La Msica Del Renaixement 3915

8/17/2019 La Msica Del Renaixement 3915

1/26

RENAIXEMENT (s.XV-XVI; Quatrocento i Cinquecento pels italians)

(A Itàlia s’anticipa a meitats del s.XIV)

Principis del s.XIV: la societat a França i Itàlia manifesta un

cert inconformisme cultural, artístic, ideol!ic...

Poc a poc "a anat desaparei#ent l’o$scuritat, el do!matisme, el misticismedi%í, la ri!idesa, l’a$stracci&... prpies de la reli!i& durant l’'dat itana.

*ou estil de %iure i de pensar molt promo!ut

per una no%a classe social: la +-'/IA.

Inspiració...

0ultures clàssi1ues: r2cia i -oma.

's %ol un -'*AIX''*3 d’a1uestes.

Valors centrats en l’"ome (I*4IVI4A5I3A3),en el seu raonament (-A0I6*A5I3A3,

0I'*3IFI/') i en les se%es '60I6*/.

*ou corrent de pensament:

7A*I/'.


2/26

0om a conse182ncia 0ert allun9ament de l’'s!lsia...

5es corts reials i la $ur!esia a!afen moltaimportància en el fet cultural i artístic.

's creen les A0A4;I'/ (la primera a Flor2ncial’an9 ?) on es reunei#en els no$les i $ur!esosper discutir so$re art, els clàssics...

Aparei# el '0'*A3', una protecci&

econmica 1ue fan famílies molt poderosescap als artistes: els edici a Flor2ncia, els'ste a Ferrara...

3ots a1uests aspectes de can%i cultural i de pensament tindranmolta força a les ciutats@estat del nord d’Itàlia (Flor2ncia,

Ferrara, Ven2cia, 2no%a...), molt poderoses econmicament.


3/26

A nivell artístic destaca:

5a pintura, am$ la !ran inno%aci& de la P'-/P'03IVA.4estacaran iotto, +oticelli, 5eonardo da Vinci, i1uel

n!el, -afael, 3intoretto, 3iBiano...

5a literatura, am$ el referent de 4ante (


4/26

Pel qe !a a la "#sica:

0ontinua destacant la /I0A V60A5 P65IFJ*I0A a =,E,DK %eus dins ifora l’'s!lsia. 's d&na !ran importància al te#t.

Polifonia 766FJ*I0A. 3ractament %erticalde les %eus. 0omprensi& total del te#t.

4os tipus de polifonia:Polifonia 06*3-AP*3L/I0A. 3ractament"oritBontal de les %eus. Auda a reforçar elcaràcter i les emocions de la poesia. Fa msdificultosa la comprensi& del te#t.


5/26

5a /I0A I*/3-'*3A5 començaràa desen%olupar@se a partir del s.XVI.

Poc a poc s’aconse!uei#una afinaci& correcta.

's facilita la di!itaci& i es$usca una e#tensi& ms

!ran (ms notes).

/’in%enten nous instruments.


6/26

A ni%ell ms 3'J-I0...

/’in%esti!a molt so$re la naturalesa del so i s’escriuennous 3-A03A3/. 4estaca ioseffo Marlino (


7/26

/’esta$lei#en no%es re!les decomposici& i %an desaparei#entaspectes considerats antics osuperats: s’eliminen els modes!re!orians, s’esta$lei# el 64'AQ6- i el 64' '*6-...

's comença a donar F6-A (estructura, es1uema)a les composicions: surten els madri!als, els motets,les fu!ues, els cànons, els rond&, les suites, el tema

am$ %ariacions...

/’a%ança molt en aspectes de la notaci& musical:indicacions de compàs, de notes alteradesK/’esta$lei# un *6 064I /I+J5I0 per les fi!ures.


8/26

M#sica pr$!ana: v$cal i instr"ental.

5’esperit %iat!er propi del-enai#ement moti%a un !ran

intercan%i d’idees, pensaments,propostes artísti1ues, musicals...

'ls millors artistes i compositorss&n cridats a tre$allar a lesprincipals corts principes1ues i

am$ les famílies ms influents delmoment, fet 1ue fa au!mentarnota$lement l’inter2s per lamRsica profana.

A ni%ell %ocal, aparei# el A4-IA5, forma

lliure polifnica (=@E %eus) on destaca unte#t po2tic descriptiu (natura, amor, $ons%alorsK) i una te#tura 1ue normalment$arrea parts contrapuntísti1ues i parts"omfones. /o%int s&n acompan9ats peral!un instrument, so$retot lla8t. 4esta1uenels madri!alistes italians i an!lesos.


9/26

Altres formes %ocalsK

5a 07A*/6*, forma lliure polifnica francesa am$ la melodia principal a la %eu ms

a!uda. /&n molt descripti%es (fins i tot moltes %e!ades el te#t utilitBa sonsonomatopeics) i so%int porten acompan9ament instrumental.

'l VI55A*0I06, forma literària i musical inicialment profana per ms tard reli!iosa detemàtica popular i costum$rista. olt típics dels cançoners espan9ols de l’2poca. 5ase%a estructura es $asa en l’alternança d’una tornada i diferents estrofes (coplas).

'l %anci$ner$ de Palaci$ (=@


10/26

5’aparici& dels primers ltier s i la conse18entperfecci& dels instruments %a permetre desen%oluparuna "#sica instr"ental de qalitat.

olts no$les i $ur!esos mecenes %olen sa$er tocaral!un instrument, a 1ue a1uest fet d&na presti&is$cial i s considerat important per la !$r"aci' dn$n c$rtes*.

/’in%enta la i"pre"ta "sical (Petrucci,


11/26

Principals instruments, a!rupacions i formes instrumentals...


12/26



13/26



14/26



15/26



16/26

'ls instruments s’a!rupa%en enalts i $ai#os se!ons el seu %olum

sonor: per tocar a l’e#teriors’utilitBa%en els alts (%ent metall) iper tocar a l’interior, els ai+$s (corda i %ent fusta).


17/26

'ls compositors de l’2poca n$especi!icaven a la partitura1uin era l’instrument 1ue"a%ia de sonar. 's feien ser%ir

els 1ue en a1uell moment "i"a%ia disponi$les a palau.

'ls instr"ents p$li!,nics (lla8t i cla%ic2m$al, so$retot)eren els ms preferits, per les

possi$ilitats 1ue oferei#en defer mRsica indi%idualment.


18/26

Principals !$r"es instr"entals:/I3'/ (encadenament de danses),VA-IA0I6*/ (a partir d’un tema popular,d’un tema !re!orià o d’un $ai# "armnic),360A3A (per instrument de tecla i $asada

en l’impro%isaci& i el %irtuosisme).

5es danses eren acompan9ades sempre per instruments.

A les corts e#istia un '/3-' 4'4A*/A 1ue ensen9a%a i !uia%a les

danses a les festes de palau.4ominar l’art de la dansa era unre1uisit imprescindi$le per a ser un$on cortesà.


19/26

M#sica reli&i$sa.

3ot i el crei#ement 1ue e#perimenta la musica profana, les millorscomposicions del -enai#ement %an ser escrites per l’'s!lsia.


20/26

0ontinuarà l’estil v$cal p$li!,nic (=@E %eus),normalment sense acompan9ament instrumental(a capella) i so%int molt contrapuntístic i imitatiu.

5es formes principals seran els 63'3/(Gmadri!al reli!i&sH) i les I//'/, am$ totes lesse%es parts principals.

5’$r&e a!afarà cert prota!onisme asi!ui sol o acompan9ant al!unes o$res.


21/26

5a situaci& de l’'s!lsia per, %a can%iar radicalment durant el s.XVImoti%at per dues de les escisi$ns ms importants en el seu si:

'l


22/26

'l


23/26

4a%ant d’a1uestes crisis, l’'s!lsia %a reaccionar i %a cele$rar el %$ncili deTrent$ (


24/26

Al&ns pr$ta&$nistes

/$sqin des Prs (


25/26

T$"as 1is de Vict$ria (


26/26

0i$vanni 0rarieli (

La Msica Del Renaixement 3915

Documents

Transcript of La Msica Del Renaixement 3915