La Paeria Núm. 267

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•SETEMBRE15NÚM.267

p

Rebaixa del 18% dels valors cadastrals. P. 14El Conservatori, l’Escola de Música, l’Aula de Teatre i l’Escola d’Art L. Cristòfol inicien el nou curs. P. 11

Presentada oficialment la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la UNESCO. P. 9

La nova Paeria, a ple rendiment

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

SetembreDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

AJUNTAMENTEl nou Cartipàs Municipal ................................................................................ 3Les noves Regidories ......................................................................................... 4Els nous regidors de barri ................................................................................ 7

CULTURANou pas de la Seu Vella per ser patrimoni de la UNESCO .................... 9

AUTOBUSOSEls busos urbans guanyen usuaris durant el 2015 ................................. 9

EDUCACIÓNovetats a l’oferta de les escoles bressol municipals ......................... 10Nou curs a l’Escola d’Art i a l’Escola i el Conservatori de Música ..... 11

CULTURAEl pianista xinès Ren Ziming guanya el Ricard Viñes .......................... 12

SEGURETAT CIUTADANAEls delictes i les faltes baixen un 5,8% ....................................................... 13

ECONOMIARebaixa del 18% dels valors cadastrals .................................................... 14

URBANISMEEstrena de la plaça de Sant Antoni Maria Claret ................................... 15

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals .................................................................... 18

CULTURAPremis Josep Vallverdú i Màrius Torres ..................................................... 22

12 Les Festes de la Tardor ompliran els carrers de Lleida de tota mena d’actes lúdics perquè els lleidatans gaudeixin de la gresca.

La renovada plaça de Pau Casals s’obre als ciutadans, amb més espai per als vianants i una gran zona infantil.

Els drones seran els protagonistes de la Fira Agrària de Sant Miquel, que es desenvoluparà del 24 al 27 de setembre.

Edicions

• 93 799 07 07

15

15

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Setembre de 2015 • Ajuntament

Presidents i portaveus dels Grups Municipals:1. GRUP MUNICIPAL DEL PSC:

Constituït per 8 regidors/es. Presidenta: Sara Mestres i Jussà

Portaveu: Montse Mínguez i Garcia

2. GRUP MUNICIPAL DE CiU: Constituït per 6 regidors/es. President: Antoni Postius i Terrado

Portaveu: Francesc Cerdà i Esteve

3. GRUP MUNICIPAL DE C’S: Constituït per 4 regidors/es. President: José Luis Osorio Fernández

Portaveu: Ángeles Ribes Duarte

4. GRUP MUNICIPAL D’ERC-AVANCEM: Constituït per 3 regidors/es. President: Carles Vega i Castellví

Portaveu: Josep Maria Baiget i Marqués

5. GRUP MUNICIPAL DE LA CRIDA-CUP: Constituït per 2 regidors/es. President: Francesc Gabarrell i Guiu

Portaveu: Pau Juvillà i Ballester

6. GRUP MUNICIPAL DEL PP: Constituït per 2 regidors/es. President: Dolors López i Aguilar

Portaveu: Joan Vilella i Jounou

7. GRUP MUNICIPAL DEL COMÚ: Constituït per 2 regidors/es. President: Carlos González i Iglesias

Portaveu: Sergio Talamonte i Sánchez

La nova Paeria sorgida de les elecci-ons municipals del 24 de maig està integrada per 7 formacions políti-

ques (PSC, CiU, Ciutadans, ERC, Crida, PP i Comú de Lleida). Una vegada constituït l’Ajuntament i elegit l’alcalde, l’Ajuntament ha definit ja la seva nova estructura orga-nitzativa. El nou cartipàs aprovat aquest estiu pel ple de la Paeria adapta el model d’organització municipal als resultats dels comicis i a la configuració de l’equip de Govern i dels grups d’oposició resultants. El document reflecteix la composició del nou consistori, més plural, i garanteix la capacitat de gestió del Govern, alhora que amplia les eines de control d’aquesta tas-ca. Igualment, potencia la transparència i la participació de la ciutadania.

El cartipàs estableix com a novetats princi-pals la reducció a la meitat de les regidories, que passen de 14 a 7, i la creació de dues comissions noves (Transparència i Horta). El cartipàs —el document que regeix l’or-

ganització i el funcionament municipal del consistori— es divideix en tres àmbits: es-tructura del ple i normes de funcionament; organització municipal, i personal i recur-sos humans.

Pel que fa al primer àmbit, la novetat princi-pal és que a partir d’ara els col·lectius, mo-viments, plataformes, associacions i partits polítics sense representació al ple podran intervenir en temes que els afectin i for-min part de l’ordre del dia per tal d’aportar punts de vista i propostes.

Quant a l’organització municipal, que in-clou les comissions informatives, els àm-bits i els consells territorials, es creen set àmbits de funcionament corresponents a set regidories i que donaran compte de la seva gestió en tres comissions informatives (vegeu informació complementària). Les co-missions informatives són les de Polítiques de Gestió dels Recursos, la Seguretat Públi-ca i l’Organització Municipal; Polítiques de

drets i serveis a les persones, per a la políti-ca cultural, de l’educació, esports i de la par-ticipació, i Polítiques de la gestió i promoció de la ciutat i la sostenibilitat.

També es creen 3 comissions especials: la de l’Horta de Lleida; la de Carrers, i la de Transparència. Els Consells de Barri (presi-dits pel regidor de barri) es configuren com a òrgans de participació ciutadana i inte-grats per l’AV de cada barri, associacions de comerciants i empresaris, AMPAs, entitats i persones a títol individual.

L’àmbit de personal i recursos humans es-tableix el règim econòmic dels membres de la corporació, dels grups polítics, dels membres d’altres òrgans municipals i dels càrrecs directius i de suport als grups. El cartipàs recull la congelació salarial dels càrrecs electes i dels eventuals, 24 en total (9 càrrecs eventuals menys que a la legisla-tura anterior). Dels 24, 11 estan assignats a tasques de govern i 13, als grups polítics. •••

El nou Cartipàs Municipal, adaptat a les necessitats dels ciutadans


Ajuntament • Setembre de 2015

Les noves Regidories

Tinent d’alcalde: Montserrat Mínguez Garcia

Competències: • Els recursos de la hisenda municipal. La

planificació i gestió pressupostària. La gestió tributària, la inspecció i recaptació dels tributs.

• Els serveis d’lntervenció i Tresoreria.• Les polítiques municipals a favor de I‘admi-

nistració oberta i de la societat de la infor-mació. Dades obertes i portal de tràmits.

• Els instruments necessaris per tal de facilitar la transparència en matèria de gestió municipal com ara les publicaci-ons en paper, on line: portals i altres pla-taformes, de magnituds i indicadors de transparència.

• Els instruments interiors de l’organitza-ció municipal, com ara els recursos hu-

mans, estadística, reglaments, observa-toris i disposicions generals.

• El reglament de règim interior de la Paeria.

GESTIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS, LA HISENDA MUNICIPAL I POLÍTIQUES DE TRANSPARÈNCIA

PROMOCIÓ I GESTIÓ DE L’HÀBITAT URBÀ I RURAL I LA SOSTENIBILITAT

SEGURETAT CIUTADANA I LES POLÍTIQUES PER AL CIVISME I LA IGUALTAT

POLÍTIQUES PER ALS DRETS DE LES PERSONES

Tinent d’alcalde: Fèlix Larrosa Piqué

Competències: • Les polítiques municipals d’urbanisme,

planejament i gestió, projectes, obres, de béns i de drets municipals, expropia-cions, llicències urbanístiques i activitats incloses, disciplina urbanística, inspecció d’activitats i establiments.

• El desenvolupament de la ciutat intel·ligent (SmartCity).

• La planificació de les àrees de recupera-ció urbana.

• Les polítiques envers el patrimoni arqui-tectònic i arqueològic.

• Les polítiques d’embelliment del paisat-ge urbà i natural.

• La política d’habitatge i de gestió de sòl.• Les polítiques en relació a I’aigua.• El desenvolupament dels plans de mo-

dernització i gestió deis equipaments públics.

• La planificació i eficiència energètica.• Les polítiques municipals a favor de

l’Horta de Lleida.• Les polítiques de cooperació i infraestruc-

tures territorials: viàries, aeroportuàries...• Les polítiques municipals de vialitat,

mobilitat i transport, la disciplina viària i el bon govern a la via pública; les auto-ritzacions d’ocupació dels diferents ele-ments i activitats a la via pública.

• El seguiment i la coordinació dels serveis urbans municipals d’aigua, neteja viària,

residus, enllumenat, parcs i jardins, i al-tres serveis urbans.

• Les polítiques municipals en matèria de promoció del medi ambient.

• Les activitats educatives i de divulgació relatives al medi ambient, la sostenibili-tat i la gestió dels espais naturals.

• La Comissió Especial de Denominació de Carrers i la Comissió Territorial de l’Horta de Lleida.

Tinent d’alcalde: Xavier Rodamilans de la O

Competències: • L’atenció a les persones amb discapaci-

tats, la infància i l’adolescència en situa-ció de risc social (EAIA), les polítiques de prevenció de riscos, I ‘atenció social a les drogodependències i les actuacions so-cials d’emergència.

• La gestió i el desenvolupament dels Ser-veis Socials d’atenció social bàsica: el Pla Local d’Inclusió i l’atenció a les persones

en situació de pobresa i exclusió social, el servei d’atenció domiciliària i teleas-sistència...

• El desenvolupament del Centre de Re-cursos compartits.

• Les polítiques d’habitatge social.• La gent gran i el voluntariat sènior.• La salut pública, la sanitat escolar i la ges-

tió del cementiri.• Les polítiques de suport a les famílies.• Les polítiques i els serveis a la joventut.

Regidora: Sara Mestres Llossà

Competències: • Les polítiques municipals en matèria de

seguretat ciutadana, prevenció, protec-ció civil i extinció d’incendis i salvaments.

• La coordinació de la Guàrdia Urbana, dels agents cívics, dels membres del servei de protecció civil i la coordinació entre els cossos i les forces de seguretat ciutadana.

• Les polítiques de civisme, tant la promoció com el règim sancionador, en aplicació de les ordenances de convivència i civisme.

• La promoció de les polítiques d’igualtat i de gènere.



POLÍTIQUES A FAVOR DE LA CREATIVITAT, LA CULTURA, L’EDUCACIÓ I ELS ESPORTS

PARTICIPACIÓ CIUTADANA, DRETS CIVILS I COOPERACIÓ

Tinent d’alcalde: Montserrat Parra i Albà

Competències: • Les polítiques municipals en matèria de

creació, programació i promoció cultu-ral, la normalització lingüística, els pre-mis literaris, les biblioteques, la política editorial, els títols honorífics.

• La promoció de la cultura popular i les festes de la ciutat.

• Les polítiques de museus i arts plàsti-ques, coordinar i dirigir la política muse-ogràfica.

• La difusió del patrimoni cultural de la ciutat, en concret els programes cultu-rals i educatius. Així mateix la protecció i la difusió del patrimoni en arts plàsti-ques de la ciutat.

• Les relacions amb els creadors, les enti-tats culturals públiques i privades.

• Les polítiques municipals en matèria d’educació infantil.

• Les relacions amb la Universitat.• La gestió de les escoles municipals.• Les relacions amb els Consells Escolars.• La promoció deis esports, principalment

I ‘esport de base.

Tinent d’alcalde: Joan Gómez i López

Competències: • La participació ciutadana, els mecanis-

mes de participació i la descentralització.• Les relacions amb les entitats cíviques i

socials.• La dinamització del voluntariat.• Les relacions amb el Consell Econòmic i

Social de l’Ajuntament de Lleida.• Les relacions amb la Sindicatura Munici-

pal de Greuges.

• L’organització i la dinamització dels Con-sells de Barri.

• L’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana.

• Les polítiques de regidories de barri.• El compliment, la supervisió i l’actua-

lització del Reglament de Participació Ciutadana a fi i efecte de garantir els processos de participació, consultes a la ciutadania....

• Les polítiques municipals en matèria de drets civils, cooperació i immigració.

PROMOCIÓ DE LA CIUTAT, DEL COMERÇ, DEL TURISME I DE L’OCUPACIÓ I L’EMPRENEDORIA

Tinent d’alcalde: Rafael Peris i Martín

Competències: • Les polítiques de promoció econòmica,

de creació i de modernització d’empre-ses en els àmbits del comerç, la indústria i el turisme.

• Les polítiques municipals en matèria de comerç, consum i mercats, incloses les llicències d’activitat per a la venda no sedentària.

• Les polítiques de promoció comercial.• Les polítiques en matèria de turisme.• La promoció de les activitats tradicionals

agràries i els nous camps de I‘activitat agroalimentària.

• L’impuls del Parc Agrari.

• Les polítiques municipals de promoció de sòl industrial.

• Les relacions internacionals i la projec-ció exterior.

• Les polítiques de foment de I’ocupació.• La formació sociolaboral.• La promoció de I ‘emprenedoria i les re-

lacions amb els vivers d’empreses.• Les polítiques de suport a la formació

professional.• Les polítiques actives en favor de la res-

ponsabilitat social.



Urbanisme • Setembre de 2015

Les

7 Co

mis

sion

s

Ajuntament • Setembre de 2015


JUNTA DE PORTAVEUSLa Junta de Portaveus té com a competències plantejar els dife-rents punts de vista sobre l’ordre del dia del ple, exposar les moci-ons que vulguin ser presentades i comunicar els precs, preguntes i altres intervencions que hagin de figurar a l’ordre del dia.

MEMBRESFormen part de la junta Àngel Ros Domingo (president)i Montse Mínguez García (PSC), Antoni Postius Terrado (CiU), Ángeles Ribes Duarte (C’s), Carles Vega Castellví (ERC), Pau Juvillà Ballester (Crida), Dolors López Aguilar (PP) i Sergio Talamonte Sànchez (Comú).

COMISSIÓ INFORMATIVA PER LES POLÍTIQUES DE GESTIÓ DELS RECURSOS, LA SEGURETAT PÚBLICA I L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL Correspon a aquesta comissió conèixer els assumptes relatius a la planificació, la coordinació i la gestió de polítiques municipals en matèria d’economia i la hisenda municipal, els pressupostos participatius, l’organització i el règim intern i de gestió de recursos humans, la seguretat ciutadana, la prevenció, la protecció civil i les polítiques de civisme.

Formen part de la comissió Montse Mínguez, Sara Mestres (titulars), Joan Gómez i Montse Parra (suplents), pel PSC; Paco Cerdà, Cristina Simó (tit.), Antoni Postius i Carme Culleré (sup.), per CiU; Ángeles Ribes (tit.) i José Luis Osorio (sup.), per C’s; Carles Vega (tit.) i Josep M. Baiget (sup.), per ERC; Francesc Gabarrell (tit.) i Pau Juvillà (sup.), per la Crida; Joan Vilella (tit.) i Dolors López (sup.), pel PP; i Carlos González (tit.) i Sergio Talamonte Sànchez (sup.), pel Comú.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE LES POLÍTIQUES DE DRETS I SERVEIS A LES PERSONES, PER A LA POLÍTICA CULTURAL, DE L’EDUCACIÓ, ESPORTS I DE LA PARTICIPACIÓ

La comissió atendrà els assumptes relatius a la planificació, la co-ordinació i la gestió de polítiques municipals en matèria dels drets de les persones i la igualtat, les polítiques transversals en favor dels drets de les dones, la inclusió del col·lectiu LGTBI, de les persones amb discapacitat i de les nouvingudes, les polítiques de joventut, infància i gent gran, les polítiques a favor de la cultura i la creati-vitat i les polítiques educatives i de promoció de l’esport. També li correspon conèixer els assumptes referents a les polítiques de participació ciutadana. A més, haurà de vetllar pel compliment del Reglament de Participació Ciutadana.

Formen part de la comissió Xavier Rodamilans, Montse Parra (tit.), Joan Gómez i Sara Mestres (sup.), pel PSC; Paco Cerdà, Antoni Postius (tit.), Cristina Simó i Carme Culleré (sup.), per CiU; Daniel Rubio (tit.) i José M. Córdoba (sup.), per C’s; Carles Vega (tit.) i Josep M. Baiget (sup.), per ERC; Francesc Gabarrell (tit.) i Pau Juvillà (sup.), per la Crida; Dolors López (tit.) i Joan Vilella (sup.), pel PP; i Sergio Talamonte (tit.) i Carlos González (sup.), pel Comú.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE POLÍTIQUES DE LA GESTIÓ I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT I SOSTE-NIBILITAT Correspon a aquesta comissió conèixer els assumptes de plani-ficació, coordinació i gestió de l’hàbitat urbà i rural, promoció del medi ambient, com també les polítiques de promoció i la projecció exterior de la ciutat i del foment de l’ocupació i l’emprenedoria.

Formen part de la comissió Fèlix Larrosa, Rafael Peris (tit.), Mont-se Mínguez i Xavier Rodamilans (sup.), pel PSC; Paco Cerdà, Anto-ni Postius (tit.), Cristina Simó i Carme Culleré (sup.), per CiU; José Luis Osorio (tit.) i Ángeles Ribes Duarte (sup.), per C’s; Josep M. Baiget (tit.) i Carles Vega (sup.), per ERC; Pau Juvillà (tit.) i Francesc Gabarrell (sup.), per la Crida; Joan Vilella (tit.) i Dolors López (sup.), pel PP; i Carlos González (tit.) i Sergio Talamonte (sup.), pel Comú.

COMISSIÓ ESPECIAL DE LA TRANSPARÈNCIALa comissió analitzarà, controlarà i publicitarà els comptes muni-cipals, de les empreses, organismes autònoms, consorcis o similars de vinculació municipal, amb especial atenció al deute i als serveis públics. També controlarà els serveis de concessions i contractació i altres qüestions que es posin en coneixement dels seus membres.

Formen part de la comissió Montse Mínguez, Joan Gómez (tit.), Rafael Peris i Sara Mestres (sup.), pel PSC; Antoni Postius, Paco Cerdà (tit.), Carme Culleré i Cristina Simó (sup.), per CiU; Ángeles Ribes (tit.) i José Luis Osorio (sup.), per C’s; Carles Vega (tit.) i Josep M. Baiget (sup.), per ERC; Pau Juvillà (tit.) i Francesc Gabarrell (sup.), per la Crida; Dolors López (tit.) i Joan Vilella (sup.), pel PP; i Carlos González (tit.) i Sergio Talamonte (sup.), pel Comú.

COMISSIÓ ESPECIAL DE CARRERSLa comissió designarà el nom de les noves vies públiques i la mo-dificació de la denominació dels carrers actuals. Prioritzarà la de-signació de noms de lleidatans i lleidatanes en reconeixement a la seva vinculació a la ciutat i a la seva trajectòria professional.

Formen part de la comissió Montse Parra. Manel Lladonosa (tit.), Carmina Pardo i Fèlix Larrosa (sup.), pel PSC; Miquel Sabaté, Cristina Simó (tit.), Antoni Postius i Carme Culleré (sup.), per CiU; Daniel Rubio (tit.) i Ángeles Ribes (sup.), per C’s; Núria Marín (tit.) i Josep M. Baiget (sup.), per ERC; David Sancho (tit.) i Jordi Soldevi-la (sup.), per la Crida; Joan Vilella (tit.) i Dolors López (sup.), pel PP; i Sergio Talamonte (tit.) i Carlos Gonzàlez (sup.), pel Comú.

COMISSIÓ TERRITORIAL DE L’HORTAAquesta comissió és per tractar de qüestions que afectin l’Horta de Lleida i que hagin de ser tractades per Comissió Ordinària, Junta de Govern Local o Ple. Tindrà capacitat d’encomanar informes, sol-licitar compareixences, emetre conclusions i qualsevol altra acció que els seus membres considerin oportuna.

Formen part de la comissió Joan Queralt Colom, Joan Antoni (tit.), Marisa Bosch i Judith Alcalà (sup.), pel PSC; David Melé, Pere Roqué (tit.), Cristina Simó i Antoni Chico (sup.), per CiU; José M. Córdoba (tit.) i José Luis Osorio (sup.), per C’s; Josep M. Baiget (tit.) i Carles Vega (sup.), per ERC; Amàlia Ametlló (tit.), per la Crida; Joan Vilella (tit.) i Pau Pintó (sup.), pel PP; i Sergio Talamonte (tit.), pel Comú.


Setembre de 2015 • Urbanisme




Els nous Regidors de Barri

45

6

8 12

3

9

7

13

13

14

10

1112

11. La BordetaMontse Parra Albà

LES REGIDORIES DE BARRIEl regidor o regidora de barri té l’objectiu d’aproximar la representació política del Govern municipal a la ciuta-dania, per facilitar el contacte entre els veïns i les veïnes

de la ciutat amb les persones representants del Govern i per poder ordenar millor i amb més immediatesa la gestió dels afers municipals que afecten la qualitat de vida de la ciutadania.

1. Centre Històric12. Magraners 13. L’Horta

de Lleida Fèlix Larrosa Piqué

2. Rambla-Estació-Noguerola

5. BalàfiaJoan Gómez López

3. Pardinyes 14. LlíviaRafael Peris Martín

4. Secà de Sant Pere

10. Cappont Montse Mínguez García

6. Ciutat Jardí 9. La MariolaJavier Rodamilans de la O

7. Escorxador- Templers-Instituts8. Zona Universitat

EixampleSara Mestres Llussà


Publicitat • Setembre de 2015

9Ajuntament de Lleida • La Paeria

Setembre de 2015 • Cultura

Autobusos

Nou pas per a la candidatura de la Seu Vella•Presentada la sol·licitud del Turó perquè opti a ser inscrita en la llista de la UNESCO

Activitat “La lluna al claustre” a la Seu Vella, que té una gran acceptació. © Paeria

La Generalitat de Catalunya ha noti-ficat formalment a l’Ajuntament de Lleida i al Consorci del Turó de la Seu

Vella que ha presentat oficialment la can-didatura del Turó de la Seu Vella a l’òrgan competent de l’Administració General de l’Estat perquè sigui inscrita en la llista indi-cativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El Govern català ha tingut en compte les peticions de l’Ajuntament de Lleida i del Turó de la Seu Vella perquè sigui proposat per ser considerat Patrimoni de la Humani-tat per la UNESCO. A més, ha considerat els informes tècnics que consten en l’expedi-ent i l’informe favorable del Consell Asses-sor del Patrimoni Cultural Català de 27 de maig de 2014.

Amb aquesta petició d’inscripció de con-junt monumental de la Seu Vella a la llista estatal “es fa un pas estra-tègic i molt important en el camí que tota la ciutat, amb l’Ajuntament de Lleida i el Consorci del Turó com a re-presentants, ha emprès per aconseguir que el conjunt patrimonial de la Seu Vella assoleixi el reconeixement mun-dial que tots desitgem”, va destacar l’alcalde de Lleida i president del Consorci del Turó, Àngel Ros.

“Aquesta nova passa ens encoratja a continuar treballant intensament per vi-sibilitzar la candidatura i donar a conèixer

arreu la joia patrimonial lleidatana”, va destacar l’alcalde de Lleida.

Després d’aquest pas, l’Es-tat haurà d’escollir quines candidatures presenta a la UNESCO.

A primers de juny es va presentar el dossier definitiu

que es va enviar a Madrid en de-fensa de la candidatura, que ha estat

validat amb immediatesa per la Generali-tat. En aquest document es reforçaven i mi-

lloraven diferents aspectes del document “Paisatge de memòria, fita documental, buit urbà” amb què Lleida aspira a assolir el mà-xim reconeixement patrimonial per al con-junt del Turó.

Recentment s’han presentat les 13.000 firmes recollides pels Amics de la Seu Vella entre els anys 2007 i 2013 en suport de la candidatura. •••

S’han presentat 13.000 firmes en suport de la

candidatura

L’autobús urbà guanya usuaris•Creixement continu de viatgers en la xarxa de busos durant tot l’any 2015

La línia 11 porta al Centre Històric. © Paeria

La xarxa d’autobusos municipals con-solida el seu continu augment d’usu-aris i ha guanyat 420.660 viatgers en

un any, fet que suposa un increment glo-bal d’un 11,74% des que l’1 de setembre de 2014 es va posar en marxa la remode-lació de les línies de bus. Durant el mes d’agost l’augment ha estat especialment destacable amb prop d’un 20% més de viatgers.

El creixement del nombre de viatgers ha estat continu durant tot l’any 2015, un fet que indica l’elevat grau d’acceptació de les noves rutes de transport públic de

la ciutat i la confiança dels ciutadans i les ciutadanes en els diferents canvis que s’hi ha anat fent fins a adaptar-se al màxim a les seves necessitats. Recentment s’ha adaptat el recorregut de L-11 per accedir a la zona del barri de Pardinyes propera a l’antic Recorrido i el Parc de la Mitjana i s’ha ampliat el recorregut de la línia 6 fins a arribar a Vila Montcada.

Cal destacar que durant el primer se-mestre han utilitzat els autobusos de Lleida 3.171.856 persones. En el mateix període de l’any passat els van utilitzar 2.874.290 usuaris. •••

Més informació:Consorci del Turó de la Seu vellaTel. 973 23 06 53

10 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Educació • Setembre de 2015

Novetats a l’oferta de les escoles bressol•El centre de Balàfia dobla la línia de P0 i s’introdueix el servei de menjador a Magraners

Escola bressol Ronda-la Mercè. © H. Sirvent

Classe de música als infants de l’escola d’Albarés. © Paeria

L’Ajuntament de Lleida té novetats en l’oferta de la xarxa d’escoles bres-

sol municipals per al curs 2015-2016. Així, s’ha doblat la línia de P0 a l’escola de Ba-làfia i s’ha introduït el servei de menjador a Magraners i Sucs, de manera que s’esta-

bleix a tota la xarxa d’EBM. A més, aquest any s’ha rebaixat també la quota de menjador, que passarà de 148 a 140 eu-

ros euros mensuals. Aquesta reducció ha estat possible per l’eliminació de la càrrega d’IVA per monitoratge de menja-dors escolars.

Enguany s’instal·laran tendals als patis dels centres educatius que encara no en tenen.

La ciutat té la ràtio d’escoles bressol municipals per habitant més elevada de l’Estat. Lleida té una xarxa de 18 escoles, amb una oferta total de 978 places públiques per a infants de 0 a 3 anys, i la llar d’infants de la Ge-neralitat. El curs comença el 14 de setembre. •••

Rebaixa de la quota de

menjador, que passa dels 148 als 140 euros


Setembre de 2015 • Educació

Companyia La Inestable 21, formada per alumnes de l’Aula Municipal de Teatre. © Aula de Teatre

Mur urbà dissenyat per l’Escola d’Art © H. S.

Més informació: Educació. C/ Bisbe Torres, 2. Tel. 973 70 06 18. educacio.paeria.cat

Inici de curs a les escoles municipals•Tot a punt a l’Aula de Teatre, l’Escola de Música i el Conservatori i l’Escola d’Art

Nou Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral

L’Aula Municipal de Teatre, amb uns 2.000 alumnes, engloba estudis d’art dramàtic, teatre per a joves i teatre per

a nens i nenes. Ofereix també monogràfics i un seguit d’activitats extraescolars més de caire puntual. Com a novetat, el nou Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral s’impartirà per prime-ra vegada a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, i a tot Catalunya, aquest curs 2015-2016. Es tracta d’un títol oficial, de nova creació, de la Generalitat de Catalunya, que cerca aplicar les tècniques d’interpretació, de moviment i vocals per actuar en viu o en mitjans audiovisuals, per fer tasques de dinamització basades en l’actuació i per preparar en tècniques d’expressió i comu-nicació, amb criteris artístics, de qualitat i seguretat.

L’Escola de Música i Conservatori de Llei-da són els dos centres d’educació musical de titularitat municipal que té la ciutat. L’Escola de Música ofereix un ensenyament

alumnes que cursen estudis professionals de grau mitjà i disposa de 16 conjunts ins-trumentals.

L’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol aplega uns 400 alumnes i té com a objec-tiu la formació de professionals en l’àmbit artístic, de la imatge i el disseny amb els co-neixements i les capacitats tècniques que requereix el món laboral. L’oferta formativa de l’escola es concreta en ensenyaments re-glats de formació professional en els Cicles Formatius de Grau Superior en les especi-alitats de Gràfica Publicitària, Fotografia, Il-lustració, Arquitectura efímera i Projectes i Direcció d’Obres de Decoració. A més, tam-bé es poden cursar diversos cursos mono-gràfics i tallers dirigits a la formació especi-alitzada en àmbits específics. •••

no reglat adreçat a un alumnat força hete-rogeni, des de nens i nenes de sis anys fins a persones més grans que volen destinar una part del seu temps de lleure a gaudir de la música. El Conservatori de Grau Professi-onal imparteix tots els estudis reglats que porten els alumnes de música a la seva pro-fessionalització. L’Escola de Música disposa de més de 600 alumnes que fan diferents programes de sensibilització, d’aprenentat-ge bàsic, d’aprofundiment, de joves i adults i de música a l’abast. El Conservatori té 180


Festes • Setembre de 2015

Festes de la Tardor plenes d’actes lúdics

El xinès Ren Ziming guanya el Ricard Viñes

Ballada de sardanes a la Paeria. © H. S.

Els guardonats i les autoritats. © H. S.

Més informació: Cultura. Av. Blondel, 64. Tel. 973 70 03 94.cultura.paeria.cat

Les Festes de la Tardor, que tindran lloc del 25 al 29 de setembre, es presenten carregades d’activitats lúdiques per

a tots els públics. La música hi té un paper important amb les revetlles, la cantada d’ha-vaneres i els concerts de música clàssica del cicle Concòrdia.

També congreguen força públic la desfilada de tots els elements de cultura popular, el

Ball de Festa Major, la ballada de sardanes, les danses catalanes, la Recreació de les No-ces de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Ara-gó, la Gran Nit del Foc i la Diada Castellera. •••

Cultura

El pianista xinès Ren Ziming va gua-nyar el primer premi del 20è Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes

després d’una final d’alt nivell, en què va interpretar la Rapsòdia Espanyola de Liszt i els Quadres d’una exposició de Mussorgski.

El jurat va atorgar el segon premi al japo-nès Hiroo Sato i el tercer al rus Vladímir

Rumyantsev. La concursant russa Anastasia Yasko va obtenir un diploma d’honor i el coreà Honggi Kim, el premi al millor intèr-pret del repertori Ricard Viñes.

A més de la dotació en metàl·lic, Ren Zi-ming farà un cicle d’actuacions a les millors sales de Catalunya i actuarà com a solista amb orquestres de reconegut prestigi. •••


Setembre de 2015 • Seguretat Ciutadana

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Baixen els delictes i les faltes a Lleida

Reunió de la Junta Local de Seguretat a la Paeria. © Paeria

Els delictes i les faltes a la ciutat de Lleida han baixat un 5,8% en el darrer any (de juliol de 2014 a juny de 2015),

davallada que arriba després de la reducció interanual que també es va registrar en els dos semestres del 2014, un 4,4% en el pri-mer període i un 11,6% en el segon.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el con-seller d’Interior, Jordi Jané, van mostrar la seva satisfacció per aquests bons resultats després de la reunió de la Junta Local de Seguretat, en què Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil van posar en comú les dades de les activi-tats respectives i on, una vegada més, es va destacar l’excel·lent nivell de cooperació entre tots els cossos de seguretat que ac-tuen a Lleida.

El paer en cap va remarcar que les dades il·lustren que la seguretat a Lleida “augmen-ta realment” i va posar en relleu que, en la baixada del 5,8% de la suma dels delictes i de les faltes, té més pes la disminució de les

accions més greus, és a dir, els delictes (-9,2%), i que les faltes es reduei-xen en un 1,9%.

L’alcalde de Lleida va des-tacat la reducció dels sinistres de trànsit amb ferits a Lleida en el primer semestre del 2015, que baixen un 13,07%, com també la me-

nor lesivitat, que es redueix un 15,72%, encara que els accidents augmen-

ten un 14,23%. En el primer se-mestre del 2015 i respecte al mateix període de l’any passat, també baixen els delictes per

violència de gènere, un 8,51%, a més de les atencions a víctimes,

un 10%. •••

Àngel Ros: la

seguretat “augmenta realment”


Economia • Setembre de 2015

Rebaixa del 18% dels valors cadastrals• Decidit a la primera Junta de Govern Extraordinària amb presència de tots els grups polítics

L’alcalde de Lleida va presidir la Junta de Govern Extraordinària. © H. Sirvent

La primera Junta de Govern Extraordi-nària amb presència de l’oposició va aprovar per unanimitat que la Paeria

s’aculli a la reducció del 18% dels valors cadastrals a què dóna possibilitat el Minis-teri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Aquesta mesura suposarà una disminució directa de la plusvàlua i de les trans-missions patrimonials i tam-bé, en diferent mesura, sobre els impostos del patrimoni o de

la renda, d’acord amb les circumstàncies de cada contribuent.

L’any passat l’Ajuntament de Lleida ja es va acollir a la rebaixa del 17%.

El paer en cap, que presideix la Junta de Govern, va valorar positivament que el conjunt de grups que integren l’Ajun-tament s’hagin sumat a aquesta petició, que forma part dels acords que en ma-tèria fiscal van signar el grup del PSC i Ciutadans en el marc de l’elaboració del

cartipàs municipal.

El cartipàs estableix que quan la Junta de Govern hagi de veure expedients en els quals actua per delega-ció del ple, el president con-

vidarà a participar –amb veu però sense vot– un regidor de

cada grup. •••

L’Ajuntament ja es va acollir l’any 2014 a una reducció del

17 per cent


Setembre de 2015 • Urbanisme

Els drones, protagonistes a Sant Miquel

Estrena de Sant Antoni Maria Claret

Lleida inaugura la nova plaça Pau Casals

Imatge de l’edició passada. © Fira de Lleida

Les autoritats durant la inauguració. © H. S.

Havel Quartet va oferir un concert de música clàssica i popular catalana. © H. Sirvent

Més informació: Tel. 973 70 50 00Web: http://www.firadelleida.com

Els drones tindran un espai propi a la Fira Agrària de Sant Miquel i Eurofuit, salons que tindran lloc del 24 al 27 de

setembre a Lleida. El saló aplegarà concre-tament una zona d’exposició, un espai de vols i unes jornades centrades els drones. A més de les interessants jornades tècniques, el visitant trobarà enguany una fira plena d’atractius i novetats, amb una gran oferta de maquinària agrícola i pesant i d’empreses

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la sub-delegada del Govern central, Inma Manso, van presidir la inauguració de

les obres de remodelació de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, al carrer la Palma, al bell mig del Centre Històric. El Govern de l’Estat ha executat aquesta actuació, que ha con-sistit en la reurbanització de la coberta de la construcció de l’aparcament soterrat annex al Parador transformant-lo en una plaça, on

proveïdores de la indústria fructícola, a més d’una àmplia zona d’automoció i l’espai dedicat als productes alimentaris de pro-ximitat. •••

s’han plantat 19 arbres de diferents tipus i s’ha instal·lat una àrea de joc de 90 m2.

El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat que la posada en marxa de l’equipament “és la mi-llora mostra que el Parador de Turisme tira endavant i un exemple de la col·laboració entre administracions”, donat que l’obra és fruit de la cessió per part de la Paeria del subsòl destinat a aparcament del parador. •••

Fira de Lleida

Urbanisme

Un concert de música clàssica i po-pular catalana i la descoberta de la placa van servir per inaugurar

oficialment la nova plaça Pau Casals, que disposa de 3.400 m2 d’espai per a vianants. A més, hi ha una zona de jocs infantils, que incorpora un gran vaixell pesquer per re-cordar els orígens mediterranis de l’il·lustre violoncel·lista.

“Pau Casals passa a ser una plaça total-ment integrada a la ciutat que guanya es-pai per a vianants”, va explicar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. A més, el paer en cap va destacar que “el conjunt de la plaça inclou diferents usos com la zona lúdica amb jocs infantils, la part de pas-seig i una integració global amb els carrers de l’entorn”.

Les obres han consistit en l’ordenació dels espais i els paviments de la plaça i l’enderroc del mur perimetral que envoltava aquest espai. La

plaça ha guanyat terreny cap al carrer Balmes eli-minant un carril lateral de trànsit. Pel que fa a l’enjar-

dinament, s’ha optat per preservar els grans arbres

que hi havia i se n’han plantat

nou més, prop de 3.000 plantes arbus-tives i diversos rosers blancs. L’actuació també ha inclòs la restauració de l’escul-tura de Pau Casals, que s’ha col·locat en un punt de la plaça més proper a la Creu dels Tres Tombs i sobre un paviment de diferent color. •••

Gran zona de jocs infantils i més

arbres i plantes arbustives


Agenda Cultural

La temporada de tardor de l’Auditori Munici-pal Enric Granados s’obre amb el nou projec-te d’Eva Llorens & ManuMoreno, que porta per nom Jazz Standards Old Style. Es tracta de la interpretació d’estàndards de jazz a la ma-nera que s’interpretaven als anys 1930-1940.

La avellutada veu de l’Eva Llorens, al cos-tat d’una banda d’excepció, transportarà el públic a la viva essència del jazz. El concert tindrà lloc el diumenge 27 de setembre, a les 19.00 h.

D’altra banda, el diumenge 4 d’octubre, a les 19.00 h, s’ha programat el concert de cloenda del X Festival Musiquem Lleida, amb Cristina Fernàndez (soprano), Josep Oriol Pe-

legrí (tenor), l’Orquestra Simfònica i la Coral Shalom.

El dijous 8 d’octubre, a les 20.30 h, tindrà lloc El musical participatiu, en què diferents agrupacions corals de les contrades lleidata-nes faran un emocionant recorregut per la història del teatre musical. Ho faran acompa-nyades de convidats d’excepció: l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb Rubén Gimeno a la batuta i Mar Maestu i Sergi Albert com a solistes. Els cors amateurs tenen l’oportuni-tat d’interpretar, al costat de professionals de prestigi, els temes més emblemàtics dels musicals que van triomfar a Broadway i que continuen fent-ho a mig món: Hello, Dolly!, Chicago, Cats, Els Miserables, etc. •••

AGENDA

EL JAZZ DELS ANYS 1930 I 1940, A L’AUDITORI

SIS CONCERTS AL CONCORDIA

El “Concòrdia. Música de Pau a la Seu Ve-lla” inclou sis concerts: Jove Orquestra de Ponent (5 de setembre, 20.30 h), Orquestra Unesco Barcelona (20 de setembre, 19.30 h), Antoni Tolmos (25 de setembre, 20.30 h), Planeta Bateria (29 de setembre, 12.00 h), LleidArt Ensemble (2 d’octubre, 20.30 h) i Armando Corsi (10 d’octubre, 20.30 h). Entrades a www.concordia.cat. •••

TARDA DELS LECTORS

La Seu Vella de Lleida ofereix des del 16 de setembre una nova activitat cultural i de lleure: la Tarda dels Lectors. Les tardes dels dimecres, les persones que s’atansin al monument amb un llibre o e-book per gaudir de la seva lectura al claustre hi tindran l’entrada gratuïta. •••

LA BATNIGHT

La Batnight, la nit dels rat-penats a Lleida, tindrà lloc el dissabte 19 de setembre al Parc de la Mitjana de 18.00 a 23.30 h. L’activitat és gratuï-ta. Per a la visita nocturna les places són limitades i cal fer la reserva prèvia al telèfon 973 70 04 55. •••

MERCAT DE L’HORT A TAULA

Com cada tercer diumenge de mes, el 20 de setembre se celebrarà el Mercat de l’Hort a Taula a la plaça de Ricard Viñes. A partir de les 11.00 h, s’hi podran trobar diferents parades de pro-ductes alimentaris locals. •••


Opinió • Setembre de 2015

Transparència i gestió de la informació

No parem els uns i els altres de parlar de transparència. Ara, de parlar-ne a prac-ticar-la, hi ha un petit pas que a l’equip de govern, que és qui l’ha de practicar en primera instància, li costa molt de fer. La llei els hi obliga. I no la mera publicitació dels projectes que volen dur a terme o han dut a terme. Això darrer ja fa temps que ho practiquen: cada número de la revista que teniu a les mans és ple de fo-

ÁngelesRibes

Bajada de la plusvalía

En el programa electoral con el que Ciudadanos nos presentamos a estas pasadas elecciones de mayo, una de las propuestas económicas decía literalmen-te “Congelaremos la cuota del IBI y esta-bleceremos una rebaja de los tipos para absorber los incrementos de valores ca-tastrales establecidos en la burbuja inmo-biliaria. Actuaremos igual en el caso de las plusvalías.”

El pasado mes de julio, el grupo munici-pal de Ciudadanos llegó a un acuerdo con

el grupo municipal del PSC estructurado en tres ejes básicos:

- Transparencia y regeneración democrática.- Derechos de las personas y recuperación económica.- Lealtad institucional.

Dentro de ese segundo bloque de re-cuperación económica, incluimos nuestra propuesta acerca del IBI, y fruto de ello, este mes de julio C´s y el PSC acordamos acoger la Paeria a la posibilidad que ofre-cía el Ministerio de Hacienda de solicitar la revisión de los valores catastrales para poder aplicarla a la plusvalía en las trans-misiones patrimoniales.

Así, tras su aprobación en Junta de Por-tavoces, la plusvalía se verá reducida en un 18%, lo que supondrá a las familias

que deban pagar este impuesto un aho-rro aproximado de 1,8 millones de euros si nos basamos en las cifras de 2014.

Cabe recordar que este es uno de los impuestos más polémicos, puesto que grava un beneficio en función de la reva-lorización del inmueble a la hora de ven-derlo o transmitirlo, bien por fallecimiento o por cualquier otro motivo. Sin embargo, con la caída del mercado inmobiliario, se producía la situación contraria, es decir, que el inmueble no sólo no se revaloriza-ba sino que su situación era de venta sin beneficio o directamente con pérdidas. La situación, especialmente en los casos de fallecimiento de titulares, produce a las fa-milias un considerable perjuicio económi-co, y en algunos casos, una indefensión en momentos especialmente duros.

Ciudadanos, dentro de su programa de reactivación económica, ha sido especial-mente cuidadoso en intentar que la polí-tica fiscal del Ayuntamiento no suponga un grave perjuicio para los vecinos, siendo este un primer paso para lograr una recau-dación más justa, equitativa y beneficiosa para todos los vecinos de Lleida.

tos i textos sobre l’agenda d’inauguraci-ons i celebracions de l’alcalde.

Tot i que en el lloable hàbit del Paer en Cap de publicitar, amb els detalls di-guem-ne més pirotècnics, la seua tasca i els seus projectes —acabin o no sent duts a la pràctica—, s’oblida de comuni-car amb antelació i igual o superior vo-lum aquesta informació als grups polítics municipals. Els legítims dipositaris de la voluntat de la ciutadania de Lleida.

Per això, per exemple, vaig requerir l’alcalde Ros perquè fes arribar als grups municipals tota la informació sobre els PROJECTES DEL GOVERN DE LA PAERIA PER AL QUART TRIMESTRE, presentats en premsa però no davant els grups que representem la ciutadania: denomina-

ció, ubicació, naturalesa, dates previstes i mitjans/empreses d’execució, pressu-post, data prevista d’inauguració...

Transparència és informació de projec-tes de govern. I molt més. És fer pública la informació referida a la gestió econòmica o pressupostària de l’Ajuntament; als seus contrates i convenis; als plans o als pro-grames... O a qualsevol altra matèria que doni satisfacció al dret de la gent a ac-cedir a informació dels afers municipals, com determina la Llei de transparència de Catalunya. A saber, per exemple, que cada número que ens arriba a casa de la revista “Paeria” costa quasi 8.000 €. Que van a parar a una empresa de Lleó, per cert, mentre empreses de comunicació lleidatanes pateixen per anar fent.

Per tot plegat —i perquè ho diu el cartipàs— cal que es constitueixi el Con-sell Editorial, que ha de vetllar pel rigor i l’equilibri en la informació servida des de l’Ajuntament.

La plusvalía se reducirá en un 18%, lo que supondrá a las familias que paguen el impuesto un ahorro de unos 1,8 millones de euros

Transparència és informació de projectes de govern. I molt més

Carles Vega


Setembre de 2015 • Opinió

Al cor de la nostra ciutat

CristinaSimó

Ens trobem al bell mig de la ciutat de Lleida un barri degradat, amb carrerons saturats d’edificis antics, molts dels quals en ruïna, fruit de la pròpia història de la nostra ciutat, tantes vegades destruïda. Al Centre Històric, on tot hi va a parar, s’enquisten problemes endèmics de prostitució, sobreocupació d’habitatges, venda de drogues i inseguretat, els quals s’agreugen els mesos d’estiu amb l’arriba-da de temporers que hi malviuen en cam-paments improvisats.

Lleida ha viscut molts anys d’esquena a aquesta realitat. Els veïns han marxat cap a altres zones, i hi han quedat una pobla-ció autòctona envellida i persones immi-grades que no han acabat d’integrar-se. En aquest indret també hi ha una con-centració inusual de serveis socials, que desenvolupen una tasca extraordinària, però que acaben atraient moltes de les persones que requereixen els seus serveis en un radi d’uns 500 metres quadrats al voltant del carrer Cavallers.

Les festes majors als barris de Lleida Les festes serveixen perquè els veïns dels barris convisquin durant uns dies de manera més intensa

Els diferents barris de Lleida omplen tota la ciutat d’activitat i alegria els me-sos de juliol i agost. Com si es muntés un trencaclosques, barri rere barri s’en-galana per viure la seva Festa Major. Un per aquí l’altre per allà fins a completar el mapa urbà de Lleida. Tot plegat ens genera l’imaginari d’una ciutat que sap i vol viure amb alegria l’estiu. Un estiu, el lleidatà, que de vegades, com enguany, pot resultar molt sufocant.

Aquestes festes serveixen perquè els veïns dels barris convisquin durant uns dies de manera més intensa, estretint les seves relacions personals tot cohesi-onant-se com a col·lectiu.

També serveixen perquè aquells lleida-tans que no poden marxar de vacances comparteixin uns dies d’esbarjo junts a aquells altres que fan una pausa a les va-cances per gaudir de la Festa Major del seu barri. Lleida sense les festes majors d’estiu de les barriades seria força diferent.

Tota aquesta quantitat d’activitat és possible perquè centenars de persones

JoanGómez

Instem a encarar un pla integral consensuat per tots els sectors implicats per recuperar el Centre Històric

dediquen moltes hores del seu temps lliure a organitzar i promoure activitats de tot tipus amb l’associació de veïns del seu barri. Són persones que merei-xen el nostre reconeixement. Treballar amb i per als altres millora la nostra percepció de la societat i ens fa més tolerants, camí imprescindible per ser més lliures.

Lleida, afortunadament, disposa d’un teixit associatiu veïnal amb una llarga tradició participativa que, sense abandonar el seu esperit reivindicatiu, organitza al llarg de l’any nombrosos tallers, cursos i activitats de tota mena fins arribar a l’eclosió de la Festa Major. Però fer aquest reconeixement no ens fa perdre de vista les mancances que pateix el teixit veïnal, que cal resoldre per al bé de tots.

Però en conjunt, i com que la suma no és zero, ens hem de sentir orgullosos de la vitalitat associativa que ha acumulat Lleida durant els darrers anys. Un capital social que ens enriqueix per igual a tots els que hi vivim.

Perquè una ciutat amb una societat civil forta és una ciutat més viva i més solidària, que són condicions necessàri-es per afrontar el futur amb optimisme i garantía d’èxit com a ciutat.

Les accions de maquillatge que s’han pres fins ara per reactivar el barri, com la recuperació del Mercat del Pla, no són su-ficients per obviar la realitat que es regis-tra en els pisos dels carrers del Parc, plaça dels Gramàtics, Companyia o Gairoles.

Des del Grup Municipal de CiU instem a encarar un pla integral consensuat per tots els sectors implicats per a la recupe-ració del Centre Històric de Lleida. Un pla que inclogui mesures d’incentiu del comerç de proximitat; en matèria d’urba-nisme, amb propostes de reparcel·lació per fer pisos més grans i de rehabilitació d’espais per dignificar la zona. Pel que fa a l’àmbit de l’educació, proposem replan-tejar el col·legi Cervantes, que ara acull un alt nombre d’alumnes en risc d’exclusió.

És hora que les famílies de Lleida pu-guin tornar a escollir el cor de la nostra ciutat per desenvolupar el seu projecte de vida, contribuint d’aquesta manera al renaixement d’aquest barri que és la porta d’entrada a la Seu Vella, un conjunt monumental que esperem que en un fu-tur proper sigui declarat Patrimoni de la Humanitat.

20

Opinió • Setembre de 2015

La Paeria • Ajuntament de Lleida

“Senyora, si us plau, deixin de molestar aquesta família”

[El Comú de Lleida cedeix el seu espai al tei-xit social de la ciutat, avui a la PAH-Lleida]

Això és el que li demanàvem a l’advo-cada del Banc Popular, l’altre dia la PAH, després de discutir el sense sentit de les trucades amenaçadores, de matinada, a veïns o a la feina. Però la resposta de l’ad-vocada encara va ser més lamentable: “vagin al jutjat i denunciïn, tenim la llei molt ben estudiada”.

L’episodi fa pensar molt sobre com la falta d’ètica és el comú dels bancs.

Hi havia una vegada un barri antic a Lleida...

Manel Pelay

I encara continua existint. Abans era molt familiar perquè era el barri dormitori de la pagesia. Ara aquells temps ja han passat i es torna a recuperar amb l’impuls de l’Ajun-tament de Lleida, que ha estat donant faci-litats per muntar-hi comerços, restaurants nous... Diverses botigues de roba s’han instal·lat al Centre Històric amb la posada en marxa del Mercat del Pla, o més ben dit del Districte Mercat del Pla, que és una zona del barri antic que vol ser referent cultural i de l’oci a la Lleida actual.

Són moltes les iniciatives per reactivar el Centre Històric de la nostra ciutat i per recu-perar aquest llegat posant les eines necessà-ries perquè tots el lleidatans tornin a desco-brir el barri.

També ha col·laborat amb aquesta recu-peració la nova línia d’autobús del Centre Històric, que fa que hi hagi més mobilitat pels carrers del barri i entorn. També hi ha millores en els establiments de restauració, que han instal·lat terrasses que donen més vistositat i un millor nivell de vida.

Són moltes les iniciatives per reactivar el Centre Històric, posant les eines necessàries perquè tots el lleidatans tornin a descobrir el barri

Durant els mesos d’estiu han estat pre-sents al barri la festa i la cultura, ja que les associacions de veïns hi han organitzat les seves festes majors i altres col·lectius com l’Associació de Moros i Cristians, els Caste-llers, etc. han portat a terme diverses acti-vitats posant el seu gra de sorra per donar vitalitat a la zona.

El punt final serà la celebració de l’Obert del Centre Històric amb la participació ac-tiva de moltes entitats que duen a terme una gran diversitat d’actes: musicals, gas-tronòmics, esportius, exposicions, comerç al carrer... que es faran a diferents espais del Centre Històric i esperem que tingui l’èxit de

les edicions anteriors i que puguem rebre la visita d’un gran nombre de ciutadans que s’atansin al cor de la ciutat per gaudir de les activitats programades, la qual cosa és un orgull per als veïns i les veïnes que hi vivim.

Hem de ser capaços de fer un Centre His-tòric atractiu i proper per a tots els lleidatans, perquè fent barri es fa ciutat.

Els bancs destrossen psicològicament la persona mitjançant el ridícul d’informar familiars i amistats

Perquè, parlant clar, la banca contracta empreses de recobrament que utilitzen pràctiques mafioses tot escudant-se sota el dèbil pretext que ells només informen del deute. La mentida cau pel seu propi pes. Després que l’empresa de recobra-ment truqui a les nostres famílies, als ve-ïns, a la feina, desenes de vegades, qual-sevol persona es dóna per informada.

La veritat és la següent: els grans bancs d’aquest país venen la gestió del deute juntament amb el perfil del deutor (es-tudis, situació emocional i familiar, etc.). La raó, destrossar psicològicament la persona mitjançant el ridícul d’informar familiars i amistats. Deplorable és la ges-tió d’aquestes empreses, però més mi-serable és la delegació dels bancs, amb l’únic fi de lliurar-se de denúncies per as-

setjament o responsabilitats enfront dels suïcidis de persones psicològicament abatudes. Aquesta és la lluita diària que tenim la gent de la PAH-Lleida i de totes les PAHs: els bancs tenen el poder de la llei i els afectats, el poder de la imagina-ció col·lectiva per fer front a la injustícia i fer valer la nostra dignitat. Les persones de la PAH no som gent morosa, gent vi-vidora, gent pidolaire. Som persones que vam ser enganyades al seu dia i que els governs que ens administren han deixat abandonades, fent els ulls grossos a les injustícies que estem patint.

L’exemple de l’advocada del Banc Popular és el pa de cada dia en les ne-gociacions que fem amb els bancs. Per sobre del menyspreu, les humiliacions i la falta de respostes, ens organitzem col·lectivament i aconseguim victòries quotidianes que ens donen la força per continuar endavant.

Si estàs patint una situació semblant, o tens ganes de donar suport a la nostra lluita, som tots els dilluns i divendres a Pl. Maria Magdalena, baixos.

21

Setembre de 2015 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

La Sirollada: festes populars i participativesAmb la festa major doncs, arriba de nou el moment de deixar el sofà i baixar al carrer per recuperar les nostres places i espais públics

[Espai cedit per la Crida per Lleida - CUP]

El passat mes de maig de 2014 naixia la Sirollada, una plataforma d’entitats ju-venils de Lleida que pretén construir una festa major diferent, amb un programa d’actes propis, amb propostes originals i, sobretot, participatives. Cerquem com-binar la festa de nit amb activitats de tot tipus durant el dia, activitats pensades entre tots i per a tots i amb un model d’oci alternatiu.

Des de la seva creació hem participat de les festes majors de maig i setembre de 2014 i 2015, sempre amb la voluntat d’anar construint una festa major allibe-rada d’actituds racistes, sexistes, feixistes i homòfobes, utilitzant com a ingredi-ents, la autoorganització, el treball col-lectiu, l’empoderament juvenil i la il·lusió. A tall d’exemple hem recuperat activitats com l’enfarinada i retornat la cultura po-pular a les places i carrers de Lleida

Gràcies al recolzament dels veïns de Lleida i en especial del jovent, a qui aprofitem l’avinentesa per agrair la seva resposta; la Sirollada, ha anat sumant col-lectius i esforços; i desprès de tres festes majors, ha esdevingut ja un espai propi

de la festa major i de referència per cen-tenars de joves.

Aquest setembre tornarem a omplir les places i carrers de la ciutat per reapro-piar-nos de l’espai públic davant les elits polítiques i econòmiques que s’obstinen a reglamentar-lo amb ordenances de civisme, lleis mordassa. Reivindicarem el nostre espai i el de totes: el carrer i la plaça. El lloc on ens trobem, on xerrem, compartim, intercanviem idees i propo-sem alternatives.

Amb la festa major doncs, arriba de nou el moment de deixar el sofà i baixar al carrer per recuperar les nostres places i espais públics.

Per una Festa Major de tothom i per a tothom. La Sirollada és teva. La Festa Ma-jor és nostra. I la Plaça serà vostra!

Que visquin les festes populars!

“Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i com-batiu”.

JoanVilella

Entossudits en reduir l’IBI

Amb la proposta del PP els lleidatans ja s’estalviarien, de mitjana, 68 euros en el rebut de l’IBI

Malgrat la congelació dels impostos, els lleidatans continuem pagant les taxes i els impostos més elevats de tot l’Estat i la ciutat de Lleida segueix sent la capital de província de tot Espanya amb l’Impost de Bens Immo-bles (IBI) més car. Cada família paga, de mit-jana, 641 euros a l’any pels principals tributs municipals, com són l’IBI, l’impost de vehicles i la taxa d’escombraries, molt per sobre dels 488 euros que paga anualment un ciutadà de

Logroño, una ciutat similar a la de Lleida, pels mateixos impostos.

A la ciutat de Lleida, per l’IBI, hem passat de pagar 310 euros de mitjana l’any 2006 a pagar-ne, també de mitjana, 462 actualment, és a dir, 152 euros més, el que representa una càrrega impositiva que ens situa a la “Cham-pions” de la tributació de les capitals de pro-víncia de l’Estat i que ofega, cada cop més, les economies de les famílies, els comerços i les empreses de la ciutat.

Des del Grup Municipal del Partit Popular considerem insuficient la congelació dels impostos i pensem que després d’haver in-crementat, en els últims dos anys, un 17 per cent la taxa d’escombraries i un 9,8 per cent l’IBI, els ciutadans de Lleida, com a mínim, es

mereixen, no una congelació, sinó una baixa-da real dels impostos. En aquest sentit, des del PP sempre hem defensat una reducció dels impostos a Lleida com una mesura per reactivar l’activitat comercial i econòmica de la ciutat i afavorir l’economia de les famílies i per això continuem entossudits en aconse-guir una baixada real i efectiva de l’IBI.

Per fer-ho possible, el Grup Municipal del PP ja va proposar l’any passat una actualització dels valors cadastral a la ciutat i, malaurada-ment, l’alcalde Ros i l’equip de govern socialis-ta de la Paeria ho van rebutjar per manca de voluntat política i perquè no els hi va donar la gana d’assumir-la per la senzilla raó de que era una proposta que feia el PP, malgrat que fos beneficiosa pel conjunt dels ciutadans.

Si l’Ajuntament de Lleida hagués sol·licitat l’actualització dels valors cadastrals l’any passat, tal com proposàvem des del PP, en aquests moments els ciutadans de Lleida ja pagarien un 15% menys per l’IBI, que traduït en euros representa, de mitjana, una reducció de 68 euros per rebut i un estalvi pel conjunt dels lleidatans de set milions d’euros.


Pacte Social per a la Ciutadania • Setembre de 2015

Premi d’assaig Josep Vallverdú i de poesia Màrius Torres

L’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida convoquen el 32è Premi d’assaig Jo-sep Vallverdú 2015 per tal de promoure el conreu de l’assaig en català al nostre país. S’hi poden presentar autors i autores amb assaigs de tema lliure escrits en llengua catalana de les modalitats literari, sociològic, científic, biogràfic, filosòfic, etc. La dotació del guardó és de 9.000 euros. També es convoca el 20è Premi de poesia Màrius Torres per tal de promoure el conreu de la poesia en català al nostre país. S’hi poden presentar autors i autores amb poemaris de tema lliure escrits en llengua catalana. La dotació del guardó és de 6.000 euros. Els originals es poden presentar fins al 14 de setembre de 2015. S’han de presentar al Registre de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (Ajuntament de Lleida), edifici Pal·las, plaça Paeria, 11. Les obres premiades podran ser publicades per l’editorial Pagès Editors. •••

Ombres de la recuperació del mercat de treball català

Les dades sobre el mercat de treball a Catalunya i Espanya han millorat, tot i

que de manera tímida, els dar-rers mesos. Els Governs, tant l’estatal com el català, llancen missatges d’eufòria sobre la re-cuperació econòmica i la fi de la crisi, en gran mesura de cara a les pròximes cites electorals.

No pot negar-se que el nom-bre de persones a l’atur, tant registrades a les oficines de treball com les que consten a l’Enquesta de Població Activa, ha minvat. Però, com hem rei-terat des de CCOO, la diagnosi del mercat de treball no pot reduir-se a l’anàlisi de l’atur sinó que ha de complementar-se amb l’estudi d’altres indicadors laborals, tant o més importants que la desocupació, com ara l’ocupació, l’activitat, el nombre i qualitat de la contractació, les desigualtats de gènere, d’edat, d’origen, els fluxos de l’atur i l’ocupació, i altres.

CCOO de Catalunya hem editat un estudi que trobareu al web www.ccoo.cat (Ombres de la recuperació del mercat de tre-ball català), on la presumpta recuperació presenta ombres, massa ombres, que posen en entredit la sortida de la crisi. Les

dades estadístiques provenen de l’anàlisi de la darrera EPA, corresponent al segon trimes-tre del 2015, les dades sobre condicions de vida s’han extret de l’IDESCAT, les xifres sobre contractació, fluxos d’atur i ocupació provenen de l’Obser-vatori d’Empresa i Ocupació i les corresponents a afiliació a la Seguretat Social i a Expedients de Regulació d’Ocupació són del Ministerio de Empleo y Se-guridad Social.

Les conclusions del treball per-meten comprovar que el nos-tre país perd població activa. Concretament 9.200 persones menys que fa un any, especi-alment persones entre 25 i 34 anys, una de les franges més actives. El nivell d’atur, tot i que va baixant, és desorbitat i in-sostenible. Al ritme de reducció actual caldrien 10 anys per as-solir les xifres anteriors a la crisi. L’atur de llarga durada i molt llarga durada, més d’un any i

més de dos anys, no para de créixer i amb ell la desprotecció. La permanència a l’atur, és a dir, la impossibilitat de trobar una ocupació, ha passat d’afectar 1 de cada 2 aturats l’any 2011 a 3 de cada 4.

La nova contractació és cada cop més precària. La tempo-ralitat creix, ja és del 19,50%, mentre els indefinits cauen. Els contractes són cada cop més curts, fins i tot de dies i hores. Hi ha una rotació enorme i, de mitjana, cada treballador que entra al mercat de treball té 2,40 contractes l’any. La parci-alitat involuntària es manté i baixen els salaris en més de 2 euros/hora.

Creixen les desigualtats al mer-cat de treball. Sobretot les do-nes són les que més estan patint les conseqüències de la crisi. L’activitat entre les dones cau en 36.400 dones actives menys que el 2011. Els joves tampoc no milloren la seva posició al

mercat de treball. Cau la seva activitat i l’ocupació. Només 1 de cada 15 joves menors de 30 anys sense feina tenen alguna protecció per atur. La permanència a l’atur, no trobar feina, afecta el 75% dels joves aturats.

Finalment, les condicions de vida han empitjorat. L’ocupació als serveis públics s’ha reduït, evidenciant els efectes de les retallades i afectant, sobretot, qui es troba en una major vul-nerabilitat social i econòmica. Més de 223.000 llars tenen tots els seus actius a l’atur i més de 124.000 llars no disposen d’in-gressos. La taxa de risc de po-bresa i exclusió social creix, i ja és del 26%.

Moltes ombres en la recupera-ció del mercat de treball i en la sortida de la crisi, que, d’altra banda, evidencien un nou es-cenari de més precarietat, po-bresa i pèrdua de drets.

La presumpta recuperació presenta ombres que posen en entredit la sortida de la crisi

La Paeria Núm. 267

Documents

Transcript of La Paeria Núm. 267