La Notaría 2015, vol. 3 en catalán

8/17/2019 La Notaría 2015, vol. 3 en catalán

1/160

Número 3 | 2015 Revista del Col·legi de Notaris de Catalunya Fundada el 1858

TRIBUNA PRÀCTICA DOCTRINA

Ernesto Tarragón Albella

Juan Bolás Alfonso

Joan Picó i Junoy

José Alberto Marín Sánchez

Antonio Longo Martínez

L’actuació notarial amb relació a la coordinació gràfica

i a la concordançaentre Registre de la Propietat,

Cadastre i realitat física

Informe sobre el «monitori» extrajudicial

El procés de formació del sensum i la seva manifestacióLa reserva vidual en Dret Internacional Privat

Laudes zombis: la necessària unificació dels criterissobre reconeixement i execució de laudes arbitrals

anul·lats a la seu de l’arbitratge

Configuració tècnica de les parelles de fet tot esperantuna legislació nacional en la matèria

«Hem de guanyar en eficàcia, en temps de resposta,i també en la qualitat dels serveis que prestem»

Entrevista a Carlos Lesmes Serrano

PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM I DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

«El principi general del Dret catalàés fer un vot de confiança als ciutadans»

Entrevista a Lluís Puig i Ferriol

PREMI PUIG SALELLAS 2015

«Potenciar la funció i el Col·legi a tots els nivellsha estat i és la màxima prioritat»

Entrevista a Joan Carles Ollé i Favaró

DEGÀ DEL COL·LEGI DE NOTARIS DE CATALUNYA

Nova Jornada de l’Acadèmia

Notarial Europea i del Notariatinternacional a Barcelona


2/160


3/160

LA NOTARIA | | 3/2015 3

Director:Ángel Serrano de Nicolás

Sotsdirector:Guzmán Clavel Jordà

Consell de redacció:José Javier Cuevas Castaño (Vidacorporativa), Víctor Esquirol Jiménez(Jurisprudència/Resolucions),Elisabeth García Cueto (Internacional),

Antonio Ángel Longo Martínez(Pràctica), Javier Martínez Lehmann(Jurisprudència)

Consell editorial:Esther Arroyo Amayuelas(U. de Barcelona), Luis HumbertoClavería Gosálbez (U. de Sevilla),Andrés Domínguez Luelmo(U. de Valladolid), Joan Egea Fernández(U. Pompeu Fabra), Ignacio FarrandoMiguel (U. Pompeu Fabra), Jacinto GilRodríguez (U. del País Vasco),José Luis Linares Pineda (U. de Girona),Sergio Llebaría Samper (Esade-URL),Juan José Marín López (U. Castilla

-La Mancha), José María MiquelGonzález (U. Autónoma de Madrid),Susana Navas Navarro (U. Autónomade Barcelona), Pablo Salvador Coderch(U. Pompeu Fabra), Antoni VaquerAloy (U. de Lleida), Rafael Verdera Server(U. de Valencia), Francisco Vicent Chuliá(U. de Valencia), Roberto Follía Camps(Notario - RALJC), José Antonio GarcíaVila (Notario), Ildefonso Sánchez Prat(Notario), Josep Mª Valls Xufré (Notario),Mª Angels Vallvé Ribera (Notario)

Coordinació:Sandra Purroy Corbella

Disseny, preimpressió i impressió per Wolters Kluwer España, SA

ISSN: 2172-3028

D.L.: M-15125-2012

Tots els drets reservatsLes opinions expressades pels nostrescol•laboradors en aquestes pàgines sónde la seva exclusiva responsabilitat i nocoincideixen necessàriament amb la líniaeditorial de LA NOTARIA

© 2010 Il•lustre Col•legi de Notarisde CatalunyaNotariado 4 - 08001 Barcelona

Edició online disponible www.colnotcat.es

[email protected]

3/2015

Inajornable regulació de l’execució

del préstec hipotecari i, de passada,tota la seva íntegra regulació, fins itot els «interessos» negatius

Cert és que durant decennis, fins i tot més d’una centúria, les aigües van baixarabsolutament encalmades, els préstecs hipotecaris s’autoritzaven —fins i tot en es-cassos folis— i s’inscrivien sense cap problema, i, quan no hi havia cap més remei,s’executaven en un procediment sumari —que no vol dir mancat de garanties peral deutor, que fins a temps recents no va ser consumidor —; tot plegat era transcen-dental en l’activitat creditícia hipotecària, ja que no convé oblidar que si de ben poc

serveix una hipoteca sense inscriure, encara de menys serveix una hipoteca que noes pot executar de forma previsible. Es presta per tal de fomentar la riquesa, però,òbviament, també per poder recuperar allò prestat amb els seus fruits —o interes-sos remuneratoris—, i vet aquí avui el gravíssim problema de la hipoteca: la fasede seguretat està plenament garantida, però la de realització de valor ha fracassatestrepitosament i, encara pitjor, les reformes han estat fins i tot blasmades pel TJUE.Les coses són com són, no com ens agradaria descriure-les.

La imperiosa transposició de la Directiva 2014/17/UE haurà de fer una clara dis-secció de les diferents fases —i la consegüent legislació aplicable— per les qualspassa un préstec hipotecari des que se’n demana informació —o se’n fa publicitat—fins que, arribat el cas, es va a judici per reclamar el deute amb els seus interessos oper donar-li solució extrajudicial, que haurà de ser la via preferent. Així, fins i tot al

web del Banc d’Espanya es diu que: «La Directiva inclou una referència a la dació en pagament, que obliga els Estats a no limitar la llibertat de les parts per acordar que latransferència de la garantia al prestamista sigui suficient per reemborsar el préstec. Amés, s’imposa als Estats l’adopció de mesures de protecció al consumidor quan, un copfinalitzat el procediment d’execució, el deute no quedi saldat ». No és la fase de reclama-ció del deute l’única rellevant, ja que en aquesta també incideix la informació que esdonés ab initio. N’hi ha prou a pensar en la clàusula terra, o en la recent manifestacióque el préstec hipotecari és onerós. Caldria preguntar-se si pagant interessos —ambdiferents tipus al llarg de la seva extensa durada— pot ser una altra cosa; això sí,sense oblidar que els fruits naturals —com els civils— no sempre i cada any es recol-lecten, cf. STS de 22 d’octubre de 1993, juntament amb el fet que la compensacióés automàtica, i, anant més enllà, la mateixa frustració de la fi del contracte no pot

ser la mateixa solució per a l’interès fix que per al variable, ni deixar-se de calcularels interessos perquè resultin negatius en una determinada fase, que no al llarg detota la seva durada.


4/160

4 LA NOTARIA | | 3/2015

Editorial

Dins de la variada legislació que conflueix en l’activitat creditícia hipotecària, caldràdistingir la merament sectorial —o bancària, inclosos els índexs de referència—; la civil—de la nul·litat sanció a la nul·litat remei , o nul·litat protectora dels consumidors—; lade protecció dels consumidors —falta clarament una llista de clàusules negres per al’actuació creditícia hipotecària, la resta són vans intents d’aconseguir l’impossible—;del mercat hipotecari —la taxació, sense girs copernicans per, arran de l’augment delque ha d’extingir l’entitat creditora, aconseguir, per mitjà de la possibilitat de rebai-xar-la al 75 %, que tot continuï igual; n’hi ha prou a calcular el 70 % del 75; això sí, enexecutar-se, hauria de ser tan propera com fos possible a la subhasta—; hipotecària—què s’inscriu (clàusules essencials i també condicions generals), què es garanteix,quan prescriu, etc.—; processal —el control d’abusivitat és indefugible, i una fasecontradictòria breu, també; no importen les causes, sinó el temps per a l’oposició al’execució; caldrà mirar què s’està fent a Europa, on també hi ha activitat creditícia i nos’està permanentment amb qüestions prejudicials davant del TJUE, juntament ambcertes innovacions, com ara el pacte comissori a França—, i fins i tot tributària —tant

en constituir-se com en novar-se o en adjudicar-se—. Però, sens dubte, amb dos clarspilars, com són que la protecció del consumidor no admet subterfugis —la reiteradaactuació del TJUE així ens ho recorda, i, per la seva reiteració, cal dir-ho, clarament ensfa pujar els colors a la cara— i, per descomptat, que de l’altra part —o creditor hipote-cari— la fase de realització de valor ha de ser previsible i, òbviament, que el qui prestaha d’obtenir els seus fruits —és a dir, interessos remuneratoris—, la qual cosa no escontradiu amb la nul·litat de les clàusules abusives, ni necessàriament amb els inte-ressos negatius del tipus de referència, en una concreta fase —potser caldria preveureque l’entitat creditora obtingui, al llarg de la vida del préstec, una rendibilitat mínima.

Del que s’ha dit resulta que és imperiós transposar la Directiva 2014/17/UE i, pertant, reformar la legislació sectorial o bancària de formalització de l’operació —aques-

ta legislació sectorial ni pot suplir la dels consumidors, ni és el lloc per regular l’actua-ció notarial, que té la seva pròpia i específica—; la informació, que, quan deriva en unacursa sobre el paper a veure qui informa de més, esdevé sobreinformació, que és un al-tre perill que corre el consumidor, i que, en si, també és incompliment; la FIPER, FIPRE,oferta vinculant i torna a transcriure a l’escriptura pública i en extracte al Registre de laPropietat —fins i tot literalment, les clàusules de venciment anticipat; per cert, condici-ons generals, de les quals en realitat únicament se n’executa una, que és la d’impaga-ment, encara sense resoldre la problemàtica de les tres quotes impagades i no previstaen les anteriors a la Llei 1/2013. Es fa, doncs, necessari distingir el que és principal —elpréstec— del que és accessori —la hipoteca—, el que són les clàusules essencials delque són condicions generals —com a tal, no negociables, atès que deixen de ser-hoautomàticament, tot i que sí rebutjables, però hauran de ser palmàries— i fins a quinpunt s’han de copiar, transcriure, si necessàriament ja s’han hagut de facilitar en la

fase de negociació prèvia. I, finalment, l’execució i el necessari control d’abusivitat,indefugible, tot i que això exigeixi —i exigirà— preveure una nova regulació proces-sal. El problema potser rau —és un pèssim exemple pretendre que l’art. 129 LH siguiun fidel transsumpte del judicial però en via extrajudicial— a no voler ser innovadors.L’art. 131 LH va complir amb escreix la seva funció; no la compleix l’actual regulacióprocessal, i, per descomptat, hi ha altres fórmules, com són ara el pacte comissori —enveritat, marcià— i el pacte —que no dret real— d’anticresi. El que no es pot és seguir al’espera, dia sí, dia també, dels pronunciaments del TJUE, del nostre TS i amb seriososdubtes sobre les qüestions essencials, encara avui la retroactivitat —convé no oblidarque la nul·litat consumidorista no és exactament la nul·litat sanció del CC—, o quès’entén per integració del contracte quan les seves clàusules s’han declarat abusives.

Ángel Serrano de NicolásDirector

Doctor en DretNotari de Barcelona


5/160

LA NOTARIA | | 3/2015 5

m

r i Editorial

• Inajornable regulació de l’execució del préstec hipotecari i, de passada, tota la seva íntegra regulació,fins i tot els «interessos» negatius Ángel Serrano de Nicolás .......................................................................................................................................................... 4

Tribuna

• Nova sessió de la Comissió d’Afers Europeus a BarcelonaErnesto Tarragón Albella ........................................................................................................................................................... 7

• Homenatge a l’Excm. Sr. José Félix Belloch Julbe Juan Bolás Alfonso...................................................................................................................................................................... 10

• El Notari i la nova Llei de la Jurisdicció Voluntària Joan Picó i Junoy ......................................................................................................................................................................... 19

• La Cort Arbitral de Catalunya: promoure i gestionar l’arbitratge amb vocació integradora

José Alberto Marín Sánchez ..................................................................................................................................................... 23 • Reforma de les lleis Hipotecària i del Cadastre: la representació gràfica de la finca com a element de

seguretat jurídica Antonio Longo Martínez ........................................................................................................................................................... 26

Entrevistes

• «Hem de guanyar en eficàcia, en temps de resposta, i també en la qualitat dels serveis que prestem»Carlos Lesmes Serrano ............................................................................................................................................................... 34

• «El principi general del Dret català és fer un vot de confiança als ciutadans»Lluís Puig i Ferriol ......................................................................................................................................................................... 40

• «Potenciar la funció i el Col·legi a tots els nivells ha estat i és la màxima prioritat» Joan Carles Ollé i Favaró ........................................................................................................................................................... 46

Doctrina

• El procés de formació del sensum i la seva manifestació José Luis del Moral Barilari ....................................................................................................................................................... 58

• La reserva vidual en Dret Internacional Privat Antonio Ripoll Soler .................................................................................................................................................................... 72

• Laudes zombis: la necessària unificació dels criteris sobre reconeixement i execució de laudes arbitralsanul·lats a la seu de l’arbitratge José Ignacio García Cueto, Felipe Nazar Pagani, Juan Manuel Soriano Llobera i Jaume Roig Hernando ........ 80

• Configuració tècnica de les parelles de fet tot esperant una legislació nacional en la matèriaGabriel de Reina Tartière ........................................................................................................................................................... 88

Pràctica • L’actuació notarial amb relació a la coordinació gràfica i a la concordança entre Registre de la Propietat,

Cadastre i realitat físicaVíctor Esquirol Jiménez .............................................................................................................................................................. 94

• Informe sobre el «monitori» extrajudicial Javier Micó Giner ......................................................................................................................................................................... 100

Internacional

• Recensió bibliogràfica .............................................................................................................................................................. 104

Sentències

• Sentències del Tribunal Suprem

Redacció Wolters Kluwer ........................................................................................................................................................... 106 • Sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Víctor Esquirol Jiménez .............................................................................................................................................................. 113


6/160

6 LA NOTARIA | | 3/2015

Resolucions

• Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat en recursos contra qualificacions mer-cantils i de la propietatFernando Agustín Bonaga ....................................................................................................................................................... 117

• Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la GeneralitatVíctor Esquirol Jiménez .............................................................................................................................................................. 145

Vida Corporativa

• Notícies corporatives i del món del Dret .......................................................................................................................... 150


7/160

LA NOTARIA | | 3/2015 7

3/2015

Ernesto Tarragón AlbellaVicepresident de la CAENotari de Castelló de la Plana T r

i b u

n a

Nova sessió de la Comissió d’Afers Europeus

a Barcelona

Amb la normalitat de qui arriba a casa,es van reunir a Barcelona, a finals de no-vembre de 2015, els notaris delegats devint-i-nou països europeus, per celebrar

una nova sessió de la Comissió d’AfersEuropeus (CAE) de la Unió Internacio-nal del Notariat (UINL). El Col·legi deNotaris de Catalunya, en la seva con-dició de seu semipermanent, va acollirper tercer any consecutiu aquesta co-missió per tractar els temes d’actualitatnotarial.

Amb un programa de treball feixuc, esva tenir l’oportunitat de conèixer les no-vetats legislatives que hi ha hagut des del’última sessió, que va tenir lloc l’abril de2015, a la República de San Marino; com-

provar les tendències de cada Notariat, iquins problemes els urgeixen en l’exer-cici de la seva funció. En aquestes troba-

des, es posa de relleu la importància dela dimensió política que té la CAE, queno és només una comissió tècnica d’estu-dis notarials, sinó que, en concórrer països

que no formen part de la Comunitat Euro-pea (com, per exemple, Suïssa), no formenpart del CNUE, i és en seu de la UINL on esconeixen les realitats notarials, s’iden-tifiquen els punts en comú, es valorenles divergències, es formen aliances idissenyen estratègies.

En aquesta ocasió, ens va acompa-nyar el President de la UINL, el Notari deDakar (Senegal) Daniel-Sédar Senghor, elqual va informar de les novetats al si dela UINL i de les reformes estatutàries quees pretenen fer en aquest important any

electoral, ja que al Congrés Internacio-nal de París (octubre de 2016) s’elegiràun nou President i càrrecs directius de

la Unió. Als notaris europeus presents aBarcelona, se’ls va donar la primícia de lapresentació de la candidatura espanyo-la, que, amb un equip capitanejat pel

Notari de Barcelona José Marqueño deLamo, creu trobar-se en condicions d’as-sumir la responsabilitat de la direcció icoordinar l’esforç de tots els notariats peraconseguir l’objectiu comú d’un Notariatfort i respectat a tot el món.

Des de l’última Presidència espanyo-la, el 1977, el Notariat espanyol ha col-laborat en totes aquelles tasques cor-poratives que se’ns han encomanat, iha estat constant el treball dels nostresconsellers generals, dels nostres delegatsen les diferents comissions continentals i

intercontinentals, ponents en congressosi trobades notarials. La feina ben feta deconsellers com Tito Simó, Juan Francis-


8/160

8 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

co Delgado de Miguel o Rafael Gómez-Ferrer, sempre en la nostra memòria, i detants altres afortunadament encara entrenosaltres, ha estat un exemple per a tots.

L’activitat internacional és moltintensa, en un món globalitzat i amb

permanents tensions entre blocs. N’hiha prou per demostrar-ho les reunionsde la Task Force Civil Law-Common Law,que busquen punts de trobada amb elmón jurídic anglosaxó, o trobades ambtècnics topògrafs escandinaus, dels qualsse’n va donar compte en la nostra sessióde la CAE.

Si el Notari és, per essència, unJurista pràctic destinat a aportar

seguretat en els negocis jurídics, la

seguretat formal és essencial en lanostra missió. Amb aquesta finalitat

es va iniciar el projecte de segellnotarial de seguretat (SNS)

Si el Notari és, per essència, un Ju-rista pràctic destinat a aportar segure-tat en els negocis jurídics, la seguretatformal és essencial en la nostra missió.Amb aquesta finalitat es va iniciar elprojecte de segell notarial de segure-tat (SNS), els detalls del qual es poden

consultar al web de la UINL (http://www.uinl.org/8/sello-notarial-de-seguridad ) idels avenços del qual en la segona fase

experimental en curs se’n va informar enla nostra reunió; no en va, els qui estemal capdavant d’aquest projecte som de-legats a la CAE.

Estar pendents de la realitat nota-rial i realitzar estudis que puguin ser

útils als notariats europeus i, en defi-nitiva, a les societats a les quals servei-xen és la raó de ser de la CAE; per això,l’anàlisi dels estudis en curs és una de lesraons per les quals ens reunim. En aques-ta ocasió, es va presentar l’informe final ila síntesi del treball sobre l’evolució delDret de Família, magistralment coordi-nat per la Notària de Xixona María de losReyes Sánchez Moreno, que va exposarles noves tendències en matèria d’unionsi parelles de fet, filiació, matrimoni i divor-ci. Cal destacar l’augment de la llibertatde pacte i l’atribució de competències

notarials en aquesta matèria. Aquesttreball important bé mereix la màximadifusió.

Altres estudis en curs es refereixen alstemes següents:

— L’activitat notarial en relació ambel ciutadà estranger. Segons fontsde la Comunitat Europea, més dedotze milions de persones estudien,treballen o viuen en un Estat Membredel qual no són nacionals, però la mo-bilitat no es limita a ciutadans euro-

peus, sinó que també és molt intensareferida a altres nacionals extracomu-nitaris; en especial, els països amb

atractiu turístic són els que reben mésvisites d’estrangers. Ser estranger noha de suposar cap minva en els drets

del ciutadà o dificultar el seu exercici;però, a la pràctica, els ciutadans se-gueixen trobant nombrosos obstaclesen la seva vida quotidiana en exerciraquests drets.

Una de les dificultats està en l’obli-gació que hi ha per als ciutadansestrangers de presentar documentsque aportin la prova requerida pergaudir d’un dret o quedar subjecte auna obligació. El Notariat, en la sevavocació de servei social, ha d’aportar

solucions als problemes jurídics quo-tidians, i d’això tracta el present estu-di en curs.

— La col·laboració entre notaris. Aquest estudi tracta el tema des de di-ferents punts de vista: la col·laboraciópròpiament dita entre dos o mésnotaris en un mateix afer, del qual elprojecte EUFIDES n’és un exemple:les regles de la legítima competènciaentre notaris, i la col·laboració amb al-tres professionals, com ara advocats,economistes, enginyers o tècnics to-

pògrafs, que ofereixen diverses solu-cions d’actuar interprofessionalment.

— La responsabilitat civil professio-nal. Es pretén realitzar un panoramadels diferents escenaris de responsa-bilitat professional europea, les sevesformes de cobertura i l’abast de lesassegurances.

Un tema clàssic és el treball sobrel’harmonització dels conceptes certifi-cació, legalització i autenticació en elsdiferents notariats europeus.

L’acte més important de la reunió vaser la celebració d’una nova sessió

de l’Acadèmia Notarial Europea,en què es va posar de manifest la

importància de protegir els mésdèbils i la transcendent funció que alNotariat li correspon respecte d’això

Però, sens dubte, l’acte més impor-

tant de la nostra reunió va ser la celebra-ció d’una nova sessió de l’AcadèmiaNotarial Europea, l’obertura de la qual


9/160

LA NOTARIA | | 3/2015 9

Nova sessió de la Comissió d’Afers Europeus a Barcelona

va ser presidida pel Notari honorari fran-cès Pierre Becqué, President de la CAE; elDegà del Col·legi de Notaris de Catalunya,

Joan Carles Ollé Favaró; el President de laUINL, Daniel-Sédar Senghor, i el Presidentdel Tribunal Suprem i del Consell Generaldel Poder Judicial, Carlos Lesmes Serrano.Tots ells, en les seves paraules, van posarde manifest la importància de protegir elsmés dèbils i la transcendent funció que alNotariat li correspon respecte d’això.

Sota la coordinació del Notari de ReusPedro Carrión, es va tractar el tema de la«Protecció de les persones vulnerables» i, com és tradicional a l’Acadèmica, es vacomptar amb ponents que van presentardiferents punts de vista sobre un temad’interès actual. En aquesta ocasió, el puntde vista doctrinal va ser a càrrec de CarlosMartínez de Aguirre Aldaz, Catedràtic deDret Civil de la Universitat de Saragossa; elpunt de vista tècnic mèdic va ser a càrrecde Jordi Medallo Muñiz, Doctor Forense iDirector de l’Institut de Medicina Legal iCiències Forenses de Catalunya; el puntde vista notarial el va exposar AlmudenaCastro-Girona Martínez, Notària de Cas-tellbisbal i Directora de la Fundació Ae-quitas del Consell General del Notariat, i,

per acabar, el punt de vista judicial el vapresentar Maria Eugènia Alegret Burgués,Magistrada i antiga Presidenta del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya.

La intervenció de ponents tan il-lustres va donar lloc a una animada par-

ticipació en el debat dels mateixos dele-gats de la CAE i del públic en general.

Els qui vam assistir a la reunió no po-dem deixar de reconèixer, un cop més, ladedicació i la bona acollida del Col·legi

de Notaris de Catalunya i, en nom de tots

els delegats de la CAE, des d’aquí vull ex-

pressar al Degà i a tots els components

d’aquest Col·legi el nostre profund agraï-

ment per la seva hospitalitat.


10/160

10 LA NOTARIA | | 3/20153/2015

Juan Bolás AlfonsoNotari de Madrid

Homenatge a l’Excm. Sr. José Félix Belloch Julbe

Text íntegre de la intervenció de Juan Bolás Alfonso, notari de Madrid,en l’acte d’homenatge que va tenir lloc al Col·legi de Notaris de Catalunyael 14 d’octubre de 2015

I. INTRODUCCIÓHonorable Conseller d’Interior de la

Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi JanéGuasch, Excel·lentíssimes i Il·lustríssimesAutoritats, Il·lustríssims Srs. Degà i Vice-degà del Col·legi de Notaris de Catalunya,senyores i senyors, benvolguts amics icompanys:

Les meves primeres paraules hande ser d’agraïment a la Junta Directivadel Col·legi de Notaris de Catalunya i alseu Degà, per la invitació a participar en

aquest acte d’homenatge a José FélixBelloch, invitació que vaig acceptar ambgust, si bé he de confessar que, en un

primer moment, vaig dubtar, perquè empreguntava si tenia sentit venir a Barce-lona a glossar la figura de José Félix, jaque és evident que els notaris d’aquestCol·legi, en el qual en José Félix va exer-cir durant trenta anys i del qual va ser elDegà durant sis anys, el van conèixer tanto més que jo.

Però aviat vaig dissipar els meus dub-tes, ja que les raons per acceptar la invita-ció eren clares i diverses:

1. En primer lloc, per la importància que

el Col·legi de Notaris de Catalunya—bressol de grans notaris i el de ma- jor dimensió del país— té i ha tingut

sempre per a l’impuls i el desenvolu-pament de la institució notarial.

2. En segon lloc, perquè aquest va ser elmeu Col·legi d’ingrés al Notariat, en elqual vaig prendre possessió de la me-va primera Notaria de Gandesa, de lamà de Ramon Faus Esteve, i ja sabeuque la primera Notaria —i tot el que larecorda— es porta sempre al cor.

3. I, en tercer lloc, i per sobre de totala resta de raons, sóc aquí perquèaquesta és una oportunitat que se’m

brinda de satisfer un deute pendent,un deute de gratitud, ja que tinc undeute amb José Félix, el qual, durant


11/160

LA NOTARIA | | 3/2015 11


els durs anys en els quals vam tenir laresponsabilitat —compartida amb laresta de degans— de traçar la polí-

tica del Notariat del segle XXI, va serun company de viatge insubstituï-ble pel seu talent i empenta, quali-tats que van ser indispensables per al’impuls de les reformes que havíemd’emprendre i que no sempre serienben enteses per alguns companys.

Se’m brinda l’oportunitat de satisferun deute de gratitud amb José

Félix, el qual va ser un company de

viatge insubstituïble pel seu talent iempenta, qualitats que van resultarindispensables per a l’impuls de lesreformes que havíem d’emprendre

En efecte, tots els que vam acceptarl’any 1999 la responsabilitat d’adaptar elNotariat al segle XXI érem conscients ques’havia d’adoptar una postura progres-sista de reformes i canvis per modernitzarla institució i potenciar el valor del nostre

sistema de seguretat jurídica preventiva.La dificultat d’aquesta tasca exigia la

unitat de tots els degans i un reparti-ment raonable de papers entre el Pre-sident i el Vicepresident, com va ocórrer, ja que he de reconèixer que, com a Pre-sident, sempre vaig comptar amb el re-colzament de José Félix, ja que, com emdeia, «podem discrepar en assumptestangencials, però coincidim plenamenten l’essencial».

Aquest acte és, doncs, una magnífi-

ca ocasió per manifestar públicamentel meu reconeixement i gratitud a JoséFélix Belloch Julbe.

II. RESSENYA BIOGRÀFICA

José Félix ha estat, sens dubte, unNotari de prestigi reconegut i un bonJurista, col·laborador amb la Universitat iPublicista, però la nota que marca la di-ferència entre la seva figura i la d’altresgrans notaris és la gran vocació per lapolítica corporativa.

I això va ser quelcom natural, si tenimen compte els seus antecedents familiars.

Segons les dades del llibre Els de-gans, de Laureà Pagarolas i Lluïsa Cases,José Félix va néixer a València, el 22 de

setembre de 1945, al si d’una famíliarellevant de juristes i polítics d’origenvalencià, però amb fortes vinculacions aAragó i Catalunya:

— El seu pare, José María Belloch Puig,Jutge de professió, aviat va destacarper una vocació política al servei de latransició democràtica.

De tendència democristiana liberal,va ser Vicepresident de l’AssociacióCatòlica Nacional de Propagandistesi membre fundador del grup Tácito.

Es va afiliar al partit Unió Democràticade Catalunya (UDC) d’Antón Cañe-llas i va passar després a la Unión deCentro Democrático (UCD) d’AdolfoSuárez, essent Governador Civil deHuelva, l’any 1976; de Guipúscoa, el1977, i, finalment, de Barcelona, entreels anys 1977 i 1980.

— La seva mare, Marita Julbe Climent,va pertànyer al cos tècnic de funciona-ris de l’Administració Civil, i va ocupar,

entre altres càrrecs, el de responsablede la Delegació Provincial del Ministerid’Informació i Turisme a Barcelona.

La família Julbe té una tradició jurídica que procedeix de diversos

segles enrere, i hi trobem magistrats,registradors de la propietat i notaris.

Amb aquest ambient familiar, nosorprèn la trajectòria professional de

José Félix

La família Julbe té una tradició jurídi-ca que procedeix de diversos segles enre-re, i hi trobem magistrats, com SantiagoMaría Julbe (ja el 1867); registradors de lapropietat, com Félix Julbe Munné, i nota-ris, com Santiago Julbe Climent.

El matrimoni José María i Marita va te-nir tres fills: José Félix, Santiago, escriptori periodista, i Juan Alberto, Jutge amb unatrajectòria professional i política brillant. Vaser fundador de l’Associació de Jutges per

la Democràcia; Magistrat, del 1981 al 1990,i President de la Secció Segona de l’Audièn-cia Provincial de Biscaia; Vocal del Consell

General del Poder Judicial; Ministre deJustícia (1993-1994); Ministre de Justíciai Interior (1994-1996); Diputat al Congrésper Saragossa; Senador, Alcalde d’aquestaciutat i avui, des del 16 d’abril de 2015,Jutgede l’Audiència Provincial de Saragossa.

Amb aquest ambient familiar, no sor-prèn la trajectòria professional de José Félix:

1. Va estudiar el batxillerat al seu esti-mat Terol: primer, als Hermanos delas Escuelas Cristianas de La Salle i,després, a l’Instituto de Segunda En-señanza.

2. Va cursar els estudis de Dret a la Uni-versitat de Saragossa, i es va llicenciaramb premi extraordinari.

3. Va aprovar les oposicions d’ingrés alNotariat abans de complir els 26 anys,en les proves celebrades en aquestmateix Col·legi Notarial, i va prendrepossessió de la seva primera Notariade Calaf l’any 1971.

4. Per oposició restringida, el 22 demarç de 1974, va ser nomenat Notaride Ronda, on va romandre durantdeu anys.

Durant aquesta etapa, el seu taran-nà políticament inquiet el va portara participar en la constitució de laprimera Associació de Forces De-mocràtiques de la ciutat de Ronda,i, a més, pel seu arrelament, va serdesignat membre del Consell d’ad-ministració del Monte de Piedad yCaja de Ahorros de Ronda.

Precisament el meu primer conei-xement personal de José Félix va te-nir lloc en l’època de Ronda, ja que,


12/160

12 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

essent jo Notari d’Antequera, vaigcoincidir amb José Félix en algunestertúlies notarials en les quals desta-cava pel seu talent, empenta i com apolemista d’oratòria brillant que nodeixava ningú indiferent.

5. L’any 1984 va ser nomenat Notari

de Barcelona-Horta i, finalment, el1987, va prendre possessió de la sevaNotaria de Barcelona al capdavant dela qual ha romàs fins a la mort.

És a dir que, com ja vaig dir, José Félix ha pertangut a aquest Col·legi de Notarisde Catalunya durant trenta anys, a bandadel període a Calaf, i n’ha estat el Degàen dos mandats consecutius: 1999-2001i 2002-2004.

Durant els sis anys de Degà, José

Félix i la seva Junta Directiva van desen-volupar una intensa activitat renovantl’organigrama del Col·legi i millorant-nel’eficàcia.

Però, en rigor, no em correspon a miparlar-vos de l’activitat col·legial durantels dos mandats de José Félix, tema quela majoria de vosaltres heu viscut de pri-mera mà.

El que m’interessa destacar aquí i araés la labor que va portar a terme JoséFélix en relació amb la política corpo-

rativa nacional, com a Vicepresidentdel Consell General del Notariat, du-rant sis anys, des del 1999 fins al 2004.

III. JOSÉ FÉLIX BELLOCH I LA VI-CEPRESIDÈNCIA DEL CONSELLGENERAL

Per comprendre l’aportació de JoséFélix a la política del Consell General delNotariat, cal partir d’una dada evident.

El pensament polític de José FélixBelloch està recollit a l’ideari de l’Aso-ciación Foro Notarial, i aquest ideari ésl’equipatge amb el qual José Félix vaaccedir al Consell i que, en part, va sercompartit pels degans.

Per això, s’entén millor la coherènciade la seva labor política si diferenciemtres etapes:

1. Des de la fundació de l’Asociación Fo-ro Notarial fins a l’inici del seu mandat

com a Vicepresident del Consell.

2. En segon lloc, els sis anys de la Vice-presidència.

3. I el període final, des de gener de2005 fins a la seva mort.

A) EL PRIMER PERÍODE: 1994-1999

L’Asociación Foro Notarial fou consti-tuïda el 19 de febrer de 1994.

José Félix, autèntic líder, promotor,fundador i ànima de l’Associació, va ocu-par una de les vocalies.

De l’ideari de Foro Notarial, interessadestacar, entre d’altres, els següents objectius, que conserven la vigència:

Primer objectiu: donar a conèixermillor la funció notarial i, en especi-al, l’assessorament imparcial, gratuïti compensador dels desequilibris d’in-formació jurídica de les parts, exerciten règim de lliure competència.

L’Asociación Foro Notarial entenia, ja el 1994, que era necessària

la renovació del marc normatiucontingut en la venerable Llei delNotariat de 1862 mitjançant una

nova Llei Orgànica del Notariat o, sies prefereix, una Llei de Seguretat

Preventiva

Respecte d’aquest últim, el 1997, JoséFélix escrivia el següent:

Els defensors del fet que el Notarino ha d’exercir la seva professió enrègim de lliure competència són víc-

times d’esquemes mentals pericli-tats però certament comprensibles.No obstant això, vivim en un mónque no concep l’eficiència al mar-ge de la competència, i consideraque l’absència d’aquesta perjudica sempre el consumidor o l’usuari de serveis.

La competència existeix per fiavui, almenys fins a cert punt. L’in-tent d’ofegar-la a través de meca-nismes corporativistes desincentiva-dors del treball (Mutualitat, Fons de

Compensació, etc.) no té futur.

Les limitacions a la lliure compe-tència només són admissibles en lamesura que tinguin una base legal,i avui, l’any 1997, només la tenen elrègim d’accés a la funció, la compe-tència territorial i l’aranzel.

Segon objectiu: Aconseguir quela intervenció notarial equivalguia la màxima seguretat possible en temes com la realitat del títol deltransmissor, l’absència de càrregues

i la immediata inscripció del títol alsregistres, advocant, en aquest sentit,per reconduir la funció qualificado-


13/160

LA NOTARIA | | 3/2015 13


ra a l’extensió amb la qual va ser con-cebuda en la primera Llei Hipotecària.

Tercer objectiu: reformar els aran-zels de conformitat amb criteris deracionalitat i economia, posant fre ales tendències ultraliberalitzadores,que destruirien el sistema, ja que aca-barien amb la imparcialitat del Notarii introduirien, en benefici exclusiud’intermediaris i grans operadors, to-ta mena de corrupteles.

Però, sense cap mena de dubte, isobre totes les coses, l’AsociaciónForo Notarial entenia, ja el 1994,que era necessària la renovació delmarc normatiu contingut a la vene-rable Llei del Notariat de 1862 mit-

jançant una nova Llei Orgànica delNotariat o, si es prefereix, una Lleide Seguretat Preventiva.

Aquest ideari va estar present en l’ac-tivitat portada a terme per Foro Nota-rial al llarg dels anys successius i va sercompletat el 1998, com no podia serd’una altra manera, amb l’aposta de-cidida a favor de la plena incorporacióal Notariat de les noves tecnologies.

Al respecte, el 1998, José Félix escriviael següent:

En la mesura que siguem útils a la societat i demostrem que som un cosmodern amb capacitat d’adaptació,la nova legislació ens tindrà en comp-te. En un altre cas, restarem relegatsa un gueto jurídic amb funcions cadacop més limitades i insignificants. Nohem de canviar la nostra tasca en elfons, però sí en la forma. No tindremal client al davant, sinó un correu

electrònic i/o a un altre Notari onlineque sí que té al client al davant.

B) EL PERÍODE DE LA VICEPRESIDÈN-CIA DEL CONSELL GENERAL DELNOTARIAT ESPANYOL

La incorporació de José Félix al Con-sell General del Notariat li va donar unamagnífica oportunitat per impulsar la po-lítica notarial d’acord, fins on era possible,amb l’ideari del Foro Notarial.

Per raons fàcilment comprensibles,l’activitat del Foro Notarial no va hiver-nar, sinó que va quedar en un segon ter-

me —en el de l’honesta col·laboració—,per a no obstaculitzar la labor del ConsellGeneral i del seu Vicepresident.

El Consell General, amb la Vicepresidèn-cia de José Félix i la Presidència de qui usparla, es va constituir el gener de 1999.

No és el moment ni el lloc per fer unrepàs de tota l’activitat desplegada pelConsell en aquells anys, per la qual cosaem centraré en els temes més rellevantsen els quals la participació de José Félix ide la Junta Directiva del Col·legi de Ca-talunya va tenir una gran importància.

A la presa de possessió com a Vicepre-

sident, José Félix va insistir en tres punts:

1. La necessitat de donar a conèixer mi-llor la nostra funció.

2. La necessitat de perfeccionar el siste-ma evitant duplicitats amb els registra-dors, sempre en harmonia amb ells.

3. La necessitat d’una Llei de SeguretatJurídica Preventiva.

Aquests, entre altres punts, van ocu-par bàsicament la feina del Consell. Així:

1. La necessitat de donar a conèixermillor el valor de la nostra funcióera evident, com ho demostra el fetque, transcorreguts només tres me-sos des de la constitució del Consell,vam rebre un primer toc d’atenció,tan greu com inesperat, com va ser larebaixa dels aranzels en un 25%, por-tada a terme pel Govern el 16 d’abrilde 1999, sense justificació tècnica nimemòria econòmica.

Aquest fet, com va advertir José Félix,

va posar de manifest la necessitat ur-gent de millorar la comunicació ambla societat i, especialment, les relaci-ons amb el Ministeri d’Economia, perfer-nos escoltar i per posar en valor lanostra funció.

I el cert és que, gràcies a la nova polí-tica de relacions institucionals, ja noens va agafar de sorpresa el Reial De-cret-Llei 23 de juny de 2000, de me-sures urgents d’intensificació de lacompetència en mercats de béns iserveis, que va introduir diverses me-

sures liberalitzadores, entre d’altres,la possibilitat d’aplicar descomptesen l’aranzel notarial.

El Consell va poder presentar diver-sos informes previs, atès que la pri-mera intenció del Govern era establiraranzels lliures de màxim, d’una ban-da, per assimilació amb el tradicionalaranzel dels corredors de comerç i, del’altra, perquè la sentència del cas Mo-del del Tribunal de Justícia de la UnióEuropea s’havia manifestat en contrad’uns aranzels sense sostre.

Com explicarà posteriorment, l’any2001, José Félix en l’informe sobre No-tariado y competencia, que va remetrea tots els seus col·legiats i als degans,la solució d’admetre rebaixes i, fins itot, l’aranzel lliure a partir de certa xifrapodia no agradar als notaris, però elConsell estava en l’obligació de man-tenir el sistema d’aranzel fix, fins i totamb descomptes, si això comportava

el rebuig de l’aranzel lliure de màxims.

En un altre ordre de coses, per remar-car el valor econòmic i social del No-tariat i la seva presència a la societat,el Consell va organitzar el Foro Nota-riado 2000, que va tenir tres seus: Se-villa —sobre la persona, els seus dretsi la seva protecció—, Madrid —sobrel’economia i el Notariat— i Barcelona —sobre les tecnologies modernes.

Al fòrum o simposi de Barcelona,celebrat els dies 26 i 27 d’octubre

de 2000, sota la Presidència de JoséFélix, es van tractar aspectes legals itècnics de la signatura electrònica i es


14/160

14 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

va presentar el projecte e-Not@rio,netament català per l’origen, sobre elqual tornaré a parlar.

Al fòrum o simpòsium de Barcelona,celebrat els dies 26 i 27 d’octubre

de 2000, sota la Presidència de JoséFélix, es van tractar aspectes legals itècnics de la signatura electrònica i

es va presentar el projecte e-Not@rio

2. Respecte de la necessitat de perfec-cionar el sistema evitant duplicitats

amb els registradors, sempre enharmonia amb ells.

El Consell, com es va acordar en laprimera sessió de gener de 1999,era partidari del diàleg i d’una feinaen comú amb els registradors, respec-te dels quals José Félix acostumava adir: «Els vull tant com a mi, però només».

Però no va ser fàcil mantenir una rela-ció cordial, ja que Antonio Pau, Degà-president del Col·legi de Registradorsd’Espanya, de manera inesperada, vafer unes declaracions al diari Expan-sión, el 21 de març de 2000, en lesquals proposava, entre altres coses,reciclar els notaris com a gestors i queles rectificacions de les escriptures lesfessin els registradors.

A més, el 17 de juliol de 2000, a lapàgina 8 de l’ ABC , van aparèixer unesdeclaracions del mateix Antonio Pau,en relació amb les mesures liberalitza-dores esmentades del 23 de juny de

2000, en les quals es llegia el següent:

Es parla del fet que pot haver-hiduplicitat entre la funció notarial i laregistral, però estan perfectamentdelimitades. El Notari fa documentsi el Registrador controla la legalitatd’aquests documents , si estan adap-tats al Dret. Pot haver-hi duplicitat en-tre la intervenció de l’Advocat i del No-tari , ja que el document està elaborat per l’Advocat, però la llei obliga aacudir al Notari i fer un document públic. S’hauria de deixar llibertat al

ciutadà per acudir al Notari quan ho consideri necessari, i això sí que seriauna mesura liberalitzadora.

El Consell no va rebre cap explicaciód’unes declaracions tan sorprenents iinoportunes.

José Félix, que en la sessió del Conselldel 8 d’abril de 2000 havia manifes-tat el seu recolzament incondicional ila seva identificació absoluta i plenaamb la política del Consell i del seuPresident, a l’informe del 17 d’abrilde 2001, va escriure el següent:

El problema, aquí i ara, sense perjudici d’altres qüestions de priori-tat substancial, és el de les relacionsentre títol i inscripció.

Per als registradors, el Notari ha delimitar-se a datar, identificar i apreciarla capacitat. La signatura electrònicadatarà i identificarà, per la qual cosa elNotari sobra en els camps en els qualsintervé el Registrador.

La lluita pel control de la legalitatés la lluita per la supervivència. Quino ho entengui així, viu en la inòpia.

I el cert és que la coincidència de plan-tejaments de José Félix i dels degansen aquest tema tant delicat era total, i

es resumeix així:— El control de legalitat l’efectua el

Notari en el moment de la contra-ctació, «en el moment de la veritat »,quan es lliura el preu i s’adquireixla propietat, i és aquest el momenten el qual les parts han de gaudirde seguretat jurídica.

— La qualificació posterior del Regis-trador està dirigida a comprovar laregularitat del document i la sevaharmonia amb els assentaments

del Registre.— Per això, els negocis immobiliaris

neixen i es desenvolupen al mar-ge del Registre. No s’és propie-tari per estar inscrit, sinó ques’està inscrit per ser propietari.

— Dit d’una altra manera, el Registrefunciona gràcies a l’«input de qua-

litat » que li proporcionen els docu-

ments administratius, judicials i nota-

rials, però no els documents privats.

A partir de la Llei 24/2001, en vigor

des de l’1 de gener de 2002, amb elcanvi de la cúpula registral, les rela-cions entre les cúpules dels dos col-

lectius es van tensar encara més, iaquest ambient tens va donar lloc,desgraciadament, a desacords cons-

tants entre uns i altres, enfrontamentsgens desitjables i que només es podi-en superar amb el diàleg.

José Félix i la resta de degans érempartidaris de la reflexió i del debat, enel qual s’anteposessin els interessosgenerals de la societat als corpora-tius, assumint qualsevol crítica, perdepurar el funcionament del sistemaeliminant-ne les imperfeccions.

Però aquest debat no va ser possible, ja que el Notariat va marcar unes líni-

es vermelles que no es podien tras-passar, com:

— El valor superior del document no-tarial davant el document privat, jasigui en suport paper o electrònic.

— El rebuig absolut de l’afirmacióque el Notari no és imparcial, per laqual cosa no pot controlar la lega-litat, restant reduïda la seva funcióa la d’un mer testimoni legitimadorde signatures, en contra del quedeclara el nostre Tribunal Consti-

tucional en Sentència 207/99.

La solució al problema va quedar pen-dent i només es trobarà amb gransdosis de diàleg i sensatesa.

3. Sense cap mena de dubte, la unifi-cació de la fe pública extrajudicial va ser un dels temes estrella del Con-sell, impulsat per José Félix i la sevaJunta Directiva.

A partir del gener de 1999, el Govern vafer els passos necessaris per fer veure

als dos col·lectius que estaven condem-nats a entendre’s, com ho demostravael fet que el Ministeri d’Economia re-colzava la reforma de l’art. 318 LEC, queequiparava la pòlissa intervinguda perCorredor de Comerç a l’escriptura nota-rial «a l’efecte de prova en el procés».

El 30 de juny de 1999, José Félix,plenament recolzat pel Consell, vaencarregar a un grup de tres notaris(Francisco Consegal, José Luis Gómezi José Marqueño) i tres corredors decomerç (Juan Ramón Ortega, Fernan-

do Bautista i Rafael Bonardell) la pre-paració d’unes bases per a la possiblefusió dels dos cossos de fedataris.


15/160

LA NOTARIA | | 3/2015 15


L’encàrrec es va concloure a primersd’octubre i el text va rebre el vistiplaude María Ángeles Vallvé i de José

Félix Belloch, vicepresidents delsrespectius consells.

A Adolfo Pries i a qui us parla, els varestar la tasca de convèncer els con-sells respectius i el Govern de la con-veniència i l’oportunitat de la unifica-ció, com a suma de competències pera aconseguir més eficàcia al sector.

El Consell General del Notariat vaaprovar la fusió en la sessió del 6 denovembre de 1999, a l’Hotel Finis-terre de la Corunya, un dia després

que el Consell dels Corredors haguésaprovat per unanimitat el projecte defusió.

I, com ja sabeu, després de la intro-ducció d’una esmena al Senat, el pro-cés va culminar en virtut de la dispo-sició addicional vint-i-quatrena dela Llei 55/1999, de 29 de desembre,de mesures fiscals, administrativesi de l’ordre social (l’anomenada Lleid’Acompanyament dels Pressupostosper a l’any 2000).

El Reial Decret de 22 de setembre de2000 la va fer efectiva des de l’1 d’oc-tubre de 2000.

4. En relació amb la reforma de la mu-tualitat.

El Consell va heretar un tema molt de-licat i difícil, que havia donat als no-taris, en general, i a José Félix i ForoNotarial, en particular, molts malde-caps, i al qual des d’un principi JoséFélix va dedicar especial atenció coma Vicepresident de la Junta de Patro-nat.

El 1999 existia un projecte de reformaque tractava de superar les crítiquesal sistema de la mutualitat.

A l’espera de l’aprovació, que mai esva produir!, calia reduir amb urgèn-cia les aportacions, superant qualse-vol idea penalitzadora de la feina. Aaquest efecte, es va dictar l’Ordre de5 d’octubre de 1999, per la qual es vancanviar els criteris d’aportació per es-tablir fórmules més igualitàries.

A més, era imprescindible aclarir ladeduïbilitat d’allò pagat el 1999

i que el Govern recolzés l’adap-tació de la mutualitat a la legalitatvigent.

Respecte del primer, la Direcció Ge-neral de Tributs, el 24 de març de2000, va resoldre de manera positivala consulta sobre la deduïbilitat de les

aportacions.

Respecte del segon, el Govern vaestar d’acord a introduir la qüestióa la Llei d’Acompanyament, perfacilitar als notaris l’accés al Règimd’Autònoms de la Seguretat Social,que requeria la cobertura legal im-prescindible.

El Reial Decret 1505/2003, de 18 dedesembre, va establir la inclusió al RE-TA dels notaris actius i jubilats, posantfi, en allò essencial, a un assumpte

tant delicat, amb gran satisfacció perpart de José Félix i la resta de mem-bres de la Junta de Patronat.

5. Les noves tecnologies.

Una altra matèria en la qual l’empentade José Félix i de la seva Junta Direc-tiva va resultar decisiva va ser la re-lativa a l’aposta decidida del Consellper la incorporació al Notariat de lesnoves tecnologies.

José Félix, des del primer moment,

va recolzar fermament un projecteglobal per introduir en la pràctica no-tarial la utilització de les noves tecno-

logies i els sistemes de comunicaciótelemàtica més moderns.

No és casualitat que la primera realitaten aquesta matèria fos la creació del’esmentada plataforma de comunica-ció segura e-Not@rio, a iniciativa delCol·legi de Catalunya, per a la signatu-

ra d’operacions creditícies, i que, comvaig dir, va ser presentada al Simposide Barcelona, l’octubre de 2000.

El Reial Decret 1505/2003, de 18 dedesembre, va establir la inclusió al

RETA dels notaris actius i jubilats,posant fi, en allò essencial, a un

assumpte tant delicat, amb gransatisfacció per part de José Félix i

la resta de membres de la Junta de

Patronat

La segona realitat, i important, va serl’impuls a la reforma del marc nor-matiu portada a terme amb la Llei24/2001, amb el reconeixement deldocument públic electrònic.

Sense oblidar, per descomptat:

— El recolzament a l’activitat de FESTE.

— La creació de la signatura electrò-

nica avançada dels notaris per ala remissió de documents a altresfuncionaris o tercers identificats.


16/160

16 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

— La signatura de convenis per ala gestió global d’impostos perinternet, a través de l’esmentadaplataforma e-Not@rio, incloent lasignatura de convenis amb ajun-taments, comunitats autònomes iamb el Cadastre.

— La creació, el 29 de juny de 2002,

de l’INTI (Instituto Notarial para lasTecnologías de la Información, SL).

— La signatura, el 2002, del conveniamb la Fábrica Nacional de Moneday Timbre, responsable de la signatu-ra electrònica notarial, doncs es vaconsiderar convenient que la signa-tura electrònica dels notaris estigu-és avalada tècnicament per l’Estat, através del Ministeri d’Economia.

— La creació, el febrer de 2003, del’índex informàtic notarial.

— L’aprovació, l’1 d’abril de 2003, dela Llei de la Nova Empresa, com aprimer avanç significatiu en la cons-titució telemàtica de societats.

— I, sobretot, la constitució del Con-sell com a entitat de certificació, al’empara de la Llei 59/2003, de 19de desembre, de signatura elec-trònica, creant ANCERT (l’AgènciaNotarial de Certificació).

Tota aquesta feina va ser possiblegràcies a la col·laboració de molts

companys i, molt especialment, al’empenta de José Félix Belloch i de laseva Junta Directiva.

6. Finalment, pel que fa a l’elaboraciód’una Llei de Seguretat Preventiva,tema, sens dubte, prioritari en el pen-sament de José Félix, es pot destacarque, ja el 1999, José Félix va impulsarla creació d’un grup de treball per a l’ela-boració de materials per a un esborranyd’Avantprojecte de Llei General de Se-guretat Jurídica Preventiva.

Aquest grup de notaris de Barcelonava comptar amb la important col-laboració del despatx de Pablo Salva-dor Coderch.

El juliol de l’any 2000 es va presentar

l’estudi, que comprenia 167 pàgines iresponia a diverses idees clau, la majoriade les quals recordaven l’ideari de Foro

Notarial, com per exemple, entre d’altres:

1. La delimitació de l’àmbit de laqualificació registral.

2. La informatització total dels re-

gistres i la completa coordinacióentre el Registre de la Propietat iel Cadastre.

3. La creació d’un cos únic que en-globés la fe pública notarial i laregistral, mantenint la dualitatde funcions.

4. L’establiment dels criteris bàsicssobre el sistema de retribució.

La proposta de José Félix per a l’ela-boració d’una Llei de Seguretat Jurídi-ca Preventiva, secundada pel Consell i

recollida a les conclusions del VI Con-grés Notarial, no va trobar el recolza-ment necessari als ambients polítics.

No obstant això, com deia José Félix,es va aconseguir una minireforma delsistema gràcies a l’aprovació de la

tants cops esmentada Llei 24/2001,de 27 de desembre, de mesuresfiscals, administratives i de l’ordresocial, que va entrar en vigor l’1 degener 2002 i va incorporar novetatsimportants, unes que afectaven elNotariat, en particular, i d’altres queafectaven el sistema de seguretat ju-rídica preventiva, en general:

— Entre les primeres, destacaven,com he dit, l’actualització, a la fi,del règim de Seguretat Social dels

notaris (art. 41), a més de la refor-ma de l’art. 10 de la Llei del Nota-riat, per evitar la previsible denún-cia de la Comissió Europea, comaixí va ocórrer després respectede la resta de notariats europeus,que exigien la nacionalitat per al’accés al títol de Notari.

— Entre les segones, va destacar,sens dubte, el Capítol XI (arts. 96a 115), relatiu a l’«Acció adminis-trativa en matèria de seguretat

jurídica preventiva».

Aquesta Llei, a banda de modificaci-ons importants en el règim de la qua-lificació registral:

1. Va regular l’accés electrònic als lli-bres del registre (art. 96).

2. Va reconèixer el valor del judicinotarial de suficiència dels podersde representació (art. 98).

3. Va regular la utilització de la signa-tura electrònica en l’àmbit notarial

i registral (art. 110).4. Va introduir en la Llei del Notariat

l’art. 17 bis (art. 115), de maneraque, per primer cop, un text legal reconeixia explícitament la pre-sumpció de veracitat i integritatdel document públic notarial, si-gui quin sigui el suport.

C) EL PERÍODE FINAL

I arribem així al període final.

El segon i últim mandat de la Vicepre-sidència de José Félix Belloch va finalit-zar el desembre de 2004.


17/160

LA NOTARIA | | 3/2015 17


I, en honor a la veritat, cal dir que, enl’últim tram d’aquest segon mandat, s’apre-cia en José Félix cert desencantament.

En efecte, la feina realitzada en el pri-mer mandat, sobretot, amb l’aprovació dela Llei 24/2001, va fer concebre grans espe-rances amb vista a l’enfortiment del nostresistema de seguretat jurídica preventiva.

Tots esperàvem més. Confiàvem enl’aplicació de la Llei 24/2001, que, en certamanera, havia suposat un petit pas en elsobjectius de la desitjada Llei de SeguretatJurídica Preventiva.

El desembre de 2003 es va publicarun nou número de la revista de Foro

Notarial, en el qual José Félix va feruna amarga autocrítica dels triomfs

del Consell General del Notariat

Però les nostres esperances es vanveure frustrades, ja que el desenvolupa-ment de la Llei d’Acompanyament no vaseguir el ritme esperat, potser perquè vasuscitar recels, ja que no va gaudir del

favor dels parlamentaris, que es conside-raven obviats, ni dels jutges, que no vanacceptar de bon grat que la Llei dels Pres-supostos regulés temes jurídics.

Per això, s’entén que, el desembre de2003, es publiqués un nou número de larevista de Foro Notarial, en el qual JoséFélix va fer una amarga autocrítica delsèxits del Consell General del Notariat.

José Félix concretava els resultatsdel treball del Consell en els temes ja co-mentats, als quals, al meu parer, es podria

afegir l’art. 3.6 de la Llei 59/2003, de 19de desembre, de signatura electrònica,que va sancionar la distinció entre suport icontingut , resolent la discussió de la hipo-tètica equiparació entre document públic idocument informàtic .

Per això, José Félix considerava quela política del Consell mereixia una va-loració positiva, si bé lamentava que elConsell no hagués pogut portar a termela totalitat de l’ambiciosa política refor-mista de Foro Notarial, fet que ell mateix justificava reconeixent que difícilment

hagués pogut seguir endavant en unaconjuntura política i corporativa no re-ceptiva a canvis.

El Notariat s’havia mogut en la bona di-recció, el més raonable era pensar que elsanys 2000 i successius serien, seguint la lò-

gica de les coses, els anys dels desenvolupa-ments reglamentaris i de la posada en marxade les importants reformes introduïdes.

Però no va ser així.

Per això, l’any 2003, José Félix escri-via el següent:

En la situació actual, no és possible sentir una altra cosa que unabandonament desolador. S’haabandonat la reforma les línies de laqual va marcar la Llei 24/2001 i els

pocs desenvolupaments que s’im- pulsen es dirigeixen a deixar-la sensecontingut. En el mateix oblit es trobala Llei de Seguretat Jurídica Preven-tiva. Res se sap de la ineludible re-forma aranzelària que faci coincidirel cost de tots els documents al seuvalor real i eviti, almenys en part, latendència acaparadora i de falsa es- pecialització per mitjans no sempreconfessables... Segueix pendent la solució als problemes informàtics ivivim en una foscor absoluta sobreels límits de la qualificació, especi-

alment en matèria de poders, senseque ningú expliqui com la DireccióGeneral no posa ordre en una ma-tèria sobre la qual ja s’han pronun-ciat els tribunals de Justícia. En fi, noaconseguim explicar la importànciai el valor de l’instrument públic...

No s’ha fet res en relació amb puntsimportantíssims de la reforma, comel de les comunicacions telemàtiquesamb els registres i l’obtenció d’informa-ció pel mateix mitjà. Els registradors,amb l’empara de la Direcció General,mostren una resistència permanent alsavenços en aquesta línia...

José Félix, després del fructífer pasper la Vicepresidència del Consell

General del Notariat, fidel a les sevesconviccions polítiques, va seguir

lluitant, fins a l’últim moment, perla modernització del Notariat i del

sistema de Justícia preventiva

Certament, hi ha desencís en aques-tes paraules, però, això no obstant, Jo-

sé Félix, després del fructífer pas per laVicepresidència del Consell General delNotariat, fidel a les seves conviccions polí-

tiques, va seguir lluitant, fins a l’últim mo-ment, per la modernització del Notariat idel sistema de Justícia preventiva.

Amb coherència amb el que s’ha ex-posat, crec que no exagero si dic que eltestament polític de José Félix es conté al’article que es va publicar a la revista El No-tario del Siglo XXI , el 9 de febrer de 2006,sobre «El sistema público extrajudicial deseguridad jurídica preventiva».

En aquest Article, partint de la impor-tància de la seguretat jurídica, José Félix,

fidel al seu pensament polític, planteja uncop més la necessitat d’una Llei de Re-forma del sistema, atès que, al seu parer:

El sistema actual, organitzat a principis de la segona meitat del segle XIX com a complement i einaindispensable per a la plena opera-tivitat de la legislació desamortit- zadora, ha anat funcionat amb ungrau d’operativitat i eficiència nota-bles, i amb un nivell de fallades mí-nim quantitativament i qualitativa,gràcies a una continuada política de

retocs parcials, instrumentats a tra-vés de normes jurídiques del rang i laintenció més variats, no sempre res- pectuoses, per cert, amb un principibàsic de la seguretat jurídica: el delrespecte la jerarquia normativa.

Però no som al segle XIX, sinó a principis del segle XXI. El sistema no pot ni eixamplar-se ni estirar-se més sense passar per un debat social i parlamentari que desemboqui enuna Llei per a reformar-lo, encami-nada a optimitzar-ne l’eficàcia mit- jançant la cobertura de les mancan-ces, l’eliminació de les disfuncions,la posada al dia dels instrumentstècnics, la racionalització dels costosi la revisió de l’Estatut personal delsfuncionaris que la serveixen.

I José Félix, després d’aquestes pa-raules, fa un pas més i indica les di-rectrius al voltant de les quals hauriad’articular-se la reforma del sistema,assenyalant un total de divuit directrius,entre les quals podem destacar les se-güents, algunes ja esmentades:

1. La regulació de les classes i els requi-sits dels documents públics notarials,


18/160

18 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

destacant que la seva essència consis-teix en la incorporació d’un consenti-ment adequat a la legalitat i informat.

2. La definició de la qualificació registralcom un acte administratiu que nomésté per objecte acordar la pràctica,suspensió o denegació d’un assen-tament, atribuint només als tribunalsla decisió sobre la validesa o nul·litatdels títols i dels actes i contractes quesolemnitzin.

3. La regulació dels diversos mitjansd’accés al contingut dels arxiusnotarials i registrals, introduint elsmitjans telemàtics; la regulació del’instrument públic electrònic, i lainformatització dels protocols i delsllibres dels registres de la propietat imercantils.

4. La nova regulació de les juntes de de-gans dels col·legis notarials i dels col-legis de registradors de la propietat imercantils, que respondran a l’estruc-tura autonòmica i estaran integradesper tots els degans respectius i, a més,per sengles comissions executives elegides en llista tancada, per sufragi

universal, directe i secret de tots elsnotaris i registradors de l’Estat.

5. La creació del Consell General delsRegistradors i del Notariat, integratper les comissions executives de les juntes dels col·legis autonòmics i queserà presidit, alternativament, pel Pre-sident de cada comissió.

6. La creació de l’Escola Registral i delNotariat.

7. La reestructuració dels aranzels nota-

rials i registrals, posant fi a l’heteroge-

neïtat i la dispersió normativa, i intro-duint, com a principis rectors, els decost, proporcionalitat, transparència i

verificabilitat.

Aquesta Llei es dictaria en l’àmbit deles competències exclusives que confe-reixen a l’Estat els núm. 8 i 18 de l’art. 149de la Constitució, deixant fora de perill lesnormes dictades en execució o desenvo-lupament de les competències que, enrelació amb els serveis públics notarial iregistral, hagin assumit les comunitatsautònomes en els Estatuts respectius.

I José Félix acabava, el 2006, ambaquestes paraules:

No cal dir que poc o res serà possible sense un impuls polític decidit per part del Govern, que és a qui in-cumbeix definir els interessos gene-rals i articular els instruments capa-ços de servir-los.

En resum, tampoc crec exagerar si dicque José Félix, al marge de la seva con-dició de Notari de prestigi, de la seva col-laboració com a Jurista en diferents àm-bits universitaris, de la seva condició debrillant conferenciant i dels seus escrits

jurídics, ha estat, per damunt de tot, unvisionari de la política corporativa.

I per això el trobem a faltar, ja que lescoses no es fan soles: sempre fan faltalíders que impulsin les imprescindiblesreformes institucionals imposades perles circumstàncies jurídiques, socials,econòmiques i polítiques, en constantevolució a favor del desenvolupament idel progrés social, atès que el segle XXI ens enfronta a reptes importants, a novesrealitats fortament impulsades pel neoli-

beralisme, i se’ns presenta com el segle

de la globalització, del mercat i de lalliure competència i, per descomptat,de les comunicacions i transaccions

electròniques.

I, com deia José Félix:

Cal modernitzar-se per créixer i potenciar la funció notarial, adap-tant-la a les noves exigències de la societat i del mercat, de manera quel’activitat notarial segueixi tenint unvalor afegit important.

Els notaris vam tenir la sort de

comptar amb José Félix, queva ser un revulsiu per superar

posicions conservadores i animar-nos a portar a terme les reformes

necessàries per a la modernització ila democratització de la professió

Per tot això, si els canvis institucionalsi les mesures progressistes necessitensempre líders, podem dir que els notarisvam tenir la sort de comptar amb José

Félix, el qual, amb el seu talent i empentai la seva forta personalitat, va ser un revul-siu per superar posicions conservadores ianimar-nos a portar a terme les reformesnecessàries per a la modernització i la de-mocratització de la professió.

Acabo com he començat: va ser unhonor compartir amb José Félix la tascade modernitzar tot el possible la institu-ció notarial, i serveixi aquest acte per ma-nifestar públicament a la seva família ia Marita el meu reconeixement, la meva

gratitud i el meu afecte.


19/160

LA NOTARIA | | 3/2015 19

Joan Picó i JunoyCatedràtic de Dret Processal a la URVCodirector de Jurisdicció voluntària. Aspectes processals, notarials, registrals, mercantils imarítims (Ed. Bosch, Barcelona, 2016)

El Notari i la nova Llei de la Jurisdicció Voluntària

I. INTRODUCCIÓ: MAI NO ÉSTARD, SI LA DITA ÉS BONA. ELNOU MARC NORMATIU

La Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la

jurisdicció voluntària (LJV) , va satisferel compromís del legislador continguten la disposició final divuitena de la Llei1/2000 de procedir com més aviat millora aprovar una nova llei en aquesta matè-ria. I, en la seva disposició final onzena, vaprocedir a modificar diversos articles dela Llei de 28 de maig de 1862, del Notariat(LN). De la mateixa manera, els art. 501 a524 de la Llei 14/2014, de 24 de juliol, denavegació marítima (LNM), han atorgat lacompetència exclusiva als notaris per alsdenominats expedients marítims de juris-dicció voluntària.

Aquesta atribució de competèn-cies als notaris, tal com indicaré tot se-

guit, planteja alguns problemes queintentaré resoldre. No obstant això,amb caràcter previ, vull destacar la sàviadecisió d’haver-se desjudicialitzat unagran part de la tradicional matèria de

la jurisdicció voluntària.

II. LA DESJUDICIALITZACIÓ DELA JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA:SÀVIA DECISIÓ

Com és ben sabut, un dels objectiusconfessats del legislador va ser desjudi-cialitzar els expedients de jurisdiccióvoluntària, i atribuir-ne el coneixementno només als jutges, sinó també als no-taris, entre altres professionals del Dret.I, per això, utilitza una argumentació

quàdruple: a) l’«experiència d’altres pa-ïsos»; b) «l’optimització dels recursos pú-blics disponibles»; c) l’aprofitament de la

«sobrada capacitat per actuar, amb plenaefectivitat i sense minves de garanties»,d’aquests professionals del Dret, i d) queels jutges puguin «centrar els seus esforçosen el compliment de la missió essencial que

la Constitució els encomana, com a titularsexclusius de la potestat jurisdiccional ». Iel cert és que aquesta desjudicialitzacióarriba en un bon moment, si prenem enconsideració l’increment d’expedients de jurisdicció voluntària que s’està produintany rere any; així, si atenem a la Memòriadel Consell General del Poder Judicial de2015, respecte de l’any anterior, aquestsafers han tingut un augment del 3,8%, i jas’acosten als 60.000 expedients.

Un dels fets —no confessats pel legis-

lador— de l’enorme retard en l’aprovacióde la LJV va ser la pressió dels lobbies peratribuir-se en exclusiva el màxim d’expedi-

3/2015


20/160

20 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

ents possible. Excusatio non petita, accusa-tio manifesta: és tan clar que aquest era untema que preocupava al legislador, el qual,en el Preàmbul de la Llei, li dedica quatredels tretze apartats (del V al VIII). Desprésde diverses picabaralles entre els col-lectius professionals implicats, el primeren guanyar la partida va ser el dels notaris:

l’esmentada Llei 14/2014, de 24 de juliol,els va atribuir tots —sense cap exclusió—els expedients de jurisdicció voluntària(cinc) en matèria de Dret Marítim (vid. art.501). I, a partir d’aquí, comença la distri-bució de competències, que, atès el ma-teix Preàmbul de la LJV, es deu a un do-ble criteri: a) els expedients que «afectenl’interès públic o l’estat civil de les persones,els que necessiten una activitat específica detutela de normes substantives, els que podendeparar actes de disposició o de reconeixe-ment, creació o extinció de drets subjectius

o quan estiguin en joc els drets de menors o persones amb capacitat modificada judicial-ment » s’atribueixen als jutges i lletrats judi-cials, i b) la resta, atesa la « proximitat mate-rial o per garantir una resposta més ràpida alciutadà», s’ha atribuït als notaris i registra-dors. En la majoria dels casos, això no esfa en règim d’exclusivitat, per tant, enspodem trobar amb expedients que noméses poden tramitar davant del Notari (així,per exemple, la declaració d’hereus abin-testat, la delimitació de finques inscrites otots els que fan referència al comerç marí-tim) i molts altres casos en règim d’alter-

nativitat entre el Notari i el Lletrat Judicial(així, per exemple, la renúncia o pròrrogadel càrrec de marmessor, la separació o di-

vorci de mutu acord sense fills menors noemancipats o amb la capacitat modificada judicialment, o el nomenament de pèritsen contractes d’assegurances); el Notari iel Jutge (aquest és el cas de la reclamacióde deutes dineraris no contradits, denomi-nat procés monitori en l’àmbit judicial ), i elNotari i qualsevol dels professionals que

també tenen competència en l’àmbit dela jurisdicció voluntària (aquí ens trobem,per exemple, amb els actes de conciliació).En conseqüència, com es pot comprovar,l’alternativitat de professionals no afec-ta el binomi Notari-Registrador.

III. ALGUNES CLAUS PER AL’ELECCIÓ

L’alternativitat que provoca la desju-dicialització de la jurisdicció voluntàriaplanteja el dubte de quan acudir a la

via notarial o a la judicial. Per resoldre’l,haurem d’analitzar les particularitats queofereixi el cas concret davant del qual enstrobem, per tant, no es poden formularsolucions maximalistes. No obstant això,sí que és possible exposar algunes reglesgenerals que ens poden ajudar en la re-cerca de l’elecció correcta, a saber:

a) Rapidesa: és evident que l’expedi-ent notarial ofereix una rapidesa detramitació infinitament superior ala via judicial. És desesperant veurecom passen els dies esperant la notifi-

cació del torn de repartiment de la pe-tició concreta (o demanda) que iniciaqualsevol procediment judicial. Com

és obvi, això no passa amb la soluciónotarial, ja que l’interessat pot buscarel seu Notari de confiança (dins dels

que tinguin competència, segons l’ex-pedient notarial concret).

Un dels objectius del legislador vaser desjudicialitzar els expedients de

jurisdicció voluntària, i atribuir-neel coneixement no només als

jutges, sinó també als notaris, peraixò s’utilitza una argumentació

quàdruple

b) Costos: molts expedients judicialsde jurisdicció voluntària exigei-xen la intervenció de l’Advocat i elProcurador (almenys, aquesta és laregla general prevista a l’art. 3.2 LJV),mentre que en els notaris això no ésnecessari. No obstant això, aquests úl-tims generen els corresponents aran-zels notarials, per la qual cosa hauremd’atenir-nos al cas concret per veurequina via és més econòmica utilitzar.

c) Eficàcia. En aquest punt, desitjo ana-litzar tres idees que incideixen enl’eficàcia de l’expedient, a saber: lacoercibilitat, els recursos i les mesurescautelars. Respecte de la coercibili-tat, és cert que les reclamacions o elsexpedients judicials, psicològicament,poden causar més efecte en la perso-na receptora de l’escrit inicial, ja quetot allò relacionat amb els tribunalssol estar envoltat t d’una aurèola detemor que els ciutadans volen evitar.

En aquest sentit, la via judicial po-dria ser més eficaç. Amb referènciaals recursos, els expedients judici-als (en sentit ampli, tant els tramitatspel Lletrat Judicial com pel mateixJutge, de primera instància o mer-cantil) preveuen diversos recursos:en primer lloc, el de reposició contraqualsevol resolució interlocutòria (art.20.1 LJV); en segon lloc, si la resolu-ció final de l’expedient és del LletratJudicial, contra aquesta és procedentrecurs de revisió davant del Jutge (art.20.2.I in fine LJV), i, en tercer lloc, el

d’apel·lació, sempre contra la resolu-ció definitiva del Jutge (art. 20.2.I abinitio LJV) —tot i que és cert que no té


21/160

LA NOTARIA | | 3/2015 21

El Notari i la nova Llei de la Jurisdicció Voluntària

efecte suspensiu (art. 20.2.II LEC). Percontra, en els expedients notarialsno es preveu tot aquest sistema de

recursos, per tant, si desitja acabar-se l’expedient com més aviat millor,la via notarial sembla més eficaç. I,en tercer lloc, en matèria de mesu-res cautelars, si s’admeten en l’àmbit judicial (com algun autor sosté: cf.PÉREZ DAUDÍ, «Medidas cautelaresen jurisdicción voluntaria», en l’obraressenyada al final d’aquest article,pàg. 143-151), és obvi que s’haurà devalorar la necessitat de la seva peti-ció i, en conseqüència, optar per lavia judicial, si s’impedeix als notaris

la seva adopció i execució degut alcaràcter coercitiu d’aquestes.

És evident que l’expedient notarialofereix una rapidesa de tramitació

infinitament superior a la via judicial.Quant a l’abaratiment dels costos,

caldrà atenir-se al cas concret

Al marge d’aquestes regles generals,com he indicat, haurem d’atenir-nos al

cas concret per elegir, d’entre les di-ferents alternatives que ens ofereix lanova regulació, quina és la millor: així,per exemple, en el cas de reclamacions di-neràries líquides, determinades, vençudesi exigibles, de més de 6.000 euros, entreempresaris o professionals, l’opció entreel procés monitori (art. 812 a 818 LEC) i lareclamació notarial de deutes dineraris nocontradits (arts. 70 i 71 LN) es pot decantarper aquesta última via, si el peticionari pre-tén limitar-se a conèixer anticipadamentels motius concrets d’oposició del deutor,

ja que, en aquest cas, no se li obliga la sevaposterior reclamació judicial, ja que la legis-lació notarial —a diferència de la processal(art. 818.2 LEC)— no estableix cap vincleentre la primera reclamació i el declaratiuposterior, és a dir, davant de l’oposició alrequeriment de pagament, no imposa alpeticionari l’obligació d’interposar la de-manda judicial (art. 71.2 LN), deixant-lo lliu-re perquè actuï com consideri convenient.D’aquesta manera, tindrà temps per, envista dels motius confessats d’oposició deldeutor, preparar en deguda forma la sevademanda —si així ho considera oportú—

o no fer-ho, sense la sanció de la condem-na en costes —que sí que estableix l’art.818.2.II LEC per al procés monitori. (Per a

altres motius favorables a l’expedient nota-rial em remeto a les reflexions de SÁNCHEZGARCÍA, «La alternatividad en la Ley de la

Jurisdicción Voluntaria», a l’obra ressenya-da al final d’aquest article, pàg. 28.)

IV. ALGUNS PROBLEMES PRÀCTICSDE LA DESJUDICIALITZACIÓ

1. La possible falta de sintonia entre laLJV i la normativa civil autonòmica

El repartiment de competències es-mentat era totalment lògic i necessari (FERNÁNDEZ DE BUJÁN i RAMOS MÉNDEZ),si bé pot comportar desajustos —de di-

fícil o complexa solució—, atès que ellegislador no ha pres en consideraciól’existència de drets civils territorials, quepreveuen expedients de jurisdicció vo-luntària i atribueixen el seu coneixementamb exclusivitat a un altre operador ju-rídic diferent del previst a la LJV. Un bonexemple es dóna en matèria d’acceptació orepudiació de l’herència: el nou art. 1005 delCodi Civil (CC) —modificat per l’apt. 79 de ladisposició final primera de la LJV— estableixque: «Qualsevol interessat que acrediti el seuinterès en què l’hereu accepti o repudiï l’herèn-

cia podrà acudir al Notari per tal que aquestcomuniqui al denominat que té un termini detrenta dies naturals per acceptar purament osimplement, o a benefici d’inventari, o repudiarl’herència. El Notari li indicarà, a més, que si nomanifestés la seva voluntat en aquest termini,s’entendrà acceptada l’herència purament isimplement ». No obstant això, l’art. 461-12del Codi Civil de Catalunya, l’art. 33 de la Lleide Successions aragonesa i la Llei 315 de laCompilació del Dret Civil Foral de Navarraestableixen que la interpel·lació, necessà-riament, s’ha de sol·licitar al Jutge. Davant

d’aquesta realitat normativa, a Catalunya,Aragó i Navarra, el Jutge podrà negar-se atramitar la interrogatio in iure? Serà vàlidal’efectuada pel Notari o no té competènciaen aquest àmbit territorial, en atribuir-se-liexpressament al Jutge? Tenen tots dos com-petència? Etcètera. Com podem comprovar,en aquest punt, seria convenient una har-monització de regulacions. Mentrestant,el cert és que hi ha arguments de pes persostenir totes dues posicions. A favor de lacompetència del Notari, se sol destacar:

a) La derogació tàcita de la normativa au-

tonòmica en aplicació del punt quartde la disposició derogatòria única de laLJV en relació amb l’art. 2.2 CC.

b) Que la disposició addicional primerade la LJV estableix que «les referènciesrealitzades en aquesta Llei al Codi Civil oa la legislació civil s’hauran d’entendrerealitzades també a les lleis civils foralso especials allà on existeixin», el que in-dueix a pensar en la prevalença del CC.

c) Que en les normes civils autonòmi-ques s’ha produït una extralimitacióde competències del legislador au-tonòmic, ja que procedeix a regularuna matèria no pròpia de la qüestiósubstantiva de fons que se sotmet a jurisdicció voluntària.

I, a favor de la competència del Jutge,sol afirmar-se:

a) Que, en tractar-se d’una matèria ja pre-vista a les normes civils autonòmiques,i dins del seu àmbit de competències,

el legislador estatal s’ha extralimitat enla seva atribució al Notari en el CC.

b) Que aquesta competència no estàatribuïda —ni previst el seu procedi-ment corresponent— en la LN, quanaixò es podia haver realitzat perfecta-ment en la reforma de la LN mitjan-çant la mateixa LJV —en la seva dis-posició final onzena.

En aquesta dialèctica argumental, ales primeres resolucions judicials de quètinc coneixement, s’està imposant la pri-

mera solució, és a dir, la favorable a atri-buir la competència al Notari per tramitarl’expedient de la interrogatio in iure. Així,


22/160

22 LA NOTARIA | | 3/2015

Tribuna

a tall d’exemple, la Interlocutòria núm.437/2015, de 10 de desembre de 2015,del Jutjat de Primera Instància núm. 27

de Barcelona, apreciant d’ofici la seva fal-ta de competència objectiva, va ordenarl’arxiu de l’expedient de jurisdicció volun-tària presentat davant d’ell, justificant-se,en el seu raonament jurídic únic, en elprimer dels arguments que he indicat afavor de la competència del Notari. Però,en tot cas, el que sí que està fora de qual-sevol dubte és que la solució de fons a la interrogatio in iure ha de ser la previstaa la legislació civil autonòmica (que, cu-riosament, en aquest àmbit, a Catalunyaés radicalment diferent de la prevista al

Codi Civil, és a dir, la repudiació de l’he-rència).

2. El problema de l’aplicació supletòriade la LJV en els expedients notarials

La LJV és d’aplicació supletòria alsexpedients tramitats pels notaris? En lameva modesta opinió, crec que la LJV,com a regla general, no és d’aplicaciósupletòria als expedients tramitats pelNotari, bàsicament, per tres motius:

a) En primer lloc, perquè el legislador

expressament ha volgut —en duesocasions, a l’art. 1 LJV— destacar queaquesta llei només és aplicable als ex-pedients tramitats davant dels òrgans jurisdiccionals.

b) En segon lloc, perquè el legislador, quanha volgut preveure aquesta aplicacióanalògica, expressament així ho ha fet.I això ho trobem a l’art. 6.1.II LJV, res-pecte del necessari arxiu de l’expedienttramitat posteriorment a un altre ambidèntic objecte —efecte de la litispen-dència, i a l’art. 19.3.II LJV, amb referèn-

cia a l’eficàcia de cosa jutjada materiald’allò resolt pel Notari en un expedienten relació amb un altre tramitat poste-riorment amb idèntic objecte —efectenegatiu de la cosa jutjada material— oconnex a aquell —efecte positiu de lacosa jutjada material.

c) En tercer lloc, perquè el legislador s’halimitat a preveure el caràcter supleto-ri de la LEC respecte de tot aquell noregulat a la LJV (art. 8 LJV), i no ha vol-gut preveure, al seu torn, el caràctersupletori de la LJV a altres expedients

de similar naturalesa, com sí que hova fer, per exemple, respecte de l’apli-cació supletòria de la LEC als proces-

sos penals, contenciosos administra-tius, laborals i militars (art. 4 LEC).

En la meva modesta opinió, crec quela Llei de la Jurisdicció Voluntària,

com a regla general, no ésd’aplicació supletòria als expedients

tramitats pel Notari

No obstant això, com a excepció aaquesta regla general, trobem supòsitsen què sí seria possible l’aplicació suple-tòria de la LJV als expedients tramitats

pel Notari —més enllà dels casos en què,com he indicat, aquesta aplicació analògi-ca està expressament prevista a la LJV. Esticpensant en aquells expedients no previs-tos a la legislació notarial en què s’atribueixcompetència als notaris —com succeeix,per exemple, amb el de la interrogatio iniure—; en aquest cas les normes generalsde tramitació dels expedients previstos a laLJV (als seus art. 1 a 22) servirien de guia, enla mesura del possible, per a la tramitaciónotarial d’aquests expedients.

V. INICI I FINAL DE L’EXPEDIENT

1. Inici i desenvolupament de l’expe-dient

La disciplina de cada un dels expe-dients de jurisdicció voluntària, de con-formi

La Notaría 2015, vol. 3 en catalán

Documents

Transcript of La Notaría 2015, vol. 3 en catalán