La realitatasaupam.info/docs/documents_prevencio.pdf · molt valor al consum, a l’oci i a...

4
Prevenció a centres educatius La realitat Són diferents els factors que afavoreixen l’ús de drogues entre la població jove. D’una banda una societat que −a diferència d’altres èpoques− dóna molt valor al consum, a l’oci i a l’obtenció del pla- er sense parar massa atenció en les seves conse- qüències. Per altra part, el retard a la incorporació al món del treball −agreujat en una època de crisi amb nivells asfixiants d’atur juvenil−, i l’allargament de l’anomenada joventut caracteritzada per la pre- ponderància del seu lleure i el seu nivell baix d’obli- gacions i compromisos. Aquest fets van acompanyats d’un accés fàcil a cer- tes substàncies i d’una progressiva normalització del seu consum. A excepció d’algunes drogues el prestigi de les quals és ara per ara força baix −com el tabac, els inhalants o l’heroïna− la resta, tot i no ser consumides per la majoria, estan força integra- des en certs ambients d’oci. Les persones joves també tenen més riscos relacio- nats amb les drogues. En concret, el fet de tenir un sistema nerviós en construcció els fa més vulnera- bles, el seu desconeixement i la falta d’experiència en el seu ús facilita que les usin d’una manera com- pulsiva, i la seva cerca de la intensitat i la manca de consciència de risc dificulta un consum moderat i autoregulat . Temps lliure i desocupat Normalització del consum Accessibilitat a drogues Vulnerabilitat psíquica Consciència de risc Experiència i coneixement Compromisos i obligacions Perspectives de futur

Transcript of La realitatasaupam.info/docs/documents_prevencio.pdf · molt valor al consum, a l’oci i a...

Prevenció a centres educatius

La realitat

Són diferents els factors que afavoreixen l’ús de drogues entre la població jove. D’una banda una societat que −a diferència d’altres èpoques− dóna molt valor al consum, a l’oci i a l’obtenció del pla-er sense parar massa atenció en les seves conse-qüències. Per altra part, el retard a la incorporació al món del treball −agreujat en una època de crisi amb nivells asfixiants d’atur juvenil−, i l’allargament de l’anomenada joventut caracteritzada per la pre-ponderància del seu lleure i el seu nivell baix d’obli-gacions i compromisos.

Aquest fets van acompanyats d’un accés fàcil a cer-tes substàncies i d’una progressiva normalització del seu consum. A excepció d’algunes drogues el prestigi de les quals és ara per ara força baix −com el tabac, els inhalants o l’heroïna− la resta, tot i no ser consumides per la majoria, estan força integra-des en certs ambients d’oci.

Les persones joves també tenen més riscos relacio-nats amb les drogues. En concret, el fet de tenir un sistema nerviós en construcció els fa més vulnera-bles, el seu desconeixement i la falta d’experiència en el seu ús facilita que les usin d’una manera com-pulsiva, i la seva cerca de la intensitat i la manca de consciència de risc dificulta un consum moderat i autoregulat .

Temps lliure i desocupat

Normalització del consum

Accessibilitata drogues

Vulnerabilitat psíquica

Consciència de risc

Experiència i coneixement

Compromisos i obligacions

Perspectivesde futur

La necessitat

La majoria de joves o bé consumeixen drogues −bàsicament alcohol ,i en segon lloc i a distància, cànnabis− o bé ho faran més endavant. El seu accés a informació sobre com fer-ne un ús i el fet que tinguin certes habilitats i actituds facilitaran que aquell no sigui problemàtic o −en cas de que ho sigui− reaccionin amb rapidesa per modificar la seva pauta d’ús.

Amb aquelles i aquells que no les empren també convé realitzar un treball educatiu i preventiu sobre el tema donat que estan en contacte amb joves sí que en consumeixen −i poden influir en aquests−, i que també poden patir situacions problemàtiques relacionades amb el consum d’altres: pujar a un ve-hicle conduit per una persona sota els seus efectes, patir assetjament, trobar-se amb conductes violen-tes, etc.

Els agents socials que estan en contacte amb la po-blació jove en general i el professorat de secundària en especial, incorporen en el seu treball habitual la prevenció dels problemes associats a les drogues. A vegades ho fan directament i de manera específica, i altres ho fan indirectament promocionant activitats de formació, esport o lleure alternatives a ambients de consum.

Tanmateix, a vegades per manca de temps i a vegades per manca de coneixements, no poden realitzar-la de la manera que voldríem. Per això, el sector professional necessita materials didàctics i educatius, suport professional i formació permanent especialitzada per poder realitzar les seves tasques educatives sobre drogues amb eficàcia.

Informarsobre comprendre’n

Actitudsi habilitatssaludables

Detectarproblemes i

actuar

Rea�rmarl’abstinència

Passarinformació a

d’altres

Enfrontarsituacionsd’oferta

Joves que en consumeixen

Joves que no en prenen

La nostra proposta

L’abordatge preventiu que l’associació duu a terme relacionat amb els centres educatius i el jovent, contempla diferents vessants:

• Realització de tallers preventius a les aules dels centres de secundària.

• Foment entre el jovent de la prevenció amb una metodologia d’educació entre parells.

• Lliurement de materials didàctics al profes-sorat per facilitar la seva tasca preventiva des de tutoria o altres espais acadèmics.

• Suport al professorat per al disseny d’inter-vencions preventives, el seguiment de joves amb situacions de risc i la resolució de situa-cions individuals o grupals problemàtiques.

• Promoció de programes educatius com a alternativa o en paral·lel a abordatges san-cionadors en cas d’incompliment de la nor-mativa (consum en temps o espai acadèmic, venda de drogues, etc.).

La intervenció de l’entitat s’incorpora a una pro-posta transversal que inclou el treball quotidià i específic de l’equip del centre educatiu, la inter-venció coordinada externa d’especialistes, i la cerca coordinada entre el centre educatiu, els recursos de la comunitat i Asaupam per atendre els joves amb usos problemàtics, tinença o venda de drogues.

Tallers preventius

Prevenció entre iguals

Suport al professorat

Formaciói suport

Material didàctic

Prog. ed.sancionats

La tasca preventiva a secundària es fa en coordinació amb els ajuntaments, i els centres educatius amb qui es dissenya un treball conjunt preventiu i de detecció de joves en situació de risc.

Finançadors Ajuntament de Badalona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

El treball conjunt

+ Informació

Llibre blanc de la prevenció a Catalunya

Departament de Salut, 2008

http://hemerotecadrogues.cat/wp-content/static_docs/Altres/salut/llibre_blanc.pdf

Hemeroteca Drogues

Agència de Salut Pública de Catalunya

http://hemerotecadrogues.cat