L’Handbol

1.- Història de l’handbol.

1.1.- Orígens.Per establir els orígens de l’handbol, els investigadors tracten decercar aspectes comuns de l’handbol actual amb els jocs propis delsgregs i dels romans. La primera evidència que trobam, és que moltshistoriadors creuen que l’agilitat de l’home amb les mans va fer queaquests ja utilitzassin aquestes per manipular objectes (com la pilotaactual) en els seus jocs.A l’antiga Grècia es jugava al “joc d’urania”, on s’usaba una pilota deltamany d’una poma que havia de ser subjectada a l’aire. A lacivilització romana, el metge Claudi Galeno, havia aconsellat als seusmalalts la pràctica del “Harpastum”, un joc de pilota on s’usaven lesmans (veure imatge de l’esquerra). Ja a l’Edat Mitja, el trovador

Walter Von der Vogelwide va descriure “el joc de la pilota”, queconsistia en agafar una pilota en vol d’una forma parescuda alspasses actuals de l’handbol.

1.2.- Època Moderna.

A pesar de totes les influències de jocs antics, l'handbol es un esportforça jove.Si volem buscar el seu origen més modern, hem d'anar a cercar-lo aAlemanya en el primer quart de segle. És en aquest moment quanl’alemany Heiser va inventar aquest jocper ocupar el temps lliure dels treballadors de l'empresa Siemens.Més endavant Carl Schelenz va cambiar una mica les regles creantl'handbol onze, el que es coneixia com a handbol. Ja al 1974,l'handbol va evolucionar i es va convertir en el joc que coneixem ara:amb set jugadors i un camp de 40 x 20cm.El handbol masculí va ser olímpic per primera vegada als JocsOlímpics de Münich’72 i el femení als Jocs Olímpics de Montreal ‘76.Al nostre país no és fins l'any 1958 que es participa per primeravegada en una competició internacional. L’any 1979 Espanya guanyauna competició internacional com el Mundial B. A partir d’aquesta fital’handbol espanyol es col.loca en els primers llocs de l’handbolmundial fins a guanyar la medalla de bronze en els jocs olímpicsd'Atlanta ’96.A Espanya destaquen clubs com el FC Barcelona, l’Ademar Lleó i elSan Antonio dePamplona.La selección española ha estat:Medalla de bronze en les Olimpíades de:

• Atlanta 1996• Sydney 2000• Pekín 2008

Medalla d’or en el Campionat del Món de:• Tunísia 2005• Espanya 2013

Medalla en els Campionats d’Europa de:• Espanya 1996, plata.• Itàlia 1998, plata.• Suïsa 2006.• Dinamarca 2014, bronce.

L’equip que més Copes D’Europa a guanyat és el FC Barcelona que haaconseguit vuit.

2.- Objectiu del joc.

El handbol és un esport de pilota on s’enfrenten dos equips, cadasqunde set jugadors (sis de camp i un porter) que s’enfrenten entre ells.L’objectiu del joc és aconseguir ficar un gol amb la pilota a la mà a laporteria contrària. Després de jugar dues parts de 30 minuts, l’equipque hagi ficat més gols guanya. També es pot produïr un empat queés quan els dos equips fiquen els mateixos gols.

3.- Modalitats d’handbol.

A part de l’handbol indoor, també podem trobar dues modalitats mésque són el handbol-platja, que és juga a molts de llocs de costa, i elmini-handbol, que és una modalitat d’handbol adaptada als méspetits.

4.- Camp de joc.

5.- Reglament bàsic de l’handbol.

DURACIÓ.

Un partit d’handbol es composa de 2 temps de 30 minuts de duraciócadasqun, amb un descans de 10 minuts. En cas d’empat a gols enuna competició d’eliminatòria, es juguen 2 temps extra de 5 minutscadasqun, sense descans entre ells.

JUGADORS.Un equip d’handbol està compost per 14 jugadors com a màxim. Detots ells només 7 poden estar al camp, un d’ells fent de porter. Elsaltres 7 jugadors estan a la banqueta. L’entrenador pot canviar elsjugadors tantes vegades com vulgui.

FUNCIONS DE CADA JUGADOR.

Porter: és el primer defensor i a la vegada el primer atacant. Dintrede l’àrea pot fer passos, dobles o retenir la pilota més de 3 segons.Quan surt de l’àrea de porteria ha de complir les mateixes normesque els jugadors de camp.

Laterals: són grans llançadors i destaquen per la seva agilitat idomini de la pilota. Tenen bons salts i molta potència en el tir.

Extrems: permeteixen l’apertura de joc per les bandes.

Central: organitza el joc ofensiu que marca el ritme del partit i és eljugador que distribueix el joc.

Pivot: és el jugador que lluita contra la defensa rival. Obre espaisconstantment i facilita pilotes en bones condicions als laterals.

PUNTUACIÓ.

Cada vegada que la pilota passa la línia de porteria s’anota un gol.

INICI DEL PARTIT.

Al principi del partit els dos capitans realitzen el sorteig amb l’àrbitreper veure qui treu i on es col.loca cada equip. Per poder començar ajugar tots els jugadors han d’estar en el seu camp. L’equip que treu té3 segons per possar la pilota en joc.

DESPRÉS D’UN GOL.

No s’ha d’esperar a que l’altre equip estigui en el seu camp ni s’ha detreure del mig. Després d’un gol el porter pot iniciar ràpid la jugada.

COM JUGAR LA PILOTA.Està permés:- Jugar la pilota amb el cos i de genolls cap a dalt.

- Llançar, copejar i empènyer la pilota.- Tenir la pilota a la mà 3 segons sense fer res.- Fer tres recolçaments (pases amb el peu) amb la pilota a la mà.Després de cada bot es poden fer tres recolçaments més.

No està permés (falta):- Llevar la pilota de les mans amb violència.- Obstruïr el pas amb les mans o les cames.- Empènyer a l’adversari, agafar-lo, etc.- Totes les faltes es treuen des del mateix lloc d’on s’han fet.- Si la falta es realitza entre la línia de 6 i 9 metres, la falta (o copfranc) es treu des de la línia de 9 metres.- Tocar la pilota per davall del genoll.- Llançar-se sobre la pilota.- Llançar la pilota contra un adversari.- Entrar en l’àrea de porteria (ni tan sols es pot pisar la línia). Noméses pot entrar dintre després d’un tir en suspensió sempre hi quan jahaguem llançat la pilota.

6.- Comprensió del joc.

6.1.- Fases del joc.

7.- Sistemes d’atac i defensa.

7.1.- Sistemes d’atac.

L’equip atacant disposa de més d’una opotunitat de penetració cap aporteria si els jugadors estan separats i la circulació de la pilota ésfluïda. Això obliga als defensors a desplaçaments continus. Algunsesquemes fixes incorporen variacions específiques durant eldesenvolupament del partit. Tant en les accions d’atac, com en lesjugades defensives, els jugadors han d’adoptar posicions prèviamentassajades. És fonamental conèixer el joc del rival i adaptar-secontínuament als seus canvis tàctics. Els sistemes d’atac més comunssón el 3-3, el 2-4, a més del contratac.

7.2.- Sistemes de defensa.

L’objectiu de la defensa és evitar el gol i trobar de recuperar la pilota.L’equip defensor ha de moure´s constantment al voltant de laporteria; l’espesor de la defensa serveix per dificultar els intents depenetració dels atacants a l’àrea.Existeixen diferents formes d’organitzar la defensa. El 6-0, 3-3 (dueslínies) i 5-1 són els sistemes més utilitzats. També podem trobaraltres variacions en funció del tipus d’atac.