FRIS CRONOLÒGIC

EÓ HADEÀ

Maria Alegret i Laura Teixidor

FRIS CRONOLÒGIC

Eó

Hadeà

Eó

ArqueàEó Proterozoic Eó Fanerozoic

La història de la Terra es divideix en quatre eons.

4.500 M.a. 3.800 M.a. 2.500 M.a. 550 M.a.

Formació de la Terra.

Aparició de la vida.

Oxigen lliure a l’atmosfera.

ELS EONS

Aparició de fauna similar a l’actual. Augment brusc de la biodiversitat.

Fins l’actualitat

Cada eó es pot dividir en eres. Dins del Fanerozoic hi ha les següents eres.

LES ERES

Paleozoic Mesozoic Cenozoic

550 M.a. 245 M.a. 65 M.a. Actualitat

ELS PERÍODES

Permià Carbonífer Devonià Silurià Ordovicià Cambrià

Cada era es pot dividir en períodes.

Terciari Paleogen

Neogen

Quaternari

550 M.a. 510 M.a. 444 M.a. 410 M.a. 360 M.a. 290 M.a.

245 M.a.

Triàsic Juràssic Cretaci

65 M.a.145 M.a.208 M.a.245 M.a.

65 M.a. 1,6 M.a. Fins l’actualitat

L’EÓ HADEÀ

LA SITUAIÒ TEMPORAL

• Comença 4.500 milions d’anys enrere,l’esdeveniment que en marca l'iniciï és la formacióde la terra.

• Finalitza 3.800 milions d’anys enrere, amb lesprimeres evidencies de l'existència de vida.

• Té una durada d’uns 700milions d’anys.

ESDEVENIMENTS QUE ES PRODUEIXEN

Durant aquest temps van tenir lloc

diversos esdeveniments:

Diferenciació, a la Terra, d'un nucli metàl·lic i un mantell rocós.

Formació del camp magnètic per la convecció del nucli metàl·lic.

Formació de la Lluna a partir de

fragments llançats a l'espai per la

col·lisió d'un petit planeta amb la

Terra.

Bombardeig intens de meteorits

sobre la Terra i la Lluna.

Desgasificació del mantell, que va

donar origen a una atmosfera molt

densa composta fonamentalment de

CO2 i vapor d'aigua.

Formació de la hidrosfera i inici del

cicle de l'aigua.

Formació dels

primers fragments

d'escorça granítica i

inici de la tectònica

de plaques.

Primeres col·lisions

entre les masses

continentals.

CARACTERÍSTIQUES DE LA TERRA I DELS ÉSSERS VIUS

Al final de l'Hadeà ja hi havia vida

bacteriana, però encara durava el

bombardeig de meteorits.

EÓ ARQUEÀ I PROTEROZOIC

L’eó Arqueà i Proterozoic es troben dins de l’era del Precambrià.

Característiques: Primers bacteris fotosintètics.

Aparició d’oxigen; l’atmosfera i l’aigua dels oceans s’enriqueixen.

Disminueix la concentració de CO2 als oceans i afavoreix a la reducció de l’efecte hivernacle.

ÉSSERS VIUS: Els éssers vius que hi trobem, són només bacteris que

són descendents de les primeres formes de vida; poden viure a les dorsals oceàniques,per exemple.

Divisió en tres fases del Proterozoic.

El vulcanisme de l’eó proterozoic.

Creació de la Rodinia a causa de la col·lisió de les plaques continentals.

ERA PALEOZOICA O

PRIMARIA

Sara Bargalló Cerver, Yago Carnero Esturi.

ÍNDEX

Situació temporal

Clima

Etapes

-Geologia

-Biologia

SITUACIÓ TEMPORAL

El seu nom significa “vida antiga”.

El paleozoic comprèn 305 milions d’anys i va

acabar fa 245 milions d’anys.

CLIMA PALEOZOIC Encara la vida vegetal i animal terrestre no havia

evolucionat lo suficient per deixar-nos una bona

informació en el registre fòssil continental.

Amb uns mars més grans que els actuals, el clima

general va ser més oceànic i temperat amb menys

oscil·lacions estacionals.

ESDEVENIMENTS

GEOLÒGICS Pangea

Calcàries , argiles i sorres

Herciniana

Glaciacions

Desertització i erosió intensa

Vulcanisme intens

ESDEVENIMENTS

BIOLOGICS Van aparèixer invertebrats.

Van aparèixer els Agnats.

Peixos i la colonització de la terra ferma.

Amfibis i plantes amb flors.

Falgueres i rèptils.

Extinció dels fòssils.

EL PALEOZOIC A

CATALUNYA Els materials paleozoics estan recoberts per

roques sedimentaries del Mesozoic i del

Cenozoic.

Pissarres, quarsites i calcàries.

Carbó.

L’orogènia herciniana.

CAMBRIÀ

Esdeveniment geològic i biològic:

Fragmentació de Rodinia

Van aparèixer invertebrats.

ORDOVICIÀ

Esdeveniment geològic i biològic:

Glaciacions

Van aparèixer els

Agnats.

SILURIÀ

Esdeveniment geològic i biològic:

Peixos i la colonització de la terra ferma.

DEVONIÀ

Esdeveniment geològic i biològic:

Amfibis i plantes amb flors.

CARBONÍFER Esdeveniment geològic i biològic:

Formació de Pangea

Herciniana

Glaciacions

Falgueres i rèptils.

PERMIÀ

Esdeveniment geològic i biològic:

Vulcanisme intens

Extinció dels fòssils.

Era Mesozoica

Joan Bosch López.Jordi Sánchez Maldonado.

Situació temporal.

Distribució dels continents.

Clima.

Animals.

Plantes.

Ecosistemes.

Aquesta era es va iniciar fa uns 251 m.a i va finalitzar fa 65 m.a. Es compren entre les etapes del Paleozoic i el Cenozoic.

Es divideix en tres etapes:

- Cretaci.

- Juràssic.

- Triàsic.

Al principi d’aquesta era només havia un súper continent anomenat Pangea.

Al llarg d’aquesta època va començar una dislocació

El nivell del mar va pujar lleugerament encara que el número d'àrees emergides va ser molt alt.

El clima del Mesozoic va ser generalment calorós i va donar lloc a la formació de deserts i evaporites. Les regions polars eren aparentment humides, aquest clima era adequat per les criatures semblants als rèptils, en l’ultima etapa les temperatures era de 9 i 12 graus i el mar va arribar a noves zones

Dinosaures: van ser molt variats i van dominar el mon terrestre durant 160 m.a, eren ovípars de pel dura, escamosa i de sang freda, alguns d’aquests animals tenien espines en la cua en l’ultima etapa els dinosaures es van extingir.

Aus: eren els que dominaven el cel en aquells temps, varis rèptils petits amb ales feien breus vols d’arbres a arbres, els primers van ser els “Sharovipteryx”, també va destacar el pterosaure un rèptil volador que va ser un dels primers un altre tipus eren els Pterodàctils que van ser descoberts a l'Africà Oriental, Anglaterra i França.

Invertebrats: van sorgir en diferents etapes en la primera etapa libèl·lules, papallones i diferents insectes marins.

En la segona etapa van aparèixer escarabats, cucs vermells, formigues...

Mamífers i Vertebrats: en aquesta època els mamífers eren molt petits, però degut al seu tamany van sobreviure a la extinció i com ja no hi havien dinosaures que els matessin van ser els animals que van dominar el món.

Vivien com carnívors, en la segona etapa el “Juràssic” van aparèixer els vertebrats superiors.

Vida en el mar: durant la era mesozoica, molts dels grups de rèptils van tornar al mar i es van adaptar a la vida aquàtica.

Els “ictiosauris” de coll llarg van ser els grup de màxim èxit.

Aquí tenim una imatge dels “ictiosauris”:

Las plantes del Mesozoic estaven adaptades al clima sec y càlid.

Havien cícades, palmeres, coníferes, i ginkgos.

Els haleu-ho, palmeres, i predecessores de els pins, predominaven en les zones humides.

En el Juràssic van aparèixer plantes amb flors (angiospermes) encara queles primeres no tenien pètals.(.

Terrestre: en aquest ecosistema trobem dinosaures, mamífers petits i invertebrats.

Marítim: trobem rèptils que tornen al mar, y mamífers aquàtics.

Aeri: En aquest ecosistema trobem petits rèptils amb ales.

Júlia Jiménez

Carla Cañete

Introducció del Cenozoic.

Període terciari.- Plaques tectòniques.- Clima.- Fauna i la flora.

Període quaternari.- Plaques tectòniques.- Clima.- Fauna i la flora.

PERÍODE TERCIÀRI QUATERNARI

CENOZOIC

65’5 MA1’6 MA

Actualitat

• Moviment de les plaques tectòniques.- Els continents es desplacen.- Es formen cadenes muntanyoses.

• Clima.- Començament: càlid amb precipitacions.- Final: s’estableix un sistema de corrents oceàniques.

- Les corrents oceàniques produeixen un gran casquet de gel Antàrtic.

• Flora i fauna.

- Van aparèixer les gramínies.

-La fauna continental i marina va ser essencialment moderna.

• Moviment de les plaques tectòniques.- Es troben com a l’actualitat.

• Flora i fauna.

- La flora pateixpocs canvis.

- ‘’Megafauna’’.

1.Què és e l b i p e d i s m e ?

1.1. T e o r i e s d e

l'aparició d e l –b i p e d i s m e

2.Els avantpassats de l’ésser

humà

ÍNDEX

1.Què és e l b i p e d i s m e ?

Un animal bípede és e l q u e u t i l i t z a

d u e s

e x t r e m i t a t s p e r

desplaçar-s e . A l g u n se x e m p l e s

d 'a n i m a l bípede són

e l s h u m a n s i

a l g u n s d e l s

s e u s p a r e n t s

p r o p e r s , o l e s

a u s , q u e

d e s c e n d e i x e n d e

d i n o s a u r e s bípedes

d e l Juràssic

P e r desplaçar-s e p e l s p l a n s , a l d i s m i n u i r

l a vegetació p o r acció n a t u r a l o h u m a n a .

P e l t r a n s p o r t d e u t e n s i l i s a m b l e s

e x t r e m i t a t s s u p e r i o r s .

P e r c r e a r i u t i l i t z a r u t e n s i l i s i

a r m e s .

P e r t r a n s p o r t a r a l i m e n t s , a i g u a o

c r i e s .

P e l desplaçament e n t r e e l s a r b r e s .

P e r a l i m e n t a r -s e d e l s a r b r e s .

P e r v e u r e l'horitzó, v e u r e p e r s o b r e d e l a

vegetació p e r p o d e r v i g i l a r e n c a s d e p e r i l l .

P e r t e r m o r e g u l a r e l s e u c o s . C a m i n a r

d r e t e n h o r e s d e c a l o r t r a n s m e t e n

m e n y s c a l o r a l c o s .

1.1. T e o r i e s d e l'aparició

d e l b i p e d i s m e

2.Els avantpassats de l’ésser humà

LAIA MARSELLACH NATALIA CARRERAS

ÍNDEX:

Antiguitat i situació geogràfica Característiques físiques Alimentació Manera de viure

- Avantatges del bipedisme- Inconvenients del bipedisme

Eines descobertes Trets culturals

ANTIGUITAT I SITUACIÓ

GEOGRÀFICA

Va viure fa 4,4

milions d’anys.

Selves

humides, al

nord-est

d’Etiòpia.

CARACTERÍSTIQUES

FÍSIQUES

Poques mostres de fòssils.

Aspecte similar a un ximpanzé.

El primer esquelet complet trobat va

ser Hardy.

Crani reconstruïtmà peu

ALIMENTACIÓ

Fruits, fulles i vegetals tous.

Fruits Vegetals tous

MANERA DE

VIURE

Possible

bipedisme.

Avantatges bipedisme:

Ampliació del camp de visió.

Transportar aliments i eines.

Recol·lectar els fruits d’arbres baixos i

matolls.

Estalviar energia en els

desplaçaments.

Inconvenients del bipedisme:

Redueix la velocitat de carrera.

Limita l’agilitat.

La mateixa postura, provoca dolors.

Dificulta el part.

TRETS CULTURALS

Vivien sols

No tenien família

Eren nòmades

EINES DESCOBERTES

Cap.

Usaven el trobat a la natura.

Australopithecus

Albert Castaño

Arnau Santolaria

ÍndexIntroducció

Tipus

Antiguitat

Característiques físiques

Com viuen

De que s’alimenten

On viuen

Eines descobertes

Trets culturals

Introducció

L'australopitec era omnívor i vivia a planes i pujolsamb roques abundoses i la vora de l'aigua. Elsprimers Australopitecs eren molt semblants a certesespècies de mones i només mesuraven un metre.

Tipus

Dins la rasa de l’australopithecus hi ha diferents tipus:

o Afarensisi

o Bahrelghazali

o Africanus

o Robustus

o Garhi

Nosaltres us parlarem sobre l’afarensis i l’africanus.

Antiguitat

• Afarensis: S’han descobert les restes de més de 300 persones. Tenen una antiguitat d’entre3,85 i 2,95 milions d'anys a l'Àfrica orienta

• Africanus: Visqué fa entre 3.3 i 2.4 milions d'anys a l'Àfrica oriental i meridional.

Caracteristiques físiquesAfarensis:o Els fills creixien ràpidament després del

naixement.o Tenien proporcions simiesques a la cara (un nas

plana, una mandíbula inferior sobresortida).o Tenien proporcions neurocraneanos (amb un

cervell petit, en general menys de 500 centímetres cúbics i forts braços llargs amb dits corbats adaptades per enfilar-se als arbres).

o Tenien petites dents, com tots els altres éssers humans primerencs, i un cos que es va parar en dues potes i regularment caminaven drets.

Característiques físiquesAfricanus:o Tenia un crani rodó, la capacitat cerebral d'un

adult era d'uns 600 cc. Tenia un cervell més gran que el del Au. Afarensis i dents més petites.

o Tenia els braços llargs i una cara inclinada que sobresurt cap a fora des de sota la caixa del crani amb la mandíbula pronunciada.

o La pelvis, el fèmur i els ossos del peu indiquen que caminava de forma bípeda, però la seva espatlla i ossos de la mà indiquen que també s'han adaptat per a l'escalada.

o L’alçada dels homes: 138 cm, i les dones: 115 cm.o El pes dels homes: 41 kg i el de les dones: 30 kg.

Característiques físiques

Afarensis Africanus

Com viuen

Afarensis: Vivien en arbres perquè era una defensa per als seus depredadors i perquè allà era on es trobaven tots els aliments basics. Es situaven en zones africanes, en zones forestals obertes.

Africanus: Vivien en arbres on podien trobar els seus aliments basics, com la fruita. Es situaven al continent africà, en zones forestals obertes.

De que s’alimenten

Afarensis:Els Au. Afarensis s’alimentaven preferentment de fruits rics en sucre, però en les èpoques de sequeres s’havien de conformar amb llavors, arrels, tubercles o l’escorça dels arbres.

Africanus:Tenien una dieta similar als ximpanzés moderns, que consistia en fruites, vegetals, nous, llavors, arrels, insectes i ous.

On viuen

Afarensis:Les restes de fòssils d'Au. afarensisforen trobades per primera vegada per D. Johanson i els seus col·laboradors al jaciment de Hadar a Etiòpia. En total es trobaren uns dos -cents ossos pertanyents a 14 individus.

Africanus:El primer fòssil fou trobat el 1924, al Nord-oest de Sud-Àfrica. Aquesta espècie vivia a l’Africa oriental i meridional. Altres restes d'aquesta es trobaren a altres llocs de Sud-Àfrica, Etiòpia i Kenya.

Eines descobertesAfarensis: No s’han trobat eines de pedra

associades amb aquesta espècie. Però això no significa que no fessin servir eines si no que feien servir eines de fusta o de ossos i a causa de la seva feblesa no han aguantat al llarg del temps.

Africanus: Feien servir eines simples, com pals que es troben a l'entorn i ossos d'animals. Les pedres també s'han utilitzat com a eines, però no les van modificar.

Trets culturals

Afarensis: Es relacionaven bastant amb els de la seva espècie fent servir els jocs. Es pensen que formaven comunitats de varius mascles emparellats i cada un agrupava un grup de femelles.

Africanus: Es relacionaven fent us de jocs, per exemple. Potser formaven comunitats de varis mascles emparedats y cada un tenia un harem de fèmines.

HOMO HABILIS

ADRIAN FARRAN CABALLERO

MIQUEL ESPIERREZ FERNANDEZ

INDEX

Antiguitat

Característiques físiques

Com viuen

Alimentació

Situació geogràfica

Eines descobertes

Trets culturals

ANTIGUITAT

L'Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que va viure a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys.

És el primer representant del gènere “homo”.

Caracteristíques físiques

Alçada : 1,60

Capacitat cranial: 700cc

Arc ossi sobre els ulls marcat

Foramen màgnum

Dits de mans i peus

Locomocío bípeda

Com viuen

Eren nòmades, el seu hàbitat era, durant les 24 hores del dia, el terra de la sabana, però de vegadestambé buscaven refugi.

L’ homo habilis era una espècie que vivia en grup.

ALIMENTACIÓ

Seguien una dieta basada en:

- Vegetals:

- Fruita

- Baies

- Arrels

- Carn:- Carronya

- Peces petites

Àrees de localització

Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània).

Van viure a l’Àfrica fa 1,8 milions d’anys

EINES DESCOBERTES

Habilitat de fabricar eines

Primeres eines de pedra

Amb les eines amplien la seva dieta

Es converteixen en carronyaires

Trets culturals

Amb l’homo hàbils comença el consum de carn.

Encara no són caçadors.

Encara no han descobert el foc.

No utilitza el llenguatge per comunicar-se.

http://80.36.170.97/biblioteca/evolucio/evolucio4.html

http://www.slideshare.net/mcalos/homo-habilis-2954623

http://www.ceip-diputacio.com/treballs/PREHISTORIA/pagina11.htm

Biologia i Geologia

El Homo ergaster

Roger Dorado Tejero

Roger Llopart Rueda

Índex :1. Antiguitat

2. Característiques físiques

3. Com vivien

4. De que s’alimenten

5. On viuen

6. Eines descobertes

7. Trets culturals

1. Antiguitat

- Apareixen fa 1,8 milions d'anys.

- Desapareixen fa 1,5 milions d'anys.

- Les primeres restes d' Homo ergaster es

troben a Etiòpia, Kenya, Tanzània i Eritrea.

El Nen del Turkana• En 1984 va ser descobert prop del

llac Turkana (Kenya).

• L'esquelet es de fa 1,6 milions

d'anys, d'un nen d'uns 11 anys, de

1,60 m. d'alçada i cervell de 880 cc.

• D’aquest fòssil del Nen del Turkana

se'n conserva pràcticament tot

l'esquelet.

2. Característiques físiques

• L' homo ergaster tenen una

constitució física bastant

semblant a la de l'home actual.

• Similar en alçada.

• Són de complexió més robusta

i forta, i tendeixen a ser una

mica més amples de malucs.

• Es el primer homínid amb

capacitat per a un llenguatge

articulat.

3. Com vivien

• Els llocs d'habitació són a l'aire lliure (zones

tropicals) o en coves i abrics naturals (zones

més septentrionals).

• En algunes coves s'han localitzat estructures

complexes formant cabanes on es poden veure

diferents àrees: per cuinar, tallar o descansar.

4. De que s’alimenten

• La seva alimentació es va tornar més carnívora

davant la necessitat d’aquesta, degut a la falta

de fruits en el supercontinent eurasiàtic.

• Aquesta activitat va provocar la evolució del

cervell.

5. On viuen

• L‘ Homo ergaster procedeix probablement d‘

Homo habilis

• Va ser l‘ Homo ergaster l'homínid que va sortir

d'Àfrica per primera vegada i va començar a

adaptar-se a altres tipus de vida diferents com

els d'Àsia i Europa.

6. Eines descobertes

• El Homo Ergaster va aconseguir una gran

tècnica en el treball de les pedres, arribant a

tenir un gran nombre de eines.

• Va ser un dels primers homos en controlar en

foc

• Van evolucionar les eines que ja tenien

7. Trets culturals

• Dintre la seva comunitat el Homo Ergaster transmetien els seus coneixements d’ancians a els joves.

• L‘ organització de grups reduïts d‘ individus per poder explotar els recursos d‘ una àrea senseesgotar-los.

• La seva existència està lligada també a l‘ existència de connexions amb altres grups per formar xarxes d‘ intercanvi matrimonial i d‘ informació.

HOMO ERECTUS

Paula Martí Santa

Jordi Mercadé Fernández

QUI EREN?

Conegut com Homo Erectus.

Va ser el primer hominid en abandonar África

i colonitzar Àsia oriental (China, Indonèsia)

Es trobaven en un clima tropical amb

vegetació selvàtica.

Avantpassats del Homo Sapiens y

descendent del Homo Habilis.

ANTIGUITAT

Va viure fa 1,3 milions d’anys a 200.000 anys.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES.

Alçada: 1,50 a 1,65 metres

Pes : 45 a 55 kg

Capacitat cranial: 900 a

1.280 cm3.

Ulls de gran tamany.

Columna totalment dreta.

COMPORTAMENT DE LA ESPÈCIE.

Vivia en grups de 10 a 30 membres i

habitava en cabanes, coves i abrics

rocallosos, segons les estacions i els

recursos del territori. A més, no solament va

tenir una forma rudimentària de comunicació

verbal, sinó que, probablement, ja coneixia

l’estructura bàsica de les oracions.

DOMINI DEL FOC.

Va ser el primer homínid en dominar el foc

utilitzant-lo en la millora de les armes i la

preparació d’aliments.

La seva alimentació basada en carns es va

veure millorada gràcies al control del foc i el

seu ús per preparar els aliments.

ALIMENTACIÓ.

En aquestes tribus els homes sortien a buscar

grans animals mentre que les dones romanien

cuidant als nois i recol·lectant fruites, fulles, i

vegetals per menjar. L‘ Homo erectus va ser capaç

de desenvolupar eines com el garrot, que l'ajudava

en la caça, i el foc, que li va permetre romandre

càlid en llocs freds i cuinar el seu menjar.

EINES.

Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres

(fabricació de petites destrals). i la construcció dels seus

campaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Els

últims Homo erectus van descobrir com dominar el foc.

Usaven vestits, i eren capaços de comunicar-se.

Els seus instruments característics són els bifaços,

còdols tallats per ambdues cares per a produir una gran

varietat de puntes que servien per tallar, raspar i

perforar. El més típic és l'anomenada destral de mà

Els seus instruments

característics són els

bifaços, còdols tallats per

ambdues cares per a

produir una gran varietat

de puntes que servien per

tallar, raspar i perforar. El

més típic és l'anomenada

destral de mà.

H o mo

a n t e c e

s s o rNoèlia Artés Blasco.

Beatriz Espigares Gómez.Anna Font Bermudez.

Índex

1. Antiguitat.2. Característiques físiques3. De què s’alimenten.4. On viuen5. Situació geogràfica.6. Eines descobertes.7. Trets culturals.

1. Antiguitat

• Fa 800.000 anys.

• Al març de 2008 es van donar a conèixer noves restes d' Homo antecessor, concretament part d’una mandíbula d’un individu d’uns 20 anys i 32 eines de sílex de tipus olduvaià, datats en 1,2 milions d’anys d’antiguitat, cosa que endarrereix considerablement la presència d’homínids a Europa. Les restes foren desenterrades al 2007 a la sima del Elefante, situat a Atapuerca (Burgos).

• L’ homo antecessor o Home d’Atapuerca va ser descobert a la gran Dolina d’Atapuerca, província de Burgos, l’any 1995.

2. Característiques físiques

• La capacitat cranial és de 1000 cc.

• Fa 1,70 d’altura aproximadament.

• Tenia una cara molt moderna, és a dir, aquesta espècie va patir una reestructuració del total del neurocrani, la mandíbula, les dents i la cara. Eren individus forts i alts.

3.De què s’alimenten.

• Tot i que hi havia una gran varietat d’elements vegetals que formaven la seva dieta.

• També practicaven el canibalisme.

• La seva caseria és podia haver produït per un intent de protegir el seu territori de grups veïns o d’altres grups desconeguts de la mateixa zona.

4. On viuen

• L’homo Antecessor va viure, caçar i va morir a la serra burgalesa de Atapuerca i va evolucionar en Europa fins a una espècie més moderna molt similar a la de l’Homo Sapiens.

5.Situació geogràfica.

• Pels seus descobridors, l’home Antecessor també conegut com l’Home Atapuercahauria evolucionat a l’Àfrica a partir de l’Homo ergaster i és considerat l’avantpassat comú de l’home ara actual i l’Home de Neanderthal.

6.Eines descobertes.• L’Homo Antecessor va fer servir dos tipus

de sílex i de quarsites, amb alguns gresos i quars.

7. Trets culturals.

• Realitzaven funerals.Els tiraven en coves on miraven que no hi haguessin animals.

Homo hedelbergensis

INDEX

• Homo heidelbergensis:

• -Antiguitat

• -Caracteristiques fisiques.

• -Com vieun

• Eines descobertes

• Trets culturals

•

ANTIGUITAT

• L’ Homo heidelbergensis va existir ara fa entre 400.000 i 100.000 anys, aproximadament.

• Les primeres troballes van ser a Alemanya a Heidelberg, per això atorga aquest nom.

• La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor. També s'han trobat fòssils al Marroc, a Zambia (Kabwe) i a Etiòpia (Vall de l'Awash). En un documental de televisió van posar-li el nom de Goliath.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

• Alçada: 1,80 m

• Pes: fins a 100 kg

• Capacitat cranial: 1400 c³

• Edat: 500.000 a 250.000 anys.

COM VIVIEN?

• Els estris associats amb els fòssils consisteixen bàsicament en "pedres de tallar" i algunes eines de lascas com a puntes i raspadors de fusta, os i banya, sent els iniciadors d'aquesta tècnica. Dins de la seva tecnologia trobem el bifaz, també anomenat destral de mà, és de grans dimensions i està tallat per ambdues cares. La seva utilitat és molt diversa. Segons anàlisi d'altres pedres mostren la seva ocupació per adobar pells o treballar la fusta, fa 400 000 anys ja usaven rudimentàries llances de fusta. També és molt probable que en aquesta època el foc anés utilitzat i paulatinament generalitzat, ja que hi ha evidències de fogueres.

COM VIVIEN?

• Dins d'aquesta espècie també podem començar a parlar sobre petits grups amb una cohesió social, ja que segons estudis paleontològics de diferents restes s'han trobat, per exemple, mandíbules totalment edentadas, això indica que l'ancià, després de perdre la seva dentadura, va seguir vivint ajudat pels seus congèneres. Això es tradueix en una conducta diferencial a l'hora del tractament dels seus cadàvers (Avenc dels Ossos). L'estudi de les dentadures dels heidelbergensistambé revela un altre aspecte evolutiu de gran interès:

COM VIVIEN?• els molars i la dentadura definitiva recentment els apareixien

entre els 5 i 6 anys després de ser parits (en un ximpanzé actual això passa cap als 3 anys), si considera que un individu no pot alimentar-se per compte propi fins a tenir ben desenvolupada la seva dentició això indueix a pensar que els heidelbergensisestaven caracteritzats per una prematuració que implicava un prolongat cura de les cries amb el possible establiment de fortes relacions afectives entre els individus, l'existència de fortes relacions afectives hauria cohesionat a les "societats" heidelbergensis d'una manera que els capacitava per a, per exemple, desenvolupar eficaces estratègies de caça i de supervivència en general.

DE QUÈ S’ALIMENTEN?

• Europa era freda i durant sis mesos existien molts menys recursos alimentaris vegetals que a Àfrica, la carronya i el cleptoparasitisme (robar preses als animals predadors) no aportava suficients nutrients que hauria induït (per selecció) a l'aparició de conductes socials dedicades a la caça: bandes de heidelbergensiss'organitzaven per perseguir a altres animals i ultimar en trampes naturals (precipicis, pantans) o llançant-los grans destrals lítiques bifaços i, fins i tot, rústics venables de fusta afuada.

HOMO NEANDERTHALENSIS

David Pons Ferrer

Arnau Villanueva Mañé

ÍNDEX

Antiguitat

Característiques físiques( capacitat cranial,

alçada, forma del cap)

Manera de viure

Alimentació

Situació geogràfica

Eines descobertes

Trets culturals

La seva desaparició

ANTIGUITAT

És una espècie

extinta del gènere

Homo que visqué

a Europa i el Pròxim

Orient al Paleolític

mitjà, entre 250.000

i 28.000 anys a.C.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

Alçada Els Neandertals eren, generalment, de 12 a 14 cm mes baixos que l'home actual. Un estudi realitzat a 45 ossos pertanyents, com a mínim, a 14 mascles i 7 femelles, dona una estatura mitja de 164-168 cm i 77,6 kg pels mascles i 152-156 cm i 66,4 kg per les femelles.

Capacitat cranial 1750 cm3

(Superior a l’actual de la nostre espècie)

Esquelet robust

Pelvis ampla

Extremitats curtes

Front baixa i inclinada

Crani allargat i ample

Baixa estatura

MANERA DE VIURE

Es pintaven el cos,feien collarets, enterraven els

morts i eren bons fabricants d’eines de sílex.

S’ha demostrat que eren grans caçadors i

recol·lectors.

Se sap també que van arribar a viure a 2500

metres d’altitud.

Feien pintures rupestres.

Curaven als malalts

Eren molt pacífics

ALIMENTACIÓ

De l'alimentació sabem que els neandertals menjaven tant vegetals (fruites, plantes diverses...) com una gran varietat d'animals. Aquestes han provat recentment que menjaven no només grans animals com ara cavalls, búfals sinó també animals petits com ara conills, ocells fet que indica el més que probable ús de trampes de caça, una tecnologia que fins fa poc es creia pròpia només de l'homo sapiens. També utilitzaven el foc per tal de coure aquests aliments. Els Neandertals també menjaven peix, foca, dofí i marisc, quan vivien en zones costeres.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

En aquest mapa es pot veure el llocs on els homes

de neandertal van poder habitar:

EINES DESCOBERTES

Tenia eines semblants a la dels homo sapiens

encara que menys desenvolupades . Però

treballaven la pedra i la fusta per crear destrals i

inclús s'han trobat restes del que podria ser un

trípode fet de fusta i que era utilitzat per cuinar, així

com una gran quantitat d'estris de tot tipus fets de

fusta, i l’emmagatzemaven per cuinar, això

demostra el domini del foc per part dels

Neandertals.

TRETS CULTURALS

Els Homo neanderthalensis eren els que més dominaven amb la cultura Musteriense, una cultura relacionada amb el Paleolític Mitjà.

El nom de Musteriense ve de Moustier (França), on Gabriel de Mortillet va descobrir l’any 1806 una indústria lítica prehistòrica (és la producció d’eines lítiques, és a dir, de pedra) i que està associada als fòssils trobats a Alemanya.

Els neandertals feien dos tipus de rituals per enterraments:

El ritual funerari

El canibalisme ritual

També controlaven i utilitzaven el foc.

LA SEVA DESAPARICIÓ

Model d'hibridació i substitució : homo sapiens

el substitueix per la lluita del menjar i territori.

Model d'assimilació: els dos homos el neardental

i el sapiens es van ajuntar formant un nou homo

Hi ha una altre teoria , va haver-hi un canvi climàtic

i no es van poder adaptar a temps.

ANTIGUITAT

• Va aparèixer fa uns 150.000 anys, a principis de la segona meitat de la darrera gran glaciació.

• Es l’única espècie supervivent del gènere “HOMO”.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

• Capacitat cranial: la capacitat és entre 1.400 i 1.500 cm3.

• Alçada: entre 1,50 i 1,80 metres.

• Forma del cap: posseeixen un rostre i una dentadura força menys robusta que els seus antecessors, es ample, amb els pòmuls pronunciats i de figura esvelta.

COM VIUEN

• Eren nòmades, coneguts com societats de bandes, s’enfrontaven a la naturalesa per poder alimentar-se...

ALIMENTACIÓ

• S’alimenten de fruits, fulles, tubercles, bolets i carn o peix dels animals que caçaven.

• També menjaven de les substàncies extretes de l’agricultura.

ON VIUEN?

• A Europa, el primer exemplar es va trobar Cro-Magnon (França). També s’han trobat exemplars a la Sabana Africana, Àsia, Oceania i Amèrica.

EINES DESCOBERTES

• Les eines descobertes van ser les que estaven relacionades amb la pedra.

TRETS CULTURALS

• En aquells temps tots anaven junts, amb famílies i dins de cada una si es moria algú l’enterraven, es buscaven menjar entre tots, etc.

SITUACIÓ CRONOLÒGICA DELS NOSTRES AVANTPASSATS