JULIOL 2010 Núm. 334 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaAlentorn estrena piscines

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALMalgrat tot, som una nació

NOTICIARI

MUNICIPISMaquis 2010Inauguració del dipòsit d’aigua de LluçarsIII Activitats d’estiu a Vilanova

NOGUERAInauguració del Camí del SegreSota el cel del Montsec

ENTREVISTAL’escriptora Angela Jackson

ARTESA, PAS A PAS40 Jornada del GRTP. Homenatge a RafelGomà

INFORMETrobada a Artesa de la Joventut Evangèlica

ESPORTSAutoescoles Miró, campions de Futbol SalaEl CUDOS camina... Sortida a FontllongaMedalla d’or per a Noemí Torras

TEMA DEL MESAlentorn estrena piscines

PARLEN LES ENTITATSCamp de Treball a MontmagastreMontmagastre, una història de fa mil anys (i II)Activitats de les Terres del Marquesat

FA 25 ANYSJuliol de 1985

COSES DEL BRIMEROHistòries de la guerra (II)CARTES A LA REDACCIÓ

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats de juliol

PARTITS POLÍTICSI ara què?

IN MEMORIAM

FIRA DE SANT BARTOMEU

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCIHUMOR

BBC

4

5

Alentorn estrena piscines

En arribar l’estiu en aquestes contradestan caloroses, tothom que pot busca lamanera de refrescar-se. Des de fa uns 50anys ençà, s’han anat construint piscinesen diverses poblacions de la rodalia. Ladarrera, aquest estiu, és la d’Alentorn.

Foto: Miquel Regué i Gili

26

20

37

46

15

45

34

la Palanca 3

7

30

40

12

33

24

17

19

38

8

42

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesade Segre i Ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

4 la Palanca

L’AGENDA

METEOROLOGIA

JUNY

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 1: Jana Farré i Pujol, filla d’Agustí i de Gemma Sergi Martínez i Ribó, fill de Carlos i de Montserratdia 20Sergi Farré i Solé, fill de Jaume i de M. Isabeldia 26:Caroline I. De Araujo i Conceiçao, filla deLindomar F. i de Celma M.dia 28:Laura Silva i Meneses, filla de José J. i d’Eliane

Defuncions:dia 18:Cecília Jou i Alet (83 anys),

natural d’Anya

Municipi de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 26:Núria Codina i Bròvia (veïna de Vilanova de Meià)

Jordi Arqués i Bardají (veí de Juneda)dia 26:Núria Almacelles i Moreno (veïna de Lleida)

Eloi Rufas i Correcher (veí de Lleida)

Defuncions:Pendent del 21 de maig:

Generosa Fité i Vidal (83 anys),natural de Montenartró

dia 28:Núria París i Castells (76 anys),natural de Vilanova de Meià

Fe d’erratesRectifiquem una informació incorrecta de l’AGENDA CIUTA-DANA de la revista del mes de maig. Isolda Porta i Esteve,nascuda el 8 d’abril, és filla de Jordi i de M. Lurdes.

FESTES MAJORS

6, 7 i 8 d’agost: Alentorn i Alòs de Balaguer7 i 8 d’agost: Tòrrec13, 14 i 15 d’agost: Sta. Maria de Meià14 i 15 d’agost: Vall-llebrera19 al 22 d’agost: Cubells20 i 21 d’agost: Boada21 d’agost: Montsonís21 i 22 d’agost: Anya i Seró26 al 29 d’agost: Torre de Fluvià28 i 29 d’agost: Baldomar

7 d’agost:- A les 24h, al Parc Recreatiu de Vilanova deMeià, revetlla Música a la fresca (veure pàg. 9)

18 d’agost:- A les 9h, sortida des de Cubells i dinar derestaurant: Visita a Vall-llebrera, Vall-llebrerolai Montargull. Organitza: Terres del Marquesat

21 d’agost:- A les 24h, al Parc Recreatiu de Vilanova deMeià, revetlla Música a la fresca (veure pàg. 9)

21 i 22 d’agost:Fira de Sant Bartomeu a Artesa de Segre (veurepàg. 40 i 41)

25 d’agost:- A les 17:30h, des de la capella de St. Isidre deCamarasa: Recorregut per la memòriahistòrica de Camarasa. Després, Sopar decloenda amb resum audiovisual de les activitatsd’estiu. Organitza: Terres del Marquesat

JUNY

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 18,5°Temperatura màxima: 30,8° (dia 5)Temperatura mínima: 5,7º (dia 21)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 58,2 mm (dia 13)Total precipitacions: 208,7 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 17 mm (dia 10)Total precipitacions: 57 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 21,6°Temperatura màxima: 36° (dia 27)Temperatura mínima: 8º (dia 21)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 24 mm (dia 9)Total precipitacions: 68,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 19,6°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 27,4 mm (dia 9)Total precipitacions: 79,3 mm

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓJosep M. Espinal i AubetRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Noemí Farré, Maite Fons, DavidFusté, Joan Giribet, Francesca Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Ramon Monfà, MercèParés, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Sergi Valls,Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprintArtesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025740 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

la Palanca 5

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Per fi s’ha acabat el serial de l’Estatut. Cap sorpresa, però. És adir, més o menys és el que ens esperàvem. O no?... Au va!, noens digueu que sou d’aquells que tenien esperances que no to-carien ni una coma d’allò que va decidir el poble català el 2006?Santa innocència! Ara bé, la visió dels fets és molt diferent segons els casos. Perexemple, segons el Govern central és manté l’esperit de l’Esta-tut. La realitat és que la majoria de catalans i catalanes no opi-nem el mateix, sinó que ho preguntin al més d’un milió de perso-nes –algunes fonts diuen un milió i mig– que es van manifestar aBarcelona el 10 de juliol sota el lema “Som una nació. Nosaltresdecidim”. Per cert, ens consta que hi havia unes quantes dese-nes de persones de les nostres contrades. El que resulta encara més indignant, si és que és possibleindignar-se més, és veure com el PSOE i el PP es donen mútua-ment la culpa de tot plegat i com utilitzen aquesta situació per ales seves finalitats electoralistes. Hi ha, però, un fet objectiu in-discutible: va ser el PP qui va presentar el recurs contra l’Estatutdavant del Tribunal Constitucional. Bé, podríem donar-li molts tombs al tema i segur que emple-naríem moltes pàgines, cosa que ja s’ha fet en tot les mitjans decomunicació, però nosaltres també volíem dir-hi la nostra. El casés que, peti a qui peti, som una nació. Per què? Per motius histò-rics, culturals, lingüístics... però sobretot perquè així ho sentim lamajoria. Dintre d’aquest sentiment hi podem encabir diferents sensibi-litats. A algunes persones ja els està bé gaudir de certa autono-mia dins d’Espanya, altres voldrien federar-se amb les altres na-cions de l’Estat i uns tercers reclamen obertament la indepen-dència de Catalunya dins de la Unió Europea. Són diferents ma-neres d’enfocar les relacions amb un Estat que no ens acaba decomprendre, però totes coincideixen en afirmar –en diferent grau–que ens sentim més catalans que espanyols. El que està clar és que per molt que el Tribunal Constitucionalens vulgui negar de forma legal el reconeixement com a nació,els catalans i catalanes opinem de forma legítima que “Som unanació!”

Malgrat tot, som una nació

la Palanca 7

NOTICIARI

l 2 de juliol, el conseller delDepartament d’Innovació,Universitats i Empresa

(DIUE), Josep Huguet, va realitzaruna visita al Pallars Jussà i a laNoguera. Després dels actes del matí, ala tarda va presentar la Ruta ArnauMir de Tost a Isona. Aquesta ruta,impulsada conjuntament pel Con-sorci del Montsec i el DIUE, propo-sa un recorregut pel Castell i Col·-legiata de Sant Pere d’Àger, el Cas-tell de Mur i Col·legiata de SantaMaria de Mur, i el Castell PalauResidencial de Llordà, tres punts degran interès del llegat d’Arnau Mirde Tost. Aquest personatge histò-ric va deixar un important llegatpatrimonial amb més de 30 castells,nombroses esglésies i extensespossessions agràries. Finalment, el conseller va fer capa Artesa de Segre, acompanyat deldirector territorial a Lleida del DIUE,Vidal Vidal, i del president del Con-

El conseller Huguet visita Artesa

E sell Comarcal,Vicent Font. Tot ique la seva inten-ció era visitar lazona comercial dela ciutat, per qües-tions de temps,l’acte oficial es valimitar a la tradici-onal signatura enel llibre de l’Ajun-tament i a una re-unió amb l’alcaldei alguns regidors. En aquesta re-unió, Huguet vaaconsellar a les autoritats munici-pals que centressin els seus esfor-ços de promoció turística en parti-cipar de les diferents rutes que s’es-tan creant en el territori, com és elcas de la Ruta Arnau Mir de Tost.Els exponents més emblemàticsdel municipi relacionats amb aquestpersonatge els tenim aMontmagastre, amb les restes del

castell i la canònica de Sant Mi-quel, declarades Bé Cultural d’In-terès nacional el 1949. El conse-ller també va destacar que el san-tuari de Salgar (municipi de Fora-dada) podria ser un important cen-tre d’interès turístic. Finalment, varecomanar la recuperació i pro-moció del patrimoni de la GuerraCivil.

Nova junta de CaramellesFa poc que l’Agrupació de Cara-melles de la Dàlia Blanca ha re-novat la junta. El nou presidentés Toni Belchi Escobosa, quesubstitueix Maria Jovell Solé, laqual passa a ser la tresorera,mentre que Trini Moreno Pozon’és la secretària. La resta de lajunta està formada pels següentsvocals: Pere Batalla Sala,Joaquín Fernández González,Àngel Fernández Jiménez,Jaume Gonzàlez Gil, Josep RiartCamats i Carme Solé Alonso.

Pedregada a MontargullLa tempesta del 4 de juliol va afec-tar diferents nuclis de la zona. AMontargull, més de 700 Ha. decereal van sofrir danys d’entre el80% i el 90%, amb una precipita-ció superior als 90 litres per m2 enpoca estona, acompanyada depedra. La tempesta, que també

va afectar camins i edificacions, vaimpedir la celebració del ball de lafesta major de Collfred.

Roben 300 cebes a BaldomarA finals de juliol, un pagès deBaldomar va patir el robatori d’unes300 cebes. El destí d’aquestes po-dria ser la venda directa en mer-cats ambulants. Durant aquest es-tiu altres horts de la nostra comar-ca han patit diferents furts de tomà-quets, enciams i patates en quanti-tats superiors a les que podríemqualificar com habituals. Aquestanova “plaga agrícola” s’afegeix a lestradicionals, entre les quals tambéla dels porcs senglars.

Sobtada mort d’un artesencXavier Joval i París, de 47 anys, vamorir sobtadament el passat 26 dejuliol pel que sembla ser un atac decor, tot i que les causes definitivesles ha de determinar el resultat de

l’autòpsia. Els fets van passar ala platja d’Aiguablava, a Begur(Baix Empordà), després depracticar submarinisme, quanl’artesenc ja havia pujat a l’em-barcació. La notícia va causargran consternació a la societatartesenca en ser una personamolt coneguda i apreciada, mem-bre del grup de veterans delsBombers Voluntaris.

La variant no s’aturaSegons les previsions del depar-tament de Política Territorial iObres Públiques, la variantd’Artesa estarà acabada a finalsde la primavera de l’any que ve.Tot i el retard que porta l’obra,que es va començar un any méstard de la seva adjudicació perproblemes econòmics, la bona no-tícia és que no es veurà afectadaper les retallades pressupostàriesanunciades en l’obra pública.

MUNICIPIS

8 la Palanca

Maquis 2010ls passats dies 4, 5 i 6 dejuny van tenir lloc a Vilanovade Meià les jornades en

record dels maquis, amb activitatsi actes molt diversos. El dia 4, a la Sala del CasalMunicipal, va tenir l loc lapresentació del llibre «Tren Correu1104» a càrrec del seu autor JoanVentura, i la representació de l’obrade teatre «Goig a Sant Pancraç»a càrrec de la companyia El GallRoig. A la nit, al camp de futbol, «IIResistència Rock», que comptàamb l’actuació dels grups HostelRoy, Evidor, Bodega Bodega iName Out. El dia 5 i amb una assistènciamolt important, va tenir lloc lasortida cap a Roca Alta a càrrec dePol Galitó, membre de l’AssociacióEstudiosos del Front del Segre, unaxerrada sobre el paper de la 26aDivisió (antiga Columna Durruti) i,tot seguit, un dinar campestre a lazona. A la tarda, a la Sala del CasalMunicipal, projecció de la pel·lícula«Quico Sabaté» i xerrada sobre elmateix personatge, a càrrec de ladoctora en història Dolors Marín iLucio Urtubia, històric militant

E

anarquista. Tot seguit, sopar iconcert al camp de futbol, «VIIMaquis Rock», amb diversos grupsde rock. El dia 6, i últim dia d’actes, esva realitzar una marxa a peu,visitant els llocs d’interès de laGuerra Civil i Maquis, a la vila deVilanova de Meià. La visita guiada

va anar a càrrec de l’historiadorFerran Sánchez Agustí, el qual vainaugurar una placacommemorativa en record alsMaquis al nou carrer de la població«Carrer dels Maquis».

Text: Iolanda MasanésFotos: Jordi Marcó

revista@lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

Vilanova de Mieià va acollir unes jornades sobre maquis els passats 4, 5 i 6 de juliol

la Palanca 9

MUNICIPIS

l passat 9 de juliol va tenirlloc la inauguració d’un noudipòsit d’aigua a la localitat

de Lluçars. L’acte inaugural va anara càrrec del director general d’Ad-ministració Local, CarlesBassaganya, acompanyat tambédel director dels Serveis Territorialsde Governació a Lleida, TomàsPujol, i de l’alcalde de Vilanova deMeià, Xavier Terré. Les autoritats varen arribar al’ajuntament cap a les 11 del matí.Un cop allí i després d’una petitareunió de treball, el Sr. CarlesBassaganya va procedir a la sig-natura al Llibre d’Honor de la vila.Tot seguit, varen anar a veure to-tes les obres que comprenien l’ac-te del dia. L’obra inaugural ja feia tempsque es veia necessària per tal dedonar solució als greus problemesd’abastament d’aigua que patienels veïns de Lluçars i altres nuclisagregats al municipi de Vilanova deMeià. En aquesta època de l’any,

quan arribava la calor, i també entemps de sequera, la principal fontde la Teulera que els abastia per atot el seu consum, s’assecava. Erallavors quan havien de buscar al-

ternatives tals com lescisternes per poder do-nar aquest recurs, tanpreuat i necessari, a totala població. Ara, amb el nou dipò-sit, es solucionaràaquesta gran falta, a partde ser font d’abastamentper a altres nuclis veïnsdel municipi, com és elcas de Tòrrec. Aquesta graninfraestructura va haver-

Inauguració del dipòsit d’aigua de Lluçars

MÚSICA A LA FRESCAEl Parc Recreatiu Municipal de les piscines de Vilanova de Meià,informa de les revetlles que se celebraran en aquest recinte els

pròxims dies 7 i 21 d’agost a partir de les 12 de la nit.

Us hi esperem. Tots a ballar!!

se de fer en diverses fases, entreles quals estava la perforació d’unpou, el condicionament del camíd’accés, la col·locació dels meca-nismes d’elevació d’aigua, la xarxade canonades que va cap a les po-blacions de Lluçars i Tòrrec i laconstrucció del dipòsit d’abasta-ment d’aigua de Lluçars. L’obra ha tingut un pressupost510.955 euros, dels quals 165.068han estat finançats pel Departa-ment de Governació i Administra-cions Públiques, 252.800 euros perl’Agència Catalana de l’Aigua i laresta amb recursos propis de l’ajun-tament de Vilanova de Meià.

Ajuntament de Vilanova de Meià

E

la Palanca 11

MUNICIPIS

l passat 5 de juliol varencomençar les III Activitatsd’estiu a Vilanova de Meià,

adreçades a tots els nens i nenesveïns de les nostres poblacions itambé estiuejants que durantaquests mesos estan en aquestmunicipi. Un cop més, s’ha donat l’èxit deles passades edicions.L’organització dels membres delCentre Excursionista de Vilanovade Meià, les diverses personesvoluntàries en algunes de lesactivitats i la col·laboració del’ajuntament de la vila han fetpossible que aquest es tornés arepetir. Totes les tardes d’aquestsmesos d’estiu, Vilanova de Meiàestà en ple esport, moviment iactivitat. Es fan diferents esportscom tennis, bàsquet, futbol,voleibol, natació, excursions a lamuntanya i BTT, i altres activitats,com tallers de dibuix a la natura,hora del conte, tallers de

III Activitats d’estiu a Vilanova de Meià

manualitats d’estiu i sessionsd’astronomia, entre algunes altres. L’èxit és gràcies a la participacióde molts nens i nenes i el seu graninterès en aquestes activitats. Les

activitats s’acabaran el dia 27d’agost amb una festa de cloendaper a tots els participants.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

E

Dilluns 9 d’agost23:00 h Nit de ball

Dimarts 10 d’agost19:00 h Campionat de ping pong

Dimecres 11 d’agost19:30 h Xerrada i visita guiada a l’antic Priorat deMeià de Santa Maria de Meià, a càrrec de l’histori-ador Ramon Bernaus Santacreu

Dijous 12 d’agost22:00 h Espectacle AUDIÈNCIA I-REAL, amb l’ac-tor del programa «Polònia» de TV3, Toni Albà

Diumenge 15 d’agost11:30 h Plantada i rua de gegants, a càrrec delCol·lectiu Cultural de Cappont de Lleida

Divendres 20 d’agost19:00 h Acte de cloenda de la celebració dels 25anys del Centre Cultural de Santa Maria de Meià acàrrec del l’Hble. conseller Ernest Maragall

Setmana Cultural deSanta Maria de Meià

12 la Palanca

LA NOGUERA

l passat 25 de juliol, diadade Sant Jaume, coincidintamb l’any jacobeu, va tenir

lloc a Ponts la inauguració oficialdel ramal del Segre del camí deSant Jaume, ramal que uneix lesrutes que baixen de França per laCerdanya al que venint deMontserrat enfila cap l’Aragó. L’acte es va iniciar al migdia ambla missa del Pelegrí, oficiada perl’arquebisbe de la Seu d’Urgell,Mons. Joan Enric Vives i Sicilia,concelebrada amb el rector dePonts. Mn. Jaume Mayoral i ambMn. Bonifaci Fortuny. La presènciade l’arquebisbe a la parròquia dePonts va fer omplir el temple degom a gom.

Inauguració del Camí del Segre

E Acabada la cerimònia, lacomitiva presidida per l’arquebisbe;el president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert; el presidentdel Consell Comarcal de la Nogue-ra, Vicent Font; l’alcalde de Ponts,Jaume Garcia; el director de l’Es-cola Universitària de Turisme deLleida, Josep Maria Balcells; i elpresident dels Amics del Camí deSant Jaume de Ponts, FrancescAlcàzar, van simbolitzar les prime-res passes del camí entre l’esglé-sia fins l’ajuntament de Ponts. Arribats al consistori, la comitiva,en què també hi participava l’alcal-de d’Artesa, Domènec Sabanès, varebre els assistents a l’acte i es vanfer diversos parlaments entre els

quals cal destacar les paraules delpresident de la Diputació en el sentitque aquest ramal del camí «obreuna nova oportunitat al desenvolu-pament del turisme religiós, quetambé va lligat a la gastronomia, lacultura, la natura, l’arquitectura i elpatrimoni» i va reblar dient que «sisabem fer les coses bé, tenim unagran oportunitat per crear un noumodel turístic a les comarques llei-datanes». L’acte es va cloure amb les ex-plicacions del president dels Amicsdel Camí del Segre fent una expo-sició del traçat pel qual transcorreaquesta via.

Text i fotos: Ramon I. Canyelles

En la primera imatge, missa del Pelegrí oficiada per l’arquebisbe de la Seu d’Urgell. En la següent, les primeres passes del camí a càrrec de lesautoritats. En les fotos inferiors, les intervencions de Francesc Alcàzar i de l’alcalde Ponts

la Palanca 13

Sota el cel del Montseca ser el primer divendresd’aquest mes de juliol. El Con-sorci del Montsec va convidar

un grup de periodistes, entre els qualshi havia representada la nostra revis-ta, a fer una visita nocturna al Centred’Observació de l’Univers (COU), aÀger. L’experiència va resultar molt inte-ressant i recomanable per a la gentcuriosa, amb ganes de descobrir, demirar una mica enlaire, cap als estels.Ho tenim tot a l’abast. La Noguera, desd’Àger, disposa de tot un sistema detelescopis molt modern, fins avui encerta forma desconegut per a la majo-ria de la gent. Com diuen ells: «és unnexe d’unió entre el públic i el conei-xement científic», que acosta el visi-tant al món engrescador de l’astrono-mia. Alhora, ens apropa a l’entorn natural del Montsec, ambla seva flora, la seva fauna i la seva geologia. En unambient protegit de silenci, si la nitidesa de la nit ho per-met, es pot observar el nostre sistema solar. Aquella nitvam veure Saturn des de la plaça de l’Harmonia del COU.Ens van explicar que la seva llum trigava 70 minuts enarribar a la terra. Evidentment, hi ha estels més allunyats.Ets conscient que quan t’arriba la imatge que estàs mi-rant, aquell astre pot haver desaparegut. I que quan mésveus la immensitat de l’Univers, més petita et sembla laTerra, el teu hàbitat natural. Sota la tutela de Miquel Pueyo, delegat del Govern ivicepresident del Consorci, i dels tècnics del centre, tam-bé vam gaudir d’un espectacle audiovisual a la sala del

V

planetari, «Across the Universe», un viatge virtualque ens va fer viure la il·lusió òptica que per unsmoments viatjàvem en una nau espacial. De vegades ens aferrissem en mirar el terra, peròper poc que miris enlaire, com és el cas que ensocupa, te n’adones que l’Univers és infinit i que etconvida a l’aventura de la descoberta. Et fas unamica més conscient que encara hi ha molt per veu-re, que manquen tantes meravelles per descobrir ique ara sols estem al començament. Com deia el científic Joan Oró: «Una sola Terraen el sistema solar. El seu futur està en les nostresmans».

Bartomeu Jové i Serra

LA NOGUERA

Benvolguts clientsMODES GEMMA us dóna les gràcies i us agraeixla vostra confiança dipositada durant aquests 25anys.Us informem que l’establiment segueix obert ambels mateixos articles i la mateixa qualitat de sempreamb el nom de MODES SANDRA.

RàdioRàdioRàdioRàdioRàdio Artesa de Segre 90.2 FM

la Palanca 15

l sopar d’anglès a la botigade Montsonís del passat 18de juny ens va visitar

l’escriptora britànica AngelaJackson, presidenta de «NoJubilem La Memòria» i catedràtica. És noticia per haver publicatdiversos llibres sobre la Guerra Civilespanyola seguint la tradiciód’alguns escriptors anglesosd’escriure sobre aquesta guerra. El seu treball d’investigadora vacomençar amb la tesi doctoral pera obtenir, després del títol dellicenciada, el de doctora enHistòria. El treball era «Les donesbritàniques a la Guerra Civilespanyola» (2001). Després vacontinuar amb «Més enllà delCamp de Batalla. Testimonis,memòries i records a la Guerra Civilespanyola». Allí descriu l’ambientd’una cova utilitzada com a hospitalde campanya. Ja immersa, encisada podríemdir, en la investigació del tema, vacontinuar amb la novel·la «En terracalenta» (2007), on explical’ambient que es vivia a la guerra.Eren històries d’amor i passió, peròtambé de tragèdia. Més quehistòries són vivències, perquè enforma de novel·la són més fàcils dellegir. Tracta de tres donesestrangeres que van venir aquí perajudar la República per uns idealsde joventut. De moment sols estàeditada en anglès i intentaràpublicar-la en català o castellà.

La xerradaEns vam posar encontacte amb ella i ens vadir que li interessa molt elque diuen la gent delspobles i la relació quetenien amb la gentestrangera. És a dir, lahistòria oral que explicaaquesta gent, que sónencara records vius de laguerra. De vegades, lagent –continua–s’expliquen més bé amb

L’escriptora Angela Jackson

una historiadora estrangera, quesaben que no és ni d’un bàndol nide l’altre. S’expliquen amb méscomoditat, és més fàcil per a ells. Actualment viu al Priorat i hapublicat «Pròleg i epíleg de ladarrera gran batalla de la GuerraCivil espanyola», on descriu labatalla de l’Ebre. Darrerament hatraduït «Els brigadistes entrenosaltres» (2008). Les preguntes a partir de lesquals es va originar tot era «Per quèarriscaven les seves vides les jovesbritàniques per a servirvoluntàriament en unitats mèdiquesdurant l’amarga Guerra Civilespanyola?» I continua «Per quètantes dones britàniques dedicaven

les seves energies a prepararcampanyes i organitzar comitèsd’ajuda per a les persones quesofrien a Espanya, quan podientrobar causes dignes més a propde casa?» Les respostes a aquestes i altresintrigants preguntes poden trobar-se en les històries viscudes de lesdones extraordinàries que figurenen les noves edicions revisadesdels llibres de l’Angela Jackson. Através dels diàlegs i la recercainvestiga la seva motivació, la sevaparticular implicació i l’efecte quela guerra va tenir en les sevesvides. Potser més que implicacionsmorals, ètiques o polítiques, caldria

valorar l’esperith u m a n i t a r id’aquelles noiesanònimes que vanesmerçar el seuimpuls de joventuten una causa enla qual creiencegament. Lamemòria no potoblidar-les.

Bartomeu Jové

ENTREVISTA

A

L’Angela Jackson al santuari de Salgar

la Palanca 17

l Grup de Recerques de lesTerres de Ponent (GRTP)ha celebrat enguany la

Jornada de treball número 40 aArtesa de Segre. La tria del nostremunicipi per fer aquesta edició haestat motivada per dos incentius. Elprimer, retre homenatge al’artesenc Rafel Gomà per ladedicació al llarg de la seva vida almón de l’arqueologia. En segonlloc, pel tema proposat, lacontinuació del que es va iniciar,també a Artesa de Segre, l’any2003 amb el títolMegalitisme, gravats icupuliformes, l’imaginari del’home primitiu. La present jornada hapresentat el lema Rituals iSimbolismes, de laPrehistòria a l’actualitat. Lasessió va ser presentada perl’alcalde d’Artesa, DomènecSabanés; el president delGRTP, Miquel Torres, i eldirector del Departamentd’Arqueologia de l’Institutd’Estudis Ilerdencs, JoanRamon González. Val a dirque una de les comunicacions vaser presentada pel director delsServeis d’Arqueologia de laGeneralitat a Lleida, Josep Gallart. Va inaugurar el torn decomunicacions el treball Elsobjectes d’ornament de la cova delParco, presentada per XavierMangado i Josep M. Fullola. Lasegona presentació va anar acàrrec de Jordi Trullols, del’Associació Cultural la Roureda,amb el nom Novetats sobreMegalitisme al Montsec. Tot seguit,Núria Armentano presentàAntropologia i tafonomia.Processos tafonòmics que afectenels ossos humans. Després va serel torn d’en Lluís Vidal i Carme Vilaamb el treball El visible i l’invisible.Aproximació a la relació entreorientacions i forces tel·lúriques enel món megalític. En la mateixalínia, Ramon I. Canyelles

ARTESA, PAS A PAS

40a Jornada del GRTP. Homenatge a Rafel Gomà

E presentava el treball Forcestel·lúriques. De la Prehistòria almón Medieval. Tancant la primerapart, Víctor Montanés va fer unaAproximació al topònim Artesa. En aquest punt de la Jornada esva retre l’homenatge a Rafel Gomà,lo «Parco». Rafel Gomà i Fontanets’aficionà a l’arqueologia a ladècada del 1960, degut al seuveïnatge amb el professor JoanMaluquer de Motes. Pel seuconeixement del terreny, aquest lidemana que l’acompanyi en les

seves sortides pel territori. Desd’aleshores, en Rafel Gomà ha fetnombroses descobertes dejaciments arqueològics, hacol·laborat en nombrosescampanyes i ha participat en lapublicació de diferents treballs juntamb diversos autors. L’any 2005,la Fundació Lluís Carulla el vahonorar amb el prestigiós Premi al’Actuació Cívica per la seva tascarealitzada en l’àmbit del’arqueologia. Aquest premi li va serentregat el dia 17 de novembred’aquell mateix any al Saló de Centde l’Ajuntament de Barcelona. La segona part de la Jornada delGrup de Recerques es va dedicarals gravats rupestres i l’inicià MiquelTorres amb la presentació de trestreballs fets en col·laboració. Elprimer, amb Albert Calvera, Gravatsa la vall de la Coma i l’Albí. LesGarrigues. El segon, amb Rafel

Gomà i Jordi Trullols, sobre Roquescultuals a Tòrrec i Anya. LaNoguera. I el tercer, amb EsteveMestre i Sebastià Garralón, que vaser qui el va presentar, anomenatLes Arroquetes de Linyola. El Plad’Urgell. Tot seguit, tornà a ser eltorn de Ramon I. Canyelles amb eltreball Nous gravats a Refet i a lazona d’Artesa de Segre. MateuEsquerda va presentar lacomunicació titulada Gravatscupuliformes a l’entorn de la VallMajor dins dels termes de la

Granadella (les Garrigues)i Torrebesses (Segrià). Acontinuació, Josep Gallartpresentava el treballGravats a Maials i a l’anticcamí de la Riba. LesGarrigues. Anna Gázquezpujava al faristol amb eltreball conjunt amb JosepM. Ampurdanès amb elnom de Cupuliformes a lazona d’Artesa. La Noguera.Joan Ramon González vatancar la sessió decomunicacions amb eltreball fet conjuntament

amb José Luis Peña Els gravats dela Vileta de Torrebesses:microformes naturals d’alteració dela roca o gravats rupestres? Tot seguit es generà el debat,inclòs en el programa, per tald’aclarir conceptes i treureconclusions sobre els diferentstreballs presentats a aquesta XLJornada del Grup de Recerques deles Terres de Ponent. Va ser una Jornada que va ferels honors a la ciutat on escelebrava, ja que a mésd’homenatjar un dels seus veïns,aquest acte presentat i seguit entota la seva extensió per l’alcaldeDomènec Sabanès, va tenir quatrecomunicants més d’Artesa deSegre que van presentar un totalde cinc treballs que fan referènciaa Artesa i la seva àrea d’influència.

Ramon I. Canyelles

la Palanca 19

INFORME

l passat pont de SantJoan, a darrers dejuny, la nostra ciutat

va viure la II Conferència dela Joventut Evangèlicaorganitzada per l’Assembleade Déu d’Artesa de Segre.Els tres dies que va durarl’esdeveniment, a mésd’emotius, van ser moltalegres, amb moltes cançonsde lloança a Jesús, una petitaobra de teatre i tot un seguitde conferències que vandonar tot un relleu inesperatals diferents actes. A més dels diferentspastors convidats, l’alcalded’Artesa, Mingo Sabanés, vadonar suport institucional alsactes. També va ser un acteinternacional, ambl’assistència de pastorsd’arreu del món. Cal destacarel discurs dels següentspastors: Nilser del Perú, AndréSantos de Brasil, Ismael, espanyol,i l’artesenc Juan Fernández deBrasil. Per la seva idiosincràsia, ens vaagradar d’una manera especial elparlament de l’Enric Romero, jueu,que havia estat director demultinacionals i estudià en unaUniversitat als Estats Units. Entremoltes altres coses va dir: «Estimaaquesta ciutat, integra’t, aprèncatalà, pateix per aquesta terra,

Trobada a Artesa de la Joventut Evangèlica

AgraïmentL’església d’Artesa «Assembleade Déu» vol agrair al Sr. alcaldeMingo Sabanés el seu suport i atota la gent la seva participació a

la nostra Festa. Moltes gràcies a tots.

estima aquesta terra. No parlem dereligió, sinó de relació. Parla béd’aquest lloc, de tot el món». «Manifesta allò que ets,demostra que ets més que unaal·leluia. Déu és un excel·lenttreballador i vol que tu treballis.Demostra que ets un bontreballador, el millor. La sort noexisteix, cal treballar-la». «Tot el que aconsegueixis té uncost, fes tot el que sigui necessari,treballa, procura la Pau». Ens va

parlar de laparaula jueva« s h a l o m »que tothom

coneix. Va dir que significa«et desitjo benestarintegral», «vull que estiguisbé en tots els aspectes dela teva vida». «Prega perquè Déuintercedeixi en aquest lloc,prega per la saviesa del’alcalde d’Artesa, viu en laPau que Déu vol donar.Proclama la paraula de Déuen aquest lloc, parleu de labenedicció d’aquest poble.Parla sempre bé de tothom.Penseu que per a vosaltresés una benedicció de Déu elfet de viure a Artesa deSegre. Penseu que Déu nofa res per casualitat.» Parlant de l’actual situacióeconòmica, va comentarque ara els banquers haninvertit els temps dels verbs.Abans, quan anaves ademanar un crèdit, et

preguntaven: Qui ets?, què fas? iquè tens? Actualment et demanen:Què tens?, què fas? i el qui ets elsimporta ben poc. El resum de la trobada és queva ser un èxit. Hi havia dos lemes:«Multituds, multituds a la vall de ladecisió» i «Perquè està proper eldia de la decisió» (Joel 3:14). La trobada va acabar amb duesreflexions: «Senyor Jesús, reconecque et necessito. Era una personaamargada i ara estic ple d’alegria».«La fe en Déu i la voluntat mouenmuntanyes».

Bartomeu Jové i Serra

E

ESPORTS

omença la calor i la cita alcamp de futbol és obligada.Com cada any, durant els

mesos de juny i juliol s’organitza elTorneig de Futbol Sala que ame-nitza les nits d’estiu a Artesa, en-guany amb la 29a edició. Esportivament parlant, el Torneiges va organitzar amb el mateix for-mat que l’any anterior, en tant a lesfases regulars, ja que durant lesprimeres cinc setmanes els equipsestaven repartits en tres divisions.Durant aquest període es van dis-putar els partits que decidirien lesclassificacions per a les següentsrondes. Durant aquesta fase, a mésa més, també es decidirien els tro-feus individuals, de màximgolejador i equip menys golejat. Així doncs, la fase regular, aca-bà de la següent manera:- Grup A: Campió de grup,Autoescoles Miró. Màxim golejador,Isaac Pérez (Aut. Miró). Equipmenys golejat, Copiral Jack’s.- Grup B: Campió de grup,Thanatos. Màxim golejador, SergiBertran (Alentorn). Equip menysgolejat, Thanatos.- Grup C: Campió de grup,Rebolechos. Màxim golejador,Nené (Rebolechos). Equip menysgolejat, Dream Team. Amb la fase regular acabada,començaven els principals canvis

Autoescoles Miró, campions de Futbol Sala

d’enguany, ja que que els quatremillors classificats de cada divisiópassaven a la seguent ronda, aquarts de final. Amb aquests dotzeequips, es van organitzar quatre tri-angulars, on, en cada un d’ells, hihavia un representant de cada di-visió. El millor equip dels respec-tius triangulars, passava a semifi-nals. Per altra banda, tant els equipseliminats com els que no van en-trar en la última fase van estar dis-putant partits per decidir la resta de

C

places definitives del Torneig. Les dues semifinalis van enfron-tar Autoescoles Miró ambRebolechos, sent l’equip brasiler lasorpresa del campionat, CopiralJack’s amb Pub Trebol. La prime-ra, sense massa color, se la vanendur els joves artesencs amb co-moditat, mentre que la segona, unamica més disputada, va ser pelCopiral-Jack’s. Així doncs, enguanyhi hauria una final inèdita. La cita del dissabte la van obrirPub Trebol i Rebolechos amb el

L’equip campió Autoescoles Miró

20 la Palanca

la Palanca 21

tercer i quart lloc, que acabà ambla victòria dels primers. I ja amb laterrassa del camp de futbol plenade gom a gom va començar la granfinal. En la primera part, que va aca-bar en empat a un, no hi va haverun clar dominador. No obstant, enla represa, Autoescoles Miró vasaber sobreposar-se al gol delCopiral-Jack’s i donar el tomb almarcador amb el 4 a 2 a base

d’unes contres fulminants. ElCopiral-Jack’s va apretar el marca-dor, però ja ni hi va haver temps permés. Amb l’alegria d’aconseguir elseu primer campionat, AutoescolesMiró es va proclamar campió delXXIXè Torneig de Futbol Sala d’Es-tiu d’Artesa de Segre. Moltes Feli-citats! Queda agraïr a tots els organit-zadors, als equips i participants laseva presència al Torneig i a tots

els col·laboradors i espectadorsque fan tirar endavant un any mésaquesta activitat tant arrelada alnostre poble. Moltes Gràcies!

CENG Artesa de Segre

L’equip subcampió Copiral-Jack’s

El tercer classificat Pub Trébol El quart classificat Rebolechos

ESPORTS

22 la Palanca

ESPORTS

é, caminar, caminar cap aFontllonga... no, però sianar-hi en bicicleta.

Després de l’èxit de la sortidaanual a Montserrat –31 participantsamb BTT i quatre persones desuport–, s’ha volgut aprofitaraquesta renaixent afició per aquestestri de dues rodes i, esperonatsper alguns d’aquesta travessa, elCUDOS ha organitzat una altrasortida. El 19 de juny ens vàrem reunirun total de 14 ciclistes per anard’Artesa a Fontllonga i tornar unaltre cop a Artesa. Van ser un totalde 75 km, pràcticament tots percamins. Ens vam ajuntar 14persones al lloc habitual de sortida,el Parc de Bombers. Eren les 8 delmatí i, amb una mica de retard (comacostuma a passar quan s’had’aplegar tanta gent), es va sortiren direcció a Baldomar i Alòs. Un cop a Alòs, comença lapujada a Sant Mamet. Cadascú alseu ritme, que això de les pujadesés molt particular. De totes manereses fan tres aturades per agrupar-nos. Quan s’arriba a la Mina –si fano fa la meitat del recorregut–, s’aprofita per esmorzar: un entrepàd’aquells que es fa petit, encara quequan es porta a l’esquena semblaque és per a tota la família. Totesmorzant es troba a faltar la bota iel seu portador, encara que noméssigui pel vi –ai, Xavier!, on eres queno vas poder venir!–. Encara quela beguda sigui l’aigua, n’hi ha unsquants que agafen prou empentaper decidir pujar al cap damunt delcim de Sant Mamet. De totesmaneres, la majoria opten peragafar el trencall a mà esquerra,uns 4 km abans d’arribar al cim, queens portarà al tossal de Montservó. I comença una curta baixada.Sempre és bo recuperar les camesi el cor, però és tan curta que quante n’adones ja estàs pujant i pujantun altre cop fins arribar a dalt delserrat de les Pletes. Després es fauna llarga baixada fins a Peralba,

El CUDOS camina... Sortida a Fontllongaon ens vam agrupar un altre cop.Com és normal, al Montsec elscamins es troben plens de pedressoltes; per tant, aquest recorregutque en altres contrades podria sermolt ràpid, va haver de ser forçacurós. A la baixada, si etdespistaves un moment, ja podiesanar encarregant una clavículanova. Passem per Figuerola de Meià i,relaxadament entre bromes,arribem a Fontllonga. El dinar ja us el podeu imaginar:14 homes a veure qui la diu mésgrossa, amb una afició comuna isobretot amb molta gana. Entre plati plat es comenta el que s’ha fet i elque s’ha de fer –ui!, quina mandra!–, però no cal pensar-s’ho massa.Cafè i tot seguit bicicleta, que hemde tornar. Bé, ara ens quedem en13, n’hi ha un al qual les obligacionsli fan agafar un taxi... Perdó, la donael ve a buscar. De Fontllonga, cap al camí delcoll d’Orenga. Abans s’ha parat aPeralba per recórrer el poble. I totseguit continuem pujant el coll –uf!,

com pesa la llonganissa, lespostres... i el vi!–. Mirar cap amunt,estrènyer les dents i continuar. A la fi el coll, agrupació general i,sense perdre massa temps –ara sí–una relaxada baixada fins a SantaM. de Meià. Alguns s’ho prenenmés seriosament i fan córrer lesbicicletes mes enllà de les velocitatslegals i sensates, però ja se sap...la canalla... A Santa M. de Meià hi ha duesopcions: una, anar tranquil·lamentper la carretera fins a Artesa; l’altra,pujar al coll de la Creueta fins alcastell d’Ariet. Després de més de50 km de fer llargues pujades ibaixades ratllant la «delinqüència»,som democràtics i es tria l’opcióacceptada per la majoria: comencara ens sentim forts, la mésdura, passar per la Vall d’Ariet, id’aquí baixar relaxadament fins aBaldomar. Aquí, altre copreagrupament, i ara tranquil·lamentarribem força satisfets a Artesa deSegre. En resum, una magnífica sortidaorganitzada pel CUDOS, amb bon

B

la Palanca 23

ESPORTS

n el campionat d’Espanya ide Catalunya d’aigüesobertes màster que va tenir

lloc al Canal Olímpic deCastelldefels, amb un recorregut de3.000 metres, el CEN Balaguer vaaconseguir 5 medalles. L’Albert Barri ha aconseguit laprimera posició i campió estatal icatalà amb un temps de 43 minuts.En la categoria +45 femenina tenim

temps i força companyonia. Això ésel que es busca i fa donar idees pera noves pedalades. Encara que érem 14 a la sortida,no podem oblidar els companys iveïns d’Artesa que van anar a ladura Quebrantahuesos, cursaaragonesa de 210 km per carreteraamb varis ports d’alta muntanya. Témolt de mèrit finalitzar-la per lespèssimes condicionsatmosfèriques: molts quilòmetresamb pluja, calamarsa i molt, moltde fred. Tampoc no volem oblidar altresamics ciclistes d’Artesa que vananar a l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Tot plegat, un bon dia per tornara repetir!!!

CUDOS

l’Imma Torné, que ha aconseguit elquart lloc estatal i la medallad’argent en el català. En categoria+35, l’artesenca Noemí Torras s’haproclamat medalla d’or i campionade Catalunya. I en la +20, la LucíaMartínez també ha obtingut lamedalla d’or en el català.

CEN Balaguer

Medalla d’or per a Noemí Torras

E

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Alentorn estrena piscinesl poble d’Alentorn va estre-nar les seves piscines elpassat 9 de juliol.

Es tracta d’un equipament ques’ha construït en un temps rècordi que ha estat realitzat gràcies ala imaginació i esforç dels veïnsd’aquest poble, encapçalats pelseu alcalde pedani Ismael Maza. Feia temps que els alentorninsparlaven de construir unes pisci-nes a l’indret conegut com El Tros,que durant els darrers anys s’haanat urbanitzant, tot convertint-seen una àrea d’esbarjo per al po-ble. Finalment, l’hivern passat vandecidir tirar endavant el projecte ivan embarcar-se en una obra quehan pagat majoritàriament les 45famílies del poble que així ho hanvolgut (a raó de 1.500 euros ca-dascuna). La instal·lació està formada peruna piscina gran (16 metres dellarg per 8 d’ample) i una petita de5x5 metres i la depuradora funci-ona amb sal. L’equipament hacostat uns 125.000 euros i s’haconstruït en poc més de 4 mesos.L’obra ha anat a càrrec de l’em-presa Aigua i Llum de Ponent. De moment, la instal·laciócompta amb uns barracons pro-visionals que fan funcions de bari vestidors. A l’espera que a partirde l’any vinent es construeixi el

E

Damunt es pot observar una imatge presa el dia 31 de juliol, on s’aprecia una gran concurrèn-cia a les piscines d’Alentorn. Sota, dues imatges dels treballs de construcció corresponentsals dies 24 de maig i 10 de juny, respectivament

Local Social vora la piscina i espugui aprofitar part de la construc-ció per a aquestes funcions Cal dir que les piscines estanobertes a tothom que en desitgifer ús, i el preu de les entradess’ha establert en 2 euros la infan-til i en 3 la d’adult. Els veïns quehan finançat l’obra, van descomp-tant el preu de les seves entradesdels 1.500 euros que hi han ficatper endavant. Les piscines compten amb una

zona de gespa de més de 600 me-tres quadrats i fins al moment sónforça concorregudes, tant pelsmateixos veïns d’Alentorn comper altres persones provinentsd’Artesa i dels pobles propers queno tenen piscines o que les tenenobsoletes.

Text: Miquel Regué i GiliFotos: Eva Maza i MRG

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Les altres piscines de casa nostra

Baldomar. Any 1987. És d’un grup de socis.Preu entrades: adult (feiner 1,20 euros, festiu1,40); infantil (feiner 1,10 euros, festiu 1,20 euros)

Vilanova de Meià. Any 1961. Gestió mixta ParcRecreatiu i Ajuntament. Preu entrades: adults3,25 euros; infantil 2,45 euros

Foradada. Any 1983. Preu entrades: adult 2euros; infantil 1,50 euros

Alòs de Balaguer. Any 1990. Preu entrades:adult (feiner 1,60 euros, festiu 2,60 euros); in-fantil (feiner 0,90 euros, festiu 1,60 euros)

Cubells. Any 1960. Preu entrades: 4 euros

Artesa de Segre. Any 1974. Preu entrades:adult 2 euros; infantil 1 euro

Informació i fotos facilitades pels respectius ajuntaments

26 la Palanca

Montmagastre, una història de fa mil anys (i II)

PARLEN LES ENTITATS

Camp de treball a Montmagastrens plau comunicar-vos queel passat 22 de juny, a les13h i a l’Ajuntament d’Artesa

de Segre va tenir lloc l’acte depresentació del camp de treballMontmagastre’10, que tindrà llocentre el 3 i el 16 d’agost. L’acte va comptar amb lapresència de l’alcalde, 2 membresde l’associació Amics del Castell deMontmagastre i el secretari del’Associació Catalana de LleureFormatiu (Ascalfò). Durant l’acte es van explicar lesactivitats que es duran a termedurant el camp de treball, les feinesa realitzar per recuperar els anticscamins de Montmagastre i la

E c a m p a n y ad’integració delsparticipants a lap o b l a c i ó .L ’ e s m e n t a d ac a m p a n y aconsistirà en unafesta entre elsjoves de lapoblació i elsparticipants, unaactivitat amb lesa s s o c i a c i o n sd’Artesa, unatarda amb activitats per la mainadade la vila i una festa de comiat ones convidarà tot el poble la darreranit del camp de treball.

Si necessiteu mes informació enpodeu trobar a la nostra plana web:www.ascalfo.cat.

Maik. Secretari d’Ascalfò

Activitats al voltant de lanovel·la «L’any dels Francs»L’expedició de Montmagastre aCòrdova, a més d’aparèixer en elsllibres d’història medieval, també ha

estat traslladada a la literatura. Haestat l’escriptor i historiador AlbertVillaró qui ha escrit una novel·lahistòrica que, amb el títol «L’any delsFrancs», es fa ressò d’aquests fets

(aquesta novel·la va guanyar el premide novel·la històrica Néstor Lujan del’any 2003)1. Els dos clubs de lectura delmunicipi, el de la biblioteca Joan

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

Maluquer i el d’Alentorn, així com elclub de lectura de la BibliotecaMargarita de Montferrat de Balaguers’han afegit als actes de celebració illegiran aquest llibre durant aquestany. Precisament, tothom qui hovulgui, podrà conèixer l’autor durant laFira de St. Bartomeu, quan realitzaràla xerrada «Com s’escriu unanovel·la històrica?», que compta ambel suport de la Diputació de Lleida. Amés, l’escriptor visitarà l’estand del’associació, on està previst que signiexemplars de la novel·la. El actes al voltant d’aquestanovel·la històrica finalitzaran el 25d’octubre quan, en col·laboració ambla Institució de les Lletres Catalanes,s’ha organitzat una tertúlia literàriaamb l’autor a la Biblioteca Margaridade Montferrat de Balaguer, dirigidaals clubs de lectura de la comarca.Tanmateix, tothom que ho desitgipodrà gaudir d’aquest acte, ja queestà obert al públic en general.

Exposició «Montmagastre:passat, present i futur»Abans, però, al mes de setembre,està prevista la realització d’unaexposició sobre el conjunt deMontmagastre al Museu delMontsec. Aquesta exposició, quecompta amb la col·laboració del’Ajuntament d’Artesa de Segre, espodrà visitar fins a finals d’octubre.S’hi podrà contemplar tant el fons queguarda el museu com l’exposiciófotogràfica de què disposal’associació sobre el patrimoni delpoble. Una bona ocasió, novament,per conèixer Montmagastre, la sevahistòria i patrimoni, tant propers i,alhora, tant desconeguts.

Cicles de conferències«Mumaqsar-Montmagastre.Una zona de frontera a l’EdatMitjana»Els actes de celebració s’acabaranel mes d’octubre, amb un cicle deconferències que compta amb elsuport de diverses institucions: elMuseu de la Noguera, el Centre deValorització i difusió del PatrimoniCultural i el Grup de RecercaConsolidat d’Estudis Medievals

«Espai, Poder i Cultura» de laUniversitat de Lleida, l’Institutd’Estudis Ilerdencs, el ConsellComarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre. Les conferèncieses duran a terme els divendres 15, 22i 29 d’octubre a Artesa de Segre icomptaran amb la presència de tresexperts en història medieval. La primera xerrada, que porta pertítol «Montmagastre a les fontsàrabs», correrà a càrrec de DolorsBramón, doctora en FilologiaSemítica i en Història Medieval perla Universitat de Barcelona. DolorsBramón treballa en els camps de lesminories religioses dins la Coronad’Aragó i del passat islàmic de lesterres catalanoparlants des del puntde vista històric i filològic. És membrede l’Associació d’Escriptors enLlengua Catalana (AELC), de laSocietat Catalana d’Estudis Hebraicsi de l’Institut d’Estudis Catalans desde 1996. La Dra. Bramón col·laborasovint amb diversos mitjans decomunicació, escrivint articles per adiaris i revistes, així com participanten debats i tertúlies de ràdio itelevisió. Tenint en compte que ésautora de diverses publicacionssobre l’Islam a Catalunya, tant del’actualitat com de l’època medieval,ens ha semblat una persona adientper mostrar-nos els fets de l’any 1010des de la perspectiva dels cronistesmusulmans. En segon lloc podrem gaudir de lapresència de Francesc Fité, que ensparlarà de «L’antic priorat deMontmagastre: Història ipatrimoni». Fité és llicenciat enFilosofia i Lletres (Història de l’Art) idoctor en Història Medieval per laUniversitat de Barcelona. Té unallarga experiència docent a laUniversitat de Lleida i tambéinvestigadora dins el Grup deRecerca Consolidat d’EstudisMedievals «Espai, Poder i Cultura»d’aquesta universitat. En aquestsentit, ha desenvolupat diversosprojectes de recerca centrats en l’artromànic, especialment enl’arquitectura religiosa i militar. Aquestfet, juntament amb les sevesnombroses publicacions centrades

en la història i la història de l’art elfan un gran coneixedor de l’èpocamedieval capaç d’oferir-nos una visióglobal i contextualitzada de la històriade Montmagastre durant aquestperíode. Per cloure el cicle de conferències,comptarem amb la presència deFrancesc Rodríguez Bernal, amb laxerrada «Montmagastre i laformació dels grans dominiscastrals: una història de fa milanys». Aquest doctor en Història perla Universitat Autònoma deBarcelona i per la Universitat dePoiters actualment dirigeix diversesrecerques del Centre de Valoritzaciói Difusió del Patrimoni Cultural, aixícom també forma part del Grup deRecerca Consolidat d’EstudisMedievals «Espai, Poder iCultura»de Universitat de Lleida. Amés, és autor d’una trentena detreballs sobre diversos aspectes dela vida de l’alta Edat Mitjana catalanai ha dictat conferències i seminaris auniversitats d’Espanya, França, Itàlia,Alemanya, Anglaterra i els EstatsUnits d’Amèrica. Tindrem laoportunitat d’escoltar-lo peraprofundir en la història medieval delnostre municipi. Finalment, volem aprofitar aquestspàgines per transmetre el nostreagraïment, a totes i cadascuna de lespersones i institucions que hancol·laborat per tal que aquests actesfossin una realitat. Sense el seusuport, la seva implicació i el seuinterès no hagués estat possible. Esperem que aquests actes decelebració, que hem preparat ambmolta il·lusió, us resultin interessants.No cal dir que us convidem, a tots i atotes, a participar-hi i gaudir-ne.

Amics del Castell de Montmagastre

1 Villaró, Albert (2005). L’any dels Francs.Barcelona: Columna (l’editorial Destino el

publicà per primer cop l’any 2003)

la Palanca 29

issabte 3 de juliol ens vàremdesplaçar a Alòs deBalaguer per gaudir de 2

events importants. Primerament, donant un tombper la natura d’Alòs a través del seupatrimoni geològic, de la mà d’enJosep Roqué, membre de les Ter-res del Marquesat, copsàrem laprocedència i formació dels traver-tins dits popularment pedra tosca.N’hi ha al salt del Molí de Dalt, albarranc del Prat i també a la partdel poble amb les cases suspesesque ens recorden a Conca. Tambés’assenten sobre el travertí. Sobre les 19h ens desplaçarema la partida de Sant Julià on hi haun fenomen geològic dels més im-portants de la zona, els del pobleen diuen la Pedra. Aquesta petita

Activitats de les Terres del MarquesatPARLEN LES ENTITATS

elevació punxeguda i de for-ma irregular, està formadad’ofita, pedra volcànica, rocaemprada en la construccióde l’AVE. També varem parlar delsconglomerats de la Cova delParco. Després de visitar l’esglé-sia de Sant Feliu, on enRamon Bernaus, membre deles Terres del Marquesat,ens explicà de manera breui entenedora els retaules de SantPere Màrtir i de la Verge de la Pa-loma. Per finalitzar, a les 20.45h va te-nir lloc la Conferència: «Les joies ala prehistòria» al casal social del po-ble, coincidint amb les 9es Jorna-des sobre la Prehistòria a les Ter-

res del Marquesat, amb la col·-laboració de l’ajuntament d’Alòs. Laconferència va córrer a càrrec deMaria Àngels Petit i XavierMangado. Va ser com sempre degran interès cultural.

Francesc GesséTerres del Marquesat

D

Sortida a Alòs de Balaguer

l dissabte 5 de juny vàremvisitar les terres germanesde la Llitera (Franja de Po-

nent), concretament el poble deValdellou. Aquest poble ensivellatté un encant especial. Els seus car-rers de dalt, del mig i de baix, jun-tament amb l’església, el torreó delPubill i els llindars de les cases do-tades de simbolisme deixen el visi-tant bocabadat. També l’albergCasa Albano, amb capella pròpiaque denota un passat esplendorós.Destaquem la casa rural Coçanes,a l’estil de les cases penjants deCuenca, i finalment, la seva gentencantadora i servicial, un grancapital humà. Els voltants de Valdellou són moltinteressants, un patrimoni naturalque mereix treure’s el rellotge i per-dre la noció del temps. Les covesde Salgar, el púdol (el segon arbremonumental més gran d’Espanya),la presa i el salt d’aigua del barrancdel Pubill (punt d’interès geològic),un lloc que no té res a envejar als

països tro-picals per laseva vege-tació i fres-cor natu-rals. Al ma-teix lloc hiha una pre-sa de reg,p o s s i b l e -ment d’èpo-ca andalusi-na, un bone x e m p l ed’arqueolo-gia industri-al. L’ermitadel segle XIII, modificada i dedica-da a la verge de Vilavella, es trobaen bon estat de conservació. Tor-nant al poble, podem veure el bo-nic i ben conservat pou de glaç deCasa Solà. També vàrem passarper davant de la casa originària dela nissaga dels Godó, fundadors deldiari La Vanguardia.

Per últim, va tenir lloc la visitaobligada a l’església de l’Assump-ció, d’absis romànic, molt modifica-da però ben conservada. Donem el nostre agraïment al’Ajuntament de Valdellou i a tot elpersonal que tan bé ens va aten-dre en tot moment. Segur que hitornarem.

Sortida a Valdellou

E

FA 25 ANYS

30 la Palanca

Juliol de 1985El protagonisme de la revis-ta d’aquest mes se l’empor-ta sense cap dubte l’escol-

tisme artesenc, amb motiu del seu10è aniversari, i crec recordar quepart de la «culpa» que fos així vaser meua. PORTADA. La foto reflecteix unmoment molt significatiu dels cam-paments escoltes d’aquella època:l’aixecament del pal de la senyera. EDITORIAL. Amb el títol El mónescolta, també l’editorial feia refe-rència al tema del mes, incidint enl’escoltisme com a moviment edu-catiu en el lleure. LOCAL. La Informació Municipalocupa una pàgina amb la relació defactures municipals i llicènciesd’obres aprovades el mes de juny. Josep M. Solans, en el NoticiariLocal, ens informa de coses diver-ses. Destaco: les subvencions dela Generalitat per a la restauracióde 24 monuments entre els qualsles esglésies de Santa Maria deMeià i d’Alòs de Balaguer, l’ampli-ació de la central telefònicad’Artesa amb 200 línies més, ladotació d’un nou vehicle BRP peral Parc de Bombers d’Artesa, elconcurs de fotografia d’Anya ambmotiu de la seua Festa Major i l’ini-ci de les obres de construcció d’unazona poliesportiva a Alòs. COMARCA. Ferran SánchezAgustí, en la seua secció Des delMirador del Montsec, escriu l’arti-cle Avui minerals, on ens explica elsprincipals minerals que podem tro-bar a la zona del Montsec. Ens par-la especialment de les bauxites, lescaolines i les calcites. La nostra comarca i la CEE, deJaume Santacreu, parla del repteque suposa l’imminent ingrés del’estat espanyol a la Comunitat Eco-nòmica Europea (avui Unió Euro-pea), havent-se iniciat el procésd’integració. CULTURA. Mirant els exàmensamb realisme és un text de JordiPujol i Piñol en què l’autor ens ofe-reix algunes reflexions sobre un

E

tema que preocupa molt als estu-diants i les seus famílies. INFORME. Aquesta secció estàdedicada a l’escoltisme i dóna con-tinuïtat a un text publicat el mesanterior. Ocupa cinc pàgines, dis-tribuïdes en tres parts. La primera,Els començaments de BadenPowell, ens situa en els orígens del’escoltisme a partir del seu funda-dor i en com es va anar introduint aCatalunya. Tot això passava a prin-cipis del segle XX. El contingut dela segona part queda molt clar en

el seu títol: Història dels 10 anysd’escoltisme a Artesa. El lema dela celebració d’aquell aniversari era«Una remor que no calla». La ter-cera part és la relació (pel que hepogut comprovar, amb algunes er-rades) de tota la gent que haviapassat pel «cau» al llarg d’aquells10 anys. Unes 240, de les quals 50havíem fet de caps. ASSOCIACIONS. Cambra Agrà-ria Local d’Artesa de Segre. Àreade caça L-10282 és un article sig-nat per Juan Clua Caubet, en qua-

Efemèrides a recordar de l’any 1985

Aquests són fets destacats que van passar fa 25 anys, segons consta a La Palanca:- Juny: La companyia telefònica amplia la central d’Artesa amb 200 línies per a abonats.

FA 25 ANYS

la Palanca 31

LA FITXA

Número: 43Data: juliol de 1985Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

litat de president de la CambraAgrària. Es tracta dels aclarimentsrelatius al funcionament del vedat ila gestió econòmica que en feia laCambra. S’intueix un cert malestarentre les beneficiaris, que segonsl’autor seria injustificat: «Vull ferconstar que aquesta Cambra Agrà-ria que presideixo té molt clars elsnúmeros d’aquest vedat». 4t Aniversari de la Llar del Jubi-lat és un breu text d’aquesta entitaton s’explica la celebració d’aques-ta festa. RETALLS D’HISTÒRIA. Fatemps que vinc manifestant que elBrunet d’Artesa es mereixia unasecció. I aquí la tenim. Amb el títolGent del segle passat, Brunet con-tinua un text encetat el mes de maiga la secció de cartes, en el qualparla amb molta admiració del mes-tre Marcel Samarà: «Crec que per-què era dissabte el senyor mestreno ens frenava, però avui que re-

cordo la seva mirada... era enyora-dissa de tirar pedres, esguerrarnius, saltar... i tornar a fer el queestàvem fent nosaltres». CARTES A LA REDACCIÓ. Enla carta Un artesenc rodamón,Amado Bernaus i Marqués ens dei-xa constància de la defunció deJaume Santacreu i Santesmasesde ca l’Americanet, amb 56 anys.Diu que durant més de 20 anysnavegà com a primer oficial de lamarina mercant noruega, però quesempre portà Artesa al cor. Festa Major de Montsonís, dies17 i 18 d’agost és una carta signa-da per Paco, el qual ens fa cinc

cèntims dels actes previstos enaquesta festa. A la joventut és el títol de la poe-sia de Miquel Solanes que s’ha in-clòs en la secció de cartes. OPINIÓ. Com reduir el cost deltelèfon és un article sense signarel contingut del qual és evident, toti que el món de la telefonia ha can-viat molt en 25 anys. URBANISME. L’article Gestió ur-banística i dèficits, signat perRamon Morell, és per a llegir-loamb atenció. Amb els casos de cor-rupció urbanística que han sortitavui dia, les reflexions de Morell sónperfectament vigents: «On s’estàfent una bona gestió urbanística,els casos d’il·legalitat han baixatconsiderablement». HUMOR. Novament, l’acudit deQuimet i Cosme tanca la revistacompartint contraportada amb unanunci.

Ramon Giribet i Boneta

la Palanca 33

COSES DEL BRIMERO

Des de la Federació de Treballa-dors de l’Ensenyament de la UGT(FETE-UGT) estem fent un exer-cici de recuperació de la memò-ria històrica i necessitem de laparticipació de tothom. El professor Serrano, fill d’es-panyols exiliats i Degà de la Fa-cultat de Dret de la UniversitatAutònoma de Mèxic, en un Con-grés sobre l’Exili digué: «Al vos-tre país es decretà l’oblit». El resultat d’aquella política vaser que, sabent que la II Repúbli-ca fou batejada com «la Repúbli-ca dels mestres», es va perdre dela memòria col·lectiva els noms icognoms de molts d’aquells do-

cents com els germans Jusmet, iels seu record restà enclaustrat al’àmbit familiar. Tenen el dret i nosaltres el deu-te de recuperar-los de l’oblit. Fo-ren lluitadors de la renovació pe-dagògica, portadors d’aquell lemadel moviment obrer «instruïu-vosi sereu lliures», per la qual cosal’urc feixista actua brutalment so-bre ells; molt més del que tot ple-gat ens podem imaginar. Escrits com el del Sr. TohàFusté és el que reivindiquem. Aell, elnostre agraïment. No voldria cloure sense fer unacrida a tothom que guarda algun

Històries de la guerra (II)

C

material relacionat amb FETE,UGT o el moviment «Batec», queens ho faci saber(fete@lleida.ugt.org) per continu-ar elaborant un fons de documen-tació i que els historiadors puguintractar amb més profunditat i desde l’àmbit de l’educació aquelltemps d’il·lusió. Salut.

Javier GiménezFETE-UGT Terres de Lleida

Reivindiquem escrits com el del Sr. Tohà-Jusmet

CARTES A LA REDACCIÓ

omencen a baixar morosde la serra, però molts, i jaens tens a córrer. Traves-

sem un camp i ja els tenim a so-bre. Un oficial comença a cridar«¡Todos aquí!» i el vam creure.Ens parapetem allí, que feia unserradet i foc a ells. Eren tan asobre que 7 o 8 moros es van veu-re morts i van alçar les mans, peròi havia tres metralladores ques’emportaven tot el que trobavenpel davant. Va venir un enllaç i li diu al ca-pità: «Lo comandant Pancho Villaha marxat». Aleshores es van re-unir los oficials i van acordar queaquell que volgués marxar ho po-dia fer. Així és que vam anar mar-xant, ara dos, ara un grupet... Logros de la força van marxar totsjunts i van poder passar. Dels gru-pets en van agafar uns 50. Nosal-tres anàvem nou. També anavaamb mi lo Ramon del Carlà, ger-mà del Marcelino. Ens van fer posar en fila a lacuneta de la carretera. Al costat

hi havia una «casi l la» delscaminers. A mi, un soldat m’haviapres les coses que portava: lessabates, lo rellotge, lo macuto...Com que ens volien matar, ja noens feia falta res. Fan posar un escamot a unsdeu metres al davant, a punt perafusellar-nos, però jo sempre dicque amb tot mana lo destí. Lo pri-mer de la fila, un noi de Sevilla –la resta érem tots catalans–, ensva salvar la vida a tots. Al veureque ens anaven a matar, es tirade genolls a terra, s’agafa als pan-talons del sergent i exclamacionsno en vulgueu més: «Por Dios, misargento, que soy un padre defamil ia, que todos somoshermanos...» El sergent se’l treiade sobre amb un cop de peu i,amb la pistola a la mà, li deia:«Ponte a la fila, criminal rojo, quete pego un tiro». Però ell sabiaque si es posava a la fila era homemort i se li tornava a agafar. I amb aquesta comèdia devienpassar un parell de minuts. Entre

aquestes, los del piquet se n’ado-nen que per la carretera pujavaun soldat corrent i avisen el ser-gent. L’home es tomba i esperaque arribi lo soldat. Aquest salu-da el sergent i li diu: «Por ordendel comandante, que pongan aestos hombres dentro de estacasa hasta esperar órdenessuyas». Ja veieu amb quina faci-litat se salva la vida. Som a dins de la casa i los sol-dats ens vigilaven. Passa pel da-vant de la finestra lo soldat quem’havia pres les sabates i li dic:«Oye, chico, dentro del macutohay unas alpargatas. Si mes lasquisieras dar.» I respon: «Sí,hombre». I va i me les porta. Al-menys ja no havia d’anar descalç. Van passar unes dues hores iarriba un camió. Dos guàrdies ci-vils ens van portar a Almudévar(província de Huesca). I ja va ha-ver passat lo perill de moment. Continuarà.

Ton Bonet

34 la Palanca

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

La mort a Venècia. Thomas Mann.Ed. Edicions 62

Venganza en Sevilla. MatildeAsensi. Ed. PlanetaEls Curvo són una família de granprestigi i fortuna. Els diners els hanaconseguit robant la plata aAmèrica de la família de CatalinaSolís (protagonista de la novel·laTierra firme).

Cartes que sempre he esperat.Maria de la Pau Janer. Ed. PlanetaCada matí en Miquel, el carter d’unpetit poble, passa per davant de lafinestra de na Ricarda. Ella esperades de fa anys una carta, però quanaquesta finalment arriba ja ésmassa tard.

Miracle de Llucmajor. SebastiàAlzamora. Ed. ProaNovel·la inspirada en un jove pagèsde l’interior de Mallorca que, l’any1920, va decidir construir unamàquina voladora que fos capaçd’enlairar-se i d’aterrar verticalmenti que va anomenar cometagiroavió.

Excursions per la ruta dels llacs.Sortides a peu i amb BTTresseguint el ferrocarril de Lleidaa la Pobla de Segur. Joan RamonSegura. Ed. Pagès editorsHi trobareu 57 rutes a peu i 5 rutesen BTT.

Guia dels escenaris de la guerradel francès a Catalunya.Commemoració del 200aniversari de l’inici de la guerra.Ed. Generalitat de Catalunya

Mapa-guia excursionista de Vallde Lord, Port del Comte, Serradel Verd, Serra de Busa. Ed.Alpina

Noguera, 17 excursions en BTT.David Sancho. Ed. CossetàniaEditorsAquests itineraris han estat pensatsper recórrer els racons mésinteressants de la Noguera.Paisatges, patrimoni monumental,història…

NOVEL.LA

INFANTILPER ALS MÉS PETITS

Un gran somni. Felipe Ugalde. Ed.HipòtesiLa dent de la Carla. Nathalie Pons.Ed. Abadia de Montserrat

Préstec de llibres,revistes i audiovisuals

Servei d’interneti multimèdiaConexió wifii

Activitats de la biblioteca

BIBLIOPARCDe juliol fins a finals d’agost, obertde dilluns a divendres de 7 a 9 dela tarda a la plaça de l’Ajuntament.

Horari d’estiu fins al 15 de setembre

Tardes: dilluns i dimecres de 16:30h a20hMatins: dimarts, dijous i divendres de 10ha 13h

Horari reduït del 15 de juliol al 6 d’agostTardes: dilluns i dimecres de 18h a 20hMatins: dimarts, dimecres i dijous de 10ha 12h

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 625730 Artesa de SegreTel.973400754Biblioteca.artesadesegre@gencat.cat

la Palanca 37

uatre anys després del’aprovació del darrer Esta-tut de Catalunya, ens ha ar-

ribat la gran patacada. La sentèn-cia del Tribunal Constitucional (TC),però, estava més que cantada.Aquesta darrera tisorada havia d’ar-ribar tard o d’hora i només podiaser bastant greu o molt greu. Qui defensés una altra cosa hopodia fer per diferents raons. Peringenuïtat, per exemple, la qualcosa seria fins i tot justificable. Elque resulta imperdonable és quedeterminades forces polítiques ensvolguessin fer creure que l’esquifitEstatut que vam obtenir després detants esforços es podia salvar. Defet, encara ara n’hi ha que s’entes-ten en buscar vies de solució a unproblema que, com a mínim, fa 150anys que dura: l’encaix deCatalunya a Espanya. A ERC fa temps que ho tenimclar, tot i que alguns s’han esmer-çat molt en sembrar interrogantssobre les nostres intencions. Peròno en tingueu cap dubte, ERC ésl’únic partit de l’arc parlamentari quedefensa la independència. Així haquedat palès en una proposta deresolució històrica que vam presen-tar al Parlament de Catalunya elpassat 16 de juliol, en la qual esproposava el camí cap a la inde-pendència com a alternativa a laindignant situació actual. Malaura-dament, només els 21 vots dels di-putats i diputades d’ERC van do-nar-hi suport. Excepte CiU, que esva abstenir, la resta de grups hi vanvotar en contra. PP i Ciudadanos almenys noenganyen ningú i, com a partitsespanyolistes que són, defensen elregionalisme amb el típic argumentde que «todos somos españoles».I no cal explicar l’abast reald’aquesta simple frase, perquè desdel punt de vista estrictament legal(així ho ha ratificat el TC) la naciócatalana no existeix. L’eterna i calculada ambigüitatde CiU i la diguem-ne ingenuïtat del

PSC i d’ICV són les causes que noens permeten anar més enllà. So-vint, als independentistes se’ns diuque somiem utopies i nosaltres pre-guntem: No resulta més increïblepensar en un estat federal quan elsúnics federalistes són a Catalunya?Amb qui es volen federar? A més,per a federar-se ha de ser en igual-tat de condicions i ja sabem qui téla paella pel mànec. Això del fede-ralisme sí que és un miratge, per-què Espanya ja ho té bé, manin elsuns o els altres. Per contra, la independèncianomés depèn de nosaltres. I aixòno és cap utopia. El que no s’hi val

és a excusar-se amb els nouvingutsrecentment i amb les famílies cata-lanes que són castellanoparlants,perquè cada dia n’hi ha més quetambé ho tenen clar. En canvi, moltscatalans i catalanes d’aquells quese’n diu de soca-rel encara no ve-uen amb bons ulls la independèn-cia. Només ho entenem si és perpor. Algú creu, però, que la UnióEuropea permetrà cap conflicte in-terior? No ens enganyem tampoc itinguem clar que no ens ho posa-ran fàcil. Per entendre millor el paperd’ERC, repassem una mica la his-tòria recent. L’any 1980 vam donarsuport al Govern de CiU per a tirarendavant l’Estatut de 1979, en unadifícil època de transició d’una dic-tadura cap a la democràcia. Dona-da per acabada aquesta etapa,l’any 2003, ERC va contribuir a for-mar un govern catalanista d’esquer-res amb la intenció d’impulsar un

nou Estatut més ambiciós i que pre-tenia acostar-se al model federalis-ta. Superades ambdues etapes ihavent quedat clar –per si algú hodubtava– que amb Espanya no hiha res a fer, a ERC no estem dis-posats a donar suport a vies inter-mèdies i centrarem tots els nostresesforços en aconseguir la indepen-dència. Qui estigui per la feina queens ajudi i ens acompanyi. I qui no,esperem que més aviat que tards’incorpori a l’objectiu, sigui o noamb la nostra força política. Perquèla independència és un projectetransversal que no és de dretes nid’esquerres i que no pot ser mono-poli de cap partit. És clar que enaquests moments ERC és la milloropció política per aconseguir-la. A nivell local, resulta lamentableque en la moció de rebuig a la sen-tència del TC aprovada per unani-mitat en el Ple de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre del passat 8 dejuliol, ni CiU ni PSC estiguessind’acord en introduir-hi el lema dela manifestació multitudinària del 10de juliol a Barcelona: «Som unanació. Nosaltres decidim». En prode la unitat i de forma responsable,el grup municipal d’ERC va votar afavor d’una moció amb aquesta ialtres mancances. En definitiva, fa uns anys la ma-joria d’independentistes ho éremsimplement per sentiment. Des quel’espoli fiscal per part de l’Estat haquedat sobradament demostrat –encara n’hi, però, que volen negarl’evidència– també hi ha indepen-dentistes per raons materials i eco-nòmiques. Ara, amb la sentènciadel TC, també hi podem afegir unaltre motiu: per dignitat. Després del 10 de juliol, moltagent es fa aquesta pregunta: «I araquè?» La resposta és clara i senzi-lla: «Ara la independència». Visca Catalunya lliure!

Q

I ara què?

Artesa de Segre

L’eterna i calculadaambigüitat de CiU i ladiguem-ne ingenuïtatdel PSC i d’ICV són lescauses que no ens per-meten anar més enllà

PARTITS POLÍTICS

38 la Palanca

IN MEMORIAM

Padrina, se’t va endur una brisa d’estiu, però ens has deixat el caliu del teuamor dins nostre. Sempre recordarem les teves paraules, els teus petons iel somriure que ens regalaves amb aquest afecte que només sabies donartu…

La família des d’aquí volem agrair les atencions cap a la nostra padrina a laSonka, la Maria i personal del CAP, i a tothom les mostres de condol quehem rebut.

Padrina Cecília

El passat 10 de juny va morir a Barcelona, de formasobtada, Carlos Juan Maluquer de Motes i Bernet,Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona,que va tenir una estreta relació amb Artesa durant mésde més de cinquanta anys.Pertanyia a una família moltvinculada al Mig Segre i a la Concade Meià de fa més de cinc segles.Va seguir les petjades delsavantpassats dins de lajurisprudència, la creacióintel·lectual i el servei públic, ambun profund compromís catalanista.Era fil l de l’arqueòleg JoanMaluquer de Motes, a quil’Ajuntament d’Artesa va nomenarfill adoptiu l’any 1989. Carlos J. Maluquer de Motes vaingressar el 1974 a la Universitatde Barcelona, on va doctorar-se l’any 1978. ProfessorTitular l’any 1983, el 1988 culminava la carreraacadèmica en guanyar la càtedra de Dret Civil del’Estudi General de Lleida i el 1991 es reincorporava ala Universitat de Barcelona. Va dedicar-se en cos iànima a la docència, ja que sentia una responsabilitatespecial cap als alumnes, però també, i moltintensament, a la investigació. Va publicar prop d’uncentenar de llibres i capítols de llibre, així com 24articles a revistes científiques, i va dirigir 10 Tesisdoctorals sobre temes de les seves àreesd’especialització: codificació civil, dret agrari, dret defamília, fundacions, dret del consum i comerçelectrònic. Fou un gran defensor del Dret Civil deCatalunya, en l’estela del besavi Joan Maluquer iViladot.

President de col·legis arbitrals de la Junta Arbitralde Consum de Catalunya, des del 1998 va exercir laPresidència de la Junta Arbitral de Consum, des de laqual va promoure una tasca pionera no ja a nivell

espanyol sinó internacional. Vaposar tot l’entusiasme adesenvolupar noves actuacions,com ara l’ús de l’arbitratge deconsum en la resolució deconflictes, la descentralització del’arbitratge amb la creació decol·legis arbitrals als consellscomarcals (2003), la realitzaciód’arbitratges pervideoconferència (2005) i ladescentralització de l’arbitratgeals Ajuntaments, haventcomençat al de Santa Coloma deGramenet (2009).

Membre del Consell de Direcció de l’AgènciaCatalana del Consum, des de la seva constitució l’any2005, va participar en els treballs preliminars i en laComissió Redactora de la Llei del Codi de Consum,aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 30 dejuny. A en Carlos J. Maluquer de Motes el fet de desenvo-lupar vida i treball a la capital catalana no li va fer obli-dar mai l’Artesa de la infància i de la joventut. El darrerdiumenge de la seva vida, el passat 6 de juny, voliapassar-lo a Artesa, on tenia molts amics, però la grancàrrega de feina que s’havia imposat per a aquell diael va fer desistir a darrera hora. Tota una imatge d’unavida dedicada al servei del país.

Jordi Maluquer de Motes i Bernet

Carlos J. Maluquer de Motes i Bernet (1948-2010)

la Palanca 39

IN MEMORIAM

Quan el que se’n va és el mestreFa pocs dies, més o menyscoincidint amb la celebració de laconsecució Campionat Mundial deFutbol per part de la seleccióespanyola, ens va deixar el Sr. LluísXandri Serra. Ell també va ser envida un campió en coses bensenzilles. Sobretot en l’amistat il’afecte dels que havien estat elsseus alumnes i dels seus amics, iaquests eren nombrosos. Durant els anys de l’AcadèmiaBalmes que va fundar a Artesa, coma docent havia impartit moltesmatèries, però en voldríem ressaltaralgunes que no estan en els llibresde text. Ordre: un lloc per a cada cosa,que comença per tenir la ment i les

idees ordenades. Actitud positiva:pensar i sentir en positiu. Honestedat:era bàsicament una bona persona,per la qual cosa si algú –volun-tàriament o involuntària– preteniafer-li mal, aquest mal li rebotava. Fer projectes, marcar-seobjectius i després posar-los enpràctica, capacitat de diàleg i deraonament... Sempre intentavaajudar la gent, els amics. Però voldríem ressaltar-ne unaqualitat especial: el civisme.«Civitas» en deien els romans.Seria fer una avaluació serena deles coses i de les situacions que espresenten. Si algun alumne-amices trobava amb un problema greu,

podia pensar: «Què faria en el meucas el Sr. Xandri?» Era el «saberestar», el «saber fer» en la vida.L’absència absoluta d’enveja, demala fe. La capacitat d’adaptar-sea les situacions noves. El crearlligams. Tot des de la senzillesa. Va deixar petjada entre la gentque el coneixien i que l’estimaven. Per tot això, el dia en que ens vadeixar, algú va perdre un punt dereferència. Algú es va quedar sensemestratge. Quan el que se’n va ésel mestre, el buit és més gran. Gràcies, Laura, per ajudar-lo aser com era... A lluitar i endavant...

Bartomeu Jové i Serra

Trobada d’exalumnes del mestre Xandri (1998)

Els membres dels consells de redacció i administració de La Palanca volem expressar el nostre méssincer condol a dues famílies. Lamentem profundament la pèrdua de Xavier Joval i París, que a través de l’empresa Foto Joan-Promovídeo sovint ens facilitava fotografies per a la revista. També lamentem el traspàs de la iaia de la nostra col·laboradora Anna M. Vilanova.

Notes de condol

40 la Palanca

Dissabte 21 d’agost

TORNEIG DE BÀSQUET 3X3Durant el matíLloc: Camp d’esportsOrganitza: CENG

13è CONCURS DE PINTURARÀPIDAHora: 10hLloc: Recinte firalInscripcions fins a les 12h ainformació

FINAL DE CURS DELS CURSETSDE NATACIÓ (amb inflables)Hora: 11hLloc: Piscines municipals

DESPERTADA POPULARTots a la Fira!!!Hora: 11:30hLloc: Recinte firalA càrrec dels ESPORRETS

INAUGURACIÓ DE LA FIRA DESANT BARTOMEUHora: 12hLloc: Recinte firalA càrrec del Sr. Miquel Pueyo iParís, delegat territorial del Governde la Generalitat a Lleida

TAST DE VINS (*)A càrrec de les enòlogues RoserAmorós i Míriam ChiviteHora: 12hLloc: Sala d’actes de la Cooperativad’ArtesaCol·labora: Celler de la Cooperativad´Artesa* Aforament limitat a 30 persones.Consultar l’apartat de mésinformacions

CONCURS GASTRONÒMIC «Lanostra cuina tradicional i elmenjar sa» (*)Hora: A partir de les 12h,presentació dels plats. A les 13:30h,lliurament de premisLloc: Centre d’Entitats Les MongesOrganitza: Àrea Bàsica de Salutd’Artesa de Segre i Associació deDones Artesenques Actives* Podeu recollir les bases delconcurs a l’ajuntament, de dilluns

a divendres, de 9h a 14h

TAST DE PREPARATS AMBCARN DE CONILL CRIAT ACATALUNYAHora: de 12h a 13hLloc: Estand Associació deCunicultors de la Noguera (carpacomercial i d’entitats)Organitza: Associació deCunicultors de la Noguera

DINAR POPULAR. TRADICIONALPAELLA (*)Hora: 14h, repartiment de paella perendur-se. 14:30h, dinarLloc: Zona de germanor (Pl.Ajuntament)* Aforament limitat. Consultarl’apartat de més informacions

CONCURS DE BOTIFARRAHora: 16hLloc: Zona de germanor (Pl.Ajuntament)Organitza: Els Follets

TAST DE VINS (*)A càrrec de les enòlogues RoserAmorós i Míriam ChiviteHora: 16hLloc: Sala d’actes de la CooperativaCol·labora: Celler de la Cooperativad´Artesa* Aforament limitat a 30 persones.Consultar l’apartat de mésinformacions

ZONA INFANTILPinta la teva fira!!!Hora: de 18h a 20hLloc: Zona infantil

XERRADA: «Com s’escriu unanovel·la històrica?»A càrrec d’Albert Villaró, autor dela novel·la històrica «L’any delsfrancs»Hora: 18:30hLloc: Centre d’Entitats Les MongesOrganitza: Amics del Castell deMontmagastreCol·labora: Diputació de Lleida

2a JORNADA SOBRE LA CARNDE CONILLHora: 19h

Lloc: Centre d’Entitats Les MongesOrganitza: Departamentd’Agricultura, Alimentació i AccióRural, Ajuntament d’Artesa deSegre, Associació de Cunicultorsde la Noguera, Conills Caubet iMorros Fills SL

2n CONCURS GASTRONÒMIC«EL CONILL A LA CUINA» (*)Hora: 20h (Presentació dels plats,de 17:30h a 18h)Lloc: Centre d’Entitats Les MongesOrganitza: Departament d’Agricul-tura, Alimentació i Acció Rural,Ajuntament d’Artesa de Segre, As-sociació de Cunicultors de la Nogue-ra, Conills Caubet i Morros Fills SL* Podeu recollir les bases delconcurs a l’ajuntament, de dillunsa divendres, de 9h a 14h

LLIURAMENT DE PREMIS13è Concurs de pintura ràpidaHora: 20hLloc: Sala Associació de la GentGran (Av. Maria Anzizu)

FINAL TORNEIG BÀSQUET 3X3Hora: 21hLloc: Camp d’esportsOrganitza: CENG

FESTA DEL VI. SOPAR DEGERMANORHora: 21:30hLloc: Zona de germanor (Pl.Ajuntament)

BINGO DEL MELÓEn acabar el sopar i al mateix llocOrganitza: El Lokal

Diumenge 22 d’agost

3r INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, 2n INTERCANVI DESUCRES I 1r INTERCANVI DECALENDARISHora: de 9h a 13hLloc: Centre d’Enti tats LesMongesOrganitza: Associació de DonesArtesenques Actives i Forn de PaVilanovaCol·labora: Vins Galceran

FIRA DE SANT BARTOMEU

la Palanca 41

3r MERCAT DE LLIBRES DESEGONA MÀDurant tot el matíLloc: Estand de l’Associació deDones Artesenques Actives (carpad’entitats)Organitza: Associació de DonesArtesenques Actives

13a TROBADA DE PUNTAIRESHora: 10hLloc: C/ Sants Cosme i DamiàOrganitza: Associació de DonesPuntaires d’Artesa de Segre

TROBADA DE COTXES ANTICSHora: A partir de les 10h. A les 12h,lliurament de premis (cotxe mésantic, el més elegant i el méssimpàtic)Lloc: St. Antoni M. Claret i AnselmClavéOrganitza: Club de vehicleshistòrics de LleidaCol·labora: Associació de DonesArtesenques Actives

DESFILCAN. Mostra CaninaHora: 11hLloc: Al costat de la zona de la carpa

ZONA INFANTIL. Inflables:Recicla tot saltantHora: de 11:30h a 13:30hLloc: Zona infantilCol·labora: Departament de MediAmbient i Habitatge

TAST DE VINS (*)A càrrec d’Ernest FlaquéHora: 12hLloc: Centre d’Entitats Les MongesCol·labora: Celler Vall de Baldomar* Aforament limitat a 25 persones.Consultar l’apartat de mésinformacions

TAST DE PREPARATS AMBCARN DE CONILL CRIAT ACATALUNYAHora: de 12h a 13hLloc: Estand Associació de

Cunicultors de la Noguera (carpacomercial i d’entitats)Organitza: Associació deCunicultors de la Noguera

APROPAMENT A LAUTILITZACIÓ DEL MELÓ A LACUINA (*)A càrrec de Sergi de Meià deMonvínicHora:12:30hLloc: Centre d’Entitats Les MongesOrganitza: MonvínicCol·labora: Hortalisses ecològiquesCal Peretó* Aforament limitat. Consultarl’apartat de més informacions

ZONA INFANTIL. Inflables:Recicla tot saltantHora: de 16:30h a 20:30hLloc: Zona infantilCol·labora: Departament de MediAmbient i Habitatge

INAUGURACIÓ DE LA GESPADEL CAMP DE FUTBOLAbans d’iniciar el partit

PARTIT DE FUTBOL. TROFEUFIRA DEL MELÓCE Artesa de Segre - CF OrganyàHora: 18hLloc: Camp d’esports

LLIURAMENT DE PREMISConcurs de productes estranys, 3rConcurs fotogràfic, Concurs de laportada del llibret de la festa Major,Concurs d’aparadorsHora: 18hLloc: Escenari del Recinte Firal

EL MUSICAL: XIM, XIM... XIM,XIM, XEROHora: 19:30hLloc: Escenari Recinte firal (Pl.Ajuntament)Organitza: Gimnàs Altis

CLOENDA DE LA FIRAHora: 20:30h

Lloc: Acte de cloenda a l’escenaridel Recinte firal

No et perdis...- LES MOSTRES: vins, meló,productes estranys, productesartesans, punta de coixí, poblesagregats...- LES EXPOSICIONS: pintura,fotograf ia, art istes locals,«Racons del municipi d’Artesa deSegre» Exposició de peces fetesamb cabell, Associació de comerçi serveis d’Artesa de Segre idiverses associacions delmunicipi...- ELS CONCURSOS: productesestranys, pintura ràpida, desfilcan,fotogràfic, portada del llibret de laFesta Major, aparadors, «El conilla la cuina», «La nostra cuinatradicional i menjar sa»...- LES ZONES LÚDIQUES a la zonainfantil (inflables i tallers).

Més informació

- Ràdio Artesa de Segre emetrà endirecte des del Recinte Firal.

- Venda anticipada de tiquets:del 18 al 20 d’agost, de 11h a13h i de 20h a 21h, a la Casetad’informació (Pl. Ajuntament).

- Durant els dies de la Fira, elstiquets es podran comprar al’estand de Venda de Tiquets.

- Preu tiquets: Dinar a la plaça,5 euros; Paella a casa, 3 euros;Tast de vins, 1 euro (màxim dost iquets per persona) ,Apropament a la utilització delmeló, 1 euro (màxim dos tiquetsper persona), Degustacions, 8euros

- A la Fira hi haurà servei de BAR,WC i aparcament.

Informació:www.artesadesegre.cat info@artesadesegre.cat fira@artesadesegre.cattelèfon 973 40 00 13 estands d’informació de la Fira

FIRA DE SANT BARTOMEU

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

SESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (3 de juny)

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions d’obra següents:- Certificació núm. 2, per un importde 111.215,46 euros, corresponenta l’obra «Casal Cultural, 2a fase»,realitzada per l’empresa Carrers iObres i Electromecànica Soler SL- UTE.- Certificació núm. 3, per un importde 129.326,34 euros, corresponenta l’obra «Casal Cultural, 2a fase»,realitzada per l’empresa Carrers iObres i Electromecànica Soler SL- UTE.- Certificació núm. 1, per un importde 20.082,19 euros, corresponenta l’obra «Xarxa de sanejament iadequació dels entorns de la car-retera d’Alentorn» realitzada perl’empresa Promalòs-Olsina SL.

S’acorda, per unanimitat, adjudicarprovisionalment les següentsobres:- «Pavimentació, xarxa de clave-gueram i xarxa d’aigua potable alcarrer de Baix de Tudela de Segre»a l’empresa Touriño y Marcos SL,

per 105.516,69 euros (IVA inclòs).- «Millora d’abastament d’aigua ipavimentació del carrer de la Fontfins a l’església de Santa Maria deBaldomar» a l’empresa Touriño yMarcos SL, per 68.912,80 euros(IVA inclòs).- «Modernització de la canalitzaciói bombeig de la portada d’aigües alnucli de Vall-llebrerola» a l’empre-sa Construccions Montsec SCCL,per 43.268 euros (IVA inclòs).

S’acorda, per unanimitat, aprovarinicialment el projecte de l’obra«Revestiment de camins d’accés alnucli de Collfred», amb un pressu-post d’execució per contracte de83.589,30 euros.

No s’aprova imposar contribucionsespecials com a conseqüència del’execució de l’obra «Pavimentaciódels carrers de Sant Joan i de lesCarnisseries».A favor: 5 vots (ERC)En contra: 6 vots (4 CiU + 2 PSC)

S’aprova, per unanimitat, la con-tractació, mitjançant tramitació or-dinària, procediment negociat ambpublicitat i varis criteris d’adjudica-

ció, de l’obra «Escola de Música»,amb un pressupost d’execució percontracte de 457.735,41 euros (IVAinclòs).

S’aprova, per unanimitat, concórrera la convocatòria publicada pelDepartament de Medi Ambient dela Generalitat d’ajuts a la gestió fo-restal sostenible per «Millora de vi-als aptes per a vehicles d’extinciód’incendis al TM d’Artesa deSegre», que puja la quantitat de14.883,15 euros.

S’acorda, per unanimitat, concórrera la convocatòria del PERC 2010-2011 (Pla d’Electrificació Rural),demanant-hi subvenció per a leselectrificacions següents:- Explotació Ramadera Aneto- Explotació Ramadera Molina- Masia Janot, ampliació instal·lacióelectrificació 2009

S’aprova, per unanimitat, el conve-ni de cooperació entre el ConsellComarcal de la Noguera i l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre per a lacessió de la infraestructura del Cen-tre de Coordinació d’EmergènciesComarcal de la Noguera (CCEC).

Mes de juny

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

JUNTES DE GOVERN

(ordinàries 10 i 17 de juny)

S’aprova adjudicar provisionalmentl’obra «Reconstrucció de coberta al’edifici del Museu del Montsec» al’empresa Construccions GilabertSL, per l’import d’11.252 euros (IVAinclòs).

S’aproven les següents llicènciesd’obres:- A Ramon Codina Lluch, per col·-locació d’una plataforma elevado-ra especial per a discapacitats enl’immoble situat al C/ Tarragona 15,Artesa de Segre.- A Josep Clotet Traveset, per ne-tejar parcialment la façana d’obravista del primer pis de l’immoblesituat a la Ctra. d’Agramunt 91,Artesa de Segre.- A Rosario Hernández Hernández,per canviar paviment de rajoles enterra i ampliar menjador de l’habi-tatge situat a la Ctra. d’Agramunt82, Artesa de Segre.

- A Construccions del Segre i laNoguera SL, per col·locació d’apun-talaments, calçat de mur, en plantabaixa i enderroc de planta primerad’edifici en testera situat al C/ M.D.del Pla 23, Artesa de Segre.- A Eva Galceran Rovira i JaumeRiera Torné, per la modificació dela llicència 110/2008, contemplantla reforma i ampliació d’un habitat-ge unifamiliar existent, al C/ Campde futbol 13, Artesa de Segre.- A Xavier Serradell Sala, per la re-habilitació i ampliació d’habitatgesunifamiliar, a l’Av. Maria Anzizu 66,Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la connexió a laxarxa d’aigua potable a Miquel Ca-ses Sciamma, en representació deTILSIT SL, a l’habitatge situat al C/Enric Granados 2 1r 2a, Artesa deSegre.

S’acorda autoritzar els Amics de laSardana la celebració de balladesde sardanes a la Pl. Ball els dies

11, 18 i 25 de juny i 2, 9, 16, 23 i 30de juliol.S’acorda atorgar la mateixa sub-venció que l’any passat a l’Associ-ació Cultural La Palanca i a l’Asso-ciació Artesa de Segre Solidària.

INFORMES D’ALCALDIA

S’informa que la setmana del 14 deljuny van començar les obres delCamp de Futbol.

Per part de CAT Patrimoni, s’estanfent actuacions de manteniment delbúnquer i les pintures a Seró.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, noes tornarà a renovar el DNI a l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dijous 19 d’agostArtesa de Segre: durant el mes d’agostno hi haurà servei (propera data derecollida: dimecres 22 de setembre)Cal trucar per informar del lloc de recolli-da i dels objectes (tel. 973 40 00 13)

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 45

Jeroglíficper David Fusté

Què voleu per dinar?

PALANC-OCI

NOTA

V V Vi

riuR 100

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanquesSOLUCIONSProblema d’escacs1-Cf6+,gxf6 (si Rf8; 2-Cgh7++); 2-Dh7+,Rf8;3-Cxe6+ i 4-Ah6++.JeroglíficFaves i porc (fa, ves, i, Po, r, C).

HUMOR

46 la Palanca

BBC*

El passat 15 de maig varen batejar la petita Laia Besora Farràs a l’església parroquial de la Mare de Déu del’Assumpció d’Artesa de Segre. Moltes felicitats petita!

A la Colònia de la Fàbrica ha arribat la Laura Silva Meneses. Elianne i Julio, felicitats!!!

* BBC són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nos arribar una foto ben graciosa i us la publicarem. Només cal sersubscriptor de la Palanca.

Molt ben acompanyants pels components de l’Orfeó Artesenc, el passat 17 de juliol el company Sergi, de laredacció de La Palanca, i l’Anna van contreure matrimoni a Moià. Els desitgem molta sort en aquesta nova etapa de la seva vida i que siguin molt feliços.

31 de juliol: final inèdita en la 29a edició del Campionat d’Estiu de Futbol Sala d’Artesa de Segre. L’equipAutoescoles Miró va quedar campió en guanyar per 4-2 el Copiral-Jack’s. (Foto: Miquel Regué)

LA FOTO