1. 1. LA NOSTRA MSICA TRADICIONAL Qu s la msica tradicional? La msica tradicional valenc Autor del multimdia: Andrs Gonzlez Rojas
2. 2. La Msica tradicional del mn segons el concepte de la UNESCO sn aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si b la msica s un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La msica tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusi amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribut de manera primordial a la creaci de la msica popular actual. Qu s la msica tradicional? [tornar a linici]
3. 3. La tradici musical valenciana s molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regi mediterrnia. Al llarg daquest multimdia farem una aproximaci als diferents estils i instruments ms importants. La msica tradicional valenciana [tornar a linici] Estils musicals Instruments tradicionals
4. 4. Classificar la msica tradicional s molt complicat, perqu es pot fer segons molts criteris, com la temtica de les canons o el seu estil musical. A continuaci assenyalarem els estils ms destacats: Estils musicals [tornar a msica tradicional valenciana] Jotes Seguidilles Dansaes Havaneres Valencianes Fandango Bolero Cant destil
5. 5. La jota o cota s un ball tradicional molt ests per tota la Pennsula Ibrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Actualment, encara es balla al Pas Valenci, les Illes Balears, les Terres de l'Ebre, l'Arag i Mrcia, per en el passat va estar estesa tamb per tota Catalunya. Aquest ball t un comps ternari i presenta una estructura harmnica basada en l'alternana de quatre compassos de tnica i quatre de dominant. Clickant laltaveu podeu escoltar la Jota de Moixent La Jota [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
6. 6. s un ball molt antic, ests a partir del segle XVI a tota la pennsula. Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les ms antigues o clssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les rpides o manxegues, tamb anomenades corrilles o corridas. Les primeres sn ms freqents a les comarques del nord i es ballen en rogle, encara que tamb apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi, on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones sn ms freqents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella. Clickant laltaveu podeu escoltar la Seguidilla de la Vall dAlmonacid Seguidillas [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
7. 7. Les Danses s la manera d'anomenar els balls pblics a les comarques del centre i sud del Pas Valenci. Aquests balls pblics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o tamb de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolaina, xaramita o xirimita, un obo popular i tradicional valenci, i tabalet o ms modernament de la banda de msica. Clickant laltaveu podeu escoltar la Dans de Murla Dansaes [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
8. 8. L'Havanera s un gnere musical dels denominats d'"anada i tornada", que t el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la seva versi ms pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat s habitual acompanyar-la amb guitarres, llats i bandrries. Estan escrites en comps de dos per quatre i el seu tempo lent. Clickant laltaveu podeu escoltar lhavanera de Catadau. Havanera [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
9. 9. Les valencianes sn un gnere exclusivament valenci, ests per la comarca de l'Horta de Valncia i algunes comarques prximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relaci amb la jota i el tercer amb el fandango andals. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia, que van adaptar passades populars per amb la tcnica del ballet al cant d'estil. Sn per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats. Clickant laltaveu podeu escoltar les Valencianes du i dos de Montroi Valencianes [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
10. 10. Fandango (del nord) s un gnere musical i de ball quasi exclusivament valenci. s molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que tamb apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses prximes a la ratlla de Valncia. Generalment t un ritme molt rpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la msica ni el ball. Fandango (de cobla partida) s un gnere musical exclusivament valenci, que noms apareix a la Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Est emparentat amb els fandangos del nord del Pas Valenci, amb altres fandangos ibrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes. Clickant laltaveu podeu escoltar la Jota-Fandango de la Vall dAlmonacid El fandango [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
11. 11. s un ball molt llut, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu origen est en la seguidilla, encara que tamb hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. s un gnere cultivat especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Valldigna. A ms a ms, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de Valncia tamb van crear boleros per a incloure al seu repertori. Clickant laltaveu podeu escoltar el Bolero pla de la Llosa de Ranes Bolero [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
12. 12. El cant valenci d'estil agrupa all que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per tenir una temtica satrica i humorstica. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels msics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que tamb es repeteix. Al msics, un dolainer i un tabaleter com a mnim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (per no sempre) el "versaor", que s aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil s habitual a les festes de les poblacions rurals. Clickant laltaveu podeu escoltar una Alb de nadal de lHorta de Valncia Cant destil [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
13. 13. El cant valenci d'estil agrupa all que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per tenir una temtica satrica i humorstica. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels msics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que tamb es repeteix. Al msics, un dolainer i un tabaleter com a mnim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (per no sempre) el "versaor", que s aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil s habitual a les festes de les poblacions rurals. Clickant laltaveu podeu escoltar una Alb de nadal de lHorta de Valncia Cant destil [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres estils]
14. 14. Existeixen molts instruments tradicionals, ac podreu coneixer i escoltar els ms representatius ordenats en diverses categories: Instruments tradicionals [tornar a msica tradicional valenciana] Vent Corda Idifons Percussi
15. 15. Instruments de vent [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres instruments] Dolaina Tamb anomenada xirimita, s un tub cnic, generalment de fusta, amb una srie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cnica i no cilndrica, especialment al final, li donava antigament el nom de trompa. Existeixen moltes varietats de dolaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del Pas Basc i la dolaina valenciana. El seu origen s antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengeta doble, com l'obo, suggereix que podria aparixer desprs dels instruments de llengeta simple, com ara el clarinet. Flabiol El flabiol s un instrument musical de vent de fusta de la famlia de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famlies de les flautes tocades amb una sola m mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments mpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents Al Pas Valenci, es coneix com a flabiol una mena de flauta dola amb digitaci de dolaina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge.
16. 16. Instruments de corda [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres instruments] Guitarra clssica s un cordfon punteat. Consta de sis cordes de nailon, antigament de budell. s l'instrument ms simblic i conegut de la pennsula, a causa del flamenc. Sense entrar en aquest tipus de msica, en el mitj rural s'utilitza esquinant les cordes i acompanyant els diferents cants tradicionals amb pocs i senzills acords. Guitarr s un instrument en forma de guitarra, de dimensions menors que aquesta, per major que altres derivacions de la guitarra. Prov duna serie de guitarres menudes que foren molt populars en el Barroc. El guitarr valenci normalment t 4 o 5 cordes.
17. 17. Instruments idifons [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres instruments] Castanyoles Possiblement un dels instruments ms estesos i coneguts de la pennsula. s un idifn entrexocat el so del qual es produeix al xocar dues peces cncaves de fusta lligades amb una corda a les mans. Esquellots sn idifons sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions complien amb aquesta comesa d'una forma rudimentria, sobretot quan es tractava d'organitzar molt soroll. Aquests instruments sn els que produeixen el so a causa del material amb el qual estan construts. Ferrets s un idifon percutit. Es tracta d'una barra de ferro en forma de triangle que s copejada amb una baqueta, tamb de ferro, en els tres costats d'aquest triangle.
18. 18. Instruments de percussi [tornar a msica tradicional valenciana] [veure altres instruments] Tabal Instrument de forma cilndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandries, encara que el tabalet s generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se cmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer. El tabalet fa parella amb la dolaina, sent ambds instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. Pandereta Potser siga, juntament amb la guitarra, l'instrument ms conegut de tots. Es tracta d'un bastidor circular de fusta amb sonajes en parells, i cobert per un dels costats amb una pell tiban. Al llarg de tota la pennsula es poden trobar veritables virtuosos d'aquest instrument, sobretot entre les dones.