La guerra civil a Sant Esteve

La Guerra Civil Treball de Recerca

Sec. Can Record

Ricard FiblaAnna StsyraGorka Arias

29/04/2013Francesc Isern

4tB

1


Introducció

2


1. Objectiu

L'objectiu principal d'aquest treball era centrar-nos en La Quinta del Biberón però a l'hora de cercar informació ens vam adonar de que tant a internet com a biblioteques no hi havia suficient contingut com per basar un treball en això. Apart, l'única informació que vam obtindre sobre La Quinta del Biberó aquí Sant Esteve va ser practicament nula.Així que, al final, hem fet el treball sobre La Guerra Civil Espanyola a Sant Esteve de Palautordera i a Santa Maria de Palautordera i hem fet un petit apartat sobre La Quinta del Biberón.Amb aquest treball volem mostrar com al guerra va afectar també als petits pobles de les afores de les grans ciutats on la guerra es va viure amb més intensitat.

2. Hipòtesis

Nosaltres creiem que La Guerra Civil va tenir una forta repercusió sobre els habitants de Sant Esteve i Palautordera, ja que segurament hi havien racionaments alimenticis i probaplement refugiats de guerra van tenir que allotgar-se aquí. Però, no creiem que hi haguesin conflictes armats dins els pobles dirèctament.

3


La Guerra Civil Espanyola

4


La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va durar des de el 17 de juliol de l'any 1936 fins l'1 d'abril de 1939. S'hi va enfrontar el bàndol Republicà (que tenia el suport de les organitzacions d'esquerra), contra el bàndol Franquista (que tenia suport de les organitzacions de dreta). Va ser un fet històric que va cambiar l'Espanya del segle XX.

La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a Melilla, que l'endemà es va estendre pertot l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, amb l'intenció d'iniciar una revolta, però el seu fracàs va donar pas a una guerra.

Les tropes de l'exèrcit africà van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va dividir en dos fronts: l'intent franquista de conquerir la part Nord de Madrid, mentre els republicans intentaven dominar les principals ciutats de l'Aragó.

El general Francisco Franco va llançar una ofensiva al front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu aconseguit el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que va ser la guerra més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va provocar la fi de la guerra. Franco va donar per acabada la guerra l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.

La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que amb el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va ser més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra,la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.

1. La RepúblicaLa Segona República Espanyola va iniciar-se amb moltes intencions:

5


1. Donar satisfacció a les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País Basc.

2. Resoldre el problema agrari.

3. Acabar amb l'analfabetisme.

4. Desvincular l'Església de l'Estat .

5. Satisfer les primeres reivindicacions feministes.

Entre molts altres.

La primera legislatura republicana, presidida per Manuel Azaña, no va satisfer a ningú. Les mostres de rebuig a la República van ser constants: l'estiu de 1932 el general José Sanjurjo va protagonitzar un cop d'estat militar conegut com la Sanjurjada, l'any 1933 es van viure insurreccions obreres i grans vagues camperoles, i

finalment els fets de Casas Viejas van provocar la dimissió de Manuel Azaña i la convocatòria d'eleccions el novembre de 1933, guanyades pel centre-dreta del Partit Republicà Radical.

Durant la segona legislatura, el nou president Lerroux, es va enfrontar amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català. La tensió social i política va obligar a Lerroux a convocar eleccions el febrer de 1936.

2. L'aixecament militar i l'esclat de la guerra

El Movimiento va partir de Marroc el dia 17 de juliol de 1936. En la revolta van col·laborar alguns diputats de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes

6


Autònomes) , com Ramón Serrano Suñer o el conde de Mayalde, i Gil Robles. En cap moment ningú va pretendre l'inici d'una guerra civil, l'unic que es volia dur a terme era una actuació molt violenta i decidida per aconseguir ràpidament el triomf a Madrid i l'establiment d'un règim dictatorial militar.

El que havia de ser un cop d'estat militar per endrrocar el govern va resultar sent una guerra oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. Es va iniciar una guerra de burgesos contra obrers, una guerra religiosa,una guerra militar i una guerra civil entre diverses facions ideològiques.

3. El fracàs del cop d'EstatEntre els dies 17 i 20 de juliol de 1936 es va dur a terme la insurrecció militar que va iniciar la guerra civil més cruel de la història contemporània d'Espanya. La

7


insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per tota la zona propera. Manuel Goded Llopis va prendre el poder a les Illes Balears, el general Francisco Franco a les Canàries, Queipo de Llano a Sevilla, Andrés Saliquet a Valladolid i Emilio Mola (principal planificador de la revolta) a Pamplona.

El dia 19 de juliol, Franco va volar al Marroc per prendre el control de l'Exèrcit colonial d'Àfrica.

A les dues ciutats més importants la revolta va fracassar. A Barcelona, els anarquistes amb la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt, van derrotar els rebels i el general Goded. La sort de Barcelona va decidir la de Catalunya.

El balanç territorial dels primers dies no va ser positiu, l'Estat havia quedat dividit en dues meitats. El fracàs de l'idea de pronunciamiento del general Mola va ser la raó principal de l'esclat de la guerra civil.

8


La Guerra Civil a Catalunya

9


El triomf dels republicans en les eleccions municipals de 1931 va provocar l'abdicació del rei Alfons XIII i la proclamació el 14 d'abril de la Segona República. Es crea un govern autòcton a Catalunya, la Generalitat, presidida per Francesc Macià, i per Lluís Companys a partir del Nadal de 1933, quan va morir Macià. Compants va mantenir la presidència fins a la seva mort, el 6 d'octubre de 1940.

La insurrecció militar de l'any 1936 va fracassar a Catalunya. Els grups polítics anarquistes i comunistes de l'oposició es van organitzar en milícies armades contra els revoltats. Es va crear un comitè de milícies antifeixistes que estava controlat pels anarquistes de la CNT. Aquestes milícies volien fer la revolució social al mateix temps que lluitaven en la guerra. Durant la guerra var representar un poder paral·lel al de la Generalitat.

Així dons, per iniciativa anarquista, durant els primers mesos de la guerra moltes empreses van passar a mans de sindicats. Anarquistes i comunistes es van enfrontar perquè totes dues forces polítiques volien controlar la situació revolucionaria.

Mentrestant, els revoltats anaven avançant en les seves posicions i, al principi de l’any 1938, van arribar a la Mediterrània, per la qual cosa Catalunya va quedar separada de la resta del territori republicà.

Com a resposta, la república va desencadenar una gran ofensiva des de terres catalanes. Però després de violents enfrontaments en la batalla de l’Ebre, l’ofensiva va fracassar i l’exèrcit republicà al Principat, aïllat, va iniciar la retirada en direcció a França.

Al principi de l'any 1939, les tropes de Franco van acabar d'ocupar Catalunya. Una setmana despres, la Guerra Civil finalitzava.

10


1. Catalunya durant el franquisme

Després de la batalla de l'Ebre (1938), les tropes del general Franco van ocupar Catalunya. Aquesta ocupació va significar l'abolició de l'Estatut d’Autonom

Després de la guerra, Catalunya, com la resta d'Espanya, va entrar en una època d'estancament econòmic. Durant els seixanta es va produir un gran creixement econòmic i va pujar el nivell de vida. El boom econòmic va provocar una necessitat de mà d’obra que es va cobrir amb població emigrant.

11


2. La guerra de l'Ebre

La república semblava derrocada, però encara replegaria les seves forces per una trobada decisiva.

La matinada del 25 de juliol de 1938, els republicans van creuar l’Ebre i despres d’avançar quasi 35 kilometres, van aillar en una bosa una part de les tropes de Franco. S’hi iniciava així una violenta batalla de desgast que duraria mes de tres mesos i va produir una gran quantitat de baixes.

A mitjans de novembre, els efectius republicans estaven pràcticament destuits.

12


3. Cronologia

Espanya republicana 193630 de setembre: Militarització de les milícies.1 d’octubre: Aprovació per les corts de l’Estatut basc.

19373-6 de maig: Enfrontaments a Barcelona entre diferents forces polítiques i sindicals.

193928 de febrer: Renuncia de Azaña.

Espanya nacionalista

193624 de juliol: Creació de la Junta de Defensa Nacional.1 d’octubre: Franco es proclama generalíssim.

193719 d’abril: Unificació de falanges i dels requetè.

13


4. Pèrdues humanes durant la guerra

Republicans Nacionalistes Total

Militars espanyols 60.500 59.500 120.000

Estrangers 13.500 12.000 25.000

Civils 11.000 4.000 15.000

Execucions i homicidis

35.500 72.500 108.000

Total 120.500 148.000 268.500

14


La Guerra Civil a Sant Esteve

15


1. La República

L'adveniment de la República

L'Ajuntament de Sant Esteve es va adherir a la proclamació de la República i es va constituir el nou Ajuntament segons recomanació expressa del Govern del nou règim. D'aquesta manera, Esteve Vilà i Masó substituiria Esteve Riu i Busquets en la presidència de l'alcaldia.El juliol d'aquest mateix any va ser aprovat l'Estatut que la Diputació Provincial de la Generalitat havia remès a aquest municipi en virtut del Plebiscit d'ajuntaments de Catalunya.

Entre els canvis immediats, destaquen l'oficialitat del català a l'administació municipal, així com el canvi de nom de les vies públiques:

- Plaça Francesc Macià a la plaça Nova.- Passeig Pi i Margal al passeig entre el Sant Crist i la plaça de l'Esglèsia.- Carrer Joan Baixas al carrer del Cementiri.- Avinguda del 14 d'Abril al tram de carretera a Montseny que travessava el poble.

Per a la retolació dels carrers, es van encarregar 12 plaques de ferro esmaltat de fons blau i lletres blanques de 40 x 30 cm., a la fàbrica Díaz Malarriaga, per un preu de 10 pesetes cada una.

Una altra decisió presa fou la de desifnar el cementiri com a municipal, eliminant el terme “catòlic”.

Plànol de l'eixample

16


2. Els primers moments de la revolta

Davant la gravetat dels fets, es reuneixen l'Ajuntament de Sant Esteve amb els comitès locals d'Esquerra Republicana i la Unió Socialista (20-7-1936) i van acordar el cessament de l'anterior consistori i la constitució d'un nou Ajuntament o Comitè local format per l'alcalde Jaume Baró Arabia i els regidors Pere Nin Casellas, Josep Monclús, Emili Casacuberta, Josep Baldé i Francesc Nadal.

Forces polítiques locals:

- Esquerra Republicana de Catalunya.- Unió Socialista.- Sindicat Agrícola 'La Nou' adherit a Unió de Rabassaires.

En els primers moments de la revolta la població viu els fets amb gran expectació. El comitè local incauta els edificis de l'Esglèsia, la rectoria i el Patronat com a mesura de precaució i en compliment de les ordres dictades per la Generalitat. Era el desig del Comitè evitar qualsevol aldarull o saqueig dels edificis religiosos del poble. Tanmateix, el dia 23 van aparèixer a la població homes armats de la F.A.I., sense que les autoritats locals poguessin evitar-ho, que van fer registres i detencions. Van obligar algunes persones catòliques i de dretes a participar en el desallotjament de les imatges i els objectes religiosos de l'Esglèsia i la rectoria, que van ser cremats a continuació en el mig de la plaça. Aquest mateix dia van ser saquejats el convent de les monges i can Moix, i va ser cremada l'ermita del Remei. Al dia següent, van ser-ho la capella del Castell de Fluvià i l'ermita de Santa Margarida. El capellà mossèn Ramon Borràs i les germanes convent van fugir per tal de no ser capturats.

17


3. Canvis polítics

En virtud del Decret del 9 d'octubre de la Conselleria de Seguretat Interior, es va dissoldre el Comitè local de forma oficial i en va constituir el nou consistori republicà, format pels següents membres:

Alcalde-President: Pere Nin Cassellas (E.R.C.)Alcalde-Segon: Josep Monclús Bosch (E.R.C.)Regidor: Geroni Escuder Calls (E.R.C.)Regidor: Josep Tapià Surell (Sin. Ag. La Nou)

Foto de l'ex alcalde Pere Nin Casellas

18


4. Vallflorida

El canvi del nom dels municipis que feien referència a algun sant o santa era la conseqüència de reflectir la realitat imposada per l'ordre revolucionari en tots els estaments i portar el laïcisme d'estat als municipis. A Sant Esteve es va sotmetre la desició a consulta del poble en virtut de l'article 148 de la Llei Municipal de Catalunya. El 25 de setembre de 1936 va ser el dia assenyalat per a l'assemblea i van habilitar el Patronat com a sala de sessions. Hi van assistir un total de 148 veïns, que, després de discutir sobre diversos noms ( Vallflorida, Vallgemada, Vallvert, Plà de Fluvià), van acordar per aclamació d'adoptar d'aleshores endavant el nom de Vallflorida.

19


5. El control dels aliments

El racionament dels aliments corresponia a una mesura de previsió per tal d'evitar l'acaparament i l'especulació en el mercat negre. D'aquesta manera s'intentava evitar escassetat dels articles de primera necessitat.A finals de 1936, els ous i la polleria serien els primers aliments controlats. Seguidament (4-2-1937), es repartiria la targeta de racionament del pa, per prevenir-ne la manca i per la necessitat d'establir un control sobre els productes bàsics. Després d'un inventari de les existències de blat de moro i farina que hi havia al poble, es va fixar la quantitat de 300 grams de pa per persona i dia.

Referent a les taxes pels prodctes càrnics, es va nomenar Emili Puig Agell com a controlador, a efectes de verificar i pesar els caps de bestiar sacrificats en el poble i poder aplicar la taxa amb regularitat. El bestiar boví i cabrum tenia un gravamen de 0,25 pts/kg i el porcí estava gravat amb una taxa de 15 pessetes a les botigues i 10 pessetes als pagesos i als particulars. Davant aquesta reglamentació, es practicava la matança clandstina en nombroses ocasions per eludir els tributs fixats.

20


6. El paper moneda

Al començament de la Guerra desapareix de circulació tota moneda de plata i xavalla que hi havia fins aleshores. Aquesta falta de moneda petita que patia el país era produïda per l'acaparament dels ciutadans.Aquesta mancança de monedes va obligar l'Ajuntament de Vallflorida a editar durant 1937, a proposta del regidor de Finances, Josep Monclús, una emissió de paper moneda de 5.000 pessetes distribuïda d la següent manera: 3.000 bitllets d'una pesseta; 2.000 bitllets de 50 cèntims i 4.000 bitllets de 25 cèntims.

Un any després, aquests bitllets es van declarar il·legals i es va obligar els ajuntaments a retirar de la circulació totes les edicions. A Vallflorida es van recollir 3.962,50 pessetes de les 5.000 emeses i va quedar un saldo a favor del municipi de 1.037,50 pessetes.

Un cop acabada la Guerra, el nou Ajuntament va efectuar un nou canvi admès pel Banc d'Espanya fins al 15 de maig de 1939.

21


7. Moviment de la població. Els refugiats de guerra

El fet que Vallflorida fos un poble agrícola, en el qual no hi va haver gaires excessos ni aldarulls, i amb una tradició d'acollir forasters durant l'epoca estiuenca, el va convertir en un lloc de refugi. Això va atreure fills del poble residents fins aleshores en altres municipis i forasters principalment de Barcelona i altres poblacions afectads pels bombardeijos. A finals de 1937 aquests habitants provisionals ascendien a 355 persones, la qual cosa va representar una dificultat per raons de subinistrament.

Els refugiats:

A principis de 1937 (26 de gener) va arribar la primera onada de refugiats procedents de les zones de guerra de Madrid. Van arribar 26 evacuats que van ser instal·lats al castell de vallflorida (Fluvià). L'Ajuntament rebia, per l'acoliment i la manutenció, l'assignació de 2 pessetes diàries per cada refugiat. Per aquest concepte va cobrar 1.500 pessetes el mes de febrer i 1.674 pessetes el març.La segona onada va arribar el 2 - 4 - 1937 formada per 19 evacuats procedents de Madrid. Una tercera, de 53 evacuats, procedents d'Euskadi, Astúries i Santander va arribar el 13 d'octubre d 1937.La colònia de refugiats estava formada majoritàriament per nens i dones i alguns homes d'edat avançada, tal com mostra la següent estadística del 15 de novembre de 1937.

Total d'homes refugiats 8

Total de dones refugiades 40

Total d menos de 14 anys refugiats 51

Naixement de refugiades 1

Total Refugiats 99

22


A l'abril de 1938 van arriban poc més de 100 evacuats, que van ser acollits en el convent de les monges, a la rectoria i a la casa del senyor Monclús, situada al carrer 'C' de l'Eixample.El total de refugiats recollits a Vallflorida durant la Guerra va ascendir a uns 220. A finals de 1938 l'Ajuntament va exposar les quantioses despeses que ocasianava la manutenció dels evacuats, així com el deute que per tal concepte la Generalitat tenia concret amb l'Ajuntament.

Centres de recollida de refugiats:

- Castell de Vallflorida, “de Fluvià” (s'hi va instal·lar la colònia infantil de Madrid 1 - 1 -1937, formada per 25 nens i dos adults).- Can Martorell (arribada de refugiats el 15-7-2937).- Pis de L'enric. Avda. 14 d'abril, núm.33. (arribada de refugiats el 12-7-1937).- Can Pocurull (arribada d refugiats 15-7-1937).- Can Pol. Carrer Major, núm. 11 (10 - 7 - 1937).- Pis d'en Vulart (arribada de refugiats 11 - 6 - 1937).- Casa Batllori. Carrer J. Baixas, núm.10 (arribada de refugiats 10 - 7 - 1937).- Can Jan.- Can Baixas.- Torre dels Pins.- Ca l'Estrada.- Convent de les Monges.- La Rectoria (refugiats de la part de Lleida).

23


8. El final de la Guerra

Amb la ruptura del front d'Aragó, pràcticament s'havia perdut la Guerra per a la República i era imminent l'entrada de les tropes nacional a Catalunya. En els darrers dies del conflicte van ser cridats a files els reemplaçaments de 1919, de 1922 i de 1924. A Vallflorida es va requisar l'automnibús marca Chevrolet número 49109B de Joan Cañellas, per fer el viatge dels efectius mobilitzats al C.R.I.M. Número 15 de Terrassa. En ple replegament de l'exèrcit republicà, es va establir en el municipi (26 - 1 - 1939) la Divisió sanitària del XV Cos de l'Exèrcit amb el seu hospital base i quatre o cinc hospitals de campanya. Es va autoritzar, per conducte del Comissari Manuel Ramirez Delgado, que s'instal·lés el personal dependent de l'hospital a les escoles, a la casa de l'avinguda de 14 d'abril, número 15, i al magatzem del carrer Major, número 1, destinat al dipòsit i necessitats inherents a l'hospital. Per al proveïment, la divisió Sanitària va demanar amb urgència a l'Ajuntament 400 kg. de farina per elaborar 1500 racions de pa. Quan es van retirar, davant la proximitat de les forces nacionals (28 - 1 - 1939), es va incautar tots els animals de càrrega i van deixar sobre el terreny molt material tecnicoquirúrgic, intal·lació d'hospitals i sales de campanya.

Durant els dies 29 i 39 de gener hi va haver successius bombardeigs de les forces franquistes davant la proximitat dels nacionals. Alguns combois de civils en retirada en direcció a Seva es van veure obligats a deixar les seves pertinences i fugir camp a través.

El dia 30 de gener, entre les 16:00 i les 17:00 de la tarda, van arribar les tropes nacionals a Palautordera. Aquesta columna venia de Sant Pere de Vilamajor i pertania al 2n Batalló, 1r Regiment de la Divisió Fletxes Verdes de Franco. L'endemà, els republicans instal·lats al puig de Bellver de Sant Celoni van bombardejar amb morters els nacionals instal·lats a Santa Maria.

A les dues d la tarda de l'1 de febrer, van comparèixer a Sant Esteve alguns oficials de l'exèrcit nacional. Van ser rebuts al Saló d'Actes per les autoritats municipals, que van cessar en aquest acte el seu càrrec. Es va nomenar una Comissió gestora provisional formada per ramon Miralpeix, Elies Monclús Mateu i Ricard Net. Aquesta Comissió s'encarregaria de les funcions municipals, en espera de les disposicions dels superiors. El dia 1 d'abril d 1939, Franco reactava l'últim comunicat de la Guerra. La Guerra Civil havia acabat.

24


Ferits, morts i desapareguts a la guerra:

- Jaume Mir Pou: Mort a la Batalla de l'Ebre el juliol de 1938.- Pujaes i Llavina: Va morir en un hospital d guerra el desembre de 1938.- Josep Planas Badell: Caigut el 25-8-1937 en el sector de Zuerra.- Josep Garriga i Batlle: Va desaparèixer a la batalla del Segre l'agost d 1938.- Josep Castañé i Monclús: El 25 de desembre de 1938 va ser ferit a Catalunya i no se'n va tindre cap més notícia en acabar la Guerra.- Ricard Baqué Suñé: Tinent del tren regimental de la Segona Divisió del 24 Cos de l'exèrcit Republicà, va ser ferit en acció de Guerra al front de Lleida.

25


La Postguerra a Sant Esteve

26


Amb l'acabament de la Guerra s'obre un nou període per al país i en particular per a Sant Esteve. Molts van fugir per eludir les responsabilitats polítiques assumides durant la República. Altres van seguir el camí de les presons i els consells de guerra.A la celebració del primer “Desfile de la Victoria” (maig de 1939), es va calar una gran foguera al cim del Turó de l'Home, per tal que – tal com indica l'acta- “ les seves resplendors il·luminin i alegrin tota la comarca del Montseny”. El poble va destinar per a aquest acte la quantitat de 180 pessetes en jornals emperats en el transport de llenya.

A Sant Esteve, el sergent de la Guardia Civil Fernando Hernández Huertaz, comandant militar de Sant celoni, va verificar la constitució del nou Consistori (20 - 2 - 1939), format per persones que, segons antecedents, es consideraven més afines a la causa nacional sindicalista. Per aquest motiu es va nomenar a Ricard Net Puig com a president, i com a vocals, a Ramon Miralpeix Mateu, Andreu Puig Codina i Esteve Vila Masó. El càrrec de jutge municipal el tindria Josep Maria Riu Vulart.Una de les primeres tasques que va realitzar aquesta comissió gestora va ser la restitució dels terrenys i les cases expropiades des del 19 - 7 - 1936. També van ser confiscads les pertincençes de l'exalcalde i dirigent republicà Pere Nin Casellas, fugit en finalitzar la Guerra.

27


1. Avaluació dels danys eclesiàtics

En un comunicat oficial al Fiscal Instructor de la Causa General de Barcelona, s'informa sobre els danys ocasionats durant la Guerra a les propietats i els objectes de caràcter religiós i matís eclesiàstic. La valoració va ser la següent:

- L'esglèsia parroquial: Les destrosses i danys ocasionats pujaven a 100.000 pessetes, sense que es poguessin precisar amb exactitud pel valor artístic i històric de les obres.- La capella de Santa Margarida: El calor de les destrosses podia ascendir a unes 5.000 pessetes.- La capella del Castell de Fluvià: Les destorsses i el que va quedar cremat giraven al voltant de les 20.000 pessetes.- Can Moix: El valor material i artístic dels objectes destruïts era d'unes 20.000 pessetes.A més, l'arxiu parroquial va quedar seriosament cremat i sols es va salvar part de la documentació que seria restituïda un cop finalitzada la Guerra.

Inventari de coses que van desaparèixer de l'esglèsia durant la Guerra:

- Altar major de fusta de 7,25 m. d'alçada, barocreixntista, amb manifestador i graderia esculturals i ricament duraes i policromades.- Imatge de Sant Eteve de 2 m, i les latrals de Sant Pere i Sant Pau d'1,60.

28


2. El procés de depuració

Per analogia de les disposicions adoptades pel govern nacional referent a la depuració de funcionaris públics, es va ordenar que tots els empleats municipals d'aquest Ajuntament quedssin acomiadats. Abans del procés de depuració es va aprovar la nova plantilla (20 - 2 - 1940) i va ser readmès en el seu càrrec el personal afecte al règim.

Nova plantilla:

Personal assalariat:

Secretari interventor: Jaume Teixidor SerraAuxiliar de secretaria: Daniel Martínez VirgiliDispositari cobrador: Joan Arniches Fonollet

Personal facultatiu:

Metge: Josep Musté i OlléFarmacèutic: Baldomer Morató PouComadrona: Balbina PonsVeterinari: Antoni Gurri Dalmau (17-12-1941)

Personal Subaltern:

Algutzir: Josep Presas Palaus

En general, la població va sofrir la depuració i va ser remès al lloc de la Guardia Civil de Sant Celoni un informe detallar sobre la conducta, la moral i les tendències polítiques de les famílies del municipi.

29


3. El casc urbà l'any 1939

Un altre canvi significatiu va ser la retolació de carrers i plaques en castellà (26 - 7 - 1939).

Durant la República Modificació

Carrer Major Calle Mayor

Carrer d'Amunt Carrer Alta

Carrer de les Escoles Calle de las Escuelas

Passatge Escoles Pasaje Escuelas

Avinguda 14 d'abril Carretera del Montseny

Passeg Pi i Maragall Avenida del Caudillo

Carrer Joan Baixas Calle de Juan Baixas

Plaça Comte del Montseny Plaza Conde del Montseny

Plaça Nova Plaza de las MorerasPlaza de l'EsglèsiaCalle de VallmanyaCalle de Moix

Alhora es van donar noms als nous carrers de l'Eixample que, fins ara, tenien assignada una lletra:

Carrer “C” Calle José Antonio

Carrer ”D” Calle General Mola

30


4. Torna la normalitat

Un cop finalitzada la Guerra, la població va retornar a la normalitat. El nombre d'habitants va tornar a ser d'uns 800. Es reestableixen les línies de comunicació amb l'òmnibus del concessionari de Joan Canyellas Canal, a raó de quatre viatges diaris des de l'estació del ferrocarril fins a Sant Esteve i un viatge fins al Montseny. Els preus dels passatges eren(28 - 6 - 1939):

Santa Maria de Palautordera 0,70 pts.

De l'estació a: Sant Esteve 0,85 pts.

De l'estació a: Poble del Montseny 2,35 pts.

Els altres serveis del concessionari, com el de Sant Celoni i Granollers, van ser paralitzats per falta de vehicles.En l'aspecte sanitari, el municipi no tenia farmàcia ja que disposava tan sols d'una petita farmaciola.El proveïment de queviures per a la població estava garantit durant tres mesos pels productes agrícoles recol·lectats al poble. De la resta de tipus d'aliments, escassejava l'arròs, l'oli i el sucre; i per al bestiar, blat de moro, civada, alfals i palla. El preu de venda del pa era aleshores d'una pesseta el kg.

31


La Guerra Civil a Palautordera

32


1. La república

Al dia següent de la proclamació de la República, l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera es va adaptar amb entusiasme a la nova forma de govern republicà.Entre els canvis que van ocórrer amb el nou període polític, cal destacar el de l'oficialitat de la llengua catalana, utilitzant-se per primera vegada a documents oficials de l'Ajuntament. Una altra modificació va ser la substitució dels noms de les vies públiques per d'altres vinculats a la República. D'aquesta manera, per exemple, “la calle de la Cruz” va passar a anomenar-se “Carrer 14 d'abril de 1931” o “El Carrer del Peix” a “Carrer Nicolau Salmerón”.

Entre les accions culturals del S.I.P. va destacar la publicació dels quaderns “Camí del Montseny” que detallaven la vida i la història de Palautordera, o l'embelliment d'obres com la Font de la Plaça de Santa Maria (avui desapareguda) amb rajoles de Majòlica. Un fragment d'aquesta revista descriu la població pocs anys abans de la guerra.

33


2. La guerra civil

Els primers moments de la revolta

Un dia abans, a la matinada del 17, la fàbrica de soles de fusta i de suro de Can Soquer, es va cremar com a avenç als esdeveniments que vindrien; les ruïnes d'aquesta factoria, encara es poden veure al Barri de la Serra.Tres dies abans d'aquests fets, havia dimitit l'alcalde de Palautordera Josep Gimferrer sent substituït provisionalment per Projecte Isern Pera.Eren moments de molta tensió i carregats d'una forta iniciativa revolucionaria. Als inicis, un grup de forasters que van venir a “sanear” segons deien, van cremar l'interior de l'Esglèsia Parroquial.L'Ermita del Remei va tindre una sort pitjor, ja que es va incendiar juntament amb les imatges i mobiliari.

Es van fer registres, detencions i requises, obligant a totes les persones catòliques a participar en el saqueig de l'Esglèsia. En aquests actes va morir el nen Pere Pou a la casa de la rectoria, a prop de la seva mare “la valenta”, sent la primera victima per causes de la guerra. Per aquest motiu, es va donar nom de Plaça de l'Infant Pere Pou a la plaça de Santa Maria.

El 22 de setembre es va acordar canviar el nom del municipi pel de Palautordera. Aquesta actitud va ser adoptada per altres municipis seguint el Decret Oficial de la Generalitat del 25 de desembre de 1936.

Nom anterior Després del decret

Sant Celoni Baix Montseny

Sant Esteve Vallflorida

Sant Pere de Vilamajor La Força

34


El 29 de setembre el Comitè Antifeixista de Palautordera, en virtud del Decret de la Conselleria de Justícia i Dret del 5 - 8 - 1936, es va apropiar de la rectoria.

En aquests primers compassos de la guerra, van morir assassinats dos civils veïns de Palautordera, un a Montcada i l'altre a Granollers, víctimes dels “Grupos de Control”.

D'acord amb el Decret del 9 d'octubre de la Conselleria de Seguretat Interior, es va dissoldre el Comitè d'una forma oficial, constituint-se el nou Consistori Republicà, format pels seus següents membres:

- Alcalde Joan Colomer i Prat (PSUC)- Alcalde segon Pere Codony Reverter (ERC)- Alcalde Albi Casanovas (PSUC)- Francesc Tapias Surell (UR)- Antoni Sala Puig (CNT)- Joan Corney Bosch (ERC)- Genís Codony Reverter (PSUC)

Al gener de 1937, el balanç de baixes de fills de Palau era aleshores de dos milicians morts i un invàlid.

35


3. El control dels aliments

A l'octubre de 1936, el Sindicat Unió de Rabassaires va assumir el control de provisions, evitant l'acaparament i les especulacions en el mercat negre. Es va utilitzar l'Esglèsia Parroquial com a magatzen de comestibles i seu social del sindicat. L'ermita del Remei es va fer servir com a magatzem de materials de construcció del Sindicat de Paletes. Més tard, el 12 de gener de 1937, es va municipalitzar totes les botigues de comestibles i posteriorment la resta de comerços, sota el nom de Cooperativa Municipal.

Per altra banda, al març del mateix any, es va destinar la casa de la Plaça Martí Vilanova número 2 (Plaça de les Olles) com a local per a l'elaboració de productes porcins i el magatzem de la fàbrica de Cal Arimany pel carbó.Per a regular la qüestió alimentària, el 9 de febrer de 1937, es va implantar la cartilla de racionament per cada habitant, excloent els menors de trenta anys. Aquest racionament es va aplicar als productes bàsics com: pa, patates, mongetes, sucre, cigrons i bacallà. Amb aquestes mesures es va intentar asegurar l'avitualment general de la població. El preu d'un litre de llet era aleshores de 70 cèntims.

36


4. Increment de la població. Els refugiats de guerra

El fet que Palautordera fos un poble agrícola, en el que no hi va haver molts excessos ni aldarulls i amb una tradició d'acollir forasters durant èpoques d'estiu, el va convertir en un lloc segur i tranquil. Degut a aquestes circumstàncies van començar a arribar a la població forasters principalment de Barcelona, quedant-s'hi a viure.

El 23 de febrer de 1937, l'Ajuntament va ordenar que ningú que no fos del poble no podia quedar-se a viure si no hi havia una causa justificava ja que en aquells moments bèl·lics era necessari limitar per raons de subministrament.De totes maneres les circumstàncies de la guerra, van forçar a l'Ajuntament a rectificar l'acord, en el sentit de permetre la instal·lació a la Vila de totes aquelles persones que anys anteriors havien passat una temporada a Palautordera. Amb tot i això els forasters no rebien cartilla de racionament.

37


Primera onada

A aquest grup de persones que van arribar a la població, s'hi ha d'afegir la primera onada de refugiats procedents de les zones de guerra. Del primer contingut arribat a Palautordera el 5 d febrer d 1937, no es pot precisar amb exactitud la seva procedència, però probablement venien dels sectors en guerra d'Andalusia i Madrid. Van arribar 49 persones, 23 homes dels que només 8 eren adults i 26 dones. Aquesta dada confirma que la majoria dels refugiats eren, nens dones i vells. Inicialment van ser allotjats per l'Ajuntament a la Colònia Mireia. El municipi els hi donava menjar i casa. L'Ajuntament com a compensació rebia la quantitat de dues pessetes per refugiat i dia, però aquesta assignació només duraria fins a finals de 1937. El mes de febrer, l'Ajuntament va cobrar la quantitat de 2.254 pessetes per aquest concepte i al març 3.038 pessetes.

Segona onada

A partir del setembre de 1937 va arribar al poble un segon grup de refugiats procedents de la part nord de la zona republicana: País Basc, Astúries i Cantàbria. Aquesta segona onada va ser de cent persones aproximadament, atenit-nos al nombre de refugiats totals a finals de 1937, (150 persones). Per acollir a aquests nou refugiats, es va habilitar la Torre de Sant Josep com a alberg.

Tercera onada

La tercera onada de refugiats va arribar a mitjans de mes d'abril de 1938, estava format per unes 70 persones procedents de les terres d'Aragó i de Lleida (Balaguer, Bujaraloz i Peralca de Alcofea). El 27 de juliol d'aquell mateix any, es va arribar a la xifra de 221 persones.

38


Centre d'acolliment dels refugiats

El principal centre d'acollida de refugiats va ser la Còlonia Mireia amb un total de 87, però hi va haver altres locals i cases particulars que van desenvolupar la mateixa funció.

Torres i locals Cases particulars

Can Rahull Can Bonamich

Remei Cal Pastó

La Farinera Cal Suqué

El Teatre del Poble (Patronat) Can Ribes

La fàbrica del paper Cal Rajolé

L'estació Ca l'Altimira

Cal Xá Can Bosch

Mas Ela Cal Batista

Can Carreras Cal Hortalà

Ca l'Arimany Can MartíCal Catarrí

39


5.El paper moneda

Als inicis de la guerra, va desaparèixer del trànsit tot tipus de monera de plata i xavalla de coure que hi havia fins aleshores en circulació. Aquesta manca de moneda petita dificultava les normals transacions comerials; de manera que l'Ajuntament va decidir emetre durant el 1937 per un import de 5.000 pessetes, una sèrie de bitllets amb un valor de 50 cèntims. Aquests bitllets impresos a Gràfiques Unificades de Granollers.

El dia 1 de novembre de 1937, es va fer una nova emissió de paper moneda per un import de 1.100 pessetes, el valor dels bitllets era de 10 i 15 cèntims. Aquesta emissió va ser imprea sobre el paper de la casa de Josep Guarro i en l'anvers hi figurava l'escut de Catalunya.

L'import total de paper moneda que va ser emès a Palautordera durant la guerra civil va pujar a 6.100 pessetes.

El paper moneda

40


6. 1938, últim any de la República

En la sessió del Consistori del 7 d febrer es va procedir al reclutament de voluntaris per la guerra, en edats compreses entre els 17 i els 45 anys, segons una ordre del Ministeri de Defensa Nacional. L'11 de maig es la celebrar l'última sessió de l'Ajuntament Republicà, dimitint dels seus càrrecs la majoria del consistori.En aquells moments la Generalitat va nombrar com a Comissari Municipal a Marià Miravent, procedent de Sitges i que assumiria la responsabilitat de la política municipal.

Cens i estadística de Palautordera l'any 1938

Habitants segons Padró Municipal 1617

Número de finques urbanes 504

Número de finques llogades 225

Número de propietaris 270

Immobles en propietat de l'Ajuntament

1

Immobles confiscats (Ajuntament,UGT,CNT)

3

41


8. El final de la Guerra

A finals del mes de gener de 1939, les tropes franquistes van ocupar Catalunya. Els dies anteriors, gran quantitat de persones van desfilar pels municipis del Vallès Oriental, en la seva fugida cap a França, camí a l'exili.

Pocs dies abans, el pont de la via del tren va ser enderrocat i des del Puig de Bellver de Sant Celoni, els republicans atacaven als nacionals instal·lats a Cal Humet amb morters. En aquests enfrontaments van resultar morts per feridas de metralla una veïna de Palautordera i un soldat del bàndol nacional.

El 28 de març del mateix any, es va iniciar el canvi i traducció al castellà dels rètols i noms dels carrers, anunis i inscripcions de la població, apareixent a tots els documents oficials la frase: “AÑO DE LA VICTORIA”. Palautordera va tornar a ser Santa Maria.

L'1 d'abril de 1939 Franco va redactar l'ultim comunicat de la pugna. La Guerra Civil s'havia acabat.

Moviment de la població durant la Guerra

Any Població Forasters Refugiats Població de fet

1935 1524 - - 1524

1936 1940 127 - 1617

1936 1650 350 130 2130

1937 (22/6/38) 1786 194 214 2194

1938 (6/7/38) 1735 327 221 2283

1938 (1 / 2/38) - - 219 2257

1938 (1/01/39) 1834 - 108 1942

1939 (10/1/39) 1396 - 373 1769

1939 1605 - - 1605

1940 1574 - - 1574

42


Moviment demogràfic durant la guerra

Any Casaments Naixements Defuncions

1935 11 29 24

1936 6 35 14

1937 8 29 23

1938 1 29 26

1939 7 10 19

1040 11 38 16

En els naixements cal destacar que al 1937, van néixer dos fills de refugiades i al 1938 aquesta xifra va pujar a 8. Això va representar un lleuger descens de la taxa de natalitat durant els anys de la guerra. Va passar el mateix amb els matrimonis. Respecte a les defuncions del període de 1936-39, el número va ser bastant elevat. El número total de veïns de Palautordera,víctimes de la contesa bèl·lica van ser de 3 civils i 10 milicians morts al front d'Aragó i en els sectors de Tremp i Cubells.

43


La “Quinta del Biberón”

44


La Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) va ser el nom que van a rebre les lleves republicanes del 1920 i 1921 durant la guerra civil espanyola. Va ser mobilitzada per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938. En aquell moment havia començat l'ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havien atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. Aquests joves nascuts a principis dels anys 20 es van fer responsables de la seva pròpia supervivència a partir d'aquell moment. Al principi havien de cobrir tasques auxiliars,la veterinaria era nomes per privilegiats, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.

I així van passar els dies i els mesos, i a la batalla de l'Ebre se'ls sumaria les batalles de Merengue i Baladredo, només per a aquells privilegiats que aconseguissin sobreviure. El bàndol nacional mai es va estovar ni va prendre consciència de la massacre que estava provocant sobre adolescents innocents.

Es creu que la Lleba del Biberó va rebre aquest nom quan Frederica Montseny va referir-se a tots ells d'aquesta manera: Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó.

45


Més de la meitat d'aquests joves reclutats no van aconseguir veure acabar la guerra. No obstant això, la sort dels que van sobreviure va ser molt dispar: una part d'ells

van acabar presoners pels exèrcits de Franco, una altra part va aconseguir abandonar el país i a la dictadura que no compartien arribant a França on viurien sinó corrien la mala sort de ser capturats i tancats en camps de concentració, altres no van sortir d'Espanya acabada la guerra i van acabar presos a Vitòria, Miranda de l'Ebre, Saragossa, Barcelona i fins i tot al Sàhara espanyol, la majoria d'aquests joves acabarien afortunadament en llibertat

encara que mai oblidessin la injustícia que la situació del país els va obligar a viure.

A Sant Esteve 19 joves van ser obligats a anar a la batalla de l'Ebre amb nomès 17/18 anys.

46


Conclusions

47


Amb aquest treball nosaltres el que voliem aconseguir era veure com van passar la Guerra Civil aquí a Sant Esteve, teniem pensat fer-ho a travès de informació a internet, pero cercant a internet ens vam donar compte de que no aconseguiriem casi res, aixi que vam començar a buscar a travès de llibres i ens vam trobar amb la sorpresa de que hi havia molta informació que necessitavem, fins i tot molta informació innecessària. Un cop vam tindre l'informació vam anar a buscar gent gran que ens pogues confirmar aquests fets amb vivènces pròpies o familiars.És veritat que al principi aquest treball semblava que tindria poc suc ja que es tracta d'un poble bastant petit i amb poca gent, i pensavem que no trobariem cap informació important, pero mica en mica vam anar trobant informació que ens va semblar interessant i fins i tot ens vam sorprendre.Pràcticament tota la informació aconseguida coincideix amb el que nosaltres pensavem al principi que ens trobariem, però també és veritat que hi ha hagut moltes coses que ens han sorprès bastant i que no ens esperavem trobarnos-ho com per exemple que la viuda de Salvador Seguí es va refugiar aquí al poble.També cal destacar que nosaltres voliem centrar el nostre treball a la Lleba del Biberó però desgraciadament vam trobar molt poca informació i no en vam poder extreure els sucs sobre aquest tema, així que ens vam tindre que confirmar en fer el treball tansols sobre la guerra civil aquí a Sant Esteve.El que ens va sorprendre molt també va ser trobar-nos amb en Xavier Calam, l'historiador del poble de Sant Esteve, no sabiem que hi hagues un home que sapigues tantes coses i tingues tanta informació sobre el poble.És veritat que aquest treball ha resultat ser més extens i dificil del que pensavem, però creiem que ha sigut una bona experiència i decisió fer el treball de recerca precisament sobre aquest tema.

48


Annex

49


A continuació us deixem les entrevistes que vam trobar mentres cercavem informació per internet, llibres,etc.. Una l'hem trobat a una pàgina web, és una entrevista a Isidre Cañellas, i l'altre és una entrevista a un home que es diu Isidre Sabé, els dos homes viuen aquí a Sant Esteve i els dos van formar part de la Lleba del Biberó de joves. També us deixem una petita biografia sobre Salvador Seguí, també conegut com el noi del sucre, ja que el mencionem en una part del treball.També us deixem al final de tot unes fotos de l'escola de Vallflorida, ja que no venia al tema en el treball pero ens agradaria posar-ho perquè ho trobem bastant interessant. I per acabar també us entreguem la grabació de la nostra xerrada amb el senyor Josep i la senyora Maria, dos ancians de Sant Esteve que van viure la Guerra Civil amb els que vam tindre l'oportunitat de parlar.

50


Entrevista aISIDRE CAÑELLAS

Introducció

Isidre Cañellas és un home de 82 anys que va néixer a Sant Esteve de Palautordera, el 1921. De jove va anar a la guerra civil i va estar al front de l'Ebre. En acabar la guerra es va dedicar al futbol professional fins als 31 anys i després va tenir diferents feines. Li agraden molt els esports, sobretot el futbol. L'entrevista va tenir lloc al menjador de casa seva. Ens va estar explicant totes les seves vivències durant més d'una hora i no va tenir cap problema a l'hora de respondre'ns tot el que li vam preguntar. Va ser una entrevista molt interessant.

Entrevista

GUERRA CIVIL:

Com era la situació política just abans de que esclatés la Guerra Civil?Era molt pobre, no se'n vivia de la política abans de la guerra. Hi havia un règim normal, tranquil, una república estable i tothom vivia i menjava.

Recordes de quina manera vas conèixer l'esclat de la Guerra Civil?Jo tenia 15 anys i ho vaig viure com una cosa que transcorria normal però amb una sensació de malestar.

Va canviar alguna cosa de la teva vida de forma immediata en esclatar la Guerra Civil?Sí perquè era un temps en que jo passava de l'edat infantil a la pubertat, em va agafar enmig de dues èpoques i em va afectar molt. Em vaig adonar de que allò era un sacrifici molt gros, acceptar que hi havia una guerra civil i que hi havia pares i fills que havien de lluitar i matar-se entre ells, doncs es clar, això afectava molt.

51


La societat de l'època estava molt polititzada. Tu o algú de la seva família era membre o seguidor d'algun partit, sindicat o agrupació social?Tot era una política de partits. Nosaltres no pertanyíem a cap secta ni a cap partit. Jo abans de la guerra sempre havia estat del costat de l'Església, com tots els "crios"

fèiem aquell temps, anar a l’església, anar al catecisme...

Amb quin bàndol s’identificaven els teus pares? I tu?Els meus pares eren neutrals, no s'identificaven en res. El que els hi sabia greu era que tenien el fill gran a la guerra. Jo no estava a cap bàndol, però al viure en la zona roja o republicana havies d'acceptar ser d'aquest bàndol i dels partits que hi havia.

Tu o algun conegut us vau haver d'amagar per fugir de represàlies en començar la guerra? On us vau amagar?No, sempre vam estar lliures a casa i tranquils.

Saps si tu o la teva família vau ajudar a amagar algú?No vam ajudar a ningú perquè estàvem a dintre el poble i no podies amagar a ningú, per exemple les cases de pagès si que ho podien fer. Però nosaltres vivíem al marge de tot això.

Com era la situació econòmica a casa teva?Molt baixa perquè hi havia el meu pare que treballava però tots els altres no treballàvem i l'únic que portava els diners a casa era el pare. Llavors jo a l'any 36 quan va esclatar la guerra vaig anar a treballar.

Vau tenir bones collites en aquest temps? Podíeu omplir totes les necessitats bàsiques?Si que hi havia bones collites però es clar, això era el qui tenia molta terra, els que no teníem terra, com a casa, i només teníem un hort petit, es collia molt poca cosa i anàvem fent.A mitges, havíem de viure d'allò però no era abundant.

Van escassejar les medecines? Van haver epidèmies importants al poble?En aquells temps n'hi havia molt poques de medecines, hi havia la medecina casolana, que feien els medicaments que deien els avis i lo demés de farmàcia. Els metges no receptaven gran cosa.No, es donava algun cas de tifus, com el meu germà que el va tenir en guerra degut al mal menjar i les intoxicacions que hi havia.

52


Si vas participar en les batalles ho vas fer per obligació o per voluntat?Mira aquesta es una pregunta que me l'he feta moltes vegades jo mateix. Jo era tendenciós a la religió. Llavors els rojos em perseguien a mi, em posaven traves i tenia mal estar. Va ser per mediació d'una noia que em va enredar, el seu pare era el president de la FAI, la secta més forta que hi havia en la guerra i llavors jo a l'edat de 16 anys vaig anar a la guerra, més que res avergonyit i per el que dirien al poble. Em van ferir i em van traslladar del front de l'Ebre a Olot. Allà em van curar i em van cridar per la quinta de l'any 38, i també per la quinta de l'any 42, el primer trimestre. Llavors vaig haver d’anar-hi forçat. Després vaig estar en un camp d'instrucció d'Arenys de Munt i per voler anar cap a casa em van agafar i em van tancar a la presó de Granollers per desertor de l'exercit. Em van reclutar a la Columna del "Campesino" i jo com que sabia que era un criminal, em vaig escapar junt amb un

altre, vam desertar de l'exercit i vam anar cap a casa i quan l'exercit nacional entrava a Barcelona jo entrava a casa. Vaig sortir quan ja era tot nacional, ja havia acabat la guerra a l'any 39.

En quines batalles de la guerra civil vas participar?Allà a l'Ebre, a la serra cavalls i a la serra de Pàndols, eren dues posicions que els rojos atacaven perquè els nacionals havien passat l'Ebre. I aleshores allà es va estacionar el front entre un i l'altre, va ser on es va produir el final de la guerra perquè els nacionals van tenir més potència que els rojos i van arrabassar els rojos al riu. A mi em van ferir, una explosió d'un morter, i una esquitlla em va anar al genoll.

Com era la vida quotidiana al front? (la higiene, el menjar, les epidèmies...)Un descontrol total. Ningú entenia res, havien batalles per tot arreu. Hi havia un front de batalla però sempre anava amunt i avall, no hi havia cap organització. El menjar era irregular, a vegades passaves tres dies sense menjar perquè com que hi havia una batalla molt forta les cuines de l'exèrcit no podien cuinar i no et donaven de menjar, havies de menjar el que trobaves pels camps. Si avançaves i trobaves tomaqueres, menjaves tomàquets. Com que era estiu en els ametllers hi havia ametlles, en les vinyes hi havia raïm i anaves menjant això perquè mai t'arribava menjar calent.

Vas estar en situació de greu perill?Estàvem tots en una situació de perill perquè et podien matar. En una guerra tu fas de parapeto, els uns tiren per matar-te i els altres també, intenten fer baixes, desfer les columnes de l'exèrcit que hi havia lluitant. No hi havia la maquinària bèl·lica que hi ha ara, eren fusells, metralladores i coses manuals, que només eren per matar persona a persona, no era allò de bombardeigs i coses així.

53


Com estava organitzat l'exèrcit en el bàndol republicà en iniciar-se la guerra? Tot eren voluntaris o hi havia soldats obligats? HI havia dones al front?No estava ben organitzat perquè si hagués estat ben organitzat el bàndol republicà hagués estat una guerra de 24 hores. Però com que no estava ben organitzat, hi havia diferents partits com POUM, UGT, FAI i CNT, i a capitals com Barcelona hi havia guerra de partits. Eren soldats obligats i al bàndol nacional també eren soldats obligats. De dones n'hi havia molt poques, les que eren de partits. Hi havia la "Passionaria" que era una dona del nord que intentava portar menjar als soldats.

Coneixes algú que participés en la batalla de l'Ebre? Vas conèixer algú de l'anomenada quinta del biberó? A que es referien amb aquest nom?Conec gent de la quinta del 39, 40, 41 perquè eren gent de Palau i Sant Esteve. Tenien 20 i 21 anys. Hi havia un amic que el van matar a la guerra, érem companys del col·legi. Es deia la quinta del biberó perquè era la quinta més jove, aquests nois tenien 17 i 18 anys. I la quinta del sac era la quinta més vella.

Per què creus que el bàndol republicà va perdre la guerra? Per què pensaes que el bàndol nacional va guanyar la guerra?Per la mala organització, no era una part poderosa i no tenia potencialitat. El bàndol nacional va guanyar perquè tenia més potència econòmica. Estava ajudat per Hitler i per Itàlia.

Vas tenir algun tipus de coneixement sobre els bombardeigs durant la guerra civil?Em vaig trobar amb uns bombardeigs quan tenia 16 anys.

On es refugiava la gent quan hi havia bombardeigs?En refugis, hi havia cases que feien de refugis.

Per culpa de la guerra civil, la teva família es va separar?L'únic que va haver de marxar va ser el meu germà gran al final de la guerra civil. Va marxar a França.

Tu o la teva família, vau haver de patir repressió per part dels nacionals?Sí, per part de la gent del poble que eren nacionals. A la mare la van obligar a netejar l’església i a fer treballs absurds.

Hi havia llibertat d’expressió en els primers anys del franquisme? Com es manifestaven els desacords amb el govern?No hi havia llibertat d'expressió, era una represàlia. No passava res perquè havies de callar i parlar en castellà.

Que va canviar en la teva forma de vida a partir del Franquisme?Res, la vida es va normalitzar.

54


Vas sentir a parlar dels maquis? Qui eren? Què feien i per què?Eren gent de tendència roja que van passar a França, i quan Alemanya va ocupar França, els francesos els van enviar cap Espanya. Assaltaven per guanyar menjar, lluitaven per viure.

Es podia parlar català en públic tranquil·lament? A quins llocs es podia parlar el català amb llibertat? Quines conseqüències tenia parlar català?Es parlava català però normalment feien parlar en castellà. En els pobles més petits es va conservar la llengua catalana. Enlloc es podia parlar català amb llibertat. Si et sentien parlar català els nacionals et cridaven l'atenció o et denunciaven i et tancaven a la presó.

Recordes l'escola de l'època franquista com una escola repressora? Per què?Sí, els franquistes feien molta repressió. Abans de la guerra es feien les classes en català i després tot es feia en castellà.

Segons la teva opinió, va ser pitjor la situació econòmica durant la guerra o després de la guerra? Per què?Després de la guerra es va passar molta gana. Hi havia una situació econòmica molt dolenta i els camps estaven abandonats

TREBALL:

Vas haver de posar-te a treballar de molt jove per millorar l’economia de casa teva? Amb quants anys?Als 14 anys. Érem 9 i el pare era l'únic que treballava.

Sabem que vas treballar en diverses feines, quin va ser el teu primer treball?De pagès, era jornaler, et llogaven i feies feines del camp.

El camp on treballaves era dels teus pares o d’algú altre del poble?El camp on treballava era dels pares de la meva dona.

Cobraves algun sou? Quin?75 pessetes mensuals.

Quantes hores diàries treballaves? Tenies dies festius? I vacances?Treballava de sol a sol, de les 6 del matí a les 10 de la nit. Unes 13 o 14 hores diàries. Tenia pocs dies festius, no es coneixien les vacances. No les vaig conèixer fins que

55


vaig anar a la fàbrica. Amb la revolució industrial van venir les vacances.

Com es treballava en el camp en aquell temps?No hi havia tractors, tot era manual.

Els beneficis del camp us els quedàveu o els veníeu?Els beneficis alguns els venien. Es guanyaven la vida venen el que treien del camp i jo cobrant del que ells em donaven.

Fins quants anys vas treballar al camp? Quants anys vas estar treballant de repartidor de llet?Fins que vaig anar amb l'exèrcit vaig treballar al camp. Vaig estar 3 o 4 anys repartint llet.

Per quines zones reparties la llet?Amb el camió anava a centres de repartiment per pasteuritzar la llet. Anava a Barcelona i fèiem la recollida per Palau, Sant Esteve i el Montseny.

Quants viatges havíeu de fer cada dia?Fèiem un viatge diari. Al matí per repartir la llet i després per si hi havia algun encàrrec del poble.

El sou que guanyaves et donava lo suficient per viure?Guanyava 10 ptes diàries i ajudava molt a la família. Al final del mes eren 300 ptes.

Quin horari tenies? Era molt cansat?De les 7 del matí a les 7 de la nit. Era molt pesat.

Quan vas decidir deixar de repartir llet i dedicar-te al futbol professional?Quan vaig entrar a fer la mili. Ja hi havia jugat tota la vida a futbol. El tinent coronel em va cridar per veure si volia jugar a futbol amb l'equip de l'exèrcit i com que feia el servei a Vilafranca també vaig jugar amb l'equip local.

Cobraves algun sou?Cobrava 5 duros per partit.

Amb quin equip vas començar a jugar? Amb quins altres equips també vas jugar?Vaig començar a jugar amb el Vilafranca, després vaig anar a Vic, a Melilla, a Castelló, a Badalona i finalment amb el Sant Celoni on vaig acabar el futbol professional.

Vas guanyar algun torneigs important amb algun dels equips?Amb el Vilafranca vam pujar de categoria i vam guanyar la Copa Catalana.

Viatjaves molt amb els equips? La teva família t’acompanyava?Viatjava molt amb els equips, vaig recórrer tot Espanya. No m'acompanyava ningú.

56


Fins quina edat vas jugar a futbol?M'hi vaig dedicar fins als 31 anys.

Després de jugar a futbol vas entrar a la fàbrica de paper Can Guarro, quina feina tenies dintre la fàbrica?Era treballador manual i al cap d'un any em van fer cap de producció.

Aquesta feina estava ben pagada? Podies mantenir la teva família?Era una feina ben pagada, podia mantenir la família sense cap problema.

Treballaves moltes hores?Normalment feia 8 hores, però a vegades en feia més.

Per què vas canviar de feina i vas anar a la fàbrica tèxtil?Perquè no em vaig entendre amb el cap. A la fàbrica de paper jo era encarregat general i en aquestes indústries sempre hi ha gent envejosa que miren de fer-te la punyeta i me la van fer. Llavors vaig buscar la fàbrica tèxtil que es deia INCASA i vaig plantar la fàbrica de paper.

Què feies en aquesta fàbrica? Et pagaven bé?Al principi quan vaig entrar a la fàbrica hi vaig entrar per fer expedició, l'exportació, i després em van deixar en control de qualitat. Nosaltres teixíem el producte i el portàvem als acabadors, la gent que tenyia i acabava la peça. Llavors quan arribava això jo tenia una màquina i feia un control per treure tot lo que hi havia de saldo.Sí, em pagaven bé.

Quan vas començar a organitzar les activitats de l’esplai de Palautordera?Abans no vaig anar a parar a l'esplai, havia sigut president del patronat, entrenador, president i comentarista d'handbol i quan anava a jubilar-me als 60 anys es va organitzar l'esplai, jo vaig ser un dels organitzadors i vaig estar-hi 6 anys com a organitzador. També era president de la Germandat del Remei i també hi vaig estar 6 o 7 anys. Per treure un dèficit que hi havia allà dintre vaig haver d'entrar a la Germandat del Remei i al cap de 4 o 5 anys que hi era vaig comprar una ambulància en nom de la Germandat, aleshores vaig posar l'ambulància al poble perquè vaig tenir un accident amb moto. Quan vaig ser president del patronat hi havia un deute de 40.000 pessetes i amb la junta del patronat que érem tres vam muntar una tómbola benèfica parroquial al Remei, passàvem a recollir el que la gent no volia, llavors vaig començar a escriure cartes a cases comercials i ens donaven objectes per la tómbola, i amb aquella tómbola, vam poder pagar les 40.000 pessetes de dèficit i

57


comprar una màquina per fer cinema a la canalla.

T’ocupava gaire temps aquesta activitat? M’ocupava molt temps, de nit i de dia.

A quins equips entrenaves?Entrenava els grans de handbol i estàvem a la categoria de nacionals.

Per quins diaris feies els comentaris dels partits? Com ho feies?"El Mundo", el "Comarca Esportiva" que era de Granollers i "Leen" y "Dicen" que va desaparèixer. Primer, feia un esbós del comentari i el diumenge per la tarda trucava al diari i els anava dictant el comentari.

Cobraves en algunes d’aquestes activitats?Res, no cobrava res.

Mentre feies aquestes activitats seguies treballant a la fàbrica tèxtil?Encara estava treballant en la fàbrica tèxtil i a més a més feia totes aquestes activitats.

T’han agradat tots els treballs que has tingut?

Sí, els feia amb il·lusió i gràcia i per això triomfava.

T’hagués agradat dedicar-te en alguna professió i no ho vas aconseguir?

No.

A quina edat et vas jubilar?

Em vaig jubilar amb 65 anys.

Entrevistadores: Núria Alonso i Estefania Caviedes

Gencat.cat http://www.xtec.cat/~ealegre1/Web/gentgran/icanellas.htm

58


Salvador Seguí i RubinatSalvador Seguí i Rubinat, conegut com El noi del sucre, va ser un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX. Rep el seu sobrenom al costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers pel cafè.

1. Els inicis

Ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertàries. En la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l'època, com Francesc Layret i Foix, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Va donar un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats, i postulà com a armes revolucionàries la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona, on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes.

Va impulsar la creació de Solidaritat Obrera. El 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, El 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer.

2. Secretari general de la CNT

Va ser escollit secretari general de la CNT a Catalunya al Congrés de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualització de mestres racionalistes dins aspectes sindicals.

amb Joan Peiró i Ángel Pestaña, va oposar-se a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. També va donar suport a la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors com el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa.

El novembre del 1920, va ser deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al Castell de la Mola de Maó.

59


Les escoles municipals

Sant Esteve de Palautordera no disposava d'aules adequades per impartir la docència. En un circular de 1930, la Comissió de construccions escolars de la Generalitat va informar l'Ajuntament del Reial Decret de 10-7-1928, que imposava a tots els municipis l'obligació de construir edificis per a escoles municipals si els locals on estaven instal·lades no reuninen les condicions higièniques i pedagògiques indispensables. En aquesta circular s'indicava, segons informe de l'inspector, que els locals destinats a questa finalitat a Sant Esteve no reunien els requisits exigits per a la docència, per la qual cosa l'Ajuntament estava obligat a construir un nou centre.Una altra deficiència era l'escassetat de mestres, que, juntament al gran nombre

d'alumnes matriculats en edat escolar (aproximadament 200), feia encara més precària l'educació. Per millorar aquesta assistència, es nomenà Jaume Llavina Perxachs com a auxiliar del professorat (curs 1933-34), amb un sou de 24 pessetes setmanals.

Davant la urgent necessitat de procedir a la construcció de les noves escoles d'instrucció primària, es va realitzar l'expropiació forçosa dels terrenys on s'havia projectat construir el grup escolar. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Ignasi Adroer, disposava de tres aules

60


espaioses per a classes i unes altres destinades a biblioteca, despatx i el corresponent camp escolar. A més de l'edifici-escola, el projecte contemplava la construcció de tres cases-habitació per als mestres.L'acabament de les obres es preveia per al juliol de 1936. Tanmateix, l'esclat de la Guerra Civil va impedir posar fi a les obres en el període establert, la qual cosa obligà la Comissió d'Instrucció Pública de Sant Esteve a habilitar de nou el local de l'antic col·legi confessional (Pare Casals) per instal·lar-hi momentàniament les classes i reemprendre els treballs escolars del curs 36-37.

Durant la Guerra, es va destinar la casa de can Martorell, confiscada pel Comitè revolucionari, com a escola mixta, que albergava al començament uns 50 alumnes. Amb aquesta mesura es pretenia descongestionar les classes del casc urbà i facilitar alhora l'assistència de l'alumnat que vivia allunyat del centre.A finals de 1936 van finalitzar les obres amb la construcció de la tanca del nou edifici-escola. La inauguració de les classes de la nova escola es va celebrar el diumenge 19 de setembre de 1937, en plena Guerra Civil, i es va fer de manera modesta i senzilla, amb l'inspector d'Ensenyament Primari Rafael Ferrer com a president de l'acte. El professorat d'aquest curs escolar estava format pels mestres: Lucrècia Buixeda, Maria Vufeda, Maria Altimira Estrany i Miquel Morull.El mestre Miquel Morull Carreras va ser un professor molt estimar i recordat a la vila. Va ser destinat a Sant Esteve el 1925 i aquí va acabar la seva carrera de docència dedicada fervorosament a l'educació del seu alumnat. Després de més de quaranta anys de mestre es va jubilar finalment el 27 de desembre de 1967.

61


62


63


Bibliografia

64


L'informació que hem trobat per aquest treball ha sigut de varis libres:

Guerra i repressió al Vallès Oriental – Cèsar AlcalàUn passeig per recordar – Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

També hem trobat varia informació a internet :

http://www.memoriahistorica.org.es/joomla/index.php/component/content/article/1-ultimasnoticias/635-la-quinta-del-biberon-adolescencia-entre-fusiles http://www.bajoaragonesa.org/elagitador/la-quinta-del-biberon-adolescencia-entre-fusiles/quinta-del-biberon/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola

O també a través d'entrevistes tant fetes com trobades per internet o revistes:

Gencat.cat http://www.xtec.cat/~ealegre1/Web/gentgran/icanellas.htm

“Isidre Sabé, una història al·lucinant” de Sales, Joan. Increta glòria. Barcelona: Club editor,1999, pàg 138.

Ientrevista al senyor Josep i la senyora Maria, dos vells que viuren a Sant Esteve que van viure la Guerra Civil amb els que vam tindre l'oportunitat de parlar.

També hem recopilat molta informació que ens ha servit gràcies al historiador de Sant Esteve, Xavier Calam amb el que vam tindre l'oportunitat de converçar.

65

La guerra civil a Sant Esteve

Documents

Transcript of La guerra civil a Sant Esteve