La informació al dia a 8 El nou ... · Sota el meu punt de vista, se'ns presenta una oportunitat,...

l’independentde Barberà 3 d'octubre de 2014

262

3 d'

octu

bre

de 2

014

La informació al dia a <independentbarbera.cat>

Pàg. 6

ISSN - 1695-4793

El nou Pla d'Inversions preveu la remodelació de parcs infantils

8COMARCAEls alcaldes i alcaldes-ses del Vallès presen-ten un contenciós

14ÀMBIT B 30L'Àmbit ha el:laborat un document amb 62 propostes

16MARTA MATAHem visitat l'escola i us ho podem explicar molt bé CIUTATS PER LA PAU

Activistes per la Pau visitaran Barberà per conscienciar a la ciutadania

Pàg 10

ESPORTSEl futbol barberenc ha començat la temporada amb bon peu en tots els nivells

Pàg 12

2


editorial

Opinió

l’Independent 263 sortirà al carrer el 7 de novembre de 2014

Adreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independent

Av. GenerAlitAt, 53 àtic 2ª 08210 bArberà del vAllès o

[email protected]

ull de donacartes al directorJudith GonzálezPerdoneu,

però algú ho havia de dir

Perdoneu però crec que algú ho ha de dir. Dos brots de legi-onel.la han provocat vuit morts i uns quaranta afectats a Sa-badell, Ripollet i Barbera. Una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit persones mortes. Amb familiars i amics que han viscut entristits per la pèrdua de la persona estimada i per la llunya-nia dels màxims responsables de la salut pública a Catalunya. On han estat el conseller de Salut, Boi Ruiz, i el president de la Generalitat, Artur Mas, al llarg d'aquesta crisi dolorosa? La temptació d'acusar-los de preocupar-se exclusivament del procés sobiranista i d'oblidar les seves altres responsabilitats polítiques és gairebé insuperable. En els centres sanitaris de Sabadell i Ripollet on estaven els pacients que han mort s'ha escoltat moltes crítiques a l'absència de les autoritats sani-tàries i polítiques. Els alcaldes, sense tenir-ne competències, han donat la cara davant la seva gent. És que els ciutadans de Sabadell o Ripollet o Barberà som menys importants que altres catalans?", Es demanaven. També es preguntaven si aquesta negligència s'hagués produït si els morts fossin de Vic o Banyoles. La mort de vuit persones no pot ser ignorada pel president de la Generalitat i el seu conseller de Salut. No poden delegar, com han fet, tot el pes d'aquesta crisi en el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu. La sensació que deixa és que Artur Mas i Boi Ruiz estan per inaugurar instal.lacions sanitàries i congressos de metges, però no per preocupar-se pels catalans quan moren per culpa de negligències com les quals s'han produït en aquest cas. Tampoc el Parlament ha estat massa pendent d’aquest tema, dues preguntes una d’ICV i l’altra del PSC per aclarir conceptes. I ERC? Quan veure’m d’una vegada per totes la seva vesant social? Ja entenem que a criteri d’alguns el tema sobiranista està en aquell punt del ara o mai, però ens calen més coses, al menys a aquells que això de la política ho entenem com una cosa que serveix per aconseguir que tothom visqui millor i si es pot, després de fer la feina important, potser hi haurà temps per aconseguir la glòria divina del país.

Cada vegada són més les cares femenines que apareixen a les pantalles dels nostres televi-sors com una figura de pes dins els mitjans de comunica-ció. Clars exemples són Ana Pastor o Mònica Terribes, que agafen les regnes dels temes més candents de la nostra ac-tualitat per a posar-los contra les cordes. Lamentablement, no puc dir al mateix en el món dels mitjans esportius. Si fem una ullada al passat, el canvi és considerable (molt). La pre-sència femenina als camps de futbol o a les pistes de bàsquet (per dir algunes) cada vegada és més freqüent, però sembla ser que pujar els esglaons que les permetin estar a cabina és una fita més complicada. La retransmissió dels encontres de futbol es deixen per a les veus masculines, la modera-ció de les desenes de debats esportius que cada nit ana-litzen absolutament tots els detalls de la competició també sembla ser cosa d’homes. Vull creure que la figura femenina que actualment s’interposa en el món esportiu mediàtic és una estratègia de màrqueting, que ens pretén convèncer del “progressisme” d’algunes ca-denes, que s’autoinventen a la marxa cap a una societat que sense remei es dirigeix cap a la igualtat de sexes. Vull pensar que és una situació transitòria, tal i com van les coses, sé que d’aquí a uns anys no hi haurà diferències en aquest aspecte i les nostres crítiques vers la desigualtat de gènere aniran cap a altres vessants.

La cabina

No e

ns d

eix

em

men

ysp

rear,

posem

lím

its Em considero una persona

tolerant, conciliadora, edu-cada, però no permeto que se'm prengui per traidora. La màxima “Que la prudència no ens faci traidors” hauríem de tenir-la ben present en els temps que vivim. M'explico: Després de l'emoció viscuda participant des de les tres de la tarda a la trobada del Pro-cés Constituent i seguidament a la be baixa, veient gent amb moltes dificultats fent pinya per demostrar el nostre desig a tot el món, vam voler celebrar la nostra Diada de Catalunya sopant en un dels més anomenats restaurants del Port Olímpic. El cansanci acumulat es mereixia una estona de repòs i satisfacció. Però...Vam començar ma-lament demanant si podien canviar el canal de la tele per veure com havia anat la manifestació. L'encarregat ho va fer a petició del cambrer amb poc gust. Es veu que voler veure la nostra televisió és una cosa estranya. Al sortir les imatges de la manifesta-ció, una parella del nostre costat, va preguntar en an-glès quanta gent es calculava que hi havia participat. Veient el posat burleta, despectiu de l'encarregat, em vaig avançar dient one million and half, milió i mig vaig dir dirigint-me a l'encarregat. Ell continuant

amb el seu mal humor va dir que un milió i mig siguent set milions i mig a Catalunya no era res. I per acabar-ho d'adobar ve un altre personatge (encarregat del restau-rant també, hi ha molts cambrers i encarregats al local) i diu: esos de la manifestación son 4 niñatos. És fàcil imaginar la meva reacció.

Tinc l'esquena malament i el dolor punyent era res comparat amb el dolor sentimental que em produ-ïen aquells empleats menyspre-ant-nos amb els seus comentaris. Vam demanar el compte i que no ens portessin el segon plat. I vaig caure en la seva trampa perdent l'oremus, perdent la tranquil.litat i dient el que penso: si no estimeu Catalunya marxeu perquè jo no hi veig ningú lligat amb cap cadena i massa gent ha donat la vida pel nostre país. Viure en un país que no s'estima trastoca a qualsevol. Un altre encarregat d'origen oriental parlant un català perfecte, es va disculpar insistint en què acabéssim de sopar i li ho vam agrair. A la parella anglesa vaig explicar el que havia passat disculpant-me per la què havia muntat, per haver caigut en la provocació dels de sempre. Enteni-en perfectament la meva postura, també havien estat a la manifesta-ció i van assegurar que acabarem aconseguint ser independents. L'amanida em va caure malament però si no hagués dit res segur que hagués estat pitjor. Casual-ment el restaurant té el nom d'una capital castellana, curiós si més no. De gent impresentable n'hi ha arreu i força vegades confonen les bones maneres en debilitat i sincerament n'estic farta. Sé que no n'hem de fer cas però de cap manera i menys en un establiment de restauració hem de deixar que ens avassallin per ser i sentir-nos catalans i catalanes.

Àngels Espeig Barberà del Vallès

3


Opinió

tribuna

Amb el suport de:

núm. 262

tribuna actual

L’Independent no es fa responsabLe nI té per què compartIr Les opInIons expressades a La seccIó d’opInIó d'aquesta pubLIcacIó

Tenim una oportunitat històricaConfluència política i electoral, fronts amplis d'esquerra, plata-formes, moviments… són temes candents que estan provocant molt de debat. Sota el meu punt de vista, se'ns presenta una oportunitat, una conjuntura més per canviar les coses. I ara és el moment d'anar-ho concretant, més enllà d'expressar voluntats.Cal canalitzar la força dispersa de l'esquerra; buscar el vot de la ciutadania per canviar la realitat política, institucional i social. I la primera cita la tenim en les eleccions municipals. Hem d'aprofitar que el poble té ànsia per canviar l'ordre que es va establir en el seu dia al vol-tant del bipartidisme, per mudar d'aires i per millorar la situació. Per a això, forces polítiques, moviments socials, platafor-mes… tenen la responsabilitat i l'oportunitat històrica de canviar el model així com de situar les polítiques i les decisions al ser-vei i a l'atenció de les necessitats de les persones. Aquests consensos necessaris per canviar la societat, entenc que han de plasmar-se en un compromís de proposta i en un programa electoral que ha de ser públic, conegut i participat per la ciutadania. Fugint de prota-gonismes personals o de grups, partits, plataformes… i situant com a veritables protagonistes les persones. Algú podrà dir que és aspirar a fites irrealitza-bles des de l'àmbit municipal, però enarborar una excusa així és reconèixer implícitament la renúncia a canviar les coses. Des dels àmbits municipals es poden atendre i realitzar polítiques molt útils i necessàries per a les persones. I si aspirem a un pro-

cés constituent hem de comen-çar els compromisos des de les administracions més properes al poble, com són els ajuntaments.Pel sindicalisme confederal, és important que les forces que puguin confluir en un front ampli d'esquerres tinguin compromisos clars i inequívocs amb l'educació pública, la sanitat pública, els serveis socials i l’atenció a les persones. En definitiva, amb tot allò que és públic, o que podem convertir-ho en públic, i amb el respecte als drets laborals. Un compromís ferm per revertir tots els retrocessos legislatius patits per les reformes del PSOE del 2010 i del PP del 2012, sobretot en el que té a veure amb la nego-ciació col.lectiva. A diferència de la patronal, els sindicats no aspirem al fet que la llei ocupi l'espai de la negociació col•lectiva i tampoc desitgem que el Govern faci la nostra feina. Allò que volem és que la nego-ciació col•lectiva tingui el paper "equilibrador" en la relació em-presariat–treballador/a, que neix desequilibrada. A hores d'ara algú es podria preguntar què tenen a veure les Relacions Laborals amb les eleccions municipals? Doncs molt, i per dos sentits: en els convenis col•lectius es substancien moltes matèries per a les persones, que n’augmenten el benestar, i el poder adquisitiu, que al final reverteix positivament en la gestió del municipi. Les forces que concorren en les elec-cions municipals aspiren a tenir possibilitat de govern en l’àmbit nacional i estatal, i el compromís comença per aquí. Les propostes d'un possible front ampli d'esquerres han de conte-nir, entre d'altres compromisos,

Enrique Rodríguez Ruiz -Secretari general CCOO Vallès Occ.

l'eradicació de la corrupció i la transparència ben entesa. La ciutadania ha de tenir accés a fiscalitzar les actes i els recursos que utilitzen els seus represen-tants en l'exercici del càrrec públic. Igualment, hi ha d’haver mecanismes per poder apartar càrrecs públics que caiguin en ocupacions poc lícites. És cert que aquests passos no només han de tenir lloc a les adminis-tracions i als partits polítics. A l'organització que un servidor encapçala, també. Per a això s'han fet passos importants en la transparència al nostre sindicat, però, sens dubte, hi hem d'apro-fundir. En definitiva, tenim una opor-tunitat històrica de canviar les coses. No podem entrar en pro-cessos que portin a l'exclusió de parts que volen canviar la socie-tat. Cal sumar les noves forces i les que fa anys que aguanten, en algunes ocasions amb resistèn-cia numantina, perquè el poble no es mereix que arribin perso-nes o organitzacions polítiques que tinguin com a únic objectiu ”aparta’t tu que m’hi poso jo” i, en canvi, no canviar res del que és substancial. Cal un compromís sobre pro-postes concretes i clares per abordar el que farem. Si no és així, crec que correm el risc de no haver fet una bona aposta.

Alicia Sánchez Camacho ha declarat (video) que "Tots aquells que con-voquin a manifestar-se contra la suspensió cometran un delicte d'in-ducció a la sedició". És una més de les grans frases que van apareixent últimament i que, paradoxalment, responen més a aquesta entelèquia que se li diu España que no pas a la singularitat identitària de la socie-tat catalana. A veure: "Inducció a la sedició"?... És a dir, traició. Traició a què? A la pàtria? Si us plau, qui és nacionalista? Portem tant de temps aguantant que ens diguin nacionalistes... Prou ja de mentides. I prou ja, per part de l'esquerra, de pensar i entendre que, per ser d'esquerres, no hem de defensar la integritat de la nostra identitat i manera de ser plural i diversa perquè això seria nacionalisme i seria fer el joc a la burgesia! Quan una dona és feminista, no ho fa per imposar-se als homes, sinó que ho fa per impedir que la trepitgin per la seva condició de dona. Quan un català defensa la seva cultura és el mateix. És en defensa pròpia davant d'un assetjament, no reconeixe-ment i una voluntat d'eliminació física o moral (depenent de l'època), i és molt respectable aquesta defensa. I s'encarna perfectament amb els valors d'esquerres de defensa dels febles davant dels forts!En canvi, el nacionalisme espanyol no és el mateix, perquè tenint un estat i tota la potència que d'ell emana (lleis i Constitucions incloses) el seu nacionalisme sí que no té cap explicació raonable. És com el nacionalisme nazi, o el dels serbis, o el dels croats,... és un naciona-lisme (segurament fruit d'una tremenda inseguretat i infravaloració pròpia) que intenta imposar-se i destruir al que pot ser un igual a tu! Per això s'entesten en que l'Estatut no contingui la paraula "nació", ja que només pot existir la seva. I no ens poden deixar votar i decidir, perquè temerosos del que puguem voler, diuen que haurien de votar tots els espanyols, ja que ens consideren una part d'ells, una part d'Espanya. No ens poden reconèixer la condició de subjectes en nos-altres mateixos perquè els deixaria en fals. Per aquest motiu de base, és impossible que l'Estat espanyol vulgui i pugui ser un estat federal, perquè no poden reconèixer ser una unió de subjectes polítics. Per a ells, cal que España sigui "UNA, grande y constitucional"... Només es podrà tractar amb España i tenir-hi relacions d'"amistat" essent independents d'ells i llavors sí, d'igual a igual. L'independentisme és un camí, que intentem recórrer, de transit cap a la normalitat. Quantes ganes de normalitat i de deixar d'haver-nos de defensar contínuament. I a més a més, ajudarà també als espanyols a superar el nacionalisme malaltís que gasta aquest estat, que també ho necessiten, per iniciar la gran feinada que cal fer, per part d'uns i altres, per aconseguir sengles estats democràtics i justos socialment, construint societats sense privilegis i sense castes madrilenyes ni catalanes. No ens entretinguem en els prolegòmens i en picabaralles infantils de si podem o no podem decidir. Evidentment que hem de poder! El veritablement important, vindrà després tant a una banda com a l'altra de la "frontera" invisible i inexistent. Serem pobles ger-mans i també ens caldrà obrir-nos més cap a altres germans del sud d'Europa i el Mediterrani.

Es va desenmascarant l'entelèquia

Jordi Oriola i Folch

Estem acostumats a caçar mosques a canonades i davant de la situació que es crea cada cap de setmana des de l'ober-tura de la Carpes Bora Bora fins el seu tancament en diferents espai públics, cada vegada més nombrosos, de la nostra ciutat s'alcen veus a l'estil de sempre: "morts el gos, morta la ràbia". L'oci dels joves a la nostra ciutat sempre ha tingut dèficits impor-tants i el debat sobre si hem de tenir espais com hi ha en altres poblacions està sempre sobre la taula. Mentre hem debatut cada temporada de maig a setembre, l'espai anomenat de Carpes ha estat ocupat per professionals del sector que han aportat bons

ingressos al consistori i l'espai pels joves motiu de debat. Des de l'arribada de la crisi i els can-vis normals dels estils d'oci han provocat que els caps de setma-na arribin a Barberà, amb tren, un nombre important de joves que venen a passar les vespres matinades a la zona de carpes. A més venen amb la beguda des de casa. Els preus fan que l'hàbit de consumir s'hagi traslladat al carrer. La foto ens mostra un exemple de com queden alguns espais públics l’endemà al matí. Abans de demanar que es mati la mosca a canonades i voler fer el paper que no ens correspon solucionem el problema de la neteja de l'endemà.

El "botellón" del cap de setmana

queixa

Edicions Ceres SCPJ66273954

Doctor Moragas, 232 SA1ª08210 Barberà del Vallès

Tel.- 651 831 282

Consell direCtiu: LLuís RicaRt, ManoLy aRRiaga, FRancina

RicaRt, EFREM utRERa, Rosina BERtRan, caRLEs oRtiz

direCtorA: mAnoly ArriAGAredACtors: frAncinA

ricArt,dAvid mArtín, Judith González, efrem utrerA

mAquetACió: mAriA vilArnAuFotogrAFiA: dAvid mArtín,

imAnol ortíz

publiCitAt: mAnoly ArriAGA

651 831 282imprimeix: imPrintsA

dipòsit legAl: b-52445-04

4


Farmàcies de guàrdiaAjuntament

93 729 71 71CAP Barberà del Vallès

93 719 25 40CAP Rosa dels Vents

93 719 42 81CAP Badia del Vallès

93 719 26 01Ambulàncies 24 hores

904 106 106Creu Roja

93 726 66 66Bombers

93 726 00 80Ràdio Barberà93 729 44 71

Fundació Barberà Promoció93 719 28 37

Patronat Municipal d’Esports93 729 19 87/27

Tanatori93 719 27 78

Telèfons d’interès

L’objectiu és omplir una quadrícula de 9 x 9, amb 9 subgrups o subquadrícules de 3x3 cel.les, amb nombres de l’1 al 9. No es pot repetir cap xifra en una ma-teixa fila, columna o subquadrícula.

Nivell mitjà

soluCió A lA pàginA 9

AA.VV. Can Gorgs93 718 03 31

AA.VV. Can Gorcs II93 719 28 37

AA.VV. Eixample-Can Llobet659 017 893

AA.VV. la Romànica93 729 17 39

AA.VV. Parc Central633 906 230

Federació AA.VV. Barberà93 719 28 37

Radio Taxi Barberà 93 729 07 07Policia Local93 719 00 90Guardia Civil93 719 36 10

Policia Nacional93 724 75 00

Mossos d'Esquadra93 734 61 00

Oficina Treball Generalitat93 718 85 11

Aigua - SABEMSA93 729 46 02Gas Natural900 750 750Fecsa-Endesa902 502 750Jutjat de Pau93 729 20 35

Correus93 718 52 29

Servei Local de Català93 729 34 64

Parc Taulí93 723 10 10

Recollida estris vells93 279 35 36

Oficina Municipal Habitatge93 719 41 20

NODUS Barberà937297272

sudoku

la vinyeta

microrelats

la recepta

A. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 3 d'octubreFerrer -Av. Burgos, 4 BADIA dia 4 d'octubre

S. Galcerán- Av Generalitat, 41 dia 5 d'octubreSisquella - Roig - Av. Costa Brava, 19 BADIA dia 6 d'octubre

Granero -Algarve, 2 BADIA dia 7 d'octubreLópez -Bosc, 105 dia 8 d'octubre

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 9 d'octubreLosa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 10 d'octubre

Palomeras - Via Sant Oleguer, dia 11 d'octubreBlanca Suades -Av. Tibidabo, 68 dia 12 d'octubre

Perelló -Anselm Clavé, 8 dia 13 d'octubreBudallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 14 d'ctubre

A. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 15 d'octubreFerrer -Av. Burgos, 4 BADIA dia 16 d'octubre


Granero -Algarve, 2 BADIA dia 19 d'octubreLópez -Bosc, 105 dia 20 d'octubre

Pagés - Av Generalitat, 92 dia 21 d'octubreLosa- Av. Mediterrani, 26 BADIA dia 22 d'octubre

Palomeras - Via Sant Oleguer, dia 23 d'octubreBlanca Suades -Av. Tibidabo, 68 dia 24 d'octubre

Perelló -Anselm Clavé, 8 dia 25 d'octubreBudallés -Av. Burgos, 42 BADIA dia 26 d'ctubre

A. Galceran- Pg. Dr. Moragas, 184 dia 27 d'octubreFerrer -Av. Burgos, 4 BADIA dia 28d'octubre


Granero -Algarve, 2 BADIA dia 31 d'octubre

Fernando Martínez - http://espiralesdetinta.blogspot.com/

ServeiS

Deberías airearte un poco porque hueles mal. Así rezaba el cartel que colgaba en mi esquina. Miré a lado y lado. Nadie. Alcé un brazo y luego otro para comprobar si era cierto. Así era, apestaba. De-cidí regresar al hospicio. Necesitaba una ducha. Mientras caminaba, las moscas zumbaban alrede-dor, las personas cambiaban de acera y los comercios cerraban. Al llegar a la avenida me rodearon varios coches de policía. Unos agentes hermetizados me metieron en un furgón. No sé cuanto duró el trayecto. Mucho. Me trasladaron a un recinto donde la basura se amontañaba. Allí me dejaron, a mi aire, pero no estuve solo mucho tiempo.

La plaga

5


6


PolíticaEl resultat pressupostari del 2013 es tanca

amb un superàvit de 4,3 milions

R. RIU

De nou els serveis econòmics va-ren protagonitzar el Ple de l'Ajun-tament de Barberà. L'aprovació del compte general del 2013 i la modificació del Pla d’inversions d'aquest any, així com la modifi-cació de crèdit pertinent per poder dur a termini el Pla aprovat, van ser el temes principals de la sessió. Val a dir que tots es van aprovar

S'aproven com a festes locals per a l'any 2015 els dies 1 de juny i 6 de juliol

amb un ampli suport doncs no el vot en contra de EUiA al Pla d'in-versions i l'abstenció del mateix grup i la PCPB al compte general.

Pressupost 2013

Tot i que l'estricte compliment del que diu el punt seria aprovar o no si els números són els que corresponen a la realitat s'acaba debatent si la gestió econòmica ha estat adequada en funció del criteri d'uns i altres. Els núme-ros finals parlen d'un superàvit de 4.292.395,87 euros que es transformen en un romanent de 7.019.998,73 euros. Ningú dubta de la veracitat dels números però s'expressa un criteri diferent se-gons els grups. La PCPB i EUiA varen abstenir-se i no pel mateix motiu. Fuster va dir que els seu grup no tenia res a dir en aquest punt i per tant s'abstenia. Rivera va justificar l'abstenció per l'excés

Amb un resultat pres-supostari positiu de 4.292.395,87 euros i un romanent de tresoreria per a despeses generals de 7.019.998,73 euros es va tancar l'exercici 2013 amb el vot favorable de PSC, CIU i PP i l'absten-ció de PCPB i ICV-EUiA. Aquest resultat permet presentar un nou pla d'in-versions per aquest any.

de superàvit doncs eren diners que es podien haver destinat a serveis socials en major quantia.

Inversions 2014

El resultat final de l'any 2013 i

les bones gestions amb Diputació i AMB permeten al consistori barberenc presentar un Pla d'in-versions per aquest 2014 més am-biciós del que es tenia previst en un principi. La realitat és que les obres de major quantia ja estaven previstes des de feia temps i la res-ta s'havien programat a l'espera de tenir els recursos necessaris per realitzar-les. En aquest punt des-taca l'obra del col·lector de Can Gorgs amb 417.321,17 euros i la incorporació de l’arranjament de voreres i places públiques. Adjuntem un quadre amb totes les inversions previstes en aquest nou Pla. va aprovar la modifica-ció de crèdit necessària per dur a termini aquestes inversions. Tant en aquest punt com en el de les inversions, José Luis Rivera, en nom de EUiA, va manifestar vel seu desacord i va votar en contra, la resta tots a favor. Rivera creu que es pot acusar d'electoralisme

al consistori en general i no no-més als grups de govern. Xavier Garcés va justificar aquesta mo-dificació manifestant que "ara tenim una informació més acu-rada de les subvencions d'altres administracions així com noves convocatòries d'ajuts que s'han anat produint i que ens permeten ajustar més les despeses i decidir cap a on han d'anar determi-nades subvencions". En aquest punt Garcés va explicar que amb aquest punt "volem tenir molt clar quina és la fotografia de les inversions que s'estan executant al municipi per tal de dur a terme els procediments administratius adients, així com garantir que hi ha fons per realitzar-les, conèixer aquelles que són subvencionades per altres administracions, el seu import, i aquelles que necessiten aportació municipal".

La resta

A més de l'apartat de precs i pre-guntes, dos temes més es varen tractar. Es van aprovar les dues festes locals per l'any 2015 i s'han triat el 6 de juliol, Festa Major de Barberà, i l'1 de juny que no és la segona pasqua però coincideix amb les festes locals de Barcelona i la majoria de municipis de l'AMB. També es va aprovar la dada oficial de població. A Bar-berà hi ha censats 16.109 homes i 16.444 dones. En l'apartat de les festes locals, el grup d'EUiA va proposar el 14 d'abril enlloc de l'1 de juny per commemorar el dia de la II república, aspecte que no va obtenir el consens necessari.

Pere Pubill candidat d'ERC a l'alcaldia de Barberà del VallèsREDACCIÓ

El passat dissabte un Auditori Ma-ria Feliu de la nostra ciutat, ple de gom a gom, va acollir la presenta-ció de Pere Pubill com a candidat d’Esquerra (ERC) a l’alcaldia de Barberà del Vallès. Després dels 8 anys en que Oriol Rovira ha estat a l’Ajuntament i una legislatura sense representació, ERC aposta per una nova cara, per una nova llista per tornar al consistori de Barberà. Pere Pubill te 49 anys, és

graduat social i té una llarga tra-jectòria en el món sindical, com a membre del comitè d’empresa representant a UGT. També ha participat activament en diferents moviments socials, com el Comitè de Defensa dels Dret Socials i la Plataforma per la Hipoteca, entre d’altres. Pubill va desgranar en la seva intervenció, les seves idees polítiques i socials més rellevants i va començar a apuntar les línies mestres del programa d’Esquerra Barberà, centrades sobretot en el

treball dur i constant, en dotar a l’Ajuntament de la màxima trans-parència, la màxima austeritat en la despesa i en no fer grans obres que hipotequin el futur de la ciutat, actualment molt endeutada. Oriol Junqueras va fer l’últim parlament amb una llarga i interessant expo-sició, que es va centrar en explicar com Esquerra havia arribat a l’al-caldia de Sant Vicenç dels Horts. Va comparar les dues ciutats i va encoratjar a tothom a aconseguir els objectius previstos.

7


8


SocietatEls alcaldes i alcaldesses del Vallès demanen a la consellera celeritat en els pagaments

REDACCIÓ

Durant la reunió de treball els re-presentants del Vallès Occidental han abordat diferents qüestions que els ajuntaments estan treba-llant, moltes vegades més enllà de les seves competències. La con-sellera Munté ha afirmat que és “conscient de l’esforç dels munici-pis” i ha garantit que es treballarà de “manera coordinada”.

Les demandes

Les peticions que ha fet el món lo-cal s’han centrat bàsicament en la pobresa infantil, la pobresa ener-gètica i en la necessitat d’agilitzar els pagaments del Departament

La pobresa infantil i les places de residencies per a gent gran les prioritats municipals

L'Alcaldessa de Barberà, Ana del Frago, i la major part d'alcaldes i alcaldes-ses de la comarca s'han reunit amb la consellera, Neus Munté, per abordar diferents qüestions relati-ves als serveis d’atenció a les persones, centrant-se en quatre línies prioritàri-es: la renda mínima d’in-serció, les beques menja-dor, la pobresa infantil i l’accés i manteniment de l’habitatge.

de Benestar Social i Família als ajuntaments i consells comarcals per poder fer que els compromís amb les famílies sigui encara més gran i més efectiu. La mateixa consellera ha remarcat que “la cri-si i les retallades han agreujat les situacions en moltes famílies i on més es nota és en les beques men-jador, la pobresa energètica, els re-cursos per la dependència, la dis-minució de prestacions de la llei de la dependència, els pagaments de lloguer o el suport a les famílies que tenen fills en necessitats edu-catives especials, entre d’altres”. Durant la reunió s’ha parlat de la necessitat de revisar encara amb

REDACCIÓ

Mossos d’Esquadra del Grup de Multireincidents van detenir el passat 23 de setembre dos ho-mes, de 22 anys i 33 anys, na-cionalitat espanyola i veïns de Piera, com a presumptes autors de diversos delictes agreujats de furt a interior de domicili i d’apropiació indeguda. La in-vestigació va començar arran de la constatació que s’estaven perpetrant diversos delictes de furt a interior de domicili amb el mateix modus operandi. Els lladres escollien habitatges on vivien persones d’edat avançada, principalment dones, es feien passar per operaris de la llum i aprofitaven per accedir-hi i sos-treure diners, objectes de valor i joies. Els fets els van cometre entre el 3 de juny i finals de se-tembre d’enguany, en domicilis de Barcelona, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Espar-reguera, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Vic, Santa Perpètua de la Mogoda, Mont-cada i Reixac, Terrassa, Cano-velles i Martorelles. La majoria de les víctimes tenien més de 65 anys, essent la més gran una dona de 92 anys. Els detinguts van ser identificats en 16 rodes de reconeixement com a autors materials dels fets.

A presó els operaris de la llum falsos

més profunditat les beques men-jador. Després que aquest curs s’hagin homogeneïtzat els criteris a nivell català i s’hagi produït un augment de les beques, famílies sense ingressos han obtingut ajut del 50% de la beca i necessiten que l’Ajuntament els la comple-menti per poder dinar a l’escola.

Barberà

Els alcaldes i alcaldesses han recla-mat un treball transversal i inter-departamental per establir mesu-res per lluitar contra la pobresa en totes les seves vessants. L’alcaldessa de Barberà, Anna del Frago, per

exemple, ha proposat “que es creï un pla d’ocupació adreçat a famí-lies que estan a punt de perdre l’habitatge o que ja l’han perdut”. En aquest cas la consellera s’ha compromès a “estudiar-ho i com-partir-ho amb els consellers Puig i Vila”. Aquesta trobada és resultat de la petició que van fer de forma unànime els alcaldes i alcaldesses de la comarca. El Consell d’Alcal-des i Alcaldesses del Vallès Occi-dental va expressar la preocupació pels temes relatius a benestar soci-al i família i van coincidir que, en aquests moments, l’atenció a les persones és una prioritat per part de totes les administracions.

La participació centre del debat de la II JornadaREDACCIÓ

Les matèries associatives i de vo-luntariat i, concretament, el se-guiment i l'avaluació dels plans, les línies estratègiques, els objec-tius i les mesures de les matèries esmentades, per tal de portar a terme els programes i els projec-tes necessaris per aconseguir que el voluntariat i el món associatiu afrontin positivament el seu fu-tur, la seva capacitat d’incidència social i el procés de creixement i consolidació. Amb aquests objec-tius i finalitats es va celebrar la II Jornada d'Associacionisme i Par-ticipació. Durant tota la jornada es va debatre sobre la participació de les entitats i associacions en la vida municipal i per aquest mo-tiu es va presentar la diagnosi del voluntariat barberenc. El punt final a la jornada, el va posar la regidora, Elvira Maza, la qual va

manifestar el treball que desen-volupa el teixit associatiu, així com el que realitza el consistori barberenc per potenciar-lo. "Les entitats faciliten i canalitzen la participació ciutadana i garan-teixen una societat forta, plural i amb capacitat per donar respos-ta. L'Ajuntament no pot, i no vol, romandrepassiu, per això ha d'impulsar processos i estratègies per treballar en l'enfortiment i empoderament de l'associacio-nisme i del voluntariat organit-zant jornades i espais de treball col·laboratiu".

9

l’independentde Barberà 3 d'octubre de 2014SOcietat

Solució al

sudoku

Barberà i altres 35 municipis inicien recurs contenciós administratiu

REDACCIÓ

Trenta-sis municipis catalans que formen part del Fòrum d’Alcal-des i Alcaldesses per a l’Educació a Catalunya, presenten avui, i al llarg dels propers dies, un escrit davant la Conselleria d’Ensenya-ment per reclamar a la Generali-tat el pagament del deute concret amb els ajuntaments per les esco-les bressol municipals i contra la inactivitat de la Conselleria. Des de l’any 2011 i fins a l’actualitat, la Generalitat no ha fet l’aportació econòmica per al funcionament dels centres de 0 a 3 anys, ja sigui en diners compromesos (cursos 2010-2011 i 2011-2012) o per no haver adquirit cap compromís (cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015). El deute contret i compromès per la Generalitat amb els municipis que presenten el recurs ascendeix a 11,1 milions d’euros.

Els ajuntaments

Set d’aquests ajuntaments -L’Hos-pitalet, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sabadell, Ter-rassa, Cornellà de Llobregat i Tarragona- han tramitat el recurs de manera individual, mentre que els vint-i-nou municipis res-tants ho fan de manera conjunta -es tracta dels ajuntaments de Barberà del Vallès, Camprodon, Canovelles, Castellar del Vallès, Castellbell i el Vilar, Cerdanyola del Vallès, Granollers, les Masies de Voltregà, Lleida, Montmeló,

Montseny, Olesa de Montserrat, Pineda de Mar, el Pont de Vilo-mara i Rocafort, el Prat de Llobre-gat, Ripollet, Riudarenes, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Cugat Sesgarri-gues, Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d’Hortons, Santa Colo-ma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, el Vendrell i Vilade-cans. Aquests trenta-sis municipis catalans representen una pobla-ció d’1.952.760 habitants. Amb aquest escrit s’inicia el tràmit per a la presentació del recurs conten-ciós administratiu per reclamar el compliment de l’acord i l’ingrés del deute.

Núria Marin

L’alcaldessa de L’Hospitalet i pre-sidenta del Fòrum, Núria Marín, denuncia que “la Generalitat està incomplint els compromisos ad-quirits amb els ajuntaments. En els darrers anys, el finançament per part del Govern autonòmic de les places de 0 a 3 anys ha passat de 1.800 euros per alumne i any a

0 euros en l’actualitat. Els governs locals veiem amb preocupació aquesta situació, que és insosteni-ble per als ajuntaments i per a les famílies i que, a més, compromet la igualtat d’oportunitats i la con-ciliació laboral i familiar”.

Ana del Frago

D’altra banda, Ana del Frago, alcaldessa de Barberà i secretària nacional d’Educació del PSC, també ha criticat que “el Depar-tament d'Ensenyament ha deixat de finançar les escoles bressol mu-nicipals, i encara que se'n facin càrrec les diputacions, el finança-ment surt de la pròpia Adminis-tració local. Així, ni l'educació ni el futur dels catalans avançarà po-sitivament. El govern de CiU no desplega el ventall de la LEC, tot i que la va aprovar al Parlament de Catalunya, obviant la necessària realitat que té el país d'atendre les necessitats de cada dia i les priori-tats de la seva gent, entre les quals hi ha l’assentament de les bases d'una educació de qualitat per as-solir un futur millor.”.

Reclamen judicialment pel deute de les escoles bressol

10


CulturaBarberà acollirà la visita de sis activistes per la Pau

L. RICART

La delegació, encapçalada per cinc dels sis activistes per la Pau que visitaran del 30 de setembre al 10 d’octubre tretze municipis de Barcelona, té l’objectiu de conscienciar la ciutadania sobre la importància de la lluita per a la construcció de la pau i els drets humans.

Ciutats per la Pau

Ciutats Constructores de Pau vol donar a conèixer la tasca de diferents activistes per la Pau, mostrar la seva solidaritat i do-nar suport a la seva feina, sovint realitzada a costa de la seguretat personal. El projecte vol també fomentar l’intercanvi d’experièn-cies entre activistes de diferents llocs del món, donar a conèixer les arrels, la situació i els efectes que els conflictes armats gene-ren al món. Amb això, s’intenta enfortir la promoció i la defensa de la pau i els drets humans entre la ciutadania de les ciutats par-ticipants. La delegació va visitar ahir la Diputació de Barcelona i va comptar amb noms com Issa

El president de la Dipu-tació de Barcelona, Salva-dor Esteve, va rebre ahir al migdia una delegació del projecte Ciutats Cons-tructores de Pau, de la que Barberà és membre, promogut per l’Ajunta-ment de Sant Boi junt amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Ins-titut de Drets Humans de Catalunya.

En el marc del projecte Ciutats Constructores de Pau

Amro, membre de diverses or-ganitzacions d’acció no violenta per treballar contra la ocupació israeliana a Hebron; Meir Mar-galit, investigador de la comu-nitat jueva a Palestina i un dels fundadors de l’organització Co-mitè Israelià contra la Demo-lició de Cases; Diego Quiroga Bonilla, membre de l’associació colombiana Acción Colectiva de Objetores y Objetoras de Con-ciencia, organització formada per joves que tenen en comú la lluita pel respecte de la llibertat de consciència i el dret a rebutjar la participació en qualsevol exèr-cit militar i en la guerra; Chema Caballero, ex missioner Javerià que va dirigir un programa de rehabilitació de menors soldats a Sierra Leona; i Txema Urkijo, que va ser portaveu de la coor-dinadora paficifista Gesto por La Paz, director de Drets Humans i assessor de la Direcció de Vícti-mes al Departament de Justícia del Govern Basc. A més, Caddy Adzuba, periodista congolesa i activista per la Pau i els drets de les dones, recentment guar-donada amb el Premi Príncep

d’Astúries de la Concòrdia 2014, perseguida per la seva denúncia a la violència que s’exerceix contra les dones, s’incorporarà al projec-te el pròxim dissabte 4 d’octubre.

Les ciutats

Aquesta visita a la Diputació de Barcelona s’emmarca dins d’un projecte comú de tretze municipis de la demarcació de Barcelona: Barberà del Vallès, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Terrassa, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei i Viladecans; i compta amb la col-laboració de la Comissió Catala-na d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el suport del Fons Català de Co-operació al Desenvolupament, la Diputació de Barcelona, Casa Amèrica de Catalunya, l’Institut Català Internacional per la Pau, el Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals i Transports Metropolitans de Barcelona.

Lliurament de premis del III Microconcurs de microrelats

AJUNTAMENT

El passat divendres, 26 de se-tembre, la Biblioteca Muni-cipal Esteve Paluzie, va acollir el lliurament de premis del III Microconcurs de microrelats 2013-2014 que organitza la secció de Microbiblioteca. Els guanyadors d'aquesta 3a edició va ser Jordi Masó i Iván Teruel, en categoria catalana i castella-na. El lliurament de premis, a càrrec de l'Alcaldessa de Barbe-rà del Vallès, Ana del Frago, i de la tinent d'Alcaldia de Cul-tura, Teresa Colomer, que van recordar la importància de la cultura i d'aquest gènere per la ciutat de Barberà del Vallès. Com és habitual també es va fer una presentació de la nova tem-porada que s'inicia el proper 1

d'octubre i que comença amb la IV edició del Microconcurs de Microrelats. Com a novetat, amb l'anterior edició, enguany es comptarà amb una dotació major en premis. Cada convoca-tòria mensual (d'octubre a maig) tindrà un premi per categoria (català i castellà) d'un xec regal en llibres per valor de 100 €uros. Els microrelatistes guanyadors de la final absoluta rebran un premi de 1000 €uros en metàl·lic. (les bases es poden consultar en la web de MicroBiblioteca). Un cop acabat el lliurament de premis els i les assistents van poder gaudir de l'espectacle "Historias de Cro-nopios y de Famas" a càrrec de Paula Monteiro i Andrés Antebi, del col·lectiu 'Poetas Furtivos y Ocasionales', commemorant així l'any Cortázar.

11


cultura

REDACCIÓ

Aquest divendres, 3 d'octu-bre, arriba al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès el muntatge d'humor protagonitzat per el mono-logista català Berto Romero, 'Sigue con nosotros' Es tracta d’un muntatge d’humor, on el conegut actor i presentador

El TMC acull l'espectacle de Berto Romero

Miquel Sánchez presenta el darrer llibre a la biblioteca Esteve PaluzieREDACCIÓ

El dimarts 17 de setembre, la sala Salvador Allende de la Bibliote-ca Municipal Esteve Paluzie va acollir un dels actes inclosos en el programa d'activitats en comme-moració de la Diada Nacional de Catalunya. L'acte, que va tenir una àmplia assistència de públic, va estar presentat per Maria Tere-sa Sánchez, membre de l'Associa-ció d'Història de Barberà (AHB), que va realitzar una breu reflexió i introducció històrica sobre la Guerra de Successió i l'any 1714. Tot seguit, va donar pas al pre-sident de l'AHB, Lluís Miñarro que va presentar el darrer llibre de l'historiador cerdanyolenc, Miquel Sánchez "La guerra de Successió al Vallès Meridional". L'obra, és un recull de fets histò-rics que posen de manifest com es va viure el conflicte a la nos-

tra comarca entre 1700 i 1714 . Durant la presentació de l'obra, l'escriptor va explicar alguns dels fets històrics que va viure Barbe-rà del Vallès i la nostra comarca durant el 1714. Sánchez ha vol-gut fer conèixer com va viure una ciutat tan peculiar com la nostra uns fets cabdals en la històriade Catalunya. La vetllada va estar

acompanyada per dues rapsodes del Grup de Poesia “Set de Cors” que van llegir textos històrics de l'època amb música de Lluís Llach. Per altra bande recorda que l'Associació d'Història de Barberà te previst duu a terme un Seminari sobre la Guerra Civil per realitzar-lo al Casal de Can Gorgs.

L’AVV Eixample - Can Llobet de Barberà celebra el seu Dia del SociEl proper diumenge, 5 d’octubre, l’AVV Eixample - Can Llobet ce-lebra un any més el seu Dia del Soci. Ho faran amb una festa on es convida a diferents artistes per oferir als seus i les seves membres un espectacle diferent i per a tots els gustos. El lloc escollit ha es-tat la sala Celler de la Torre d'en Gorgs de la ciutat que obrirà les seves portes a les 16 i oferirà ball, música i humor.Aixi mateix també s'estàprepar-tant un espectacle per la setma-na següent amb actuacions de primer nivell al Teatre Munici-pal Cooperativa de Barbera del Vallès.

L'Associació

Fa 20 anys que funciona la Voca-lia d'enterraments. Més de 7000

persones confien en aquest servei, prestat per l'Associació de Veïns. La AAVV disposa de local propi i no depèn de cap institució publi-

ca ni privada, la seva gestió i les seves decisions només depenen de les preses en les Assemblees pels seus Associats.

ManuEL iLLana pREsidEnt dE can LLoBEt

torna a combinar humor i mú-sica.

12


EsportsBon inici de temporada pels equips de futbol de Barberà

L’Escola de Futbol Bar-berà Andalucia, al grup 6 de Tercera Catalana, i La Romànica CF, al grup 14 de Quarta Catalana, han començat la lliga 2014/2015 amb bons resultats. Els dos equips comparteixen el liderat dels seus respectius grups.

DAVID MARTIN

La lliga de Tercera Catalana por-ta ja un mes de competició en el qual el primer equip de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia ha acumulat tres victòries i un empat. Deu punts que deixen l’equip de Josep Amor al cap-davant de la classificació del seu grup empatat amb el Sant Just. L’empat s’ha produït en el darrer partit disputat, el que es va jugar

a l’Antoni Serra i Pujol davant la Marina de Sabadell, en el que de ben segur era un resultat que no entrava a les travesses. No obs-tant, l’equip ha mostrat certes fermeses en el joc que conviden a pensar que durant el mes d’octu-bre ja es començaran a veure les virtuts de l’equip. I és que com han dit tants entrenadors durant tant de temps en aquestes cate-gories, cal fer passar el mes de setembre per poder ordenar totes les peces.

Quarta Catalana

La lliga de Quarta Catalana, l’úl-tima de les categories territorials, va començar més tard i només s’acumulen dues jornades dispu-tades. I La Romànica ha acon-seguit el triomf en aquests dos partits el que situa als barberencs, lògicament, en el grup capda-

vanter del seu grup. Caldrà anar veient amb el pas de les jornades com s’adapta l’equip a aquesta categoria i si pot demostrar els molts anys de bagatge en la cate-goria superior. Els darrers mesos s’han acumulat moltes novetats i cal esperar que tot pugui funcio-nar de la millor manera possible. Si mentrestant els resultats es-portius acompanyen, millor que millor.En el mateix grup 14 de la Quarta Catalana hi ha el filial de l’Escola de Futbol Barberà Andalucia. Sense tantes obliga-cions esportives, aquest equip és de clar objectiu formatiu per anar rodant en una categoria poc agraïda en alguns casos als joves que surten de l’edat juvenil i do-nen el salt a la categoria amateur. En l’únic partit que han acabat el van perdre per la mínima al camp del Roureda.

De moment, cap derrota dels primers equips a 3ª i 4ª Catalana

Futbol Sala

L’Escola de Futbol Barberà An-dalucia tornarà a tenir equip en la competició del futbol sala. Concretament en el grup 1 de la Segona Divisió Catalana amb un renovat equip respecte la tempo-rada passada però que continua tenint al seu jugador de referèn-cia: Alonso Luque. ‘Pichichi’ en

les darreres temporades, el bar-berenc ja ha començat amb for-ça i en el primer partit de lliga va marcar cinc dels set gols del seu equip per guanyar (7-3) a l’Arenys de Munt. L’objectiu per enguany és ambiciós: intentar millorar les notables prestacions de l’equip de la temporada passa-da. Seria donar un pas de qualitat molt significatiu.

Handbol

Dels equips de competicions regulars, és l’Handbol Barberà el darrer en posar-se en marxa. Després de cinc setmanes de pretemporada, el primer cap de setmana d’octubre s’inicia la lliga de Segona Catalana. Amb

els mateixos jugadors de la tem-porada passada, i un cop passat l’ensurt de l’agònica permanèn-cia, s’intentaran evitar els pati-ments i donar un pas endavant que permeti lluitar per entrar a les eliminatòries d’ascens.

PetancaEl Club Petanca Barberà s’ha si-tuat com a líder del grup 2 de la Segona Divisió després de les dues primeres jornades de lliga.Els barberencs han sumat dues clares victòries davant el Can Borrell i el Casablanca.

Una molt bona manera de co-mençar una temporada on el primer equip del CP Barberà intentarà ser un dels candidats a les posicions que permeten lluitar per l’ascens a la máxima categoria territorial.

breus

13

l’independentde Barberà 3 d'octubre de 2014eSpOrtS

El Baricentro Barberà comença fort a la Copa CatalunyaDoble victòria en les primeres jornades de la competició oficial

Amb sensacions i resul-tats ben diferents respec-te fa un any, el Baricentro Barberà de bàsquet ha començat el curs 2014-2015 amb una bona dosi d’optimisme. Dues clares victòries en els primers partits fan la feina molt més senzilla.

DAVID MARTIN

Un dels molts tòpics del món de l’esport parla de la necessitat de començar bé qualsevol competi-ció per haver d’evitar urgències ja a les primeres setmanes. Doncs el Baricentro Barberà s’ha aplicat aquesta norma i en les dues pri-meres jornades de la lliga regular de la Copa Catalunya ja ha sumat dues victòries. En el debut es va imposar a l’Onyar de Girona (un nouvingut a la categoria) per un clar 71-53. I en la segona jornada tocava el primer derby comarcal jugant a la pista del Cerdanyola, un altre dels equips que s’estrena a la màxima categoria territorial, i on es va guanyar per 69 a 76.

Malgrat la curta diferència final els barberencs van dominar molt clarament el partit amb diferèn-cies sempre per sobre dels deu punts. Han estat dues setmanes que han servit per veure en acció les novetats que presenta la plan-

tilla per aquesta temporada i que continua tenint David Lizano a la banqueta. És l’entrenador que va trencar la mala dinàmica de principis de l’any passat i que ara té l’oportunitat de començar de zero aquest projecte.

Debuts victoriosos de l’hoquei i el voleibol

REDACCIÓ

La Unió Esportiva Hoquei ja ha posat en marxa gran part de la seva estructura esportiva amb el debut a les seves respectives lli-gues dels equips sèniors masculí i femení. Els nois tornen a jugar la lliga de Primera Catalana amb l’objectiu d’intentar donar un salt de qualitat. Això passaria per llui-tar per estar entre els sis primers classificats del grup A i així ser un dels candidats a les fases d’ascens. Els darrers anys els barberencs han demostrat una bona adapta-ció a la categoria i no han patit mai per la permanència. És per això que ells mateixos s’autoexi-geixen un pas més. S’han reforçat amb jugadors que coneixen bé la categoria i provenen d’estructu-res molt estables com Cerdanyola o Sant Cugat. En els dos primers

partits de lliga, però, una de bona (la victòria en el debut) i una de dolenta (en la primera sortida). Per la seva banda l’equip femení lluitarà per intentar recuperar el lloc perdut a la Primera Catalana. En una lliga de Segona Catalana amb només vuit equips, si es vol l’ascens cal estar molt atentes i evitar les badades. De moment dos de dos: dos partits i dos tri-omfs.

Voleibol

El Club Voleibol Barberà Co-merç Urbà també ha iniciat la temporada i amb objectius molt semblants als de l’hoquei. Però amb el gènere canviat. En aquest cas és l’equip femení qui vol fer una bona competició a la Prime-ra Catalana i consolidar-se en els primers llocs tal i com van fer la temporada passada. Enguany ha canviat el sistema de competició i es torna a una primera fase de grups per després distribuir els equips en les lluites per l’ascens i la permanència. L’equip masculí, en canvi, buscarà retornar a Pri-mera Catalana disputant la lliga de Segona Catalana amb un siste-ma idèntic al de les noies. En tots dos casos el debut ha estat victo-riós, tot i que amb més patiment pel femení.

Futbol Americà

De tots és conegut que Bar-berà del Vallès és el bressol del futbol americà femení. I molts saben de l’afany de la seva gent per promocionar-se. Una de les noves idees són unes jornades de portes ober-tes que es faran els dissabtes 4

Diumenge 28 de setem-bre es va disputar a Calaf (Barcelona), dins dels actes de la Festa catalana dels escacs, el campionat de Catalunya de partides ràpides (ritme de joc 3 minuts per jugador, amb 2 segons d?increment per juga-da realitzada). El club d’es-cacs Barberà va participar i va aconseguir el sots campionat absolut de Catalunya. Felici-

Escacs

tacions a l’equip, Marc Narciso, Jonathan Alonso, Erik Martínez i Fco Javier García. El campió va ser el Club d'escacs Mollet.

i 11 d’octubre a les instal·lacions de Can Llobet per tal de donar a conèixer aquest esport i apro-par-lo encara més entre les noies de Barberà. Paral·lelament hi ha obert un concurs a la xarxa de facebook (www.facebook.com/barberarookies).

breus

14


Activitat EconòmicaL’Associació Àmbit B30 fa 62 propostes per a una B30 més competitiva

REDACCIÓ

El Consell General de l’Associa-ció Àmbit B30, reunit a l’Ajun-tament de Mollet del Vallès, ha aprovat un estudi que recull les 62 actuacions, 30 sobre el transport públic i 32 a la xarxa viària, que consideren prioritàries en matèria de mobilitat i infraestructures perafavorir el creixement i el desen-volupament econòmic del ter-ritori. Aquest estudi, resultat de molts mesos de treball del Grup de Treball de Territori (GTT) i amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va iniciar davant la necessitat de repensar quins havi-en de ser els requeriments bàsics i urgents del territori B-30 en l’àmbit de la mobilitat, així com de fer un replantejament del ca-

El gran valor d’aquest document és el consens i la participació

L’Associació Àmbit B30, presidida per l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha aprovat un document en el que es proposen 62 actuacions prioritàries en matèria de mobilitat i infraestructures. Des-taca la voluntat d’acord i consens ja que, per primer cop, 23 ajunta-ments juntament amb empreses, centres tec-nològics i de recerca, universitats, organit-zacions empresarials i sindicals han acordat tot un seguit d’actuaci-ons en infraestructures i mobilitat per guanyar més competitivitat, no només del corredor de la B30 sinó també de tot Catalunya, l’Estat i el Sud d’Europa.

lendari d’actuacions previstes en els diferents plans sectorials (el Pla General d’Infraestructures i serveis de Catalunya, PGI, el PDI de l’ATM, o el Pla de Rodalies), sense que impliqués la renúncia a cap d’ells. Així doncs, per prime-ra vegada, 23 ajuntaments s’han posat d’acord juntament amb empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats, organit-zacions empresarials i sindicals, per, des d’una perspectiva global i col·laborativa, proposar i prio-ritzar actuacions amb un objectiu comú: convertir l’eix de la B30 en un territori econòmicament méscompetitiu, fet que repercutirà també en la competitivitat de Ca-talunya, l’Estat Espanyol i el Sud d’Europa. El president de l’Asso-ciació Les actuacions proposades es divideixen en cincs línies d’ac-tuació, segons si fan referència altransport de mercaderies (aposta pel Corredor Mediterrani), la xar-xa de transport públic (increment de freqüències, intercanviadors, etc), les infraestructures de gran capacitat (com connexions amb

l’Alta Velocitat i autopistes), fun-cionament de l’Àmbit B30 com a zona única (en les tarifes del trans-port metropolità, per exemple) i la descongestió de la xarxa viària. Així, els grans objectius passen per definir actuacions que fomen-ten la transversalitat, la connecti-vitat i la capacitat, analitzant totes les actuacions al territori a partir d’elements com la viabilitat tècni-ca, el grau de maduresa de l’obra, el cost econòmic de l’actuació, lamagnitud del benefici que aporta així com l’àmbit territorial bene-ficiat. D’aquesta manera, algunes de les actuacions vénen a refor-çar un funcionament integrat de l’Àmbit B30 com a zona única, proposant, per exemple, la revisió de les corones tarifàries de trans-port metropolità o l’alliberament dels peatges en autopistes per als moviments dins l’Àmbit B30. En relació a la connectivitat, les pro-postes pretenen facilitar el trans-port de mercaderies cap als ports de Barcelona i Tarragona i cap a Europa, fent una aposta clara pel del Corredor del Mediterrani.

Barberà és una de les ciutats catalanes amb un major teixit empresarialREDACCIÓ

Barberà del Vallès és una de les ciutats catalanes amb un major teixit empresarial relatiu tant en termes d’empreses, com de facturació, com d’empleats. En concret, les 819 empreses de Barberà del Vallès registrades al registre mercantil van generar, al llarg de l’exercici econòmic 2012, un volum de negocis de 2.575 milions d’euros ocupant 11.804 persones. Aquestes xi-fres, situen la ciutat per sobre de la mitjana de la facturació del conjunt dels municipis analit-zats a l’Informe 2014, desenvo-lupat a través de la xarxa Perfil de la Ciutat. Aquesta xarxa està integrada per tretze observato-

ris d’economia local. A més de Barberà del Vallès, s’han analitzat les dades de Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic i Vi-lafranca del Penedès. Els àmbits temàtics en els quals han estat comparats els municipis són els de la demografia, mercat de treball, habitatge, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social, i sostenibilitat. Els observatoris que formen part d’aquest projecte són instruments d’anàlisi socio-econòmic que depenen dels seus respectius Ajuntaments i s’han agrupat amb l’objectiu de ser una eina de suport per a la mesura de la realitat socioeconòmica de les ciutats.

15


16


viure BarBerà

L'escola Marta Mata, un edifici a mida del projecte educatiu

Oscar García, director del centre, manifesta la satisfacció de tot l'equip docent pel treball dels arquitectes

REDACCIÓ

L’edifici de l'Escola Marta Mata, amb una superfície de 2.634 m², ha estat configurat en forma de L, donant façana al carrer de la Torre Esteper l’ala nord i a la fu-tura prolongació del carrer Pin-tor Fortuny, l’ala oest, de manera que el pati principal queda a la part interior.

L'edifici

La distribució de l’edifici es dis-tingeix en diferents blocs. Per una banda, a l’angle que forma la cantonada, se situa l’ampli vestíbul de l’escola que s’ha con-figurat com un connector dels diversos espais. Aquest àmbit A més d'acollir les aules d'infantil, amb unes portes molt grans entre una aula i l'altra que tenen la fi-nalitat de restar obertes i que els nens i nenes puguin traslladar-se amb normalitat d'una a l'altra, conté també les zones d’admi-

nistració, consergeria, secretaria i direcció,en una banda i la bibli-oteca, menjador i cuina en l'al-tra, així com l’escala i l’ascensor d’accés a la planta pis on estan situades les aules de primària, des de les que es pot accedir a la planta inferior, també, per la part del darrera directament al pati. A l’ala nord, que dóna al carrer de la Torre Esteper, hi ha un espai reservat a l’Associació de Ma-

res i Pares del centre, connectat amb la biblioteca que es pretén sigui pública, amb entrada in-dependent de la testa de l'escola. Aquest és el costat del menjador i cuina.

Exteriors

També hi ha en aquest costat el gimnàs i vestidors, en procés d'acabar la seva posta en marxa.

El pati principal acull totes les aules d'infantil amb la previsió de les zones diferenciades, bosquet, terrari, hort, totes elles en marxa i amb previsió del seu funciona-ment en un futur pròxim. Cons-ta d'un porxo de 502,27m² que permetrà als nens i nenes sortir a l'exterior fins i tot els dies de pluja, evidentment si el temps ho permet. A la part del gimnàs i vestidors hi haurà la pista poli-

esportiva. Enguany s'ha posat en marxa però tant el departament com la direcció del centre són conscients que encara no està acabada l'escola i els alumnes han de compartir algunes hores amb el treballadors.

El taburet

Particularment atractius, l'edifici i el projecte pedagògic que in-clou un pla de funcionament en la cuina i el menjador. La respon-sabilitat de fer-ho funcionar amb productes de proximitat i eco-lògics recau en la cooperativa El Taburet, la mateixa que s'encarre-ga dels extraescolars. La majoria persones de Barberà que a més de conèixer el procés de l'escola coneixent moltes de les famílies. El departament aposta per aquest estil pedagògic de la Marta Mata i creu que en un futur s'escollirà escola pel projecte educatiu que s'ofereixi i no per la proximitat al domicili.

La informació al dia a 8 El nou ... · Sota el meu punt de vista, se'ns presenta una oportunitat,...

Documents

Transcript of La informació al dia a 8 El nou ... · Sota el meu punt de vista, se'ns presenta una oportunitat,...