LA MORAL LA MORAL KANTIANA:KANTIANA:

CRÍTICA A LES ÈTIQUES MATERIALS

Raó pura i pràctica no designen dues raon diferents, sinó dues aplicacions d’una mateixa raó:

Raó pura teòrica: Què puc saber?Raó pura pràctica: Què he de fer?

Ètica de Kant no material(depèn d’alguna cosa que es considera bé

suprem), sinò formal (poseeix contingut).

Crítica a les ètiques material

1.Les ètiques materials són empíriques, Kant vol una ètica amb imperatius universals.

2.Els imperatius són hipotetics (mitjans per assolir un fi) i com que no tenen un valor absolut no pot ser universalment vàlid.

3.Són heterònimas (llei moral que es deriva de l’exterior de la voluntat i no de la pròpia).

Ètica material buida de contingut.

No ens diu el que hem de fer sinó com hem d’actuar.

Homes actuen moralment (per deure).

Obrar moralment s’expressa en imperatiu categòric, no hipotètic.

«necesitat d’una acció per respecte la llei»

Diverses Diverses formulacions de formulacions de l’imperatiu l’imperatiu categòric categòric El primer imperatiu no estableix cap norma, sinó

la forma de les normes (máximes).

Máximes normes que determinen la conducta de cada subjecte.

El segon inclou la idea de fi.

L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà (no utilitzar com a mitja)

• Kant afirma que l’ànima, el món i Déu no són coneixement objectius, però no nega l’existència.

• A KpV afirmarà que la llibertat humana, l immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura i pràctica.

• Postulat: proposició no demostrable suposada necessàriament.

• Exigència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat

• La immortaltat Raó ordena aspirar a l’acord de la nostra voluntat amb la llei moral.

• Aquest acord no s’assoleix en una existència limitada.

• Relació entre ésser i haver d’ésser dona la unió perfecta entre virtut i felicitat