processament està compost d’aigua que arrossega la zona no-imatge de la planxa (soluble), així com restes de fotopolímer sòlides o semisòlides que marxen en el processament.Es tracta d’un corrent residual perillós que cal lliurar-lo a un gestor autoritzat perquè el tracti demanera específica.

3.1.15 Líquids de la preparació de les pantalles de serigrafiaCom en el cas anterior, les pantalles de serigrafia sovint es revelen amb aigua, tot i que també potafegir-s’hi algun solvent que faciliti aquesta operació. En aquesta aigua s’hi pot trobar emulsióendurida que ha estat arrossegada, o bé que ha calgut eliminar per defectes en la preparació de lapantalla. Es tracta d’un residu no perillós.

3.1.16 Vapors generats en el termoenduriment de les planxesQuan es procedeix a engomar les planxes i se sotmeten a la calor del forn es generen contaminantsatmosfèrics molt variables, segons els compostos emprats i el tipus de planxa amb què es treballi.També s’emeten COV (vegeu l'annex de COV).

3.1.17 Vapors generats en el revelatge de les ozalidesAquests vapors tenen un contingut elevat d’amoníac. L’amoníac és un gas més pesant que l’aire i moltsoluble en aigua, amb una forta olor característica i irritant (es comporta com una base en reaccionaramb l’aigua de les mucoses).

3.1.18 Draps brutsAquests residus es generen principalment en la neteja dels fulls de muntatge i processadors.Consisteixen bàsicament en draps impregnats amb tinta i dissolvents*. El tractament adequat per a aquest tipus de residu és la gestió a través d’empreses de recuperació i neteja. Les empreses que contracten aquest servei no llencen al contenidor de residus urbans elsdraps bruts de tinta i dissolvents, sinó que els separen i els gestionen adequadament. Moltesempreses no només ho fan per criteris ambientals, sinó també per raons de qualitat del producte final,ja que una neteja amb draps sense impureses permet una qualitat més bona en la impressió.


3.1.19 Dissolvents de netejaEls productes de neteja tenen dissolvents en la seva composició. Per gestionar-los correctament s’hande lliurar a una empresa especialitzada que els recuperi mitjançant processos de destil·lació. Tambécal tenir en compte que hi ha productes de neteja alternatius, com és el cas de les emulsions ambbase aquosa i les solucions d’èsters vegetals.

3.1.20 Envasos de productes de base dissolvent Aquest envasos contenen les solucions que s’utilitzen per a les neteges de tots els materials empratsen el procés general d’impressió: per a la neteja de pel·lícules, dels fulls de muntatge, de les planxes,dels cautxús, de les bateries i dels roleus mulladors. Els envasos amb productes de base dissolvent tenen la consideració de residus perillosos.

Taula 3.1 Relació de dissolvents utilitzats en les neteges

Font: Elaboració pròpia.

Dissolvents emprats

- Acetat d’etil - Metil isobutil cetona (MIBK)- Etanol - Isopropoxietanol- N-propanol - Ciclohexanona- Isopropanol - Xilol- Toluè - White Spirit (aiguarràs)- Metil etil cetona (MEK)

Problemàtica associada

Efectes diferents. La gran majoria són mitjanament tòxics per inhalació i irritants, ja sigui de les mucoses, sistema respiratori,ulls, pell, etc. Alguns d’ells fins i tot són narcòtics.



Les alternatives per minimitzar la contaminació en origen es basen en dues estratègies: d’una banda,utilitzar materials i productes més respectuosos amb el medi ambient; i, de l’altra, canviar parts delprocés productiu i invertir en maquinàries i noves tecnologies.

Per exemple, i pel que fa a nous productes, hi ha dissolvents de neteja que no en contenen d'orgànicsi, per tant, no emeten compostos orgànics volàtils (vegeu el subapartat 3.1.20).

Pel que fa a les noves tecnologies, un sistema innovador que s’està instal·lant ja de formageneralitzada a les empreses d’arts gràfiques és el sistema directe a planxa (computer to plate) (CTP).

A continuació s'indiquen tot un seguit de Bones Pràctiques ambientals i opcions de minimització quees poden fer servir en l’etapa de preimpressió:

3.2.1 Programari que permet rebre i controlar les feines rebudes en suport informàticAquest sistema revisa els documents rebuts i permet assegurar la bona qualitat de la imatge. Això suposa minimitzar els errors en les etapes de preimpressió i posteriors.

3.2.2 Control de la qualitat del procés de produccióDur a terme un control de qualitat sobre el procés de producció ens garanteix l'obtenció d’un producte de més bona qualitat alhora que ens permet minimitzar les minves i la quantitat de corrents residuals generats.Una de les estratègies principals a seguir és controlar el consum de primeres matèries (vegeu el subapartat 1.3).

3.2.3 Sistema directe a planxa (CTP)Aquest sistema permet passar la imatge creada a l’ordinador directament a la planxa, de forma eficient i precisa, i sense necessitat de passar primer per la pel·lícula.

La instal·lació d’un sistema CTP comporta un canvi molt important en l’empresa tant pel que fa a instal·lacions com, sobretot, per la forma de treballar dels operaris. De fet, tant el canvi en elsprocessos com la inversió econòmica són substancials, i per això es tracta d’una opció tan solsaconsellable en les empreses que disposen de volums de treball molt importants i que tenen la possibilitat d’obtenir o d’exigir dels seus clients l’entrega dels treballs en format digital.

La instal·lació del sistema suposa una inversió molt elevada, ja que entre altres costos implica el canvide les planxes que s’utilitzen i l’adquisició dels equips de muntatge. D’altra banda, suposa estalvisperquè no es consumeix tant material. El temps de retorn de la inversió és immediat.

3

Sistema CTP (computer to plate).


3.2.4 Sistema directe a la filmadora (computer to film) (CTF)Aquest sistema permet realitzar amb l’ordinador, mitjançant uns programes específics decompaginació i imposició, les operacions de muntatge i passar directament a la filmadora. Es generauna pel·lícula que ja pot passar al procés d’insolació i de processament de planxes.

3.2.5 Equips de recuperació i reciclatge dels residus líquids generats en elprocessament de les pel·lícules (vegeu el subapartat 3.1.2)En general són equips molt senzills d’instal·lar que es connecten en línia amb els banys de laprocessadora i no comporten, per tant, cap problema a nivell tècnic. Els estalvis que s’aconsegueixenamb aquests sistemes són la disminució del consum de revelador i aigua, i en la gestió dels residus ide les aigües residuals generades en el processament.Els sistemes que existeixen són els següents:

– Equip de minimització del fixador i de recuperació de la plata de les pel·lícules. Aquest equip esconnecta en línia i evita la contaminació amb plata en l’arrossegament de l’aigua de rentatge. Permetla reducció del 50% del consum de fixador i la recuperació de la plata.

– Sistema de minimització del consum del revelador. Les seves característiques i les de l’equip peltractament del fixador són molt similars, ja que es tracta d’una unitat de filtratge i de recirculació delproducte instal·lada en línia amb el bany de revelatge de la processadora.

– Sistema de recirculació de l’aigua de rentatge. Si no cal tractar l’aigua de rentatge perquè ja s’hainstal·lat prèviament l’equip de minimització de fixador i de recuperació de plata, l’estalvi ques’aconsegueix és la reducció del consum d’aigua. Es pot arribar a aconseguir un estalvi del 90% del’aigua utilitzada.

3.2.6 Sistema de filtratge i recirculació de l’aigua de rentatge del processament deles planxes òfset En el processament de les planxes, com en el de les pel·lícules, s’utilitza una processadora. En el casdel processament de les planxes, la processadora conté un bany de revelador, un esbandit o rentatamb aigua fresca, i un altre bany de goma per tal de protegir la planxa fins al moment de ser utilitzada.No existeixen opcions de minimització per al revelador ni per a la goma, ja que s’esgoten i regeneren amesura que s’utilitzen. El que sí que es pot disminuir és el consum d’aigua mitjançant la instal·laciód’un sistema de filtratge i de recirculació de l’aigua de rentatge que aconsegueix una reducció del 90%de l’aigua a utilitzar. El funcionament d’aquest sistema és molt simple. La unitat està formada per un dipòsit que porta una bomba de recirculació que agita l’aigua, que passaper uns filtres de carbó actiu* i resines i permet la seva reutilització. Tanmateix, no sempre es treballaamb la mateixa aigua, ja que cal que hi hagi una petita entrada d’aigua fresca i una petita sortidad’aigua ja utilitzada, la qual cosa permet el treball en condicions ideals. De la mateixa manera que enl’opció de minimització anterior s’instal·la en línia amb la processadora sense comportar cap costaddicional. Un equip serveix per a una única processadora.Els estalvis que aquesta solució comporta són la disminució del consum d’aigua i del cost de gestióde les aigües residuals.

Plòter.


Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Pel·lícules:- amb plata.- sense plata.

Planxesòfset

Planxes deflexografia

Draps deneteja:- Amb

substànciesperilloses.

- Sensesubstànciesperilloses.

Fulls demuntatge(suport demuntatge)

Paper per aimpressió

090107090108

200140

200139

150202

150203

200139

200101

No perillós

No perillós

No perillós

Perillós

No perillós

No perillós

No perillós

V46

V41

V12 V61

V12V61

Com s’han de gestionar

per poder-los valoritzar?

Cal emmagatzemarseparadament el residu pervendre’l a empreses quepoden recuperar les salsd’argent i reciclar-les. Si noconté plata, cal lliurar-lo a un transportista autoritzat.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per alreciclatge i la recuperació del metall.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per reciclar-lo o valoritzar-loenergèticament.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat persotmetre’l a un tractamentadequat.


Cal dipositar el residu alscontenidors de color blauinstal·lats a la via pública, olliurar-lo a un gestorautoritzat.

T21/T12T21/T12

T24/T21/T22/T13/T31/T36

T24/T21/T12

Taula 3.2 Quadre resum, residus sòlids

Codi Classificació

(segons el Catàleg Europeu de Residus)

Valorització Tractament

(segons el Catàleg deResidus de Catalunya)

3


- Reducció de minvaments.- Tecnologia CTP.- Assegurament del procés.

- Combinació de treballs a la mateixa planxa.

- Reducció de minvaments.- Tecnologia CTP.- Assegurament

del procés.- Aprofitament de

planxes per a tiratges repetits.

- Reducció de minvaments.

- Tecnologia CTP.- Assegurament del

procés.Aprofitament de planxes per a tiratges repetits.

- Utilització progressiva dels draps bruts.

- Eliminació prèvia dels líquids o les tintes abans d’aplicar els draps.

- Líquids més efectius.

- Tecnologia CTP.- Reutilització dels fulls.- Simplificació dels

muntatges.



de tiratge.- Assegurament del procés.- Ajust més ràpid del color.

Continua ➡


Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Embalatgesde paper icartró

Embalatgesde plàstic

Fustes

Cartutxos de tòners

Equipselèctrics ielectrònics

Envasos deproductes de baseaquosa

Envasos deproductes de basedissolvent

150101

150102

200138

080317

200135200236

150110

150110

No perillós

No perillós

No perillós

No perillós


Perillós

Perillós

V51

V51

V15V61

V54

V41V41

V51

V51



Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per a la sevarecuperació, reutilització,regeneració, reciclatge ovalorització energètica.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per a la sevarecuperació, reutilització,regeneració, reciclatge ovalorització energètica.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per alreciclatge, reutilització outilització com a combustible.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per tal que el recicli.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per tal dereciclar-lo.



T13 / T21T36

T12

T12T13

T21T36T13


Codi Classificació





- Convenis amb fabricants per a la reducció de l’ús d’embalatges.

- Utilització de contenidors més grans.



- Acord amb els corresponentssubministradors.

- Reutilització del material.- Acord per a

l’estandardització de mides i per facilitar la reutilització.

- Oferta a possibles usuaris posteriors.

- Reducció de l’ús.- Reducció dels minvaments.- Assegurament del procés.

- Paral·lela a la pròpia minimització dels líquids continguts.

- Compra en envasos més grans.

- Instal·lació de sistemes d’alimentació automàtica.

- Reutilització d’envasos.- Possibilitat d’utilitzar.

productes químics en pols.




- Reutilització d’envasos.- Possibilitat d’utilitzar



Tipus de

residus

RESIDUSLÍQUIDS

Productesquímicsesgotats de laprocessadora depel·lícules(revelador ifixador)

Productesquímicsesgotats de laprocessadorade planxesòfset(revelador)

Residuslíquids deprocessat deles planxesde flexo

Líquids derevelatge depantallesserigràfiques

Aigua derentatge de lespel·lícules

Aigua derentatge deles planxes

Codi

090101090104

09102

110198

090199

090106

090106

Classificació

PerillósPerillós

Perillós

Perillós

No perillós

Perillós

Perillós

Valorització

V46V21 V46

V46

V46

V46

Com s’han de gestionar ?

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat a recuperarproductes fotogràfics.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat a recuperarproductes fotogràfics.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat perquè rebiel tractament adequat.

Cal depurar-la abansd'abocar-la al clavegueram.

Cal depurar-la abansd'abocar-la al clavegueram.

Tractament

T31 T24T24

T24 T33T13

T31

T31

Taula 3.2 Quadre resum, residus líquids


- Cal passar a tecnologia CTP.

- Minimització del revelador a través de filtre.

- Minimització del fixador i recuperació de plata.

- Recirculació de l’aigua de rentatge.

- Reducció de la repetició de pel·lícules.

- Cal evitar temperatures baixes dels líquids.

- Minimització del revelador.


- Reducció de la repetició de planxes.

- Cal evitar temperatures baixes.

- Possibilitat d’utilitzar productes químics en pols.

- Cal fer una dosificació correcta.


- Reducció de la repetició de planxa.

- Filtratge del revelador.

- Sistema per a l’evaporació i reutilització de l’aigua emprada en el revelatge.

3


EMISSIONSATMOSFÈRIQUES

Font d’emissió

Coles en esprai per almuntatge de les pel·lícules

Vapors de dissolvents de laneteja dels fulls de muntatge

Vapors del termoendurimentde les planxes

Vapors generats en les provesozalides

Composició

- COV.- Partícules fines de cola.- Tensoactius.

- COV.- Sovint s’utilitza l’hexà.

- Molt variable, segons els compostos emprats i el tipus de planxa amb què es treballi.

- En general, COV.

- Vapors amb un contingut elevat d’amoníac.

Bones Pràctiques

- Instal·lació d’un petit receptacle amb sistema d’aspiració i filtratge per a la seva aplicació.

- En general, l'extracció dels vapors ha de ser cap a l’exterior.

- Mesures de protecció persona.

- Instal·lació d’un petit receptacle amb sistema d’aspiració i extracció per a laseva aplicació.


- Mesures de protecció personal.



- Supressió del sistema usant planxes més resistents.

- Filtratge dels vapors a través d’aigua.

- En general, extracció dels vapors ha de ser cap a l’exterior.



- Ús de cintes adhesives.- Canvi a tecnologia CTP.- Canvi de producte.- Ús racional del producte.

- Fulls de muntatge nous.- Canvi a tecnologia CTP.- Canvi de producte (glicols,

etc.).- Ús racional del producte.

- Cal fer termoenduriment només en els casos necessaris.

- Cal proporcionar el temps a la durada del tiratge.

- Cal reduir les repeticions de planxes.

- Disminució de l’ús d’ozàlides.- Utilització de compostos

ambientalment més correctes.- Sistemes de revelatge amb

aigua.

Taula 3.2 Quadre resum, emissions atmosfèriques

Font: elaboració pròpia.

3

ÀREA PROFESSIONAL DE PREIMPRESSIÓFitxes específiques

Fitxa 3.1Material consumible en la preparació del producte

Fitxa 3.2Filmació i processament de la pel·lícula: residus generats i opcions de minimització

Fitxa 3.3Criteris ambientals en la compaginació i l’elaboració de la forma impressora

Fitxa 3.4Preparació de les tintes i de la solució de mullament: residus generats i opcions de minimització



01

3



01

1

ÀREA PROFESSIONAL DE PRESIMPRESSIÓ

FITXA 1Material consumible en la preparació del producte

FITXA

Objectiu �

Conèixer els corrents residuals associats a l’etapa de preparació del producte.


– En aquesta etapa es generen residus diversos, sobretot relacionats amb l’ús dematerial informàtic i d’oficina. Aquests són principalment:

Paper: és el suport més utilitzat i, per tant, el residu que es genera en majorquantitat. És important fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen i lliurar-lo aempreses especialitzades de reciclatge i fabricació de paper i, sempre que siguipossible (en el cas d’esborranys o si el client o la feina ho permet), s’ha d’emprarpaper reciclat o sense clor. (Vegeu el subapartat 2.1.1)

Cartutxos i tòners: quan s’esgoten es poden retornar al proveïdor per serreomplerts o lliurar-los a un gestor autoritzat que afavoreixi la seva recuperació. En cap cas es poden llençar directament a la brossa perquè poden esdevenirtòxics per incorporació a l’aigua de les restes de tinta que els impregnen.(Vegeu el subapartat 2.1.2)

Disquets i CD: cal recollir-los perquè els sotmetin a un tractament de reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics. (Vegeu el subapartat 2.1.3)

Paper fotogràfic: s’utilitza en el procés de preparació d’imatges. És importantsegregar-lo en origen i portar a terme la seva recollida selectiva.(Vegeu la taula 2.1)

Resum �

És important gestionar correctament residus com el paper, el tòner, els CD, els disquets i, en general, tot el material que es consumeix en aquesta etapa.

3



01

2


FITXA 2Filmació i processament de la pel·lícula: residus generats i opcionsde minimització

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus generats i les opcions de minimització en l’elaboracióde la pel·lícula.


– Quan es manipula la pel·lícula fotogràfica (vegeu el subapartat 3.1.1) es generenresidus procedents de retalls durant el muntatge, de pel·lícules errònies i depel·lícules velles. S’han de gestionar correctament perquè contenen plata que és unmetall pesant tòxic per als éssers vius. El sistema directe a planxa (CTP)(vegeu el subapartat 3.2.3) permet passar la imatge de l’ordinador directament a laplanxa, sense necessitat de passar primer per la pel·lícula. El sistema directe a film(CTF) permet realitzar les operacions de muntatge a la pantalla de l’ordinador i passar-les directament a la filmadora per generar la pel·lícula.(vegeu el subapartat 3.2.4)

– Per al muntatge de fotolits s’utilitzen fulls de muntatge, que estan fets de plàstic i,per tant, es tracta d’un residu que es pot valoritzar.

– Per processar la pel·lícula s’utilitzen líquids (revelador i fixador) que, amb eltemps, deixen de ser efectius. Aquests líquids es consideren residus perillosos, i s’han de tractar de forma adequada (vegeu el subapartat 3.1.2). Durant elprocessament també es fa servir aigua per al rentatge que no es pot abocardirectament al clavegueram. (Vegeu el subapartat 3.1.4)

– És important separar selectivament els filtres i cartutxos de filtrat que retenensubstàncies que contenien els líquids per aplicar-los el tractament més adequat.(Vegeu el subapartat 3.1.5)

– Altres residus generats durant el processament de la pel·lícula són: envasosbuits, draps bruts i vapors (generats en la utilització de dissolvents).

Resum �

Cal separar adequadament tots els residus generats durant el processament de lapel·lícula. (Vegeu la taula 3.2, quadre resum)

3



01

3


FITXA 3Criteris ambientals en la compaginació i l’elaboració de la formaimpressora

FITXA

Objectiu �

Conèixer els criteris ambientals que cal tenir en compte en la compaginació i en lapreparació de les planxes d’impressió.


– En la preparació de les planxes d’impressió es generen corrents residuals ques’han de separar i tractar correctament:

• Planxes d’alumini (vegeu el subapartat 3.1.9) utilitzades en la impressió òfset,planxes de polímers (vegeu 3.1.10) del procés flexogràfic i tipogràfic rotatiu, ipantalles serigràfiques.

• Líquids i aigües residuals de processament de les planxes (vegeu els subapartatdel 3.1.13 al 3.1.15). De la mateixa manera que en el processament de pel·lícules espoden utilitzar filtres per recircular els líquids emprats.

– En la compaginació cal tenir en compte la importància de preparar uns originals, el disseny dels quals aprofiti el màxim el suport sobre el qual es farà la impressió(per exemple, cal tenir en compte els plecs de paper). D'aquesta maneras’aconsegueix disminuir el seu consum. També és recomanable combinar treballs en la mateixa planxa i aprofitar les mateixes planxes per a retiratges.

– Cal conservar en bones condicions les planxes per evitar que es malmetin (per exemple, per canvis de temperatura o d’humitat en el magatzem).

Resum �

Els corrents residuals que es generen en la preparació de les planxes d’impressiós’han de separar de forma adequada.

És important que el format dels originals respecti al màxim el format del suport perno generar residus innecessaris.

3



01

4


FITXA 4Preparació de les tintes i de la solució de mullament: residus generats i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus generats en la preparació de tintes i de la solució demullament.


– Les tintes són residus especials que per tant cal recollir i tractar adequadament. A l’hora de preparar les tintes es generen sobrants que es poden aprofitar perfabricar tintes negres (Vegeu l'apartat 4.2.3). També és important no deixar els pots de tinta destapats.

– Les tintes convencionals contenen una base de dissolvents, productes químics que generen emissions contaminants a l’atmosfera en forma de compostosorgànics volàtils (COV). Els COV es generen per evaporació durant l’assecament de tintes i vernissos. Existeixen algunes tintes que són una alternativa a les tintesgreixoses convencionals: tintes vegetals, amb base aquosa, ultraviolades i EB(curades amb un feix d’electrons). (Vegeu el subapartat 4.2.1)

– En la impressió òfset cal reduir el consum de solució de mullament i/o el seucontingut en alcohol isopropílic (IPA) en la impressió òfset, ja que conté dissolventsque generen COV. (Vegeu els subapartats 4.3.1.4 i 4.3.1.5)

Resum �

Cal tractar adequadament els residus generats durant la preparació de tintes i intentar minimitzar-los.

També és important reduir la quantitat de tinta i de solució de mullament utilitzada, jaque genera emissions contaminants a l’atmosfera.

ÀR

EA

PR

OF

ES

SIO

NA

L D

EP

OS

TIM

PR

ES

SIÓ

/MA

NIP

UL

AT

SFi

txes

esp

ecífi

que

s

FIT

XA

1:

Bon

es p

ràct

ique

sam

bien

tals

al

mag

atze

m

FIT

XA

2:

Res

idus

sòl

ids

gene

rats

en la

pos

timpr

essi

ó i

opci

ons

de m

inim

itzac

ió

FIT

XA

3:

Resi

dus

líqui

ds i

emis

sion

s ga

sose

sge

nera

ts e

n la

post

impr

essi

ó i o

pcio

nsde

min

imitz

ació

FIT

XA

4:

Man

teni

men

t pre

vent

iuF

ITX

A 5

: R

esid

us d

e tin

tes

iop

cion

s de

min

imitz

ació

CO

NT

RA

CO

LA

DO

R/A

/ E

NG

OM

AD

OR

/AM

òdul

1: A

just

amen

t de

la m

àqui

na d

e co

ntra

cola

t/eng

omat

●●

●M

òdul

2: T

iratg

e de

con

traco

lat/e

ngom

at●

●M

òdul

3: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●M

òdul

4: C

ontro

l de

la q

ualit

at d

el c

ontra

cola

t/eng

omat

●●

EN

CU

NY

AD

OR

/AM

òdul

1: P

repa

raci

ó pe

r a l'

encu

nyac

ió●

Mòd

ul 2

: Alim

enta

ció,

eva

cuac

ió i

cont

rol d

e l'e

ncun

yaci

ó●

Mòd

ul 3

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

Mòd

ul 4

: Con

trol d

e la

qua

litat

de

l'enc

unya

ció,

l'es

tam

paci

ó i e

l gof

ratg

e▲

CO

NF

EC

CIO

NA

DO

R/A

DE

PR

OD

UC

TE

S D

E C

AR

TR

ÓM

òdul

1: M

ater

ials

i in

terc

anvi

able

s pe

r a p

rodu

ctes

de

cartr

ó●

●●

Mòd

ul 2

: Aju

stam

ent d

e la

màq

uina

de

prod

ucte

s de

car

tró●

Mòd

ul 3

: Con

trol d

e la

pro

ducc

ió d

e pr

oduc

tes

de c

artró

●●

Mòd

ul 4

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

Mòd

ul 5

: Con

trol d

e qu

alita

t del

s pr

oduc

tes

de c

artró

CO

NF

EC

CIO

NA

DO

R/A

D'E

TIQ

UE

TE

SM

òdul

1: P

repa

raci

ó pe

r con

fecc

iona

r etiq

uete

s●

Mòd

ul 2

: Rea

litza

ció

del t

iratg

e d'

etiq

uete

s●

▲●

Mòd

ul 3

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

Mòd

ul 4

: Con

trol d

e qu

alita

t en

la c

onfe

cció

d'e

tique

tes

●

CO

NF

EC

CIO

NA

DO

R/A

DE

CO

MP

LE

XO

SM

òdul

1: A

just

amen

t de

la m

àqui

na d

e co

nfec

ció

de c

ompl

exos

●●

●M

òdul

2: C

ontro

l de

la p

rodu

cció

de

com

plex

osM

òdul

3: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●M

òdul

4: C

ontro

l de

qual

itat d

e co

mpl

exos

●▲

CO

NF

EC

CIO

NA

DO

R/A

DE

BO

SS

ES

Mòd

ul 1

: Mat

eria

ls i

inte

rcan

viab

les

per a

bos

ses

●●

●M

òdul

2: A

just

amen

t de

la m

àqui

na d

e co

nfec

ció

de b

osse

s i s

obre

s●

Mòd

ul 3

: Con

trol d

e la

pro

ducc

ió d

e bo

sses

i so

bres

●●

Mòd

ul 4

: Man

teni

men

t pre

vent

iu●

Mòd

ul 5

: Con

trol d

e qu

alita

t de

boss

es i

sobr

es●

●

EX

TR

US

ION

ISTA

Mòd

ul 1

: Aju

stam

ent d

e la

màq

uina

d'e

xtru

sió

●●

Mòd

ul 2

: Con

trol d

e la

pro

ducc

ió d

'ext

rusi

onat

Mòd

ul 3

: Con

trol d

e la

qua

litat

de

l'ext

rusi

onat

EN

QU

AD

ER

NA

DO

R/A

IN

DU

ST

RIA

LM

òdul

1: A

just

amen

t de

les

màq

uine

s d'

enqu

ader

naci

ó●

●M

òdul

2: C

ontro

l de

la p

rodu

cció

d'e

nqua

dern

ació

●M

òdul

3: M

ante

nim

ent p

reve

ntiu

●M

òdul

4: C

ontro

l de

qual

itat d

e l'e

nqua

dern

ació

●

▲N

omés

col

es i

diss

olve

nts

37Indústries Gràfiques 37Indústries Gràfiques

Àrea professionald’impressió

4

4


ÀREA PROFESSIONAL D’IMPRESSIÓ

L’àrea professional d’impressió inclou ocupacions que es diferencien per la tècnica d’impressió queutilitzen: la impressió òfset, la flexografia, el gravat al buit i la serigrafia. Tanmateix, tot i utilitzartècniques diferents, en tots els casos es fa servir tinta que se sotmet a un procés d’assecament i ésnecessari netejar i fer el manteniment de la maquinària que s’utilitza. Per tant, hi ha corrents residuals que són comuns a tots els tipus de processos d’impressió.

4.1 CORRENTS RESIDUALS COMUNS A TOTS ELS TIPUS D’IMPRESSIÓ

4.1.1 PaperÉs el suport que més s’utilitza en la indústria de les arts gràfiques i, per tant, és el residu que esgenera en major quantitat. Normalment aquest residu prové de restes de paper de proves i impressions que s’han de recollir selectivament i lliurar a empreses especialitzades de reciclatge i fabricació de paper. S’acostuma a separar el paper blanc de la resta, ja que es valora diferent econòmicament.

4.1.2 Pots de tinta o envasos bruts de tintaEls pots i envasos bruts de tinta s’han de separar en origen perquè rebin el tractament adequat com aresidus perillosos que són.

4

Contenidor de paper.


4.1.3 Residus sòlids de tintaSón les restes de tinta que romanen en els pots i en altres àrees del procés d’impressió. Per tant, ésimportant no deixar els pots de tinta destapats. Són residus que presenten certa toxicitat quans’incorporen a l’aigua pel seu contingut en metalls pesants, dissolvents, etc. Cal recollir-los i lliurar-los aun gestor autoritzat.

4.1.4 Vapors de l’assecament de tintes i vernissos que contenen dissolventsEn el procediment d’assecament d’aquest tipus de tintes i vernissos es generen compostos orgànicsvolàtils (COV). Això succeeix amb més intensitat en el cas de la impressió en gravat al buit, serigrafia iflexografia.Els COV són lleugerament tòxics per inhalació: susceptibles de provocar al·lucinacions i alteració delsistema nerviós.En concentracions elevades tenen un efecte narcòtic i poden provocar alteracions del sistema motriu.Són irritants per als ulls i el tracte respiratori.

4.1.5 Vapors de l’assecament de les tintes i els vernissos amb radiació ultraviolada(UV) Quan la radiació ultraviolada incideix sobre aquest tipus de tintes es genera ozó. Aquest gas ésaltament oxidant, molt tòxic per inhalació i irritant: pot provocar alteració de la visió, llagrimeig, mal decap, disminució de la pressió, dermatitis, tos i alteracions pulmonars. Generalment, no arriba a afectarl’ambient del voltant de les empreses perquè és molt inestable i es descompon ràpidament en oxigen.

4.1.6 Envasos de productes de base dissolventEls envasos de productes de base dissolvent tenen la consideració de residu perillós. Cal gestionaraquests residus de forma adequada, recollir-los de forma separada i mitjançant un gestor autoritzat pertal de permetre’n l'abocament o la incineració.

Contenidors de tinta.

Contenidors emmagatzemats.


Les solucions que contenen són les que s’utilitzen per netejar tots els materials emprats en el procésgeneral d’impressió: per a la neteja de pel·lícules, dels fulls de muntatge, de les planxes, dels cautxús,de les bateries i dels roleus mulladors. A més, també formen part com a additius de les tintes ivernissos, i entren dins d’aquest grup els olis lubricants utilitzats per al manteniment de la maquinària.

4.1.7 Draps brutsAquests residus es generen principalment en la neteja de bateries, de cautxús i de maquinària generaldel procés d’impressió. Consisteixen bàsicament en draps impregnats amb tinta i dissolvents. El tractament adequat per a aquest tipus de residu és la gestió a través d’empreses de recuperació ide neteja. Les empreses que contracten aquest servei no llencen al contenidor de residus urbans elsdraps bruts de tinta i dissolvents, sinó que els separen i els gestionen adequadament. Moltesempreses no només ho fan d'acord amb els criteris ambientals, sinó per raons de qualitat del productefinal, ja que una neteja amb draps sense impureses permet una millor qualitat en la impressió.

4.1.8 Dissolvents de neteja i vapors generatsEls dissolvents de neteja s’han de gestionar de forma adequada i recollir-los en bidons perquè unaempresa especialitzada els recuperi per a processos de destil·lació.També cal tenir en compte que hi ha productes de neteja alternatius com és el cas de les emulsionsamb base aquosa i les solucions d’èsters vegetals.Els dissolvents de neteja que s’utilitzen amb més freqüència (vegeu la taula 4.1) generen emissions a l’atmosfera de compostos orgànics volàtils (COV) .Generalment és en la neteja de les màquines quan es generen més emissions gasoses, en gran part perquè sovint en les operacions de neteja es deixen pots oberts i es mullen draps que suposen superfícies lliures d’evaporació dels dissolvents orgànics que, en general, són força volàtils.

4.1.9 OlisEl consum d’olis per a la maquinària de les indústries d’aquest sector generalment és molt baix. Tot i així, cal entrar en contacte amb empreses que tracten aquests residus (regeneració i depuraciód’olis minerals i vegetals). A Catalunya hi ha un únic recuperador d’olis: l’empresa CATOR.

4


Dissolvents emprats



Cada un provoca efectes diferents. La gran majoria són mitjanament tòxics per inhalació iirritants, ja sigui de les mucoses com del sistemarespiratori, ulls, pell, etc. Alguns d’ells fins i tot sónnarcòtics.



4.2.1 El tipus de tinta: alternatives a les tintes greixoses convencionalsTintes vegetals

Aquestes tintes s’assequen més lentament, però el seu ús redueix les emissions. Les tintes vegetals esbasen en olis de soja, llinosa, etc., tot i que també contenen una fracció important d’olis derivats delpetroli per accelerar el seu assecament.

Tintes amb base aquosa

Són suspensions aquoses pigmentades que contenen entre un 5 i un 15 % de dissolvents orgànics.


Avantatges

- Es redueixen les emissions de COV procedents de lestintes.

- Tenen més estabilitat.

- Permeten més llibertat en el balanç aigua–tinta i, pertant, més flexibilitat en l’ajust de la premsa.

- Milloren la qualitat de la impressió amb colors mésbrillants.

- Les tintes de soja permeten treballar bé amb paperreciclat.

- Els productes impresos amb soja són fàcilmentdestintables i produeixen menys llots perillosos i, pertant, són més reciclables.

Inconvenients

- Més cost, ja que les tintes vegetals són més cares imés difícils d’obtenir.

- Temps d’assecament més lent.

- Més freqüència de neteja dels equips.

- Cal utilitzar dissolvents orgànics per netejar els equips,per tant, manté el problema de les emissions de COV.

Avantatges

- És més fàcil aconseguir un color uniforme en tot untiratge.

- S’aconsegueix més rendiment.

- La neteja dels roleus, planxes i equips en general ésmés senzilla.

- No cal utilitzar dissolvents orgànics en les operacionsde neteja, per tant:• es redueixen els costos.• disminueixen les emissions de COV.

Inconvenients

- Són més abrasives i provoquen més desgast dels roleus que transfereixen la tinta del tinter ala planxa d’impressió.

- Proporcionen menys brillantor.

- N'hi ha poca oferta.

- L’assecament és més lent i requereix l’aportaciód’energia externa al procés. Es podria compensardisminuint el gruix de la pel·lícula de tinta, augmentantla intensitat de les tintes i imprimint sobre suports mésabsorbents.

- Les operacions de neteja dels equips generenimportants volums d’aigües contaminades amb tintes.

- La freqüència de les operacions de neteja és méselevada, ja que quan les tintes s’assequen es tornenresistents a l’aigua.

- Les aigües residuals generades tenen com a principal problema el color.

- No es pot aplicar la destil·lació.


4

Tintes ultraviolades (UV)

Són tintes especials que contenen monòmers* i prepolímers que polimeritzen* a causa de l’acciód’una substància fotosensible* (fotoiniciador) que absorbeix les radiacions ultraviolades per iniciar unareacció d’enduriment pràcticament instantani. Els monòmers de la tinta actuen com a dissolvent peròno s’evaporen.

Tintes EB (curades amg un feix d’electrons)

Són semblants a les tintes UV ja que no contenen dissolvents i, per tant, tenen els mateixosavantatges. La radiació EB és un feix d’electrons* generat per un corrent elèctric que flueix per unconductor semblant a una làmpada incandescent*.Tenen els inconvenients addicionals de fer malbé el paper i que els treballadors han de dur unaprotecció especial contra els raigs X* generats.

4.2.2 Sistema de neteja dels pots residuals de tintesAquesta mesura de minimització consisteix a instal·lar un dispositiu especial per a la neteja de pots per poder reutilitzar-los internament a l’empresa o valoritzar-los com a residu de ferralla o plàstic.Es tracta d’una màquina de manipulació totalment manual i unitària que pot netejar pots petits (pots de fins a 20 kg). El seu funcionament consisteix a introduir el pot en un receptacle on el pot,mitjançant una esbandida i el centratge dels raspalls és friccionat i rentat en pocs segons pel solventdel mateix dipòsit de la rentadora, i fins i tot es pot realitzar un esbandit posterior.

4.2.3 Fabricació de tintes negres a partir dels sobrantsEn termes generals, el residu de tinta no suposa un corrent residual de volum elevat, però comporta unproblema de gestió a llarg termini. Aquest residu es pot reutilitzar en el procés d’impressió mitjançantla fabricació de tintes negres. A l’hora de fer-ne ús cal tenir en compte que:

– Han d’evitar-se els colors molt clars o vistosos que podrien alterar el color resultant, la qual cosa fainaprofitable la barreja final.

– Un cop barrejades les diferents tintes el color final no és exactament negre, sinó un marró molt foscque no pot utilitzar-se per a la majoria de feines. En aquest sentit, hi ha dues opcions possibles:d’una banda utilitzar-les per a feines que permetin el seu ús (previ pacte amb el client); d’una altra,introduir-hi pigments negres que enfosqueixin la barreja.

4.2.4 Aparell per a la mesura del colorExisteixen aparells per mesurar el color (com un densitòmetre, colorímetre, etc.) que permeten detectarvariacions del color al llarg del tiratge abans que l’ull humà; així, s’eviten errors i, per tant, residus.

Avantatges

- La qualitat de la impressió no disminueix.

- Es poden aplicar sobre un gran nombre de suports.

- Donen més resistència física i més brillantor.

- S’eliminen completament les emissions de COV.

- Els tinters es conserven durant molt més temps senseassecar-se.

- No cal aplicar pols antimaculant ni ventilar els fullsimpresos per accelerar el seu assecament.

- Millora la productivitat (a causa del ràpid assecament).

Inconvenients

- Cost més elevat.

- Risc de radiacions UV per al personal.

- Formació d’ozó ja que els raigs UV reaccionen ambl’oxigen.

- Dificultat per destintar el paper imprès, per tant, és fontde paper no reciclable.

- Alguns dels seus components són tòxics.


4.2.5 Evaporador que permet minimitzar els residus líquids amb base aquosa La instal·lació d’un equip d’evaporació permet recuperar fins a un 90% de l’aigua tractada. Aquestaaigua es pot reutilitzar a la mateixa empresa, la qual cosa suposa reduir el consum d’aigua com aprimera matèria.El dispositiu funciona de la manera següent: mitjançant una bomba de calor es provoca l’ebullició del’aigua residual. El vapor d’aigua puja i circula fins a una altra cambra on condensa. Des d’allà, l’aiguarecuperada es transporta a un dipòsit, i ja està disponible per ser utilitzada. Cal tenir en compte que noes pot tractar aigua que contingui dissolvents volàtils, ja que l’aigua recuperada no seria apta per a laposterior reutilització.

4.2.6 Destil·lador que permet minimitzar els dissolvents bruts residuals El funcionament d’aquest sistema és molt similar al de l’evaporador. La diferència més significativa ésque aquest sistema funciona amb una temperatura més baixa (els dissolvents tenen un puntd’evaporació més baix que l’aigua). Pot aconseguir recuperar els dissolvents bruts tractats fins a un90%, reduint el volum inicial de residus líquids a un 10% de l’original.

4.2.7 Canvi de dissolvents de netejaPer minimitzar l’emissió de compostos orgànics volàtils en les neteges i alhora disminuir la quantitat dedissolvent de neteja utilitzat és recomanable utilitzar dissolvents amb un percentatge baix de contingutorgànic que, per tant, són menys volàtils. Les alternatives als dissolvents tradicionals que tenim alnostre abast són: les emulsions amb base aquosa i les solucions d’èsters vegetals.

4.3 IMPRESSIÓ ÒFSET

4.3.1 Corrents residuals

4.3.1.1 Tintes i vernissos òfset

Els residus són els sobrants, i les restes de tiratges es buiden dels tinters un cop ha finalitzat una feina,o quan cal canviar de color. Es tracta d’un tipus de residu de consistència molt pastosa. S’han de lliurar a un gestor autoritzat.

4.3.1.2 Planxes d’alumini

Les planxes òfset monometàl·liques que esdevenen residus dels processos de preimpressió s’hand’emmagatzemar separadament. És un residu valoritzable perquè se’n pot recuperar l’alumini.

4.3.1.3 Cautxú

És un residu que es genera en la impressió òfset en fer recanvis en el recobriment dels cilindres porta-cautxús. Es classifica com a residu inert i la seva gestió és el reciclatge i l’abocament o, finalment, laincineració.

Punt de control.

4


4.3.1.4 La solució de mullament

És un residu perillós, ja que conté restes de tintes i dissolvents, alcohol isopropílic (IPA) o altresreductors de la tensió superficial* de l’aigua, i productes com ara alguicides, fungicides, etc.Els envasos que contenen aquest tipus de solucions són considerats residus perillosos per la sevatoxicitat i, per tant, s’han de recollir de forma separada per poder-los gestionar correctament.

4.3.1.5 Vapors de COV de la solució de mullament

L’alcohol isopropílic (IPA) contingut en la solució de mullament s’evapora i es generen compostosorgànics volàtils (COV). Els COV són irritants per als ulls i per al sistema respiratori. En exposicionselevades i/o prolongades poden provocar baixades de tensió, mals de cap, marejos, distorsió de lespercepcions.

4.3.2 Opcions de minimització (prevenció de la contaminació en origen)

4.3.2.1 Reducció del consum d’alcohol isopropílic (IPA) en la solució de mullament de

la impressió òfset

Generalment es treballa amb un percentatge d’IPA d’un 8-10% a la solució de mullament de les màquines d’impressió òfset, però aquest percentatge es pot anar reduint, fins a arribar a nivells d’un 3% a l’hivern i d’un 5% a l’estiu. Per aconseguir-ho, cal un refredament de la solució de mullament ja que d’aquesta manera s’aconsegueix menys evaporació de l’alcohol i, pertant, menys consum d’aquest component. És a dir, cal assegurar una temperatura baixa de la solucióde mullament per tenir-la suficientment refrigerada (passar d’uns 12-15ºC a uns 5-8ºC). El refredamentaugmenta la viscositat de l’aigua i substitueix en part l’alcohol que, a aquest nivell de temperatura,interacciona millor amb la tinta i s’evapora menys. Per arribar a aquesta situació cal bastant de temps,es necessita mesurar periòdicament la temperatura de la solució, i realitzar canvis en l’estructura físicadel circuit per poder anar disminuint, a poc a poc, la temperatura de treball. Per exemple, es podenassegurar aspectes com el bon aïllament del sistema (connexió de la nevera - màquina), la separaciófísica de les neveres de les zones d’impressió (on poden patir la influència de la calor emesa per lesmàquines), etc.

4.3.2.2 Filtres per a la solució de mullament per minimitzar-ne el consum

La solució de mullament es va recirculant fins que arriba a un nivell de deteriorament en què calcanviar-la, ja que perjudica visiblement la qualitat de l’imprès. El motiu del deteriorament és que s’hivan dipositant restes de paper i de tinta en el transcurs de la impressió, i es modifiquen els nivells deconductivitat* fins al punt de fer necessari el seu canvi.Actualment, existeixen uns filtres especials que eviten el canvi de la solució de mullament i la netejadels tancs i conductes afins.Es tracta d’uns filtres en forma de cartutx que es posen a l’aparell de refrigeració, a l’entrada de lasolució recirculada. Tant la seva instal·lació com el seu canvi són molt simples.

Màquina d’impressió òfset.


4.3.2.3 Aparell per a la neteja de rasquetes en la impressió òfset

Les rasquetes serveixen per agafar la tinta, barrejar-la i posar-la en tinters. Per reduir el temps i laquantitat de dissolvents consumits en la neteja de les rasquetes es pot instal·lar un petit aparell quefunciona amb uns raspalls que freguen les rasquetes mentre s’hi afegeix un dissolvent.La mesura consisteix en la instal·lació d’un petit aparell de neteja que funciona amb uns raspalls quefreguen les rasquetes, mentre s’hi afegeix un solvent que es va recirculant en neteges successives.Aquest aparell gasta 5 litres de solvent per cada 2.000 neteges.

4.4 FLEXOGRAFIA


4.4.1.1 Tintes i vernissos de flexografia

Tant en el cas de la flexografia com del gravat al buit les tintes que s’utilitzen són líquides, és a dir,tintes amb un percentatge de solvents prou elevat que els confereix aquesta consistència.

4.4.1.2 Planxes de polímers

Les planxes que es generen com a residus de la impressió del procés flexogràfic i de gravat al buitestan formades per polímers o plàstics. És per això que un cop han estat recollides selectivament perun gestor autoritzat, el seu tractament pot ser el reciclatge de plàstics, l’abocament com a residu inerto la incineració com a residu no halogenat.


4.4.2.1 Addició automàtica de dissolvents

Les màquines de gravat al buit i flexografia treballen amb tintes líquides que contenen un percentatgemolt elevat de dissolvents. Sovint els tinters i les safates que van donant la tinta a les màquines estanobertes, amb la qual cosa els dissolvents de la tinta es van evaporant fins al punt d’esdevenirexcessivament viscoses. Això implica que cal anar ajustant el nivell de viscositat al llarg de tot elprocés d’impressió, sovint manualment.Aquests sistemes d’addició automàtica dels dissolvents als tinters fa que es minimitzi la superfície dedissolvent en contacte amb l’aire i, per tant, l’evaporació.En general, aquests sistemes estan formats per una bomba que agafa el dissolvent d’un dipòsit il’impulsa cap al tinter, un sistema de control amb un comptador, que permet conèixer i regular el cabalde dissolvent que s'hi va afegint, i una electrovàlvula que obre o tanca el pas del dissolvent al tinter.

4.4.2.2 Instal·lació de tinters de cambra tancada

Un tinter d’aquest tipus es compon de dues cambres: una de subministrament i una altra de sortida dela tinta, col·locades directament sobre el cilindre anilox (el roleu anilox o donador és un roleu gravat,amb uns petits alvèols o cel·les en la seva superfície, els quals un cop plens de tinta la cedeixen a laplanxa flexogràfica situada en el roleu portaplanxes). En el seu funcionament, la tinta se subministra abaixa pressió i de forma controlada sobre el cilindre i, per les forces generades a l’interior de lescambres, és forçada a penetrar en les cel·les. Els sobrants són retirats cap a la cambra de sortida.Els avantatges que implica la utilització d’aquests tinters de cambra tancada són: l’aportació d’unatransferència uniforme de tinta en tota l’amplada de la impressió (també durant els canvis de velocitat)i una densitat de color igual i de major nivell. La tinta es transfereix de mica en mica i de maneracontrolada; així s’obtenen temps d’assecat més curts, augmenta la velocitat d’impressió i, per tant, laproductivitat. Aquest sistema elimina alguns problemes típics, com l’aparició d’imatges fantasma, laformació d’escuma en les tintes i les fuites a través de les ganivetes. Gràcies a la seva estabilitat, elsistema permet una pressió suau i molt lleugera en els punts de contacte entre el roleu de la planxad’impressió, el roleu d’impressió i el cilindre anilox. Per tant, no tan sols s’obté una reducció del rebotcausat per les cel·les que no imprimeixen, sinó que es tenen a més unes planxes d’impressió quedonen unes àrees clares més netes i una acumulació menor de tinta en les cel·les.És un sistema tècnicament complex perquè suposa una modificació important en les màquines.

4


4.5 GRAVAT AL BUIT


4.5.1.1 Restes de tintes i vernissos de gravat al buit

Tant en el cas de la flexografia com del gravat al buit les tintes que s’utilitzen són líquides, és a dir,tintes amb un percentatge de dissolvents prou elevat per conferir-los aquesta consistència.

4.5.1.2 Planxes de polímers

Les planxes que es generen com a residus de la impressió del procés flexogràfic i de gravat al buitestan formades per polímers o plàstics. És per això que un cop han estat recollides selectivament perun gestor autoritzat, el seu tractament pot ser el reciclatge de plàstics, l’abocament com a residu inerto la incineració com a residu no halogenat.


4.5.2.1 Addició automàtica de dissolvents

Les màquines de gravat al buit i flexografia treballen amb tintes líquides que contenen un percentatge molt elevat de dissolvents. Sovint els tinters i les safates que van donant la tinta a les màquines estan oberts, amb la qual cosa els dissolvents de la tinta es van evaporant fins al punt que aquesta esdevé excessivament viscosa. Això implica que cal anar ajustant el nivell de viscositat al llarg de tot el procés d’impressió, sovint manualment.Aquests sistemes d’addició automàtica dels dissolvents als tinters fa que es minimitzi la superfície de dissolvent en contacte amb l’aire i, per tant, l’evaporació.En general, aquests sistemes estan formats per una bomba que agafa el dissolvent d’un dipòsit i l’impulsa cap al tinter: un sistema de control amb un comptador, que permet conèixer i regular el cabalde dissolvent que es va afegint, i una electrovàlvula que obre o tanca el pas del dissolvent al tinter.

4.6 SERIGRAFIA


4.6.1.1 Restes de tintes i vernissos de serigrafia

En el cas de les tintes i els vernissos emprats en serigrafia es pot dir el mateix que en les deflexografia i gravat al buit, tot i que la composició específica és diferent, ja que contenen una elevada quantitat de pigments i poden portar catalitzadors per facilitar-ne l’assecament.

4.6.1.2 Pantalles serigràfiques

Són malles teixides amb uns fils metàl·lics molt fins o amb fibres sintètiques subjectades a un marc de fusta o de metall.Cal separar-les perquè rebin el tractament adequat com a residu.

Pantalla serigràfica.


4.6.2 Opcions de minimització

4.6.2.1 La neteja de les pantalles

Abans de netejar les pantalles és convenient fregar-les amb un raspall per fer que se'n desprengui latinta que hi ha quedat adherida. A l’hora de netejar-les és important fer una barreja d’aigua i producte de neteja i polvoritzar-la a altapressió.

Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Planxa òfset

Planxa deflexografia

Cautxú

Draps deneteja:- Amb


- Sensesubstànciesperilloses.

Paper per aimpressió

Embalatgesde paper i cartró

200140

200139

070213

150202

150203

200101

150101

No perillós

No perillós

No perillós

Perillós

No perillós

No perillós

No perillós

V41

V12 V61

V61 V12

V11 V61 V85

V51



Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per alreciclatge i per a larecuperació del metall.




Cal dipositar el residu alscontenidors de color blauinstal·lats a la via pública, o lliurar-lo a un gestorautoritzat.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per a larecuperació, reutilització,regeneració, reciclatge ovalorització.

T12

T24/T21/T22T13/T31/T36

T24/T21/T12


Codi Classificació





- Combinació de treballs a la mateixa planxa.

- Reducció de minvaments.- Tecnologia CTP.- Assegurament del procés.- Aprofitament de planxes

per a retiratges.

- Reducció de minvaments.- Tecnologia CTP.- Assegurament del procés.- Aprofitament de planxes

per a retiratges.

- Millor tractament en la neteja.

- Protecció dels cantells.- Atenció adequada.

- Utilització progressiva dels draps bruts.

- Eliminació prèvia delslíquids o les tintes abans d’aplicar-hi els draps.





- Convenis amb fabricantsper a la reducció de l’ús d’embalatges.

- Utilització de contenidorsmés grans.

Continua ➡


Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Embalatgede plàstic

Residussòlids detinta

Envasos deproductes debase aquosa

Envasos deproductes de basedissolvent

150102

080312

080313

150110

150110

No perillós

Perillós

No perillós

Perillós

Perillós

V51

V21 V91

V51

V51



Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per a larecuperació, reutilització,regeneració, reciclatge ovalorització energètica.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat perreciclar-lo.

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat per reciclar-lo.

T13 / T21T36

T21 T24 T22

T24 T21 T33 T12

T21T36T13


Codi Classificació





- Convenis amb fabricantsper a la reducció de l’ús d’embalatges.


- Neteja freqüent en estathumit .

- Escurament dels pots.- Instal·lació d’un sistema

d’alimentació automàticadels tinters.

- Paral·lela a la pròpia minimització dels líquidscontinguts.

- Compra en envasos mésgrans.


- Reutilització dels envasos.- Possibilitat d’utilitzar





- Reutilització dels envasos.- Possibilitat d’utilitzar


4


Tipus de

residus

RESIDUSLÍQUIDS

Solució demullament

Restes detintes ivernissos

Dissolventsamb restesde tintes

Olis

Codi

080308

080312

080313

080312080313

130204130206130205

Classificació

No perilló

Perillós

No perillós


PerillósPerillósPerillós

Valorització

V21 V91

V21 V91

V22V22

Com s’han de gestionar ?

Cal lliurar el residu a ungestor autoritzat persotmetre’l a un tractamentfisicoquímic i biològico incinerar-lo.

Cal recollir-los en bidons i lliurar-los a una empresaespecialitzada.

Cal lliurar-los a una empresaque recupera i regenera elsolis minerals.

Tractament

T31 T21

T24 T21 T22

T24 T21T33 T12

T24 T21 T22

T24 T21T33 T12

T22T21 T22



- Ús de fungicides en cas deformació de fongs.

- Reducció de la temperatura(disminueix el consum).

- Filtratge i recirculació de lasolució de mullament.

- Destil·lació per reduirresidus.

- Programa de gestió iaprofitament dels sobrantsde tinta.

- Millora en el procésd’ajustament del color.

- Manteniment dels envasostapats.

- Atenció a la caducitat.

- Cal utilitzar productes deneteja alternatius (emulsionsamb base aquosa, solucionsd'èsters vegetals).


EMISSIONSATMOSFÈRIQUES

Font d’emissió

Vapors dels fornsd’assecament de tintes ivernissos en el procés òfset(assecament amb calor)

Vapors de l’assecament de lestintes i els vernissos UV

Evaporació de la solució demullament

Evaporacions durant laimpressió dels dissolventsorgànics de tintes i vernissos

Composició

- Variable- En general, de COV

- En general, d’ozó (O3)

- Vapors de l’alcohol isopropílic(IPA) contingut en la solució de mullament.

- En general, COV, segons el tipus de dissolvent utilitzat.

Bones Pràctiques

- En general, extracció dels vapors a l’exterior.

- Col·lector i possibletractament.

- Apantallament de protecció a la màquina.




- Cal tapar els recipients.


i gestió

- Extracció de vapors a l’exterior .

- Col·lector i possible tractament.

- Apantallament de protecció a la màquina.

- Extracció de vapors a l’exterior.

- Disminució de l’ús d’IPA.- Treball a temperatures més

fredes (sistema de refrigeració per la solució de mullament).

- Tancament dels dipòsits de recirculació.

- Eliminació de l’ús de l’IPA(solucions alternatives de mullament).

- Minimització del temps d’ajust del color.

- Minimització dels defectes i temps no efectius al llarg del tiratge.

- Control i minimització de minvaments.

- Disminució de superfícies obertes de tintes i dissolvent.

Taula 4.2 Quadre resum, emission atmosfèriques


4

4

ÀREA PROFESSIONAL D’IMPRESSIÓFitxes específiques


Fitxa 4.2Preparació de tintes: residus generats i opcions de minimització

Fitxa 4.3Residus sòlids i líquids generats en la preparació per a la impressió

Fitxa 4.4Emissions gasoses generades durant la impressió i la neteja

Fitxa 4.5Manteniment preventiu

Fitxa 4.6Corrents residuals generats en la impressió òfset i opcions de minimització

Fitxa 4.7Corrents residuals generats en la impressió flexogràfica i opcions de minimització

Fitxa 4.8Corrents residuals generats en la impressió serigràfica i opcions de minimització

Fitxa 4.9Corrents residuals generats en la impressió per gravat al buit i opcions de minimització



01

4



01

1



FITXA

Objectiu �





– Cal establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials més antics siguin els primers a tenir sortida.



– Cal intentar utilitzar materials alternatius d'impacte ambiental menor.


(Vegeu el subapartat 1.3)

Resum �

El manteniment del magatzem és molt important: ordenar i tenir controlats elsmaterials emmagatzemats permet reduir la quantitat de residus (productes fetsmalbé, caducats) i, d’aquesta manera, evitar consumir més del necessari.

4



01

2


FITXA 2Preparació de tintes: residus generats i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �



– Cal recollir cada tipus de residu (sòlids de tinta, líquids, draps i envasos bruts detinta) provinent de l’ús de les tintes de forma separada perquè rebi el tractamentadequat. Els residus de tinta presenten certa toxicitat quan s’incorporen a l’aigua,ja que contenen metalls pesants, solvents, etc.

– Cal valorar fer ús de tintes alternatives (vegeu apartat 4.2.1). En funció de la tipologiad’impressió es poden utilitzar uns tipus de tintes o altres: tintes vegetals, tintes enbase aquosa, tintes ultraviolades o tintes EB (curades amb un feix d’electrons).


• Ajustar la quantitat de tinta disponible a les necessitats i evitar utilitzar material enexcés.

• Aprofitar els sobrants de tinta per fabricar tintes negres barrejant tintes de colors no massa clars ni vistosos. (Vegeu subapartat 4.2.3)

• Minimitzar els envasos bruts de tinta instal·lant sistemes d’alimentacióautomàtica, comprant envasos més grans o utilitzant dispositius especials per a laneteja de pots. (Vegeu subapartat 4.2.2)

Resum �

Els residus derivats de les tintes són: les restes de tinta (sòlides i líquides), els envasosi els draps bruts de tinta. Cal intentar minimitzar-los i separar-los adequadament. (Vegeu taula 4.2, quadre resum)

4



01

3


FITXA 3Residus sòlids i líquids generats en la preparació per a la impressió

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per preparar la impressió i gestionar correctament els residus.


– Cal recollir cada tipus de residu generat en aquestes fases del procés de formaseparada perquè rebi el tractament adequat. (Vegeu el subapartat 1.3)

– Cal minimitzar els residus sòlids:

• Paper: és el suport més utilitzat i, per tant, el residu que es genera en majorquantitat. Les restes de paper s’han de recollir selectivament i lliurar a empresesespecialitzades de reciclatge i fabricació de paper. Se n’ha de fer un ús racional.(Vegeu el subapartat 4.1.1)

• Envasos buits: aquests envasos contenen tinta i productes de base dissolvent i per tant tenen la consideració de residu especial. Així doncs, cal separar-los perquè rebin el tractament adequat.

• Planxes: cal aprofitar-les per a retiratges i intentar combinar treballs en unamateixa planxa. Cal conservar-les en bones condicions per evitar que es malmetin(per exemple, per canvis de temperatura o d’humitat en el magatzem).

– Cal minimitzar els residus líquids:

• Cal minimitzar les tintes. (Vegeu la fitxa 2)

• Cal minimitzar els dissolvents de neteja. És recomanable utilitzar dissolvents ambun percentatge baix de contingut orgànic. També hi ha altres alternatives, com arales emulsions amb base aquosa i les solucions d’èsters vegetals. (Vegeu el subapartat 4.1.8)

• Cal reutilitzar els dissolvents mitjançant la instal·lació d’un evaporador o d’undestil·lador, ja que permeten reduir el volum de residu líquid generat. En el cas del’evaporador es reutilitza l’aigua i en el cas del destil·lador els dissolvents. (Vegeu els subapartats 4.2.5 i 4.2.6)

Resum �

Els principals residus sòlids generats són: el paper, les planxes i els envasos buits. Els principals residus líquids generats són:les tintes i els dissolvents. Cal intentarminimitzar i separar adequadament aquests residus. (Vegeu la taula 4.2, quadre resum)

4



01

4


FITXA 4Emissions gasoses generades durant la impressió i la neteja

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per preparar i controlar correctament la impressió coneixentles emissions gasoses que genera aquest procés.


– En el procés d’impressió i assecament, així com en la neteja es generen vapors queprovenen dels dissolvents utilitzats. Els contaminants principals són els compostosorgànics volàtils (COV); vapors tòxics que poden ser nocius per a la salut pública iper al medi ambient. (Vegeu l'annex 2)

Per aquest motiu cal minimitzar les emissions. Com?

• Reduint la quantitat de solvents de neteja:

– planificant la producció per disminuir la freqüència de les operacions de neteja,

– evitant neteges innecessàries,

– reduint la quantitat del material adherit a l’equip abans de netejar-lo,

– establint procediments escrits que descriguin la manera més adequada i eficient de realitzar les operacions de neteja.(Vegeu el subapartat 1.3)

• Es poden utilitzar productes alternatius: productes de neteja basats en olisvegetals, coles d’enganxar amb base aquosa i dissolvents de neteja de baixcontingut orgànic. (Vegeu el subapartat 4.1.8)

Resum �

La impressió, l’assecament i la neteja generen un seguit d’emissions gasoses que calminimitzar. La principal opció de minimització és reduir el consum de tots elsproductes que contenen dissolvents.

4



01

5


FITXA 5Manteniment preventiu

FITXA

Objectiu �

Comprendre la importància de fer un manteniment preventiu de les màquines d'acordamb criteris ambientals.


– Cal realitzar un manteniment periòdic per intentar evitar possibles impactesambientals, optimitzar l’energia utilitzada i allargar la vida de la maquinària.

– Cal separar adequadament els residus generats en les operacions de manteniment:olis (vegeu el subapartat 4.1.9), draps bruts, recanvis, peces o aparells en desús, etc.

Resum �

El manteniment preventiu de la maquinària és molt important per evitar impactesambientals i generació de residus en excés.

4



01

6


FITXA 6Corrents residuals generats en la impressió òfset i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Capacitar l’alumnat per fer la impressió òfset i gestionar correctament els residusgenerats.


– Cal minimitzar els residus sòlids.

• Les planxes d’òfset són d’alumini que és un residu valoritzable perquè es potrecuperar.

• Cal utilitzar amb cura el cautxú per allargar la seva vida útil.

– Cal minimitzar els residus líquids.

• Tintes i vernissos òfset. Es tracta d’un tipus de residu de consistència moltpastosa i perjudicial per al medi ambient.

• Minimització del consum de la solució de mullament mitjançant un filtratge perpoder-la aprofitar més temps. (Vegeu els subapartats 4.3.1.4 i 4.3.1.5)

• Reducció del consum d’alcohol isopropílic mantenint la solució de mullamentrefrigerada per tal d’evitar l’evaporació de l’alcohol i, d’aquesta manera, disminuir el seu consum. També es poden emprar productes alternatius com perexemple les solucions de mullament sense alcohol isopropílic. (Vegeu el subapartat 4.3.2.1)

– Cal minimitzar les emissions gasoses.

• En reduir la quantitat de solució de mullament i d’alcohol isopropílic utilitzatsdisminueix la generació de compostos orgànics volàtils (COV).

• En l’assecament de les tintes i vernissos amb radiació ultraviolada es genera ozó,gas volàtil molt tòxic i altament irritant. Per aquest motiu, és important realitzar unabona extracció dels vapors i aïllar les màquines dels treballadors.

Resum �

Els residus específics generats en la impressió òfset són: el cautxú, les planxesd’alumini, la solució de mullament i l’alcohol isopropílic. També es generen emissionsgasoses: COV i ozó. Cal intentar minimitzar i separar adequadament aquests correntsresiduals. (Vegeu la taula 4.2, quadre resum)

4



01

7


FITXA 7Corrents residuals generats en la impressió flexogràfica i opcionsde minimització

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per preparar la impressió flexogràfica i gestionar correctamentels residus generats.



• Les planxes de flexografia estan formades per polímers o plàstics. Cal recollir-les separadament perquè un dels seus tractaments és el reciclatge de plàstics.(Vegeu el subapartat 4.4.1.2)

– Cal minimitzar els residus líquids i les emissions gasoses.

• Les tintes de flexografia són tintes líquides que contenen un alt percentatge dedissolvents. Si el tinter és obert els dissolvents que conté la tinta s’evaporenràpidament, i cal anar ajustant-ne la quantitat per evitar que la tinta es torniviscosa. Es poden instal·lar sistemes d’addició automàtica de dissolvents alstinters per minimitzar la superfície de dissolvent en contacte amb l’aire i, per tant,l’evaporació i generació de COV. (Vegeu el subapartat 4.4.2.1)

• Per minimitzar l’evaporació dels dissolvents de les tintes es poden instal·lartinters de cambra tancada. Subministren la tinta més lentament, fet que permetreduir els residus de tinta i millorar la qualitat del producte. (Vegeu el subapartat 4.4.2.2)

Resum �

Els residus específics generats en la impressió flexogràfica són: les planxes depolímers i les tintes flexogràfiques. Cal intentar minimitzar i separar adequadamentaquests residus. (Vegeu la taula 4.2, quadre resum)

4



01

8


FITXA 8Corrents residuals generats en la impressió serigràfica i opcionsde minimització

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per preparar la impressió serigràfica i gestionar correctamentels residus generats.



• Les pantalles serigràfiques són malles teixides amb uns fils metàl·lics molt fins o amb fibres sintètiques subjectades a un marc de fusta o de metall. Cal recollir-lesseparadament perquè rebin el tractament adequat.

– Cal minimitzar els residus líquids.

• Les tintes i els vernissos de serigrafia contenen una elevada quantitat depigments. Poden portar catalitzadors per facilitar el seu l’assecament. Millorant elprocés d’ajustament del color se'n pot reduir el consum i els residus generats.

Resum �

Els residus específics generats en flexografia són: les pantalles serigràfiques, i lestintes i els vernissos de serigrafia. Cal intentar minimitzar i separar adequadamentaquests residus. (Vegeu la taula 4.2, quadre resum)

4



01

9


FITXA 9Corrents residuals generats en la impressió per gravat al buit i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Capacitar als alumnes per preparar la impressió per gravat al buit i gestionarcorrectament els residus generats.



• Les planxes de gravat al buit estan formades per polímers o plàstics. Cal recollir-les separadament perquè un dels seus tractaments és el reciclatge deplàstics.

– Cal minimitzar els residus líquids i les emissions gasoses.

• Les tintes de gravat al buit són tintes líquides que contenen un alt percentatge de dissolvents. Si el tinter és obert els dissolvents que conté la tinta s’evaporenràpidament, i cal anar ajustant la quantitat per evitar que la tinta es torni viscosa. Es poden instal·lar sistemes d’addició automàtica de dissolvents als tinters perminimitzar la superfície de dissolvent en contacte amb l’aire i, per tant, l’evaporació i generació de COV. (Vegeu el subapartat 4.5.2.1)

Resum �

Els residus específics generats en la impressió per gravat al buit són: les planxes depolímers i les tintes de gravat al buit. Cal intentar minimitzar i separar adequadamentaquests residus. (Vegeu la taula 4.2, quadre resum)

ÀR

EA

PR

OF

ES

SIO

NA

L D

E

PR

EIM

PR

ES

SIÓ

Fitx

es e

spec

ífiq

ues

FIT

XA

1:

Mat

eria

l con

sum

ible

en

lapr

epar

ació

del

pro

duct

e

FIT

XA

2:

Film

ació

i pr

oces

sam

ent d

ela

pel

·lícu

la: r

esid

us g

ener

ats

iopc

ions

de

min

imiz

ació

FIT

XA

3:

Crit

eris

am

bien

tals

en

com

pagi

naci

ó i l

’ela

bora

ció

de la

form

a im

pres

sora

FIT

XA

4:

Pre

para

ció

de le

s tin

tes

i les

solu

cion

s de

mul

lam

ent:

resi

dus

gene

rats

i op

cion

s de

min

imitz

ació

PR

EIM

PR

ES

SO

R/A

Mòd

ul 1

: Def

inic

ió d

el p

rodu

cte

●M

òdul

2: P

repa

raci

ó i m

arca

tge

dels

text

os●

Mòd

ul 3

: Pre

para

ció

i mar

catg

e de

les

imat

ges

●M

òdul

4: M

arca

tge

de la

com

pagi

naci

ó i d

e la

form

a im

pres

sora

●M

òdul

5: C

ontro

l de

qual

itat e

n la

pre

impr

essi

ó●

PR

EP

AR

AD

OR

/A D

E T

EX

TO

SM

òdul

1:

Pre

para

ció

i mar

catg

e d’

orig

inal

s de

text

●M

òdul

2: E

labo

raci

ó de

text

os●

Mòd

ul 3

: Film

ació

i pr

oces

sam

ent d

e te

xtos

●●

Mòd

ul 4

: Film

ació

i pr

oces

sam

ent

●●

PR

EP

AR

AD

OR

/A D

’IM

AT

GE

SM

òdul

1: P

repa

raci

ó d’

imat

ges

●M

òdul

2: E

xplo

raci

ó d’

imat

ges

●M

òdul

3: C

ontr

atip

s i r

epro

ducc

ions

▲M

òdul

4: F

ilmac

ió i

proc

essa

men

t●

EL

AB

OR

AD

OR

/A D

E P

RO

VE

SM

òdul

1: P

rove

s in

term

èdie

s pe

r ord

inad

or●

Mòd

ul 2

: Pro

ves

quím

ique

s●

Mòd

ul 3

: Pro

ves

d’as

saig

●●

▲Ú

nica

men

t cal

fer r

efer

ènci

a a

la p

el·lí

cula

53Indústries Gràfiques 53Indústries Gràfiques 53Indústries Gràfiques

Àrea professionalde postimpressió i manipulats

5

5


ÀREA PROFESSIONAL DE POSTIMPRESSIÓ I MANIPULATS


5.1.1 Restes de coles i vapors generats En el procés d’encolatge es generen restes de coles. Per disminuir la generació de compostosorgànics volàtils (COV) és preferible utilitzar coles amb base aquosa (bàsicament cola blanca) o ambpoc contingut amb dissolvents. Aquestes coles tenen la consistència de residu líquid.

5.1.2 Envasos de les colesAquests envasos són residus perillosos i han de ser sotmesos a un tractament adequat. Per això callliurar-lo a un gestor autoritzat.

5.1.3 Embalatges de paper i cartróÉs el suport que més s’utilitza en la indústria de les arts gràfiques i, per tant, és el residu que esgenera en major quantitat. Les restes de paper s’han de recollir selectivament i lliurar a empreses especialitzades de reciclatge i fabricació de paper. S’acostuma a separar el paper blanc de la resta, ja que econòmicament es valora diferent.

5

Contenidors de restes de paper.


5.1.4 Embalatges de plàstic Dins d’aquest grup s’inclou el film de plastificar generat en gran part de les operacions tantd’embalatge o de recobriment del producte com de subministrament de materials. Cal separarselectivament aquest material per donar-li el tractament adequat com és el cas del reciclatge ol’abocament, i la incineració de residus no halogenats.

5.1.5 FustesAquest tipus de residu es genera a totes les àrees de les empreses de les arts gràfiques, ja que provéprincipalment de residus d’embalatges de maquinària, d’embalatges de planxes, de paletes i de caixesd’altres accessoris; cal fer una recollida adequada mitjançant un gestor autoritzat per poder efectuarqualsevol dels seus tractaments possibles: reciclatge, reutilització, utilització com a combustible,dipòsit controlat de residus no perillosos, incineració de residus no halogenats.

5.1.6 Draps brutsAquests residus es generen principalment en la neteja de bateries, cautxús i de maquinària general delprocés d’impressió. Consisteixen bàsicament en draps impregnats de tinta i dissolvents. El tractamentadequat per a aquest tipus de residu és la gestió a través d’empreses de recuperació i neteja.

5.1.7 Dissolvents de netejaSe n’ha de fer una gestió adequada i recollir-los en bidons perquè una empresa especialitzada elsrecuperi per processos de destil·lació.

5.1.8 Vapors de COVEls dissolvents de neteja que s’utilitzen amb més freqüència (vegeu la taula 5.2) generen emissions al’atmosfera de compostos orgànics volàtils (COV) .Generalment, és en la neteja de les màquines quan es generen més emissions gasoses, en gran partperquè, sovint, en les operacions de neteja es deixen pots oberts i es mullen draps que suposensuperfícies lliures d’evaporació dels solvents orgànics que en general són força volàtils.

5.1.9 Envasos de productes amb base dissolventEls envasos amb productes amb base dissolvent tenen la consideració de residus perillosos.



5.2.1 Control de la qualitat del procés de produccióPer minimitzar les minves en el procés de producció es pot:

– Minimitzar el consum de primeres matèries. Per evitar-ne un consum excessiu es poden dur a termediferents pràctiques i estratègies complementàries com:• Organitzar una inspecció sistemàtica dels materials d’entrada.• Evitar la caducitat de les primeres matèries.• Manipular amb cura els materials.• Disposar unes bones condicions d’emmagatzematge.• Comprovar els materials caducats abans de la seva gestió.

– Minimitzar la quantitat de corrents residuals generats. (Vegeu la taula 3.2 de l’àrea professional de preimpressió i la taula 4.2 d’impressió)

5



Dissolvents emprats



Cada un provoca efectes diferents. La gran majoria són mitjanament tòxics per inhalació iirritants, ja sigui de les mucoses com del sistemarespiratori, els ulls, la pell, etc. Alguns d’aquestsdissolvents fins i tot són narcòtics.

Magatzem de materials d’entrada.


Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Restes depaper

Film deplastificar

Fustes

Envasos deproductesamb baseaquosa

Envasos deproductesamb basedissolvent

Draps de neteja: - Amb


- Sense substànciesperilloses.

200101

200139

200138

150110

150110

150202

150203

No perillós

No perillós

Perillós

Perillós

Perillós

Especial

No especial

V11 V61 V85

V12 V62

V15 V61

V51

V51



Cal dipositar el residualscontenidors de color blauinstal·lats a la via pública, olliurar-lo a un gestor autoritzat.

Cal lliurar-lo a un gestorautoritzat per al reciclatge oper a la utilització com acombustible.

Cal lliurar-lo a un gestorautoritzat.




T12

T21T36T13

T24/T21/T22T13/T31/T36

T24/T21/T12


Codi Classificació










- Acord per a l’estandardització de mides.

- Reutilització del material.- Oferta a possibles usuaris

posteriors.

- Paral·lela a la mateixa minimització dels líquids continguts.





- Paral·lela a la mateixa minimització dels líquids continguts.





- Utilització progressiva delsdraps bruts.

- Eliminació prèvia dels líquids o les tintes abansd’aplicar-hi els draps.


Continua ➡


EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES

Font d’emissió

Restes de coles (amb base dissolvent)

Composició

- COV

Opcions de minimització i gestió

Tipus de

residus

RESIDUSSÒLIDS

Embalatges de paper i cartró

150101 No perillós V11 V51 V85 V61



Cal lliurar-lo a un gestorautoritzat per al reciclatge,recuperació, reutilització oregeneració d'envasos, o pera la seva utilització com acombustible.

T21 T13T36


Codi Classificació







Tipus de

residus

RESIDUSLÍQUIDS

Restes decoleslíquides

Dissolventsbruts ambrestes detinta

Codi

080409

080410

080312

080313

Classificació

Perillós

No perillós

Perillós

No perillós

Valorització

V21 V91

V91

V21 V91

Com s’han de gestionar per poder-los valoritzar?

Cal lliurar-los a un gestorautoritzat.

Cal lliurar-los a un gestorautoritzat.

Tractament

T24 T21T22

T24 T21T33 T12

T24 T21T22

T24 T21T33 T12



5

Taula 5.2 Quadre resum, emission atmosfèriques


5

ÀREA PROFESSIONAL DE POSTIMPRESSIÓ I MANIPULATSFitxes específiques


Fitxa 5.2Residus sòlids generats en la postimpressió i opcions de minimització

Fitxa 5.3Residus líquids i emissions gasoses generats en la postimpressió i opcions de minimització

Fitxa 5.4Manteniment preventiu

Fitxa 5.5Residus de tintes i opcions de minimització



01

5



01

1



FITXA

Objectiu �



– Cal organitzar una inspecció sistemàtica dels materials d’entrada.


– Cal manipular amb cura els materials.


– Cal establir un sistema de gestió d’estocs que garanteixi que els materials mésantics siguin els primers a tenir sortida.



– Cal intentar utilitzar materials alternatius de menor impacte ambiental.


(Vegeu els subapartats 1.3)

Resum �

El manteniment del magatzem és molt important: el fet d'ordenar i tenir controlats elsmaterials emmagatzemats permet reduir la quantitat de residus (productes fetsmalbé, caducats) i, d’aquesta manera, evitar consumir més del necessari.

5



01

2


FITXA 2Residus sòlids generats en la postimpressió i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus sòlids generats en l’etapa de postimpressió i les sevesopcions de minimització.


– Cal recollir cada tipus de residu de forma separada perquè rebi el tractamentadequat. (Vegeu l'apartat 1.3)

– Cal minimitzar els residus sòlids:

• Paper i cartró. És el suport més utilitzat i, per tant, el residu que es genera enmajor quantitat. És important fer-ne un ús racional, segregar-lo en origen i lliurar-loa empreses especialitzades de reciclatge i fabricació de paper, i sempre que siguipossible (en el cas d’esborranys o si el client o la feina ho permet) s’ha d’emprarpaper reciclat o sense clor. (Vegeu el subapartat 5.2)

• Envasos buits. Els envasos que contenen dissolvents, coles i tintes són residusespecials i, per tant, cal separar-los perquè rebin el tractament adequat. (Vegeu els subapartats 5.1.2 i 5.1.7)

• Embalatges de plàstic. Bàsicament es tracta de film de plastificar o retractilar, fruitdels processos d’embalatge i desembalatge o de recobriment del producte. Com lamajoria de plàstics, es tracta d’un material que es pot reciclar. (Vegeu el subapartat 5.1.4)

• Fustes. És un residu comú als embalatges de maquinària, de planxes, als palets ia les caixes. El destí de les fustes pot ser tant la reutilització com el reciclatge ol’aprofitament energètic. (Vegeu el subapartat 5.1.5.)

• Draps bruts. Els draps s’utilitzen en els processos de neteja de maquinària i pertant queden impregnats de tintes, dissolvents, coles..., fet que els converteix enresidus especials. Per tant, cal tractar-los adequadament.

– La minimització dels residus generats durant el procés de postimpressiós’aconsegueix mitjançant Bones Pràctiques ambientals, com per exemple reduir elsexcessos de tiratge, ajustar més ràpid el color i fins i tot fer convenis amb altresfabricants per reduir l’ús d’embalatges. (Vegeu la taula 5.2)

Resum �

Els principals residus sòlids generats són: el paper i el cartró, els envasos buits, els embalatges de plàstic, les fustes i els draps bruts. Cal intentar minimitzar-los i separar-los adequadament. (Vegeu la taula 5.2)

5



01

3


FITXA 3Residus líquids i emissions gasoses generats en la postimpressió i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �

Conèixer els principals residus líquids generats en l’etapa de postimpressió i lesseves opcions de minimització, així com les emissions gasoses.


– Cal recollir cada tipus de residu de forma separada perquè rebi el tractamentadequat. (Vegeu el subapartat 1.3)

– Els residus líquids d’aquesta etapa contenen dissolvents. Quan aquests residuss’assequen, s’evaporen els dissolvents i es generen emissions de compostosorgànics volàtils (COV):

• Restes de coles. Hi ha coles que contenen un alt percentatge de dissolvents, tot i que la principal cola utilitzada és la cola blanca, amb base aquosa. Per tal de reduir les emissions generades en l’assecament de les coles, se’n poden utilitzar d’alternatives, amb un contingut inferior de dissolvents. Alguns exemples en són les coles de dos components i les coles d’aplicació tèrmica.

• Vernissos. En alguns processos s’utilitzen vernissos, els quals són un tipus deresidu de consistència molt pastosa i perjudicial per al medi ambient.

• Dissolvents de neteja. És recomanable utilitzar dissolvents amb un percentatgebaix de contingut orgànic. En les operacions de neteja sovint es deixen pots obertsi es mullen draps, fet que facilita l’evaporació dels solvents orgànics, que són forçavolàtils. Si s’eviten aquestes males pràctiques es redueix la generació de COV.(Vegeu el subapartat 5.1.8)

Resum �

Els principals residus líquids generats són: restes de coles i dissolvents de neteja,que generen emissions de COV. Cal intentar minimitzar aquests residus i separar-losadequadament. (Vegeu la taula 5.2)

5



01

5


FITXA 5Residus de tintes i opcions de minimització

FITXA

Objectiu �



– Cal recollir cada tipus de residu (sòlids de tinta, líquids, draps i envasos bruts detinta) provinent de l’ús de les tintes de forma separada perquè rebi el tractamentadequat. Els residus de tinta presenten certa toxicitat quan s’incorporen a l’aigua,ja que contenen metalls pesants, solvents, etc.

– Cal valorar fer ús de tintes alternatives (vegeu apartat 4.2.1). En funció de la tipologiad’impressió es poden utilitzar uns tipus de tintes o altres: tintes vegetals, tintes enbase aquosa, tintes ultraviolades o tintes EB (curades amb un feix d’electrons).


• Ajustar la quantitat de tinta disponible a les necessitats, i evitar utilitzar materialen excés.

• Aprofitar els sobrants de tinta per fabricar tintes negres barrejant tintes de colorsno massa clars ni vistosos. (Vegeu subapartat 4.2.3)

• Minimitzar els envasos bruts de tinta instal·lant sistemes d’alimentacióautomàtica, comprant envasos més grans o utilitzant dispositius especials per a la neteja de pots. (Vegeu subapartat 4.2.2)

Resum �

Els residus derivats de les tintes són: les restes de tinta (sòlides i líquides), els envasosi els draps bruts de tinta. Cal intentar minimitzar-los i separar-los adequadament. (Vegeu taula 4.2, quadre resum)

5



01

4


FITXA 4Manteniment preventiu

FITXA

Objectiu �

Comprendre la importància de fer un manteniment preventiu de les màquines,d'acord amb criteris ambientals.


– Cal realitzar un manteniment periòdic per intentar evitar possibles impactesambientals, optimitzar l’energia utilitzada i allargar la vida de la maquinària.

– Cal separar adequadament els residus generats en les operacions de manteniment:els olis (vegeu el subapartat 4.1.9), els draps bruts, els recanvis, les peces o els aparellsen desús, etc.

Resum �

El manteniment preventiu de la maquinària és molt important per evitar impactesambientals i que es generin residus en excés.

FIT

XA

4:

Cor

rent

s re

sidu

als

gene

rats

en

les

etap

esde

pre

impr

essi

ó,im

pres

sió

ipo

stim

pres

sió

ÀR

EA

PR

OF

ES

SIO

NA

L

D'E

DIT

OR

IAL

Fitx

es e

spec

ífiq

ues

FIT

XA

1:

Bon

es p

ràct

ique

sam

bien

tals

al m

agat

zem

FIT

XA

2:

Crit

eris

am

bien

tals

ade

man

ar a

l pro

veïd

or

FIT

XA

3:

Cor

rent

s re

sidu

als

gene

rats

en

el p

rocé

sd’

edito

rial i

opc

ions

de

min

imitz

ació

TÈ

CN

IC/A

DE

PR

OD

UC

CIÓ

ED

ITO

RIA

LM

òdul

1: D

efin

ició

del

pro

duct

e●

Mòd

ul 2

: Pro

spec

ció

i com

pra

de m

atèr

ies

prim

eres

●●

●M

òdul

3: S

egui

men

t de

la p

rodu

cció

●M

òdul

4: C

ontro

l de

la q

ualit

at●

TÈ

CN

IC/A

ED

ITO

R/A

Mòd

ul 1

: Sel

ecci

ó d'

obre

sM

òdul

2: C

ontr

acta

ció

edito

rial

●M

òdul

3: R

ealit

zaci

ó ed

itoria

l●

Mòd

ul 4

: Ges

tió i

cont

rol e

dito

rial

●

GR

AF

ISTA

MA

QU

ET

ISTA

Mòd

ul 1

: Rea

litza

ció

d'es

boss

os●

●M

òdul

2: S

elec

ció

d'im

atge

sM

òdul

3: M

aque

taci

ó▲

Mòd

ul 4

: Rea

litza

ció

de l'

art f

inal

●▲

RE

DA

CT

OR

/A C

OR

RE

CT

OR

/AM

òdul

1: C

orre

cció

d'e

stil

●M

òdul

2: C

orre

cció

de

prov

es●

Mòd

ul 3

: Red

acci

ó de

text

os●

▲N

omés

de

prei

mpr

essi

ó

FIT

XA

5:

Res

idus

de

tinte

s i

opci

ons

de m

inim

itzac

ió

61Indústries Gràfiques 61Indústries Gràfiques 61Indústries Gràfiques

Instruments degestió ambiental

6


INSTRUMENTS DE GESTIÓ AMBIENTAL

Els instruments de gestió ambiental de les empreses poden ser obligatoris o voluntaris. Els instrumentsobligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen a fer un tractament adequat delsresidus, a tractar les aigües residuals generades i a realitzar controls periòdics de les emissionsgasoses a l’atmosfera. Els instruments voluntaris permeten integrar la gestió ambiental en la gestió global de l’organització.D’aquesta manera pot millorar el seu comportament ambiental més enllà dels requeriments legals i finsi tot obtenir beneficis econòmics a mitjà i a llarg termini com a conseqüència, d’una banda, delredisseny de productes i processos; i, de l’altra, d’una millora de la imatge empresarial.

6.1 ELS INSTRUMENTS OBLIGATORIS DE GESTIÓ AMBIENTAL

6.1.1 Gestió de residusS’entén per gestió de residus la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització, el tractament, ladisposició i la comercialització del rebuig, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la dels llocs dedescàrrega després de la seva clausura o tancament. No es considera gestió de residus l’operació dereciclatge en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.Per tant, la gestió dels residus inclou tot el “cicle dels residus”.

Residus

Valorització:-Reciclatge-Recuperació-Ús energètic

Tractament

Disposició

Rebuig

Consum

Producció

Primeresmatèries

Matèriesrecuperades

Font: Elaboració pròpia a partir de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003.

6

6

Figura 6.1. El cicle dels residus


L’objectiu principal de la gestió dels residus és reduir la seva producció (minimització) i alhorapotenciar la seva valorització. El Catàleg Europeu de Residus (CER) classifica i codifica els residus i estableix quins residus esconsidera que són especials. El Catàleg de Residus de Catalunya (CRC) continua vigent per determinarla gestió més adequada per a cada tipus de residu (valorització, tractament i disposició del rebuig).Les empreses gestores de residus han d’estar inscrites al Registre general de gestors de residus deCatalunya, fet que garanteix que els residus es gestionen de forma correcta d’acord amb lesnormatives ambientals vigents.Els residus que són directament primera matèria d’un altre procés es poden gestionar com asubproductes* per facilitar la gestió de residus entre empreses.

6.1.1.1 Model de gestió dels residus industrials a Catalunya

La Llei 6/1993, reguladora de residus, modificada per la Llei 15/2003 estableix el model a seguir pergestionar correctament els residus industrials a Catalunya, des del seu origen fins al seu tractament odisposició final. Dels residus generats en una activitat industrial se n’han de conèixer la problemàtica i lescaracterístiques. Si es desconeixen s’ha de procedir a la seva caracterització, és a dir, al mostreig ianàlisi dels residus per part de l'Agència de Residus de Catalunya* o per un laboratori acreditat. A continuació s’avaluen els resultats obtinguts a les anàlisis i es realitza una classificació i codificaciód’acord amb el Catàleg Europeu de Residus i es determina la gestió del residu d’acord amb el Catàlegde Residus de Catalunya i la seva destinació. Seguidament s’efectua la contractació amb la planta devalorització o tractament/disposició del rebuig i es formalitza la fitxa d’acceptació. També es realitza lacontractació d’un transport autoritzat i s'emplena el full de seguiment. Quan es trasllada el residu a laplanta de valorització/tractament/disposició del rebuig es demana, a l’entrada de la planta, aquestadocumentació administrativa.Cada empresa productora de residus té l’obligació de declarar anualment a la Agència de Residus deCatalunya els diferents residus que ha generat, indicar-ne les quantitats i la tipologia i la gestió quese’ls ha donat.

6.1.1.2 Documents per al control de residus

El control de la gestió dels residus es du a terme mitjançant la documentació següent:

a) Fitxa d’acceptació: és el document normalitzat que s’ha de subscriure entre el productor oposseïdor del residu i el gestor que té per objecte el reconeixement de la seva destinació correcta.

b) Full de seguiment: és el document normalitzat que acredita el lliurament del residu del productor oposseïdor al transportista per portar-lo fins al gestor.

c) Fitxa de destinació: és el document normalitzat que ha de subscriure el productor o posseïdor d’unresidu i el destinatari d’aquest, i que té per objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per seraplicat en un determinat sòl per a un ús agrícola o en profit de l’ecologia.

d) Justificant de recepció del residu: és el document normalitzat que ha de lliurar el gestor al productoro al posseïdor del residu en el moment de la seva recepció.

e) Declaració anual de residus: és l’acreditació documental de les dades dels residus produïts per cadacentre de producció en el període d’un any natural. N’hi ha de dos tipus: l’ordinària (per a empresesamb més de cinc treballadors) i la simplificada (per a empreses amb cinc o menys treballadors). Elsproductors de residus industrials han de presentar a la Agència de Residus de Catalunya, dins delprimer trimestre de cada any, la declaració anual de residus industrials corresponent a l’any anterioren què consti la informació següent:

• Dades generals de l’empresa, incloses les dades del centre de producció, del responsable dels residus, i del màxim responsable executiu del centre de producció.

• Dades de l’activitat del centre de producció: els productes obtinguts, la descripció dels processosindustrials seguits i la descripció de les primeres matèries, i d’altres matèries auxiliars.

• Dades dels residus produïts: classificació dels residus, quantitat anual produïda i gestió en origen i/o externa que inclogui els subproductes comercialitzats.

Els productors de residus industrials poden sol·licitar l’expedició de certificacions sobre les dadescorresponents a les seves declaracions anuals.

6.1.1.3 Agents implicats en la gestió dels residus

a) El responsable dels residus (productor).El productor o posseïdor de residus industrials ha de designar un responsable dels residus, el qualté les funcions següents:

6


• Controlar el recorregut dels residus des del seu origen fins que arriben al gestor. Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residus, controlar especialment el centrede producció, informar dels defectes observats, i formular propostes sobre les mesures a prendre per solucionar-los.

• Promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicació dels principis de minimització i valorització dels residus.

• Fer d’interlocutor amb la Agència de Residus de Catalunya i trametre-li la informació exigida en la normativa sobre residus.

• Realitzar les anotacions en el registre de residus de l’empresa.

• Garantir l’exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.

b) El gestor dels residus.Les obligacions del gestor de residus són les següents:

• Estar donat d'alta al Registre general de gestors de residus de Catalunya.

• Garantir que els residus que entren a les seves plantes són tractats o valoritzats de la forma més correcta possible, d'acord amb el que indica la normativa vigent, i especialment, la resolució d'autorització.

• Complir escrupolosament tots els aspectes indicats a la resolució i a la declaració d'impacte ambiental (si n'hi ha).

• Portar al dia un registre d'entrades de residus i un de sortides de rebuig i de matèries recuperades.

• Elaborar i trametre correctament, d'acord amb les instruccions de l’Agència de Residus de Catalunya, el resum mensual de les entrades de residus que s'hagin produït a la planta.

• Gestionar els residus generats en l'activitat pròpia mitjançant empreses del Registre general de gestors de residus de Catalunya.

• Estar donats d'alta al Registre de productors de residus industrials i fer la declaració anual de residus industrials com a productors.

• Informar immediatament l’Agència de Residus de Catalunya de qualsevol incidència significativa que es produeixi a la planta, sobretot si afecta el procés de gestió mateix que es realitza.

• Facilitar totes les dades requerides i les tasques de seguiment i control a l’Agència de Residus deCatalunya.

c) El transportista dels residus.Les activitats de transport de residus industrials dins de Catalunya i de residus especials dequalsevol origen inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora delsresidus, han de ser autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.Existeix el Registre de transportistes de residus en el qual s’inscriuen els gestors autoritzats perefectuar activitats de transport de residus.

6.1.1.4 Estudi de minimització de residus especials

El Reial decret 952/1997, de gestió de residus perillosos, estableix que en el termini de quatre anys del’entrada en vigor d’aquest Reial decret (és a dir, l’any 2001) i, posteriorment, amb la mateixaperiodicitat, els productors de residus tòxics i perillosos hauran d’elaborar i remetre a la comunitatautònoma corresponent un estudi de minimització d’aquests residus per unitat produïda,comprometent-se a reduir-ne la producció en la mesura de les seves possibilitats. Les empreses del sector de les indústries gràfiques com a productores de residus especials (tintes,dissolvents, envasos bruts, draps bruts, etc.) estan obligades a realitzar aquest estudi buscantalternatives de minimització viables i establint un programa per aplicar-les.

6.1.2 Gestió de l’aiguaLa millora de l'aprofitament de l'aigua i la racionalització del seu ús a la indústria requereix laimplantació d'un programa d'estalvi per disminuir-ne el consum i garantir-ne la qualitat. En el sector dela indústria, la millor manera d'estalviar aigua és mantenir-la neta i reutilizable, aplicant mesures de prevenció i tractament de la contaminació i depuració de les aigües residuals, i sensibilitzar els treballadors en el sentit que cal evitar fer-ne un consum excessiu. Com a exemple, una aixeta de 12 mm de diàmetre que degota significa perdre prop de 850.000 litres d’aigua al mes. El coneixement i la implantació de determinats dispositius que eviten les fuites (vàlvules automàtiques, comptadors individuals, tanques amb molles, limitadors de cabal) ajuda a estalviar entre el 5 i el 10 % de l'aigua.


6.1.2.1 Opcions de gestió de l’aigua utilitzada:

a) La regeneració o reutilització de l'aigua residual depurada consisteix bàsicament a reciclar aigües nopotables per a usos com per exemple el regatge de jardins o de camps de golf, l’extinció d’incendis,la neteja de carrers i automòbils, la refrigeració industrial, la recàrrega d'aqüífers costaners, etc.

b) La depuració de les aigües residuals per minimitzar l'impacte dels abocaments en el medi receptor.

Un cop a l’any, segons la Llei catalana 6/1999, cal emplenar la Declaració de l'ús i la contaminació del'aigua (DUCA). La DUCA és una declaració relativa al consum i a la qualitat de l'abocament d'aigüesresiduals que els usuaris industrials i assimilables, si s’escau, han de presentar davant l'Agència

Catalana de l'Aigua *. Conté totes les dades necessàries per a la determinació del cànon de l'aigua iespecialment les corresponents al tipus de gravamen específic. A partir de les dades obtingudes amb la DUCA s’estableix el cànon de l’aigua, regulat pel Decret103/2000, pel qual s'aprova el Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua, queva entrar en vigor l'1 d'abril de 2000, i és un impost ecològic que afecta:

a) La prevenció en origen de la contaminació i el manteniment dels cabals ecològics.

b) L'assoliment d'altres objectius de la planificació hidrològica, en particular les despeses d'inversió id'explotació de les infrastructures.

c) Altres despeses que genera l'acompliment de les funcions de l'Agència Catalana de l'Aigua.

El fet imposable del cànon de l'aigua és el seu ús real o potencial i la contaminació que el seuabocament pot produir. La base imposable és el volum d'aigua consumit o estimat, determinat d'acordamb la legislació vigent.

6.1.3 Gestió de les emissions atmosfèriquesS’entén per emissió a l’atmosfera l’abocament de substàncies a l’aire per un focus fix o mòbil. Lesactivitats industrials emeten contaminants a l’aire per focus puntuals (xemeneies), o bé per focusdifusos (evaporacions, etc.).El control de les emissions causades per les activitats industrials està determinada pel Decret322/1987, de desplegament de la Llei 22/1983 de protecció de l’ambient atmosfèric. Aquest Decretobliga les empreses a realitzar controls periòdics de les emissions atmosfèriques segons el seupotencial de contaminació. D’aquesta manera, s’agrupen les activitats en tres grups: A, B i C segons elCatàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA) i se'n fixa la periodicitat,segons es pot veure a la taula 6.1.

Les empreses del sector de les indústries gràfiques es classifiquen en el grup C amb el codi CAPCAnúmero 6.C.11; d’aquesta manera, els cal realitzar controls periòdics cada cinc anys. Aquests controlsreglamentaris són efectuats per les entitats d’inspecció i de control col·laboradores de l’Administració (EIC).

6.1.4 Costos associats a la gestió ambiental del sectorLa gestió ambiental de les empreses és bàsicament la gestió dels seus corrents residuals. Aquestagestió és molt variable en funció de l’empresa, i la valorització externa que s’aconsegueix per a cadatipus de residu és també molt variable. Això implica que és difícil aproximar xifres exactes. A nivellglobal; però, pot estimar-se que els costos associats a la gestió dels residus en les empreses se situenentre el 0,004% i el 2% de les despeses de l’empresa per la compra de primeres matèries.En relació amb aquestes xifres, cal tenir en compte alguns factors:

– No tots els corrents residuals generats a les empreses es gestionen d’acord amb el que estableix lalegislació actual vigent a Catalunya. Per tant, els costos reals de gestió són considerablementmenors del que haurien de ser si tots aquests residus es gestionessin específicament mitjançantgestors externs.

– Concretament, en el sector gràfic existeixen un conjunt de residus que poden valoritzar-se ogestionar-se a un cost zero per a l’empresa o, fins i tot, poden treure un petit benefici, fet quepermet una reducció molt important dels costos de gestió global dels corrents residuals.

CAPCA

Grup AGrup BGrup C

Període

2 anys3 anys5 anys

Font: http://mediambient.gencat.net/

Taula 6.1. Classificació de les activitats i periodicitat del control de

les emissions atmosfèriques


– Generalment, les empreses més grans que generen corrents residuals més importantsaconsegueixen costos de gestió dels residus més baixos; i, per contra, una millor valorització delsresidus que suposen un ingrés. És a dir, el cost total que suposa per a una empresa la gestió delsseus corrents residuals és força variable en funció del volum de residu generat.El cost de la gestió ambiental de les empreses té tendència a augmentar perquè cada vegada esgestionen correctament més corrents residuals. Aquest aspecte és un dels que incentiva les empreses aavançar en l’aplicació d’estratègies que es basen en la prevenció de la contaminació en origen, com ésel cas de l’adquisició d’equips concrets de minimització o de l’aplicació de Bones Pràctiques ambientalsen el treball diari, que permetin avançar envers una reducció dels corrents més importants.

6.2 ELS INSTRUMENTS VOLUNTARIS DE GESTIÓ AMBIENTAL

Des de fa uns anys estan sorgint iniciatives que incorporen criteris ambientals i socials en la presa dedecisions sobre el disseny i la producció de béns i serveis.Les actuacions, les eines i els instruments de caràcter voluntari més importants que faciliten laintegració de criteris ambientals en l’activitat empresarial són els que es relacionen a la taula 6.2.

Taula 6.2. Instruments voluntaris de gestió ambiental de les empreses

Eina o instrument per a la

gestió ambiental

Sistema de gestió ambiental

Producció més neta

Diagnosi ambiental d’oportunitatsde minimització (DAOM)

Millors tecnologies disponibles(MTD)

Bones Pràctiques ambientals

Ecologia industrial

Ecodisseny

Anàlisi del cicle de vida

Ecoetiquetatge

Possibilitats de millora

Avalua i millora els resultats de les activitats industrials enrelació amb el medi ambient. Permet gestionar eficientmentel procés industrial.

Estratègia de prevenció ambiental que implica en relacióamb els processos la conservació de les primeres matèries ila reducció de la quantitat i toxicitat dels residus; en relacióamb els productes, implica la reducció dels impactes duranttot el cicle de vida.

Avalua les possibilitats de minimització d’emissions iresidus produïts en el procés industrial.

És la manera ambientalment més respectuosa que esconeix de dur a terme una activitat, tenint en compte que elcost per a les empreses que les han d'utilitzar estigui dinsd'uns límits raonables.

Conjunt de formes correctes d’actuació del personal i degestió que afavoreixen la minimització de residus id’emissions.

Pràctiques industrials que fomenten l’ús dels subproductesd’una empresa en primeres matèries per a una altra.

En l’etapa de disseny d’un producte incorpora milloresambientals pel que fa a la seva funció, selecció de materialsde menys impacte, aplicació de processos alternatius, úsde materials reciclats, augment de la reciclabilitat, milloradel transport i minimització dels impactes en l’ús i l’etapafinal del tractament.

Eina que identifica i avalua les càrregues contaminants i elsimpactes, així com el consum de materials i energiaassociats a un procés o producte en tot el seu cicle de vida,des que es concep, fins que s’elimina.

Distinció atorgada a aquelles empreses que es destaquinper l’elaboració d’un producte sota uns criteris mésrespectuosos per al medi ambient que aquells de la sevamateixa categoria.

6

Àmbit d’actuació

Procés industrial.

Estratègia durant tot el cicle delproducte. Actua sobre totes les etapes.

Procés industrial.

Procés industrial.

Procés industrial.

Procés industrial.

Disseny del producte.

Avalua tot el cicle del producte. Pot actuar sobre qualsevol etapa.

Procés industrial.Actua també sobre la comercialització del producte, que ha de ser entès com un valor afegit.

Font: Centre Català del Reciclatge, a la revista Empresa i Medi Ambient, 2001.

6.2.1 Sistemes de gestió ambiental i certificacions (ISO * I EMAS *)Les empreses, en funció de la seva activitat, tenen un impacte en el medi més o menys important. Peraixò és necessari que, sense perjudici del compliment de la normativa existent, assumeixin la sevaquota de responsabilitat en la protecció del medi ambient sense que aquest fet els suposi cap tipus dedesavantatge competitiu o disminució del rendiment de la seva activitat, sinó més aviat el contrari.Per aquest motiu, en la dècada dels anys 90, neixen els anomenats sistemes de gestió ambiental(SGMA) com a instruments de caràcter voluntari adreçats a les empreses perquè aquestes assoleixinun alt nivell de protecció del medi ambient en el marc d’un desenvolupament sostenible, a fi decompatibilitzar la protecció de l’entorn amb els objectius econòmics de l’empresa.Una possible definició de SGMA seria la següent: “la part del sistema general de gestió que comprènl’estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i elsrecursos per determinar i portar a terme la política mediambiental”1.Actualment existeixen dos grans grups que defineixen requisits de sistemes de gestió ambiental:

- La norma internacional (UNE-EN-ISO 14001). - El Reglament europeu núm. 1836/93 (EMAS, Eco-Management and Audit Scheme).

Els dos sistemes segueixen essencialment la mateixa filosofia, i parteixen de la definició d’una políticaambiental per part de l’organització. Per dur a terme la seva implantació cal seguir les etapessegüents:

Figura 6.2. Etapes d’un sistema de gestió ambiental

En els dos casos s’implanta un SGMA seguint una norma i reconeixent-lo mitjançant una certificaciói/o verificació. La diferència principal entre el sistema EMAS i la Norma ISO és el grau de compromísque pren l’empresa envers la protecció del medi ambient i la difusió a la resta de la societat. El sistemaEMAS és més exigent en el contingut de gestió ambiental que la Norma ISO i requereix a més unainformació pública que aquesta no imposa (Declaració ambiental*).De fet, la implantació del SGA d’acord amb la norma ISO 14001 es pot considerar un pas previ al’adhesió al sistema EMAS. En aquest sentit, la Comissió de la UE ha aprovat un document pont quepermet, previ compliment dels requeriments que s’hi estipulin, l’adhesió al sistema EMAS dels centrescertificats d’acord amb la norma ISO 14001.

6.2.2 Producció més NetaL’evolució industrial aporta contínuament noves possibilitats de materials, equips i dissenys als quals elsistema productiu ha de respondre dinàmicament. La necessitat de canvi també arriba a les formes degestió adaptant-se a les circumstàncies de l’entorn, a les noves metodologies, als canvis legislatius o ales noves imposicions comercials. Un programa de Producció més Neta (P+N) facilita una respostacontínua a les noves situacions i, per aquesta raó, es descriu com una activitat sistemàtica ipermanent. D’acord amb el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) s’entén perProducció més Neta: “L’aplicació continuada d’una estratègia integrada de prevenció integral alsprocessos, als productes i als serveis amb l’objectiu de reduir riscos per als éssers humans i per almedi ambient; incrementar la competitivitat de l’empresa i garantir la seva viabilitat econòmica”.


Política ambiental

Comprovaciói acció correctora

Implantaciói funcionament

Revisió per partde la direcció

Planificació

1 Definició del Reglament 1836/93, de 29 de juny, pel qual es permet que les empreses del sector industrial s’adhereixinamb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals.


El programa de P+N ha d’incloure’s dins del sistema de gestió ambiental més complet de l’empresa is’ha d’entendre com l’etapa prèvia al tractament a final de línia amb el qual no és incompatible. La P+N ha de buscar com aconseguir la utilització òptima dels recursos – incloses les primeresmatèries i les matèries auxiliars –, com conservar i fer un ús eficaç de l’aigua i l’energia, aconseguirminimitzar els corrents residuals i, a més, ha d'intentar eliminar les substàncies tòxiques i de risc queintervenen en el procés o que són incorporades al producte.A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través del Centre per a l’Empresa i elMedi Ambient (CEMA)*, ha desenvolupat una eina metodològica que permet orientar les empreses enl’aplicació de mesures de reducció de la contaminació en origen. Aquesta eina és la Diagnosiambiental d’oportunitats de minimització (DAOM) i té com a objectiu:

– Detectar l’origen de la contaminació al llarg del procés de producció.– Identificar les oportunitats de prevenció i reducció de la contaminació en cada etapa del procés.– Suggerir l’adopció de pràctiques i de tecnologies més netes, viables tant tècnicament com

econòmicament.

Un concepte desenvolupat paral·lelament al de producció més neta, que ha estat adoptat pel ConsellEmpresarial Mundial per al Desenvolupament Sostenible i l’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE) és el d’ecoeficiència. L’ecoeficiència consisteix a proporcionarbéns i serveis, a un preu competitiu, que satisfacin les necessitats humanes i que aportin qualitat devida, i que, alhora, redueixin progressivament l’impacte ambiental i la intensitat de recursos utilitzats alllarg del cicle de vida fins a un nivell apropiat d’acord amb la capacitat de càrrega del planeta. Per tant, l’ecoeficiència – amb un plantejament totalment empresarial – aporta simultàniament beneficiseconòmics i ambientals, ja que consisteix a adaptar els processos de producció i consum a formesmés eficients en l’ús dels recursos naturals que redueixen la càrrega sobre el medi ambient i a mésgeneren valor (projectes de minimització de residus i emissions que resulten rendibles).

Figura 6.3. La P+N i l’ecoeficiència

Font: web del Centre per l’Empresa i el Medi Ambient: http://www.gencat.net/mediamb/cema/cema/cat/pmasn.htm?3

6.2.3 EcodissenyL’estratègia de gestió ambiental de les empreses basada en l’ecodisseny suposa el grau de prevenció més avançat pel que fa a la gestió dels impactes ambientals associats als productes. En l’ecodisseny ja no només es té en compte la reducció d’impactes derivats delsprocessos de producció del producte, sinó que s’avaluen tots els que s’originen en qualsevol de les etapes del seu cicle de vida.

Reducciódel risc

Millor úsdels recursos

Minimització delscorrents resuduals

Bonespràctiques

Reduccióen origen

Reciclatge enun altre procés

Modificaciódel producte

Modificaciódel procés

Canvide matèries

Canvi delsparàmetres

Canvide tecnologia

Bones pràctiquesespecífiques

Prevenció dela pol·lució

P + NEcoeficiència

6


Figura 6.4. Cicle de vida dels productes

Una de les eines d’anàlisi ambiental que més s’utilitza per afavorir el disseny d’ecoproductes ésl’anàlisi del cicle de vida (ACV). L’ACV és un procés estandarditzat que permet avaluar les càrreguesambientals potencials associades a un producte, procés o activitat, tenint en compte totes les etapesdel seu cicle. La metodologia que s’utilitza es basa en la identificació d’aquestes càrregues ambientals,la seva avaluació, i la incorporació de millores ambientals en el producte.Per donar a conèixer quins són els productes més respectuosos amb el medi ambient, s’han creatsistemes voluntaris de qualificació ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certsproductes o serveis, dins d'una categoria determinada, tenen un impacte menor sobre l’entorn. Sónles anomenades ecoetiquetes o etiquetes ecològiques.A Catalunya es poden trobar productes i serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental iamb l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea – ambdues ecoetiquetes són compatibles – ques’identifiquen amb els símbols següents:

Figura 6.5. Etiquetes ecològiques a Catalunya

Distintiu de garantia Etiqueta ecològica europea

de qualitat ambiental

Els objectius principals de les etiquetes ecològiques són:

– Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l'ús i el consum de productes i de serveis queafavoreixen la minimització de residus o bé la recuperació i reutilització dels subproductes, lesmatèries i les substàncies que contenen, i també dels que suposen un estalvi de recursos,especialment d'energia i aigua.

– Proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable sobre la qualitatambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d’ús o de compra.

6.2.4 Per on comencem? Els indicadors ambientalsEls indicadors ambientals són expressions específiques que ens aporten informació útil i rellevantsobre l’actuació ambiental de l’empresa i sobre els esforços que s’han dedicat en cada actuació(proporcionen dades bàsiques per a la realització d’informes i declaracions ambientals, així cominformació per motivar els propis treballadors).

Recursos(energia,

aigua, etc.)

Emissionscontaminants

Primeres matèries Eliminació

Utilització

Comercialitzaciói distribució

Producció

Disseny Cicle de vida delsproductes

Font: Adaptat de Rieradevall, J, i Vinyets, J, 1999


Impacte ambiental

Materials auxiliars

Fabricació

Consum d’energia

Residus

Consum d’aigua

Unitat

Kg

%

ml/Kg

ml/Kg

ml/Kg

ml/m2

ml/m2

ml/m2

t

%

%

Kg

KWh

%

KWh/kg

KWh/m2

Kg

%

%

%

m3

l/kg

l/treb x dia

Font: Libro Blanco para la minimización de residuos y emisiones. Artes Gráficas, 2000.

Taula 6.3. Relació d’indicadors ambientals per al sector de les indústries gràfiques.

Descripció

Total

Emissions de dissolvent/consum dedissolvent

Consum d'IPA/producció

Consum de producte de neteja/producció

Consum de producte neteja per aportacautxú/producció

Consum de revelador depel·lícules/quantitat de pel·lícula

Consum de fixador/quantitat de pel·lícula

Consum de revelador de planxes/quantitatde planxes

Total

Consum de paper reciclat/consum depaper

Quantitat de paper valoritzat/consum depaper

Total

Total

Consum d'energia elèctrica/consum totald'energia

Consum d’energia elèctrica/producció

Consum d’energia de calefacció/superfícieescalfada

Total

Quantitat valoritzada/ quantitat de residus

Quantitat de residus especials/quantitat deresidus

Quantitat de residus especialsvaloritzats/quantitat de residus especials

Total

Quantitat d’aigua/producció

Quantitat d’aigua/ treballadors per dia

6

Indicador

Consum de dissolvents

Percentatge d’emissions de dissolvent

Consum d’alcohol isopropílic

Consum de productes de neteja per alsroleus

Consum de producte de neteja per alsroleus portacautxú

Consum específic de revelador depel·lícules

Consum específic de fixador

Consum específic de revelador de planxes

Quantitat de producte

Percentatge de paper per categories

Percentatge de minvaments

Emissions de CO2

Consum total d’energia

Percentatge d’energia elèctrica

Quota d’energia elèctrica

Consum específic d’energia de calefacció

Quantitat de residus sense minvaments

Percentatge de valorització

Percentatge de residus especials

Percentatge de residus especialsvaloritzats

Consum d’aigua

Quota d’aigua

Consum específic d’aigua


Si s’analitzen sèries temporals d’indicadors s’obté informació sobre les millores ambientals assolides ies poden fixar objectius i fites ambientals per a l’empresa. Així mateix, els indicadors també permetendetectar potencials d’optimització, oportunitats de mercat i potencials de reducció de costos.Alguns sistemes d’indicadors ambientals per al sector de les indústries gràfiques podrien ser:

– Consum de materials auxiliars, especialment dissolvents i productes fotoquímics.– Fabricació / Consum de paper.– Consum d’energia.– Residus.– Consum d’aigua / Aigües residuals.

6

INSTRUMENTS DE GESTIÓ AMBIENTALFitxes comunes

Fitxa CInstruments obligatoris de gestió ambiental

Fitxa DInstruments voluntaris de gestió ambiental



01

6



01

C

FITXES COMUNES

FITXA CInstruments obligatoris de gestió ambiental

FITXA

Mòdul de gestió ambiental �

Objectiu �

Conèixer les eines de compliment obligat per part de totes les empreses per reduir lageneració de residus i la contaminació de les aigües i de l’atmosfera.


– Cal separar i etiquetar els diferents tipus de residus segons el Catàleg Europeu deResidus (CER) i gestionar-los adequadament. Aquest procediment queda reflectiten la Declaració de residus que cada empresa formalitza anualment.

– Cal estalviar aigua i evitar abocaments contaminants d’aigües a la xarxa declavegueram. Aquestes actuacions cal reflectir-les en la Declaració de l’ús i lacontaminació de l’aigua (DUCA), que també cal formalitzar anualment.

– Cal evitar l’abocament de substàncies a l’aire per un focus d’emissió i realitzarcontrols periòdics de la contaminació emesa com a mínim cada cinc anys.

(Vegeu els apartats 6.1, 6.2 i 6.3)

Resum �

Els instruments obligatoris estan determinats per la normativa ambiental i obliguen afer un tractament adequat dels residus. Cal emplenar una Declaració anual deresidus, una Declaració de l’ús i de la contaminació de l’aigua (DUCA) i realitzarcontrols periòdics de les emissions gasoses a l’atmosfera.

6



01

D

FITXES COMUNES

FITXA DInstruments voluntaris de gestió ambiental

FITXA

Mòdul de gestió ambiental �

Objectiu �

Conèixer els instruments voluntaris per ampliar la gestió ambiental més enllà de lagestió dels corrents residuals.


Les empreses disposen de diversos instruments o estratègies per reduir els impactesassociats als sistemes i productes que són: els tractaments a final de procés (la majoria són obligatoris per norma); el reciclatge i la reutilització interna o externadels residus; els sistemes de gestió ambiental que es basen en la declaració d'unapolítica ambiental de l'empresa que contingui, com a mínim, el compromís decomplir amb la legislació vigent i una millora continuada; la producció més neta queconsisteix a prevenir els impactes ambientals en els processos de producció; i, l’ecodisseny que se centra en la reducció de les càrregues ambientals associades al cicle de vida del producte.

La piràmide següent il·lustra l’estadi de millora que comporta cada instrument:

Resum �

Els instruments voluntaris permeten anar més enllà de la simple gestió dels residus i tractament dels efluents al final dels processos, tot aplicant estratègies de reducció en origen i prevenció de la contaminació fins a integrar tots els aspectes (tant l’ambiental com l’econòmic) en totes les etapes del procés productiu.(Vegeu el capítol 6)

ECODISSENY

PRODUCCIÓ MÉS NETA

SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL

RECICLATGE I REUTILITZACIÓ

TRACTAMENT AL FINAL DEL PROCÉS

73

Glossari de termesBibliografia


Glossari de termes

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)Empresa pública adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,constituïda el 1999 com a administració hidràulicaúnica. Té competències de planificació, inspecció,control i ordenació del domini públic hidràulic a tot elterritori de Catalunya. Amb anterioritat, lescompetències en matèria d’aigua es trobavencompartides entre la Junta d'Aigües, la Junta deSanejament i la Direcció General de Política Hidràulica.

Agència de Residus de Catalunya L’Agència de Residus de Catalunya (novadenominació de la Junta Residus arran de lapublicació de la Llei 15/2003, de 13 de juny), és unaentitat de dret públic. Té competència sobre elsresidus que es generen a Catalunya i els que esgestionen al seu àmbit territorial, ja siguin industrials,municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepciódels residus radioactius, dels que provenend'activitats mineres, dels d'explotacions agrícoles iramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzinexclusivament en el marc de l'explotació agrària,dels explosius desclassificats, dels que es gestionencom a aigua residual i dels efluents gasosos.

AtmosferaCapa gasosa que envolta la Terra. Els gasosprincipals que la componen són el nitrogen (78%),l’oxigen (21%), l’argó (1%) i el diòxid de carboni(0,03%).

BiodiversitatVariabilitat d’organismes vius de tota mena; inclou ladiversitat genètica, la d’espècies i la d’ecosistemes.

Canvi ambiental globalConjunt de canvis en el medi ambient que podencomportar importants conseqüències econòmiques,polítiques i socials d’abast mundial.

Carbó actiuCarbó que té una gran porositat per la qual cosas’utilitza com a producte adsorbent.

Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient(CEMA)Empresa pública adscrita al Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,constituïda l’any 1994, per impulsar que lesindústries catalanes adoptin pràctiques i tecnologiesque condueixin a la reducció en origen dels residus i les emissions contaminants que generin els seusprocessos productius. Va ser designat per les PartsContractants del Conveni de Barcelona de 1996com a Centre d´Activitat Regional per a la ProduccióNeta (CAR/PN) i, des d’aleshores, és un dels siscentres d´activitat regional (CAR) del Pla d’acció de la Mediterrània.

Anteriorment el CEMA es denominava Centred’Iniciatives per a la Producció Neta (CIPN).

Clorofluorocarburs o CFCHidrocarbur volàtil amb àtoms d'hidrogen substituïtsper àtoms de fluor i/o clor. L'acumulació declorofluorocarburs a l'estratosfera agreuja l'efected'hivernacle i repercuteix en la disminució de la capad'ozó.

Conductivitat Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’unasubstància. La conducció elèctrica és el procésconsistent en el pas de càrregues elèctriques através d’un medi.

Contaminant Qualsevol substància introduïda pels humans al’atmosfera que pugui produir efectes nocius sobrela salut humana o el medi ambient.

Declaració ambiental Document dels centres o les organitzacions queimplanten un sistema de gestió mediambientalsegons la norma EMAS pel qual donen a conèixerpúblicament la seva política ambiental i els seusobjectius, actuacions i resultats aconseguits en elmillorament dels efectes ambientals produïts per laseva activitat. La declaració ambiental ha de servalidada per una entitat acreditada.

DeixalleriaCentre de recepció i emmagatzematge de residusmunicipals que no són objecte de recollidadomiciliària. També s’hi poden dipositar residus quees recullen al carrer en contenidors específics, comés el cas del vidre, el paper i el cartró i els envasoslleugers.

Dipòsit controlatInstal·lació de disposició controlada del rebuig ensuperfície, de qualsevol tipus de residus.El Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre la disposiciódel rebuig dels residus en dipòsits controlatsdiferencia, segons els residus que es gestionen, trestipus de dipòsits controlats en superfície: els declasse I per a residus inerts; els de classe II per a noespecials; i els de classe III per a especials.

DissolventSubstància orgànica, sintetitzada per la indústriaquímica o derivada del petroli, que té la capacitat dedissoldre altres productes i formar una mesclauniforme i homogènia.

ElectróPartícula elemental estable carregada negativament que constitueix un dels components fonamentals del'àtom.


EMASInicials d’Eco-Management and Audit Scheme,sistema europeu d’ecogestió i ecoauditoria, regulatpel Reglament 1836/93 del Consell, de 29 de junyde 1993, pel qual es permet que les empreses delsector industrial s’adhereixin amb caràcter voluntaria un sistema comunitari de gestió i auditoriaambiental.

EmissióExpulsió a l’atmosfera, a l’aigua o al sòl desubstàncies, vibracions, radiacions, calor o sorollprocedents de forma directa o indirecta de fontspuntuals o difuses de l’activitat humana.

FotosensibilitatQualitat de sensibilitzar (un organisme o unasubstància) a la llum.

Impacte ambientalAlteració de les característiques inicials del mediambient provocada per un projecte, una obra o unaactivitat.

IncandescencènciaEmissió de radiacions lluminoses basada enl'excitació d'àtoms o de molècules per acciótèrmica; és pròpia d'un cos a una temperatura alta.

IncineracióCombustió ràpida a una temperatura elevada. Potaplicar-se a la matèria orgànica o a altres materialsfàcilment combustibles. La incineració produeix unagran quantitat d’emissions de diòxid de carboni ialtres gasos a l’atmosfera, cendres i escòries.

InertitzarFer que un determinat residu esdevingui inert (vegeuresidu inert).

ISOSigla formada per les inicials d’InternationalStandard Organization, organització privada denormalització reconeguda internacionalment. Les normes ISO 14001 i següents fan referència alstemes de gestió del medi ambient a l’empresa.

Medi ambientConjunt dels elements biòtics (flora i fauna) i abiòtics(energia solar, aigua, aire i terra mineral) que integrenun determinat espai, i que afecten el desenvolupamenti la supervivència d’un organisme, i que permeten eldesenvolupament d’ecosistemes.

MinimitzacióConjunt de mesures organitzatives, operatives itecnològiques necessàries per disminuir la quantitati/o perillositat dels residus i les emissions generatsen un procés productiu, mitjançant la reducció enorigen i el reciclatge.

MonòmerCadascuna de les molècules simples, generalment

de pes molecular baix, que formen cadenes de dues(dímer), de tres (trímer) o més (polímer) unitats.

pH Paràmetre que s’utilitza per determinar el graud’acidesa d’una substància líquida. Els límits del’escala de pH són 0 (molt àcid) i 14 (molt bàsic).

Pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució elsàcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinaciódels òxids de sofre i nitrogen amb el vapor d'aiguaatmosfèric. Els òxids de sofre es generen en lacombustió de carbó o petroli, i els òxids de nitrogenes produeixen en totes les combustions,especialment en les dels motors de vehicles.Aquesta pluja té efectes altament corrosius iprovoca un augment molt fort de l'acidesa dels rius illacs i, en general, del sòl.

PolímerCadascuna de les molècules de pes molecularelevat constituïdes per unitats estructuralsidèntiques repetides i unides entre elles mitjançantenllaços covalents.

ppmParts per milió. S’utilitza generalment per indicar petitesconcentracions d'un component en una mescla ouna dissolució i que hom expressa generalment enmil·ligrams per quilogram.

Radiació infrarojaRadiació electromagnètica de baixa energia que téuna longitud d’ona entre 7 x 10 –7 i 10 –4 .

Radiació ultravioladaRadiació electromagnètica que té una longitud d’onaentre 10–8 i 3x10–7 .

Raig XRadiació electromagnètica de freqüència superior ala visible emesa per un àtom en produir-se el saltd'un electró d'una òrbita externa a una d'interna.

ReciclatgeConjunt de les operacions de recuperació desubproductes dels residus. Opció de valoritzacióconsistent a reutilitzar un residu en el procés defabricació del mateix producte o d’un producte ambuna funció anàloga.

Recollida selectivaRecollida separada de diferents fraccions de residus,com ara matèria orgànica, vidre, paper, plàstic ienvasos, piles, olis i/o medicaments.

RecuperacióOpció de valorització consistent a aprofitar lessubstàncies o els recursos energètics valuososcontinguts en un residu.


Reducció de residusDisminució del volum o la perillositat dels residusgenerats en un procés productiu mitjançantpràctiques adequades i/o la modificació deprocessos que impliquin l’ús de tecnologies mésnetes o d’equips més eficients, la substitució dematèries primeres o la modificació de la composiciódels productes.

ResiduMaterial que es genera com a conseqüència nodesitjada de qualsevol activitat humana, elgenerador o posseïdor del qual se n’ha desprès o téla intenció o obligació de desprendre-se’n.

Residu perillósResidu que, per les seves característiques físiques,químiques o biològiques, tòxiques o perilloses, o béa causa del seu grau de concentració requereix untractament específic i un control periòdic a fi d’evitarels seus efectes nocius potencials per a la salut oper al medi.

Residu inertResidu que, una vegada disposat en un dipòsitcontrolat, no experimenta transformacions físiques,químiques o biològiques significatives i quecompleix els criteris de lixiviació determinats perreglament.

Residu municipalResidu procedent de les activitats domèstiques, decomerç o d’oficines o serveis; o bé que per la sevanaturalesa o composició és assimilable a un residudomèstic.

Residu no especialD'acord amb la legislació, residu que no ésclassificat com a especial o com a inert.

ReutilitzacióOperació que consisteix a tornar a fer servir unresidu o envàs per al mateix ús, o bé per a un altrede diferent que tenia el producte o material original.

SubproducteResidu que es pot utilitzar directament com aprimera matèria d’altres produccions, o bé com asubstitut de productes comercials i que ésrecuperable sense necessitat de sotmetre’s a capoperació de tractament.

Tensió superficialManifestació de les forces de cohesió molecularsd'una substància líquida o en dissolució, en lasuperfície de separació amb un altre medi, quetendeix a conferir-li la forma d'energia potencialmínima.

ValoritzacióConjunt d’operacions que tenen com a objectiu queun residu torni a ser utilitzat, totalment oparcialment.

Valorització energèticaOperació d’aprofitament del poder calorífic d’unresidu, quan és assimilable al d’un combustible i elbalanç ambiental és favorable. Sin. Recuperacióenergètica.

Bibliografia

ARAGÓ I GASSIOT, J. R. Diccionari de CiènciesAmbientals. Barcelona: Edicions 62, 1999.

ARNAIZ, A; CAROL, R. El Canvi Climàtic. Barcelona:Guies didàctiques 6, Departament de Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya, 2003.

BALCELLS, N; VALLÈS, G. “Continguts ambientalsen els cursos de Formació Ocupacional: sector deles indústries gràfiques”. Bellaterra: UAB. 2001[Projecte fi de carrera de la llicenciatura de CiènciesAmbientals]

BOADA, M; ZAHONERO, A. Medi Ambient. Unacrisi civilitzadora. Barcelona: Edicions de laMagrana, 1999.

BOADA, M; SAURÍ, D. El canvi global. Barcelona:Departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya i Rubes Editorial, 2002.

CENTRE CATALÀ DEL RECICLATGE. “Residus coma indicadors d’ecoeficiència”. Revista Empresa iMedi Ambient. núm.2 (gener, 2001), p. 26-32.

DELOITTE & TOUCHE. Auditoria sectorial integral dela Indústria d’Arts Gràfiques relacionada amb elGremi d’indústries Gràfiques de Barcelona.Departament de Medi Ambient, 1994.

FUNDACIÓ PRIVADA INSTITUT ILDEFONS CERDÀ.Manual de minimización de residuos y emisionesindustriales. Barcelona, 1993.

GABÀS APARICIO, J.L. “Reducción de compuestosorgánicos volátiles por oxidación”. Revista Residuos.núm. 58 (gener - febrer, 2001), p. 80-82.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEMEDI AMBIENT. Prevenció de la contaminació alsector d’arts gràfiques. Barcelona, 2003 (Manualsd’Ecogestió; 12)

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEMEDI AMBIENT. Guia pràctica per a la implantaciód’un sistema de gestió ambiental. Barcelona, 2000(Manuals d’Ecogestió; 2)

GÓMEZ GIGANTE, I. Informe del sector de IndustriasGráficas. CNFO. Cobalto. Barcelona, 1997.

IHOBE (Sociedad Pública Gestión Ambiental). Libroblanco para la minimización de residuos y emisiones.Artes Gráficas. Gobierno Vasco, Departamento deOrdenación del Territorio, Vivienda y MedioAmbiente, 2000.

INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO. Ordenación dela formación profesional ocupacional: industriasgráficas. Madrid, 1994.

LUDEVID, M. La gestión ambiental de la empresa.Barcelona : Editorial Ariel, S.A. , 2000

LUNA, G; SALA, M; PARICIO, S. La contaminacióatmosfèrica. Barcelona: Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya, 1995.

MACIÀ, V. “El repte de l’Ecoficiència”. RevistaEmpresa i Medi Ambient. núm. 2 (gener, 2001), p.20-25.

MARTÍN, E; TAPIZ, L. Diccionario Enciclopédico delas Artes e Industrias Gráficas. Barcelona: EdicionesDon Bosco, 1981.

RICARD CASALS CONSULTANTS, S.A. Informe finaldels grups de treball d’arts gràfiques a Catalunya.Barcelona: Departament de Medi Ambient, Centreper a l’Empresa i el Medi Ambient, 2001.

RIERADEVALL, J; VINYETS, J. Ecodisseny iecoproductes. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya iRubes Editorial, 1999. (Monografies de MediAmbient).

RIGOLA, M. Producció + Neta. Barcelona:Departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya i Rubes Editorial, 1998. (Monografies deMedi Ambient).

U.S. ENVIRONMENTAL PROTECTION AGRENCY(EPA). Graphic Arts. Final Report. En: EmissionInventory Improvement Program (EIIP). Volume III:Chapter 7. Morrisville (EEUU), 1996.

Pàgines web

Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.net

Centre per l’Empresa i el Medi Ambient (CEMA)http://www.cema-sa.org/files/modform/index.html

Agència de Residus de Catalunyahttp://www.arc-cat.net

Departament de Treball i Indústriahttp://www.gencat.net/treballiindustria/http://prometeo.us.es/recursos/guias/http://www.deixalleries.com

Diccionarishttp://www.grec.nethttp://www.linmiter.net/lexique/catalan.htmlhttp://www.gencat.net/termcat


Annexes

Recull de legislació

RECULL DE LEGISLACIÓ

RESIDUS

Llei 15/2003, de 15 de juny, de modificació de la

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

El seu objecte és regular la gestió dels residus en

l’àmbit territorial de Catalunya amb l’objectiu de

millorar el nivell de vida dels ciutadans i dotar els

ens públics per raó de la matèria dels

mecanismes d’intervenció i control necessaris

per assegurar que aquesta gestió sigui correcta.

Llei 6/1993, DOGC núm. 1776 (28.07.1993)Llei 15/2003, DOGC núm. 3915 (01.07.2003)

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments

de gestió de residus (cal tenir en compte el

Decret 219/2001, d’1 d’agost pel qual es deroga

la disposició addicional tercera del Decret

93/1999).

Estableix les activitats i procediments a realitzar

per a una gestió correcta dels residus.

DOGC núm. 2865 (12.04.1999)

Catàleg europeu de residus (CER): el conformen

quatre Decisions de la Comissió de les

Comunitats Europees.

- Decisió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableixuna llista de residus de conformitat amb la Directiva75/442/CE.- Decisió 2001/118/CE, de 16 de gener, on esmodifica l’art.2 i s’instrumenta un nou annex.- Decisió 2001/119/CE, de 22 de gener, on esclassifiquen els vehicles fora d’ús com a residuperillós. - Decisió 2001/573/CE, de 23 de juliol, on esmodifica la classificació d’alguns residus.

Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel

qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents

en matèria de residus industrials.

DOGC núm. 1498 (27.9.1991)

Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre

prescripcions en el tractament i l’eliminació dels

olis usats.

Normativa que estableix les obligacions dels

productors o posseïdors d'olis usats, així com la

forma de gestió i el control administratiu

d'aquests residus.

ORDRE MAB/401/2003, de 19 de setembre, per la

qual s'aprova el procediment de presentació

telemàtica de la declaració anual de residus

industrials.

ORDRE MAB/329/2003, de 15 de juliol, per la qual

s'aprova el procediment telemàtic relacionat amb

la formalització de la documentació de control i

seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció

en el Registre de productors de residus

industrials de Catalunya.

AIGÜES

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel

qual s’aprova el Text refós de la legislació en

matèria d’aigües de Catalunya.

DOGC 21.11.03

Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i

tributació de l’aigua (LOGTA).

En el seu títol V crea el cànon de l'aigua, un

impost de naturalesa ecològica sobre l'ús i la

càrrega contaminant abocada pels diferents

usuaris de l'aigua.

DOGC núm. 2936 (22.07.1999)

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual

s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat

de l'aigua de consum humà.

BOE – 21/02/03

Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova

el Reglament dels tributs gestionats per

l’Agència Catalana de l’Aigua.

Es tracta d’un decret de desplegament de la Llei

6/1999 i de determinació de les funcions de

l’Agència Catalana de l’Aigua. El cànon de l'aigua

entra en vigor l'1 d'abril de 2000. Aquest tribut

substitueix el cànon de sanejament, l'increment

de tarifa de sanejament i el cànon

d'infraestructura hidràulica, vigents fins al 31 de

març de 2000.

DOGC núm. 3097 (13.03.2000),i correcció d’errades al DOGC núm. 3201 (9.08.00)

Ordre MAB/196/2002, de 7 de juny, per la qual

s’aproven els models de Declaració de l’ús i la

contaminació de l’aigua (model B5) i el de

Declaració de dades administratives i de

facturació (models A11.1 i A11.2).


ATMOSFERA

Legislació catalana

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la

Llei 22/1983, de protecció de l’ambient

atmosfèric.

Estableix objectius de protecció de l’ambientatmosfèric, tot fixant els criteris de control de losemissions, actualitzant les sancions i regulant lafunció inspectora i de control. També s’hi estableixla formulació d’un programa d’instal·lació ifuncionament de la xarxa de vigilància i previsió dela contaminació atmosfèrica.DOGC núm. 2223 (28.06.1996)

Decret 398/1996, de 12 de desembre. Regula els

plans graduals de reducció d’emissions a

l’atmosfera.

Regula el sistema voluntari d’autodeclaració de lesempreses sobre el grau en el qual compleixen lanormativa sobre protecció de l’ambient atmosfèric.DOGC núm. 2294 (18.12.1996)

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la

contaminació acústica.

DOGC núm. 3675 (11.07.2002)

Legislació estatal

Reial decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es

desenvolupa la Llei 38/1975 de Protecció de

l'ambient atmosfèric.

Estableix valors de qualitat per als contaminantssegüents: HCT, Cl2, HCl, compostos de fluor, HF,H2S, sulfur de carboni i partícules sedimentables.Més concretament:- Estableix en el seu annex II un Catàleg d’activitatspotencialment contaminadores de l’atmosfera (CAPCA).- Estableix en el seu annex III la relació delscontaminants principals de l’aire.- Estableix en el seu annex IV quins són els límitsd’emissió dels diferents contaminants en funció deltipus d’activitat industrial.- Estableix el control, la inspecció i la vigilància delfuncionament de les instal·lacions.BOE núm. 96 (22.04.1975)

Reial Decret 117/2003 , de 31 de gener, sobre

limitació d'emissions de compostos orgànics

volàtils causades per l'ús de dissolvents en

determinades activitats, que incorpora la

Directiva 1999/13/CE, d’11 de març de 1999.

BOE núm.33 (07.02.2003)

LLEI DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció

integral de l’Administració ambiental.

Estableix procediments integrats de prevenció i

control de la contaminació.

DOGC núm. 2598 (13.03.1998)

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació

del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual

s’aprova el Reglament general de desplegament

de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la

intervenció integral de l’Administració ambiental,

i se n’adapten els annexos.

Desenvolupa la Llei 3/1998, fixant les condicions desol·licitud i gestió d’autoritzacions ambientals,llicències ambientals i comunicacions. Tambéestableix competències a organismes públics enmatèria de medi ambient.DOGC núm. 2894 (25.06.2003)


SISTEMES D’ECOGESTIÓ I ECOAUDITORIA

Legislació catalana

Decret 115/1996, de 2 d’abril, de designació de

l'organisme competent previst al Reglament CEE

1836/1993, del Consell, de 29 de juny, relatiu a

auditories mediambientals i determinació de les

actuacions per a la designació de l'entitat

d'acreditació de verificadors mediambientals.

DOGC núm. 2192 (10.04.1996)

Ordre, de 22 de maig de 2000, per la qual es fa

pública la convocatòria d’ajuts per a la realització

d’avaluacions mediambientals i per a la

implantació de sistemes voluntaris de gestió

ambiental (codi de la convocatòria 03.07.00).

DOGC núm. 3161 (15.06.2000)

Legislació estatal

Reial Decret 85/1996 pel qual s'estableixen

normes per a l'aplicació del Reglament 1836/93

del Consell, pel qual es permet que les empreses

del sector industrial s'adhereixin amb caràcter

voluntari a un sistema comunitari de gestió i

auditories mediambientals.

BOE núm. 45 (21.02.1996)

Legislació comunitària

Reglament 1836/93 pel qual es permet que les

empreses del sector industrial s’adhereixin amb

caràcter voluntari a un sistema comunitari de

gestió i auditoria mediambiental.

Estableix els requeriments generals a complir per ales empreses que es vulguin adherir al sistemacomunitari d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS), aixícom els requeriments i les funcions generals delsorganismes competents i dels verificadorsmediambientals.DOCE núm. L 168 (10.07.1993)

Reglament 761/2001 pel qual es permet que les

organitzacions s’adhereixin amb caràcter

voluntari a un sistema comunitari de gestió i

auditoria mediambientals (EMAS).

DOCE núm. L 114/1 (24.04.2001)

FAMÍLIA PROFESSIONAL D’INDÚSTRIESGRÀFIQUES

Certificat de professionalitat de grafista

maquetista, Reial Decret 348/1998, de 6 de març.

BOE núm. 67 (23.03.1998)

Certificat de professionalitat d’impressor d’òfset

en full, Reial Decret 347/1998, de 6 de març

BOE núm. 70 (19.03.1998)


La formaciÃ³ professional ocupacional i el medi ambient · Indústries Gràfiques 5 Índex...

Documents

Transcript of La formaciÃ³ professional ocupacional i el medi ambient · Indústries Gràfiques 5 Índex...