LA FOTOGRAFIA

1. aprendre a mirar

La fotografia1. aprendre a mirar: 1.1. l’ enquadrament - errors més freqüents - tipus de pla descriptius: panoràmica o gran pla general pla general narratius : pla sencer pla americà pla mitjà

expressius : primer pla primaríssim pla pla detall 1.2. el punt de vista pla natural pla picat pla contrapicat 1.3. la composició la lleis dels tres terços

Quan podem considerar que hem fet una bona foto?

Malgrat que a l'hora de mirar una foto hi ha molts elements subjectius, cal establiruns criteris generals que permetin apreciar uns elements bàsics que facin que la fotomereixi el títol de "ben feta". Alguns d’aquests elements són: L'enquadrament, és a dir, la porció de la realitat que s’ha decidit retallar ienregistrar. La composició, és a dir, la manera com estan disposats els subjectes en lafotografia.. El punt de vista, des de on està feta la fotografia.

Hi ha més elements, com ara la llum, els colors i l'originalitat, que fan que lafotografia millori en qualitat. Curiosament aquests elements no els aporta la màquina "automàticament" sinó que,al contrari, depenen totalment de la persona que fa la fotografia. Cal, doncs, aprendre a mirar i a conjugar aquestes variables si voleu bons resultats.

1.1. L’enquadramentLa tria de l'enquadrament és el primer pas per aconseguir una bona fotografia. Les càmeres digitals vénen equipades amb un zoom que permeten triar l'enquadrament, és a dir, la part del que es veu que es vol fotografiar.Un bon enquadrament s'haurà de decidir en funció del que voleu destacar i dels missatges que voleu transmetre.

Al fer l’enquadrament no es tracta només de que surti el que voleu fotografiar, el tros de realitat que voleu retallar.

És important: - no fer-hi sortir elements innecessaris, que distreuen l’atenció o tallar els importants.- els elements principals no han de tocar les vores ni han d’estar tallats.- no tallar peus ni caps sobretot en els plans generals.- la línia de l’horitzó ha d’estar recta, a no ser que es vulgui torçar expressament.

- Recordeu sempre que hi ha d’haver-hi llum suficient, si no, sortiran mogudes, i si és a contrallum no es veuran els elements o les figures.- Fixeu-vos que no estiguin desenfocades.

Error: tallar massa arran tant la figura com el gelat.

Error: elements que distorsionen, tant si és davant de la figura com si és en el fons.

Errors més comuns

Totes dues fotografies són bones, depèn del que es vulgui comunicar.

Error: La primera fotografia és de massa lluny per fotografiar els dos amics.

Les fotografies estan fetes de massa lluny per reconèixer les persones que estan posant.

Error: les figures massa pròximes a les vores, algunes tallades i tott.

Error: tallar caps i peus.

Error: línia de l’ horitzó torta.

Es diferencien tres grans grups de plans i cada pla aporta un significat diferent:

PLANS DESCRIPTIUS: situen i descriuen l’escena.

• panoràmica o gran pla general• pla general

PLANS NARRATIUS: defineixen els elements i els relacionen amb l’entorn. Ajuden a copsar l'acció que estan fent els personatges.

• pla sencer• pla americà• pla mitjà

PLANS EXPRESSIUS: potencien la càrrega expressiva.

• primer pla• primaríssim pla• pla detall

Gran pla general o panoràmica: mostra un gran escenari. Els elements s’hi mostren moltllunyans. L’exemple més clarificador és un paisatge.

Pla general: l’element està més a prop de la càmera. Aproximadament entre la tercera i la quarta part de l’enquadrament. Ajuden a situar l'acció dins l'entorn on es produeix o bé on es troben les persones.

PLANS DESCRIPTIUS

Pla americà o tres quarts : recull tres quartes parts de la figura humana. És un enquadrament més cinematogràfic que fotogràfic.

Pla sencer: acostuma a representar un únic element que es troba dintre els límits inferior i superior.

PLANS NARRATIUS

Pla mitjà: presenta la meitat de l’objecte i encara es poden observar les relacions existents entre l’objecte i l’entorn.

Primer pla: Ajuda a copsar les emocions que es mostren en un moment determinat.

Pla de detall: mostra tan sols una part de l’objecte representat.

PLANS EXPRESSIUS

Primeríssim pla: pla més proper encara que l’anterior pla. Si pertany a una persona, pot ser qualsevol part del cos.

pla general

pla sencer

Pla mitjà

Primer pla

Primeríssim pla

1.2. El punt de vistaQuan es parla de “punt de vista” de la càmera es fa referència a la posició en què es troba la càmera a l’hora de fer una fotografia. Cadascun d'aquests plans aporta una significació particular a la foto.

El pla natural .La càmera es troba a la mateixa alçada que el subjecte. Mostra un punt de vista normal i, per tant, no matisa el significat de la foto.

El pla picat La càmera està més alta que el subjecte o element de la foto. Empetiteix els subjectes alhora que provoca que,inconscientment,qui el mira tingui la percepció que el subjecte està per sota seu.

El pla contrapicat La càmera es troba per sota del subjecte. Tendeix a enaltir els subjectes.

Henry Cartier Bresson

1.3. La composicióLa composició es refereix a la manera com estan repartits els subjectes enuna fotografia.

La norma de composició estàndard és la llei dels terços. Aquesta llei afirma que si es divideixen l'amplada i l'alçada del requadre de la foto en tres parts, es creen quatre punts a les interseccions de les línies divisòries, que estableixen les zones de màxima atenció del quadre fotogràfic. Aquests punts s'anomenen “punts auris” o“punts forts”.Les línies divisòries s'anomenen “línies àuries” o “línies fortes”. Les zones al voltant dels punts són les “zones àuries”. La composició de la imatge s’ha de fer en funció d'aquests punts i línies, de manera que els elements que es vulgui destacar estiguin situats a l'entorn d'aquests punts o línies. La regla dels terços es basa en una característica fisiològica dels ulls dels éssershumans. Quan es mira una imatge, el cervell cerca referències i se situa dins l'espaifotogràfic de manera que les zones de màxima percepció corresponen a les zonesàuries.

Un exemple clar de l'ús de les línies àuries es troba a l'hora de situar l'horitzó en unafotografia.Segons la regla dels terços, caldria situar-lo a la línia superior o a la inferior en funció de si es vol ressaltar el cel o el terra. En tot cas, l’horitzó mai no ha d’estar situat al mig.