1 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

2CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

3 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

4CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

5 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

LA FESOMIA D’ASCÓ 1714PÀGINA 18

CRONOLOGIA

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBREPÀGINA 7

INTRODUCCIÓ

EL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓPÀGINA 6

6

Catalunya commemora al llarg de 2014 el tercer cen-

tenari de la caiguda de la ciutat de Barcelona i per tant,

del fi nal de la Guerra de Successió (1702-1714), que ha-

via protagonitzat els primers anys del segle XVIII.

El tricentenari: d’una desfeta a l’esperança. Contextualització d’un confl icte El rei espanyol Carles II mor sense descendència (1700)

i en el seu testament nomena hereu el francès Felip

d’Anjou, nét del rei Lluís XIV de França. Però hi havia

un altre pretendent al tron, l’arxiduc Carles d’Àustria.

El que havia de ser una disputa successòria es va con-

vertir en un confl icte internacional entre les principals

potències europees. En certa manera, també va ser,

amb matisos, una espècie de guerra civil, ja que majo-

ritàriament la Corona de Castella va ser partidària del

pretendent borbònic, mentre que la Corona d’Aragó es

va decantar per la Casa d’Àustria.

Del desenllaç de la Guerra de Successió, se’n va res-

sentir l’antiga Corona d’Aragó, ja que va patir represà-

lies com la implantació dels Decrets de Nova Planta

(1716) que suprimia les constitucions catalanes i les

institucions pròpies, tot assimilant-les a les de tall

castellà. A grans trets, va suposar la pèrdua del con-

trol econòmic, fi scal, judicial, duaner i monetari propi,

així com una capacitat legislativa avançada a l’època.

Sense oblidar que la llengua castellana va passar a

ser ofi cial i obligatòria a l’Administració i a la justícia.

No podem girar l’esquena al passat i deixar arraconada

la microhistòria local. Enguany, encara que sigui mo-

destament, ens pertoca donar un cop d’ull a l’Ascó del

1714, fer propostes per a una recerca metòdica i donar

pistes o idees per a endegar anàlisis més exhaustius.

Un cop més el Programa de Festa Major esdevé el lloc

idoni per a acostar als veïns a pàgines de la nostra his-

tòria, recuperant documentació dispersa dels autors

més propers i desfi lant un discurs historicista que ens

permet fer un retrat de com era la nostra població se-

gles enrere.

Amb aquesta intenció, i en les pàgines que seguei-

xen, donem notícia de com va viure la Ribera d’Ebre la

Guerra de Successió anys previs a la desfeta del 1714,

apuntem alguns dels enfrontaments bèl·lics que va

patir la comarca, rescatem de l’oblit i posem en es-

cena en Lluís Serra, capità asconenc que va tenir un

paper destacat en nombrosos episodis bèl·lics, fem

una aproximació a com deuria ser la fesomia del poble

al primer quart de segle XVIII, i suggerim una crono-

logia d’esdeveniments històrics del 1705 al 1712 con-

seqüència del confl icte i que van trasbalsar la Ribera

d’Ebre.

Commemorar ni que sigui un episodi de memòria in-

grata és una manera de conèixer què hem estat i de

projectar l’esdevenidor. És per això que amb aquesta

voluntat us convidem a endinsar-vos en aquest petit

tastet d’història que ens acosta el programa de la festa

major.

Bona festa major!

Biel Pubill i SolerJosep M. Raduà i Serra

EL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar

INTRODUCCIÓ

7

CRONOLOGIA

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

8CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

S’ha dit innombrables vegades que l’Ebre ha estat, al

llarg de la història, autopista de comunicació entre

l’interior de la península i la Mediterrània, alhora que

frontera natural i territori de frontissa. La Guerra de

Successió, com no podia ser d’altra manera, va trobar

un paisatge i un context idoni per a convertir-se en

escenari d’enfrontaments que la van afectar de ma-

nera dispar. La proximitat a la costa, però també a im-

portants formacions orogràfi ques com els Ports que

permetien a les diferents partides de soldats escapar,

protegir-se i agrupar-se, van ser condicionants que

expliquen l’enrenou viscut als nostres pobles.

Si a fi nals del segle XVII, es vivia una certa recupe-

ració demogràfi ca i econòmica de la Ribera d’Ebre,

l’ambient bèl·lic que es va començar a viure amb el

canvi de segle, va truncar aquesta represa. Novament

els pobles de l’Ebre tornaven a ser escenari d’una

guerra de la qual, la majoria dels pobles de la nostra

comarca van prendre partida per la causa de l’arxiduc

d’Àustria.

Tanmateix, tot i estar més decantats cap a la causa

austriacista, cal dir que en tots els pobles hi havia

partidaris d’un i altre bàndol. És especialment signifi -

catiu la divisió que es va produir entre el veïnat a Móra

d’Ebre. Cal tenir ben present que en aquells anys, la

mort violenta en alguns d’aquests pobles de veïns

d’origen francès, ja fa pensar en una possible repres-

sió sobre aquest col·lectiu.

Els enfrontaments armats als pobles de Ribera van

començar cap a 1705, quan les tropes de l’arxiduc

van ocupant diverses poblacions de la Castellania

d’Amposta. Així, al setembre d’aquell any, el coronel

austriacista Nebot, rendeix les places de Flix, Miravet

i Tortosa. Però estem parlant d’un control inestable,

que condueix a constants confl ictes a la zona. Així per

exemple, a començaments de 1706, es produeixen

desordres entre les tropes de Nebot i veïns de Benis-

sanet.

Quan el 1707 els borbònics entren a Móra d’Ebre,

gairebé dos terços de la població ja havia fugit, fe-

nomen que es reproduí en altres pobles de l’entorn.

A la davallada demogràfi ca, que afecte lògicament a

la producció agrícola i altres economies, cal afegir el

fet que alguns riberencs es van veure obligats a tre-

ballar aquells anys en la fortifi cació d’algunes places

militars com Tortosa, Miravet, Móra d’Ebre…-és cu-

riós constatar com la història s’entossudeix a repe-

tir-se, apuntem com exemple el fet que a Benissanet,

el 1938, la població sobretot femenina fou obligada a

treballar, en torns dia i nit per a la construcció de trin-

xeres i refugis-.

El 1710 són els partidaris de l’arxiduc Carles -els mi-

9 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

quelets- els qui ocupen diversos pobles de la zona,

entre els quals, Móra d’Ebre, iniciant-se una duríssi-

ma repressió contra els partidaris borbònics. No serà

fi ns a primeries de 1711 que els fi lipistes van con-

querir una plaça important com era Miravet i, a partir

d’aleshores, tret d’alguns enfrontaments puntuals, la

guerra, en la nostra comarca, es va anar decantant de

manera clara a favor dels borbònics.

Les operacions de l’ocupació borbònica a Catalunya

havien estat planifi cades per l’exèrcit de les dues co-

rones. Havien anat concentrant tropes a la frontera

d’Aragó i València, territoris prèviament conquerits.

Els generals borbònics havien previst la utilització de

la ruta tradicional de transport en barcasses pel riu

Ebre, amb les quals eren transportades l’artilleria,

els queviures i l’utillatge militar des dels magat-

zems situats a Saragossa, Pina de Ebro i Fraga fi ns

als punts de desembarcament de Mequinensa, Flix,

Móra d’Ebre i Tortosa, des d’on els proveïments se-

rien conduïts per via terrestre fi ns als destacaments

dels exèrcits espanyol i francès situats en la línia de

front situada entre Tarragona, Montblanc, Ponts i

Cervera1.

El clima que es vivia arreu de Catalunya era repres-

siu i militaritzat. L’exèrcit borbònic, després de 1714,

va deixar un contingent entre 25.000 i 35.000 soldats

a tot Catalunya amb voluntat intimidadora. Suposava

un soldat per cada 25-30 habitants, una xifra tres ve-

gades superior que a la resta dels territoris peninsu-

lars.2 Les conseqüències per tant son imaginables:

minva de població per les pèrdues humanes de la

guerra així com per la forta emigració. A això cal afe-

gir-hi una dura repressió que van patir aquells que

van simpatitzar amb la causa austriacista -presó,

embargaments…- així com la imposició en aquells

pobles de contribucions de tot tipus –militars, locals,

senyorials… Molts pobles van perdre una part signi-

fi cativa de la seva població. Poc després d’acabar-se

la guerra, la Ribera d’Ebre comptava amb una po-

blació de fet de 4.672 habitants. Ascó, per la seva

part, comptava amb 530 veïns.

Una altra conseqüència fou que, malgrat aquest

contingent repressiu, la desestabilitat regional esti-

gués a l’ordre del dia durant anys posteriors. El fi nal

de la guerra no va evitar que en els anys següents

hi hagués accions provocades per partides de gent

armada, que van produir malvestats al territori i te-

mor entre les noves autoritats locals. A casa nostra

destaquen, especialment, les accions protagonitza-

des per Pere Joan Barceló Anguera, conegut com El

Carrasclet, el famós guerriller -o bandoler segons

qui en faci referència, nascut a Capçanes el 1682.

Per resoldre aquest ambient d’inseguretat que es

vivia la Ribera no va ser cap excepció i va mantenir

tropes en els nostres pobles. Móra d’Ebre va acollir

una de les primeres esquadres de Catalunya, un cos

armat organitzat per acabar amb el bandidatge rural

i la captura dels adversaris polítics.

La postguerra comportà també altres canvis impor-

tants en aquesta àrea ja que l’orde de Sant Joan, se-

nyor territorial d’alguns d’aquests pobles, va perdre

algunes de les seves prerrogatives jurisdiccionals,

d’origen secular, en favor de la monarquia recent-

ment instaurada. I com a casos més propers desta-

car que les viles de Flix i la Palma d’Ebre van passar

a mans de la corona, la qual des d’aleshores n’exer-

ciria l’administració.

Una aproximació cronològica a un temps trasbalsat

Ja hem avançat que si bé la Guerra de Successió aca-

ba amb la desfeta de Barcelona el 1714, les nostres

terres havien patit els episodis bèl·lics els anys ante-

riors, fi ns dos anys abans. La seqüència cronològica

que segueix permet fer-se una idea dels principals

protagonistes d’aquests fets i de les principals pobla-

cions i zones que van ser escenari de confl icte.

10CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

1705 Les Companyies a favor de Carles d’Austria que es tro-

ben a l’Ebre eren quatre i els seus capitans: Josep Fal-

có, Josep Pedrol, Lluís Serra d’Ascó, Faustí i Francesc

Caserras.

1705, desembre. Campanya borbònica al Regne d’Aragó. El Príncep de

T’Serclaes continua l’ofensiva a la frontera del Regne

d’Aragó, ordena ocupar Vall-de-roures i fer barrera

sobre el riu Ebre. Mana desallotjar els fusellers i les

milícies de la vila de Massalió, ocupada per 700 ho-

mes. Resisteixen els dos atacs borbònics i els obliguen

a retirar-se amb 120 baixes entre morts i ferits.

A costa de grans pèrdues borbòniques, aconsegueixen

guanyar el territori, i el príncep posa les tropes en des-

cans a Casp.

Mentrestant, els fusellers i sometents catalans de la

Ribera d’Ebre tenen l’ordre de passar als socors de Va-

lència, i la frontera amb Aragó queda desatesa.

1706 Es formen les 9 companyies soltes de fusellers de la

Ribera d’Ebre.

1706, febrerA les fronteres d’Aragó, els fusellers catalans reconei-

xen per cabdill a Baptista Pallisser, que esdevé tinent

coronel de fusellers.

1706, abrilEl general John Jones, governador de Tortosa, ordena

reforçar les tropes que guarden la Ribera d’Ebre.

1707, 1 maigEl rei Carles III informa els Tres Comuns de Catalunya

de la Batalla d’Almansa.

1707, maigCarles III ordena formar Companyies de fusellers a la

Ribera d’Ebre. Sembla que van ser entre 14 i 20 com-

panyies. Són nomenats capitans els següents: Joan

Falcó, Francesc Barquer, Lluís Serra, Pere Vidal, Joan

Andreu, Ambrosi Fes, Josep Palliser de Mora, Fran-

cesc Nogués, Josep Vidal de la Sínia, Josep Pedrol,

Francesc Caseras, Andreu Masip, Josep Puig, Fran-

cesc Barceló, Andreu Tonet, Josep Galceran, Josep

Gay, Francesc Molins, Josep Pujol.

11 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

1707, 27 maigProp de Móra, el Capità Francesc Barquer amb 200

homes prenen 60 atzembles d’un comboi i maltracten

fi ns a 30 soldats borbònics de l’escorta. Aleshores ar-

riba un cos de socors que lliura a la resta de perdre la

vida; queden 48 ferits, mentre els fusellers perden 18

homes.

1707, 27 maigUn dia abans de l’arribada del Duc de Berwick davant

de Tortosa amb les seves tropes, el coronel borbònic

Bustamante rep l’avís que el Comandant Baptista Pa-

llisser, amb 800 fusellers i paisans, ocupa uns congos-

tos entre Xerta i Móra. La topada acaba amb 300 baixes

entre morts i ferits per part dels borbònics, i 80 fuse-

llers entre els austriacistes.

1707, 24 junyEl Capitans Francesc Barquer i Pere Vidal amb 300 fu-

sellers i vilatans cremen els molins de Móra d’Ebre.

Perden 13 homes i prenen 20 presoners borbònics.

Aleshores Mr. Bar arriba amb 100 granaders, 300 in-

fants i 200 cavalls per tallar-los la retirada, però els

fusellers ho adverteixen i travessen l’Ebre, deixant els

ferits.

1707, 30 juny A la Vall de Lladres, entre Móra d’Ebre i Corbera, els

capitans Francesc Barquer i Pere Vidal, amb 400 fu-

sellers i vilatans, ataquen un comboi borbònic de 350

atzembles (bèsties de càrrega) que escortaven 60 ca-

valls; el capturen i no fan quarter.

1707, juliolSaqueig de Benissanet per una partida de l’Exèrcit de

les Dues Corones. Entre les cases saquejades hi ha la

d’en Joan Falcó, teixidor. A partir d’aleshores s’uneix a

les companyies de miquelets de la Ribera d’Ebre que

lluiten contra les tropes borbòniques.

1707, 10 de juliolClaudica Miravet, i posteriorment, Flix, davant l’enves-

tida de les tropes del duc d’Orleans.

1707, 20 agost Atac als borbònics entre Ascó i Móra d’Ebre. Amb 15

companys, Joan Falcó s’uneix a les companyies de mi-

quelets comandades pel Capità Josep Pedrol, el Capi-

tà Pere Vidal i el Capità Francesc Barquer, que havien

reunit una partida de 500 homes. La partida ataca una

columna borbònica de 160 soldats que queda totalment

desfeta; però poc temps després arriben reforços bor-

bònics sota el comandament del Senyor de Bar, i el

combat es reprèn perllongant-se des de les 16 fi ns a

les 19 hores. En conjunt moren uns 300 homes entre

els dos bàndols, doncs no es concedeix quarter, és a

dir, els presoners foren executats sense clemència. En

Joan Falcó es destaca en aquest combat pel seu co-

ratge i els ànims que dona als seus companys, raó per

la qual els seus homes el nomenen capità i es posa al

capdavant d’una partida de 50 homes.

1707, 26 agostSorpresa dels borbònics contra els fusellers de l’Ebre.

Els coronels borbònics Ibáñez i Bustamante, amb un

destacament de 500 infants i 200 cavalls sorprenen els

capitans Ambrosi Fes, Josep Pedrol i Joan Falcó prop de

Mora d’Ebre, on es trobaven amb uns 400 miquelets. En

la primera embranzida els miquelets perden 20 homes

i els capitans Vidal i Falcó inicien confusament la reti-

rada; aconsegueixen parapetar-se en un turó, on reu-

neixen fi ns a 100 miquelets. Des de les 9 del matí fi ns a

la nit, les tropes borbòniques llancen fi ns a 5 càrregues

contra els miquelets, i tantes vegades són rebutjats pels

miquelets, embravits pel capità Falcó, que els enardeix

al crit de: “Primer morir que rendir-se!”. Emparats per

la foscor, les tropes de miquelets aconsegueixen fer-se

fugissers, havent perdut uns 90 homes i deixant unes

400 baixes entre ambdós bàndols.

12CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

1707, fi nals agostEmboscades a combois a Paüls i Gandesa. El Capità

Pedrol i el Capità Francesc Barquer, amb 280 fuse-

llers i sometents preparen una emboscada entre Pa-

üls i Alfarràs a un comboi de 280 atzembles, escortat

per 180 homes i 40 cavalls.

1707, primers d’octubreEls capitans Andreu, Pallisser, Vidal i Pedrol, amb 300

fusellers, ataquen entre el Pinell i Móra un comboi

de 160 atzembles escortat per 130 infants i dragons.

Van fer 60 presoners, mentre la resta queda sobre el

camp. Els fusellers perden 28 homes i prenen a 22

vilatans del Pinell. El poble, de 300 veïns, és partida-

ri del rei Felip, qui durant tota la guerra dona pa als

homes, dones i nens, raó per la qual els vilatans dels

Pinell lluiten contra els fusellers.

1707, fi nals d’anyJoan Falcó ascendeix un grau per capturar el capi-

tost botifl er Jaume Cortiella, de Paüls. Cortiella, ha-

vent-se trencat el pacte a què s’havia arribat, retorna

al partit borbònic i es destaca per sotmetre la comar-

ca al terror. A fi nals del 1706, seguint els clamors de

les viles de la comarca, el governador austriacista de

Tortosa General Jones, posa preu al cap del capitost

92’ num8 Ascó vista parcial postal

13 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

botifl er Jaume Cortiella de Paüls: 200 doblons, un

grau més si qui el captura és ofi cial, o el grau d’al-

feres si qui el captura és fuseller ras o paisà. Els Mi-

ravet, tres germans aragonesos, amb un partida de

20 fusellers i amb la cobertura de 150 miquelets del

capità Joan Falcó, assalten la vila d’Horta, on es troba

el capitost botifl er amb 68 miquelets botifl ers; abans

de la sortida del sol aconsegueixen fer-lo presoner a

ell i als seus homes, havent perdut en l’assalt 11 ho-

mes. El capità Joan Falcó és ascendit un grau i l’any

següent, el 1708, el capitost botifl er Jaume Cortiella

acaba penjat a la forques de Barcelona.

1708, 20 gener Amb 270 fusellers, Joan Falcó ataca un comboi bor-

bònic prop de Gandesa aconseguint que la cavalleria

d’escorta fugi i desempari la infanteria. L’atac se sal-

da amb la captura de 170 bous, 27 soldats presoners i

45 morts, mentre que moren 11 fusellers.

1708, 20 febrerAmb 270 fusellers a Concabella, la companyia de

Joan Falcó ataca un comboi borbònic. L’escorta del

comboi es redueix a 52 soldats, però a l’avantguar-

da, a 15 minuts de distància, hi ha un destacament de

200 cavalls, i a la reraguarda, un altre destacament

de 100 cavalls i 200 infants borbònics. En escoltar els

trets d’assalt dels miquelets al comboi, les escortes

borbòniques a cavall acudeixen a tota pressa, mentre

la infanteria aconsegueix prendre les altures. Es trava

un dur combat que acaba amb la pèrdua de 26 mi-

quelets morts i 17 de capturats. Entre els capturats hi

ha un germà i un cunyat del Comandant Joan Falcó,

que posteriorment són penjats pels borbònics. Arran

d’aquests fets, les accions del Comandant Joan Falcó

es tornen més ferotges.

1708, 20 març Amb 200 fusellers emboscats al Pas de les Trinxeres,

Joan Falcó ataca un comboi borbònic que es dirigia

al camp de Xerta i captura 28 cavalls, 52 mules i fa

48 presoners, deixant morts 60 homes entre ambdós

bàndols.

1708, 19-20-maigEl Comandant Joan Falcó concentra 10 companyies

de miquelets de la Ribera d’Ebre i diversos sometents

fi ns a formar un total de 1.400 homes. La nit del 19 al

20 de maig s’ embosquen entre Corbera i Sió per on

ha de transitar un gran comboi borbònic de fi ns a 400

bèsties escortat per un destacament de 200 cavalls

i 600 infants. El Comandant Joan Falcó ataca la re-

raguarda aconseguint que la cavalleria fugi i desem-

pari a la infanteria; aquesta resisteix infructuosament

diverses descàrregues, però el terreny afavoreix els

miquelets. Finalment es captura el comboi: 49 ca-

valls i 225 infants, deixant 114 morts i 214 ferits; dels

miquelets i sometents en moren 34, i uns 52 cauen

ferits.

1708, 28-maigEl Capitans de Fusellers Andreu Masip i Francesc

Barquer, amb 80 homes, embosquen prop de Vilalba

i la Fatarella a 35 cavalls i 100 infants. A la primera

descàrrega en moren 45, i a la segona, protegits per

l’espessor, es rendeixen la resta, inclosos un coronel,

cinc capitans, i molt equipatge, mentre els fusellers

pateixen 15 baixes.

1708, juliolS’uneixen diferents companyies sumant 700 fuse-

llers, i sorprenen un camp borbònic al costat de Mi-

ravet. Abans de l’albada l’envesteixen per 3 parts, en

2 amb falsos atacs i al tercer amb tota la força. Els

borbònics desemparen el camp mentre els fusellers i

els sometents perden 28 homes i tenen 30 ferits. Fan

48 presoners, mentre que els borbònics perden 95

homes entre morts i ferits.

14CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

1708, 10 octubreDefensa de Falset. Els comandants borbònics apos-

tats a l’altra banda de l’Ebre, entre Móra i Flix, can-

sats de la incomoditat que els fusellers donen als

seus quarters i combois, resolen desallotjar-los de la

vila de Falset, que és el seu abric. Destinen a l’acció

el coronel Francisco Bustamante, amb 1.000 homes

i 400 cavalls, i guiats pels veïns del Pinell. Es troben

més resistència de la pensada. Dues vegades repeteix

l’acció, però és rebutjada; ofereix capitulació, però els

austriacistes neguen el tracte. Finalment, els bor-

bònics es retiren però amb morts i ferits en ambdós

bàndols.

1708Les tropes de l’arxiduc Carles vénen des de València

per Tortosa, el Perelló i el coll de Balaguer i saquegen

Tivissa.

1709, 14 agost Atac a un comboi borbònic entre Móra d’Ebre i Cor-

bera.

1709, 24 agostEl Comandant Joan Falcó travessa l’Ebre amb 200

miquelets i marxa fi ns a Batea, on es topa amb 60 ca-

valls borbònics, fet que l’obliga a retirar-se fi ns a l’al-

çada d’un turó. Posteriorment apareixen 100 dragons

borbònics, que desmuntats, envesteixen les posicions

dels fusellers. El Comandant Joan Falcó ordena que

no se’ls dispari fi ns ser a un distància de tret de pis-

tola, matant-ne 18 en la primera descàrrega; els bor-

bònics continuen atacant i el Comandant Joan Falcó

es retira del lloc i des d’una altra posició envesteix

causant gran rebombori les tropes borbòniques ata-

cants, que sorpreses, acaben per retirar-se i formar

en posició de batalla a la planúria; l’eventualitat és

aprofi tada per totes les tropes del Comandant Joan

Falcó, que es retiren a tota pressa deixant les tropes

borbòniques formant en posició de batalla al pla.

1709, 1 d’octubreQuan passen en retirada pel coll de Balaguer les tro-

pes de Felip V del Camp de Tarragona, Joan Falcó, de

Benissanet, i set companys, ataquen una partida de

50 francesos a cavall.

1709, 15 d’octubreDos riberencs, cabdills de guerrillers, Francesc Arbó

de Móra d’Ebre i Lluís Serra d’Ascó, amb vint com-

15 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

panys més, ataquen un comboi de 50 soldats caste-

llans que transporten farina entre Vilalba i la Pobla.

Entre els atacats hi ha un tinent que és fi ll del gover-

nador de Tortosa. Fan 32 presoners.

1709, fi nals d’anyA fi nals del 1709 el capità de granaders del Regiment

Imperial d’Infanteria n. 4 “Starhemberg” amb un des-

tacament de 100 soldats travessa l’Ebre prop de Móra

amb l’objectiu de destruir un fort de fusta que els

borbònics havien construït per a la guàrdia dels mo-

lins on hi molien el blat de les tropes. El Comandant

Joan Falcó s’uneix a les tropes imperials amb 300 fu-

sellers. El fort de fusta està custodiat per 78 soldats

borbònics que són sorpresos per l’atac de les tropes

alemanyes i catalanes. El fort fi nalment es rendeix,

destacant-se en l’acció el coratge del Comandant

Joan Falcó. Els alemanys perden 16 soldats i 20 res-

ten ferits, mentre que dels fusellers 12 en moren i 14

cauen ferits. Per aquesta valerosa acció el rei Carles

ascendeix Joan Falcó al grau de Coronel de Fusellers.

1710, 15 maig

Entre Gandesa i Batea, els capitans Pedrol i Pujol,

amb 230 fusellers, ataquen en emboscada un comboi

borbònic de 300 atzembles, escortat per 30 cavalls i

127 granaders. Els fusellers, a la primera descàrrega,

fan un gran estrall.

1710, 14 juny Cop de mà austriacista a Móra d’Ebre. El general

Rafael Nebot sorprèn el poble, després que abans

de l’albada travessi l’Ebre, guiant la marxa el tinent

coronel morenc Baptista Pallisser. No troben molta

resistència. Prenen 40 cavalls de les tropes de Felip

V i fan més de tres-cents presoners. Els austriacistes

perden 42 homes.

1710, junyProp d’Ascó, el Coronel Joan Falcó s’embosca amb

88 fusellers, mentre espera el trànsit d’una columna

borbònica formada per 30 ofi cials, 360 nous reclutes i

molt bagatge. Quan passen davant de les tropes em-

boscades del Coronel Joan Falcó, un ofi cial borbònic

li comenta a un altre: “Amigo, si Falcó saliera haría

buena presa”. Tot just en aquest instant, sorgeix d’en-

tre els matolls i els crida: “Aquí está Falcó! Ríndanse!

si no hay cuartel”. Esparverats, els ofi cials borbònics

es rendeixen sense disparar un sol tret.

1710, junyLes tropes borbòniques i austriacistes del Front de

l’Ebre prop de Móra han arribat a un acord tàcit de

concedir-se un armistici diari de 2 hores al matí per

tal que uns i altres, cadascun a la seva banda, pu-

guin recollir aigua del riu. Quan es troben, els uns i

els altres s’escarnien amb acudits, però els caste-

llans, més subtils i vius, avantatgen els catalans en

l’art d’ofendre’s a base d’acudits. Finalment, un dia,

el Coronel Falcó acaba per emprenyar-se i crida als

castellans que si no callen, travessarà el riu i els tren-

carà els tambors; però els castellans, en veure com

s’ha enfadat el Coronel Falcó i les amenaces sobre

els tambors, encara riuen més mentre li criden no-

vament amb picardia: “Quijote!”. Amb la paciència

ja esgotada, el Coronel Falcó es dirigeix als seu ho-

mes i els diu: “Allò que jo he dit que es faria, s’ha de

complir o morir!”, responent els seus homes que no

l’abandonarien. El dia següent, abans de sortir el sol

i amb cent dels seus millors fusellers travessa el riu

més amunt i s’embosca prop d’on les guàrdies bor-

bòniques se situen per batre els seus tambors cada

matí. Quan aquestes es preparen per a començar a

tocar, les tropes del Coronel Falcó es llencen sobre

les guàrdies, les desfan, i els trenquen els tambors,

tornant a travessar el riu sense cap pèrdua. La parau-

la del Coronel Falcó està complerta.

16CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

1710El 1710 la Cort de Barcelona ordena travessar l’Ebre

a 4 regiments de fusellers: el del coronel Falcó, el del

coronel Vilar i Ferrer, el del coronel Rau, i el del coro-

nel Josep Farriol.

1710, setembre. Presa de MiravetPresa de Miravet. El general Nebot amb el seu re-

giment passa a bloquejar el Castell de Miravet, la

guarnició del qual, formada per 80 homes, té poques

provisions i pateix gana.

1711, 28 febrer Ocupada Morella, el tinent general borbònic Miquel

Pons passa a assetjar el Castell de Miravet. La guar-

nició es troba mancada de queviures, i el tinent coro-

nel de fusellers Baptista Pallisser rendeix el castell,

quedant la guarnició presonera de guerra. Ocupat el

Castell de Miravet, els borbònics dominen tot el riu

Ebre de la part del regne d’Aragó i del regne de Valèn-

cia des del seu origen fi ns el mar.

1711, 28 marçEntre Corbera i Mora d’Ebre, el coronel Joan Falcó

amb 5 companyies del seu regiment de fusellers ata-

ca en emboscada un comboi escortat per 150 cavalls

i 300 granaders. Es trava un sanguinari combat amb

morts i ferits per ambdós bàndols. Entre els austria-

cistes, mor a causa de les ferides, el capità Francesc

Barceló.

1711, 14 juliolEl Coronel Joan Falcó amb el seu regiment i 100 pai-

sans ataca un comboi borbònic escortat per 170 sol-

dats prop de Mequinensa. Prenen tres capitans i dos

tinents.

1711, 28 agost Les tropes borbòniques són derrotades entre Casp i

Mequinensa per fusellers austriacistes. Entre amb-

dós bàndols moren 68 persones.

1712Francisco de Bustamante, a les ordres de Felip V,

comanda tota la Castellania d’Amposta –que incloïa

l’actual comarca de la Ribera d’Ebre-, i concedeix la

llibertat als presos polítics tancats a Gandesa, ene-

mics seus i del rei. Aquesta ordre reial va permetre

que fossin alliberats els empresonats d’Ascó: Josep

Jordà (batlle), Antoni Peris (cirurgià), Esteve Pontich

(doctor en medicina) i Emmanuel Borrell (pagès).3

1712, 20 maigEl coronel Joan Falcó amb 500 fusellers i 130 volunta-

ris ataca un comboi borbònic escortat per 42 cavalls i

260 infants prop d’Amposta.

1712, 14 octubre Nou atac a un comboi borbònic prop de Mequinensa

escortat per 170 soldats.

1713, junyS’han rebut ordres d’evacuar les tropes imperials, el

coronel Emmerich Franz von Faber, des de Tarrago-

na, demana diners en préstec al coronel Joan Falcó.

Aquest s’hi nega perquè les tropes estan evacuant Ca-

talunya. Von Faber fa empresonar Falcó sota diversos

pretextos. Informat de les intencions, Falcó s’acull a

l’indult general que ofereixen les tropes borbòniques

a aquells que deixin les armes. Passa a Tortosa, on

els borbònics el reben bé per la gran fama que havia

obtingut pel seu valor.

***

Com ja hem dit, la Guerra de Successió no s’acaba

l’11 de setembre de 1714, sinó que va continuar en

forma de resistència de guerrilles, sovint dirigides per

17 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE | CRONOLOGIA

ofi cials catalans que havien participat en la guerra,

que lluitaven contra l’ocupació del Principat. Un dels

guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i

Anguera, capità de fusellers nascut a Capçanes.

WEBGRAFIAhttp://www.11setembre1714.org/Unitats/fusellers-ribera-ebre-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Falco-Joan-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Barquer-Francesc-frame.htm

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pedrol-Josep-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pallisser-Baptista-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Unitats/fusellers-ribera-ebre-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Barcelo-Anguera-Pere-Joan-frame.htm

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Molins-Francesc-frame.html

(consultat 02.05.2014)

http://www.11setembre1714.org/Biografi es/Pujol-Josep-frame.html

(consultat 02.05.2014)

1 La Guerra de Successió dia a dia 1713-1714, volum IV: “El setge de Barcelona i l’11 de setembre de 1714”.

Edita Sàpiens, Barcelona, 2013.2 La Guerra de Successió dia a dia 1714-1760, volum V: “Les conseqüències de la derrota”. Edita Sàpiens, Bar-

celona, 2013.3 MASIP Francesc: Història d’Ascó, crònica il·lustrada. Edita Ajuntament d’Ascó, Lleida, 1999.

18LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

A partir de l’article “Carrers d’Ascó” de Carmel Biarnés,

aparegut a la revista Castrum de Ascho 11481, podem

fer un primer esbós de com era l’entramat urbà de la

nostra població i fer-nos una idea de la seva extensió.

En Carmel, fruit de la seva meticulosa i vasta recerca,

recopila al llarg de 14 pàgines el nomenclàtor d’Ascó

des del 1607 fi ns al 1986. Entre aquest quasi 400 anys

aporta el llistat dels carrers, carrerons, places, perxes

i camins de la vila dels anys 1639, 1662, 1689, 1693,

1720, 1734, 1771, 1900, 1936, 1965 i 1986.

Malgrat aquests inventaris no siguin exhaustius, com

veurem més endavant, no podem per menys que des-

tacar la tasca realitzada per Carmel, pouant arreu en

arxius i documents històrics, i extraient com una for-

migueta aquests registres que, per a nosaltres i per

a aquest article, esdevenen una font d’informació im-

pagable.

L’atzar ens ha fet l’ullet i ens ha permès recollir a la

taula que adjuntem el nomenclàtor dels carrers d’As-

có de dos anys poc distanciats i que, a més, s’esca-

uen entre aquell fatídic 1714. Reproduïm la relació del

1710 i de 1734. En aquests 24 anys de diferència en

podem extreure diverses lectures:

> Al llistat de 1734 trobem, per primer cop, noms de

llocs de la nostra població escrits en castellà. En cap

llistat anterior apareixien carrers i places castellanit-

zats. Fixem-nos, per exemple, en traduccions literals

i a voltes poc afortunades com: Calle que va a la de

Arriba per Carrer que va al Dalt, Llano de la Iglesia

per Pla de l’Església, Al Cabo del Preno pel Cap del

Preno...

Repareu, també, en l’ús d’un castellà de l’època, amb

paraules com plasa, orno, abaxo, baxo o baxa, aseyte...

Es fa evident doncs una de les primeres repercussions

del Decret de Nova Planta2, en què explícitament es

prohibeix l’ús de la llengua catalana a l’Administració

de justícia de Catalunya.

> Al repertori de 1734 es fa referència a nous indrets

que donen pistes per creure que la població s’anava

fent gran i que, per primer cop, hi ha una conscièn-

cia i un interès per a reconèixer espais que entren a

formar part de l’imaginari col·lectiu d’aquell moment.

Són referències a camins com el de la Fontxinxella i

el de les Sènies. Aquestes darreres, particularment,

inviten a pensar que agafaven protagonisme doncs no

sols trobem el Camí de les Sènies sinó també els Car-

rerons de les Sènies els quals, junt amb l’anotació de

la Cantonada del carrer del Riu fan suposar una major

activitat i dinamisme cap aquest espai.

> Encara podem refl exionar sobre l’omissió de noms

de carrers i places que apareixen el 1710 i que no tro-

bem al 1734. A què pot ser degut? Diverses hipòtesis

poden justifi car aquesta absència. D’una banda pot

deure’s a un descuit d’en Carmel, però ens inclinem

més a creure que aquestes llacunes es deuen al fet

que, o bé el nostre estudiós va voler ser curós amb

LA FESOMIA

LA FESOMIAD’ASCÓ 1714

19 LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

la informació que recollia i que, si no va trobar les re-

ferències exactes d’un període no les va voler donar

per pressuposades; o bé –el més probable-, que molts

d’aquells noms van deixar-se d’usar perquè van agafar

el nom conegut i generalitzat per la població d’alesho-

res, o encara, que van canviar de nom. Possiblement

en serien exemples d’aquesta hipòtesi la referència

que es fa al carrer Major (1734) integrant Lo cap del

carrer Major (1710), o el carrer de la Mola (1734) inclo-

ent el nom del carrer que va a la Mola (1710).

D’altres noms inviten a pensar que o bé van desapa-

rèixer –privatitzant-se i esdevenint corralasses parti-

culars- o bé van perdre el nom a causa de les seves

reduïdes dimensions. En podrien ser exemples les

referències que apareixen el 1710 i que no trobem en

posterioritat com ara Lo carreró, Lo passet, Carreró

del Planillo...

Plànol 1700

Plànol actual

20

1710Carrer de l’AbadiaCarrer que baixa a l’abadia---Carrer de les AlbuixarresCarrer que puja a les AlbuixarresCarrer de BaixCarrer que va al carrer de BaixCarrer de Baix dit de VallésLa BaranovaLo cantó de la TorretaLa cantonada del camí del MolíLo cap del carrer MajorLo CarreróLo carreró que puja al carrer de DaltLa costa del CastellLo camí de la Creu NovaLo camí del ColomerCarrer de Dalt Carrer de Damunt la RibaCarrer de l’EsglésiaPlaça de l’EsglésiaCarrer que puja a l’EsglésiaCarrer dels EstravagantsCarrer de l’EstudiCamí de FlixCarrer d’en FontanetCarrer del Forn

Carrer del Forn de l’AbadiaPla del FahedorFossàs dels MorosCarrer de l’HospitalCamí de la LleudaCarrer MajorCarrer de la MolaCarrer que va a la MolaCarrer de la MunteraPlaça NovaLo PassadorLo PassetLo PlanilloCarreró del PlanilloCarrer del PrenoPla dels SocarratsSol del PrenoCamí del RiuPla de VallxiquerCarrer que porta al Portal de Vallxiquer(---)(---)(---)(---)(---)(---)

1734 (ja apareixen alguns noms en castellà)Carrer de l’AbadiaCarrer que va a l’abadiaCarrer del Forn de l’Abadia // Calle del Orno de la AbadiaCarrer de les Albuixarres(---)Carrer de Baix // Calle Baxa o calle de Abaxo(---)(---)(---)Lo cantó de la Torreta // Esquina de la Torreta(---)(---)(---)Carrer que va al Dalt // Calle que va a la de ArribaCosta del Castell(---)Camí que va al ColomerCarrer de Dalt // Calle de ArribaCarrer de Damunt la Riba// Baxo la RibaCarrer de l’EsglésiaPla de l’Església // Llano de la IglesiaCarrer que puja a l’EsglésiaCarrer dels EstravagantsCarrer de l’Estudi // Calle del EstudioCamí de FlixCarrer d’en FontanetCarrer del FornCarreró del Forn // Calliso del OrnoCarrer del Forn de l’AbadiaCarrer del Fahedor // Fahedor del Molino de Aseyte(---)Carrer de l’Hospital // Calle del HospitalCamí de la Lleuda // Camino de la LleudaCarrer Major // Calle MayorCarrer de la Mola // Calle de la Mola(---)Carrer de la Montera // Calle de la MonteraPlaça Nova // Plasa NuevaLo Passador // Sobre el Passador de la callejuela(---)Lo Planillo // Plasa llamado Lo Planillo(---)Al Cap del Preno // Al cabo del PrenoPla dels Socarrats // Plasa de Socarrats(---)Camí del Riu // Camino del RioPortal de Vallxiquer // Llano de Vallxiqué y murallaCarrer que va al Pla de VallxiquerCantonada del carrer del RiuCarrerons de les Sénies // Callejones de las SeniasCamí de les SéniesCamí de la Fontxinxella // Camino de la Fuente ChinchellaCreu Nova // Cruz NuevaLa Sodra

(*) Castrum de Ascho 1148. Consell local d’Ascó del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, juny-juliol 1986

LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

21

> D’altra banda, i tot i que ja n’hem fet referència, com

s’explica l’omissió en l’article de la revista Castrum de

Ascho de noms que sabem ja existien el 1607? Descuit

o escrupolositat i mètode de Carmel? Segurament la

resposta la trobem en ambdues circumstàncies.

En qualsevol cas, i per a posar alguns exemples, sa-

bem perfectament que quan l’expulsió dels moriscs

el 1609 a Ascó hi havia, entre d’altres, els següents

carrers d’origen àrab3: Baijunca, Figuereta, Monques,

Munico, Secanella, Sequerets... molts dels quals s’han

conservat fi ns als nostres dies.

En el llistat de 1607 també trobem la referència als

camins de la Barca i de la Bassa que no apareixen ni

al 1710 ni al 1734 però que en canvi, en posterioritat, sí

que retrobem i que també avui són emprats. D’altres

de principis de segle XVII, com els Camins Reals a Flix

i a Móra, així com el de la Fatarella avui han passat a

conèixer-se com a carreteres de Flix, Móra i Fatarella.

I encara nomenclàtor referit a estructures tan singu-

lars i característiques de les nostres terres com ara

els perxes. Carmel apunta en un llistat de 1693 l’exis-

tència dels perxes d’Andreu Salvador, d’Antoni Salva-

dor i de Pere Sans; així com les portes d’entrada del

Portal Nou i del Portal de la Vda. Serra. Òbviament

aquests perxes, ja reconeguts i recollits a fi nals de se-

gle XVII, també formaven part de la fi sonomia urbana

asconenca malgrat no aparèixer als llistats de 1710 i

1734 i, afegiríem, són motiu de satisfacció la seva per-

manència donat que dibuixen un paisatge urbà parti-

cular a la nostra vila.

El d’Ascó, un plànol en constant evolució?Feta aquesta aproximació a com era el nucli urbà

asconenc del 1714 és fàcil que ens preguntem si en

aquells segles es produïen ràpids canvis urbanístics,

o bé si les repercussions de la guerra amb Felip V van

provocar un augment de la demografi a i per tant de la

població.

Malgrat la documentació en relació a la nostra pobla-

ció en aquest període és pobre i, encara, poc estudi-

ada podem avançar un seguit de refl exions que ens

permetin tenir una visió més propera de com era Ascó

tres-cents anys enrere.

En primer lloc hem de tenir clar que no hi ha confl ic-

te bèl·lic que no comporti confl icte social i econòmic,

misèria i empobriment, malvestats i pèrdues agrícoles

i, òbviament, davallada demogràfi ca. Qualsevol guerra

es tradueix, de forma immediata, en crisi que afecta

la població. L’aposta de Catalunya a favor de Carles

d’Àustria i contra Felip V, en el confl icte successori

per la corona espanyola, va tenir totes aquestes con-

seqüències a més de la pèrdua de tots els drets i de

les institucions de govern que tenia com a estat, dins

la monarquia hispànica.

Arran de la derrota en la batalla d’Almansa, l’abril

Plànol 1909

LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

22

del 1707, van caure els regnes de València i Aragó a

mans de Felip V, instaurant el decret de Nova Planta

que liquidava els privilegis i les institucions pròpies. A

partir d’aleshores l’escenari de la guerra es va cen-

trar a Catalunya, i la terra catalana va haver de sub-

ministrar els queviures necessaris per a mantenir els

exercits ocupants i als pobles resistents. El juliol de

1713, un cop les forces aliades van evacuar Catalunya,

ja sols queden les places fortes de Cardona i la ciutat

de Barcelona com a baluards davant l’exèrcit de Felip

V. El setge d’aquesta ciutat va durar tretze mesos du-

rant els quals es va haver de mantenir més de 25.000

soltats assetjants. Les conseqüències econòmiques,

agrícoles i demogràfi ques del territori es donen per

sobreenteses.

Ascó no va ser una excepció i va veure minvar la seva

població. En un article titulat “Habitants de la Vila

d’Ascó”, també de Carmel Biarnés i aparegut a Cas-

trum de Ascho 11484 , hi trobem una relació aproxima-

da dels habitants de la nostra població des de 1359.

Tot i que tal com avisa el nostre historiador les xifres

són orientatives, atès que fi ns a l’expulsió dels mo-

riscs fa un càlcul per focs –famílies- multiplicant per

5 els seus membres, ens aporta una informació prou

alliçonadora de com ha evolucionat la demografi a, en

particular a partir de 1734:

Però si anem més enllà hem d’entendre que, fi ns pràc-

ticament a principis de segle XX, les terres d’interior

de Catalunya –i la Ribera d’Ebre no n’és una excep-

ció- es regiran per un sistema d’economia tradicional

i arcaic de subsistència. Això és, un sistema econòmic

basat en la producció agrícola, sotmès a l’atzar clima-

tològic i a la incertesa del rendiment fruit també de les

espècies conreades. En el nostre cas l’economia, du-

rant segles, es va fonamentar en el conreu de la vinya,

l’olivera, l’ametller i els cereals, complementada amb

la cura d’animals de granja que permetien alleugerir

la subsistència familiar. Lògicament aquest panorama

no facilitava l’augment exponencial de la població ni

dels pobles.

La construcció del ferrocarril al seu pas per Ascó el

1882 podríem dir que va ser un dels principals de-

tonants que, en molts segles, feu que augmentés

la població. I és potser en el nomenclàtor d’Ascó de

ANY

1359

1496

1553

1607

1610

1611

1639

1689

1710

1718

1734

1831

1860

1900

1930

1934

1960

1965

1981

1984

FOCS

45

170

158

Sense moriscos

143

149

156

...

190

274

HABITANTS

225

850

790

815 (?)

1075

177

572

596

624

530

760

1370

2345

2499

2422

2672

1862

1849

2067

1957

LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

23

principis del XX recollit per Emili Morera on veiem, per

primer cop, un increment considerable de carrers a la

nostra població. Apareixen entre d’altres: carrer de la

Capelleta, camí dels Clots, plaça de l’Eres, carrer de

l’Esquerra, plaça Pedrola, carrer de la Penalba, carrer

i baixada de la Placeta, carrer de Santo Domingo, pla-

ça del Trinquet, carrer Valero...

I encara una darrera qüestió: com

era el castell o què en quedava

del castell el 1714?

Permeteu-nos que després de les sorprenents exca-

vacions arqueològiques realitzades aquesta primave-

ra a l’entorn de la garita del castell, deixem córrer la

imaginació a l’espera que els arqueòlegs ens donin

informació detallada, rigorosa i fefaent de com era re-

alment el castell d’Ascó.

Mentre, com diem, ens remetem a la documentació

existent. Segons sembla el nostre castell no va tenir

cap paper en els confl ictes contra Felip V. Sembla ser

que aleshores, el que podríem considerar recinte del

castell, ja es trobava abandonat i que bona part de les

seves muralles i parets constructives havien esdevin-

gut una autèntica pedrera per a la construcció de les

cases que s’aferren a la muntanya. En aquell temps

possiblement ja sols quedés en peu la torre de la ga-

rita –de la qual tenim una fotografi a de fi nals de segle

XIX on encara sembla que està en bon estat-. Aquesta

construcció, com ressenyava l’arqueòleg que enguany

ha dut a terme les excavacions del castell, seria una

torre de guaita, una mena de torre o far de senyalit-

zació, que permetria comunicar la costa de la Medi-

terrània amb les terres de l’interior. Per tant hem de

LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

24CRONOLOGIA | LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA RIBERA D’EBRE

25

suposar que, com a molt, hauria tingut aquesta funció.

A l’espera, com dèiem, d’un estudi en profunditat de

les estructures de la fortifi cació podem jugar a imagi-

nar l’skyline de l’Ascó de 1714, i fantasiar pensant que

hi albiraríem una torre aquí i una altra allà, i restes

de muralles mossades que es retallarien el cel blau,

deixant encara veure alguna espitllera... però no dei-

xa de ser una fi guració il·lusòria fruit de la inventiva i

del desig de fer realitat el somni i poder redescobrir

el passat.

1 BIARNÉS, Carmel. Carrers d’Ascó, dins a Castrum de

Ascho 1148. Edita Consell local d’Ascó del Centre d’Estudis

de la Ribera d’Ebre, juny-juliol 1986.2 Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-16,

per les quals abolia l’antiga organització constitucional dels

països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi es-

tablia, d’una manera més o menys completa, l’organització

política pròpia de Castella.3 BIARNÉS, Carmel. Els moriscos a Catalunya. Apunts d’his-

tòria d’Ascó (p. 185). Gràfi ques Moncunill. Valls, 1981.4 BIARNÉS, Carmel. Habitants de la Vila d’Ascó (p. 20), dins a

Castrum de Ascho 1148. Edita Consell local d’Ascó del Cen-

tre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, núm. Sant Antoni, 1985.

LA FESOMIA D’ASCÓ EL 1714

27

Benvolguts asconenques i asconencs,

L’atzar i la comissió de festes d’Ascó s’han posat

d’acord per tal que la meva última classe magistral

la faci aquí, a Ascó, el meu POBLE! Intentaré fer un

pregó senzill, que no es faci pesat donant unes pinze-

llades pel passat, present i futur.

No cal dir que la comissió de festes ens ha preparat

un farcell d’actes que ens agradaran a tots: petits,

grans i una mica més grans!

Que el retrobament amb els familiars, els amics i els

nous amics, que de ben segur farem, ens portin la

pau i l’alegria que tanta falta ens fa per ser més fe-

liços.

Una petició faig a la comissió: que procurin començar

els actes amb la màxima puntualitat!

Que la calor, el temps i la mosqueta negra ens deixin

tranquils i ens ajudin a tenir una MOLT BONA FESTA

MAJOR !!!

SALUTACIÓ PREGONER

Josep Maria Jornet Domènech

28

Veïns i veïnes d’Ascó, que tinguem tots una bona Festa

Major. El programa que teniu a les mans és, com ho ha

estat sempre, fruït del treball i la dedicació altruista de

la Comissió de Festes. Però aquest programa, i el dels

darrers anys, és molt més que això: és el fruït del treball

col·lectiu de diferents sensibilitats del poble que gestio-

nen els recursos públics de la manera més transparent.

Certament, la Comissió de Festes forma part de l’ Ins-

titut Municipal de Fires i Tradicions d’Ascó (IMTUFITA),

un òrgan municipal on hi ha representats tots els grups

municipals i que periòdicament, un cop per trimestre,

estudia, analitza i, en defi nitiva, dóna compte de totes i

cadascuna de les despeses que s’hi ha fet. Per qui pensi

que això no és motiu com per dedicar-hi unes línies en

aquest programa voldria recordar que abans de la po-

sada en marxa d’aquest sistema, la Comissió de Festes

treballava amb la mateixa dedicació i el mateix altruis-

me que avui en dia però, objectivament, no ho feia amb

la mateixa transparència que ara. En aquells temps, el

regidor de festes de torn remenava i triava, i la despe-

sa anava a parar a una partida pressupostària genèrica

que tot sovint es quedava curta i s’havia d’ampliar. Avui,

tot està pressupostat des de principi d’any, i les decisi-

ons sobre quin acte es fa o quin es deixa de fer es pre-

nen després del debat.

Els nous temps, i així ho veiem cada dia als mitjans de

comunicació, exigeixen noves formes de fer, amb major

accés a la informació i, aquesta, de més qualitat. Estem

en aquest camí, que ja no té marxa enrere.

Feta aquesta explicació només em queda dir que avui,

més que mai, és l’hora de donar les gràcies a tots els

que han col·laborat d’alguna manera en fer possible

aquest intens programa de festes, que tornaran a fer-

nos passar els dies d’esbarjo que tothom necessitem

per recarregar les nostres bateries i tornar al setembre

amb il·lusió renovada.

Bona festa major.

SALUTACIÓ ALCALDE D’ASCÓ

Rafael Vidal Ibars

29

És un plaer saludar-vos amb motiu de la celebració

de la nostra Festa Major. El programa que teniu a les

mans és el fruit de l’esforç d’una bona pila de gent

que ha dedicat moltes hores a organitzar, amb il·lusió,

tota mena d’actes perquè grans, mitjans i petits us ho

passeu el millor possible durant aquests dies tan as-

senyalats.

Aquests dies hem de deixar de banda maldecaps i

aparcar les preocupacions per gaudir de la nostra

festa. Per això us convido a participar en les activitats

que, un any més, ens hem preparat des de la comis-

sió de festes, juntament amb les entitats asconenques

que, una vegada més, han aportat el seu esforç i el

seu treball perquè durant aquests dies ens ho passem

bé, ballem, juguem, gaudim i carreguem les piles per

encarar amb més optimisme la resta de l’any.

És l’hora de sortir al carrer i saludar els familiars, els

amics, els veïns i els coneguts i compartir amb tots

ells aquestes estones d’alegria i diversió. La vostra

participació serà el millor premi per a tots els que han

estat treballant aquests mesos en la preparació d’una

festa que, com en altres ocasions, conjuga elements

tradicionals amb d’altres de mes moderns. En resum,

activitats per a tothom.

Vull fer també una crida al civisme. Espero que vis-

quem la festa amb respecte al descans dels veïns. Es-

tic segur que amb la comprensió de totes les parts la

convivència estarà garantida i l’alegria i la diversió es

repartiran per igual entre tots els veïns.

Que us ho passeu molt bé. Bona Festa Major.

SALUTACIÓ REGIDOR DE FESTES

Pau Daniel Serrano

De Yzaguirre

30

Asconencs i asconenques, ja tornem a ser a l’agost!

I amb tota la il·lusió del món, juntament amb aquest

grup de treball format pels membres de la Comissió

de Festes, us hem preparat la gran i estimada Fes-

ta Major, perquè es repeteixin els grans moments de

cada any i que es gaudeixi cridant, ballant i xalant.

Per això i amb molt carinyo, la Comissió de Festes us

desitgem una molt bona FESTA MAJOR!

SALUTACIÓ PRESIDENT COMISSIÓ DE FESTES

Àlex Jaimot Giménez

31

Quan la nit torna a refrescar, encetem la nostre Festa

Major que, un cop més, ens convida a fruir del bon

temps, de les activitats programades, de la convivèn-

cia en harmonia i germanor. Vull que aquestes parau-

les siguin per animar-nos a participar en tot allò que

puguem dels actes que la Comissió de Festes ha pre-

parat amb la il·lusió de satisfer els desigs i anhels dels

asconencs i asconenques.

Una part important de la Festa Major, que és viva mal-

grat la crisi de valors, i la indiferència davant allò que

realment és important, que pateix la nostra societat i,

és clar, també el nostre poble, és el nucli originari de

la seva raó de ser: honorar els nostres sants patrons,

principalment amb la celebració de l’Eucaristia en la

qual fem memòria de sant Miquel Arcàngel, santa

Paulina i sant Gregor,i i els demanem que intercedei-

xin davant Déu pels nostres avantpassats, els quals,

amb esforç, tenacitat i suor, van anar forjant el poble

que ara som, amb el nostre tarannà particular, els

nostres costums i les nostres tradicions: que Déu els

aculli en el seu si. També els demanem que ens do-

nin un cop de mà en el nostre dia a dia; i que el donin

especialment als qui no poden gaudir de la Festa per

difi cultats econòmiques, malaltia, dol per un difunt

estimat o altres greus problemes. Tots els qui agraïm

a Déu el do de la fe hi hauríem de participar.

És la quarta vegada –i serà l’última– que, des de la sa-

lutació d’un programa de festes, demano als qui estan

apuntats a la llista per ser majorals de Sant Antoni que

m’ho confi rmin o que, donat el cas, em diguin que es

donen de baixa: fi ns ara són ben pocs els que m’han

dit alguna cosa. Pensava que els qui “estan apuntats”

tindrien l’interès de saber si són a la llista: hi ha algun

trienni sense ningú! I jo no m’ho puc inventar. Dona-

da la resposta obtinguda, però, estic temptat a pensar

que ser majoral de Sant Antoni no interessa tant com

pugui semblar. En anteriors ocasions deia que adme-

tria noves inscripcions i que sense aquesta informació

és molt difícil, delicat i fi ns i tot perillós posar-hi ordre.

Encara que continuaré esperant, us asseguro que ja

no ho tornaré a demanar en cap de les futures salu-

tacions i no perquè el període de temps durant el qual

jo seré el capellà d’Ascó estigui ben clarament cobert,

sinó per no cansar-vos sempre amb la mateixa cosa.

Ara bé, si no ho resolem, el problema us el trobareu

quan jo ja no hi sigui.

Bona Festa Major!

Josep Pau Gil i Llorens, Rector de la Parròquia

És una satisfacció per al Banc de Sang i Teixit donar

la benvinguda a la nostra Festa Major d’estiu i poder

agrair un cop més la vostra fi delitat i constància.

Cada vegada que anem a donar sang estem salvant

tres vides i ajudant tots aquells malalts que la neces-

siten.

La sang no es pot fabricar, es dóna amb una senzilla

punxada voluntària, solidària i molt satisfactòria per

al donant, sabent que aquest simple gest pot salvar la

vida d’una persona.

I als que encara no sou donants, us animem que ho

proveu, segur que repetireu. Hem de ser conscients

que, malauradament, cada cop se’n necessita més.

Gràcies, donants!

Molt bona Festa Major a tots els veïns d’Ascó!

LA PARRÒQUIA

BANC DE SANG

32

Estem de Festa Major i us convidem a viure aquest

temps de festa en clau d’esperança.

Des de Cáritas, us proposem parlar l’idioma de l’espe-

rança, perquè entre tots despertem esperança i vida

en aquells que viuen amb el futur amenaçat, abatuts,

descoratjats...

Moltes són les coses que enfosqueixen l’esperança de

multitud de persones a la nostra societat: l’atur, la po-

bresa, la pèrdua de drets, la falta d’ajudes, l’exclusió,

el desemparament, la falta de futur...

Des de l’experiència de Cáritas, estem convençuts que

hi ha una altra manera d’entendre l’economia i la so-

cietat basada en la prioritat del set comunitari, en la

preocupació pel bé comú.

Són moltes les persones i grups compromesos amb el

bé del seu proïsme. Gràcies a ells, un altre món nou

s’està obrint pas ara i aquí. Són signes d’esperança.

Tots podem fer possible que les nostres comunitats i

grups siguin lloc d’acollida i fraternitat, on les perso-

nes siguem capaces de viure i conviure plegades, on

siguem capaços de crear espais comunitaris, solidaris

i profètics que facin realitat un altre món, una altra

forma de relacionar-se i conviure des de valors com

la generositat, la solidaritat, l’esperit de cooperació i

participació, la justícia i la gratuïtat.

A través dels nostres gestos, opcions i actituds som

anunci d’esperança per a altres persones.

Cáritas parroquial us dóna les gràcies per fer-nos cos-

tat, a donar un cop de mà i amb qui podem comptar

de manera incondicional per a qualsevol bona causa.

A tots vosaltres que celebreu el que creieu i compartiu

el que teniu.

Molt bona Festa Major!!!

Un any més, ens trobem amb l’arribada de la Festa Ma-

jor del nostre poble i, com no, amb una bona progra-

mació d’activitats. I en aquests dies, una activitat amb

molta tradició és la realització per part de l’AECC de

la col·lecta el primer dia de festa, tant a l’entrada de

l’església a la Missa de Festa Major, com a la tarda a

la carretera. Per tant, hem d’agrair a tots els amics i

simpatitzats que us bolqueu amb la vostra participació.

Hem de reconèixer una vegada més que ha sigut un any

molt positiu i participatiu. Sou molts els qui esteu al nos-

tre costat, tant en fi res com en el sopar solidari de Sant

Joan, conferències. També s’ha continuat amb l’activitat

de “Drenatge Limfàtic”, que es va començar l’estiu pas-

sat; organitzat conjuntament per l’AECC local, provincial

i Ajuntament d’Ascó.

Des d’aquí us invitem a gent de totes les edats: grans,

homes, dones, joves ... a estar al nostre costat, tant si

sou habituals com si us voleu incorporar: les portes

sempre estan obertes, i així donar suport a feina que

queda per fer i amb un horitzó molt lluny.

Al llarg dels anys, la investigació ha anat progressant i

hem de ser conscients que no pot parar, i creiem que no

ens pot passar ni pel pensament d’abandonar aquesta

participació, treball, aportacions ...

Gaudiu d’una bona Festa major, que són dies de ger-

manor entre veïns i familiars que ens visiten, i no hem

d’oblidar l’agraïment de la gent que s’apropa dels pobles

del nostre voltant.

Sempre amb tots vosaltres.

Gestora local de l’AECC-

Catalunya Contra el Càncer

CÁRITAS PARROQUIAL

AECC- CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

33

Un any més, l’Hospitalitat de Lourdes us saludem per

desitjar-vos unes bones Festes Majors.

El lema pastoral d’aquest any: Lourdes, l’alegria de

la conversió. Aquestes dos realitats: alegria i conver-

sió, per si soles ja donen tot el sentit per al camí del

cristià, però unides donen també tot un sentit de pe-

regrinar a Lourdes.

Bones Festes! Visca la Festa Major i visca el poble

d’Ascó!

Delegació Ribera d’Ebre i Priorat

Amics i amigues,

Els carrers i les places d’Ascó semblen més boniques

que la resta de l’any. Els asconencs, joves o grans, ens

sentim més contents i alegres aquests dies.

Aquest prodigi que s’esdevé cada estiu s’anomena

FESTA MAJOR.

Enguany, com sempre, cal que ens proposem de

guardar els problemes durant aquests dies, cal que

deixem la feina durant unes hores. Ens hem de posar

els nostres vestits més bonics: el de balladors, el de

ser amables, el de riure, el de la xerinola... i sortir al

carrer per aconseguir plegats això que a vegades és

tan difícil i que es diu passar-s’ho bé…

En nom meu i de tota la junta, us desitjo MOLT BONA

FESTA MAJOR a tots els asconencs i forasters que ens

vulgueu acompanyar.

BONA FESTA MAJOR!!!

Benvolguts asconecs,

De nou ens trobem a les portes de la Festa Major,

dies d’alegria que compartim tots els veïns i dies de

retrobament amb amics i coneguts que volen gaudir

també de la festa.

Any rere any, la Festa Major és un ritual que fa deixar

de banda la quotidianitat i ens endinsa en un marc

d’il.lusió en què tots estem convidats a disfrutar.

Des de Mans Unides, volem aprofi tar l’avinentesa per

agrair la col·laboració dels vilatans en els diferents

projectes de l’Associació. Sense aquest sentiment de

solidaritat, no seria possible l’ajuda que brindem als

més necessitats.

Gaudiu tots de la Festa amb alegria!

HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES

LA JUNTA DE LA GENT GRAN

MANS UNIDES

34

Aquest ha estat un any de canvis en una de les en-

titats més antigues del nostre poble: l’Agrupació de

Defensa Forestal Sant Llorenç.

La voluntat de fer un relleu generacional al capda-

vant d’aquesta entitat, juntament amb el suport re-

but per part del consistori, ha donat lloc a una nova

junta, formada una part per gent jove del poble per

aportar l’empenta i l’energia necessària per tirar en-

davant nous projectes, i per altra part comptem amb

l’experiència de la gent gran que ens acompanya en

aquesta nova tasca.

Després d’aquesta petita introducció, ens agradaria

destacar que la Festa Major no és un seguit d’ac-

tes més o menys importants, sinó que és un seguit

d’esdeveniments que es viuen al carrer, on es palpa

l’ambient de festa. Per aquest motiu, és important

que la gent no se senti com a espectador, tot al con-

trari, que participi de la festa i gaudeixi d’aquests

dies d’esbarjo amb el millor que portem a dintre tots

nosaltres.

L’ADF us desitja molt bona Festa Major!

Un any més, l’associació MOVEM Ascó vol agrair a la

població la seva fi delitat i confi ança en els comerços

i empreses locals.

Desitgem que tots passeu una molt bona

FESTA MAJOR!

SALUTACIÓ ADF

MOVEM ASCÓ

Des del Club Nàutic d’Ascó volem engrescar la gent a

formar part de l’esperada Festa del Riu 2014 i gaudir

de les tradicionals activitats que organitza el club, com

el pal ensabonat, la cursa de natació, la recollida de me-

lons i síndries o l’esperada cursa ebrenca de puntones,

que un any més podrem gaudir al nostre poble. També

volem invitar-vos a la 1a Birra Nàutica, que començarà

a la plaça del Riu en fi nalitzar la festa.

Que tingueu una molt bona Festa Major!

CLUB NÀUTIC D’ASCÓ

35

Llaüt: Embarcació de poc tonatge (des d’una fi ns a

cinquanta tones), ormejada de vela llatina i de vegades

d’un fl oc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al

cabotatge.

La defi nició que dóna el diccionari enciclopèdic català-

valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans ve a dibui-

xar els trets característics de la nostra associació. L’enti-

tat –embarcació- és petita -de poc tonatge- i té una sana

tafaneria que ho voldria abastar tot –com la vela llatina

que es deixa seduir quan el vent va a favor-, i cerca el

noble objectiu de conèixer i preservar el patrimoni asco-

nenc -destinada a la pesca cultural- i donar-lo a conèixer

arreu – cabotatge-.

L’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, com sabeu, és una

entitat sense ànim de lucre que neix per donar resposta

a les inquietuds d’un col·lectiu que creu que és possible

dinamitzar l’activitat cultural del poble, programar inicia-

tives que mobilitzin la comunitat i canalitzar esforços que

reverteixin en el desenvolupament i consolidació d’una

forta identitat asconenca.

Des del 98 que, amb la vela més o menys desplegada,

estem sirgant per dinamitzar l’activitat cultural al poble

i, sobretot, per donar a conèixer i difondre el nostre pa-

trimoni material i immaterial. Fruit d’aquest dinamisme,

tenim un seguit d’activitats consolidades, que han passat

a formar part del corpus habitual de la nostra programa-

ció anual, com ara la plantada del pessebre, els cursets

de jota, els jocs tradicionals per Sant Antoni i la tarda

amb els nens de l’escola per les places i carrers d’Ascó,

la plantada d’arbres a Santa Paulina, el gelat i joc, o la

Jornada Carmel Biarnés que s’ha convertit en una cita

obligada del panorama cultural asconenc.

Paral·lelament, les nostres exposicions han viatjat arreu

de Catalunya: Els jocs entre la tradició i la Modernitat ha

estat a l’URV de Tortosa, i Joc a joc ha viatjat a Tona, s’ha

vist al vestíbul de la Facultat de Ciències de l’Educació

de la Universitat de VIC i al Centre d’Art Santa Mònica de

Barcelona. I encara destaquem, per la seva embranzida,

la secció sardanista que, sense adonar-nos-en, ha tornat

a posar Ascó dins del panorama sardanista de Catalunya.

Lo Llaüt navega amb bon rumb. És una embarcació que

té espai per a tothom, però hi falta tripulació. Hi falten

persones que, com vosaltres, veïns i veïnes d’Ascó, vul-

guin pujar a sirgar plegats. És per això que aprofi tem

aquest espai del programa de la Festa Major d’estiu per

animar-vos a participar activament en la nostra entitat,

alhora que us desitgem unes bones festes.

Associació Cultural Lo Llaüt

LO LLAÜT, AMB LA VELA DESPLEGADA

La junta del Col·lectiu de Dones vol aprofi tar l’opor-

tunitat que ens dóna la Festa Major d’Ascó per adre-

çar-vos unes paraules.

Són dies per gaudir i compartir amb la família, els

amics i tots els veïns de la nostra població.

Des del Col·lectiu s’han realitzat diverses activitats,

entre d’altres, l’organització de dos actes solidaris:

una obra de teatre i un sopar en benefi ci del col-

legi Jeroni de Moragas. Esperem seguir per aquest

camí, així que aprofi tem per convidar totes les dones

a participar en totes les activitats i continuar ampli-

ant el nostre col·lectiu.

Finalment, volem agrair a l’Ajuntament ajudar-nos a

tirar endavant el col·lectiu, i també a l’anterior junta

pel seu esforç i treball.

Us desitgem una bona Festa Major!

COL·LECTIU DE DONES D’ASCÓ

36

Com ja sabeu, aquest any la família dels nostres ge-

gants ha crescut, i podem dir que estan molt contents

de formar part de la nostra població així com de por-

tar el nom d’Ascó arreu de Catalunya i també per la

Comunitat Valenciana. Poc a poc es van coneixent per

altres comunitats, així com també són bastant seguits

per les xarxes socials per França, un país que també té

bastant arranjats els gegants.

El Falcó i la Sança, el Miquel i la Carme i el nostre petit

Falconet, així com tots els membres de la Colla Gegan-

tera, us volem desitjar que passeu unes bones Festes

Majors 2014 i que disfruteu de tots els actes.

Bones Festes Majors 2014

En representació de l’Associació de Mares i Pares de

l’Escola Sant Miquel d’Ascó, ens plau poder escriure

aquesta salutació per compartir l’alegria de la nos-

tra Festa Major amb tots els veïns i veïnes i amics i

amigues que visiten el nostre poble durant aquests

dies per viure plenament els actes que s’hi organit-

zen.

L’AMPA és una entitat que neix i que treballa per la

voluntat dels pares i mares de contribuir a millorar

les condicions de l’educació dels nostres fi lls, colze

a colze amb la resta de membres de la comunitat

educativa.

La coresponsabilitat de les persones que la formem,

sigui com a membres de la Junta o sigui senzilla-

ment com a socis, és afavorir que els nostres fi lls

i fi lles puguin créixer i educar-se en un entorn i

condicions cada cop millors, malgrat l’època difícil

i canviant en tots els aspectes que ens toca viure.

De ben segur que allò que les persones estimem

més en aquest món són els nostres fi lls, i per això

procurem que rebin el millor ensenyament, tinguin

el millor aprenentatge i en les millors condicions. És

la contribució que com a pares fem per al seu futur i

per al futur del conjunt de la nostra societat. I també

és una dedicació, que en aquests anys difícils en què

vivim, encara agafa més sentit.

Que els nostres fi lls es facin grans i tirin endavant

a tots ens fa feliços. Però no només seran feliços

amb l’estudi. El joc també és una part fonamental

de l’aprenentatge de la vida, i per això també ens

fa molt feliços veure’ls jugar, córrer i cridar durant

aquests dies festius als carrers i places d’Ascó, re-

cuperant els jocs tradicionals dels nostres pares i

iaios. Aquesta alegria és la joia que uneix les gene-

racions d’asconencs i asconenques i la nostra Festa

Major!

La Junta de L’AMPA de l’Escola Sant Miquel d’Ascó

COLLA GEGANTERA D’ASCÓ

AMPA

37

Un any més, des de la Residència d’Avis d’Ascó, us vo-

lem desitjar una feliç Festa Major. Com ja sabeu, des

de ja fa més de 10 anys, les portes del nostre centre es-

tan obertes perquè ens visiteu i, si us cal, utilitzeu els

nostres serveis. A més, durant aquestes festes us con-

videm a compartir amb nosaltres aquests moments

d’esbarjo i companyia.

La Residència d’Avis d’Ascó és un centre de titularitat

íntegrament municipal i pertanyent al GRUP SAGES-

SA, compromès amb el benestar de la gent gran i

per això disposa d’un complet equip de professionals,

que ofereixen un tracte personalitzat i adaptat a cada

necessitat. També incorpora el confort d’unes instal-

lacions modernes, amb 16 habitacions individuals i 12

de dobles, totes exteriors i equipades amb llits elèc-

trics, televisió, telèfon, climatització, així com de me-

sures de seguretat que garanteixen el benestar dels

nostres residents durant les 24 hores del dia.

La bona salut dels nostres avis és una prioritat i per

això està controlada en tot moment per professionals

especialitzats en l’atenció geriàtrica i gerontològica.

Des de setembre de 2013, es disposa d’un Servei d’Aju-

da a Domicili, que consisteix en un conjunt de serveis

organitzats per donar suport a les persones que, per

diferents circumstàncies, necessiten ajut per realitzar

les activitats bàsiques de la vida diària.

Aquests serveis estan orientats a l’atenció personal,

domèstica, de suport familiar i de relacions amb l’en-

torn.

Des de la Residència d’Avis d’Ascó, us agraïm la confi -

ança que ens heu demostrat durant tot aquest temps i

ens comprometem a continuar avançant pensant en el

benestar de les persones grans.

Moltes gràcies pel vostre suport i molt bona Festa Ma-

jor a tothom!!!

Des de fa uns quants anys, un grup de persones và-

rem començar a practicar l’esquí alpí, animats per

les excursions que organitzava l’Ajuntament. Es pot

dir que aquest grup de persones ara és com una gran

família. A tots ens ha acabat apassionant l’esquí, i és

per això que s’ha format el Club d’Esquí Ascó, al qual

esteu tots convidats per gaudir de l’esquí i de les ex-

cursions que cada any organitza a l’alta muntanya.

Des del Club d’Esquí Ascó, us volem desitjar a tots els

asconencs unes bones Festes Majors.

LA RESIDÈNCIA D’AVIS D’ASCÓ

CLUB D’ESQUÍ ASCÓ

38

Un any més, som a les portes de la nostra Festa Major

d’estiu. És temps en què els asconencs, asconenques

i forasters que ens visiten poden gaudir d’un programa

de festes ple d’actes i activitats per a totes les edats.

Dies en què ens retrobem amb familiars, amics i gent

que torna a la nostra vila per gaudir de la Festa.

Nosaltres, com a Club d’Atletisme i amb el suport de

la Comissió de Festes, també participem activament

amb la tradicional cursa de Festa Major, fent gaudir de

l’esport a grans i petits; a atletes i espectadors; fami-

liars i amics, tot en un ambient agradable i, sobretot,

de Festa Major.

El Club Atletisme Ascó és una entitat que dóna cabuda

a tothom, des dels més petits als més veterans, on es

pot gaudir d’unes instal·lacions, d’uns serveis i d’uns

entrenadors. Tots els que en formem part, ja sigui de

forma activa o passiva, ja ho estem gaudint.

Ara, des de la Junta, convidem a tots a poder participar.

Segur que tots plegats farem poble.

El Club d’Atletisme i, en la seva representació, la Jun-

ta, volem animar-vos a participar i gaudir de la nostra

Festa Major, que amb molt d’esforç ens prepara la Co-

missió de Festes.

Molt bona Festa Major per a tothom!

Quan arriba l’agost, tots esperem la Festa Major, i un

any més, estem a punt de celebrar-la.

Al llarg de l’any, el Club Ciclista hem organitzat diver-

ses activitats, tot i que aquesta vegada, la 13a Sortida

a la Via Verda no s’ha pogut dur a terme per falta de

participants. Esperem que en anys posteriors la gent

s’animi i es pugui tornar a organitzar.

Enguany, la sortida a Santa Paulina amb bicicleta o ca-

minant, va tenir força participació. El proper mes d’oc-

tubre, se celebrarà la tradicional Festa de la Bicicleta,

on a banda de fer diferents curses, tant per a grans

com per a petits, i la ja popular volta pel poble, com-

memorarem els 20 anys de la creació del Club Ciclista

d’Ascó. Des d’aquí, volem invitar a tothom a participar

en totes aquestes activitats.

És per això que el Club Ciclista ens dirigim a tots els

asconencs i asconenques, forasters i forasteres, per-

què participeu a la festa, que al cap i a la fi la fem entre

tots.

Que passeu una molt bona Festa Major!

CLUB ATLETISME ASCÓ

CLUB CICLISTA D’ASCÓ

39

És a l’agost, ara que les portes de l’escola són tancades,

que l’escola està més oberta que mai, perquè és per a

tots i cadascun dels carrers, places i cases del poble.

Diem sovint que l’escola és de tots i, tot i que podria

semblar una frase feta, si ho pensem una mica, ens ado-

narem que no ho és. Un detall que mostra que realment

és així l’hem vist aquest curs quan s’ha sentit a dir que

els pins de l’escola estaven malalts, i que potser caldria

tallar-los. Aleshores, moltes persones que semblaven

no tenir res a veure amb l’escola han manifestat la im-

portància que tenia per a ells mantenir aquell espai.

I per què? Perquè cadascú té una part de la seva prò-

pia història vinculada a aquells pins, igual que la tenen

quan entren i es passegen pels passadissos, quan veuen

una classe o fan una ullada al pati. Els espais han anat

canviant, els colors són uns altres, les instal·lacions han

anat millorant però, quan qualsevol de nosaltres es mira

l’escola, els seus ulls contemplen una imatge farcida

d’emocions que fa que cadascú recuperi la seva escola.

És aleshores que ens adonem que l’escola és realment

de tots.

Per això, és ara que estem de vacances i que les portes

de l’escola semblen tancades, que la trobarem pertot

arreu. És a tots els racons del poble, amb les famíli-

es reunides al voltant d’una taula, en els balls més ani-

mats, xerrant amb uns avis a la Rambla; està asseguda

prenent un refresc i rient animadament amb colles de

nois i noies. L’escola és allí on hi ha una persona que

l’ha viscut.

I és amb l’esperit d’aquesta escola amarada de tots

que us volem desitjar la millor de les Festes Majors.

Un cop més, la Festa Major ens ofereix la possibilitat

de retrobar-nos en aquest programa de festes.

Quants i quants records desvetlla en tots i cadascun de

nosaltres la Festa Major!

En el record de l’Orfeó d’Ascó, aquests moments tenen

una importància encara més rellevant, ja que va ser un

dia de Festa Major, de fa uns quants anys, que vam fer

la nostra primera actuació com a coral independent-

ment constituïda. Així doncs, dins de cadascun dels

nostres cantaires, a més de l’alegria pròpia de la Festa

Gran, sempre tenim present l’emoció, cada any reno-

vada, de les misses i concerts que al llarg de la nostra

trajectòria hem pogut compartir amb tots vosaltres.

Durant l’any que, de Festa Major a Festa Major ha

transcorregut, l’Orfeó d’Ascó ha continuat duent a ter-

me, incansablement, l’activitat que més ens agrada:

cantar!!!

És ben sabut l’ampli ventall de benefi cis que aporta la

música, en totes les seves varietats, a la salut i al ben-

estar. El cant coral és una molt bona medecina emoci-

onal que, a més, ens permet establir i reforçar vincles

de companyonia i d’amistat.

Tot això, amb l’esforç constant de tots els membres de

la nostra Coral, assistint als assajos setmanals i als

actes programats, tant a la nostra vila com fora poble,

i conduïts, com no, per la nostra Directora, fa que ens

sentíssim esperançats pel que fa al nostre esdevenir.

Però sobretot, el que més ens anima a seguir endavant

és el suport de tots vosaltres, veïns i veïnes d’Ascó, que

al llarg de tots aquest anys ens heu demostrat amb els

vostres aplaudiments.

Esperem poder compartir amb tots

vosaltres moltes més Festes Majors.

ESCOLA SANT MIQUEL D’ASCÓ

ORFEÓ D’ASCÓ

40

Des de la Llar d’Infants Municipal Vailets felicitem la

Festa Major a tota la població. Encara que siguem els

més petits de la vila, també ens agrada gaudir de les

festes i, des del nostre petit univers, volem col·laborar

a fer la festa gran. Nosaltres a la Llar fem moltes acti-

vitats i, si voleu veure com ens ho passem..., aquí teniu

un recull fotogràfi c:

LLAR D’INFANTS VAILETS

41

La temporada 2013-2014 ha fi nalitzat amb uns resultats

positius, sobretot en l’àmbit esportiu, gràcies al treball

de tècnics, jugadors i delegats, que han contribuït a fer

d’aquesta temporada la millor des dels inicis d’aquest

projecte.

En el futbol amateur, cal destacar la temporada de

l’equip de Tercera Divisió Nacional, que ha estat en zona

de play-off durant 24 jornades i ha quedat sisè a 2 punts

de la promoció d’ascens a segona B.

L’equip de Quarta Catalana ha fet una temporada excep-

cional. Durant la primera part de la lliga va costar agafar

el ritme de la competició, però al fi nal l’equip ha obtin-

gut uns resultats molt positius, quedant setens amb 52

punts.

Tenim posades moltes esperances en la propera tempo-

rada, tant en l’equip de Tercera divisió Nacional com en

el de Quarta catalana, i esperem que la il·lusió i el treball

que estan desenvolupant en aquesta pretemporada doni

els resultats esperats en la propera.

En el futbol base, s’han obtingut bons resultats en ge-

neral, encara que hi ha coses a millorar. Tots els equips

han fet un treball intensiu i, gràcies a la implicació dels

entrenadors, la millora i evolució dels jugadors ha estat

positiva.

Per a la propera temporada, la Junta directiva ha introdu-

ït canvis en l’estructura del futbol base, per tal de millo-

rar i potenciar al màxim aquesta àrea del Club.

Els resultats dels equips del futbol base han estat els

següents:

Juvenil A: Categoria Preferent

Desè classifi cat

Cadet: Categoria Primera Divisió

Vuitè classifi cat

Infantil: Categoria Primera Divisió

Primer classifi cat

Aleví A: Categoria Primera Divisió

Catorzè classifi cat

Aleví B: Categoria Segona Divisió

Tercer classifi cat

Benjamí A: Categoria Primera Divisió

Quinzè classifi cat

Benjamí B: Categoria Segona Divisió

Desè classifi cat

Prebenjamí: Categoria Segona Divisió

Desè classifi cat

Vull agrair als dos coordinadors i a tots els entrenadors

del futbol base el treball, el compromís i la il·lusió que

aquests darrers mesos han mostrat amb el Club. Gràcies

a ells, la propera temporada tindrem uns equips com-

pensats i competitius. Ara comença el repte que tenim

per endavant, passar de 8 a 12 equips i donar resposta

a tants i tants pares que aquesta temporada han confi at

en nosaltres.

El futbol sala masculí ha fet una temporada excepcional,

quedant cinquens a la categoria de Tercera Divisió Na-

cional.

El futbol sala femení ha fet una temporada històrica i,

després d’estar al capdavant de la classifi cació gran part

de la lliga, han quedat primeres assolint l’ascens de ca-

tegoria a Primera Divisió.

Volem agrair a tots els jugadors, així com també als tèc-

nics, delegats, pares, socis i afi cionats, el suport i el tre-

ball durant tota la temporada.

Vull aprofi tar per donar les gràcies a tots els membres

de la Junta Directiva pel seu treball i la seva dedicació.

Als que han marxat, als que continuen i als que s’han in-

corporat recentment. Gràcies a tots per dedicar desinte-

ressadament molt del vostre temps a la passió del futbol.

Finalment, volem agrair el suport institucional de l’Ajun-

tament i especialment el de la Regidora d’Esports.

La Junta Directiva del Futbol Club Ascó desitja que

passeu tots una molt bona Festa Major 2014!

FUTBOL CLUB ASCÓ

42

Un any més, i ja en sumem 29, els diables d’Ascó, jun-

tament amb el nostre Ruc “Lo Templat”, us volem de-

sitjar unes bones FESTES MAJORS 2014.

Des de fa 29 anys, els diables d’Ascó estem reconeguts

arreu de Catalunya, l’Aragó i la Comunitat Valenciana.

Tenim moltes sortides pendents per a l’any que ve, que

és el nostre 30è aniversari i serà molt tronat.

Enguany, com a novetat, hem realitzat un concurs de

pintura, que va ser tot un èxit per als més petits, amb

el monumental pastís de xuxes, que va ser la delícia de

tots els assistents.

Dit tot això, cal que visquem la festa tant els del poble

com els forasters, que és la nostra FESTA MAJOR.

Visca els Diables d’Ascó!!!

Salut i foc, companys

Visca la Festa Major!!!

Visca ASCÓ!!!

DIABLES D’ASCÓ

43

Benvolguts asconencs i asconenques,

Passen els dies amb rapidesa i ja tornem a tenir aquí

la Festa Major.

És moment de preparar-se per gaudir dels actes pro-

gramats per la comissió de festes i les entitats del

poble. Uns dies per tornar a trobar amics i coneguts

que potser feia molt temps que no veiem. Per saber

com ens va la vida i per ajudar-nos. Una setmana per

a una mirada sincera en uns moments complicats.

El nostre club ha treballat durant la passada tempo-

rada per promocionar el nostre esport i el nostre club

a les nostres comarques i per continuar sent el club

de referència per als joves que volen practicar hand-

bol d’alt nivell. Estem orgullosos dels resultats espor-

tius aconseguits la passada temporada, sobretot del

nostre equip sènior ja que durant moltes jornades de

la competició el nom del CH Ascó s’ha mantingut en

el primer lloc de la classifi cació de la màxima compe-

tició d’handbol catalana en categoria femenina.

També hem celebrat el nostre vintè aniversari com a

club, amb l’edició d’una samarreta commemorativa,

els benefi cis de la qual s’han destinat a la Marató de

TV3 d’enguany.

La temporada 2014/15 començarà, com sempre, amb

la pretemporada dels nostres equips. Etapa important

per tal de recuperar la forma i fer pinya per afrontar

els nous reptes esportius. Aquest any tornem a ac-

ceptar la invitació per participar al “Memorial Mario

Tacca” a la població Cassano Magnano a prop de Milà

(Itàlia). Els equips de les categories inferiors canvien

de destí: aquest any aniran a Amposta Parc.

El darrer cap de setmana de setembre, i coincidint

amb les fases classifi catòries de la categoria juvenil

i de l’acte de presentació dels equips, se celebrarà

el 2n Memorial Marina Montané, en homenatge a la

nostra portera Marina. Properament anunciarem els

equips participants.

També volem fer palès el nostre agraïment al poble

d’Ascó pel suport a l’handbol durant aquest vint anys,

i animar-vos a gaudir de les activitats programades

per a la Festa Major.

La Junta

CLUB HANDBOL ASCÓ

46

47

48

ONA FERNÁNDEZ MONTAÑA

Pubilla

49

1a Damisel·la 2a Damisel·laJUDIT GUTIÉRREZ GÓMEZ PAOLA MARTÍNEZ AGUILAR

50

FERRAN RAMOS MUNTÉ

Hereu

51

1r Fadrí 2n FadríALEIX VALLÉS ARDÈVOL MIQUEL ROIGÉ LLOP

52

53

54

BERTAESCODABORRÀS

PubillaInfantil

55

1a Damisel·la Infantil 2a Damisel·la InfantilCARLA BATISTE LÓPEZ AINHOA PUERTAS NICOLÁS

56

ÈRICESCODABORRÀS

HereuInfantil

57

1r Fadrí Infantil 2n Fadrí InfantilPOL PROS BAIGES MARC PALLEJÀ SERRA

DIMECRES

20 D’AGOST

12.00 hores Repic de campanes i enlairada de coets d’inici de

la Festa Major.

17.30 horesCercavila Les Musaranyes. Sortirà de la plaça del

Casal.

Tot seguit, espectacle d’animació infantil Els

Eme al Pla de Vallxiqué.

22.45 horesDesfi lada de Pubilles i Hereus d’Ascó i de títol

nacional cap al Casal Municipal, acompanyats per

la Colla Gegantera d’Ascó i la Xaranga Penya La

Riberenya.

23.00 horesA la plaça del Casal, Taller de Circ per a tots els

nens i nenes. Els menors de 6 anys han d’anar

acompanyats d’un adult.

Al Casal Municipal, pregó de Festa Major a càrrec

de Josep Maria Jornet Domènech, professor de

Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili.

Homenatge al Sr. Agustí Serra Ferrús, escollit Avi

d’Ascó 2014.

Homenatge a la Sra. Irene Jornet Vilanova, esco-

llida Dona Treballadora d’Ascó 2014.

Comiat i proclamació de les Pubilles i Hereus

d’Ascó.

Ball amb l’Orquestra TANGARA.

03.00 horesXaranga pels carrers de la població a càrrec de la

Xaranga Penya La Riberenya. Sortirà de davant del

Casal Municipal.

A continuació, globada a la Rambla. Hi haurà

entrepans per a tothom.

60

D I J O U S

21 D’AGOST

10.15 horesCercavila matinal a càrrec de la Banda Musical

d’Ascó. Durant el recorregut, es passarà a buscar

les Pubilles i Hereus per acompanyar-los/les fi ns a

l’Església.

11.00 horesExhibició de grafi ts al carrer de la Farinera.

11.45 horesRecol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer

a la plaça de l’Església.

12.00 horesMissa en honor a l’Arcàngel sant Miquel, patró de

la vila. Serà presidida per Mn. Josep, rector de la

parròquia, amb l’assistència de les Pubilles i els

Hereus.

Durant la Missa, cantarà l’Orfeó d’Ascó.

Tot seguit, a la sala polivalent del Casal d’Avis, in-

auguració de l’exposició Pintures i Dibuixos, a cà-

rrec de M. Teresa Martorell Rull i col·laboradores.

17.00 horesJocs infantils tradicionals a la plaça de l’Església.

Trencar tupins, curses de sacs, bicicletes, cullera i

l’ou...

18.00 horesRecol·lecta de fons per a la lluita contra el càncer

a la carretera Camposines.

19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona

del Rojar.

19.30 horesConcert amb l’Orquestra SELVATANA al Casal

Municipal.

24.00 horesBall amb l’Orquestra SELVATANA al Casal Municipal.

00.30 horesCarrer de la Farinera

CAT ROCK

LA TERRASSETA DE PREIXENS

DJ MC KNIGHT

DJ TROY

61

DIVENDRES

22 D’AGOST

11.00 horesMissa en honor a santa Paulina, patrona d’Ascó.

11.00 horesConcurs de tir al plat local, organitzat pel Club de

Tir al Plat Pla de l’Ovella.

12.00 horesCurses de natació i parc aquàtic a les Piscines

Municipals.

17.00 horesFesta del Riu 2014

Cursa de puntones, pal ensabonat, cursa de nata-

ció i recollida de melons i síndries.

Tot seguit i des de la plaça del Riu, 1a Birra Nàu-

tica, correbars amenitzat per la Xaranga Penya la

Riberenya.

Organitza: Club Nàutic Ascó

De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.

De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions,

“Humor Amarillo”, davant del Pavelló cobert.

19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona

del Rojar.

19.30 horesBall amb l’Orquestra JAMAICA SHOW al Casal

Municipal.

24.00 horesBall amb l’Orquestra JAMAICA SHOW al Casal

Municipal.

00.30 horesCarrer de la Farinera

BLAUMUT

LES OQUES GRASSES

DJ WALLY LÓPEZ

62

09.00 horesTorneig de petanca local a les pistes municipals de

petanca, organitzat per l’Associació de la Gent Gran

d’Ascó.

11.00 horesMissa en honor a sant Gregori, copatró d’Ascó.

11.30 horesCurses pedestres a la Rambla, a càrrec del Club

Atletisme Ascó.

Tot seguit, divertits infl ables aquàtics als voltants

del Casal Municipal.

16.00 horesConcurs de pesca infantil al riu, organitzat per la

Societat de Pescaires Esportius La Tartanya.

18.00 horesAnimació de carrer a la carretera Camposines.

Rodafonio, Bandarra Street Orkestra...

De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.

18.30 hores1r Partit de lliga de futbol de 3a divisió al Camp

Municipal de Futbol. FC Ascó - AC Manlleu

De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions, “Humor

Amarillo”, davant del Pavelló cobert.

19.00 horesVaquetes a la plaça de bous, instal·lada a la zona del

Rojar.

19.30 horesConcert amb l’Orquestra METROPOL al Casal Municipal.

24.00 horesBall amb l’Orquestra METROPOL al Casal Municipal.

00.30 horesCarrer de la Farinera

TXARANGO

FESTA MIDNIGHT WATER COLOUR FESTIVAL

DISSABTE

23 D’AGOST

PREMIS CURSES PEDRESTRESCursa a partir de 18 anys Masculina/FemeninaPremis Generals Premis locals1r. 200€ 1r. 70€2n. 180€ 2n. 60€3r. 150€ 3r. 50€4t. 100€ 4t. 40€5è. 80€6è. - 15è 20€

Curses Masculines/FemeninesDe 3 a 4 anys / de 5 a 6 anys / de 7 a 8 anys / de 9 a 10 anys / d’11 a 12 anys / de 13 a 15 anys / de 16 a 17 anys. 1r. Trofeu / 2n. Trofeu / 3r. Trofeu *A partir del 4t. obsequiCursa Local “Homes Casats” / ”Dones Casades”1r. Premi 70€ / 2n. 50€ / 3r. 30€ / 4t. i 5è. 20€

m

63

DIUMENGE

24 D’AGOST

10.30 horesMissa dominical.

12.00 horesBall de Vermut amb el Grup MALAMBO’S al Casal

Municipal.

16.00 horesConcurs de pesca sènior social i general, orga-

nitzat per la Societat de Pescaires Esportius La

Tartanya.

17.00 horesXaranga per a petits i grans pels carrers de la

població a càrrec de la Xaranga d’Ascó La Mosca

Negra. Se sortirà de la Rambla.

Tot seguit, divertits infl ables aquàtics als voltants

del Casal Municipal.

18.00 horesPartit de futbol al Camp Municipal de Futbol.

FC Ascó (4a catalana) – Vall-de-roures (1a regional

aragonesa)

De 18.00 a 21.00 horesParc infantil amb infl ables al carrer Unió.

De 19.00 a 21.30 hores i de 22.30 a 24.00 horesParc juvenil amb emocionants atraccions, “Humor

Amarillo”, davant del Pavelló cobert.

19.30 horesEspectacle El Musical DANCING LAS VEGAS al

Casal Municipal.

21.00 horesCorrefocs a la Rambla, a càrrec del Grup de Dia-

bles d’Ascó i colles invitades.

23.30 horesFOCS D’ARTIFICI aeroaquàtics a la vora del riu.

24.00 horesBall a la plaça del Casal amb l’Orquestra HIMALAYA.

meta

64

NOTESABONAMENTS I ENTRADES

Totes les persones empadronades a Ascó podran dis-

posar d’un abonament gratuït per entrar a les sessions

de ball i concert. Aquest abonament no serà vàlid si no

va acompanyat del DNI.

El preu de les sessions de ball i concert per a les per-

sones no empadronades majors de 12 anys serà de 5

euros.

L’espectacle El Musical DANCING LAS VEGAS tindrà

un preu de 10 euros per a tothom.

El lliurament d’abonaments i la venda anticipada d’en-

trades es farà de l’11 al 14 d’agost (ambdós inclosos)

de 10 a 13 hores a l’Ajuntament.

La taquilla del Casal Municipal s’obrirà tots els dies

mitja hora abans de l’hora de començar el ball o

concert. El diumenge 24, per a l’espectacle musical,

s’obrirà una hora abans.

DIES D’OBERTURA DE BOTIGUES

DIMECRES 20 OBERT TOT EL DIA

DIJOUS 21 TANCAT

DIVENDRES 22 TANCAT

DISSABTE 23 OBERT FINS A MIGDIA

DIUMENGE 24 TANCAT

NOTES COMPLEMENTÀRIES

LA COMISSIÓ DE FESTES INFORMA QUE, EXCEPTE

PER CAUSES ALIENES, TOTS ELS ACTES COMENÇA-

RAN A L’HORA INDICADA.

LA COMISSIÓ DE FESTES ES RESERVA EL DRET DE

MODIFICAR, PREVI AVÍS, ACTES O HORARIS D’AQUEST

PROGRAMA.

65

66

TELÈFONS MUNICIPALS AJUNTAMENT (Ofi cines) 977 405 006

AJUNTAMENT (Servei de Vigilància) 629 740 840

ASCÓ SERVEIS 977 406 752

BIBLIOTECA 977 404 019

DISPENSARI MÈDIC 977 405 385

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA 977 404 022

ESCOLA SANT MIQUEL 977 405 114

JUTJAT DE PAU 977 404 034

LOCAL DE JOVES 977 404 025

LLAR D’INFANTS VAILETS 977 405 663

OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL 977 406 067

OFICINA DE TURISME 977 406 583

OFICINA D’HABITATGE 977 406 752

PARRÒQUIA 977 405 039

PAVELLÓ COBERT 977 404 035

RESIDÈNCIA D’AVIS 977 406 505

VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ 977 405 314

VIVER D’EMPRESES 977 406 009

TELÈFONS D’EMERGÈNCIES AMBULÀNCIA 061

BOMBERS ASCÓ (Urgències) 977 404 080

BOMBERS ASCÓ 977 404 083

CAP FLIX 977 412 208

EMERGÈNCIES GENERALITAT 112

FARMÀCIA D’ASCÓ 977 406 109

HOSPITAL COMARCAL 977 401 863

MOSSOS D’ESQUADRA (Emergències) 088

MOSSOS D’ESQUADRA (Móra d’Ebre) 977 281 480

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRES

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE 977 401 851

FECSA (Avaries) 902 536 536

FECSA (Gestions) 902 508 850

RENFE 902 240 202

TELEFÒNICA (Avaries) 1002

ALTRES TELÈFONS D’INTERÈS Articles Varis

Comercial Ma-jor 977 406 278

Assegurances i Altres

Borrell & Pinyol Associats SL 973 278 655 / 675 063 80

Catalana Occident - Eduard Moliné 646 341 037

Centre Financer i Assegurador, SL 977 405 268

Mútua General de Seguros - Magda Biarnés 977 406 039

Bars i Restaurants

Bar - Restaurant Ca l’Escolà 977 405 313

Bar - Restaurant El Caliu 977 406 609

Bar Anita 977 405 399

Bar Florida 659 010 621

Bar Núcleo 977 406 095

Casal d’Avis Sant Miquel 977 406 263

Dot Bar 977 406 757

Pub Èxit 977 406 086

Restaurant - Cafeteria Magda 977 404 116

Carnisseries

Carnisseria - Cansaladeria M. del Carme 977 405 515

Carnisseria - Cansaladeria Monja 977 405 436

Carnisseria - Xarcuteria Paulina 977 405 408

Disseny, Impremta i Fotografi a

Focus 977 406 034

Henry Knight, solucions artístiques 650 172 782

Key Communications 977 406 376 / 626 377 557

Òptim.gr, SCP 977 404 145

Ribera Comunicació Digital, SL 691 833 160

Electricitat, Fontaneria i Climatització

Fontelec 977 406 161 / 617 632 713

Innova Clima Ambient 626 523 181

Instal·lacions i Manteniments Rodri, S.L. 635 680 108

Servilec de la Ribera, SL 977 405 582

67

Enginyeria i Serveis

ACR, Ingenieria y Servicios, S.L. 606 200 050

Entitats Bancàries

BBVA 977 405 139

Catalunya Caixa 977 405 140

”La Caixa” 977 408 540

Estanc

Can Solfa Estanc 977 405 190

Farinera

Farines Poquet, SL 977 405 003

Farmàcia

Farmàcia M. Teresa Pallarès 977 406 109

Ferreteria

Ferreteria Biarnés 977 405 038

Forns i Pastisseries

Forn de Pa - Pastisseria Montaña 977 405 062

Forn i Pastisseria Gra Bo 977 404 024

Funerària

Funerària Francisco Mena Margalef 977 178 363

Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta 977 400 399

Fusteria

Fusteria Vicent Serrano Borrell 977 405 112

Generació d’Energia Elèctrica

ANAV II, AIE 977 415 000

Eolica Tarraco 932 372 509

Immobiliària

BuscaHabitat 671 575 560 / 647 491 247

Jardineria, Neteja i Serveis

Azcon Serveis Integrals, SA 690 965 720

Azconia, SL 977 405 031

Net Anni - Servei de Neteja 626 898 742

Llibreries

Can Solfa Llibreria Papereria 977 405 190

Llibreria Floristeria Fondevilla 977 405 209

Materials de Construcció

Comercial Serra, SCP 977 405 013

Moda i Confecció

Galeria Pallejà 977 405 012

Molins i Cellers

Agroalimentaria del Ebro 977 400 024 / 655 855 417

Celler Serra 977 405 015

Nova Agrícola Sant Isidre d’Ascó 977 405 033

Obres i Serveis

Construccions Martínez Losilla, CB 977 405 117

Construccions Verzhiniya Hristova 692 529 807

Constructora Edifi sa Enter 977 404 166

Excavacions Gerard Borrell 659 499 325

Excavacions Rafael Heredia 977 406 687

Marsein, S.A. 600 457 058

977 406 043

Obres, Contractes i Serveis Ocsadi 977 410 540

629 804 043

Obres Febial, SL 673 596 688

Pavimentos y Obras Hnos. Bret, SL 977 406 308

630 882 276

Unió Empresarial d’Ascó, S.L. 977 406 735

Peixateries

Peixateria Magda Batiste 977 405 105

Peixateria Montse 977 404 105

68

Perruqueries i Centres de Bellesa

Centre de Bellesa Pink Style 977 406 642

Perruqueria Dúnia 977 406 019

Perruqueria Estils 977 406 146

Perruqueria M. Carme 977 406 033

Perruqueria Rosa M. Ramos 977 405 907

Pintor

Victoriano Roigé Montornés 977 406 331

Pintura Industrial i Segellats

Chepro, S.A. 964 284 245

Revestiments i Reforços, S.A. 977 406 767

Professionals Varis

Arquitecte Anna Ferrús 977 405 383

Arquitectes Núria i Anna Serra Montaña 652 806 144

Arquitecte Raul E. Fernández de la Reguera 977 405 384

AMS ASSESSORS - Assesoria Juridica i

Fiscal Integral - Josep Sans 977 406 067 / 639 435 698

Centre de Fisioteràpia - Emilio Arranz 679 048 487

Centre Podològic - Iolanda Màdico 977 404 086

Clínica Dental Montedent, SL 977 405 166

Massoteràpia i Teràpies Naturals - Rosa Guillen 977 405 015

Queviures

Alimentació Fina Serra 977 405 104

Cal Sisco 977 404 015

Carnisseria-Fruiteria-Verduleria Halal S.C.P 631 236 728

Queviures Serra 977 405 110

Regals i Altres

Comercial Ortiz 977 405 136

M. Teresa Martorell 977 406 034

Serralleries

Alberto Duarte 977 540 899

Serveis Agrícoles

David Ortiz Jordà 977 404 105

M. José Llop - Venta de Cereals i Farratges 977 404 039

Serveis de Desenvolupament Empresarial

Covicove, SL 639 752 971

Serveis Informàtics

Aplicontrol - Programació Industrial 977 404 145

Nemons Intelligence in Bussiness, S.L. 657 564 803

Serveis Musicals

Banda Musical d’Ascó 654 883 748

Grup Artefacto 654 018 755

Grup Cultrum 630 072 352 / 646 110 567

Grup Mad Frogs 635 917 562

Grup Malambo’s 977 406 422

Orquestra Himalaya 977 405 946

Orquestra Tangara 656 355 986

Xaranga d’Ascó La Mosca Negra 608 134 735 / 977 404 015

Xaranga Penya La Riberenya 654 883 748

Tallers

Agrícola Miquel 977 405 474

Dotauto 977 405 603

Taller Bladé 977 405 137

Taxi

Taxi Miquel Biarnés 659 479 771

Taxi José Moreno 977 406 026 / 653 059 244

70

71

PRESIDENT

Àlex Jaimot Giménez

VICEPRESIDENTA

Angelines Gironés Sanz

MEMBRES

Àlex Jurado Vila

Àngel Ribes Serres

Eduard Jaimot Tomàs

Francisco Batiste Salvadó

Joan Ribes Serra

Jordi Troyano García

M. Àngela Díez Tort

Natividad Parramón Fernández

Ramon Serra Serrano

Rosa M. Montaña Blázquez

EDITA

Comissió de festes

DISSENY

Int Projectes Gràfi cs & Comunicació

www.intgrup.com