La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
49
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV ARNAU PADRÓS JARA
Transcript of La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
Context històric
Catalunya es troba sumida en una greu crisi que afectà a
tota Europa
Segle XV
El rei Martí l'Humà mor sense descendència.
És el final de la dinastia Casal de Barcelona,
una nissaga de reis catalans.
Calia trobar un nou rei
Va ser un rei
absolutista.
Va topar amb els
pactismes de les
institucions
catalanes a les
que volia
castellanitzar.
Mor Ferran
d’Antequera
És succeït pel
seu fill Alfons el
Magnànim
Alfons era un rei
autoritari que es
va enfrontar a les
institucions
catalanes.
El camp estava agitat.
Els pagesos de remença estaven sotmesos a la servitud dels seus senyors a qui havien de pagar molts més diners.
El nombre de pagesos de remença havia disminuït molt, per diferents causes:
Provocada per la marxa d’aquests cap a les ciutats.I també per l’alta mortalitat de la pesta negre.
Moltes terres es van quedar sense conrear i van disminuir els ingressos dels senyors feudals
A Barcelona s’estableix una lluita pel control del govern municipal
La ciutat va estar dividida entre la Biga i la Busca.
Formada per grans comerciants i
ciutadans honrats.
Controlaven les institucions de la
ciutat
Estava formada per menestrals,
artesans i mercaders.
Alfons els hi va donar suport per tal
de debilitar el poder de la Biga.
La noblesa també
estava dividida.
Els barons de la
cort eren fidels al
rei.
Els barons i
cavallers feudals
se’n volien
desfer.
La societat catalana
estava dividida entre
partidaris i detractors del
rei
Entre els partidaris
trobem els barons de la
cort, els mercaders i
artesans de la Busca, a la
ciutat de Barcelona, i els
pagesos de remença.
Entre els detractors
trobem els barons i
cavallers feudals,
l'església i els integrants
de la Biga.
Alfons el
Magnànim marxa a
la conquesta de
Nàpols.
La corona queda
en mans de la seva
esposa Maria de
Castella i del seu
germà Joan, rei
consort de Navarra
Al 1442 Alfons el
Magnànim
conquereix Nàpols,
on va viure a
Nàpols fins la seva
mort.
1458: Alfons el
Magnànim mor sense
descendència
legítima.
Ferran, fill il·legítim,
va heretar el regne de
Nàpols.
El tro de la Corona
d’Aragó va ser
ocupat pel seu germà
Joan II el Sense Fe.
L'enemistat entre
Joan II, la noblesa i
el patriciat de
Barcelona, va
provocar
l’empresonament
de Carles de Viana.
En Carles era fill de
Joan II, amb qui
mantenia una
disputa pel tro de
Navarra
Les Corts Catalanes,
partidàries de Carles de
Viana, van exigir
l'alliberació del príncep.
Joan II es va veure
forçat a signar la
Capitulació de
Vilafranca, el 1461, per
la qual:
El príncep Carles va
ser nomenat lloctinent
a Catalunya.
Es prohibia l’entrada
al principat a Joan II
sense una autorització
de les Corts.
Tres mesos més tard, Carles de Viana mor a
causa de la tuberculosi.
Va córrer el rumor que havia estat enverinat per
ordre de la seva madrastra, Joana Enríquez,
segona esposa de Joan II.
Esclata la guerra dels
remences:
El pagesos de
remença farts dels
mals usos dels
senyors feudals, es
revolten.
Els remences
esdevenen aliats del
rei, enfrontat a la
noblesa, sobre qui
volia tenir més control.
Joan II va aconseguir el
suport de Lluís XI de
França, a canvi dels
territoris del Rosselló i la
Cerdanya.
Es va produir setge de
Girona per les tropes
contràries al rei, on es
trobava la seva dona Joana
Enríquez i el seu fill Ferran.
Davant aquest fet Joan II
entrà al principat amb 2000
homes armats, trencant el
Compromís de Vilafranca.
El principat de
Catalunya, davant la
necessitat de suport
extern, ofereix el
comptat de Barcelona
a Enric IV de Castella.
Es produeixen les
primeres victòries de
les tropes realistes
que prenen Balaguer,
Tàrrega, Tarragona i
Perpinyà
Les pressions del
rei Joan, amb el
suport de Lluís XI,
van provocar la
renuncia d'Enric IV
al Principat.
S'iniciava una
nova fase de la
guerra civil (1463-
66).
Les institucions
catalanes
ofereixen la
corona a Pere de
Portugal.
El rei Pere no va
tenir els èxits
esperats i Joan II
va ocupar Lleida,
Vilafranca del
Penedès, Cervera
i Tortosa.
L'oferiment de la
Corona d'Aragó a
Renat I d'Anjou per
part de la resistència
contrària al rei Joan
no va canviar el signe
de la guerra.
Si bé els homes de
Renat van aconseguir
algunes victòries, la
pèrdua de Girona, El
Vallès, El maresme i
finalment de
Barcelona, el 1472, va
posar fi a la guerra
Capitulació de Pedralbes.
Com havia promès el rei
Joan II, no hi hagué ni
vencedors ni vençuts.
S'alliberaren els
presoners, es
suspengueren els judicis
relacionats amb la
guerra...
El rei va signar les lleis
catalanes i la Generalitat
va recuperar el seu poder.
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
Arnau Padrós Jara
LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL
SEGLE XV
ARNAU PADRÓS JARA
