la llista blava

Portaveu de la vall, del poble de Gallifa i del Santuari Ecològic

Setembre-Desembre 2014 Núm. 87-88

2

INDEX

Editorial. No hi ha camins per la pau. La pau és el camí..Mn.Josep Dalmau........ 3 Conte de Nadal. Carme Aymeric .......................................................................... 5 In memeoriam GLORIA GARCIA........................................................................... 8 Notícies de punta fina. Mn. Dalmau i Joana Villemur........................................... 9 Programa XXVIII Aplec al Santuari Ecològic.......................................................... 15 Presentació llibre de MN. Dalmau. Segones memòries. Toni Verdaguer............. 17 El Nadal que hem deixat de menjar. Gerard.......................................................... 19 Ecofilosia. Dr. Piulats............................................................................................. 21 Homenatge a Mn.Dalmau a St. Llorenç Savall. Jaume S.Sabartés...................... 23 Es pot mantenir en forma la memòria?. Eduard Verge........................................... 25 Poema de Nadal. Joan Salvat Papasseit............................................................... 28

Visiteu la pàgina del Santuari : www.santuariecologic.com 1. Aquesta publicació ha estat editada amb la col·laboració del Departament de Benestar i Família. Direcció

General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques. Generalitat de Catalunya. .................................. Domicili i raó social : LA LLISTA BLAVA Parròquia de Gallifa – Pl. Rectoria, 1 08146 GALLIFA (Vallès Occidental) email: jdalmau@gallifa.com

Dipòsit Legal 39281

3

Portaveu de la vall i poble de Gallifa

i del Santuari Ecològic

Publicació Periòdica Setembre -desembre 2014 Núm. 87-88

________________________________________________________________________________________________________________________

NO HI HA CAMINS PER LA PAU: LA PAU ÉS EL CAMÍ

La Pau no ha de ser un objectiu a assolir, sinó una condició real per viure. I a través d’Ella poder-se plantejar objectius dins el camp de la justícia, de la llibertat, de més progrés tècnic, de més convivència; poder liquidar la pobresa, fer cada dia més prohibitiva la riquesa escandalosa que roba el nivell de vida austera de la majoria dels bons ciutadans... En una sola frase molt coneguda: IGUALTAT, LLIBERTAT I FRATERNITAT. Heus aquí el clima de Pau que és sinònim de benestar i de Justícia Social.

És aquella pau de la qual Jesús de Natzarè en va obrir les portes, a tota la humanitat, la Nit que es va acomiadar dels seus amics; quan fou detingut per la policia del temple, jutjat per Ponç Pilat, crucificat com un malfactor, mort i enterrat. Una Pau que recull com a últim acte cabdal, com a última paraula, la RESURRECCIÓ. Aquest és el miracle del Nadal.

4

Aquesta la Pau l’han volguda tots els corrents d’homes i dones de la Historia. L’han perseguida amb tots els mitjans amb tanta vehemència que l’han imposada per la violència. I per la força de les armes, bastons, espases, fusells, canons i bombes de totes les menes. I ho han aconseguit. Han fet possible la PAU dels Cementiris.

Ara ha aparegut una altra forma d’imposar la PAU: a través de la POR. Els Estats Units, l’últim Imperi del Planeta, ara, a través de la Democràcia, vol constrènyer les societats del món sencer a través de la POR. No sols als seus enemics de l’Iraq o l’Afganistan, sinó als mateixos conciutadans americans. Ha inventat les guerres PREVENTIVES. Les Pors preventives. El Sr. Bush no s’adona que ha fet al seu propi poble ostatge de la POR; la por a pujar als avions, la por de rebre cartes, la por als àrabs, la por als musulmans, la por a ells mateixos.

Però la Pau no pot venir de la garrotada seca o de la POR. Sols ve quan hi ha amor. I la capacitat d’estimar la portem tots a dins des de sempre. No Hi Ha Camins Per La Pau: La Pau És El Camí.

Mn. Josep Dalmau, rector de Gallifa

Bon any 2015,Bon any 2015,Bon any 2015,Bon any 2015,

Sobirà, lliure, solidari i saludable !!!Sobirà, lliure, solidari i saludable !!!Sobirà, lliure, solidari i saludable !!!Sobirà, lliure, solidari i saludable !!!

5

Vista general del poble de Gallifa coronat per la “ lista blava”.

Era un llogarret entre rieres on hi vivien poc més de cent ànimes. Hi havia animetes dolces i bones, animetes treballadores, animetes eixerides i entremaliades i alguna que altra animeta enfadosa i poc generosa. El llogarret havia vist mil anys i no tenia pensat desaparèixer de la vall que ocupava, així que esperava veure passar, encara, un altre mil·leni com a mínim. Les animetes estimaven el seu llogarret però no veien gens clar allò de seguir allà massa temps. No tenien tren, la carretera era costeruda, revoltada i sense carrils addicionals. D’altra banda, la fibra òptica no havia arribat, ni comptaven que hi arribés perquè calia foradar mitja comarca per portar-la, i el tema de la xarxa ... bé, senyal de telefonia n’hi havia, ara sí... ara no... ara sí ... ara no... i això havia provocat més d’un maldecap i més d’un malentès entre els festejadors del poble.

- Martí? On ets? Fa hores que et truco! - Aiaiaiaiaiai és que no tenia cobertura! - Què dius? - No et sento... noia, que tornaré molt tard; ja t’ho explicaré que no tinc gens de

senyal. Tot plegat excuses típiques de moments de disbauxa i de banyes i banyetes, i no precisament de les de Pastorets!

6

El que sí que funcionava i molt bé eren les xarxes socials. Havien decidit que per tenir-ne només calia fer-ne una de molt gran i connectar-s’hi tots. Una xarxa social, com tothom sap, és un grup de persones cotorres i xafarderes que tenen com a objectiu explicar-se el que fan i el que pensen. Però, sobretot, és un lloc per saber què fan els altres en temps real, o sigui mentre està passant:

- Manel, que em sents? - Sí! On ets Ona? - Sóc al tren, anant cap a Granollers. - Que véns cap a Sant Llorenç? - No, que vaig en tren cap a Granollers! - Llorenç? No recordo que coneguem cap Llorenç? - Granollers! Sóc a GRANOLLERS!

O bé:

- Ei, Carmen! Sóc a can Talet fent uns berberetxos amb l’Enric! I tu on ets? - Montserrat! Oita tu! Jo ara agafo el Segalés. - L’has agafat? - Encara no, però si surt a l’hora arribaré bé. Mira, ara arriba. - Ja ha arribat? Ja has pujat? - Ja hi he pujat. Ara mateix pico la T10. Uffff ja m’assec. - Ja t’has assegut? - Sí mira, ara mateix acabo de seure, sóc a tocar de la finestreta, veig passar els

cotxes, ara passem per Santa Perpètua... Ja veieu, gran conversa! Grans temes! Una altra xarxa que se’ls donava molt bé era la de les fotografies. En pujaven a un ritme vertiginós de quatre a la setmana, tret de la Roser que en penjava un mínim de set! Pujar-ne una ja era molt d’esforç i suposava una gran inversió de temps. Abans de penjar-les calia fer-les. Un recurs fàcil era estar pendent de la sortida del sol, només calia llevar-se ben d’hora ben d´hora, anar a la finestra millor orientada i esperar-se fins que l’astre mostrés la cara darrere la muntanya... o no... perquè si el dia s’emboirava, cosa comuna, el sol sortia a quarts de quinze i sense gràcia. Una altra opció era la foto del “gat fent la migdiada”, o el gos, o la sargantana. O la foto de l’àvia de cal Parè, o la de la darrera mula que vagarejava pels horts de can Madró. L’opció foto d’oficis era també aprofitada: fuster de can Peus amb claus a la boca mentre repunteja, cansalader de can Garriga penjant fuets o policia multant cotxes... Aquesta s’havia d’aprofitar quan eren a ciutat; perquè al poble de policia no n’hi havia. La variant costumista havia donat estampes boniques com: àvia escombrant, nena saltant a corda, nen perseguint gos a cops de roc, i l’inconfusible Jordi fent el pessebre. Totes aquestes fotografies, però, tenien juntes menys visites que les de l’apartat: “coses que em passen ara mateix”. Aquest apartat, el de les anomenades “selfies”, era un festival. Si estaves connectat, podies saber absolutament tot el que feien els vilatans en aquell mateix moment:

- Sóc al Grau passejant el gos.

7

- Em poso el barnús i vaig a banyar-me. - La Teresa i jo fent safareig davant de can Xilà. - Aquesta sóc jo fent peücs pel meu nét. - Aquí em veieu amb en Jonathan al Passeig de Gràcia, oi que és mono el meu

Jonathan? - Petonets des de Times Square, i tontets els que us heu quedat a casa!

I encara més! Gairebé en directe podies veure com la Joana es fa una selfie mentre canvia la roda amb la Montse que fa posat de circumstàncies. O com en Josep se’n fa una altra mentre fa córrer el cotxet entre els pedrots de la rectoria. Però avui la xarxa va plena d’una estranya notícia: diu que a Can Pessebre hi ha un naixement, i és cosa estranya doncs allà només hi viuen un parell de vells; tot i que es veu que la néta d’un d’ells ha trobat parella de fa poc. Es van conèixer per Facebook i diuen que després d’algun intercanvi casual van tornar a coincidir a un grup de WhatsApp. Com que se’ls feia pesat seguir les converses dels altres, i a ella no li feien gràcia els acudits que s’hi penjaven, van decidir fer un privat, que no és cap marranada, només un espai de missatges on no hi entra qui vol sinó qui convides! A poc a poc, en només un parell de dies, van compartir fotos a Instagram, van fer-se un Dropbox junts per guardar-se les lectures compartides i passats dos dies més ja compartien Google drive per fer-se enquestes d’afeccions i opinions polítiques, i sobretot, l’agenda per compartir les estones lliures. Un dia però van quedar per trobar-se a l’espai físic, o sigui per trobar-se, trobar-se de veritat, sense pantalletes. Van fer un “localització al google maps” i vés per on... la xinxeta d’ambdós coincidia! Van mirar al seu voltant... alzines i pins per tot arreu, les quatre cases del poble, els revolts de la carretera, l’església del segle XI, el castell, la llista blava... I de sobte, allà vora la rectoria es van veure, un ell i una ella, dos sense teclat, sense pantalla. Dos ulls mirant dos ulls. Una mà enlairant-se per saludar una altra mà, dos somriures que es somriuen, una sola abraçada, un sol petó. Fa un any es van abraçar i sembla que gairebé no fan servir el WhatsApp (estan massa enfeinats), i per fi a Can Pessebre hi ha notícia: sembla que avui hi haurà, a les xarxes socials, una etiqueta que dirà: #jesusesnat Benvingudes les xarxes socials, benvinguts els whatsapps, benvingut l’Instagram, però sobretot, benretrobats els que som aquí aquesta nova nit de Nadal.

Carme Aymerich

Gallifa, nadal de 2014

8

Església romànica de Sant Pere i Sant Fèlix Gallifa (Barcelona)

In memoriam GLORIA GARCIA

(1933 – 2009) Dijous, 21 de agost del 2014

12:00

Celebrant Mn. Marian Baqués

Cor

Patty Abelló - Soprà Nuri Francino – Contralt Vita Alfageme – Tenor Francesc Rius - Baix

Cor In Paradisum. Cant Gregorià

In paradisum deducant te Angeli; in tuo adventu suscipiant te martyres, et perducant te in civitatem sanctam Ierusalem. Chorus angelorum te suscipiat, et cum Lazaro quindam paupere aeternam habeas

réquiem.

9

1. A l’Antonio, l’ermità del Santuari, aquest any el tió li han portat dues oques (les que teníem van volar -mai tan ben dit-), perquè l’ajudin a guardar el recinte. Ja té dos gossos que vigilen i li fan companyia però com a bon ermità li agrada molt la naturalesa i els

animals. Ja els ha batejat : en Paco i la Fina 2. Cistella Ecològica. En Gerard i la Marta de Can Bosch us proposen servir-vos

cada setmana una cistella amb les verdures i porc ecològic amb certificació CCPAE. Les seves verdures de temporada, cultivades totes al seus horts de Can Bosch, i el seu porc, provinent d’una petita granja ecològica del Solsonès, les podeu encarregar mitjançant el seu e-mail marta@lacatxaruda.cat o bé, trucant al telèfon 637-956-965.

3. Casament de la Montserrat i en Marcel amb bisbe i tot. El 27 de setembre

del 2014 fou un bon dia a Gallifa. Molt bon dia. Montserrat i Marcel es varen casar a mitja tarda a la petita església romànica de Sant Pere i Sant Feliu.

10

Ella, Montserrat Casas i Domingo, està vinculada des de sempre a Gallifa, al Vallès Occidental. Ell, Marcel Martínez i Alegria, és del sud del país, de Roquetes, al Baix Ebre. Ambdós es conegueren per causalitat el 27 de juny del 2009 en un dels sopars que la Montserrat i els seus amics organitzen cada estiu al Roc Pla. Des de llavors es refugien sovint a la vella masia de Ca l’Argemí. Els hi agrada el silenci de Gallifa. Aprecien el poble en les diferents èpoques de l’any. Recorren els camins de la vall a peu, en bicicleta o amb el Susuki vermell del Jordi que tant estimen. Tothom deia durant el casament que la Montserrat i el Marcel estan fets l’un per l’altre i que comuniquen estimació i felicitat. Hi havia el record dels familiars estimats que ja no hi són i que descansen a terra en el cementiri que rodeja l’esglesiola: els avis, el pare, els més recents com el tiet Jordi i la tieta Teresa. També el record de la iaia Juanita, avia del Marcel, que va morir tres mesos abans que la tieta Teresa. La boda de Montserrat&Marcel fou presidida fins i tot per un bisbe. Una circumstància que no es dona cada dia a Gallifa, ni cada any, ni cada molts i molts anys. Fou el bisbe de Vic, Romà Casanova, nascut a Deltebre, company d’escola i amic del pare del nuvi. La coincidència amistosa a Gallifa d’un bisbe com Casanova, home de rigorosa ortodòxia catòlica, i del rector del poble, mossèn Josep Dalmau, que és mou en la frontera del que es o no estricta ortodòxia doctrinal i pastoral al llarg dels seus 88 anys, es un fet miraculós. El principal miracle, però, és l’amor. Per això familiars i amics acompanyaren a la parella acabada de casar a celebrar-ho a Can Ribas de Montbui. Fou una nit joiosa. Una nit estelada. O.Domingo.

4. El Sr. Josep Fornas, veí durant molts anys de Gallifa i pare del nostre Jordi Fornas, ha complert els 90 anys. Aquest dissabte en el diari el Punt-Avui (3.1.2015), li han fet una esplèndida entrevista a dues pàgines per què expliqui, encara que sigui molt breument les seves vivències politiques i socials. Quan l’he trucat per felicitar-lo, m’ha donat paraula que em vindrà a veure; té moltes ganes de visitar el poble per veure fins on ha canviat i

saludar-hi els antics amics i coneguts.

11

5. Goig a Can Berlanga. A casa dels Berlanga han celebrat el primer any de la seva neta : la Queralt. Avui ha fet just un any. El avis l’Albert i l’Àngels no hi caben de satisfacció !. Des de la Llista Blava els felicitem per ser uns avis tan joves i alegres.

6. El dia 22 d’octubre el dia que el Mossèn feia 88 anys varen emetre pel Canal 33 en el Programa S(avis) el reportatge que li varen gravar el desembre de

l’any passat abans d’operar-lo.

(S)avis és un programa d’entrevistes en profunditat del canal 33 en què, cada setmana, el periodista Josep Puigbó conversa amb grans personalitats del país. La productora del programa, la Sra. Anna Bonet, va enviar un mail a Mossèn Dalmau agraint-li la seva participació en el

programa, a més de felicitar-lo per l’audiència que havia obtingut: volia comunicar-li també que la seva ha estat una de les entrevistes més vistes del nostre programa. En la seva primera emissió, el 22 d’octubre el van seguir 39.000 espectadors i per TV3 la nit del 26 d’octubre, al van seguir 169.000. Felicitats Mossèn !!!!

7. Taula de les votacions del 9N a Gallifa: de dreta a esquerra : Maria Teresa Valls, Oriol Galceran, Toni Navarro, Joan Font i la Mar de Can Ferrer. També hi col·laborà la Marta Torrecillas omènech.

Els resultats de les votacions a Gallifa foren: sí-no 8, sí-sí 89, no 0, blanc 3, altres 3. La participació va arribar a les 103 persones.

Un èxit rotund!

Habitants a Gallifa : 200, Cens 166, Vots 103

12

8. El Mossèn és una persona de fer visites a la gent. Ara degut a no poder

caminar i també a la seva edat s’ha d’estar a casa. Malgrat que durant aquests temps no ha parat mai; al cinema, al restaurant, a les reunions sobre la independència i també algun que altre míting etc. Etc. Però ara és sobre tot el moment de rebre visites : Aquest mes de desembre van venir a visitar-lo l’expresident Jordi Pujol, la Marta Ferrusola i el seu fill Oriol: la durada de la visita va durar una hora bona. I els temes a parlar foren la ronda dels hospitals degut la seva malaltia; també es va parlar de la dislèxia, que ells no en sabien gaire però la Montse n’és una entesa cosa que li va merèixer la Creu de Sant Jordi. També el nou Arxiprest, Mossèn Àngel Collar, amb el dos rectors dels pobles del costat, Sant Llorenç Savall i Moià, feren una visita de “cortesia” a Mn. Dalmau, però que va resultar molt agradable i amistosa. Per cada cosa hi ha el seu temps..... I ara al Mossèn li toca aquest. De passada Mn. Collar li va anunciar que ja toca la visita pastoral. Aquesta vegada serà el 25 d’abril del 2015. Quedeu tots convidats.

Mn. Collar, Mn. Joan Vila, Mn. Jaume Soler i Mn. Josep Dalmau

9. EL BANQUET DE NADAL de la GENT GRAN. És el dia de la troballa d’aquells

que o bé per malaltia o per altres motius, no ens podem veure i gaudir una estona del que forem i del que som amb “tots els nostres ets i uts”. L’Optimisme, en aquestes trobades, està sempre garantit malgrat les nyafres que ens van succeint.

13

El Retrobament a la gent gran ens genera una gran expectativa cada any, i gràcies a que un any més ens podem retrobar volem fer un ampli agraïment a tots els participants i col·laboradors! Agraïment a l’ organització del grup de Voluntaris que ens donen tot el seu suport i paren les taules amb un abundant aperitiu. A continuació, un gustos àpat de Nadal que enguany començà amb escudella de galets, i una cuixa de gall dindi acompanyada amb salsa de fruits secs . Per a digerir, una copa de macedònia de fruites, barrejades amb almívar i uns bons turrons amb abundoses neules. Tot ben acompanyat i regat amb les seves begudes respectives; vi, cava , cafè . Tot servit amb , il·lusió , i amor .

Agraïment a les empreses i botigues que ens obsequien amb diferents productes i que sortejant el cafè, ens permeten tornar a casa ben carregats de regals. Agraïment a l’Ajuntament, tant a l’equip de govern, com a la Sra Teresa Valls, que van cedir el local , van fer la convocatòria etc.

Agraïment al grup de Country de Gallifa que ens obsequien amb les novetats del seu repertori i lluïren del seu nou uniforme i la seva nova coreografia. Cada vegada més joves i amb estil, tot un exemple.

Agraïment especial al Sr. Lluis Gil i a la Montse , que malgrat les dificultats, van tancar l’acte amb una tradicional jota que ens va

emocionar de tot cor. (J.Camps)

10. Missa del Gall a la Rectoria. La família Aymerich va demanar a Mossèn Dalmau que els hi agradaria venir a Missa del Gall a Gallifa. I el mossèn va pensar que, degut al seu estat, fóra bona idea fer-ho a la rectoria. I va estar molt ben pensat! Va ser com retornar a les comunitats de base dels anys 70. La celebració va ser com si fos la l’església parroquial, però més agermanat. En Toni i la Dolors Navarro van recitar un tros del poema de Nadal per ambientar la trobada. La Carme Aymerich va llegir el conte de Nadal, com cada any. Després de la Missa del Gall molt sentida i participada, i tot seguit, es varen cantar les Nadales. Ah! I no oblidem el ressopó: torrons i cava per les 25 persones que varen assistir a aquesta missa mentre es retrobaven els amics que no es veien des del darrer any de l’última Missa del gall.

14

11. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprova dedicar un carrer de la localitat a Lluís Maria Xirinacs: El Ple de l'Ajuntament de Vilanova i la

Geltrú va aprovar dilluns canviar el nom de tres carrers de la ciutat i donar-li nom a un tros de la platja d'Aderrès. L'actual carrer del Duc de la Victòria passarà a dir-se d'Albert Salvany i Bertran, el carrer del Duc d'Ahumada serà el de Lluís Maria Xirinacs i el carrer del Marquès del Duero portarà el nom d'Albert Virella i Bloda. A més,

també es va aprovar donar el nom de platja de la República a una part de l'actual platja d'Adarrès.

I com a nota d’humor, si teniu temps d’anar al teatre us recomanem aquesta obra. Avisem però, que el nostre Mossèn Dalmau no es mou de Gallifa.

XXVI

II AP

LEC

AL

SANT

UAR

I E

COLÒ

GIC

DEL

CAS

TELL

D

E G

ALLI

FA

Diu

men

ge,

21 d

e D

ium

enge

, 21

de

Diu

men

ge,

21 d

e D

ium

enge

, 21

de

sete

mbr

ese

tem

bre

sete

mbr

ese

tem

bre

de 2

014

de 2

014

de 2

014

de 2

014

AR

RO

SS

AD

A P

OP

UL

AR

Info

rma

ció

i v

en

da

tiq

ue

ts :

93

.86

6.0

2.1

8 -

64

9.9

4.8

3.5

0 i

jd

alm

au

@g

all

ifa

.co

m

El

Sa

ntu

ari

Eco

lòg

ic d

el

Ca

ste

ll d

e G

allif

a v

ol

ser

el

sím

bo

l d

e l

a

con

jun

ció

de

le

s d

ue

s co

nst

an

ts q

ue

em

erg

eix

en

am

b m

és

forç

a a

vu

i –

l’e

colo

gia

i e

l n

aci

on

ali

sme

- i

qu

e s

era

n e

l te

ixit

i l

a t

ram

a d

e l

a n

ova

eta

pa

de

la

hu

ma

nit

at

en

el

seu

pe

reg

rin

atg

e c

ap

a l

’ab

solu

t: l

’all

ibe

ram

en

t d

els

po

ble

s so

tme

sos,

co

m C

ata

lun

ya

, i

l’a

ten

ció

pe

r co

nse

rva

r i

po

ten

cia

r la

Na

tura

co

m e

l b

ress

ol i

la l

lar

de

la

gra

n f

am

ília

hu

ma

na

.

He

us

aq

uí

el

sig

nif

ica

t p

rofu

nd

–

el

far-

d

el

Sa

ntu

ari

E

colò

gic

d

e

Ga

llif

a.

Del

llib

re:

Cat

alun

ya S

egre

stad

a de

Mn.

Dal

mau

VIV

IM E

N “

TE

RR

A E

ST

RA

NY

A”

Din

s l’

am

pla

co

pa

de

la

va

ll d

e G

all

ifa

hi

ha

ass

en

tat

el

Sa

ntu

ari

Eco

lòg

ic.

Aq

ue

st 2

1 d

e s

ete

mb

re c

ele

bra

rem

el

28

è a

ple

c. D

ura

nt

aq

ue

sts

an

ys,

ha

n p

ass

at

pe

r a

qu

est

in

dre

t 2

8 p

ers

on

atg

es,

ho

me

s i

do

ne

s q

ue

am

b e

l

seu

“E

log

i a

la

Na

tura

lesa

” e

ns

ha

n f

et

pa

rtic

ipa

r d

e l

a s

eva

exp

eri

èn

cia

i

inst

int

a f

avo

r d

e l

’eco

log

ia.

To

ts e

lls

am

b d

isti

nt

dis

curs

ha

n r

eco

rda

t

qu

e h

em

d’e

stim

ar

i va

lora

r la

no

stra

Te

rra

co

m a

ún

ica

i m

era

ve

llo

sa.

D’e

nçà

qu

e l

’ho

me

mo

de

rn s

’ha

vis

t a

rro

sse

ga

t a

ap

ilo

tar-

se a

le

s g

ran

s

ciu

tats

, té

no

stà

lgia

i n

ece

ssit

at

de

tre

pit

jar

les

mu

nta

nye

s ve

rge

s. A

qu

est

inst

int

an

cest

ral

de

la

na

tura

lesa

viv

a i

ve

rge

re

bro

ta,

ara

, d

ins

no

stre

en

form

a d

’en

yo

ran

ça.

La t

err

a i

els

tu

ron

s, e

ls r

ius,

i e

ls a

rbre

s e

ns

crid

en

am

b v

eu

d’e

ncí

s d

e f

oll

ets

de

bo

sc.

I, co

m a

co

ntr

ast

, a

rrib

a u

n m

om

en

t q

ue

e

ls so

roll

s im

pe

rtin

en

ts d

el

carr

er

i e

ls c

op

s i cr

ists

in

esp

era

ts d

els

pis

os

ve

ïns.

.. l

es

pre

sse

s in

evit

ab

les

pe

r a

rrib

ar

tard

a t

ot

arr

eu

am

b l

a l

len

gu

a f

ora

...

Arr

iba

un

mo

me

nt

qu

e

l’h

om

e

i la

d

on

a

ne

cess

ite

n

allu

nya

r-se

d

’aq

ue

sts

ma

lde

cap

s

insu

po

rta

ble

s i va

n a

re

fug

iar-

se a

le

s m

un

tan

ye

s.

Aq

ue

st f

en

om

en

és

un

avís

pe

r a

l q

ui

vu

lgu

i ve

ure

’l.

En

s ve

a d

ir a

mb

un

crit

d’a

larm

a,

qu

e l

’ho

me

i l

a d

on

a m

od

ern

s, a

le

s g

ran

s ci

uta

ts,

viu

en

en

terr

a e

stra

nya

.

L’h

om

e d

es

de

l m

ate

ix n

éix

er

viu

en

te

rra

est

ran

ya

. P

erò

té

in

icia

t u

n

pro

ject

e i

tra

ject

e q

ue

va

mé

s e

nll

à d

e l

’esp

ai

i d

el

tem

ps.

De

sco

bri

r a

ixò

en

p

erm

et

do

na

r u

n

sen

tim

en

t tr

an

sce

nd

en

t a

la

p

ròp

ia

vid

a

d’u

na

riq

ue

sa i

nca

lcu

lab

le.

M

oss

èn

Jo

sep

Da

lma

u

P

R O

G R

A M

A D

’ A

C T

E S

DIU

ME

NG

E,

21

DE

SE

TE

MB

RE

DE

2

01

4

• A

le

s 1

0 d

el

ma

tí :

Cri

da

a l

’AP

LEC

am

b c

am

pa

na

de

s so

lem

ne

s

• A

le

s 1

1 d

el

ma

tí :

C

on

cen

tra

ció

a l

a p

laça

, E

spa

i -

Xir

ina

cs.

Itzi

ar

Go

nzá

lez,

arq

uit

ect

a i

Me

dia

do

ra S

oci

al

en

s fa

rà l

’ob

ert

ura

de

la

jo

rna

da

, a

mb

el tr

ad

icio

na

l:

“E

LOG

I D

E L

A N

AT

UR

ALE

SA

”

• A

co

nti

nu

aci

ó e

l b

isb

e J

oa

n G

od

ay

ol

i M

n.

Da

lma

u p

resi

dir

an

la

“Pre

gà

ria

so

bre

el

Mó

n”

de

s d

e l

a t

ala

ia d

el

Sa

ntu

ari

eco

lòg

ic.

Pe

r a

cab

ar

es

can

tara

n

els

G

oig

s d

e

La

Ma

re

de

D

éu

d

e

l’E

colo

gia

.

To

t se

gu

it

a

ba

ix

l’a

mfi

tea

tre

e

s fa

rà

la

pre

sen

taci

ó

de

l ll

ibre

”Se

go

ne

s m

em

òri

es

de

M

n.

Da

lma

u”

pe

r S

an

tia

go

E

spo

t,

Pre

sid

en

t d

e C

ata

lun

ya

Acc

ió,

i p

er

To

ni

Ve

rda

gu

er,

ex-

alc

ald

e d

e

St.

Fe

liu

de

Co

din

es

i a

mic

pe

rso

na

l d

e M

n.

Da

lma

u.

• I

co

m

a p

eti

t e

ntr

ea

cte

, h

o c

ele

bra

rem

am

b c

oca

i m

iste

la d

’en

Pe

re T

uró

n,

forn

er

i p

ast

isse

r n

asc

ut

a G

all

ifa

.

•

A

co

nti

nu

aci

ó

la

cora

l “E

ls

Em

pri

us”

d

e

St.

Ll

ore

nç

Sa

va

ll,

dir

igid

a

pe

r N

eu

s R

om

a,

inte

rpre

tarà

u

n

reci

tal

de

ca

nço

ns

po

pu

lars

.

i..

......

Els

que

vul

guin

que

dar-

se a

din

ar: a

les

2 d

el m

igdi

a

Arr

òs, p

ostr

es i

crem

at: 9

eur

os

Info

rmac

ió i

rese

rva

tique

ts d

inar

: Tl.

93.8

66.0

2.1

8 i

649.

94.8

3.50

17

PRESENTACIÓ DE LES SEGONES MEMÒRIES DE MN. DALMAU A L’APLEC DEL SANTUARI DE GALLIFA EL 21 DE SETEMBRE DE 2014

El mossèn es un personatge d'una dimensió tan gran, que quan intentes encaixonar-lo en una presentació a l'ús, tal com es fa normalment, es trenquen les costures. Es difícil fer una presentació o parlar d'ell en poques paraules, en pocs minuts.

Té una dimensió humana exuberant. Té una dimensió religiosa d'arrel cristiana i evangèlica i alhora revolucionària. Té una dimensió política d'arrel anarquista, però també molt coherent, amb una realitat, que transcendeix els partits polítics tradicionals.

Cada una d'aquestes línies de pensament, demanarien hores i hores de reflexió, que jo estaria disposat a fer, juntament amb tots vosaltres algun dia si fos el cas. I potser valdría la pena trobar el moment de fer-ho.

Avui no toca, es clar, ni es el moment ni tenim el temps. PerÒ si que voldria aprofitar l'avinentesa per reflexionar amb veu alta sobre dues qüestions.

La primera És que els que ens em quedat orfes i desenganyats dels partits polítics convencionals tenim la sort de veure néixer nous moviments amb un compromís cívic, social, i polític sense precedents en els darrers quaranta anys, i amb nous líders compromesos amb la gent i arrelats als carrers pobles i ciutats, arrelats al territori.

Permeteu-me que doni uns quants noms representatius. Ada Colau, Teresa Forcades, Arcadi Oliveres, Itziar Gonzàlez,Carme Forcadell, Muriel Casals, Josep Dalmau. I en trobaríem uns quants més La majoria son dones.

I segona i darrera reflexió. En el cas de mossèn Dalmau, que es el que avui ens ocupa, som milers les persones que, en molts episodis de la nostra vida, l'em tingut al costat, em gaudit del seu mestratge, del seu compromís generós i còmplice.

Amb els seus volums de memòries, tot lo que acabo de dir agafa una dimensió històrica, son pàgines viscudes, no nomes escrites. El relat de les seves memòries es

18

també sovint la nostra pròpia història i de retruc una part important de la història del nostre país.

Un país que ell somia net, íntegre, lliure i independent. Somni que podem fer realitat entre tots amb el nostre compromís personal. Gràcies i que per molts anys.

Toni Verdaguer Viaplana

Sant Feliu de Codines

Toni Verdaguer, Jaume Rodri i Mossèn Dalmau – Audi tori Santuari

19

EL NADAL QUE HEM

DEIXAT DE

MENJAR

No sóc precisament un devot de les festes religioses ni de les nuvoloses místiques que ens condueixen sovint les pràctiques creients. Per èpoques nadalenques, en l’aspecte més terrenal i més arrelat a les nostres tradicions seculars –les agràries- se celebra el solstici d’hivern i l’inici d’una època on la terra reposarà tot esperant els bons temps primaverals, la festa de la matança del porc com a ritual per enriquir panxes i rebosts de les cases, l’arribada dels animals de pastura de la muntanya per a refugiar-se dels freds hivernals i el naixement dels primers xais etc. Són unes dates on el “fato” no hi falta mai a casa, i és, almenys parlo per mi mateix, uns dies on esperem amb delit aquell rostit de carn i l’escudella amb carn d’olla com si fos l’últim dia. Hi ha molts autors que parlen de les tradicions gastronòmiques nadalenques, possiblement, el folklorista Joan Amades, en la seva obra pòstuma El Costumari

Català n’és una bona representació, amb molts detalls de tradicions culinàries que hem oblidat o hem deixat de fer per mandra o perquè els estereotips de la nostra societat han obviat aquest bast patrimoni culinari concentrat amb poques setmanes de temps. He volgut basar aquest article en una sèrie de reculls d’autors i persones que han provat de recordar tradicions culinàries nadalenques i que personalment m’han pogut explicar o he pogut llegir. Una celebració i podríem dir que festa la qual es remunta a la foscor dels nostres temps, és el de la matança del porc. Crec, personalment, que li devem molt a aquesta festa, i que per lleis, normes, estereotips o perquè tenim el cap ple de pardals, la matança, a les cases, està desapareixent. Aquesta festa de caire familiar, i sovint veïnal, tenia l’objectiu d’omplir els rebosts de casa, en temps de fred com són els del Nadal. Per les terres vallesanes, el porc tenia i té un fort arrelament social que sovint ha desembocat en trobar particularitats quant a l’elaboració dels embotits. Pep Salsetes, n’ha estat el vallesà que més èmfasi ha dedicat en recuperar de l’oblit embotits locals com el ventre d’ossos (un embotit ben vallesà compost de carn picada, la punta de la costella i la careta del porc) o la botifarra d’ous amb arròs que darrerament Salsetes

20

ha descobert. Tampoc ens podem oblidar de la famosa botifarra amb els rostillons, el famós tupí (carns conservades amb el llard del porc) que al Vallès en diem gerro, o el brou brufat (el caldo de la caldera del qual se’n feia escudella) i ja per últim, m’agradaria recordar un dels plats de la matança, més ben dit, per als entrants, el tastet, un plat elaborat amb diverses parts del porc recentment mort (costella, fetge, llom, cansalada) i un mica d’alll i julivert, una delícia! Són moltes les tradicions culinàries d’aquestes èpoques, i m’agradaria anomenar una de ben senzilla i que justament per això i per la rapidesa que va el món, hem perdut completament: les pastades de pa. Era una pastada de pa llarga, feta a casa, amb bones farines i destinada al consum de les festes nadalenques. Un delícia que ha passat de les mans i la pastera al racó del total oblit. Què dir, és clar, de les escudelles nadalenques. Totes es regien per un mateix patró; pilota, verdures, ossos del caldo, pollastre, porc....però totes amb tocs personals, segons la casa i la mania de la mestressa; un toc de sagí, un fetge de pollastre, més herbes menys carns, menys carns més herbes...i, Amades, ens parla, fins i tot, de l’escudella tradicional de Nadal com l’escudella de les quatre carns; ...hom feia (per Nadal) l’olla de les quatres ordres mendicants, dita també de les

quatre carns, perquè obligadament havia d’entrar-hi carn de porc, de bou, de gallina i

de moltó. Aquesta olla magna només solia fer-se tres cops l’any: per Nadal; pel sopar

de dimecres de Carnestoltes, com un preludi carnal a la Quaresma, portadora dels

dejunis i de l’austeritat en el menjar, i pel dia del sant del cap de casa...la carn de bou

simbolitzava Sant Lluc; la de moltó, Sant Joan; la de gallina, Sant Pere, i la de porc,

Sant abat.

Tampoc hi podien faltar els rostits de pollastre, acompanyats de fruits secs, i que feien la xup-xup durant hores, es cuinaven amb cuines de llenya que amorosien de quina manera el rostit, i, cap al final, cada casa hi posava el seu secret; una picada, un raig de conyac a vegades acompanyat d’una tòfona, canyella, un toc d’herbes... Els canelons o els arrossos de Sant Esteve, aprofitant les restes del que sobrava durant el dinar de Nadal eren i és un àpat encara força comú. I els dolços d’aquestes èpoques, tenint en compte que el raïm de cap d’any segons Salsetes és d’introducció forana i relativament moderna, i que els torrons no sovintejaven tant com ara, tenien algunes curiositats culinàries: el piment (neules sucades amb vi dolç i pebre negre), el meló de Nadal (un meló molt resistent si estava ben conservat a ales baixes temperatures, menys aigualit i molt dolcet) o, el suca-mulla , el famós pa, amb vi i sucre. Evidentment, no ens podem oblidar del torell de reis amb la fava i el rei. Em deixo molts detalls, moltes receptes, he volgut basar aquest article en tradicions més aviat properes, del Vallès, però de ben segur que la llista és llarga, i per suposat, la diversitat culinària a Catalunya també en aquestes èpoques és inacabable. Gerard La Catxaruda

21

Un nou llibre del Dr. Piulats

ECOFILOSOFIA – DR. OCTAVI PIULATS

Una de les branques més importants de la Biologia moderna,

l’Ecologia, ha sigut la branca de la ciència que ha tingut més

impacte fora del món acadèmic incidint en la societat. De tal

manera que ha generat un nou moviment social arreu del món

conegut com a Ecologisme. El creador del nom “Ecologia”, el

filòsof Ernst Haeckel, mai hagués pogut imaginar l’èxit de la seva

denominació a finals del S.XIX. Aquest ressò ha arribat també a

la segona meitat del S.XX en l’àmbit de la Filosofia occidental i en

els darrers decennis han aparegut diversos pensadors que ja

practiquen el que podríem denominar “Pensament Ecològic”.

Per tant, la filosofia ja no és tan sols allò que vam aprendre al

Batxillerat: Kant, Hegel, Nietzsche i Marx, sinó que, en els

darrers temps, des de l’òptica ecològica, hi podem afegir

nombrosos pensadors com A. Naes, Klages, Illich i fins i tot el

nostre Raimon Pannikar. Per això, darrerament, dins de

l’escenari de la filosofia occidental ha nascut una branca que es

denomina “Ecofilosofia” i també a vegades, “Ecosofia”, que

tracta d’integrar amb la reflexió moderna els problemes i criteris

ecològics de les societats industrials.

El present llibre està dividit en tres grans capítols. El primer està

dedicat a antics filòsofs que van pensar i actuar a favor de la

natura. Filòsofs com Pitàgores, científics com Goethe i poetes

com Hölderlin, entre altres. Els seus pensaments anticipen

moltes de les idees ecològiques actuals.

En el segon capítol es presenten ja els pensadors moderns i actuals al voltant de la qüestió

ecològica. Es comença per un dels pioners, H.D.Thoreau, el nordamericà que es va inspirar

en els indígenes per crear les primers idees ecològiques. Després, també s’exposen les tesis

del gran crític de la tecnologia industrial, l’exjesuïta Ivan Illich. I més endavant, altres

pensadors com el marxista R. Bahro o l’espiritualista Rudolf Steiner.

22

Hi ha un article especial dedicat al nostre Antoni Gaudí. Poca gent a Catalunya sap que Gaudí

es va tornar naturista i vegetarià i era deixeble directe del gran naturista alemany, l’abat

Sebastian Kneipp. A més l’article presenta en forma de primícia, les seves idees naturalistes

aplicades al Park Güell, que de fet, a nivell espiritual, és una via evolutiva i iniciàtica pels

visitants.

El tercer capítol passa de la teoria a la pràctica i es dedica a la crítica i exposició d’algunes de

les conegudes com “Noves Tecnologies”, en especial se centra en la valoració social i

ecològica de l’anomenada “Manipulació genètica”. Aquests articles (alguns d’ells publicats

en revistes espanyoles i alemanyes) presenten la utopia que la Biotecnologia pretén

introduir a les nostres societats. En sis articles denominats “Biotopies” s’estudien i es valoren

els avantatges i els riscs de l’aplicació de la tecnologia genètica en el món vegetal, animal,

humà (medicina, reproducció i militarisme). Es tracta doncs d’ensenyar tant les misèries com

l’esplendor d’aquestes tecnologies.

L’obra es troba sota el signe del principi del Faust de J.W.Goethe. L’aparent triomf del model

de vida occidental estès a tot el món, pel model de desenvolupament, expressa al costat dels

seus avantatges també un costat obscur i preocupant que es concreta en la contaminació del

planeta. Com més accepta l’occident sofisticades tecnologies irrespectuoses amb la natura,

com més s’embolica amb l’antropocentrisme, més prepara el camí per a que Mefistòfil, al

final del S. XXI vingui a reclamar l’ànima de la societat industrial occidental. La tesis

subjacent a l’Ecofilosofia és que la nostra cultura tecnocràtica actual ha d’abandonar el

Principi del Faust i per tal que això es concreti cal no sols reformes ni retocs ambientals, sinó

un canvi de paradigmes globals, tant religiosos, científics, socials com econòmics.

** El llibre es pot trobar a la llibreria Alibri, de Barcelona o a la Ginesta, de Caldes de

Montbui.

23

Homenatge a Mn. Josep Dalmau a Sant Llorenç Savall El 18 d'octubre, dos dies abans del seu aniversari, Josep Dalmau i Olivé va presentar a l'ajuntament de Sant Llorenç Savall el documental "El cau de mossèn Dalmau", de Jaume S. Sabartés. Aprofitant l’homenatge que el poble de Sant Llorenç li feia a Mn. Dalmau. La projecció, on es repassen el pensament i l'acció del fill més original del poble que el va veure néixer fa 88 anys, va atraure l'interès del centenar de veïns, amics i admiradors que van acompanyar-lo en aquest acte. Embolcallades amb esplèndides imatges de l'esclat de la natura, les paraules del mossèn van pautant el seu relat vital, acompanyades de les declaracions de 25 personatges de tots els àmbits que l'han tractat al llarg del temps. Si tot va bé, Televisió de Catalunya emetrà aquest documental durant el primer semestre de 2015. Abans de la projecció, va prendre la paraula el seu director, que va explicar als assistents el què i el com d'aquest treball de cinc anys, i després Jaume Rodri,

24

company de fatigues i de rialles, va remarcar els trets més remarcables del seu amic de tota la vida. Finalment, l'alcalde de Sant Llorenç va fer ofrena al mossèn d'unes reproduccions de documents i fotografies del seu poble, aquell on va aterrar l'hereu de cal Bonhome al 1926. Havia arribat al món una de les persones que més ha fet per canviar-lo. I per millorar-lo, naturalment.

Jaume S.Sabartés

Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall

25

ES POT MANTENIR EN FORMA LA MEMÒRIA ?

Qui no ha experimentat alguna vegada una certa preocupació per les errades de memòria? Fins a quin punt podem considerar que les falles de memòria són un fet normal? Efectivament, sigui quina sigui la nostra edat, al llarg del dia tenim algun oblit...

••• M’he descuidat de dir-li allò tant important al metge... i mira que a casa he pensat, quan vagis al metge li diràs això i allò !

••• Tinc el teu nom a la punta de la llengua i ara no em surt... espero que no te n’adonis que no me’n recordo del teu nom !

••• Ara no sé si he tancat els llums i la porta del cotxe després d’aparcar... i mira que el mes passat ja em vaig quedar sense bateria !

Què ho fa que persones més grans que nosaltres tinguin una memòria excel·lent ? I just al contrari, persones més joves que nosaltres tinguin problemes de memòria ? Realment la edat hi té alguna cosa a veure ? La memòria és una capacitat cognitiva o mental que té una relació directa amb la nostra manera de ser i de pensar, amb la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb la manera com tenim cura del nostre entorn. Quedar a l’atur, jubilar-se, patir un gran disgust o alimentar-se de forma inadequada, afecta al funcionament correcte dels diferents tipus de memòria ? Per descomptat que sí ! Podríem dir que la qualitat dels diferents tipus de memòria depèn, essencialment del ressort afectiu que l’anima. És molt important motivar-nos per seguir aprenent coses noves, tenir projectes que ens fan sortir de la rutina diària, il·lusionar-nos, relacionar-nos amb persones que ens enriqueixen i mantenir hàbits saludables que ens facin bé sobretot a l’interior del nostre cos. Hem de pensar que els principals enemics de la memòria no són els anys sinó el desànim, la rutina, l’estrès, l’esgotament físic i mental, la mandra, el desordre, la por a equivocar-nos i la ingesta d’intoxicants com l’alcohol i el tabac. Sovint ens pre-ocupem per l’amenaça d’una possible malaltia neurodegenerativa i la clau de l’èxit per anar fent anys amb qualitat està en ocupar-nos de minimitzar els enemics de la memòria. Tal i com diu una alumna del taller de memòria: “menys preocupacions i més ocupacions”.

26

Què em pot aportar una sessió setmanal del TALLER DE MEMÒRIA ?

Per millorar la nostra memòria és molt important conèixer com funciona aquesta capacitat cognitiva. També és molt pràctic saber quins tipus de memòria tenim i finalment quines tècniques podem utilitzar per facilitar-nos la feina de recordar. En aquest sentit, el taller de memòria és un espai de trobada entre persones i un temps de formació molt útil i privilegiat. Està clar que podem fer jocs d’ordinador, sudokus i mots encreuats pel nostre compte però, certament la força del grup i la dinamització de l’activitat a càrrec una persona experta en la matèria ens aporta un valor afegit indiscutible. Participar en un taller de memòria ens ajudarà a conèixer-nos millor (autoconeixement) , a animar-nos els uns amb els altres, a reconèixer i superar els enemics de la memòria i a descobrir estratègies per resoldre els reptes memorístics del dia a dia. Les persones que ja participen al taller de memòria diuen que han notat beneficis:

••• L’estona que estem junts, m’ho passo molt bé !!

••• En el meu dia a dia utilitzo els trucs que anem aprenent: associo un nom que vull recordar amb una imatge o una frase coneguda.

••• Em fixo més amb el que faig. Potser vaig més a poc a poc però tinc més seguretat.

••• Ara, quan arribo a casa amb el cistell de la compra, m’he acostumat a deixar les claus al lloc que toca i no a qualsevol lloc. Quin descans !!

27

••• He pres consciència de la importància de tenir els calaixos i els armaris endreçats i sobretot d’anar regalant les coses que ja no em fan servei.

••• Estic feliç de fer una activitat que m’ajuda a millorar. M’agrada cuidar-me.

••• Començar la sessió del taller fent respiració i relaxació em va molt i molt bé.

••• Me n’adono dels meus punts febles i sé en què he de progressar. Gràcies grup d’alumnes per aquest fantàstic testimoni. Tots aprenem, els uns dels altres !!

Si l’article us ha despertat interès per participar als Tupper Memory que es fan a Sant Feliu de Codines, podeu contactar amb: Eduard Verge (educador social i gerontòleg) Telèfon i whatsapp: 610.505.800 eduardverge@gmail.com WWW.AGEINGLEARNER.COM

Us atendré amb molt de gust.

28

Torre de defensa del Castell de Gallifa (S.XIII)

NADAL Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit