REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL6La Nostra Comunitat

2007Parròquies deSant Joan, Sant Pere iMare de Déu del CarmeLLEIDA

2007Parròquies deSant Joan, Sant Pere iMare de Déu del CarmeLLEIDA

«Miraran aquell que hantraspassat» (jn. 19,37)...Un temps propici per a

aprendre a romandre,com Maria i Joan...

junt a Crist crucificat que,morint al Calvari, ens revelà

plenament l’amor de Déu.(Del missatge quaresmal

del Papa Benet XVI)

Hem deixat l’any 2006i hem començat amb l’esperit il·lusionat el 2007Dos esdeveniments a nivell eclesial poden centrar l’espai d’aquesta introducció a la revista

anual de la nostra Unitat Pastoral en el que es refereix a l’any 2006.

El primer, es tracta de la visita del Sant Pare Benet XVI a València amb ocasió de l’encontremundial de les famílies. Una visita que tenia como a finalitat potenciar la pastoral familiar. Tots somconscients que la família és la cèl·lula de la societat civil i eclesial. És el lloc on es forja la persona-litat del fills i el jardí on ha de créixer l’espiritualitat, això és, el comportament bondadós i joiós, eldiscerniment de la veritat, la senzillesa d’expressió, l’amor als estudis, la confiança en Déu i l’amora Jesús i a Maria. El cardenal vietnamita Van Thuan confessava: «la meva mare destil·là en el meucor el seu amor a Maria quan jo era nen».

L’altre esdeveniment ha estat a nivell diocesà. Parlem de la cloenda del procés diocesà delmàrtirs. Hem descobert aquests testimonis relativament recents de la nostra diòcesi que ens handeixat un exemple de fe, valentia i perdó. Els sentim més propers i ens animen en el camí del dia adia. Tant de bo aquests herois brillin sempre en l’horitzó de les nostres parròquies. La carta alshebreus ens recorda: «envoltats d’un núvol tan gran de testimonis... llancem-nos a córrer sensedefallir en la prova que ens ha estat proposada».

I... de cara l’any que ja hem iniciat, el 2007?

Aquest any ve marcat pel comiat del nostre bisbe Francesc Xavier Ciuraneta. Podríem assumircom a testament del pas per la nostra diòcesi el que ha estat el fil conductor de tots el plans depastoral dels cuasi vuit anys d’estada entre nosaltres. «Tireu llac endins i tireu les xarxes perpescar» (Lc. 5,4) «Obrir nous camins» Això ens convida a donar una nova empenta en el camp dela pastoral. Tots som conscients que les comunitats, vivint els misteris del Senyor, són invitadesa endinsar-se als llocs on el Senyor encara no hi és present. Tenim la missió de mostrar Crist atotes les persones, ja que són molts els qui el necessiten sense saber-ho. Amb senzillesa, peròamb convenciment, hem d’anar a per feina.

Assumim el següent missatge del Sant Pare per a situar-nos en clau d’esperança i creativitat, enclau de «fantasia» per a l’Evangeli:

«L’Església ha de desplegar dosis gran de fantasia per a que l’Evangeli continuï essentuna força pública i per a formar el poble a fi de que penetri i actuï en ell com a llevat. Jesúsinsinua a la nostres comunitats, petites com la dels temps dels Apòstols, que han de ser elllevat i la sal de la terra. En aquestes paraules els proposa la humilitat, però, també, laresponsabilitat per al tot» (Benet XVI)

Mn. Joan Mora, rector

Portada: Calvari de l’escultor Modest Gené, que es venera a la Catedral i que és propietat de la Parròquia de Sant Pere.Maquetació: Raquel Contreras, Jesús Fernández

PÒRTIC2

Parròquia de la Marede Déu del CarmeAliaga Ramos, Roger GregoriBedoya Giraldo, Juan PabloBoullon Lens, MartaCapons Fillat, Unai JoanCastro Suárez, Maria JulianneChucamani Mendoza, DamarisClosa Garzo, MaxDias Koppenhagen, Kevenn M.Ebhozele, Efua Lucia ElmiraEbhozele, Kenneth EjeleEgbadon, Joy OtanogbeEspañol Salmerón, AlbaEspinet Mele, MariaEster Jimenez, DavidFarcas Medves, Mario DumitruFarré Alfonso, Victoria MilagrosFernández Chasipanta, Melanie N.Fernández Verdie, Hector R.Ferreira, Zacarias AlejandroFerreira, Jesús EzequielFerreira, Jasmin del RosarioFerreira, Mercedes AzucenaFlorensa de Dios, LaiaGabriel Aranega, ThaïsGarcia Roca, Natalia NicoldGay Farré, JúliaGuaman Alvarado, Nick OdeiHernandez Perea, Edward P.Herrera Bahamonde, Yanelis M.Jacob, Denis AlexandruLabandeira Tantua, Yasmina, M.Lafuente Escalera, Remberto J.Lamas Cabulea, Enric EduardLlovet Abello, PabloLlovet Culleré, PolLozano Pascual, David JerianMaldonado Ribes, GerardMartinez Carvajal, AdriàMartinez Pérez, AlvaroMoragas Moret, JuanMorer Rodríguez, Pablo Antonio

Ndjock Evemba, Simón MiguelOlano Barbero, Julio JoséPedrós Sabaté, JordiPerea Cajiao, Cristian DavidPerea Rosero, Ana MaríaPinillo Perea, Fredy GabrielPlacencio García, Lisbeth S.Razoare Hinganut, Beatriz C.Rodríguez, SebastiánRuiz Eroles, MarcSalazar Garzón, Emily GhizlaineSalmerón Garcia, SandraSantiago Sierra, DavidSolé Fraguas, SandraSoler Creus, ClaudiaTejada Blandón, LauraVasquez Seminario, NuriaYanmbock Njiakwa, Daniela M.Yañez Quillijana, Gari Maurici

Parròquia deSant Joan BaptistaBach Fort, ClaudiaBaiget Jumela, PaulaBiosca Badia, ManelBlanco Tello, JoelBorbón Bermúdez, LauraBorbón Bermúdez, DavidBorrás Larregola, JoanBurgués Ribes, OriolCamacho Patón, DanielCasanovas Ribes, Xavier S.Castillo Font, Joan EsteveCastillo Font, JuliaCavero Pachón, AitanaChacon Benítez, OriolComellas Canals, RamonCosta Bou, BielCruz Puy, EmmaDóaz Trenado, LaiaDolset Codina, ElenaExposito Martínez, AlvaroFlores Pomar, Daniel

BAPTISMES

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL 3

Freixinet Gómez, GeorginaGuapi Andrade, SebastiánGuixeres Puig, Zoe MaríaLatorre Pérez, IvanLinares Lozada, AinhoaLópez Cabezudo, MireiaLópez Cabezudo, AntonioLopez Ramos, Sandra YangLucha Castillo, LucíaLuque Rodríguez, OscarMarin Martínez, VictorMartin Rodríguez, PaulaMartínez Tallón, DavidMir Ruiz, MartinaMonreal Latorre, AriadnaMorales Balcells, JoanMuñoz Tarragó, EduardPifarré Sacristén, JordiPla Orgaz, BielPrats Mallol, Ganges MariaRamírez Suero, Erika MaríaRey Rodríguez, Soraya LuciaRoig Serrano, BielRoig Vázquez, AriadnaRomero Alfocea, AnaRosell Campanera, RogerSánchez Medina, CarlaSans Guardia, ElenaSantiago Torres, JavierSerra Albana, ClaudiaSerra Godia, GuillemTodoran Sanvicens, ElisabetVera Ocaña, Marc JordiVera Ocaña, GiorginaViu Ballestero, MartiZapater Fillat, Julia

Parròquia deSant Pere apòstolArbós López, IngridArbós López, BethCanela Priego, AlvaroJové Miró, Frederic JaumeSesé Sancho, Manuel

Parròquia de la Marede Déu del CarmeAgustin Rubio, AinhoaArbonés del Pino. AntonioBatlle Pomar. María NievesBerñe Bonjorn, LorenaCastellanos Negron, LorenaDibotti Monthe, HerolDiomande, Mariame SiaffaDosil Garcia, Mª AlbaEbhozele, KennethEgbadon, JoyEspaña Taboada, AlexEsteve Morreres, CarmetaFernández de Jesus, FlavioFerrera Treviño, ElenaHerrera Bahamonde, YanelisIglesias Morales, Arianed C.Juncosa Parellada, DolçaLafuente Escalera, RembertoLara González, MónicaLorenzo Caselles, MarcMarroso, Oscar MigueñMayoral Villaitodo, Jordi

Orduna Pérez, IsmaelPalacio Crespo, Josep MªPalleja Blay, AlbertPérez Guiu, AnnaPifarré Gardeñes, AlbaPimiento Dominguez, Yessica R.Pimiento Rodríguez, AndreaPiñol Abascal, Judith

CONFIRMACIONS

PRIMERES COMUNIONSParròquia de la Marede Déu del CarmeDiego Bustamante VargasAnabel España TaboadaCarmen España TaboadaAnna Farreres PedraRaúl Lecumberri MoratoPatricia Makuta RufkaVíctor Martínez DelgadoEstefani J. Meira FernándezJennifer Mena BarragánCristina Nolla LópezAlexandra BarticelFabian GhetDenis Iosif HalandutCristian Florin LucaciIzabela TibaCamelia Turcu

Cristian Roig VázquezAlejandro Fabricio Longo O.Cristina Valero Ciruela

Pozo Enriquez, Evelyn M.Quella Queralt, MarcQuintana Manonelles, CristinaRibera Mir, ClaraRoca Trilla, Enric JoanRojo Malagón, Mª JoséSevilla Escobar, AngélicaYanmbode Mbeck , Sandrine E.

Parròquia deSant Joan Baptista

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL4

Parròquia del Carme, Sant Antoni de Pàdua i Col·legi Sgda. FamíliaJavier Ainoza Castellar amb Vanesa Soto PérezDavid Armengol Garcia amb Maria Del Carmen Verdoy González

Florin Balteanu amb Cristina Balteanu (Ciobanu)Boubacar Barry amb Yasmina Labandeira Tantua

Romualdo Camacho García amb Montserrat Gomez CireraJose Custodio Castro Valderiberas amb Rocío del Carmen Surmay Acosta

Cezar Ciobanu amb Minodora BudauConstantin Razvan Ciocoiu amb Silvia Beresoaie

Albert Dago Montel amb Yolanda Martin MoraKenneth Ejele Ebhozele amb Joy Otanogbe Egbadon

Juan Jose Gamboa Cartajena amb Lenny Cordova VelascoIosif Giurgi amb Ana Baciu

Julian Halandut amb Mariana HalandutBasharat Hussain amb Josefina Vanesa Ibáñez Sánchez

Hamid Khurshid amb Maria Del Carmen García IglesiasCristian Martinas amb Ramona Loredana Olariu

Jon Andoni Martinez Cañizares amb Rosemary SundayJuan Jose Nuño Cortes amb Veronica Beltran Feced

Syed Sajjad Hussain amb Vanessa Pérez GarcíaRamon Salvia Sangra amb Maria Del Camino Galán Carrión

Francisco Javier Torguet Maza amb Laura Subias VilaróParròquia de Sant Joan Baptista

Ramón Abad Gómez amb Susana Bonet PerezMarc Albir Martí amb Sandra M,Aria De Nova Vargas

Santiago Alcázar Casol amb Carmen Juana Novell QuiAgusti Atero Pujol amb María Pilar Ruiz Navas

David Canalejas Ortiz amb Lourdes Batanas PérezJoel Cantarero Viñolas amb Cristina Polina Roca

Rafael Cantos Rosa amb Ingrid Muñoz MorellJorge Coma Ballesté amb Carmen Montes Ricart

Francisco Cortijo Martil amb Palmira Calderó NotarioRafael De Gregorio Pedrosa amb Nuria García Pelegrí

Guillermo Estop Ballesté amb Montserrat Rosa Marin MasipJuan Miguel Fernández Pellicer amb Marina Grebenyuk

Ivan García Bertran amb Ana Bea LépezAngel Gómez Lozano amb Ana Callen Cuenca

Juan Jose Gonzalez Toledano amb Olga Ledesma SerranoJordi Gort Salvia amb Mónica Vila Ribes

Alberto Guillen Lirio amb Belen Santos GarcíaJuan Francisco Jimenez Mesas amb Margarita Bosch Salvia

Francisco Lacruz Pedro amb María Elena Cordero MoralesCarlos Liebana Cortijo amb Vanesa Pérez Benítez

Juan Antonio Lucha Fontelles amb Begoña Castillo DelgadoRuben Maestro Vallverdú amb Judit Ibars Abelló

Jordi Martínez Barbero amb Thais García CasterasDavid Martínez García amb Josefa Tallón Martin

Alejandro Antonio Martínez Rey amb Blanca Carvajal GómezJordi Mayoral Villaitodo amb Yanelys Herrera Bahamonde

BODES

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL 5

El dia 27 dedesembre,

festivitat de laSagrada Família,

set matrimonismés de la

Nostra Comunitatvan celebrar

conjuntament lesseves Noces d’Or

a l’església delCarme. Un bon

testimoni de vidaper a compartir.

Enhorabonaa tots!

Ruben Mejón Casas amb María Gómez MorenoJuan José Mendoza Perez amb Patricia Castro Martínez

Oscar Miguel Barroso amb Dolça Juncosa ParelladaCarlos Mingot Villalba amb Nuria Castañ Ribelles

Oscar Morales Lozano amb Mercedes Oliver GarcíaDavid Navarra Ortega amb Sara Leal Fernández

José María Palacio Crespo amb Susana Domenech SandonisAbel Pérez Mesa amb Beatriz Espilez Urbon

Jaume Plens Porta amb Maíia Pìlar Agustin LópezMiguel Angel Ripoll Navarro amb Ana María Pozo Pérez

Jordi Roca Miró amb Silvia Caro OrozcoAlejandro César Rodríguez Revuelto amb Montserrat Ardanuy Homs

José Rodríguez Villanueva amb Carolina Terrer AlzuriaJuan Ramón Roges Forns amb Ingrid Capdevila Tarrago

Jesús Ruiz Gabarra amb Fernanda Magdalena Gonzalez CruzVictor Sánchez Sevilla amb Anna Maria Monsó Sumalla

Javier Santiago Cabezas amb Carolina Torres BartoloFrancesc Xavier Solà Gimeno amb Danielle Josie Jantou Tchouo

Xavier Solé Miro amb Verónica Martínez MaríinezJordi Uceda Diaz amb María Pilar Cosialls Pueyo

Jorge Uceda Márquez amb Eva Preixens FerruzIvan Vera Planella amb María Luisa Ocaña Ruiz

Miguel Zaragoza Giménez amb Marta Vara Espuga

Parròquia de Sant Pere ApòstolAlbert Aige Bitrià amb María Rosa Serra Martínez

Carlos Peirau Rubio amb Encarnación Latorre Verde

NOCES D’OR

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL6

DEFUNCIONS

Parròquia de la Mare deDéu del CarmeAige Castarlenas, TeresaAlba Barri, Josep MaríaAlba Perez, Antonio MarianoAlfranca Pradilla, MaríaAlonso Bayon, PrudencioBarón Domper, ManuelBasora Brunet, VicentaBorrás Gili, CarmenBragós Queralt, RamónCalucho Mestres, JuanCanalejo Carazo, AntoniaCañueto Callejo, VicenteCarrera Gatius, JosefaCasanovas Falcó, Carlos JorgeCasanovas Perot, FranciscoCasañas Alfonso, JoséCastillo Carbelo, TeresaCiutat Bosch, MaríaColl Ichart, MagdalenaCueto Miró, FranciscaCurco Moncasi, JosefaDalfó Solé, EduvigisDiaz-Prieto Cassola, LorenzoEsteve Morreres, CarmenFlorensa Peiró, PedroFreixanet Setó, JuliánFuentes Ibáñez, CristinaGarcía Felipe, PedroGarcía Torres, Luis

NOCES D’OREduald Iborra Piqué amb Pilar Domec Murillo

Artur Tost Casamitjana amb Ramona Torres MayoralMariano Nicuesa Chamorro amb Maria Vilardell Espinasa

Martí Martí Martí amb María Manuel BobetJuan Besora Barcons amb Mª Teresa Sanromà Salvat

José Clos Gené amb Mª José Sánchez AvellanesPablo Rubies Baldomá amb Mª Antonierta Farré Bitrià

Romà Sol Clot amb Carmen Torres GraellManuel Sampedro Pintó amb Pepita Montel Bean

Victoriano García Carpintero amb Esperanza Robles VidalPablo Rubies Baldomà amb Mª Antonieta Farré Bitrià

NOCES D’ARGENTJosé Miguel Martínez González amb Cristina Esteve Caballé

Gasió Capdevila, CarmenGil Claraco, LuisaGilabert Companys, PilarGiménez Cifuentes, VictorGuilera Badia, JuanHeredia Noguera, María MónicaHernández Gaspà, IsabelJove Ollé, MercedesJuste Salinas, DoloresLamarca Fregola, CandelariaLanuza Ara, ValentinLongo Olmedo, Alessandro F.Lovin FlorinMartí Farré, RamónMasana Salto, JoséMasip Casamiquela, TeresaMedina Torices, LuisMolina Ortega, AmaliaMora de la Hoz, Carlos ArturoMoreno Pla, CarmeloMorgades Ortiz, JosefaOró Olivera, CándidaPalancar Ortega, BasilioPascual Castro, MarcelinoPelegrí Macarulla, Bonaventura, Pvre.Pedrol Aige, JoséPique Ferrer, EnriquePuente Mencia, EugeniaPoblador Centellas, Jesús J.Pociello Fenoll, MagdalenaPont Pla, JosefaPuértolas Bernadets, Concepción

Rebolleda Martínez, CarmenRich Montanera, ConsueloRoca Royes, JoséRoma Soldevila, NataliaRomeu Vilaltella, AntoniaRosinach Casamiquela, AntonioSolé Torrent, PilarTerron Montero, AmaliaTimoneda Ingles, JoséTorredemer Casabona, MiguelTorrez Gutierrez, Miguel EdgarVall Companys, JoséVilanova Roma, Maria

Parròquia deSant Joan BaptistaAngas Ballarin, Maria TeresaCaravaca Alsina, RamonaGarcía-Campomanes de la Roza, ElciraMoreno Fernández, NaimNuñez Esteban, ValentinPañella Esparza, JorgeQuer Roges, José Francisco

Parròquia deSant Pere ApòstolArtigues Codo José AntonioBadias Roig AntonioCamarasa BoiraLuisaPlana Mayoral JoséTarrats Sanllehi Enrique

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL 7

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA8

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 3.897,00Quotes col·laboradors 6.310,00Col.lectes dominicals i bústies 11.254,89Donatius ordinaris 9.918,20Donatius especials per obres 34.747,56Col.lectes especials a entregar 8.821,00Interessos bancaris 1.219,61Subvencions 1.800,00Novena Mare de Déu del Carme 1.168,00TOTAL INGRESSOS 79.136,26

DESPESES:Articles culte i combustible 9.189,76Obres extraordinàries 41.654,33Reparacions i conservació 5.707,70Mobiliari i instalacions 5.146,75Aigua gas i electricitat 7.019,85Altres retribucions 900,75Comunicacions: Telef., corresp. 3.664,50Despeses financeres 166,59Activitats pastorals 12.527,92Activitats assistencials 402,00Contribució al bisbat 11.837,14Col·lectes especials entregades 8.821,00Tributs i altres 331,67TOTAL DESPESES 107.369,96

Dèficit any 2006 -28.233,70Existències al 31-12-2005 40.112,66EXISTÈNCIES AL 31-12-2006 11.878,96

Queden per pagar 15.080,25 euros de la comprade l´orgue.

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 420,00Col·lectes dominicals i bústies 6.382,85Donatius especials per obres 18.750,00Col·lectes especials a entregar 2.132,89Interessos bancaris 21,12TOTAL INGRESSOS 27.706,86

DESPESES:Articles culte i combustible 4.360,39Obres extraordinàries 5.652,59Reparacions i conservació 1.531,90Aigua gas i electricitat 1.668,27Mobiliari e instalacions 7.805,00Comunicacions: Telef., corresp. 442,64Despeses financeres 24,93Activitats pastorals 1.273,00Contribució al bisbat 2.610,44Col·lectes especials entregades 2.132,89Tributs i altres 230,97TOTAL DESPESES 27.733,02

Dèficit any 2006 - 26,16Existències al 31-12-2005 26.724,32EXISTÈNCIES AL 31-12-2006 26.698,16

Queden per pagar 23.415 euros per la comprade bancs per als feligresos.

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 287,00Santa Infància 416,00Mans Unides 1.058,00Càritas 894,00Seminari 1.226,50Missions 1.836,00Germanor 3.103,50T O T A L 8.821,00

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 210,00Santa Infància 139,50Mans Unides 283,89Seminari 287,50Càritas 176,50Missions 190,50Germanor 845,00T O T A L 2.132,89

Comptes ParròquiaMare de Déu del Carme

Comptes ParròquiaSant Joan

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA 9

COL.LECTES ESPECIALSSanta Infància 133,70Mans Unides 382,40Seminari 125,00Càritas 262,50Missions 649,20Germanor 850,00Terra Santa 66,45T O T A L 2.469,25

“Només estimo el pròxim en la mesura en quèsurto –lliure, obert, solidari– a trobar-lo, acos-tant-m’hi, acostant-lo a mi.La humanitat no s’humanitza amb aparells i formula-cions (útils al seu temps i de la forma adequada), sinóamb l’aproximació humana de cadascun i cadascu-na, de cada persona i de cada poble.Humanitzar la humanitat, practicant la proximitat.”

Pere Casaldàliga“No es tracta d’ignorar la realitat. Més encara: s’had’assumir i transformar radicalment. Ara ja no ensconformem a proclamar que un altre món és possi-ble; ara proclamem que és factible i el fem”

Pere Casaldàliga

Comptes ParròquiaSant Pere

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 159,00Quotes col·laboradors 2.306,08Col·lectes dominicals i bústies 4.457,05Donatius especials per obres 7.183,00Permuta Ajuntament 19.200,00Col·lectes especials a entregar 2.469,25Interessos bancaris 144,98TOTAL INGRESSOS 35.919,36

DESPESES:Articles culte i combustible 2.916,89Reparacions i conservació 1.492,23Aigua gas i electricitat 2.397,64Obres extraordinàries 24.938,00Comunicacions: Telèf., corresp. 378,64Despeses financeres 38,36Activitats pastorals 1.202,50Activitats assistencials 130,00Contribució al bisbat 1.323,70Col·lectes especials entregades 2.469,25Tributs i altres 249,55Amortització Parcial instal. gas 3.301,36TOTAL DESPESES 31.360,12

Superàvit any 2006 4.559,24Existències al 31-12-2005 16.382,08EXISTÈNCIES AL 31-12-2006 20.941,32

El deute que tenim en la instal.lació de gas s´harebaixat en: 3.301,36 euros. Encara en debem549,50 euros.

CàritasMemòria Econòmica

Tipus d’ajut Atencions ImportInformació 24Orientació i suport 15 6,00Información laboral 7 8,00Aliments 70 1.017,83Medicaments 4 42,26Desplaçaments 2 13,00Roba 3Manteniment de la llar 1 12,00Altres 2 56,00TOTAL 128 1.155,09

DEDICACIÓ VOLUNTARISActivitat Voluntaris Temps dedicatAcollida 4 243 h.Gent Gran 1 30 h.Reunions de Grup 5 46 h.TOTAL 319 h.BENEFICIARIS: nous, antics i procedència

76 BENEFICIARIS- Nous 58- Antics 18

Procedència- Espanyols 21- Estrangers 55

Amb ocasió de la sevarenúncia per motius de sa-lut com a bisbe de Lleida,presentada al Sant PareBenet XVI el dia 1 de fe-brer i acceptada el 8 demarç, Mons. FrancescXavier Ciuraneta ha escritcartes als diversoscol·lectius, estaments, insti-tucions, etc. de Lleida. El dis-

sabte 17 de març se celebrà a la Catedral l’Eucaristiade comiat, amb una massiva participació de preveres,autoritats i feligresos.

El ja bisbe emèrit de la nostra diòcesi, ha volgutagrair a les nombroses mostres d’afecte per part detothom. “Gràcies a tots, però especialmentgràcies al bon Déu que ha volgut manifestar-me laseva bondat en les expressions del vostre afecte,que és un bon bàlsam per als moments difícils.”

Tot seguit fem un extracte de la carta adreçadaa tots els fidels del Bisbat de Lleida, llegida a lesmisses de l’11 de febrer.

Estimats amics i amigues,[...] En aquest moments us voldria dir tres

coses molt breument. La primera és que us heestimat i us estimo molt, a tots i a totes. [...]Per això la segona cosa és demanar-vos per-dó. No sé si sempre ho he sabut fer bé. Sí queus puc assegurar que ho he intentat. La terce-ra cosa és dir-vos que tot segueix. Tirem enda-vant. I voldria concretar-vos-ho:

Seguiu sempre fidels a la Missa de cadadiumenge. L’Eucaristia és la font de tot el bé,perquè l’Eucaristia és Crist.

Estimeu la vida de família: esposos, fills, ger-mans... És en la família on cadascú de nosaltreses fa més persona, més cristià. I és allí on esprepara per lliurar-se a la societat, a l’Església.

No oblideu el sagrament de la reconcilia-ció. Rebeu-lo. I feu-ho com l’Església vol.Som pecadors. Déu ens vol personar. I ho faespecialment en el sagrament que el mateixCrist ha instituït.

NOTÍCIES DIOCESANES10

Ajudeu els mossens. Tant com pugueu. Sónpocs. I són grans. Per altra banda, hi hamoltes tasques que són pròpies dels laics ique les podeu fer millor que ells. Presteu-losla vostra col·laboració.

I, sobretot, els laics i laiques ompliud’esperit cristià tot el que feu, en la vostraprofessió, en l’esbarjo, en les institucions, enl’ensenyament, en la política, en tot. Hem deser cristians coherents i valents. Avui precisa-ment, potser més que mai, el món espera testi-monis, que amb la vida especialment fan creï-ble l’evangeli.

Voldria dir-vos moltes coses. Seguiré pre-gant per vosaltres. Pregueu també per mi. [...]

Francesc Xavier, Bisbe de Lleida

“La Nostra Comunitat” agraeix sincerament al seuBisbe el testimoni de vida i de fe que ens ha donatdurant els set anys que ha estat al servei de l’Esglésiade Lleida. També donem gràcies a Déu alhora quecontinuem pregant per ell prenent com a intercessorsels 169 màrtirs de l’Església de Lleida.

“Que Déu concedeixi al Bisbe Ciuraneta que leslimitacions de la malaltia l’ajudin a créixeren la fe i a configurar-se més plenament a Crist, “elBon Pastor, que dóna la vida per les ovelles”. I, siaixò entra en els designis de Déu, el totalrestabliment de la seva salut.”

Mons. Xavier Salinas, AdministradorApostòlic del Bisbat de Lleida

La Santa Seu hanomenat Administra-dor Apostòlic de ladiòcesi a Mons. Xa-vier Salinas i Viñals,actual bisbe de Tor-tosa. “La Nostra Co-munitat” acull amb es-perit de fe i amb goigaquesta designació.

Renúncia de Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i Aymícom a Bisbe de Lleida

La NovaAcadèmia Mariana

La inauguració de la nova Acadèmia Maria-na el dia 1 d’octubre, festivitat de la Verge Blan-ca de l’Acadèmia, patrona de Lleida i les jorna-des de portes obertes que s’hi han realitzatposteriorment, han permès que més lleidatansvisitessin i admiressin aquest emblemàtic edifi-ci de la nostra ciutat. Per a molts ha estat ladescoberta d’un patrimoni veritablement des-conegut. A més de Palau de Maria i Casa del’Església, la seu de la Pontifícia i Reial Acadè-mia Bibliogràfico-Mariana, fundada per JosepMª Escolà l’any 1862, ha obert les portes de bata bat a tota la ciutat. Dia a dia, esdevé un llocmés proper i estimat per tots nosaltres.

Setmana de la Famíliaa la NostraUnitat Parroquial

Amb la Missa de les famílies i la sessióde Cinefòrum al voltant de la pel·lícula«¡Què bello es vivir!», vam iniciar la nostrasetmana d’atenció a les famílies, del 23 al30 d’abril, tot unint-nos a la celebració dio-cesana. Un dels actes centrals va ser laconferència de Juan Luís Salinas, directorde la Delegació Diocesana de la Família.Amb el títol «Viure l’esperit al si de la famí-lia» va anar passant revista a les diferentsrealitats de la persona que cal educar pera una vida madura i equilibrada. I, d’unamanera especial, es va centrar en la reali-tat de la família, unida amb el lligam fona-mental de l’amor. És des d’aquest àmbitfamiliar que va subratllar la necessitat decultivar l’espiritualitat, sobretot la dimen-sió de la fe. El testimoni coherent delspares en la quotidianitat i el sentiment depresència de Déu enmig nostre, són elmillor vehicle de transmissió de la fe.La narració al·legòrica «Déu... doncs comun bosc» va posar un dolç punt i final auna dissertació curulla de sensibilitat itestimoniatge.

NOTÍCIES DIOCESANES 11

L’Església de Lleidaals seus Martirs,entrevista a Mn. Ezquerra

Mn. Joan Ramon Ezquerra, Vicari generaldel Bisbat de Lleida i col·laborador en la nos-tra parròquia, és vicepostulador de la Causade beatificació o declaració de martiri de 169sacerdots i laics del bisbat de Lleida, que vanlliurar la seva vida durant la persecució reli-giosa viscuda entre el 1936 i el 1939. El passatmes de novembre es va cloure la fase diocesanadel procés i es va lliurar la documentació a laCongregació dels Sants, a Roma. Mn. Ezquerraha esmerçat temps i il·lusió en aquest deute mo-ral de l’Església de Lleida, també en la sevacondició de fill d’un dels màrtirs laics. Hi hau-ria molt a dir sobre aquesta Causa materialit-zada en més de 6000 folis... El relat de circums-tàncies, fets i anècdotes que l’envoltenaportaria, sens dubte, una interessantíssimainformació addicional a la que el propi procésrecull. Ara, però, cal que la diòcesi es faci ressòd’aquesta realitat viva de fidelitat al Crist queels nostres màrtirs van demostrar tenir.

Quan va sorgir la idea/iniciativa d’endegar elprocés dels màrtirs?

La idea d’endegar el procés dels màrtirs ja hi erades de feia temps i no era pas nostra. En un ConsellPresbiteral al que vaig assistir, potser fa uns 15 anys,se’n va parlar. Puntualment també va sorgir del procésde beatificació de Francesc Castelló. Això va animar albisbat i especialment al senyor bisbe a que es portés aterme. Se’n va parlar de nou al Consell presbiteral i esva acordar que es tirés endavant.

Quin va ser el punt de partida? Amb quinainformació es comptava quan es va decidir en-degar el procés?

La idea immediata seria el procés de FrancescCastelló. El punt de partida va ser el coneixement deSílvia Correale com a postuladora de la Causa delbisbat de Tortosa i del bisbe de Lleida Salvi Huix iMiralpeix. Ella va acceptar ser la postuladora de laCausa dels nostres màrtirs, però va insistir en quècalia trobar laics i fins i tot dones.

La primeríssima informació amb que comptàveminicialment era de l’any 1938. Als butlletins de la Cúria

episcopal hi ha la relació de tots els mossens quehavien mort al bisbat de Lleida, i que sumen dos-cents setanta. I, també, la Causa General que esva instruir immediatament després de la guerra ique es troba a l’Arxiu Històric de Madrid. És untestimoni directe de les morts que hi van haver.Però el que interessa no és qui els va matar, sinóper què. I ressaltar la seva fidelitat: «Ningú no té unamor més gran que el que dóna la vida pels seusamics».

En relació al procés del bisbe Huix i Miralpeix. Hihavia interès en poder reunir tots els testimonis en unamateixa causa.

El seu procés s’havia iniciat feia molt de temps. Iquan un procés està incoat és molt difícil d’unir-lo aun altre. Vinculats, però, ho estan de per si, peròjurídicament són processos diferents. El procés ac-tual l’encapçala el Vicari General Rafael García Se-gura. Com que s’ha iniciat després de la desmem-bració del bisbat de Barbastro-Monzón, apleganomés els màrtirs de l’actual demarcació del bisbatde Lleida. Però ens sentim molt units a ells, i a mésestem col·laborant en el seu procés, que tambétenen endegat.

Quan va començar el nostre?El 31 de juliol de 2003 es va iniciar el procés «ne

pereant», de caràcter provisional per a què no des-apareguin les proves. Com que es tracta de demos-trar per què van donar la vida, per què els van matar,convé que no es perdin els testimonis esperant massatemps. El procés ordinari va començar el 15 de maigde 2004, coincidint amb la Jornada de les Noces d’Orsacerdotals.

NOTÍCIES DIOCESANES12

Des que es va obrir la Causa, o des que jaanava madurant la idea de fer-ho, què és el mésimportant que ha aprés durant aquest anys?

Ens hem vinculat més als màrtirs. I donem gràcies aDéu d’aquesta fidelitat que van demostrar. Saber l’actitudamb què van donar la vida, constatar-ho en cada un d’ells,ens ha ajudat a apreciar-los més, a considerar-los familiarsi intercessors nostres. Aquesta familiaritat és bona en el side l’Església, en les relacions humanes i de fe. A mi una deles coses que més m’ha agradat és la col·laboració i bonadisposició per part dels membres de la Comissió. Ens hemtrobat molt a gust.

Parli’ns dels mossens de la parròquia delCarme que van morir màrtirs. Abans d’iniciar-seel procés què en sabia d’ells? I dels mossens deSant Joan i Sant Pere.

Del Carme van morir tots els mossens, que erenset. De Sant Joan van morir onze mossens. I de SantPere quatre.

Abans de començar el procés jo portava cinc anyscom a rector del Carme i coneixia sobre tot els màrtirsd’aquesta parròquia. I, dels altres, algunes coses moltconcretes que se sabien per tot Lleida. Però més espe-cialment, no, perquè mai ens hi havíem dedicat.

Mn. Josep Ramon Franch, rector del Carme, vamorir en la redada del 20 d’agost en què en va morirsetanta sacerdots i religiosos o d’altres llocs. Quan elvan disparar va caure a terra, i abans de donar-li el tretde gràcia va dir que li deixessin acabar el Crec en unDéu, que estava recitant. I el guàrdia li va dir «rápidoque no acostumbro a esperar». Quan va acabar va dir:«Ara ja he acabat. Us perdono a tots».

Com van respondre els fidels de les parrò-quies davant del martiri dels seus mossens?

Amb esgarrifança, amb por, pregant... Sense mos-sens, es van quedar sense culte finsque no va passar més d’un any, desde meitat del 36 fins a l’abril del 38 enque van entrar els nacionals.

Parli’ns del seu pare... Per quèel van matar?

El van detenir a Altorricó per laseva significació com a mestre ca-tòlic. Presidí la Asociación de Maes-tros Católicos de Huesca. Va estardos anys a la presó fins que el vanenviar a fortificaciones que volia dirque el portaven a matar. Era moltapreciat per tothom, molt dedicat alsnens i molt respectuós amb les lleisbones de la República. Ell estava

segur de que no el matarien, perquè tenia nacionalitatfrancesa. Als 8 anys vingué amb els pares a Peñalba(Osca), d’on aquells procedien. Va fer estudis durantset anys en el Seminari de Lleida; hi va estudiar Filo-sofia. Després va fer la carrera de mestre. Començàa exercir a Almenar, on va conèixer la mare i s’hi vacasar amb vint-i-dos anys . Va fer oposicions, i el vanenviar a Burgos, a Santibáñez de Esgueva, Castejónde Monegros i, després, a Altorricó. Aquí l’any 1962 o1963 van dedicar les escoles del poble al meu pare. Iencara avui porten el seu nom: «Grupo Escolar Enri-que Ezquerra».

I la seva mare... Com va afrontar el martiri delseu marit?

La meva mare tenia 29 anys i tres criatures, el meugermà, la meva germana i jo, que havia nascut sis mesosdesprés d’haver empresonat al meu pare. Ens vam que-dar sense res. Llavors van habilitar un mestre bon amicdel meu pare amb poders jurídics per a gestionar que lamare fos reconeguda com a viuda de la guerra. Gràciesa Déu tot el poble d’Almenar, ens va estimar molt. I elmossèn, Mn. Enric Mogues, que va ser qui em va portaral Seminari, de seguida va comprendre la situació i vatenir cura dels meus germans, per a què poguessin estu-diar, i també de mi mateix.

Recordo que, de petit, la meva mare un dia em va dir:«Dono gràcies a Déu d’haver passat moltes, moltes difi-cultats i gana, perquè Nostre Senyor no ens ha abando-nat mai». Llavors jo no la vaig entendre massa, però ambel temps me’n vaig adonar que era veritat.

Com va influir aquest drama familiar en la sevainfantesa? Van influir les circumstàncies de la sevamort en la seva vocació al sacerdoci? I en la decisióde seguir la causa dels màrtirs?

Des de petit m’he criat al marge del meu pare. Per tant,al posar-m’hi en contacte amb motiudel procés, i pel fet que aquests’endegués després de la mort de lameva mare, fa uns cinc anys, em vaservir per a familiaritzar-me més ambla situació del pare i de la mare, en elsmoments delicats i de dolor que vanpassar.

Des dels cinc anys jo era escolàamb Mn. Enric. I més que de jugarrecordo d’estar amb ell contínuament.De petits al poble, i de grans al Semi-nari disfrutàvem amb el mossèn, iaixò feia que hi hagués una miquetad’osmosi. Crec que la meva vocació nova sorgir en un moment determinat.

NOTÍCIES DIOCESANES 13

Jo vaig creure sempre que havia de ser capellà; no vaigpensar mai en una altra cosa. Ara bé, internament, supo-so que el pare també hi deuria influir.

Quin martiri creu que és més dolç i quin mésdifícil d’afrontar: una mort martirial (morir per Crist),o una vida martirial (la donació de la vida per Cristd’una forma total i absoluta en el dia a dia)?

Més meritori no ho sé. Això només Déu ho sap. Peruna cosa i una altra es necessita l’ajuda especialíssi-ma de Déu. El normal en la vida cristiana és el seudesenvolupament fins a la santedat. Però és la sante-dat no canonitzada, és a dir, fer el que Nostre Senyorvol . I això hi ha moltes persones que ho han fet,encara que ningú s’ha preocupat de demostrar-ho,n’hi ha calgut. No és ni ha de ser extraordinari el fet deviure la vida cristiana amb autenticitat total: «Senyor,què vols que faci?» Ara bé, als màrtirs també els ha-gués estat molt fàcil, i a molts els ho van proposar, ferun acte de renúncia a la seva fe. Per a morir d’aquestamanera es necessita una gràcia de Déu molt especial.Però per a viure habitualment amb fidelitat al Crist,també. Jo penso que aquesta gràcia Déu la dona atothom.

Algun fet significatiu del viatge a Roma i dellliurament de la documentació a la Congregacióper les Causes dels Sants?

Una Causa amb tants màrtirs ha de ser motiu d’unaalegria molt gran per als membres de la Congregació.Vam portar tota la documentació en sis caixes lacra-des. Ens va rebre el prefecte i el sotsecretari de lacongregació, que havia vingut a Lleida a fer-nos unaconferència a Sant Pere. Estava molt content, animant-nos i explicant-nos coses. També hi havia Mn. Esquer-da que ens va voler acompanyar.

El Sant Pare va saludar personalment al senyorBisbe després de l’audiència general, el qual li varegalar un llibre amb les biografies dels màrtirs, que lihavia dedicat personalment. Sota un paraigües i ambel llibre embolicat amb plàstic, perquè plovia. Va serun dels bisbes que va estar més estona parlant ambell. Tots teníem una alegria molt gran.

Quan temps caldrà esperar per a veure’lsreconeguts als altars? Convé demanar algunagràcia especial, algun miracle?

Segurament caldrà esperar temps. Hi ha altres cau-ses amb la positio presentada molts anys enrere iencara estan esperant. I tampoc no es tracta de fercanonitzacions massives d’un mateix fet. Bé, això noens preocupa massa. El que estava a l’abasti responsabilitat nostra era fer-ho el més aviat. Ells-els màrtirs- no necessiten la beatificació. Nosaltres po-dem necessitar-la, i per això la demanem.

Cent seixanta-nou màrtirs en un bisbat és una cà-rrega d’intercessió molt gran. No hi ha dubte que DéuNostre Senyor a través d’ells beneirà el bisbat. Aixòno ens estalvia a nosaltres tot l’interès i tot l’esforç,però és una cosa que ens infon confiança. Val la penaque ens hi encomanem. Sabem de moltes personesque ho fan.

Abans ha dit que ser fill de màrtir, lògica-ment, condiciona la vida familiar i personal. Servicepostulador de 139 sacerdots i 30 laics màr-tirs deu deixar empremta... Però, condiciona tam-bé la pròpia vida?

Si, a tots, especialment als mossens. Moltes voca-cions, conscient o inconscientment, es deuen al fet deser una generació filla d’uns martiris. El coneixementmés directe de cada un dels màrtirs és, també, unestímul de fidelitat.

L’Església de Lleida ha estat i està prou in-fluïda per aquesta realitat?

No s’hi ha pensat massa. El senyor Bisbe creu que aracal donar-ho a conèixer per a fer-nos ressò del testimonidels màrtirs, i que ens hi encomanem. Caldria fer servir elprocés com a eina pastoral a cada parròquia.

Creu que la causa que s’ha seguit pot ajudar afer més conscient i més madura l’exigència queper a tot cristià comporta el seguiment de Crist?

Els trets característics de tos els sants no fallen:persecució i mort en creu. No hi ha dubte que vanpatir moltes dificultats, que de vegades venien del seumateix col·lectiu. Han passat molts anys, han canviatles circumstàncies, però la fidelitat és sempre una exi-gència inherent a tot cristià.

S’ha obert un nou camí amb el procés delsmàrtirs dins de la nostra Església diocesana?

Els camins fonamentals sempre són nous. La san-tedat, la novetat de Crist no és nova, però sempre ésnova. Sempre és nova l’entrega a Jesús. D’altra ma-nera es perdria la fe. Ja ho deia St. Agustí: «Canteu uncàntic nou» (d’il·lusió).

Alguna referència a l’estampa que va enco-manar a Víctor P. Pallarés?

Jo li vaig dir que fos una cosa simbòlica, i que coma al·legoria hi podria sortir, si li semblava bé, la palmadel martiri i, també, el castell de Lleida, per a identificarel procés amb el nostre bisbat. Víctor P. Pallarés hi vaintroduir el símbol de la creu, que és preciós, peròamb la bona idea que el pal de la creu era la SeuVella. És molt bonica! És un gran artista.Li agraïm sincerament les seves paraules.Confiem que tot aquest esforç doni fruitsabundosos per al nostre bisbat. A.M.

NOTÍCIES DIOCESANES14

Adéu a Mn. VENTURA PELEGRÍL’inici de l’Advent ha estat marcat en la nostra comunitat pel traspàs de

Mossèn Ventura Pelegrí, que ha deixat la vida terrenal per a unir-se amb elPare del Cel, als vuitanta-quatre anysd’edat i cinquanta-tres anys de vida con-sagrada a Déu i a l’Església.

La seva trajectòria humana i eclesialha estat impregnada de senzillesa, au-tenticitat i honestedat, de capacitat de diàlegdes d’una humil saviesa, amb una peda-gogia evangelitzadora fruit de viure la fellegint els signes dels temps als ulls deDéu, i proclamant el seu crit al món. Duesdimensions han estat omnipresents en laseva vida: la mirada de Déu i l’acció del’home, tot cercant un món més just des

d’un permanent i radical compromís cristià.La nostra comunitat recorda vivament els darrers mesos compartits amb

Mn. Ventura, mentre s’anava desvetllant en ell una nova dimensió contem-plativa, ben dedicat a l’adoració de Jesús Eucaristia i al res del SantíssimRosari a la Mare de Déu. Ha estat aquesta, per a nosaltres, la cinquenaetapa de la seva vida. Com el cinquè evangeli del seu sacerdoci, ben lliurata la construcció del Regne de Déu arreu del món.

La malaltia ha anat atansant paulatinament Mn. Ventura al Misteri de laRedempció, fins esdevenir ell mateix redimit per Déu, a l’espera de laseva resurrecció definitiva al Cel. En la seva darrera celebració, aquí alCarme, el dia abans de la crisi que el conduí a la mort, Mn. Ventura ensva adreçar un darrer gest als qui ens trobàvem al seu voltant a la capelladel Santíssim. Ens va fer el signe de la pau alçant la mà. Com si fos unasalutació, un adéu prolongat amb un ampli somriure. Una imatge que araesdevé evocadora del seu comiat. Com si s’anés endinsant vers l’eternitatmentre desitjava per a nosaltres aquesta pau infinita amb la qual Déu jal’havia colpit per sempre més.

Donem gràcies a Déu per haver-nos donat un sacerdot universal,plenament lliurat alservei fidel de l’Es-glésia i l’amor perl’Evangeli. I, molt es-pecialment, volemagrair els vint anys deservei a la nostraparròquia. Esperemque des del cel Mn.Ventura ens animi aseguir confiant en laDivina Providència, ia entendre els seusdesignis en la nostravida de cada dia.

Amb motiu del seu vuitantèaniversari, el grup de Cate-quesi d’Adults de la parrò-quia del Carme, del qual Mn.Ventura n’era el consiliari, liva dedicar uns «Esquitxos devida de Mossèn BonaventuraPelegrí». En fem un extracte:

A Lleida i d’una senzilla família,un bon dia de març el 27, a canPelegrí apareixia un nadó que aug-mentà la família no pas petita.

I coses d’aquell temps, jagrandet a ca l’oncle capellà el du-gueren. [...]

Els anys van passant, ell esva fent gran entre el terròs, la car-teria i la banca. [...]

Com a Pelegrí que és, nissagad’altes mires, val la pena decidir: Sí,es va dir, un pas valent i entro alSeminari. [...] La sotana li escau molti comença l’aventura, d’ací cap allàon el bisbe el va manar. [...]

Però les parets de Lleida eltanquen, les d’Espanya també.Cap a fora! Demana; el camp am-ple serà el teu, es digué.

De canonge i al 86 retornà aLleida, on també va tastar les «de-lícies» de la Vicaria Pastoral. [...]

Ara, després de tants afanys,des de l’alta talaia dels anys potmirar tot el que ha sembrat. Lesseves respostes en un llibre s’hanimprès; són moltes i molt vives,entranyables, commovedores, elrecull de tota una vida en arribara la fita dels 80.

La de tots nosaltres també estàallí, amb les xirinoles viscudes, lesadvertències serioses, tot un ca-bal de fe i de ciència que ha as-saonat el nostre grup.

Moltes gràcies Mn. Bona-ventura Pelegrí.

Neus CanelaMissa funeral per Mn. Ventura a la Parròquia.

LA UNITAT PASTORAL I ELS QUE ENS HAN DEIXAT 15

LA UNITAT PASTORAL I ELS QUE ENS HAN DEIXAT16

Josep Vall CompanysEl dia 17 de se-

tembre del 2006 elsenyor Josep VallCompanys ens vadeixar, per retornar ala Casa del Pare.Elseu record no el po-drem oblidar tan fàcil-

ment, doncs ha estat molts anys amb nosaltres.Tenia 101 anys, i fins als 99, tots els dies veniaa la parròquia, pel matí a missa, i per la tarda aresar el rosari.

Tenia una claredat extraordinària. Es nota-va que tenia a Déu i a la Verge Maria molt aprop. El senyor Josep va estimar molt i es feiaestimar. Va ser un bon pare, avi, besavi, i unamic de veritat per a tots. El trobem a faltar. Laseva vida sempre va donar testimoni de boncristià, amb paraules i amb obres, fins al darrermoment. Quan li portàvem la Comunió, sempreestava content i alegre. I molt agraït de poderrebre el Cos del Senyor.

Gràcies senyor Josep, per tot el que ens hadonat. Que Déu el tingui al seu costat.I pregui per tots nosaltres.

Montse Ges

Recordant en Joan GuileraEn Joan Guilera Badia ens va deixar el 29 de juny

passat. Recordem-lo com un bon home, seguidor deJesús fins a la seva trobada amb ell. De tracte afable idisposat a ajudar a qui ho necessités. Dedicà la sevavida, des de el silenci i la feina ben feta, a la família i alservei de l’Església,col·laborant amb la Parrò-quia del Carme des de l’any1972 i amb la Diòcesi de Llei-da en diferents tasques pas-torals: ornamentació dels ci-ris de Pasqua, bateigs,renovació promeses..., mo-nitor de confirmació, coordinador del Via Crucis inter-parroquial..., sempre predisposat a cooperar en totallò que se li va demanar.

Blanca Guilera

Adéu al P. CabanesEls franciscans de Catalunya han acomia-

dat al P. Antonino Cabanes. Dels seixanta-qua-tre anys de vida religiosa com a frare franciscà,gairebé trenta-nou anys havia servit al conventde Sant Antoni de Pàdua, fins que la «germanamort» l’ha visitat. El vicari provincial P. RamonDomènech, que presidí la missa exequial, el varecordar com «un home senzill, afable i amb unbon cor, que va viure amb intensitat la vida frater-na com a seguidor de Sant Francesc d’Assís. [...]El trobareu a faltar en la celebració de l’Eucaristia,tocant l’orgue i en tantes coses en les quals eramolt present.»

Aquesta fotografia ens recorda el 101 aniver-sari d’Enric Tarrats Sanllehí, de la parròquiade Sant Pere, que ens deixà el mes d’octubre.

AMB NOSALTRES 17

Entrevista conel Padre Daniel

Budau Paul y Burca AdrianEstamos muy agradecidos a la parro-

quia del Carmen por la acogida que nos haofrecido y por la buena colaboración queexiste entre las dos comunidades.

Después de la inesperada y dramáticamuerte del Padre Mihai Diac, tanto nues-tro Obispo, Msgr. Petru Gherghel, comoel señor obispo Francisco Xavier Ciura-neta, han ido haciendo lo necesario parallenar el hueco quedado en la labor pasto-ral desarrollada entre los fieles rumanosque viven y trabajan en Lleida.

Con la conciencia de que tenemos que estar a la altura de las expec-tativas de los que han esperado con mucha ansia nuestra llegada, inten-tamos cumplir con nuestro deber atendiendo pastoralmente a nuestrosfeligreses. En este sentido continuamos lo empezado en su día por elpadre Leonard Diac y cumplido con mucha entrega por el querido padreMihai Diac.

En concreto, continuamos la celebración eucarística en rumano en laparroquia del Carmen todos los domingos a las 10 de la mañana; en dondetambién, una vez al mes, compartimos la celebración eucarística con la comu-nidad parroquial. También vamos todos los domingos a celebrar la Eucaristíatanto en Tarragona como en Zaragoza, para los rumanos que viven ytrabajan en estas ciudades. Además de esto, estamos administrando, en lamedida en que se nos pide y la necesidad pastoral lo indica, los sacramentosde la Penitencia, del Bautismo y del Matrimonio.

Es lo poco que podemos ofrecer a nuestros queridos compatriotas desdenuestra pobre condición de trabajadores contratados como en“las ultimas horas del día” por el Dueño de laviña, pero lo hacemos con mucha ilusión, con-vencidos de que lo nuestro, que es poco, secompleta con creces por el Espíritu Santo.

Un agradecimiento especial para la dió-cesis de Lleida, el señor obispo y su cleroque nos han acogido como a hermanos yhan puesto en nosotros mucha confianza.Que Dios bendiga nuestra diócesis de Llei-da y la diócesis hermana de Iasi, a lospastores y a todos los fieles que nos hansido encomendados.

Desde cuándo está en LLeida?Llegué el 18 de octubre del 2006.El sr. Obispo me acogió muy bien,ofreciéndome la residencia de laCasa sacerdotal. Ahora ya vivocon mi familia.¿Cómo se decidió a venir aLleida?No soy yo quien me decidí avenir a esta ciudad. Es elMetropolita de Paris, que es elque cuida de Europa a occidentaly meridional, el que me ofreció laposibilidad de este trabajopastoral.¿Cómo ve su misión entre loscristianos ortodoxos de Lleida?Al llegar aquí ya encontré un gru-po pequeño formado por el Pa-dre Aurel de Barcelona. Poco apoco hemos engrosado el núme-ro de participantes en nuestras li-turgias. He encontrado una grancolaboración en la Parroquia delCarmen y entre todos los fielesque están muy interesados enpreparar las cosas necesariaspara el culto ortodoxo.

Encuentro con nuestros sacerdotes inmigrantesQueremos presentar en nuestra revista anual a los tres sacerdotes rumanos que han llegadoúltimamente a Lleida para cuidar a sus feligreses procedentes de Rumanía. Están el padre Adriány el padre Pablo, rumanos católicos, y el padre Daniel, rumano ortodoxo.

Padre Adrian.

Padre Pablo.

LA NOSTRA COMUNITAT I EL SEMINARI18

Nou Seminaristaa la Nostra Unitat

Lucas Francisco Evungés el nou seminarista que fa elservei pastoral a la parròquia delCarme. De tarannà alegre, oberti ben disposat, s’ha integrat ràpi-dament en la Nostra Comunitat.Esperem amb goig el dimartsSant, dia en que rebrà l’admissiòa ordes de mans del nostre bis-be Xavier Salinas.

Ordenació Sacerdotali Primera Missa delP. Robert Louan

Un aconteixement ensha omplert de goig.L’ordenació a la Catedral, eldia set de maig, delP. Robert Louan, acompa-nyat del bisbe de la diòcesid’Odienné. Mons. SalomonLezoutié. I la celebracióemotiva de la seva primeramissa al Carme una setma-na més tard.

Promeses per a la Nostra Diòcesi

Després d’haver realitzat tasques pastorals al servei de la parròquia,ara els tenim presents en el record i en l’oració.

Ordenació Diaconal deJuan Carlos Mandje

El dia de la Festa de la Mare deDéu del Carme, Juan Carlos Mandjerebé l’ordenació diaconal de mans delsenyor bisbe en una cerimònia visto-sament animada pels seus compatrio-tes guineans. Fou el millor regal que laMare de Déu ens podia oferir.

Amb motiu de la celebració de les «Noces d’Or» , hem volgut mantenir una breu conversaamb dos matrimonis relacionats amb la nostra Unitat Pastoral.

Es tracta del matrimoni Mariano Nicuesa i Maria Vilardell, per una banda,i del de Miquel Roig i Carme Maria Menéndez per una altra.

INTERVIU AMB OCASIÓ DE LES NOCES D’OR 19

També hem parlatamb en Miquel Roig ila seva esposa, CarmeMaria, feligresos de laParròquia de St. Joan.I els hem fet les següentspreguntes després defelicitarlos pels 50 anysde matrimoni.

- Des de quan i ambquines activitats col·la-boreu amb la parròquia?

Des de sempre, ja quedes de joves hem estat enaquesta parròquia. I hemanat participant en diver-ses activitats i tasques pertal de donar vida a la co-munitat: Acció catòlica, litúrgia, man-teniment... També, en el vessant

Hem estat amb elMariano i la Mariaen la Residencia«Joana Jugan», lesGermanetes, on ac-tualment resideixen, iels hem preguntat:

- Vosaltres vau en-trar a la residència jafa uns anys i en ple-nes facultats... què usva impulsar a prendreaquesta decisió?

Seguint el lema de lafundadora, de veure enla gent gran i en elsmalalts al mateix Crist,vam pensar de dedicarnos com-pletament a la cura de la gent gran

per tal que tinguin acompanya-ment físic i espiritual fins a la mort.

D’altra banda, ja ve-níem aquí des de fa moltde temps.

- Considereu queheu «donat» o heu«rebut» més a travésde la tasca que desen-volupeu?

Hem rebut, i multiplicata més a més. La relacióamb els altres residentsens omple de joia i satis-facció la nostra vida.

Gràcies per les vos-tres paraules, quehaurien de ser un «es-peró» per a tots no-

saltres a fi de viure intensa-ment com a cristians.

MARIANO I MARIA

revista...En fi, quan haconvingut i en el què haconvingut.

- Donada la vostraexperiència matrimo-nial, quin «missatge»voldríeu fer arribar alsmatrimonis joves, i notan joves?

Que cultivin la virtut dela paciència, tant en el ma-trimoni com amb els fills,per tal de saber «cedir»quan convingui. Això faque la convivència siguimillor i més duradora.

Agraïm les vostreparaules i repetim la

nostra enhorabona per les«noces d’or». Gràcies.

MIQUEL I CARME MARIA

artístic, amb el disseny de felicita-cions, la mateixa portada d’aquesta

IMMIGRANTS20

Peregrinació a Lourdes

La festa del «Alumbrado», la vigília delDia de la Immaculada, ja comença a sertradició. Una bona trobada per celebraraquesta festa de la Mare de Déu.

Els passats 1 i 2 de juliol, la parròquiadel Carme es va unir a la peregrinació dio-cesana a Lourdes. El darrer dia s’hi suma-ren, a més, una setantena d’immigrants.Una nova peregrinació a Lourdes s’haefectuat el 17 de setembre per part de 300immigrants. La devoció a la Mare de Déuno té fronteres i eixampla el cor vers lagermanor.

Festa del «Alumbrado»

Pessebre dels romanesos a la Capella de laVerge de la Unitat.

Festa dels romanesos

Missa en el dia de la festa Nacional de Romaniael tres de desembre. Les dues comunitats elvàrem viure amb intensitat i joia.

Missa en el dia de la festa Nacional de Romaniael tres de desembre. Les dues comunitats elvàrem viure amb intensitat i joia.

Celebració especial de la festa de la Mare deDéu de la Unitat. Quin goig produeix aquest corde nens al voltant de l’altar!

Celebració especial de la festa de la Mare deDéu de la Unitat. Quin goig produeix aquest corde nens al voltant de l’altar!

IMMIGRANTS 21

Romaniaacomiadant l’anyantic i donant la

benvinguda l’AnyNou amb les

seves dances imúsiques

tradicionals.

Els Reis Magsobsequien els nensimmigrants. Tardade sorpresas i deilussió. Els Reigsforem generosos

amb els nens de lestres comunitats:Llatina, Africana

i Oriental.

Nadales delsGreco-Ortodoxos.

El dia de Nadaldesprés de la

Missa Major, elgrup de roma-

nesos ortodoxosens oferir unesnadales del seu

ritus per felicitar lanostra comunitat.

El Pare Daniel ensobsequia amb unacistell de pastissosde Pasqua, típics

del seu país.

CELEBRACIÓ DELS NADALS Actes culturals promogutspel Club de Lleida«Lions Internacional»,a benefici dels immigrants

El Club de Leones cada anyorganitza actes culturals ambla finalitat de recaptar dinersde cara a las activitats estiuen-ques dels nens immigrants, es-pecialment per al campamental Pirineu.

Concert del «Petit Cor» de la Ca-tedral, el 22 de maig a l’Auditori.Repertori variat de Mozart a Ver-di, sota la direcció de Mn. JoaquimMesalles.

Soledades. Trilogia Lorquiana.Interpretada per l´Escola de Tea-tre Antonio Rubio de la Casa deAndalucía de Lleida, sota la direc-ció de Lola Iribarne. A l’AcadèmiaMariana, el 27 de gener.

EL TOAREl TOAR celebró en la parroquia

del Carmen, con una misa su 50aniversario de la Fundación de laAgrupació Teatral. En la misma serecordó a todas las actrices y actoresfallecidos en estos 50 años.

Recital poètic en homenatge a Teresina Roses.

Una escena de la Passió de Lleida, el Divendres Sant al Carme.

Els Pastorets. Ofrena de Borrego i Carquinyoli.

TOAR22

Recordatori dels difunts del TOAR.

Teresina Roses.

El Domingo de Ramos el TOARrealizó un Recital Poético en Ho-menage a Teresina Roses deAbad, y también se dierona conocer diferentes PoesiasReligiosas.

El Viernes Santo Representa-ció de «La Passió»: Nueve añosconsecutivos.

En Iber Caja, en Rambla deFerran. Recital Poètic del TOARen Homenaje a José Mª Gabriel

y Galán y Juan Ramón Jiménez.Representación en el Santua-

rio de Sant Antoni de Pàdua de laobra «Francesc Castelló i Aleu», ytambién en el Teatro de la Acade-mia Mariana.

Els Pastorets. En el SalónParroquial del Carmen, en las Fies-tas de Navidad, y también en elSalón del Santuari de SantAntoni de Pàdua, Adesma.

Enric Castells

Passa desapercebuda, quasicom un aire de lilàs. Però és cadaany que s’escau, cada Sant Diven-dres, en un silenci de congrega-ció, íntim, a la caiguda de la tarda,la Passió del Carme.

Després del drama de l’ofici,l’església es reomple. S’arrebossaen les bancades i en els passadis-sos. I és extraordinari sentir com elsilenci s’apodera de l’espai just l’instanten què els actors i les actrius inicien elseu passeig pels carrers de la Jeru-salem tràgica, amb branquesd’olivera a les mans i amb els critsevangèlics de l’«hossana» dedicat aJesús de Natzaret.

En un espai tan reduït -passadis-sos i presbiteri- el drama de la Passióde Crist es desplega magníficamententre el luxe deis vestuaris treballo-sament confegits a mà per les donesde la parròquia i el drama del càstig, latragèdia del dolor, fins a l’exultacióplàstica, sorprenent i tremolosa dela resurrecció de Jesús. TOAR, la

Casa de Andalucía, sota la batutad’en Castells, fan possible aquestpetit -quasi secret- moment místic aLleida.

Potser perquè l’espai disponi-ble del temple no dóna per a grancosa, la representació dels darrersdies de Jesús es converteix en unaexperiència de poble, [...] en unaexperiència quasi mística, en unacomunió perfecta. [...]

A l’església del Carme les pas-sions de la Passió són tan pròxi-mes, i hi és tan pròxima, tan imme-diata la certesa del que succeeix,que és com sentir-s’hi immers,interpel·lat per la veu d’Aquell queparteix el pa i passa el calze, ofe-gat en els crits dels assots, encèssota la fusta pesant mentres’esbarria una «saeta» meravello-sament extemporània. I la proximi-tat de la gent és tanta, que és pos-sible sentir-ne el batec dins dels pits,l’alè desigual segons allò ques’esdevé al temple. [...]

La parròquia del Carme (quinaimatge la de la Verge, tan suau, alcambril!) és una de les més dinà-miques de la ciutat. I si se’m permetde dir-ho, també una de les mésecumèniques. [...] El Carme és comel receptacle, el calze de l’esperançaper a aquestes altres passions hu-manes. Un no pot deixar de pen-sar que per als emigrants, per alssense arrels, la imatge poètica decada Divendres de Dolor enl’interior de l’església és un crit del’ekklesía de lleidatans compro-mesos en la justícia pregonada alsermó de la muntanya i a la mun-tanya del Gòlgota, al capdamunt dela Jerusalem promesa. Un no potdeixar de pensar que el Crist apas-sionat de Divendres Sant es pa-lestí, colombià, magribí, romanès...una esperança d’arrels que bus-quen una terra des d’on créixernovament després de l’hivern.

Francesc Pané13 d’abril de 2006

Gòlgota i Resurrecció al Carme

Per l’interès que suscita aquest escrit publicat a la premsa de Lleida, el portem, també,a la nostra revista com a comentari d’aquesta entranyable representació

LA PASSIÓ DE LLEIDA VISTA PER UN LLEIDATÀ 23

NOTÍCIES DE L’ARXIPRESTAT24

El P. Àngel Briñas ocd foul’encarregat d’iniciar el cicle. Des-prés de presentar els relatsevangèlics de la institució del’Eucaristia, es va centrar en comhauríem de viure el diumenge elscristians. Per a què el diumengeno perdi el sentit sant és necessàriauna vivència de l’espiritualitat. En lamesura en què ens deixem im-pregnar pel clima de pregària ensdeixem santificar per Déu. Crearun ambient eclesial de comunióamb Crist és una exigència queens pertoca a tots els cristians i nonomés als preveres: «El pa quepartim i copa que beneïm expres-sen la comunió amb Crist.» (1Co16-17). Igualment nosaltres hemde vetllar per a què el clima de

conversió no només ens afectisinó que també el procurem. Des-prés de valorar i repassarl’Exhortació pastoral del senyorBisbe, va insistir en la necessitatde viure esperançats ja que «eldesencís és una forma d’orgull»(Santa Teresina de l’Infant Jesús).

Mn. Antoni Agelet va apro-fundir en el sentit del diumenge enla Bíblia. La Sagrada Escripturafonamenta el profund sentit sagratde la festa setmanal dels jueus, eldissabte: un dia d’acció de grà-cies a Déu per la Creació (Èxo-de), i per l ’all iberament del’esclavatge a Egipte (Deuterono-mi). Jesús com a bon jueu obser-vava el dissabte, però no s’hi vasubjectar del tot: «El dissabte haestat fet per a l’home, i no l’homeper al dissabte.» (Mc 2, 28). Laresurrecció del Senyor és el pri-mer dia de la setmana; sel’anomena Dia del Senyor (diu-menge), i es commemora amb lacelebració de l’Eucaristia. De lafesta jueva s’ha heretat el caràc-ter sagrat de l’àpat familiar, i eldoble sentit de la celebració: ac-ció de gràcies a Déu per la novacreació (nosaltres, per Crist i mi-t jançant el Baptisme) id’alliberament de l’esclavatge delpecat. Així, el diumenge els cris-tians celebrem que la nostra vidaté sentit. Però a més de ser el dia

Conferències Quaresmals a L’Arxiprestat Seu VellaL’arxiprestat Seu Vella ha organitzat un cicle de Conferències Quaresmals que han

aprofundit en l’Exhortació pastoral del senyor Bisbe «Retrobar el sentit santificador deldiumenge». Celebrades els dies 4, 5 i 6 d’abril a l’església de Sant Pere, aquest espai

cèntric i acollidor va afavorir l’escolta i la interiorització de les diferents intervencions.

del Senyor el diumenge és el diade l’home i de la comunitat. I hau-ria d’esdevenir dia de delícies i deglòria. (Is 58, 13).

Mn. Gerard Soler va orientarla seva reflexió al voltant de la ce-lebració de l’Eucaristia dominicalentesa com una necessitat en lavida del cristià, per serl’actualització de la passió, mort iresurrecció del Senyor(«L’Església viu de l’Eucaristia»,de Joan Pau II). Jesús va instituirl’Eucaristia en dijous –Dijous Sant-però se celebra en diumenge queés el dia de la resurrecció del Sen-yor. Igual que als deixeblesd’Emmaús, en tota Eucaristia Je-sús també es fa present: en la co-munitat reunida, en la persona delministre que la presideix, en la Pa-raula de Déu que es proclama, i,d’una forma real i permanent, enla fracció del pa i el vi (Pau VI).Compartir l’Eucaristia -l’oblació deJesús per nosaltres- comprometal cristià i el porta a la missió: anun-ciar Jesús i estimar tothom. No n’hiha prou amb oir missa: s’hi ha departicipar. La celebració del’Eucaristia és l’Epifania de l’Esglésiai el cor de la vida d’una parròquia idel cristià (Joan Pau II). Cal incenti-var especialment la participacióde les famílies en l’Eucaristia, comun enfortiment de la vida de fe enl’església domèstica.

Si l’Eucaristia és una expressió de la nostra espiritualitat de comunió en Crist (P. Àngel),on celebrem que la nostra vida té sentit (Mn. A. Agelet), lògicament és font de felicitat per alcristià (Mn. Gerard). Tant de bo que retrobem novament el sentit de plenitud del diumenge!

Diumenge de Rams a la Plaça de Sant Joan. Festa de Sant Joan, dia de comunió parroquial.

Felicitació nadalenca de la Coral i Rondalla del ClubSant Jordi a l’Església de Sant Joan.

Investidura de cavallers de «l’arxiconfraria deSant Joan dels cavallers de Malta», de Barcelona.El sis de maig, dissabte, es realitzà la cerimòniad’investiment d’uns cavallers de la Confraria deMalta. Un acte important per aquesta entitat. Tots elanys se celebra aquest esdeveniment en una de lesesglésies dedicades a aquest sant, el seu patró.

NOTÍCIES SANT JOAN 25

Celebració anual del Sagrament de la Unció. Tro-bada entranyable amb Crist que ve a enfortir lanostra debilitat.

Celebració de laMare de Déu del Pilar,

solemnitzada per laCasa de Aragón.

NOTÍCIES SANT PERE26

VI Aniversari Beatificació de Francesc Castelló, el dia11 de març.

Festa del Beat Francesc Castelló, el 28 de setembre.

Mare de Déu de l’Arcada de la façana del carrerMajor. Ofrena floral dels comerciants de l’Eix.

Festa de Sant Pere, la nostra Festa Major de la Parròquia.

Grup de feligresos fidels a la celebració de la festade la Mare de Déu de l’Arcada.

COMUNITATS RELIGIOSES UP 27

Restauració del Santuari deSant Antoni de Pàdua

Aquest santuari, regit pels fran-ciscans, ha estat renovat a fons: ne-teja de les parets, restauració de lesimatges i altars, repàs de lail·luminació elèctrica, nova megafo-nia, etc. En acció de gràcies, el diu-menge, 10 de setembre del 2006,tingué lloc una solemne Eucaristia,presidida pel pare Provincial delsfranciscans, fra Francesc Vilà, queva agrair l’esforç econòmic i genero-sitat dels fidels que ha exigit la susditarestauració. Hi assistiren les prime-res autoritats civils de la ciutat i unamunió de gent que omplia de gom agom les naus del temple. Ara, la be-llesa arquitectònica renovada del san-tuari invita al recolliment i a la pre-gària -tant individual com comunitària-dels devots de sant Antoni.Missa del Gall per “Lleida-TV.”

Per primera vegada en la nit deNadal del 2006, la celebració de laMissa del Gall en el Santuari de SantAntoni de Pàdua fou televisada perLleida-TV en directe. Fou tantal’audiència de telespectadors quel’endemà, dia de Nadal, a la tarda,es va repetir l’emissió del documen-tal litúrgic en la mateixa cadena. Tantla presentació del pare Joan Pujol,el cant i la litúrgia per la seva faiçóde joia nadalenca, com la transmis-sió en imatge i sò per la seva qualitattècnica, tot fou molt aplaudit. Espe-rem que aquesta experiència reeixi-da es repeteixi pel proper Nadald’enguany.

FRANCISCANSObra escènica de teatre sobreel beat Francesc Castelló i Aleu

En el santuari antonià i el diu-menge, 27 d’octubre fou representa-da en sessió de pre-estrena i pel grupescènic TOAR, l’obra teatral “Fran-cesc Castelló i Aleu, visqué estimant imorí perdonant” El 26 de novem-bre, diumenge, amb motiu de la in-auguració del teatre de l’AcadèmiaMariana de Lleida, tingué llocl’estrena oficial i solemne del ma-teix espectacle. L’assistència foumassiva, de tal manera que tinguéque repetir-se el diumenge se-güent. El dia de l’estrena hi assistíel Sr. Bisbe, monsenyor Francesc

Diputació Provincial i el Sr. AntoniLlevot, Delegat de Cultura de laGeneralitat.

El text original de l’obra és delpare Francesc Gamissans, francis-cà, que ja va escriure i fou repre-sentada també en el teatre del’Acadèmia una obra escènica so-bre el papa Joan XXIII. Totes duesinterpretacions foren dirigides pelSr. Enric Castells, Director delTOAR i nomenat recentment pri-mer responsable del teatre del’Acadèmia Mariana.Obra Social del“Pa de Sant Antoni”

La Junta d’aquesta institucióbenèfica del santuari del Sant An-toni dels frarets ha publicat ambdetall els ingressos i les despe-ses dels anys 2005 i 2006. Unanota original del balanç és quedarrerament han augmentat lesnecessitats socials i alhora les do-nacions anònimes. Una vegadamés, el sant franciscà es mou en-tremig dels pobres, que prote-geix, i dels benestants que esti-mula i agraeix.

Francesc Gamissans, ofm

Xavier i les primeres autoritats ci-vils: Sr. Àngel Ros, paer de laciutat,Isidre Gavín, President de la

Pessebre guardonat al Concurs de Pessebres d’enguany.Pessebre guardonat al Concurs de Pessebres d’enguany.

Trobada dels educadors de lesescoles cristianes

Com és sabut les escoles comencem el cursescolar al setembre. Dies abans ens retrobem iposem fil a l’agulla: reunions, programacions,etc. Des de fa uns anys aprofitem aquest inicide curs per fer una trobada dels educadors deles Escoles cristianes de Lleida. El 4 de setem-bre vam assistir a una conferència del P. Fran-cesc Riu sobre la història del Secretariat de lesEscoles Cristianes a Catalunya i vam celebrarl’Eucaristia a la Parròquia. En ella vam tenir pre-sents els diversos fundadors dels nostrescol·legis, ja que la seva llavor continua donantfruit i ens fa a tots els educadors i educadoressembradors d’esperança en les nostres comu-nitats educatives.

Escenificació del Pessebre viventPels volts de Nadal vam recrear el temps

i l’espai en què Jesús va néixer: els alumnes

vam organitzar una nova Campanya de reco-llida d’aliments per tal que la Parròquia poguésdistribuirla entre els més necessitats. Els noisi noies de Batxillerat van ajudar a portar la mu-nió de capses que la bona voluntat de les famí-lies del Col·legi havien ajudat a omplir...

Renovació de vots a la ComunitatEncara dins les festes de Nadal, coincidint

amb la festivitat de la Sagrada Família, les ger-manes de la Sagrada Família d’Urgell van reno-var els seus vots en una celebració presididaper Mn. Mora.

Sagrament de la ConfirmacióMirem ara cap al futur. Aquests dies un grup

de nois i noies de 4t d’ESO està discernint si laseva relació amb Jesucrist els porta a demanarrebre el Sagrament de la Confirmació. La sevamajoria d’edat dins l’Església esdevindrà, si Déuvol, el proper divendres 13 d’abril a les 20h. a laparròquia del Carme. Us convidem a acompan-yar-los en aquesta joiosa diada des de la pre-gària i amb la vostra presència.

Desitgem anar trobant noves fórmules perestrènyer els vincles que ens uneixen amb laParròquia del barri.

Mercè López(Coordinadora de Pastoral del

Col·legi Sagrada Família)

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA:Vincles amb la Parròquia del Carme

COMUNITATS RELIGIOSES UP28

Trobada escoles cristianes.

El Pessebre vivent.

d’Educació Primària van escenificar un pesse-bre vivent en diferents indrets del nostreCol·legi. Des de la Parròquia se’n van fer ressòi Mn. Pelegrí i Mn. Mora van venir a gaudird’aquesta tradició.

Campanya Recollida d’AlimentsSensibilitzats pel fet que no tothom podia

gaudir d’unes bones Festes nadalenques,

El Papa Benet XVIdeclara les Virtuts Heroiques de laMare Esperança González

El papa Benet XVI ha donat la sevaautorització per a que sigui promulgatel decret pontifici pel qual es declaren les virtuts heroiques de la religiosa llei-datana Esperança González i Puig(1823-1885), fundadora de la Congre-gació de Missioneres Esclaves del’Immaculat Cor de Maria.

La notícia va ser rebuda amb alegria per les dues comunitats dereligioses de la Mare Esperança a Lleida, la residència femenina del Corde Maria, on va morir la fundadora el 5 d’agost de 1885, víctima del’epidèmia de còlera que assolà la ciutat de Lleida i l’Hogar Mare Espe-rança, a la partida de Montserrat.

La Mare Esperança va néixer el dia l9 de maig 1823 al Palau de la Paeriade Lleida, on residia la seva família al ser el seu pare Bonaventura González,col·lector de l’ Ajuntament. Des de molt petita va sentir una especial inclinacióper la vida contemplativa, dedicant-se a l’oració en soledat i silenci. Fruitd’aquesta intensa vivència espiritual, sorgí en ella l’ànsia per fundar unacongregació que dediques el seus esforços a l’atenció espiritual i humana dela dona maltractada i marginada. Es feu realitat el 19 de juny de 1862. Lacongregació va rebre l’aprovació del papa Lleó XIII el 1896 i el 1901 van seraprovades les seves constitucions.

Avui, les filles de la Mare Esperança tenen centres residencials per anens i joves, cases d’acollida, centres educatius, residències i missions.Estan presents a Argentina, Paraguai, Costa Rica i Espanya, amb laseva casa general a Madrid i la Casa Mare, a l’Avinguda de Catalunya,de Lleida. L’any 1990 s’ obrí el procés diocesà de beatificació de M.Esperança. Clausurat el 1993, passà a Roma, on el 1997 s’aprovà la«Positio».

El 12 d’abril de 2005els teòlegs van re-conèixer la heroïcitat deles seves virtuts i el 13 dedesembre de 2005 hovan fer els cardenals. Fi-nalment, e! passat 28d’abril, el Papa autoritzala promulgació del decretpontifici de Virtuts Heroi-ques, un pas importantper la seva canonització.

MISSIONERES DEL’IMMACULAT COR DE MARIA Un reconeixement

necessari que hauria desuscitar interès perconèixer la seva vida i laseva obra, i imitar-la.

A la parròquia de SantJoan es conserva la sevapartida de naixement.

«Siento un grande atrac-tivo por querer conformar mivoluntad con la de Dios,abrazando gustosa todo loque venga de su divinamano. Pido a la Stma. Vir-gen que me limpie y adornecon las virtudes.»

La vida de la MareEsperança González témolts paral·lelismes amb lade Santa Teresa de Jesús.La contemplació i l’acció; elseu lliurament total a Déu i al’Església; la lluita per lacondició de la dona, acontracorrent del que lasocietat veia amb bons ulls;la passió per les fundacions,per estendre la seva obra;la importància que dóna al’educació... La seva lluitaferma i decidida quan vaverificar l’autenticitat de lacrida que havia sentit perajudar a la dona marginadaa recuperar la dignitat,malgrat l’oposició i el rebuigque això provocava, ben livan valdre la pràctica de lesvirtuts heroiques. La donacióabsoluta de la seva vida finsa la seva mort, com a oblacióen un moment en què lapesta del còlera s’estenia.

COMUNITATS RELIGIOSES UP 29

PLUJA DE NOTÍCIES: SABIES QUÈ...?30

Mural de Jaume MinguellLa Festa de laMare de Déu del Carme

L’arrelada devoció de la Mare de Déu delCarme a la nostra ciutat fa que les festes siguinforça participades per part de molts lleidatans.La novena, compartida novament amb el San-tuari carmelità de Santa Teresina de l’Infant Je-sús amb predicadors de les congregacions reli-gioses; el ballet religiós «La Pasqua de Maria»a càrrec de Natalie Evashova, de Rússia;l’actuació de l’orquestra Roig Tardà, d’Alfarràs;la processó de la Mare de Déu, aquest any rea-litzada per la Rambla Ferran, ben acompanyadadels infants de Primera Comunió; la Missa de les“Carmes”... han estat el millor pomell que hempogut oferir a la nostra dolça Mare del Cel.

Missa i felicitació de les «Carmes».

El ballet religiós «La Pasqua de Maria» a càrrec deNatalie Evashova.

Processó del Carme a la Rambla Ferran.

L’orquestra Roig Tardà, d’Alfarràs

Enguany s’ha donat a conèixer, amb l’ediciód’un punt de llibre, la pintura mural de JaumeMinguell Miret (Tàrrega, 1963) dedicat a la Marede Déu del Carme, situat a la sagristia de l’església.És un fresc commemoratiu de la inauguració deltemple el 12 de juliol de 1959.

PLUJA DE NOTÍCIES: SABIES QUÈ...? 31

Missa Baturra de la Casa de Aragón.

Missa del Gall.

Diorama de la parròquia del Carme, obra del senyorJosep Barahona.

Missa del Barri Noguerola al CarmeLes festes del barri són un motiu de trobadaentre les persones que hi vivim o treballem. Ambla celebració de l’Eucaristia donemgràcies a Déu per la bona convivència i li dema-nem que estrenyi els nostres vincles d’amistat.

Vigília de Sant Joan al Carme. Final de curs delsgrups d’Acció Pastoral.

Presentació dels nens batejats el Dia de la Candelera.Trobada d’Agents de Pastoral a la Torre d’Àngels Cartanyà.

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS32

La Coral delCarme

Agraïm als directors Mn.Joaquim Mesalles, GemmaNaranjo i Blanca Julià lapreparació d’un conjunt decançons que ha fet possi-ble a la Coral oferir un reci-tal a final de curs i una audi-ció de nadales per a celebrarel Naixement de Jesús.

Mª Dolors Milà

Grup de BíbliaCada miércoles tenemos Hora Santa con exposición del Santísimo a las siete menos cuarto de la

tarde, y la clase de Biblia, a las ocho, después de la Santa Misa.La Biblia nos la dirige muy bien el seminarista Lucas Francisco Evung. Cuando puede, viene también

Mn. Joan Mora. Es una experiencia muy rica, porque con el comentario de la Biblia, nos arde el corazón,cada vez más y más, de amor a Cristo.

Del dia 1 al 6 de Octubre, tuvimos la Semana Bíblica, dirigida por Mn. Jaume Pedrós. Resultó muyinteresante, animándonos a ver «La Paraula de Déu, com punt de referència de la fe de l’Església,juntament amb la tradició».

Ana Maria MilàSetmana Bíblica

Van ser quatre sessions.1.- La paraula de Déu, punt de referència de la fe de l’església,

juntament amb la tradició.2.- Condicionaments de la nostra comprensió de la Paraula

de Déu.3.- Aspectes a tenir en compte per entendre la Paraula de Déu.4.- Com comprendre i pregar amb la Paraula de Déu.

La Bíblia és un tot, encara que el terme vol dir conjunt de llibres.L’autor principal és Déu. I per a entendre-la no ens podem quedaramb un sol llibre: cal arribar al final. És la manifestació d’unDéu que ens estima. Té una finalitat salvífica: vol il·luminar per acon-seguir la salvació.

Així, quan llegim la Bíblia ens hem de disposar, primer, a enten-dre el text i, després, a escoltar el que ens diu a nosaltres perso-nalment. Déu es comunica amb nosaltres i ens indica el camí quehem de seguir. La Paraula de Déu és actual, i ens parla avui acadascú de nosaltres. Llegir la Bíblia suposa un compromís decanvi, de transformació.

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS 33

Grup de MissionsEl Grup Missioner del Carme pensem que

és molt important sensibilitzar els cristians en ladimensió missionera, potenciar la solidaritat aquíen la nostra ciutat i en el tercer món.

Antonieta AlzúriaDomund a la Parròquia

Amb motiu de la celebració del Dia delDomund, varem convidar a la parròquia un

missioner xaberià, d’origen italià. De 49 anysd’edat, i amb 24 de servei a missions en dife-rents països africans: Camerun, Txad, Burun-di... Allí ha viscut una pastoral de la “oralitat”,seguint la tradició cultural d’aquests pobles.Consisteix en aprendre l’evangeli de memòria;la paraula de Déu es fraternitza i ajuda a es-trènyer i enriquir els lligams personals.

Francesc Xavier no va poder arribar a la Xina.Però la realitat que ara estem vivint suposa el seuretorn al nostre món. Cultivar l’esperit missioner ésdonar el valor adequat a les coses del nostre món.La responsabilitat de cultivar el bé dels nostresgermans, dels emigrants... Acollir, parlar cordial-ment... No n’hi ha prou amb estimar. Cal que tam-bé se sentin estimats.

Els africans tenen un profund coneixementde Déu. El que nosaltres podem fer és, però,ajudar-los a descobrir que Déu és humà, s’hafet home en el seu Fill. Però això si no ho femamb el nostre testimoni, atansant-nos a ells, noho podrem transmetre adequadament.

“Vosotros, los blancos, tenéis el reloj.Nosotros, los negros, tenemos el tiempo.”Aquest pensament podria servir com un puntde trobada per a compartir...

El Ropero ParroquialYa ha pasado un año desde la última revista «uni-

dad pastoral». Continuamos con nuestras labores to-dos los miércoles por la tarde.

Este ropero ha seguido colaborando con sus traba-jos a todo lo que la parroquia se refiere. Se han hechovarias labores para la campaña de «Manos Unidas»; sepresta atención a las rapos litúrgicas, reponiendo mante-les para los altares y, también, se preparó la cuna paraque el Niño Jesús luciera con todo su esplendor durantelas fiestas navideñas. Se han confeccionado unas casu-llas con los colores litúrgicos en telas más ligeras espe-cialmente para el verano.

Para las telas se ha contado con la colaboracióntotalmente desinteresada del Sr, Jaime Josa, dueñode la tienda de tejidos que lleva su nombre.

Tanto para las casullas como para la confección delas túnicas para completar el vestuario de la Pasión,se ha contado con el buen hacer y la total ayuda delseñor Agustín Guasch.

Seguramente el ropero ampliará su campo de ac-tuación para confeccionar lo que haga falta para algu-na iglesia de montaña.

También ha habido algunas bajas por enfermedad,que si Dios quiere serán por poco tiempo. En compen-sación se ha aumentado con una nueva y valiosa in-corporación.

Con la ayuda de Dios esperamos continuar apor-tando un pequeño grano de arena para que las cele-braciones litúrgicas tengan el máximo esplendor, porlo menos en lo que el ropero pueda colaborar.

Dolors Delagua

ACCIÓ GRUPS PARROQUIALS34

VIDA CREIXENTEntre molts dels grups

que trobem en l’Església,un d’aquest és VIDACREIXENT. Va ser creat,als voltants de París, per ungrup de jubilats que es re-unien per a pregar i re-flexionar sobre la seva si-tuació i vida, a la llum del’Evangeli, es va anomenar“VIE MONTANTE”. El mo-viment va ser d’un èxit fa-bulós, i avui està estès permolts països del món.

Els trets fonamentals enels que es basa, són:

· L’amistat, que és aco-llir el germà i estimar-lo.

· L’espiritualitat, que ésviure l’evangeli en la nostravida diària.

· L’apostolat, que ésdonar testimoniatge de lanostra manera de fer i deviure.

Fa poc que ens va deixarun dels nostres membres, queen aquest afer va ser unmestre; en Josep Vall Com-panys, qui durant els 101anys que viure, ens va do-nar, fins al final, un gran exem-ple d’ aquests tres valors deVida Creixent.

Josep Mª Condali Maria Beneit

MIJACHola a tothom!

Els nens i nenes del MIJAC delCarme tornem a estar en marxaaquest curs 2006-2007, amb ellema Cuida el que estimes i no hoperdràs i amb la campanya Els pa-drins són família, estima’ls!

Els nostres infants han jugatpels carrers del nostre barri, vanfer la Castanyada i, com no, vancelebrar el Nadal anant d’excursióa Balaguer. Allí tots junts vam fer unpessebre que vam deixar allí.

Ben aviat anirem d’excursió decap de setmana a Sant Llorenç deMontgai, continuarem jugant pelbarri, revisarem les nostres accions,participarem a l’Assemblea Catala-nobalear de Nens i Nenes del MI-JAC i a l’estiu anirem de colònies. Aon? A la casa de colònies Casad’Arro, de l’1 a l’11 d’agost.

I els animadors? No hem parat.Cada dissabte hem acompanyat elsnens i nenes en les seves dinàmi-ques, jocs, activitats... tot revisant-les amb ells a la llum i l’escalfor del’Evangeli.

Fins la propera,L’Equip d’Animadors

Grup d’atencióals Malalts

El nostre grup és d’atenció almalalt, a la persona gran que nosurt de casa per la seva limitació, oque està a la Residència.

Nosaltres no som Professionalsde la Salut; però sí procurem visi-tarlos, si les famílies ens ho comu-niquen.

Estem amb ells, escoltant les vi-vències de la seva vida, els seussilencis, compartim el seu dolor iels hi portem un bri d’alegria i con-sol, junt amb un franc somriure.

Ens agraeixen que els dedi-quem una espurna del nostre tempsper a ells, i ens diuen: Torneu aviat!

Els que desitgen rebre la Co-munió se’ls hi porta amb la freqüèn-cia que volen.

El treball de grup és comentar iposar a la pràctica el llibre:L’acompanyament al malalt.

Maria Beneit

CATEQUESI D’INFANTS 35

Trobada de formació de Catequistes aSant Josep Obrer, Magraners.

Enviament de Catequistesa la Catedral.

La Catequesi opedagogia de la fe

La catequesi neix de l’acció de la Paraula de Déu i viuper a anunciar-la i transmetre-la als altres. En la catequesil’Evangeli és central. I l’Evangeli és una bona notícia queneix de la vida i de la persona de Jesús. La catequesisassumeix la tasca de:

• Iniciar en la fe i desenvolupar un procés de creixe-ment en la fe i inserció en la comunitat parroquial.

• Anunciar, transmetre i educar en els valorsde l’Evangeli de Jesús, la Bona Notícia que permetviure actituds més humanes, fraternes i solidàries, per a la construcció del Regne.

Tot això suposa reconèixer Jesús com a model a seguir. Es tracta d’ensenyar com Jesús ho va fer, pera viure com Ell. Per això, la catequesis no és només una transmissió de coneixements sinó, especialment,la transmissió d’una fe i d’una manera de viure inspirada i animada per l’Evangeli.

Per a una Catequesi parroquialLa formació cristiana s’ha d’entendre com un procés

que dura tota la vida. Més que en la catequesi, la vida defe dels infants i el seu desenvolupament es transmet i es viuen el si de la família, i, també de la comunitat parroquial.Tota comunitat cristiana té una funció evangelitzadora res-pecte dels seus membres. Catequesi i celebració de la fesón dues realitats inseparables.

Des del grup de Catequesi procurem alimentar i en-fortir els vincles que necessàriament han d’unir els nensamb la parròquia, especialment la participació en la Mis-sa del diumenge i en altres activitats que organitza laparròquia, i, també, introduint nous nivells catequètics: laprecatequesi i la catequesi de postcomunió.

Berenar de catequistas.

Grup de nens de Primera Comunió.

Trobada de formació de Catequistes aSant Josep Obrer, Magraners.

Enviament de Catequistesa la Catedral.

CATEQUESI D’INFANTS36

Els nens de la ParròquiaEls nens de la parròquia fem moltes coses per a

grans i petits, quan no fem teatre cantem o fem es-plais… ens ho pasem molt bé, mai ens avorrim: perSant Jaume fem fanalets, els dissabtes jocs, els diumen-ges anem a tots els llocs, per NADAL Els Pastorets...Això i molt més! Sempre, sempre, fem coses en què totspodem disfrutar mirant o fent, compartint, ajudant i aixíens ho pasem molt més bé.

Denise Borraz

Esplai del CarmeEnguany no només hem compartit espai amb el CasalSant Jordi, sinó que hem gaudit de la seva companyia. I,a més, tots els dimarts el matrimoni Antoni i Mercè enshan ensenyat a ballar sardanes. Moltes gràcies!

Lavatori de Dijous Sant.

Diumenge de Rams a Sant Joan. Processó dels fanalets de Sant Jaume.

Sardanes amb l‘Antoni i la Mercè del Casal«Sant Jordi».

Sant Jaume ve de Galícia.Tarda de berenar i jocs.

CATEQUESI D’INFANTS 37

Els Pastorets infantils.

Dia de la Infància Missionera.

Sortida al Pirineu.

Corpus Christi a la Seu Vella. Trobada Arxiprestal d’Advent a Santa Teresa Jornet.

Trobada Arxiprestal de Pasqua a Sant Llorenç. Festa de Sant Antoni al Santuari dels Franciscans.

Albert Vidal amb el pessebreguardonat al concurs dePessebristes. També vanser premiades les germanesAnabel i Carmen España.

OBRES EN LA NOSTRA UNITAT PASTORAL38

Coberta novaal Temple de laMare de DéuDel Carme

Era necessari. Des dela construcció del noutemple -any 1959- no s’hihavia fet res. La novateulada ens ha costat uns30.000 .

Renovació elsbaixos del Templede Sant Pere

Actualment s’estanconstruint uns banysnous necessaris per altemple i també per quanarribi el moment del’obertura del local pa-rroquial; que, sensepressa y amb pas se-gur, pensem que arriba-rà. Dins del projectetambé es pensacol·locar un ascensorque, pujant dels baixosi passant per l’església,facilitarà l’accés al mu-seu del Beat FrancescCastelló, ubicat al cordel Temple. En aquestmoment s’està confec-cionant el projecte dela intervenció.

Adquisició d’un nou orgueÚltimament hem treballat molt en la restauració de l’orgue

que fins al moment ens havia servit per solemnitzar les gransfestes. És l’únic que hi ha d’aquest tipus a la nostra ciutat.Però ara ja se’ns feia difícil mantenir-lo en la tonalitat adient.Per això ens varem decidir a comprar-ne un altre aprofitantl’oportunitat de l’exempció de l’IVA vigent encara fins a final del’any 2006. L’import del mateix ha estat 20.107 . Això ha fetque aquestesdues despesestan considera-bles ens haginproduït un dèfi-cit important enla comptabilitatde la parròquia.Esperem queamb l’aportacióde tots i amb eltemps puguemeixugar-lo.

Bancs nous al temple de Sant JoanJa esperàvem fer la renovació per aquests dies de Set-

mana Santa. No estat possible. Ens arribaran per a la festapatronal de Sant Joan. El pressupost dels mateixos ascen-deix a la quantitat de 30.000 . La Comissió de la Parròquiaha considerat convenient fer aquesta renovació.

HEM ANAT A... 39

Els dies 2, 3 i 4 de juny la parrò-quia va organitzar una excursió alstres llocs esmentats. Varem sortir mati-net un grup d’unes 65 persones diri-gides per mossèn Ramon Freixes,amb qui dóna gust viatjar. Amb un au-tocar còmode, després de bordejar elllac de Yesa arribarem al castell deXavier, lloc on feia 500 anys que ha-via nascut un «turista missioner», SanFrancesc Xavier. Visita del Castell.Santa Missa a l'església dosada alcastell i dinar al monestir de Leyre.Visita del monestir i plats de peix, doncsera divendres, ordre, pau i serenor.Si un dia esteu estressats, els recoma-no aquest lloc.

Eren molts els quilòmetres a feri de migdiada no se’n va parlar.Direcció a Cantàbria, i allotjamenta Santillana del Mar on teníem l’hotelreservat.

Divendres, dia 3, sortíem direc-ció a Santo Toribio de Liébana. Des-prés de passar entre uns intermina-bles passadissos estrets, ens vamtrobar amb el monestir de Santo To-

ribio de Liébana. Allíes commemora l’anyjubilar Liebanà, sotaun sol de justícia va-rem passar, per laporta del perdó,besàrem la creu que,segons la tradició,conté el tros més grande la creu on va morirJesús.

A la vista els Pics d’Europa, elpaisatge meravellós, el conduc-tor feia birgueries en trobar unaltre autocar, aplaudiments me-rescuts. Parada a Potes on ensvan donar una fabada asturianaolé. Desprès férem una petita pa-rada a San Vicente de la Bar-quera, per arribar aviat a Santi-llana del Mar i així poder-la visitaramb tranquil·litat.

Dia 4 diumenge, objectiu visitarLoiola, als 450 anys de la mort deSant Ignasi de Loiola. Ens espera-ven a la porta de la basílica. Val adir, que va ser l’únic lloc on vam

Excursió a Javier - Santo Toribio de Liébana i Loiola

sentir «Bienvenidos los de Lleida».Estava programada la missa a les12 a la basílica, però la sorpresafou gran quan ens destinaren perala celebració de l’Eucaristia el ma-teix lloc on Sant Ignasi llegia i medi-tava els llibres que el van portar aservir només Déu. Una visita al cas-tell, on va néixer, va viure i es vaconvertir.

Després ja varem sortir direc-ció a Lleida amb una parada a Bil-bao on visitàrem el museu Gug-genheim, i... a casa, per digerir totesles emocions rebudes.Josep Mª Condal i Maria Beneït

Del 18 al 25 de juliol de 2006,els parroquians de la nostra unitat id’altres, vam anar a Noruega iSuècia. Vam ser molt matiners a lasortida i també el dia de retorn, aixòva fer que aprofitéssim dos diesmés dels programats i per tant, gau-dir de les meravelles d’aquests dospaïsos nòrdics.

La primera ciutat que vam visitarva ser Bergen on des d’allí, bé ambcreuer bé amb autocar, ens vamposar entremig dels fiords més es-pectaculars que es poden veure.També vam poder contemplar el fa-mosa gelera Briksdal, braç de lagelera més gran d’Europa.

En la visita obligada a la capital

Oslo, vamfer el recorregutpel singular ParcVigelant, museua l’aire lliure. Tam-bé la Universitat, elParlament ila «Fortaleza deAkershus» des d’ones veu una bonicavisió del port i l’Ajuntament.

L’endemà arribem a la capital deSuècia Estocolm, coneguda com «labonica sobre l’aigua». Fem un re-corregut nocturn pels carrers de laciutat i també els típics de l’èpocamedieval on es troba la Catedral, elPalau reial i el museu Vasa. Tot és

una munió de petites illetes queanem esquivant asseguts en les bar-quetes que esperen en tots els ra-conets de mar per delectar-nos ambuna bonica passejada. Feliços i con-tents, tornem a casa ja planejant lapropera.

Cesca

Viatge als països Nòrdics

HEM ANAT A...40

90 Persones pelegrinem amb el Sr. Bisbe a Terra SantaUn grup de 90 lleidatans, entre

ells cinc sacerdots i el Sr. bisbe,van recórrer del 24 de març al 3d’abril, els llocs bíblics més impor-tants a Terra Santa, seguint els pas-sos de Jesús per aquesta terra i elSinaí, així com les petjades dels is-raelites pel desert durant l’èxode finsa la Terra Promesa.

El pelegrinatge va sortir de Llei-da el dia 24 de març per a dirigir-sea l’aeroport del Prat de Barcelona,on en avió viatjà fins a Tel Aviv. Enla seva estada de deu dies a TerraSanta, els pelegrins lleidatans en-capçalats pel bisbe de la diòcesi, vanvisitar els principals indrets marcatsper la presència de Crist: Natzarè,Cesàrea, Tiberiàdes, La Galilea,Jerusalem, Betlem, Mar Morta, MontNebo...

A Jerusalem, on van visitar elCenacle, Getsemaní, la Via Doloro-sa i el Sant Sepulcre, indrets singu-lars i exponent dels misteris més pro-funds de la Salvació com son laPassió, Mort i Resurrecció de Je-sús; van ser rebuts en l’església iseu del patriarcat, per Mons. MsgrFuad Twal, bisbe coadjutor del pa-triarca llatí de Jerusalem, absentaquells dies de Terra Santa.

Mons. Ciuraneta li feu lliuramenten nom de la diòcesi de Lleida, d’undonatiu destinat a les necessitats de

la comunitat cristiana de Jerusalem:«(...) molt necessitada i pobra», enparaules del bisbe de Lleida.

A Betlem, ja a Palestina, visitarenla basílica feta construir per l’emperadorConstantí, damunt de l’indret on la tra-dició diu que va nàixer Jesús. I deBetlem a la Vall de Er-Raha, fins arri-bar al cim del Sinaí on Moisès va re-bre les taules de la Llei. Aquí els pele-grins lleidatans cantaren el Virolai, enhonor a la Mare de Déu de Montse-rrat, que com a Patrona de Catalunyaés el «nostre Sinaí». Pel mateix camíde l’èxode, els pelegrins lleidatans re-tornaren a Terra Santa passant perJordània, visitant Petra i Amman, lacapital i el Mont Nebo, on va morirMoisès mentre contemplava la TerraPromesa.

Mons. Ciuraneta ha valorat moltpositivament aquest pelegrinatge dio-cesà: «(...) ha estat un autèntic pele-grinatge amb un profund sentit reli-giós, havent pres contacte amb

l’església de Jerusalem, que és lanostra església mare». El Sr. bisbeha dit que és necessari pelegrinarmés a Terra Santa i visitar els SantsLlocs i les comunitats cristianes que hiviuen i més en dates tant assenyala-des en el calendari cristià com són laQuaresma, la Setmana Santa i laPasqua. Els Sants Llocs són les arrelsde la nostra fe, que cal visitar, conèixeri estimar».

Mons. Ciuraneta, que va presi-dir la celebració de l’Eucaristia enles principals basíliques de TerraSanta com el Sant Sepulcre, desta-ca la que va oficiar en una barca enel llac o Mar de la Galilea, testimoniviu de la vida pública deJesús, entre Cafarnaúm i Tiberia-des: «fou impressionant», ha ditMons. Ciuraneta, alhora que haexpressat la seva voluntat de con-solidar aquest pelegrinatge diocesàa Terra Santa, que podriaorganitzar-se cada dos anys.

Sortida de Fi de Curs delsAgents de Pastoral

Enguany hem anat a Xavier, juntament ambel grup que després continuaria la seva rutafins a Liébana i Loiola. Nosaltres, per la tardavam visitar Leyre i San Juan de la Peña. Undia molt intens i profitós a tots nivells.

PÀGINA DE NENS I JOVES 41

Un Gelat de XocolataEn la nostra vida hem de procurar alegrar el cor de les persones que tenim més a prop. Els

petits detalls són una mostra gran d’estimació entre les persones. Amb el nostre gest, amb lanostra actitud, podem iniciar una «cadena del bé» motivant els altres a fer el mateix.

Un dia, un nen va comprar un gelat de xocolata. Quan anava a obrir-lo, va recordar què alseu germà gran li encantava la xocolata. Va anar a casa, el va guardar a la nevera i va dir-li al seu germà que havia comprat el seu gelat preferit. Aquest es va posar molt content i liva dir que ja se’l menjaria més tard. Va passar una estona i el germà gran va anar aagafar el seu gelat. Però quan anava a destapar-lo, la seva germana petita el va agafarper les cames i li ho va demanar. Al final, va acabar donant-li.

La germana petita se’n va anar molt contenta amb el seu gelat. Va asseure’s en una cadiradel menjador i se’l va mirar. Va estar una estona pensant i, després va anar ràpidament abuscar a la seva mare. La va trobar a la terrassa estenent la roba. Havia pensat regalar-li el seugelat, perquè sabia que li agradava molt la xocolata. La mare la va pujar en braços i li va fer unpetó. Li va dir que ara no se’l podia menjar, però que li guardés a la nevera.

Al migdia va arribar a casa el pare cansat del treball. Feia molta calor, i la mare, al sentir-loarribar, li va dir que es mengés el gelat de xocolata que hi havia a la nevera. El pare hi va anari el va agafar. El va desembolicar i va començar a menjar-se’l. Llavors va recordar que als seusfills els hi encantava la xocolata. Mentre es menjava el gelat, anà a la botiga de baix i va comprà un pastís gelatde xocolata. Quan va arribar l’hora de dinar, tots van dur-se una gran sorpresa amb aquell pastís. Al pensar elsuns en els altres, tots hi havien sortit guanyant!

Petjades a la SorraEl camí no s’acaba, però enrere resten les empremtes de cada pas...

D’una manera o d’una altra el Senyor sempre ens acompanya. Encara que no el vegem,hem de tenir confiança... Ell no ens deixa mai!

Una nit vaig tenir un somni... Vaig somniar que estava caminant per la platja amb el Senyor i, a través del cel,passaven escenes de la meva vida. Per cada escena que passava, vaig percebre que quedaven dos parells de

petjades en la sorra: unes eren les meves, i les altres del Senyor.Quan va passar la darrera escena davant meu, vaig mirar enrere,

vers les petjades en la sorra i vaig adonar-me que moltes vegades en elcamí de la meva vida només hi restaven un parell de petjades en lasorra. Vaig notar que el mateix també succeïa en els moments més difícilsde la meva vida. Això realment em va pertorbar i llavors vaig preguntaral Senyor: «Senyor, quan vaig decidir seguir-te, Tu em vas dir queaniries amb mi, al llarg del camí, però en els pitjors moments de la mevavida, en la sorra només hi havia un parell de petjades. No comprencperquè em vas deixar quan jo més et necessitava».

Llavors Ell, fixant el seu esguard infinit en mi em va respondre:«Estimat fill meu. Jo t’he estimat i mai t’hauria abandonat en els momentsmés difícils». Quan en la sorra només hi havia un parell de petjades erajustament allí on et vaig carregar als meus braços».

PÀGINA DE GRANS42

Gravant un AmicL’amistat veritable no acaba mai.Una vegada dos amics anaven fent camí pel desert. En un moment

del seu viatge començaren a barallar-se i un dels amics donà a l’altreuna bufetada. Ferit, però sense dir res, qui va rebre la bufetada vaescriure a la sorra:

- El meu millor amic avui m‘ha donat una bufetada.Continuaren el seu camí fins a trobar un oasi on varen decidir

banyar-se. I el que havia rebut la bufetada començà a ofegar-se, peròel seu amic el va salvar. Després de recuperar-se el que va estar apunt d’ofegar-se, va escriure en una pedra:

- Avui el meu amic avui m ‘ha salvat la vida.Tot intrigat, l’amic li va preguntar:- Per què vas escriure a la sorra quan et vaig pegar i ara ho fas en

d’una pedra?L’amic li respongué:- Quan algú et fa mal has d’escriure a la sorra, on el vent del perdó pugui esborrar-ho. Però quan algú et

fa una cosa bona has de gravar-ho en pedra, on cap vent pugui esborrar-ho.Cal aprendre a escriure les ferides a la sorra i a gravar en pedra les alegries.

Un entreteniment força perillós...

(De: Bon Dia)

HORARIS DE SETMANA SANTA 43

PARRÒQUIES DE LA UNITAT PASTORAL

Representació de la Passió de LleidaDivendres Sant, Parròquia del Carme, a les 19:15 h.

Bona Pasqua!

OFICIS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Romanesos RomanesosLITÚRGICS Catòlics OrtodoxosDiumenge Rams 11:30 (pl.) 11:30 (pl.) 11:30 12:00 10:15 10:00

Dimarts Sant Catedral: Celebració comunitària penitència 6:15 i missa Crismal, 7:00

Dimecres Sant Celebració comunitària de la penitència, al Carme, a les 7 de la tarda.

Dijous Sant Missa 20:00 19:30 20:30 19:00 20:30 10 i 19 h

Hora Santa 21:00 23:00

Divendres Sant 18:00 18:30 17:30 18:00 17:30 19 St. Joan

Viacrucis 9:00 8:30 9:00

Dissabte Sant Pregària del silenci a St. Joan, 10 h.

Vetlla Pasqual 20:30 23:00 21:00 23:00 23:00

Obra commemorativa delstreballs de restauració ipintura realitzats aquestestiu al temple de SantAntoni de Pàdua de Lleida(Pares Franciscans).Acrílic sobre tela.Mercè Humedas, 2006