LA PESCA D’ARROSSEGAMENT A VILANOVA I LA GELTRÚ · considero que, tal i com succeeix en altres...

LA PESCA D’ARROSSEGAMENT A

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pere Rus Gómez

Treball de Recerca, 2on Batxillerat B

24 de Març del 2003, Vilanova i la Geltrú

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ………………………………………………………..1

1. TECNOLOGIA…………………………………………………………3

1.1. INTRODUCCIÓ…………………………………………………….4

1.2. LES EMBARCACIONS…………………………………………….5

1.2.1. ELS QUILLATS……………………………………………………..7

1.3. TECNOLOGIA DE PESCA I NAVEGACIÓ……………………...11

1.4. ELS ARTS I ELS ORMEIGS I EL SEU FUNCIONAMENT……..13

1.4.1. LA PESCA AMB L’ART DEL BOU……………………………….15

2. BIOLOGIA…………………………………………………………….17

2.1. EL PEIX COM A ALIMENT………………………………………18

3. MEDI AMBIENT……………………………………………………...20

3.1. INTRODUCCIÓ…………………………………………………...21

3.2. ESCULLS ARTIFICIALS…………………………………………23

3.2.1. ESCULLS DE PRODUCCIÓ……………………………………...25

3.2.1.1. EFECTES DELS ESCULLS DE PRODUCCIÓ……………….26

3.2.2. ESCULLS DE PROTECCIÓ………………………………………28

3.2.2.1. EFECTES DELS ESCULLS DE PROTECCIÓ………………..29

3.3. LA PARRILLA SELECTIVA……………………………………...31

3.4. EL CATAMARÀ “LA GELTRÚ”………………………………………32

4. SOCIOLOGIA………………………………………………………...35

4.1. INTRODUCCIÓ…………………………………………………...36

4.2. MARC TEÒRIC……………………………………………………38

4.2.1. EL SISTEMA A LA PART…………………………………………38

4.2.2. EVOLUCIÓ I IMPORTÀNCIA DE LA PESCA VILANOVINA…40

4.2.3. LA CRISI DEL PREU DEL PETROLI DE L’ANY 2000…………42

4.3. COMENTARI DE LES ENQUESTES…………………………….47

4.3.1. TIPUS, SEXE, EDAT I ORÍGEN DE LA MOSTRA……………...47

4.3.2. COMENTARI DE LES PREGUNTES DE L’ENQUESTA……….49

5. VOCABULARI I EXPRESSIONS MARINERES……………………57

6. CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL………………………67

7. ANNEXOS…………………………………………………………….69

7.1. ANNEX A: UNA JORNADA DE TREBALL A BORD…………..70

7.2. ANNEX B: ELS CALADORS VILANOVINS……………………74

7.3. ANNEX C: ESPÈCIES COMUNES A L’ARROSSEGAMENT

VILANOVÍ………………………………………………………...76

8. BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ……………109

La pesca d’arrossegament a Vilanova i la Geltrú

0. INTRODUCCIÓ

Aquest treball està basat en la pesca d’arrossegament a Vilanova i la Geltrú, i per tal

d’aproximar-nos a aquest àmbit, he dividit el treball en cinc parts:

La primera part comprèn els aspectes més tècnics de l’arrossegament, és a dir, les parts i

el funcionament de les embarcacions, la tecnologia de pesca i navegació i els arts.

La segona part està dedicada a la importància que té el peix en l’alimentació.

En el tercer apartat he explicat la situació del medi ambient marí a les costes catalanes i

vilanovines, tractant els seus principals problemes i citant tres possibles solucions a aquests.

El quart bloc abarca la part sociològica del treball, i l´espai on he plantejat les meves tres

hipòtesis de treball i les he intentat contrastar mitjançant la investigació pròpiament dita.

El cinquè i últim apartat consisteix en un comentari de les principals característiques del

vocabulari específic que fan servir els pescadors i un glossari de termes, fent especial esment a la

pesca d’arrossegament vilanovina.

El fet de fragmentar el treball en aquestes cinc parts i no en altres és degut a que

considero que, tal i com succeeix en altres oficis del sector primari, com ara la ramaderia, en la

pesca hi intervenen factors clau i essencials per tal que es dugui a terme.

En el cas que ens ocupa, aquests cinc factors serien: el medi marí, com a font natural dels

recursos pesquers; els peixos, que són els propis recursos pesquers; l’home com a factor

modificador d’aquest medi; els mitjans de producció interposats pels pescadors entre ells i la

natura, que són les embarcacions, la tecnologia i els arts de pesca; i per últim, el vocabulari

específic que empren per tal de comunicar-se i poder dur a terme satisfactòriament el seu treball.

Cal tenir en compte, per copsar el sentit global del treball, una sèrie de materials de

suport que configuren els annexos que aniran apareixent a mida que avanci en les meves

explicacions en el treball i que facilitaran la comprensió d’aquest.

Em vaig decidir a realitzar el treball de recerca sobre la pesca d’arrossegament perquè és

un tema que m’apassiona des de ben petit. Probablement, si la meva família paterna no tingués

una tradició pesquera tan arrelada, no hagués conegut l’activitat.

El motiu que em va impulsar a investigar va ser la voluntat d’aprendre i conéixer coses

noves sobre la pesca. I vaig donar especial importància al factor humà, és a dir, a la situació

1


social i a l’opinió que els pescadors tenen sobre l’ofici que realitzen. Per tant, les tres hipòtesis

inicials les vaig plantejar en torn a aquest subtema, donant un enfocament més sociològic al

treball.

2


TECNOLOGIA

3


1. TECNOLOGIA

1.1. INTRODUCCIÓ

La part tecnològica del treball es divideix en tres apartats: les embarcacions, la tecnologia

de pesca i navegació, i els arts. De cadascun d’aquests apartats faré una descripció i una breu

explicació del seu funcionament.

També vull matisar que les embarcacions dedicades a l’arrossegament no han tingut

sempre un mateix disseny, sinó que han anat evolucionant al llarg del temps, i per tant, en aquest

apartat he cregut oportú comparar un quillat típic de fa uns 15 anys amb un modern per tal

d’explicar els canvis i millores tecnològiques més significatives aparegudes en aquest període de

temps.

Aquesta evolució també és aplicable a la tecnologia de pesca i navegació, de la que també

en faré un breu comentari.

4


1.2. LES EMBARCACIONS

Les embarcacions de pesca es construeixen a les drassanes. Fins fa uns 15 o 20 anys, es

feien de fusta, encara que també n’hi havia de ferro. Actualment, el casc dels vaixells es

construeix en resina de poliester no saturada amb reforç de fibra de vidre, substituïnt la fusta i el

ferro, degut a la seva lleugeresa i resistència. El motor gairebé sempre està situat al mig de la

nau, sota la coberta.

A continuació, analitzaré les parts comunes a qualsevol tipus d’embarcació de motor:

La primera peça que hom col·loca en la construcció d’una embarcació és el que

s’anomena quilla. És l’eix longitudinal, disposat de proa a popa a la part inferior del buc. És

considerada la base de tota l’estructura.

La roda és la prolongació de la quilla que limita amb la proa (roda de proa) i amb la popa

(roda de popa) de la barca.

El codast és el punt on van fixats el timó i l’hèlice.

El timó, que serveix per a governar una embarcació, és una peça plana articulada en un

eix vertical al codast. A causa de la resistència que ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta

o a esquerra. Les embarcacions més grosses, entre les quals hi ha els bastiments d’arrossegament

major i menor, porten timó de roda, que són els típics amb forma de volant i que funcionen

hidràulicament.

5


L’hèlice és una peça constituïda per diverses pales fixades radialment a un eix motor

situat en el codast, i transforma la força de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.

Les quadernes són les peces corbades, fixades transversalment a la quilla. Al mateix

temps que donen forma a l’embarcació, en són un reforç.

Les varengues són les peces de fusta corbades disposades transversalment sobre la quilla

i que constitueixen la peça inferior de les respectives quadernes.

Els baus són la base dels taulons de la coberta. És a dir, els taulons que uneixen les dues

puntes de cada quaderna.

La coberta és la plataforma que, fixa sobre els baus, s’estén al llarg de gairebé tota

l’eslora i la mànega d’un vaixell. Les embarcacions d’arrossegament catalanes tenen,

habitualment, una sola coberta estructural.

El quarter és la tapa de l’escotilló, és a dir, l’obertura quadrada que posa en comunicació

les diferents cobertes amb l’interior de la nau.

L’orla o borda és la part del costat d’una embarcació que sobresurt del pla de la coberta,

fent una barana.

La regala és la part superior de la borda d’una embarcació.

El folre o “forro” és el conjunt de taulons clavats damunt les quadernes amb què hom

cobreix l’esquelet de la nau, tant exteriorment com interiorment.

L’eslora és la llargada del bastiment, mentre que la mànega n’és l’amplada.

La proa és la part de davant de l’embarcació i la popa la del darrera.

Babord és el cantó esquerre, assenyalat de nit amb la llum vermella dels fanals, i

estribord el de la dreta, assenyalat amb la llum verda.

A banda de la forma, hi ha dos criteris més per a classificar les embarcacions:

La potència del motor, representada amb les lletres H.P. (Horse Power) o C.V. (Cavalls de

Vapor), que indica els cavalls de potència.

I les Tones de Registre Brut1, que es representen amb les lletres T.R.B. i indiquen el

volum dels espais tancats del bastiment.

1 Cada T.R.B. equival a 2,83 m³.

6


1.2.1. ELS QUILLATS

Els quillats són embarcacions relativament grosses, i que a Vilanova i la Geltrú varien

entre 35 i 130 T.R.B.1

La tripulació depèn en certa manera de la mida del vaixell. Abans, els quillats portaven

més homes, però amb la millora de la tecnologia de pesca el nombre de mariners ha anat

minvant. En l’arrossegament major el nombre habitual són cinc pescadors, mentre que en el

menor en són dos.

La barca de bou que apareix en l’il·lustració següent és un model de fa 15 o 20 anys,

degut al seu disseny de formes i a que el material amb què està feta és fusta, tan sols disposa

d’un gigre, i li falta la “toldilla” de darrere del pont que fa de porxo per cobrir el gigre.

A continuació, descriuré les parts específiques d’un quillat:

El pont de comandament és el lloc cobert on va el patró i on hi ha els aparells per

governar la barca (timó, radar de superfície, GPS, plotter, agulla nàutica, instruments del motor,

pilot automàtic, etc.) i per ajudar a la pesca (sonda, sonda de xarxa, etc.).

La cuina també és un lloc cobert i sovint serveix de menjador.

Les estibes són compartiments que poden servir per a guardar xarxes, caps i cables de

l’art, però el seu ús habitual és el de nevera per a les caixes de peix.

També hi sol haver lliteres per descansar sota la coberta, i damunt d’aquesta hi trobem

com a eines necessàries per a la pesca:

1 L’article 6è del capítol II de la modalitat de pesca d’arrossegament de l’edició del 1998 de la Legislació Pesquera d’Espanya estableix que les embarcacions que es dediquen a la pesca d’arrossegament a remolc “coster o litoral” en la regió de l’Atlàntic sud i en tot el Mediterrani hauran de tenir un tonatge mínim de 35 T.R.B. sota coberta.

7


El gigre o “maquinilla” és un torn doble on s’enrotllen els dos cables d’arrossegament

que serveixen per a baixar i pujar la xarxa per la popa. Fins fa uns 10 anys, els gigres eren de

transmissió de corretja des del motor principal; en canvi, a partir de llavors, els gigres que

s’instal·len es mouen per mitjans hidràulics. Actualment, les barques porten dos gigres: un pel

cable, i l’altre per l’art i les malletes. L’últim que s’està instal·lant en les embarcacions

d’arrossegament major és un tercer gigre en el pal, per netejar la xarxa al final de la jornada.

El pal bípode o “palo” és una construcció feta de tubs de ferro, a la meitat posterior del

quillat. Serveix per ajudar a pujar el cóp damunt de la barca, i per això té una corriola o dues al

capdamunt.

El “pescante” és un conjunt de tubs en forma de trapezi que subjecten la barra de les

gabietes. És una construcció molt similar al pal, però en tamany força més reduit i situat al final

de la coberta.

Les gabietes o “pasteques” són dues politges situades a la barra de les gabietes sobre el

pescante, i per dins de cadascuna hi passa un dels cables. Tenen una funció d’orientació i eviten

que els cables freguin els uns contra els altres. En l’actualitat, el pòrtic de popa està mecanitzat i

des del pont, es mouen les gabietes per on corren els cables d’arrossegament; però 10 anys

enrere, per moure les gabietes s’havia d’escorar el vaixell a la banda adequada amb un dels

pescadors enfilat a la borda que desplaçava a mà les gabietes movent prèviament els passadors

que les retenien. El sistema funciona de la següent manera: la barra de les gabietes és una

barra/cargol sense fi, on es mouen les gabietes accionades hidràulicament per uns

telecomandament des del pont.

El corró o “rodillo” és un cilindre molt gruixut i giratori situat horitzontalment sota la

barra de les gabietes, per sobre del qual va lliscant l’art en les operacions de calar i de xorrar.

Els guiadors són dos cilindres giratoris de poc diàmetre acoplats en uns forats que hi ha

uns centímetres davant del corró. S’utilitzen exclusivament en el moment de calar, i com la

pròpia paraula indica, els guiadors serveixen per a fer passar l’art just entre ells dos i guiar-lo en

la seva caiguda al mar.

Les portes són unes peces de forma rectangular. En un quillat d’uns 400-500 C.V.,

cadascuna fa, aproximadament, 1,10 m. x 0,6 m. x 0,15 m. I pesa entre 150 i 200 kg. Estan fetes

de ferro i n’hi ha una al final de cada cable. La seva funció és oferir resistència a l’aigua, amb la

qual cosa s’aconsegueix obrir horitzontalment la boca de la xarxa perquè hi entri el peix.

Així mateix, també podem destacar les següents parts de damunt de la coberta d’un

bastiment, que no són necessàries específicament per a la pesca:

8


La “lumbrera” és una escotilla, generalment amb coberta de vidre, que serveix per a

proporcionar llum i sobretot més càmera d’aire al motor. Sovint, en la majoria d’embarcacions,

la xemeneia és sobre la “lumbrera” per donar ventilació i expulsar els gasos de la combustió del

motor.

Les amures constitueixen la part baixa de l’orla, a babord i a estribord, on es pinta la

matrícula del vaixell.

La línia de flotació és la línia pintada de diferent color que la resta del quillat que indica

el nivell de flotació de l’embarcació.

Les defenses són boles de plàstic o pneumàtics que es posen a les dues bandes de la

barca, per tal que no la perjudiqui si arramba al moll o a un altre quillat.

Les maneguetes o cornamuses són tubs d’acer inoxidable, anteriorment de ferro i encara

més abans de fusta, que serveixen per amarrar els caps. Estan situades a l’orla, però per la part de

dins del bastiment, és a dir, als costats de babord i estribord de la coberta.

El disseny de les embarcacions d’arrossegament major actuals (figura 1) consisteix en

unes formes més hidrodinàmiques i estilitzades, fabricades en fibra de vidre, major potència dels

motors, l’incorporació de la “toldilla”, i dos gigres a coberta i un al pal.

9


Figura 1: plànol general d’un pesquer d’arrossegament modern

10


1.3. TECNOLOGIA DE PESCA I NAVEGACIÓ

Els aparells de pesca i navegació més habituals en els ponts dels pesquers

d’arrossegament major, són els següents:

El radar de superfície serveix per a detectar els objectes i barques que es troben al voltant

de la pròpia embarcació en un radi determinat. És especialment útil quan hi ha boira.

La sonda és un profundímetre, és a dir, un aparell que marca la fondària d’una zona.

El sistema de navegació per satèl·lit (GPS o Global Position System) és un sistema que

permet veure en un plànol el punt on hom està situat a través d’un satèl·lit. Per mostrar la senyal

en pantalla, s’acopla al plotter i aquest, mitjançant la carta de navegació, que és com un mapa,

situa la barca i el seu moviment.

El plotter és un aparell de cartografia, que serveix per a marcar punts i coordenades de

pesca i marcar les rutes que es segueixen. Permet visualitzar i memoritzar les rutes que fa el

quillat en una jornada de pesca, podent seleccionar les millors i eliminar les que han causat algun

tipus de problema. Es pot acoplar al GPS.

El compàs magnètic o agulla nàutica és una brúixola per detectar el rumb que es porta.

El pilot automàtic serveix per a que governi la barca automàticament, sense que cap

tripulant hagi de controlar el timó.

El transmissor/receptor d’AM/FM és un aparell que permet enviar i rebre senyals de

ràdio per a comunicar-se amb les altres barques o amb el moll.

El transmissor/receptor de VHF és un aparell que permet enviar i rebre senyals de ràdio

en la freqüència VHF, a diferència de l’anterior aparell que utilitza les freqüències AM i FM.

Els comandaments hidràulics del pòrtic de popa serveixen per a controlar i moure les

gabietes.

Els controls del motor permeten encendre o apagar, fer avant o enrere i controlar la

velocitat de creuer.

El quadre de llums serveix per a encendre o apagar els llums de l’embarcació.

L’estació meteorològica és un quadre col·locat en una de les parets del pont dotat

d’aparells meteorològics com ara un baròmetre per a mesurar la pressió atmosfèrica o un

termòmetre per a saber la temperatura.

La sonda de xarxa és un aparell acoplat a l’art i a les portes que permet en tot moment

controlar l’altura de l’art sobre el fons. L’objectiu d’aquest control és mantenir l’art a una

distància del fons del mar adequada al tipus de captura que es persegueixi. Aquesta altura es

11


modifica filant més cable de l’art o, el que és més freqüent, reduint o augmentant la velocitat

d’arrossegament. També permet controlar la distància de l’obertura entre portes. El sistema

funciona amb uns sensors/transmissors que van subjectes a la ralinga superior de la gola de l’art i

que emeten un senyal que és recollit i transformat en imatge per la pantalla instal·lada al pont. La

majoria d’embarcacions no incorporen aquest aparell: aquí a Vilanova i la Geltrú solament el

duen sis quillats: Montserrat Primero, Toni I, Toni II, Pilar Peña, Pau de la Guita, Maria dels

Àngels i el nou catamarà La Geltrú.

Les principals marques de tecnologia nàutica són Furuno, Köden, Simrad, Scanmar, JRC,

etc.

Instal·lació del pont

12


1.4. L’ART DEL BOU, ELS ORMEIGS I EL SEU FUNCIONAMENT

Amb aquest nom es coneix la xarxa amb què pesquen els quillats:

Mirant el dibuix de l’art, es pot veure que la xarxa té la forma d’un embut que s’eixampla

al final. La boca de l‘art, que és el lloc on s’obre, no és totalment circular.

La part situada més a prop del pesquer són dues peces de xarxa que formen com dos

braços estrets i bastant llargs. Aquests braços tenen la malla força clara, és a dir, de forat gran, i

per la part que mira a la barca acaben en punxa. Aquestes peces de xarxa reben el nom de

bandes.

En el dibuix també es veu que les bandes van lligades a unes cordes gruixudes, tant per la

part de dalt com per la de baix. De la de dalt se’n diu buldau o ralinga de suros, encara que pels

pescadors és la trensa del suro, i hi van lligats uns flotadors metàl·lics que es diuen bombilles o

boles. Tenen la funció d’obrir verticalment la boca de l‘art, que, en llenguatge mariner, se’n diu

gola. La corda inferior de les bandes duu ploms i cadenes de ferro; en diuen buldau o ralinga de

ploms (més corrent l’expressió trensa del plom).

Un instrument accessori en la pesca d’arrossegament major és el tren, un conjunt de boles

que va enganxat al plom fent la forma de la gola perquè la xarxa no es clavi al fang. S’utilitza

sobretot en clots per a pescar la gamba. Només ho porten aquelles embarcacions

d’arrossegament major que volen anar als clots.

El buldau de suros és més curt que el de ploms; aquest últim s’arrossega pel fons i va

13


aixecant el peix, que no pot sortir per dalt, ja que es troba amb la xarxa que segueix el buldau de

suros que sura formant un embut.

La xarxa s’estreny progressivament fins a arribar al màxim en el goleró, que després

s’eixampla formant el cóp o corona (més conegut per sac), que és el lloc on el peix queda

retingut, és el centre de la xarxa. A cada cantó del cóp hi trobem uns trossos de corda que

s’anomenen cornalons i serveixen per agafar el cóp.

Algunes barques, de forma totalment il·legal, porten una mena de cobriment que es posa

per darrere del sac, anomenat bossa, que en realitat és un altre sac de malla1 més cega, és a dir,

de tamany més petit. Serveix per pescar popet, seitó o llucet, és a dir, peix2 de talla petita i per

tant, de mides prohibides.

De banda i banda i en direcció a la barca, en surten dues cordes, les malletes, que van

lligades a la part externa de les portes, les quals van subjectes per la part interna, cadascuna, a un

cable, el qual acaba al gigre.

1 L’article 11 del capítol III de la modalitat de pesca d’arrossegament de l’edició del 1998 de la Legislació Pesquera d’Espanya estableix que les dimensions mínimes de les malles en el Mediterrani són de 34 milímetres d’ample i dos milímetres d’espessor, estant la xarxa utilitzada i mullada. 2 L’annex IV de la modalitat de pesca d’arrossegament de l’edició del 1998 de la Legislació Pesquera d’Espanya estableix que les talles mínimes dels peixos al Mediterrani són: la dimensió mínima pel besuc, la bruixa i el llenguado és de 15 cm., pel lluç i la maire de 18 cm., i pel moll d’11 cm.

14


1.4.1. LA PESCA AMB L‘ART DEL BOU

A les set del matí comença la jornada laboral de les embarcacions d’arrossegament a

Vilanova i la Geltrú (annex A).

El patró governa el bastiment cap allà on creu que pot fer una bona pesquera. D’aquests

llocs els pescadors en diuen mar, i cada un té un nom determinat. Per exemple: mar de Sitges,

mar de Caroba, etc. En el llenguatge més corrent el nom és calador (annex B).

Un cop s’ha arribat al calador, es cala l’art. Això vol dir que es tira la xarxa a l’aigua, i en

comptes de calar, també se’n diu filar l’art. Aquesta operació es fa sempre calant primer el cóp

fins a arribar a les bandes.

Afluixant el fre, del gigre s’allibera el cable, les portes s’enfonsen i el bou les segueix. Un

cop s’ha donat tot el cable necessari, es frena el gigre i la xarxa comença a pescar.

Quan la barca es posa en moviment la xarxa es va arrossegant pel fons.

Passat el temps que el patró considera suficient per haver agafat prou peix, comença la

maniobra de xorrar o llevar, que consisteix en treure l’art de l’aigua.

Amb la barca parada, el gigre comença a girar, i a poc a poc recull els cables, les portes,

les malletes i, finalment, l’art. Com que l‘art ve carregat de peix i pesa molt, es fa servir el pal

per acabar de pujar el cóp dalt de la barca.

Quan el cóp és dalt de la barca, l’obren per una lligada que té i en treuen el peix. Després

el trien i el netegen per vendre’l quan ha acabat la jornada de pesca.

Tècnicament, el sistema de pesca es diu pesca d’arrossegament a la fresca, per popa. Això

significa que l’activitat es duu a terme per la popa de l’embarcació i que es manté a bord la pesca

capturada a la fresca. És el sistema utilitzat a Vilanova i a la resta de Catalunya. L’arrossegament,

juntament amb el cercle, és la flota anomenada normalment, flota industrial.

15


El bou és una xarxa que pesca arrossegant, ja que és la barca, que l’estira. A diferència de

la majoria dels altres arts, és el bou que va a cercar el peix, naturalment sense que el patró sàpiga

si n’hi ha o no.

Amb aquesta xarxa es pot pescar en fons de tota mena sempre, és clar, que no hi hagi

roques, perquè l’art s’hi enredaria i es podria trencar.

Amb aquest art també es pot pescar a moltes fondàries. La legislació impedeix que es

pesqui a menys de 50 metres, que és el lloc on solen pescar altres tipus de barques, per evitar la

destrucció del fons. Amb aquest art es pot arribar a pescar fins a 700 o 800 metres de fondària,

encara que actualment, amb l’arribada del catamarà La Geltrú, es podria feinejar fins als 1.500

metres de fondària.

És grandíssima la varietat d’espècies que s’agafen amb aquest art, segons la fondària.

Entre les més habituals hi ha la maire, mamones, lluç, rap, congre, pixota vermella, palaia,

gamba, escamarlà, pop, etc.

16


BIOLOGIA

17


2. BIOLOGIA

2.1. EL PEIX COM A ALIMENT

A continuació, faig un anàlisi de l’importància alimentària del peix i el seu valor nutritiu

en general i molt especialment dels peixos que es pesquen a Vilanova (annex C).

Les barques de Vilanova, mitjançant totes les tècniques pesqueres, capturen tot tipus de

peix (blau, semi-gras i blanc), que analitzaré a continuació a excepció de la tonyina, el bonítol i

el bacallà.

El peix, junt amb l'oli d'oliva, els cereals, els llegums, la fruita i les hortalisses, és la base

de la dieta mediterrània, garantia d'una alimentació bona, equilibrada i saludable.

El valor nutritiu del peix:

- El peix presenta nivells importants de vitamines A, D, C i del complex B.

- Els peixos presenten abundant calci, magnesi i fòsfor.

- Els nivells de sals dels productes pesquers són molt recomanables per a la salut.

Està comprovat que les poblacions amb una dieta rica en peix tenen una incidència baixa

de malalties cardiovasculars gràcies als àcids grassos omega-3. Els greixos del peix estan

compostos d'àcids frescos poliinsaturats molt beneficiosos per regular el colesterol.

Es considera una ració consumir 120 g de peix al dia.

Classes de peix

- Peix blau (gras): conté més d'un 5% de compostos grassos (tonyina, bonítol, sardina,

anxova, peix espasa, maire…).

- Peix semigras: conté entre un 2% i un 5% de compostos grassos (besuc, llobarro,

orada…).

- Peix blanc (magre): conté menys d'un 2% de compostos grassos (lluç, bacallà, llenguado,

rap, llissa…).

18


Peix blanc Abadejo, peix carboner, bacallà, boga, bruixa, castanyola,

congre, eglefí, gerret, pàmfil, xucla, limanda, llengua de

bacallà, llenguado, llissa, lluç, lluerna, maire, merlà,

micròstom, palaia groga, mòllera, palaia anglesa, plana,

penegal, rap, cues de rap, sabre, sabre negrePeix blau Seitó, sorell, areng, bàcora, bis, sardina, tonyina, tonyina d'ulls

grossos, veratElasmobranquis Agulla, gat, rajadaCefalòpodes SípiaCrustacis Escamarlà, cues d'escamarlà, gamba boreal, gamba d'esquer,

bouQuadre de classificació de les principals espècies animals marines (Informació i obligacions específiques per a les

espècies regulades pel Reial Decret 331/1999)

19


MEDI AMBIENT

20


3. MEDI AMBIENT

3.1. INTRODUCCIÓ

Malgrat la immensitat dels mars i oceans, les zones del fons marí on es desenvolupa la

vida vegetal i animal representen una part molt petita de les aigües marines, les altres són ermes.

La reproducció i el creixement de les espècies es dóna en àrees riques en biomassa (rocams,

alguers, coves) sobretot a la plataforma continental entre 0 i 50 metres de fondària.

Catalunya, tot i tenir una longitud de litoral apreciable (uns 580 km), té una plataforma

continental relativament estreta que no supera les 178000 ha, de les quals es calcula que només

4080 estan poblades pels alguers. La plataforma continental és l’espai més susceptible de fer-hi

programes de protecció, és l’espai que la Unió Europea anomena la Zona Marina Protegida.

A més, a causa de les agressions mecàniques, geològiques i químiques (pesca il·legal i

sobreexplotació pesquera, activitats recreatives, cabussaments, regeneracions de platges,

ancoratges, abocaments d’aigües residuals des de terra...), moltes d’aquestes zones pateixen una

contínua degradació tan a nivell de biodiversitat com de producció pesquera.

La sobreexplotació de la pesca marítima és un problema molt greu per a la conservació

dels recursos marins. En un informe de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a

21


l’Agricultura i l’Alimentació), que data de l’agost del 2001, s’assenyalava que un 44% dels

caladors del món es troben molt explotats, el 16% explotats en excés i un 6% exhaurits. La

situació dels caladors catalans és delicada, ja que l’activitat pesquera predominant és la pesca

litoral o costanera1 que es realitza en caladors molt pròxims.

La Generalitat de Catalunya va declarar els herbassars de possidònia ecosistemes de

protecció, i es va posar en marxa un programa de protecció consistent en una xarxa de vigilància

de les praderies de possidònia i altres fanerògames marines en el que hi han participat més de

155 voluntaris en 16 punts del litoral català.

Des del DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca) s’han impulsat altres

campanyes com la de “El peix petit, ni pescat ni menjat” per promoure un canvi d’actitud en

l’extracció, la distribució i el consum del peix immadur amb l’objectiu de salvaguardar els

recursos marins (per fer-se’n una idea, amb la pesca d’un quilogram de peix immadur, se’n

malmeten de 250 a 300 de peix). Els peixos que es capturin han d’haver acomplert la seva fase

de creixement i s’han d’haver reproduït com a mínim un cop.

Però les tres mesures que jo tractaré seran: els esculls artificials tant de producció com de

protecció, i dues mesures proteccionistes més: la parrilla selectiva i l’avançada tecnologia de què

disposa el catamarà La Geltrú, entre la que figuren les portes voladores.

1 L’article 3r del capítol primer de la modalitat de pesca d’arrossegament de l’edició del 1998 de la Legislació Pesquera d’Espanya estableix que es considera pesca d’arrossegament “costanera o litoral” la que es practica dins dela zona compresa entre el litoral espanyol i la línia de 60 milles paral·lela al mateix.

22


3.2. ESCULLS ARTIFICIALS

Un escull artificial el formen un conjunt d’objectes dipositats en el fons del mar que, pel

seu volum i forma, poden fer la funció d’un escull natural com ara rocam, o una cova.

S’han fet servir com esculls artificials diversos objectes com automòbils, camions,

pneumàtics, vaixells, etc. però aquests materials contenen substàncies contaminants i no formen

volums prou estructurats que formin veritables esculls.

Els esculls artificials són estructures de formigó reforçades amb ferro i instal·lades en el

fons marí. El pes i la forma varia segons els dos tipus d’esculls artificials de què es composa el

model japonès d’estructures específiques (de producció o de protecció) seguit al Mediterrani

europeu.

Un escull artificial té objectius de tres menes: biològics, pesquers i socioeconòmics. Els

objectius biològics cerquen augmentar la biodiversitat, tant en les parets de les estructures com

en els espais que delimiten aquestes estructures. Els objectius pesquers busquen el manteniment

de moltes espècies d’interès pesquer i el ple creixement dels juvenils de les espècies

sobreexplotades. Els objectius socioeconòmics cerquen la seguretat i la millora de les condicions

de treball dels pescadors artesanals, així com permetre desenvolupar noves tecnologies

d’explotació de recursos no explotats.

La conveniència o no d’instal·lar un escull artificial comporta la prèvia realització d’un

conjunt d’estudis de diversa mena: biològics, oceanogràfics i socioeconòmics. Els estudis

biològics es centren en l’estat de les comunitats biològiques. Els estudis oceanogràfics es centren

en l’aptitud del fons per a suportar les estructures, les variacions dels corrents marins principals

com aportadors d’aliment i els sediments associats a ells, la influència dels temporals sobre el

fons marí, etc. L’estudi socioeconòmic es realitza per analitzar les problemàtiques pesqueres en

aquell indret i el possible impacte derivat de l’explotació de l’escull per part del sector pesquer.

Durant els següents tres anys es realitzen els estudis de seguiment, que informen de

l’ajustament o no de les hipòtesis i objectius inicials. En el darrer any, s’han identificat diferents

mòduls de diferents esculls per mitjà d’una xapa de plàstic on figura el número corresponent.

Aquesta xapa i les brides per a la seva subjecció, són de material plàstic per evitar-ne la corrosió

per l’aigua de mar. La xapa té una boia a la part superior per facilitar-ne la flotabilitat. La

retolació del número de la xapa s’ha realitzat foradant-la, per assegurar que al llarg dels anys serà

23


visible al no ser recobert pels epífits. Identificant-los, podem saber el seu estat físic en set

paràmetres:

Un, la profunditat.

Dos, el tipus de fons.

Tres, l’enterrament, és a dir, si part del mòdul es troba enterrat respecte de la superfície

del fons per efectes del seu pes (es mesura en centímetres).

Quatre, l’aterrament, o la part del mòdul que es troba tapada respecte de la superfície del

fons per l’efecte de l’aport de sediment pels corrents marins; el sediment pot formar petites

elevacions, dunes a estar sobrevent de la corrent, i sol ser degut a un estudi deficient de les

corrents predominants en el transport dels sediments (es mesura en centímetres). Un altre

problema és la manca de registres que informin de la direcció i la intensitat dels temporals.

Cinc, estat de conservació de les estructures, en paràmetres com: blocs solts, arestes

trencades, estructura del mòdul a la vista, grau d’esllavissament, existència de cops, etc.

Sis, posició: vertical, caigut, etc.

Set, impacte pesquer, en aspectes com presència d’arts de pesca enganxats als mòduls,

signes d’extracció de mol·luscs, restes de sedals de pesca, etc.

A més del seguiment de l’estat físic dels mòduls dels esculls, es controla l’estat del

poblament íctic en les estructures. Si hi ha estructures, els peixos es troben fortament lligats al

substrat, i es troben pocs individus allunyats de les estructures. Per això, una inspecció permet el

recompte d’espècies observades, el nombre d’individus totals comptabilitzats i per espècie, i les

categories de talla específica.

Per últim, també es controla el poblament bentònic o recobriment biològic del mòdul. De

cada mòdul es realitzen 5 fotografies, 4 corresponents a les orientacions de les quatre parets del

mòdul i la cinquena a l’interior del mòdul (zona fosca).

24


3.2.1. ESCULLS DE PRODUCCIÓ

Són estructures formades per mòduls de forma cúbica, fetes de formigó, d’un pes

aproximat de 4 tones i 3 metres d’alçada cadascun i amb obertures que faciliten al màxim el

filtratge de les aigües. Potencien i milloren la pesca artesanal i generen caladors artificials en

zones degradades.

Dibuix d’un escull de producció Fotografia d’esculls de producció abans de ser instal·lats al mar

25


3.2.1.1. EFECTES DELS ESCULLS DE PRODUCCIÓ

En algunes zones litorals hi ha corrents rics en plàncton. Aquest plàncton pot alimentar

animals fitradors com els musclos, les ostres, les tallarines, les petxines, etc. Un bon mòdul és

aquell que filtra una gran quantitat d’aigua rica en plàncton i permet créixer i criar una gran

quantitat de filtradors d’interès pesquer. Els mòduls són colonitzats, és a dir, recoberts per les

postes i les llavors de la fauna i de la flora quan arriba el seu moment. Els primers colonitzadors

són una sèrie d’organismes associats als fons rocosos en les seves diferents etapes de la

successió, absents a la zona abans de la instal·lació dels esculls.

Funcionament dels escull de producció

Amb la instal·lació dels mòduls es generen noves àrees de pesca, pròximes als ports base

de cadascuna de les localitats marítimes on s’instal·len els esculls, reduint d’aquesta manera les

despeses de gas-oil per part de la flota artesanal, així com el temps d’activitat diària dels

pescadors, ja que no els cal accedir als caladors tradicionals més allunyats.

Aquesta experiència mostra que, passat un cert temps de la instal·lació, les captures de

peix i els fons marins es van recuperant. Però l’èxit del projecte és complet si es tornen a utilitzar

arts de pesca en desús per manca de rendibilitat, com els palangres o les nanses, ja que es tracta

d’arts de pesca selectius amb les espècies immadures i respectuosos amb les comunitats dels fons

marins.

Un altre objectiu de la instal·lació d’esculls artificials és protegir les àrees d’interès

ecològic i pesquer com els alguers de Possidònia oceànica o d’altres fanerògames marines, que

són àrees de posta i alevinatge importants. D’aquesta forma es frena la degradació per efectes

mecànics.

26


En resum, mitjançant la instal·lació d’esculls artificials s’aconsegueix una millora

qualitativa i quantitativa, a nivell local, per a tot el sector pesquer, ja que es produeix una

recuperació d’espècies que posteriorment podran ser capturades quan tinguin talles permeses i es

desplacin a les aigües més profundes externes a l’escull artificial.

Efectes dels esculls de producció

27


3.2.2. ESCULLS DE PROTECCIÓ

Són estructures formades per mòduls de formigó i barres de ferro que formen barreres

que impedeixen el pas dels vaixells que arrosseguen les xarxes pel fons marí i així queda

protegida la zona interior dels fons menys profunds i més poblada pels alguers.

Dibuix de dos esculls de protecció Fotografia d’esculls de protecció fora de l’aigua

28


3.2.2.1. EFECTES DELS ESCULLS DE PROTECCIÓ

Una de les principals causes de degradació dels caladors tradicionals de la flota artesanal

és la utilització d’arts de pesca no permesos a fondàries inferiors als 50 metres. La instal·lació

dels esculls de protecció ajuda a resoldre els conflictes d’ús dels espais litorals afavorint la pesca

artesanal i protegint els boscos d’herbassars.

Els esculls de protecció representen unes barreres submergides que barren el pas de les

embarcacions d’arrossegament, i donades l’estructura i el pes dels mòduls, el vaixell que intenta

pescar en aquestes aigües corre el perill de perdre l’art.

Amb la creació, l’any 1984, de la Direcció General de Pesca Marítima, s’inicia un

programa d’instal·lacions d’esculls artificials a la costa catalana. Amb l’experiència adquirida

des del primer escull instal·lat l’any 1987, s’han matisat els plantejaments que regeixen a cada

nova acció. Mitjançant la instal·lació mixta d’esculls de producció, que era la idea original, i

d’esculls de protecció, i buscant la ubicació idònia de les construccions i utilitzant morfologies

que s’ajustin a les funcions requerides, amb un mateix cost estructural es cobreixen àrees

d’influència molt més grans que l’àrea ocupada per les estructures. En unes zones només

s’instal·laran esculls de protecció i en d’altres esculls de protecció i de producció.

29


Efectes dels esculls de protecció

Les inversions esmerçades i la implicació del MAPA (Ministeri d’Agricultura, Ramaderia

i Pesca), de la UE (a través del programa de l’IFOP), dels ajuntaments i de la Generalitat de

Catalunya demostren l’interès per la conservació de la franja costanera. En total s’han col·locat

esculls artificials en 22 àrees que ocupen unes 13000 hectàrees del litoral.

Mapa dels esculls artificials de Catalunya

Sobre el mapa, observem dos esculls situats en el nostre àmbit local: el número 8 (Garraf-

Penedès) i el 9 (Vilanova i la Geltrú). El primer és de l’any 2000, i cobreix una superfície

protegida de 7066 Ha entre Sitges i Roda de Barà. L’organisme promotor és el MAPA. En el cas

del segon escull, és de l’any 1992, té una extensió de 188 Ha sobre Vilanova i la Geltrú i

l’organisme promotor va ser la Generalitat de Catalunya.

30


3.3. LA PARRILLA SELECTIVA

La barca d’arrossegament José y Virgilio de Vilanova i la Geltrú ha col·laborat amb un

grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar dirigit pel biòleg Francesc Sardà per a

desenvolupar nous mètodes de pesca sostenible.

Amb l’objectiu de demostrar que es pot pescar tant com es vulgui sense malmetre els

caladors de pesca, es van substituir els arts de pesca tradicionals per uns altres especials.

Uns estudis de l’Institut de Ciències del Mar indiquen que aquí a Vilanova i la Geltrú hi

ha una sobreexplotació de creixement, és a dir, que no es deixen créixer els peixos i això

representa moltes pèrdues pels pescadors. Si es deixés créixer els peixos, al cap de dos o tres

anys es pescaria en molta més quantitat i millor qualitat, amb el qual s’afavoriria la venda més

cara. Això afavoriria que les femelles posessin més ous.

La peça clau dels experiments, els arts de pesca, es van fer a Benicarló en una indústria

familiar on hi havia el suport i la tecnologia necessària per a construir les xarxes amb

l’innovador sistema de parrilla que deixa escapar vius a tots els alevins que es pesquin. Santiago

Salom, fabricant d’aparells de pesca diu que es parla molt de malles quadrades, de rejillas i de

selectivitat, però que ningú no ha fet res.

Posar la càmera submarina que controlava el que passava sota l’aigua, juntament amb els

sensors electrònics, i calar les dues xarxes, la tradicional i la selectiva va ser la rutina feta tres

cops al dia durant una setmana.

Segons Francesc Sardà, el millor de tots els sensors és Scanmar, que indica l’obertura de

la xarxa, l’altura, la simetria, si treballa bé o no, i la distància entre les portes entre altres dades.

Gràcies a l’inclinació de la parrilla selectiva, que fent més experiments de ben segur es

podria millorar, es poden alliberar entre un 50% i un 80% dels alevins.

En cinc anys, s’han modificat més els arts que en el últims vint anys, ja que els pescadors

s’han adonat que es pesca una gran quantitat de peix petit que no es deixa créixer. Per tant, el

fons públic d’ajuda econòmica al sector pesquer no hauria d’anar dirigit a l’esforç sinó a la

qualitat i al sistema tecnològic de la pesca.

31


3.4. EL CATAMARÀ LA GELTRÚ

Fotografia del catamarà La Geltrú, amarrat al moll de Vilanova

A partir de febrer del 2003, Vilanova i la Geltrú comptarà amb un catamarà de pesca

d’arrossegament de tecnologia punta. L’embarcació La Geltrú, propietat de la família Nevot-

López ha suposat una inversió superior als dos milions d’euros.

El catamarà substituirà el quillat Marlin, també propietat de la família Nevot, que ha

feinejat fins l’octubre del 2002 i que ara, a finals de gener o principis de febrer del 2003, espera

ser desballestat.

L’embarcació fa 25 metres d’eslora i 7’8 de mànega. Incorpora dos motors que li

permeten agafar velocitats de fins a 20 nusos, quan els quillats més moderns arriben com a molt

als 13 nusos. Això significa que podrà anar més lluny que els seus competidors i arribar a

caladors gairebé inexplorats o fins ara verges. I podrà feinejar en aigües de fins a 1.500 metres de

fondària. Una altre novetat tecnològica que incorpora el catamarà és un cable de Dyneema, una

fibra molt lleugera i molt resistent de la firma holandesa DSM. Aquest material és deu vegades

32


menys pesat i dues vegades més resistent que l’acer inoxidable, el material amb què

habitualment es construeixen els cables de les barques d’arrossegament. El nou cable

proporcionarà una lleugeresa al catamarà que li permetrà aconseguir altes velocitats de

planejament. Les xarxes estàn fabricades amb el mateix material.

La família Nevot afirma que amb el nou catamarà, es durà a terme una investigació per

biòlegs i especialistes acreditats sobre els tipus d’espècies que es podran pescar i en quines

condicions en els nous caladors. L’objectiu és aconseguir noves fórmules per ser respectuosos

amb els recursos pesquers.

Les portes d’arrossegament de l’art seran voladores, és a dir, que no arrosseguen i no

toquen el fons. Això suposarà molt menys fregament i menys càrrega pels cables i el més

important, més respecte del fons marí. El catamarà també experimentarà amb les reixetes de

selecció que permeten als peixos més petits sortir de la xarxa. Els dispositius informàtics dels

que disposarà permetran un millor control de la pesca (situació de l’art, profunditat de la xarxa,

temperatura de l’aigua, etc.), i a més, tindrà connexió a Internet, perquè en un futur potser no

gaire llunyà, es realitzarà la venda de les captures abans d’arribar al port. Dues càmeres oferiran

imatges on-line del vaixell.

Fotografia presa el dilluns 17 de Març de 2003, en l’arribada del catamarà al moll, després de seguir amb les proves

En el mes de març, el catamarà ha iniciat les proves de funcionament de l’embarcació i de

tota la moderna tecnologia que incorpora, però això comportarà un període d’adaptació.

El vaixell va progressant amb el pas dels dies i de les setmanes, i els mariners treballen

dur per solucionar els problemes que se’ls hi presenten. Pel que fa a les captures, encara pesca

poca quantitat, donat que el principal problema que té l’embarcació és que els profundímetres i

les sondes de xarxa no marquen correctament.

33


Tot i això, les expectatives a curt termini són positives, ja que l’evolució que està seguint

el bastiment en quant a adaptació és ascendent. I en el moment en què funcioni correctament, no

tan sols l’empresa en sí treurà beneficis econòmics, sinó que gràcies a les proves ecològiques que

es duen a terme a bord mitjançant l’ús d’aquesta tecnologia més atenta amb el medi que la

tecnologia actual, en podrà sortir beneficiada tota la comunitat pesquera.

Fotografia feta el dilluns 17 de Març de 2003, en el moment en què La Geltrú es disposava a atracar

34


SOCIOLOGIA

35


4. SOCIOLOGIA

4.1. INTRODUCCIÓ

Aquesta part del treball està enfocada bàsicament en la sociologia, en la gent que treballa

en això.

Intentaré valorar el grau de benestar dels pescadors i comparar la seva opinió amb les

meves tres principals hipòtesis de treball a partir de la realització d’una enquesta:

En primer lloc, la distribució salarial d’aquest tipus de pesca és força particular: el

sistema a la part.

El fet de donar la importància a aquest sistema com una hipòtesi de treball, ès que

entenem que sense aquesta distribució salarial tant característica dels mariners, l`activitat

pesquera no es podria dur a terme o si més no, significaria en alguns casos la ruina de la barca ja

que no hi hauria base ecònomica que poguès amortitzar les continues despeses que sofreixen les

barques.

Segons la meva opinió, si els pescadors estan plenament d’acord amb el repartiment del

seu sou és perquè s’ha fet de forma tradicional durant tota la vida.

Segona hipòtesi: aquest ofici sempre ha estat de traspàs generacional, un negoci de

tradició familiar. Pretenc demostrar a través de l’opinió dels pescadors, el seu recel a contractar

mà d’obra immigrant per considerar el seu treball quelcom que ha estat durant dècades i dècades

a les mans de la mateixa família.

Si els pescadors es mostren reticents a contractar mà d’obra immigrant, és perquè

tradicionalment ha estat un ofici generacional que s’ha passat de pares a fills i en part també a

certs prejudicis en vers ells.

Per últim, m’agradaria plasmar amb la màxima fidelitat possible les previsions de futur a

curt i a llarg termini de l’arrossegament a Vilanova, especialment en els aspectes de l’esgotament

de recursos marins i de l’activitat econòmica que genera aquest ofici. Personalment, tinc la

impressió que els pescadors troben que els recursos encara perduraran força temps més. Si no hi

ha una preocupació per part dels pescadors sobre l’esgotament dels recursos marins, és degut a

que hi ha interessos econòmics pel mig per part dels mariners i tota l’activitat que es genera al

voltant d’aquest ofici.

36


Començaré per adjuntar el marc teòric de tres temes diferents sobre els quals m’he basat a

l’hora d’elaborar tres preguntes per a l’enquesta realitzada als mariners de l’arrossegament

vilanoví: el sistema de retribució “a la part”, evolució i importància del port de Vilanova i la crisi

del preu del petroli de setembre del 2000.

37


4.2. MARC TEÒRIC

4.2.1. EL SISTEMA A LA PART1

L’activitat pesquera es caracteritza per ser aleatòria i incerta, tant en la producció com en

la seva comercialització.

Pel que fa a la producció, la mobilitat dels recursos marins, reflexat en la variació de la

quantitat i els tipus d’espècie capturats afegit a la influència que té el clima sobre el medi i el

procés de treball, fa que sigui molt complicat realitzar una planificació de la producció.

En l’àmbit de la comercialització, la dependència que te el pescador respecte el

comprador, impossibilita saber el preu de venda de les seves captures. Aquests dos factors,

comporten certs riscs que es tradueixen en el sistema de distribució dels productes, és a dir, el

sistema de remuneració del treball.

El sistema de retribució intenta disminuir en cert grau els efectes que la incertesa té sobre

els beneficis, però sobretot s’ha d’intentar disminuir-los en la part que concerneix a l’armador: el

capital. El sistema utilitzat a Vilanova i la Geltrú, així com a Catalunya, és el sistema a la part.

El seu orígen es remonta al segle XVIII, quan els ministres il·lustrats de Carles III van

el·laborar els reglaments de pesca.

Despeses funcionament embarcació

Despeses comuns Despeses subsistència tripulació

Total ingressos

Embarcació (capital)

Monte Mayor Monte Menor (tripulació)

Del total d’ingressos setmanals, es fan dues parts: les despeses comuns i el Monte Mayor.

Les despeses comuns es divideixen, al seu torn, en despeses de funcionament de

l’embarcació (carburant, oli, gel pel peix, manteniment dels aparells tecnològics, etc. En

terminologia econòmica, s’anomenarien costos de reproducció del capital constant) i en despeses

de subsistència de la tripulació (els àpats diaris que es realitzen a bord. En el món de l’economia

1 Adaptació pròpia i reelaboració de la informació de: Alegret, J. L. I altres. (1987). <La Distribució dels Productes: el Sistema “a la Part”>. LES CONFRARIES

DE PESCADORS,La dimensió social de la pesca a Catalunya, 49-55.

38


parlem de costos de reproducció d’una part del capital variable o, dit d’una altra manera, costos

de reproducció parcial de la força de treball). El que pot variar d’unes unitats a d’altres és el

manteniment dels aparells, que en la majoria d’embarcacions es considera despesa comú, però en

algunes van a càrrec de l’armador.

Després d’haver descomptat aquesta sèrie de despeses, la quantitat restant és la part

anomenada Monte Mayor. D’aquest, a la seva vegada, també se’n fan dues parts: la destinada a

l’embarcació (capital) i el Monte Menor, que és la de la tripulació (força de treball). La proporció

en la distribució d’aquestes dues parts és diferent segons el tipus de pesca que es realitzi i els

medis utilitzats. A Catalunya oscil·la entre el 40-50% per a l’embarcació i el 50-60% per a la

tripulació. Però segons la localitat, el tipus de pesquera i els medis utilitzats pot variar, és a dir,

que cada barca, segons les preferències de l’armador, pot efectuar la retribució com vulgui dins

d’uns certs marges.

A Vilanova i la Geltrú el més habitual és un 50% destinat a l’embarcació i el mateix per a

la tripulació. En general, es fan parts iguals pels mariners i entre un quart i una part sencera més,

a més de la de mariner, pels patrons i tècnics (el patró entre mitja i una part més, i els tècnics

entre un quart i mitja part més). Per tant, estem afirmant que aquest sistema consisteix a

distribuir a cada membre de l’embarcació una part de la producció calculada segons la posició

que ocupa dins la unitat productiva. Aquesta jerarquització econòmica ve determinada segons els

criteris de coneixements, titulació, experiència o propietat dels medis.

Aquest sistema de retribució, intenta adequar-se al caràcter aleatori i incert de la

producció pesquera i trobar un cert equilibri entre els interessos contraposats dels mariners i dels

armadors.

Des del punt de vista de l’armador, es procura obtenir un benefici mig segons el capital

que s’ha invertit. Per això, el sistema a la part actua com una assegurança del capital per tal de

reduir la incertesa. Indexar la remuneració de la força de treball al nivell de producció-

comercialització assolit és un sistema original, ja que no es tracta d’un salari en espècies, ni a

preu fet ni a temps.

I pel que fa al treballador, el sistema a la part actua com a motivació, com a il·lusió de

poder participar en els beneficis, doncs només rep el pagament pel treball realitzat. Així mateix,

es compromet a pagar una part de les despeses del capital circulant (capital necessari pel

funcionament diari de l’embarcació, com ara el gasoil, oli, etc.) amb els seus futurs ingressos.

39


4.2.2. EVOLUCIÓ I IMPORTÀNCIA DE LA PESCA VILANOVINA

En aquest apartat analitzaré l’evolució econòmica i del volum de captures de la pesca de

Vilanova, i la importància que té aquesta a nivell català.

Any Kilos Pessetes1990 1.915.148 977.246.0781991 1.793.815,5 1.052.685.5721992 2.159.136 1.161.054.0181993 6.787.059,3 1.700.639.7911994 6.858.752,55 1.687.699.7221995 5.238.086,9 1.467.441.2661996 5.320.277,72 1.681.686.9771997 5.781.523,4 1.793.126.5971998 4.651.339,6 1.726.695.1911999 4.444.358 1.654.988.8292000 4.072.549 1.744.454.4022001 4.688.621,24 2.030.834.176Taula de l’evolució del volum de captures i de l’activitat econòmica generada al port de Vilanova i la Geltrú

En aquest quadre es pot observar la gran expansió de l’any 1993 respecte del 1992, i la

tendència d’un descens lent però progressiu en els anys següents. Això demostra que el futur de

la pesca d’arrossegament a curt termini té unes expectatives força bones i optimistes.

Llotja Milions de pessetes 2001 Milions de pessetes 2000Tarragona 2.574 2.363Roses 2.497 2.056Sant Carles de la Ràpita 2.415 2.408Vilanova i la Geltrú 2.021 1.744Palamós 1.558 1.630Blanes 1.476 1.185Arenys de Mar 1.355 1.454Llotja Milions de pessetes 2001 Milions de pessetes 2000L’Ametlla de Mar 1.256 1.130Barcelona 1.198 1.137El Port de la Selva 915 755Cambrils 889 807Llançà 729 648L’Escala 511 483Mataró 226 208Deltebre 217 216L’Ampolla 192 181Les Cases d’Alcanar 186 194

40


Torredembarra 124 69Sant Feliu de Guíxols 77 124Taula d’import de les vendes per bases de les embarcacions pertanyent als anys 2001 i 2000

En aquest quadre queda palesa la gran importància que té el port de Vilanova respecte els

ports més importants de Catalunya.

Així mateix, per extensió i per importància de volum i import de les captures vilanovines,

Vilanova constitueix un districte marítim propi. La seva denominació BA-1 respon a que és el

primer districte marítim de Barcelona començant pel sud, i aquest número apareix en la

matrícula de les embarcacions.

41


4.2.3. LA CRISI DEL PREU DEL PETROLI DE L’ANY 2000

La novena i última pregunta del qüestionari, fa referència a la crisi que va patir el preu

del petroli a partir del setembre de l’any 2000. La situació no es va estabilitzar fins el gener del

2001.

El gas-oil que consumeixen les embarcacions catalanes és més barat que la benzina dels

automòbils perquè està subvencionat per l’Estat espanyol, és a dir, lliure d’impostos.

El preu del gasoil va patir un fort increment de forma progressiva. El 22 de Juny valia

39,5 pessetes, i en menys de dos mesos, concretament el 18 de setembre, ja tenia un valor de

54,7 pessetes. Aquell dia va ser quan la situació es va fer insostenible i els pescadors de Vilanova

i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita van ser els primers en sumar-se a la primera parada de

protesta per la pujada del preu del gasoil.

L’empresa petroliera Repsol, que controlava el 45% del mercat de l'Estat espanyol, va

encarir en dues pujades en 15 dies entre 6 i 9 pessetes totes les seves gasolines i gasoils,

coincidint amb les pujades de preus de les altres dues grans companyies distribuïdores (Cepsa i

BP). En aquell moment el grup petroquímic va atribuir l'in crement al repunt de les cotit zacions

internacionals de la gasolina, a la debilitat de l'euro enfront del dòlar i a l'augment de la

demanda.

La vaga duraria fins el 4 d’octubre, és a dir 17 dies. Entre les mesures que es van adoptar,

les més significatives van ser tancar el moll; manifestacions a Vilanova, Sitges i Barcelona; anar

a altres ports a parlar amb altres pescadors per prendre mesures comunes i donar més força al

col·lectiu pesquer; i reunions i negociacions. A Sant Carles de la Ràpita, els pescadors van

bloquejar el moll amb les seves barques per no deixar passar les embarcacions de

subministrament de la plataforma d’extracció de petroli de Repsol durant el 19 i el 20 de

setembre. Es va tallar la carretera N-340 durant dues hores com a mesura de protesta el dia 26; i

el dia següent, el 27, es va colapsar l’autopista A-7 i la carretera N-340 amb una marxa lenta.

El 29 de setembre, es va signar un pacte subscrit entre Madrid i la Federació Nacional de

Confraries. Però als pescadors catalans els hi va semblar un pacte insuficient i van advertir el 3

d’octubre, quan van desconvocar la vaga de 17 dies, que si el govern central continuava

mostrant-se indiferent a les seves demandes, reempendrien les mobilitzacions. Els pescadors

42


també criticaven que havien demanat en repetides ocasions reunir-se amb el llavors ministre

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Miguel Arias Cañete, sense obtenir cap resposta.

El dia 27 d’octubre, en veure que el preu del gasoil no experimentava cap canvi, els

pescadors de gairebé totes les comunitats costeres espanyoles estudiaven tornar a tenir les

barques amarrades.

El secretari d’Estat d’Economia, José Folgado, va explicar que la decisió de les petrolieres

de contenir els seus preus, tot i l'alça experimentada pel cru, es debia a la pressió social exercida

pels sectors més afectats per l'increment del cost del carburants (pagesos, pescadors i

transportistes), amb els quals el govern central va firmar acords per compensar-los de l'augment

experimentat pels preus. Tot i això, els preus no van començar a baixar fins el novembre, fent-ho

de manera molt lenta i arribant a un nivell més o menys acceptable (49 pessetes) el 22 de

desembre, quan va experimentar un descens de 5 pessetes en 8 dies (el 14 de desembre, un litre

de gasoil valia 54 pessetes).

Aquesta vaga de tot el sector pesquer català va tenir unes conseqüències força importants

en el panorama econòmic i social espanyol, ja que els pescadors no van guanyar diners durant

aquest període de temps, però això també es va escampar pels comerços (peixateries), afectant

encara a més gent. El peix que es va consumir durant aquest temps al Mercat central del peix

(Mercabarna) va ser d’importació, generalment de la costa atlàntica i d’altres països. Així

mateix, els agricultors i transportistes també es van mobilitzar fent front comú amb els

pescadors, i aquesta aturada general va repercutir en gran mesura en l’Índex de Preus de Consum

(IPC) del novembre de l’any 2000.

DATA PREU COMERCIAL DEL GASOIL PELS

PESCADORS (PTES./L.)29 Maig 2000 40,305 Juny 2000 40,509 Juny 2000 40,516 Juny 2000 39,822 Juny 2000 39,531 Juliol 2000 4403 Agost 2000 44,211 Agost 2000 44,718 Agost 2000 46,724 Agost 2000 48,730 Agost 2000 50,7DATA PREU COMERCIAL DEL GASOIL PELS

PESCADORS (PTES./L.)05 Setembre 2000 53,718 Setembre 2000 54,710 Octubre 2000 54,7

43


17 Octubre 2000 54,726 Octubre 2000 54,727 Octubre 2000 54,709 Novembre 2000 53,714 Novembre 2000 53,122 Novembre 2000 53,130 Novembre 2000 54,712 Desembre 2000 54,714 Desembre 2000 5422 Desembre 2000 4903 Gener 2001 43,915 Gener 2001 40,325 Gener 2001 4001 Febrer 2001 4008 Febrer 2001 3915 Febrer 2001 4122 Febrer 2001 4202 Març 2001 4208 Març 2001 41,515 Març 2001 40,521 Març 2001 4027 Març 2001 38,504 Abril 2001 39,511 Abril 2001 39,520 Abril 2001 4124 Abril 2001 4203 Maig 2001 4209 Maig 2001 4216 Maig 2001 4223 Maig 2001 4230 Maig 2001 4207 Juny 2001 4313 Juny 2001 4321 Juny 2001 45,503 Juliol 2001 45,5DATA PREU COMERCIAL DEL GASOIL PELS

PESCADORS (PTES./L.)11 Juliol 2001 4517 Juliol 2001 4526 Juliol 2001 4302 Agost 2001 41,710 Agost 2001 4316 Agost 2001 42,4523 Agost 2001 40,204 Setembre 2001 40,1512 Setembre 2001 4321 Setembre 2001 44,828 Setembre 2001 40,2503 Octubre 2001 38,715 Octubre 2001 37,922 Octubre 2001 37,729 Octubre 2001 37,505 Novembre 2001 36,813 Novembre 2001 35,122 Novembre 2001 34,429 Novembre 2001 33,211 Desembre 2001 32,720 Desembre 2001 31,6

44


28 Desembre 2001 32,6Taula de l’evolució setmanal del preu del gasoil de maig del 2000 a desembre del 2001

45


Gràfic de l’evolució mensual del preu del gasoil de maig del 2000 a desembre del 2001.

0

10

20

30

40

50

60

maig-00

juny-00

jul-00 ag-00 set-00

oct-00

nov-00

des-00

gen-01

feb-01

març-01

abr-01

maig-01

juny-01

jul-01 ag-01 set-01

oct-01

nov-01

des-01

Preu petroli (ptes./l.)

46


4.3. COMENTARI DE LES ENQUESTES

4.3.1. TIPUS, SEXE, EDAT I ORÍGEN DE LA MOSTRA

A continuació, faig un anàlisi del conjunt d’opinions sobre el sector pesquer de

l’arrossegament vilanoví. Aquestes opinions fan referència a temes generals de la pesca

d’arrossegament i les problemàtiques actuals que l`envolten i específics de les hipòtesis

plantejades.

El sistema de recollida d’informació utilitzat ha estat una enquesta amb una bateria de

preguntes flexibles, classificades en tres apartats referents a les tres hipòtesis plantejades a l’inici

del treball.

Són preguntes realitzades de forma oral, tot seguint un qüestionari que he el·laborat tenint

en compte les hipòtesis.i aprofundint en la informació que em semblés més interessant dels

pescadors que es dediquen a la pesca d’arrossegament.

Les converses, tot i estar enregistrades amb el consentiment dels entrevistats, van ser molt

espontànies i d’expressió lliure. Les transcripcions de les opinions han estat fetes de forma

textual, respectant el vocabulari propi de cada individu. Les opinions se’m van donar a títol

personal, i per tant són “opinions del sector” i no “l’opinió del sector”, però tot i així he intentat

simplificar les postures individuals buscant un conjunt d’opinions més o menys homogènies i

així trobar l’opinió majoritària del sector.

La mostra de la població enquestada ha estat triada de forma aleatòria entre mariners i

patrons d’embarcacions d’arrossegament major i menor. Aquesta, representa el 20% de la

població total dels pescadors que es dediquen a aquesta activitat.

En primer lloc, cal dir que es tracta d’una població íntegrament masculina al port de

Vilanova i la Geltrú, i que en tota Catalunya tan sols hi ha tres dones donades d’alta com a

marineres. Es tracta d’una població relativament jove, amb una mitja d’edat d’uns 41 anys, la

qual cosa permet refutar la creença general que la població pesquera està molt envellida.

Una franja d’edat a destacar és la que comprèn de 16 a 19 anys. És un col·lectiu molt poc

nombrós (menys d’un 1% a Vilanova), i reflexa l’escassa incorporació de gent jove en els darrers

anys. Això podria ser degut al progressiu desenvolupament de les activitats terrestres en un poble

47


que tradicionalment ha estat mariner. També, un altre factor a comentar seria que aquestes són

activitats menys arriscades i més segures que no pas les tasques de la mar, per la qual cosa han

fet descendre l’atracció del treball de la pesca com a forma de guanyar-se la vida.

Gràfic 1: edat actual dels pescadors d’arrossegament de Vilanova

Pel que fa a l’orígen dels pescadors que treballen a Vilanova, es pot destacar en primer

lloc el predomini dels vilanovins amb un 46%. Seguidament, amb el 29% dels mariners que

provenen de Tarragona, a mès un 8% que el conformen pescadors d’altres viles de la província

de Tarragona, com ara Calafell i Sant Carles de la Ràpita.

Un altre 8% el conformen persones de la província de Barcelona, per exemple, de Sitges.

Això demostra la importància de la migració interna catalana, amb especial impacte de la

emigració del barri mariner tarragoní del Serrallo. Per últim, tenim gairebé un 8’5% de pescadors

que sòn d`origen andalús, els quals juntament amb els extremenys formen les comuntitats que

més van emigrar a Catalunya fa quatre dècades. De pescadors estrangers, només hi treballa un

marroquí en tot l’arrossegament vilanoví.

Gràfic 2: llocs de naixement dels pescadors del port de Vilanova i la Geltrú

20-34 anys (20,83%)

35-49 anys (54,17%)

50-59 anys (8,33%)

60-65 anys (16,67%)

Barcelona (4,17%)

Sitges (4,17%)

Vilanova i la Geltrú (45,83%)

Calafell (4,17%)

Tarragona (29,17%)

Sant Carles de la Ràpita (4,17%)

Almeria (4,17%)

Tarifa (4,17%)

48


4.3.2. COMENTARI DE LES PREGUNTES DE L’ENQUESTA

Aquest és el qüestionari que vaig seguir en les enquestes als pescadors d’arrossegament:

1- Com vas conéixer l’activitat pesquera? Des de quan treballes en això?

2- T’agrada el teu ofici? Per què?

3- No preferiries un altre tipus de distribució salarial? Per què o per què no?

4- Has notat algun canvi en els últims anys en l’afluència d’immigrants en aquest negoci? Per

què o per què no? Què n’opines?

5- Com veus el futur de la pesca d’arrossegament, pel que fa als recursos marins i a l’economia?

6- Creus que són necessàries les vedes? Per què o per què no?

7- Què et semblen les sancions de les autoritats per pescar en zones prohibides?

8- Què n’opines de la vigilància de les autoritats del port de Vilanova?

9- Creus que ara hi ha establert un preu negociat del petroli?

La primera pregunta consta de dues parts. D’una banda, les relacions de parentiu amb la

formació de les tripulacions és un fet de gran importància per poder confirmar la idea molt

corrent que es té de la pesca de litoral com una pesquera de caràcter familiar. Un 83% dels

pescadors coneixen i treballen en l’activitat pels vincles de més proximitat sanguínia, és a dir, per

part de pares i avis. Això assegura el traspàs generacional i el caire familiar d’aquesta activitat.

Sogres i cunyats formen un 8% cadascun. Però el parentiu no solament s’utilitza per reclutar la

tripulació, sino pel més important: donar continuïtat a la unitat productiva, l’empresa familiar.

Així mateix, és un dels elements que ajuden al manteniment d’un tipus característic de

distribució dels productes entre els membres de la tripulació: el sistema a la part.

Gràfic 3: descobriment de la pesca d’arrossegament

Família directa (Pare, avi) (83,33%)

Sogre (8,33%)

Cunyat (8,33%)

49


La segona part de la pregunta és l’edat d’inici en l’arrossegament, i es veu clarament com

tres quarts de la població pesquera (un 75%) va començar de 10 a 19 anys. La minoria va

començar de 20 a 34 anys (amb un 17%) i de 35 a 44 anys el 8%. Aquestes dades indiquen que

els la majoria dels tripulants tenen anys d’experiència en la mar i que han iniciat la seva vida

laboral activa en el sector pesquer. Per l’edat actual dels mariners, podem afirmar que es tracta

d’una tripulació força estable, amb molts anys de permanència en la mateixa barca/empresa.

Aquestes conclusions són extrapolables a nivell català.

Gràfic 4: edat d’inici en la pesca d’arrossegament

En la segona qüestió, he pogut observar que la pesca d’arrossegament agrada a gairebé un

92% de la població davant un 8% que pensa el contrari.

Les opinions són ben diverses, però les més repetides són les següents: “perquè en terra

no sabria treballar”, “perquè és un treball a l’aire lliure i si ets patró ningú et mana”, “perquè des

de ben petit m’agrada la mar”, “perquè és l’única cosa que conec”, “perquè ho sento i ho porto

dins meu”, “perquè en l’època que vaig començar no hi havia cap altra cosa”, “perquè ja m’he

acostumat”, “perquè és un vici, una passió que com més gran em faig més m’agrada”, “perquè

ho trobo un treball sa i bonic”, “perquè és un treball que no és rutinari i té moltes variants”.

De l’altra banda, no agrada perquè “és brut, molt esclau i pateixes el mal temps”.

Gràfic 5: els agrada la seva feina als pescadors?

10-19 anys (75%)

20-34 anys (16,67%)

35-44 anys (8,33%)

Sí (91,67%)

No (8,33%)

50


De la pregunta número tres, se’n pot extreure que en general, el sistema a la part és el

preferit pels mariners, en concret gairebé un 96% d’ells. Les diverses opinions diuen que: “a mi

ja m’està bé aquest sistema”, “perquè té l’alicient que t’incentiva a treballar més per guanyar

més”, “perquè és el sistema retributiu que més ens beneficia”, “perquè l’amo parteix com ell

vol”, “perquè es cobra per setmanes”, “perquè hi estic acostumat”, “perquè és el que s’ha fet tota

la vida i sóc una persona d’arrels, i així tothom té més interés en la feina”.

El sector de població que preferiria un sou fix que estigués bé, representa

aproximadament un 4% de la població.

Gràfic 6: sistema retributiu preferit

En la següent pregunta, hi ha pescadors que han notat un canvi en l’afluència

d’immigrants (gairebé un 74%), i també n’hi ha que no (la minoria, un 26%). El fet palpable és

que en la pesca d’arrossegament vilanovina només hi intervé un immigrant magrebí, i per tant,

els pescadors que han respost que en els últims anys han notat un canvi, es referien a la pesca en

general, ja que a la llum últimament els immigrants que s’hi han embarcat s’han multiplicat.

Gràfic 7: percepció de canvis en la immigració

A la part (95,83%)

Altres (Sou fix) (4,17%)

Sí (73,91%)

No (26,09%)

51


Pel que fa a l’opinió, aproximadament un 78% es mostra amb una actitud tolerant i

solidària amb els immigrants amb arguments com: “no m’importaria que vinguessin”, “em

semblaria bé”, “està bé perquè els espanyols també hem immigrat molt”, “si faltés gent i hi

vinguès immigració, cap problema”, “bé, perquè no hi ha gaires pescadors i cada cop n’hi ha

menys”, “ens hem d’acostumar a ells i ells a naltros”, “no em sembla malament perquè tothom fa

lo que pot on pot”, “si es porten bé poden venir”.

D’altra banda, un 22% dels mariners es mostra reticent i contrari a l’establiment dels

immigrants aquí al·legant les següents posicions: “si anem així ens treuran d’Espanya i tot, al

final hi haurà més immigrants que espanyols”. Més d’un s’ha confessat racista i diu: “com els

fills dels mariners no volen anar a la mar s’han d’embarcar moros, no ho trobo gens bé, i si els

salaris estessin més ben repartits no hi hauria problemes”, “n’hi ha masses i tots no tenen feina, i

llavors es produeixen conflictes: robatoris, males històries,...”, “haurien d’estar a casa seva. Si el

seu rei no fos tan dolent, estarien a casa seva”, “no prenen la feina, però ho fan més barato. Els

d’aquí volen cobrar 200, ells 100 i els empresaris com és més barato doncs contracten moros”,

“és llastima que per l’atur d’Espanya haguem d’anar a buscar immigrants, la culpa la té la mala

administració de l’Estat per part del govern”, “no s’hauria de deixar establir aquesta gent aquí,

com a màxim donar-los treball cada sis mesos i parar, i després d’estar uns altres sis mesos al seu

país que tornessin aquí a treballar, i així successivament”.

Gràfic 8: opinió envers la immigració

En la pregunta cinquena, respecte al futur de l’arrossegament, pel que fa als recursos

marins i al tema econòmic, hi ha pescadors que el veuen bastant bé (un 32%) amb arguments

com: “jo ho veig igual que quan vaig començar a pescar, amb mesos més forts i d’altres més

fluixos”, “bé perquè s’agafa molt de peix i sempre hi haurà recursos a la mar”, “bé perquè hi ha

un bon sou i feina”, “econòmicament bé perquè ara hi ha ports que venen directament al

consumidor sense intermediaris, que són qui s’emporta el lleó”.

Bé (78.26%)

Malament (21,74%)

52


Però la majoria (amb el 68%) el veuen fatal perquè: “cada vegada es posen motors de

més potència i es redueix molt la quantitat de peix i la culpa és de l’administració”, “cada cop

van menys tripulants per tal de retallar gastos”, “s’ha deixat posar tecnologia molt avançada i

avui en dia no es perd ni un minut”, “està tot corromput”, “cada cop el govern dóna menys

ajudes”, “a mig termini mol malament perquè hi ha un excès de barques i de potència als motors

regulats per normes de l’administració que ella mateixa ha disfressat i que no es compleixen”,

“perquè el peix va al mateix preu que fa deu anys”, “malament a llarg plaç perquè hi ha molta

explotació”, “no es fan vedes i no es cuida una miqueta”, “de moment es va aguantant, però

s’han de prendre mesures com les milles, les malles, les potències i la reducció d’hores. S’hauria

de regular una miqueta més”.

Val a dir que les expectatives dels pescadors eren a llarg termini, ja que a curt termini

l’estat general dels recursos no desperta molts comentaris i sembla que el pescador confii

plenament en la natura. No obstant, per a intentar millorar les nefastes previsions a llarg termini,

el sector veu necessària la regulació de l’accés als recursos mitjançant unes malles obligatòries,

uns horaris per a cada tipus de pesquera i demana més vigilància.

Gràfic 9: expectatives de futur en la pesca d’arrossegament

La pregunta sis, reflexa que el 83% dels pescadors creuen que les vedes són necessàries.

Els seus arguments són els següents: “Si fossin ben pagades per l’administració, és molt positiu

per la regeneració del peix”, “si es fan ben fetes són necessàries, perquè per fer veda i després

arrasar-ho tot en quatre dies és tonteria, per tant, s’hauria de dedicar més hores i més dies”, “si

no es mira pel mar, que és la supervivència del pescador...”, “a Vilanova hi ha horari restringit i

ens anem defenent. Així reposa la mar, i el fondo...”, “a banda de que el peix es reprodueixi, de

mentres tens temps per acondicionar i reparar la barca, que ara normalment es fa sobre la marxa

depressa i corrents i a vegades mal fet”.

Bastant bé(32%)

Fatal, cada cop pitjor (68%)

53


En canvi, la resta dels mariners, que conformen gairebé el 17% del total, creuen que no

són necessàries les vedes. Diuen que “baixa el preu del peix”, “crec que no fan falta perquè es

dedica molt de temps a la veda i en dos dies es pela molt de peix de cop i després va molt

barato”, “són necessàries a altres puestos, però aquí no”.

Dels 24 mariners enquestats, que conformaven un 20% del total dels pescadors

d’arrossegament vilanovins, només 3, que representa un 12’5% del total coneixen els dos tipus

de vedes: la veda ecològica consisteix en parar les barques i recuperar la mar durant dos mesos,

uns 60 dies. El segon tipus de veda consisteix en reduir l’esforç pesquer. Vilanova i la Geltrú és

la primera localitat on s’ha reduit l’horari de 12 hores que segueixen la majoria de ports, com ara

el de Barcelona, a 9 hores. Això traduit en dies al llarg de l’any són 87 dies menys, és a dir,

gairebé tres mesos.

Gràfic 10: creus que són necessàries les vedes?

La resposta a la qüestió número set, és que a la gran majoria dels pescadors

d’arrossegament, amb un 68%, els hi semblen bé les sancions que posen les autoritats per pescar

en zona prohibida. “Per mi són correctes, però petites encara”, “correctes, però encara hi fan poc

perquè en els puestos que el mar és un criadero de peix no es pot pescar”, “ben fetes perquè s’ha

de seguir la llei, estan bé però no es compleixen”.

En canvi, la resta, que configura el 32%, creu que estan malament aquestes sancions. Sota

els arguments: “a vegades es produeix un abús d’autoritat dels inspectors”, “que els tontos, o

prudents, ho respectem i els altres ho agafen tot i s’aprofiten”, “no hi hauria d’haver cap zona

prohibida, només biòtops amb barques enfonsades o roques perquè es crii el peix”, “no em

sembla correcta la manera d’actuar de la Guàrdia Civil que fa inspeccions molt rigoroses,

s’equivoquen massa i hi ha massa denúncies. L’any passat van cremar unes barques aquí al moll,

als 5 minuts ells ho van saber i no van fer-hi res”, “em semblen bastant exagerades”, “no em

semblen bé, en ves de sancions haurien d’amarrar les barques. Els que no reben sancions no

saben si els altres les paguen”, “són correctes però no els agafen mai i si els agafen no paguen”.

Sí (83,33%)

No (16,67%)

54


Gràfic 11: opinió sobre les sancions per pescar en zona prohibida

En aquesta vuitena pregunta s’ha produit un fet força insòlit. En la resta de qüestions hi

havia una opinió majoritària que permetia englobar la postura general dels pescadors

d’arrossegament vilanovins, en canvi, en aquesta s’ha produit un 50% que estan d’acord i un

altre 50% que no els hi sembla bé la vigilància portuària del moll de Vilanova i la Geltrú. Les

opinions favorables són que els hi sembla bé, correcte i necessari, que ara amb el moll tancat està

bé i ha millorat molt.

En canvi, els detractors d’aquesta vigilància pensen que “podria ser bastant millor”, “ara

està d’aquella manera”, “hi ha poca gent i vigilen als prudents, i així no estem vigilats ni els uns

ni els altres”, “es passen una mica, estan massa damunt”, “molt malament, perquè no n’hi ha

gairebé”, “no saben de què va ni a qui ni què han de vigilar”, “fatal perquè n’hi ha molt poca,

només dues persones per tanta zona, un moll sencer..., i a sobre és inexperta”, “regular, perquè

aquest any hi ha hagut moviments, la crema d’una barca, robatoris en barques,...”, “s’hauria de

seguir més estrictament, perquè els nois es despisten i deixen entrar gent i vehicles que no

haurien d’entrar”.

Gràfic 12: valoració de la vigilància portuària

Bé (68,18%)

Malament (31,82%)

Bé (50%)

Malament (50%)

55


La novena i última pregunta, indica que el 79% dels pescadors pensa que no hi ha un preu

negociat en el mercat del petroli. Les opinions que recolzen aquesta postura argumenten, per

exemple: “tot va per interessos i actualment el preu del petroli ve determinat pels conflictes

d’Iraq i Veneçuela”, “es van fer el passarell però ara el tenim igual”, “tot s’augmenta i el peix va

més barato que fa anys”, “tothom ven al màxim, qui pot vendre a 5 pessetes no ho ven a 4 i ho

intenta vendre a 6”, “és la ruina de les barques perquè puja i el peix baixa”, “Repsol és un mercat

que fa pagar el preu que li sembla, totalment desproporcionat”, “a Catalunya el preu del petroli

no coincideix casi en cap port”, “sempre estem igual, d’aquí poc hi podria haver una altra crisi

molt fàcilment, perquè la crisi d’Iraq i el diàleg entre els països de l’OPEP ho decidirà”, “fiquen

el preu que volen i si cal el pugen perquè ells sempre han de tindre els mateixos guanys”, “el

preu el fiquen com volen i si t’agrada, el compres, i si no, fas festa”.

El restant 21% que diu que hi ha establert un preu negociat, troben el petroli assequible

perquè al ser barques petites, d’arrossegament menor, en consumeixen força menys quantitat que

les d’arrossegament major. Però no han donat cap tipus d’argument per recolzar-ho.

Gràfic 13: postura sobre el preu del petroli

Desacord (No negociat) (79,17%)

Acord (Sí negociat) (20,83%)

56


VOCABULARI I

EXPRESSIONS

MARINERES

57


5. VOCABULARI I EXPRESSIONS MARINERES

Crec important introduir el vocabulari específic dels pescadors com a quelcom important

en el treball que he elaborat per considerar que és part de l’experiència i vida de tot mariner i per

ser una eina essencial per a comunicar-se en el seu àmbit, com en qualsevol altra professió.

Aquest és l’inventari més ampli que he pogut afegir dels mots actualment utilitzats pels

pescadors catalans, posant més atenció en mots d’orígen i ús preferentment local, basant-me

principalment en l’arrossegament. Moltes de les expressions han estat agafades per la gent de

terra i avui en dia són d’ús comú en la llengua catalana.

Començaré explicant la principal característica de la parla pesquera vilanovina: la

castellanització. Moltes de les paraules utilitzades són adaptacions de mots castellans. Els motius

són varis: en primer lloc, les paraules vénen de temps enrere, i un factor determinant va ser la

censura franquista, on el castellà s’emprava en tot l’àmbit públic i administratiu i el català va

quedar restringit a l’ús familiar, en la intimitat. Però el factor més significatiu, sense dubte, va ser

el gran flux migratori de fa quatre dècades per part d’andalusos i extremenys principalment, cap

a Catalunya.

Un altre aspecte que em sembla adient comentar és l’equívoc entre diversos sinònims

d’embarcació i de tripulació, que s’utilitzen indistintivament, però que cal matisar:

Barca: embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de

motor, emprada especialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes.

Bastiment: vaixell.

Buc: cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.

Embarcació: denominació general de qualsevol construcció naval.

Nau: embarcació.

Pesquer: vaixell de pesca.

Quillat: embarcació menor de buc alt i estret, la roda de la qual forma angle recte amb la

quilla.

Vaixell: embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les

dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques

d’importància.

58


Mariner: persona emprada en la maniobra d’una nau.

Pescador: persona que es dedica a la pesca. Normalment té més coneixements per

desenvolupar la seva activitat que un mariner.

Tripulació: gent de mar que una embarcació porta per a la seva maniobra i servei.

VERBS SIMPLES

Abarlovar: lligar dues barques pel costat, en cas d’avaria, fent l’arrossegament una d’elles.

Aixicar: treure l’aigua del fons de la barca per mitjà de la bomba.

Amarrar: lligar una corda a un objecte.

Amoderar: quan el patró ordena que el bastiment vagi més a poc a poc.

Amollar: deixar lliure una corda o un altre objecte.

Anyinyolar: ajuntar diverses peces de xarxa, pel llarg.

Aprestar: preparar, aparellar.

Armar: preparar el bastiment per a iniciar una temporada de pesca.

Arranjar: arrambar, atansar.

Arrapar: enganxar els arts a una roca o a un altre obstacle.

Assocar: acció de comprimir una nusada.

Atracar: posar-se una barca paral·lela al moll.

Baldajar: netejar la barca per mitjà del balda.

Calar: tirar els ormeigs de pesca en mar.

Cobrar: estirar la corda, fent-la arribar allà on hom és.

Copejar: acció de treure la sardina de dins el cop, en la pesca del llum, i també de treure el peix

de dintre el sac en la pesca del bou.

Desarmar: plegar de pescar, indefinidament, o deixar un ofici per agafar-ne un altre.

Desengassar: desfer les diverses peces d’una xarxa.

Engassar: reunir les diverses peces d’una xarxa.

Ensimolsar: sobrefilar la malla, les remendadores, per tal que quedi reforçada.

Entestar: ajuntar diverses peces de xarxa per l’ample.

Entollar: fer un nus amb dos caps de corda.

Escorar: inclinar-se un vaixell per defecte de l’estiba de la càrrega, per la força del vent o de la

mar, etc.

Estibar: apilar o disposar mercaderies, provisions, etc., de manera que ocupin el menor lloc

possible.

Estrapar: sinònim de “rompre”.

59


Llavorar: tibar la corda.

Llevar: treure els ormeigs de dins la mar. A Vinaròs i comarca, així com a Vilanova i la Geltrú,

en diuen “xorrar”.

Madrar: quan una barca o uns ormeigs reïxen en la pesca, perquè donen bon resultat, els

mariners diuen que “madren”.

Remendar: repassar o cosir la xarxa.

Remolcar: arrossegar una altra barca o xarxa.

Revirar: quan la barca gira de direcció.

Rompre: el mariner empra difícilment el verb “trencar” i sí “rompre”, per a les coses de l’ofici,

principalment en cordes, llibants i aparells. “He romput el cap de la corda”. “Aquesta mar

romp massa”.

Salpar: llevar el ruixó per a canviar de lloc.

Virar: girar la barca, per proa.

VERBS “COMPOSTOS”

Anar a la part: diners que es reparteixen els diversos tripulants d’una barca, com a part

proporcional del conjunt en què s’ha valorat la pesca.

Anar a llevar: quan els mariners es preparen per a iniciar l’extracció del peix.

Anar a vol: quan la barca arriba al lloc on es llença l’art.

Anar cremat: anar molt de pressa.

Anar per fora: quan la barca ja comença a navegar mar enllà.

Fer bóta: tenir una excel·lent pesquera, al màxim. També se’n pot dir topar, encara que és menys

habitual.

Fer burro: quan a causa d’un temporal, les barques no surten a pescar.

Fer mola: plegar xarxes o cordes en rodó.

Fer passada: quan una barca ressegueix diverses vegades un mateix trajecte, amunt i avall, tot

calant.

Filar la cala: arriar cordes per a arrossegar l’art.

Haver-n’hi un fum: haver-hi molt de vent dins la mar.

Pescar embotxat: pescar amb l’art preparat per a mars brutes, amb botxes en lloc de plom, per tal

que no resti arrapat al fons.

Pintar agarbinat o allevantat: situació d’un bastiment en relació amb un altre.

Tirar el cap: llençar una corda per tal que un altre l’agafi.

60


SUBSTANTIUS

Abraçadera: protecció que porta la proa de la barca.

Alguer: franja d’herbei, sota mar, que va des de Cubelles fins a Sitges, comprenent, per tant, tot

el frontal de Vilanova.

Amarra: tota lligada que es fa entre la barca i un objecte exterior.

Armallat: tot peix que resta presoner a la malla de la xarxa.

Armador: persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau, és a dir, el

propietari dels medis de producció. Hi ha diferents perfils d’armador: l’armador d’en terra,

que desenvolupa altres activitats productives i l’únic lligam que manté amb la pesca és

l’inversió realitzada; en contraposició amb l’armador que participa en el procés productiu

pesquer o que té tradició familiar pesquera.

Art: mot que designa la xarxa en l’ofici del bou. Ara, el quillat o “arrastre”.

Bac: cop o caiguda que hom es pot donar o que li donen. “Quin bac ha fotut aquell paio!”. Els

nois mariners diuen: “Et clavaré un bac”.

Balda: galleda de fusta per a diversos serveis de la barca.

Bastiment: tota mena de barca. Nom amb què és designada.

Bastina: nom amb què és conegut el peix de pell, a excepció del de la família del llenguado.

Batimetria: mesurament i estudi de les profunditats de la mar.

Bescordella: obertura per a treure el peix que hi ha dins el sac en l’art del bou.

Boia: a la mar de Vilanova n’hi havia dues, com a senyalització, al servei dels vaixells que van

de pas.

Botiga: magatzem, als baixos de les llars marineres, on els pescadors tenien els estris de pesca,

nanses, xarxes, etc.

Botxa: cadascuna de les boles de fusta, de forma ovalada, com un meló, que van col·locades a la

trensa, a fi que el plom no es clavi al fons.

Bou: nom que es dóna a aquest tipus de pesca per la línia que té l’art, que fa com un gran coll de

bou, amb les banyes i tot i perquè el bastiment era tret per mitjà de bous.

Braça: mida, d’1,67 metres de llargada (uns 8 pams).

Brut: alguer.

Caló: cadascun dels trossos de fusta que donen començament a les bandes de l’art, a fi de separar

la corda del plom i el suro.

Car de fora: vent procedent del centre de la mar.

Car de garbí: vent procedent de garbí, sec.

Car de llevant: vent procedent de llevant, humit.

61


Carretell: carret gran, propi per enrotllar cables.

Correntia: corrent fort de mar.

Correntol: corrent lleuger de mar.

Escata: gruix epidèrmic del peix blau i també el que es forma sota les embarcacions.

Escotilla: entrants, a coberta, per anar al fons de la barca.

Fanals de situació: els dos que porten les barques, de nit, un a babord, vermell, l’altre a

estribord, verd.

Filero: corrent d’aigua que escomet un altre corrent.

Garbí: vent del sud-oest.

Gassa: nus especial fet a una corda.

Gorja: entrant de plom i suro de l’art del bou.

Grapissar: revestiment de corall que es forma a la superfície de la roca marina.

Gregal: vent entre tramuntana i llevant. A Vilanova és conegut per “guergal”.

Grop: núvol inflat que porta tronada.

Gropada: conjunt de núvols inflats que porten tronada.

Llagosta: junta de cordes.

Llebeig: vent entre ponent i migjorn. Si a l’hivern guanya el vent de llebeig és símptoma de

temporal. A l’estiu, en canvi, és senyal de bonança.

Llevant: vent procedent de l’est.

Llevantasso: vent descarat de llevant.

Llevantol: vent fluix de llevant.

Llimerol: corrent fluix de mar, superficial.

Malleta: corda de cànem enquitranada, de 40 braces, de 3 a 4 centímetres de gruix, especial per

al bou.

Mar: la mar pot ésser: plana o de bonança, de trapeig (que ja comença a bellugar-se), de tràngol

(molt moguda), grossa (molt remenada) i de temporal. En aquest últim cas ja romp a les 5

braces o més amunt fins i tot. A Vilanova alguns mariners i gent de la vila pronuncien “mart”.

Els caleros acostumen a dir “marc”.

Mar d’asprar: zona, entre les 25 i 30 braces, compresa entre Sant Gervasi i Vallcarca, plena, al

seu sòl, de grava i de tota mena de porqueria, on es fa difícil la pesca.

Mestral: vent entre ponent i tramuntana.

Migjorn: vent procedent del sud.

Migjornell: vent procedent del sud, però suau.

Milla: 1.852 metres de llargada.

62


Norai: pilar de ferro, a la riba del moll, on és amarrada l’estatxa del vaixell.

Nus: els mariners tenen diverses maneres de fer nusos. Els més coneguts són: la llagosta,

l’entolladura llarga, l’entolladura de palangre (mare de palangre), cony de vaca, barrilet, gassa

de mà, gassa de palangre, enferidura d’ham, botó o ull de bou, de pinya, de porc, pla.

Oratge: vent fluix procedent de terra.

Ormeig: cadascun dels arreus i eines necessaris per a la pesca.

Pal: arbre de la barca. Entre els caleros, és costum de dir “palo”.

Peça de tres: espai que va entre la gorja i la meitat de l’art en la pesca del bou.

Peix de mola: peix blau, principalment la sardina, i també sorell, verat i amploia, que viu en

grans comunitats.

Peix en orri: quan el peix no té cabuda a les caixes, en el llum, per bona pesquera ha d’ésser

deixat a coberta.

Peix gurman: peix gros que es menja el petit.

Plomada: cadascun dels ploms que porta la xarxa.

Ponent: vent procedent de l’oest.

Portuguesa: una de les lligades marineres.

Puntal: casc de la barca. Distància des de l’orla fins a la quilla.

Quarter de popa: tapa, a coberta, a la segona meitat de la barca.

Quarter de proa: tapa, a coberta, a la part davantera de la barca.

Quillat: barca alta, caiguda de gaons.

Roda de popa: pal, des de dalt fins a flor d’aigua, rera la barca.

Roda de proa: pal, des de dalt fins a flor d’aigua, al davant de la barca.

Rol: autorització de la Comandància de Marina per a navegar una barca, amb els tripulants de

què consta.

Rompent: acció del vent que bat, sobre la mateixa aigua, sobre la sorra o sobre les Roques

costeres. També lloc on rompen les ones o colls de mar.

Ruixim: esquitx que fa l’aigua quan bat la barca.

Sac: bossa final de la xarxa usada pels quillats, on fa cap el peix. A Tarragona en diuen “maià”. A

Vinaròs i comarca: “corona”.

Surada: cadascun dels suros que porta la xarxa.

Terral: vent procedent de terra, entre tramuntana i mestral.

Terralasso: vent de terral, fort.

Timó: pala que serveix per a servar la barca, lligat a ella per agulla i femella, adossades a la roda

de popa.

63


Trabalada: situació de la mar, gairebé sense perill, quan, moguda per diversos vents, tota ella

balla, com una olla de cols. Coneguda també per “mar de bonys”.

Tramuntana: vent procedent del nord.

Trensa: corda de la xarxa d’arrossegament que toca el fons, portadora del plom.

Vol: Acció de filar l’art per a pescar.

Xaloc: vent entre llevant i migjorn. Porta mal presagi.

Xarxa: peça, per a la pesca, de filat, de malla, d’unes 25 a 50 braces de llargada per 1,5 d’alçada.

N’hi ha de diverses menes: de sípia, de moll, bonitera, bolero, de sardinal, latxera, de llum, de

bou. A Vilanova els mariners en diuen “xàrxia” o “xarxi”.

EXPRESSIONS

A baix a mar: expressió vilanovina, que causa estranyesa als forasters, per a indicar el barri

mariner.

Aferrar-se com un pop: quan una persona està forta en una posició doctrinal, en el món del

negoci, o en qualsevol altra manifestació, es diu que “s’hi aferra com un pop”.

Aigua del cel: els mariners no diuen que plou, sinó que cau aigua del cel.

Anar contra vent i marea: ho apliquem a aquells homes tenaços que duen a cap llur empresa

malgrat els entrebancs.

Anar vent en popa: quan un afer marxa ben viu, endavant, a plaer dels qui el mouen.

Atonyinar: a l’estil del que hom fa amb la tonyina, que per tal de fer-la comestible ha d’ésser

ablanida a cops, es diu, entre xicots que estan enemistats: “t’atonyinaré”.

A tot drap: es diu d’un assumpte que avança decididament cap a la seva consecució. Ens ve del

temps de la navegació a vela, quan les naus, amb el velam desplegat, feien via sense

entorpiments. També es diu, naturalment, “a tota vela”.

Bocamoll: la persona que no se sap estar d’explicar, en hora inoportuna, coses que hauria de

callar.

Bon vent i barca nova: es diu quan hom no vol saber res d’una persona o d’un afer determinats o

se’n desentén.

Cagar-se en la mar salada: davant un ensurt, els vailets, i també a vegades els adults,

profereixen: “cagun la mar salada!”.

Calar: a les diverses accepcions que té el mot, pel que fa al mar, s’hi afegeix el significat de tenir

una persona travessera, per les seves accions, per la seva antipatia: “el tinc calat, aquest

home!”.

64


Calma xitxa: a semblança d’una mar que no es belluga, sense ni un bri d’aire, sobretot a l’estiu,

que sembla un safareig, es diu d’una casa, d’un mercat, d’una reunió, de qualsevol lloc on no

es veu gens de moviment.

Despatxar el rol: és la primera feina que ha d’acomplir una embarcació a la Comandància de

Marina quan fa cap a un port o a una platja, diferents dels seus.

El peix gros es menja el petit: des de sempre, en la vida, els poderosos han anorreat o esmorteït

les accions i el treball dels qui manquen de mitjans.

Enterrament de la sardina: una de les maneres vilanovines més populars, al llarg dels dos darrers

segles, d’enterrar el Carnestoltes, el Dimecres de Cendra.

Fer el ronsa: com que el d’”anar a la ronsa” és un ofici molt reposat, d’anar fent, seguint el que

dicta el corrent, és emprada l’expressió respecte d’una persona parsimoniosa, que retarda les

operacions o d’un infant que fa el rebec i no vol caminar.

La mar: per expressar un superlatiu, diem: “la mar de bé, la mar de bonic, de gran, de gent”.

Llençar en mar: expressió usada a Vilanova quan es vol dir que una cosa no serveix per a res.

Mala mar: quan una persona nota que entre uns amics, una família, una nació, hi ha un ambient

de malestar i tibantor. També se’n pot dir “mala maror”.

Mareig: quan una persona té mareig, o està marejada, sigui per manca de salut o per viatjar en

qualsevol mitjà de locomoció. Expressió que ha donat el mar.

Moure’s com el peix a l’aigua: es diu de la persona que participa en un afer o en una festa, per

primera vegada, i ho fa amb naturalitat, com si ho hagués fet tota la vida.

Nedar entre dues aigües: quan una persona vacil·la a prendre una posició concreta en un afer.

No voler boga: quan fem referència a una persona dreturera o rígida, que no es deixa ensibornar

o tòrcer.

Peix al cove: quan un assumpte ja es dóna per resolt.

Peix gros: es diu d’un home important de la política, de les finances, de l’Església.

Peix gurman: és un home que no acaba mai la gana.

Plegar veles: quan unes persones no es posen d’acord, es diu, per donar per acabada una feina o

una controvèrsia.

Proa: és el nas.

Qui vulgui peix que es mulli el cul: es diu parlant de la gent que vol obtenir èxit en una empresa

sense afanyar-s’hi, sense posar-hi el coll.

Saber el que hom es pesca: normalment s’usa en sentit negatiu. Volem expressar el fet d’una

persona que no està en una qüestió, que no s’entén ella mateixa, que no sap el que es fa o el

que diu.

65


Salvar: els mariners acostumen a usar aquest verb per recollir un estri quan cau de la barca,

dintre mar o a la sorra, per analogia amb la idea de salvar la vida d’una persona que s’ofega.

Tallar el bacallà: és el que fan els poderosos, en el ram que sigui.

Tenir l’aigua al coll: quan hom es veu gairebé ofegat pels embats de la vida.

Tirar per la borda: quan hom festeja un gran fet i s’ho gasta tot. És sinònim de: “llançar la casa

per la finestra”. També es diu d’una persona o d’un país que malversa una situació que podia

ésser esperançadora.

Tota la pesca: quan hom explica un fet en el qual surten moltes persones i coses, que el qui

escolta ja pot entendre, afegeix, per tal de no allargar-se: “...i tota la pesca”.

Treure l’ham del morro: es diu d’una persona que es vol desentendre d’un assumpte.

66


6. CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL

La realització d’aquest treball m’ha permés arribar a unes conclusions: les tres hipòtesis

plantejades a l’inici, les he aconseguit contrastar en major o menor grau.

Sobre la distribució salarial, el meu pensament previ era la conformitat que manifestaven

els pescadors, ja que trobaven que era el sistema retributiu més adequat a la seva activitat i a la

seva situació. Gairebé la majoria absoluta ha ratificat la meva suposició.

La segona hipòtesi contemplava dos aspectes relacionats entre ells: l’empresa de caire

familiar i la gairebé nul·la arribada d’immigrants.

La meva opinió al respecte era que la pesca d’arrossegament es mantenia com un negoci

tradicional molt arrelat que passava de generació en generació, i que en aquesta activitat en

concret no s’havia produit l’arribada d’immigració. També tenia la idea que els pescadors es

mostraven contraris a contractar immigrants degut a que preferien el manteniment de la tradició

familiar i a certs prejudicis envers els de fora.

He pogut contrastar que gairebé la totalitat de la població enquestada ha conegut

l’arrossegament i s’ha enrolat a aquest gràcies a un familiar. En canvi, la meva creença de la no-

acceptació i els prejudicis cap als immigrants, ha resultat no ser del tot certa. Menys d’una quarta

part dels mariners es va manifestar amb prejudicis racials, i em va sorprendre força alguns valors

de respecte i tolerància que van expressar la gran majoria dels pescadors.

Per últim, tenia la impressió que els pescadors no es preocupaven gens pel futur dels

recursos marins i pel futur econòmic de l’activitat. Em semblava que estaven plenament d’acord

amb els seus salaris, ja que la pesca és un dels treballs que no requereixen titulació amb els sous

més elevats. No obstant, les dues terceres parts han contradit els meus arguments al·legant que,

tot i que la situació actual és prou bona i les expectatives a curt termini també, es preocupaven a

llarg termini. Argumenten que s’ha de frenar tant com sigui possible el deteriorament que estan

patint els recursos marins amb l’adopció de certes mesures.

A través d’aquest treball, també he pogut apreciar que un tema com el que jo he

investigat, és interdisciplinari i tots els punts de vista van relacionats entre ells. La meva

impressió inicial va ser que el tema no tindria gaires aspectes a investigar i que donaria poc de sí.

67


Però m’ha demostrat tot el contrari: hi ha gran quantitat de subtemes que semblen molt subtils, i

que tractats sota diferents punts de vista se’ls pot treure molt de partit.

A partir del meu treball, jo proposaria, per exemple, investigar sobre l’organització social

dels pescadors, tractant el tema de les confraries i buscant les causes de l’escassa existència

d’organitzacions sindicals per garantir els drets dels mariners.

També he descobert que el mètode d’investigació que he fet servir en el treball,

l’enquesta, no és del tot fiable, ja que l’he fet a un 20% de la població i això en determinats casos

no és significatiu en la seva totalitat.

La major dificultat del treball ha estat passar les enquestes, ja que he destinat molts més

dies dels que em pensava. Això és degut a que els pescadors, quan arriben al moll, tenen molta

feina en acabar de triar el peix si s’escau, posar-lo en caixes, anar-lo a vendre, netejar l’art per

l’endemà, etc. I m’ha costat treure-li cinc o deu minuts als pescadors.

La falta d’una idea clara al principi, va fer que em resultés costós el·laborar el pla de

treball sobre el qual havia de fer la recerca pròpiament dita. Però un cop trobat tot ha estat més

fàcil.

En resum, jo trobo que he aprés moltes coses realitzant aquest treball: començant per la

planificació del temps i l’organització de la informació. Així mateix, com he abordat la pesca

d’arrossegament des d’un punt de vista interdisciplinari, això m’ha ajudat a crear una estructura

mental més profunda, és a dir, tenir en compte certs aspectes que abans no hagués contemplat.

I per últim, crec que si t’agrada el tema de la teva investigació, a part de ser un treball

molt interessant de fer, pot ser alhora un passatemps o una diversió.

68


ANNEXOS

69


ANNEX A: UNA JORNADA DE TREBALL A BORD

La jornada de pesca de la Montserrat I, corresponent al dia dilluns 17 de març de 2003, es

va desenvolupar així:

05:55: arriben a bord els tripulants i van preparant l’embarcació per a sortir a la mar. Un

mariner s’ocupa d’embarcar el gel. Uns altres preparen l’art, treient el sac del gigre i deixant-lo

preparat a la borda de popa. El motorista engreixa els gigres de coberta i apresta el motor

principal. El patró prepara el pont, i son germà ajuda a uns i altres.

06:30: inicien la maniobra de sortida. La barca estava abarlovada en una fila de tres

barques, ocupant la primera posició respecte del moll, pel qual va haver d’esperar la sortida dels

dos vaixells que tenia per la banda de fora. La maniobra de desatracament va ser senzilla i

ràpida. Dos homes, un a proa i un altre a popa, per deslligar els caps, i el patró al pont, al timó i

als comandaments del motor.

06:32: proa lliure. Obren de popa i deixen tot lliure, maniobrant amb màquina i timó fins

la sortida del port.

06:40: para màquina. La Montserrat I, junt amb la resta d’embarcacions de la flota

d’arrossegament de Vilanova, queda a l’espera que la barca de torn, en aquesta ocasió la Ciutat

de Vilanova, doni el senyal de sortida que permet als vaixells dirigir-se al calador/s. És

espectacular la disciplina que tots mostren en aquesta maniobra.

06:48: pel canal 4 de l’emissora es rep de la Ciutat de Vilanova el missatge: “Bon dia i

avant”. És el senyal convingut. La Montserrat I dóna tota avant. El patró i son germà han restat al

pont, mentre la resta de la tripulació estan ocupats a coberta.

07:15: para màquina. Estem a 6 milles de la costa. Comença el calat de l’art. Menys el

patró, tots els homes estan a la coberta. Es deixa caure l’art per popa. Quan comença a sortir la

malleta, dos homes es posen als gigres per a controlar la seva sortida. Aquesta es produeix per

inèrcia, al desfrenar els carretells.

70


07:19: deixen anar les portes d’arrossegament. Un mariner a cada banda, desenganxa la

porta i connecta el cable d’arrossegament corresponent. Els extrems de les malletes, prèviament

deslligades de l’art, queden estesos sobre la coberta. L’operació es realitza amb gran rapidesa.

Immediatament comencen a filar els cables d’arrossegament. Dos homes i el segon patró

controlen els gigres dels cables, uns altres dos mariners netegen la coberta. El patró roman en el

pont i dóna avant a tota.

07:25: amodera la velocitat d’arrossegament. Es frena la sortida dels cables després de

filar 1.200 metres i uns 200 metres de malleta. En total, l’art, contant la longitud de la xarxa,

suma uns 1.450 metres. La xarxa disposa en la ralinga inferior de la boca una sèrie de pesades

boies, amb aigua, a les que anomenen tren, que tenen la mateixa finalitat que les tires forrades de

goma que anomenen diàbolos a Arenys: facilitar l’arrossegament de la xarxa pel fons i impedir

que el sac s’ompli de fang.

El fons en el que han calat és, segons la carta, de fang amb zones de cascall; la sonda

marca 117 braces (uns 375 metres), encara que en el transcurs de les passades, la sonda arribarà a

marcar 287 braces (uns 540 metres). Posen rumb sud per arrossegar. A aquest calador

l’anomenen la Sella. Dos mariners col·loquen en la banda de babord el receptor que recull en el

seu extrem més sortint el senyal que li envia el transmissor col·locat en la ralinga de suros de la

boca de l’art. Aquest senyal es transforma en imatge en una pantalla situada al pont, permetent al

patró conéixer en tot moment l’altura de la xarxa sobre el fons. Poques barques tenen aquest

aparell, escassament rentable des d’un punt de vista estrictament econòmic, en tot el litoral

català. La impressió dels tripulants és que la dada de l’altura de la xarxa sobre el fons gairebé no

serveix per a augmentar les captures.

08:20: inicien una virada per babord per arrossegar en sentit contrari (cap al nord). Durant

la maniobra, es redueix una mica la velocitat d’arrossegament i es vira, primer del cable de fora i

després del cable de dins. El patró en el pont, amb son germà, va movent les gabietes del pòrtic

de popa contínuament, situant-les en cada moment on millor vagin. Els dos homes dels gigres

(el mecànic i un mariner) tornen a arriar el cable virat, una vegada ha finalitzat la maniobra, que

en total ha durat 8 minuts.

09:20: repeteixen la maniobra anterior per a donar una altra passada rumb sud. La duració

d’aquesta segona virada va ser de 6 minuts.

71


10:35: para màquina. Comencen a virar els cables. Els cinc tripulants estan a coberta:

mecànic, mariner i el germà del patró a les maquinilles; dos mariners a popa. Els tres homes de

les maquinilles es distribueixen: mecànic i mariner als volants de cremallera que distribueixen

els cables en els carretells; el germà del patró es situa als comandaments hidràulics del gigre i

dirigeix tota l’operació.

10:50: entren les portes d’arrossegament. El mariner i el segon patró acudeixen a ajudar

els mariners de popa per a la tasca de desenganxar les malletes de les portes, estibant aquestes en

els costats del pòrtic de popa, i connectar acte seguit les malletes als extrems que han quedat a

coberta i que són els que van als gigres. Per a virar les malletes, es situen dos homes a cada

carretell, estibant-les a mà; el germà del patró es posa als comandaments de la maquinilla.

10:54: una vegada virades les malletes, comença a entrar la xarxa, que és al seu torn

virada pel mateix gigre. Els homes, a coberta, vigilen la seva estiba en el carretell central del

gigre de la malleta.

10:56: xarxa a bord. El sac l’han pujat virant amb la maquinilla i amb l’ajuda manual de

dos mariners, que immediatament han obert la cremallera de fons deixant caure a coberta la

collita del vol: 100 kg de calets (besucs); 70 kg de lluç, 10 kg de maire i algunes bròtoles. A

destacar que en aquesta barca no s’utilitza l’aparell del pal bípode de popa per a pujar el sac a

bord; el disseny de la popa permet una virada contínua fins que tot l’art queda sobre la coberta.

El patró dóna avant a tota per a canviar de zona de passada.

11:10: es frenen els cables una vegada conclosa l’operació de fer un altre vol.

12:08: es repeteix la maniobra de virar 180 graus per a fer una passada cap el sud, que

dura 5 minuts.

13:06: nova maniobra, aquesta vegada per a virar al sud; duració: 4 minuts.

14:17: para màquina. La tripulació acudeix a coberta per a començar a cobrar l’art,

repetint la maniobra ja descrita al primer vol.

14:27: entren les portes d’arrossegament.

72


14:28: comencen a virar els cables d’arrossegament.

14:33: sac a bord. El patró, des del pont, dóna avant tota i posa rumb al port de Vilanova.

La resta de la tripulació resta a coberta seleccionant les captures. Encara que per tractar-se de la

pesca de la gamba vermella (fondàries des de 350 fins més de 1.000 metres), el sac ve bastant net

en comparació amb la pesca d’altres espècies en fondos de 80-100 metres, i per consegüent els

treballs de selecció de les captures són molt més senzills, els tripulants realitzen aquesta tasca

molt acotats o de genolls, en postures incòmodes i severes per a la salut. Encara que la coberta de

la Montserrat és suficientment espaiosa com per col·locar una taula mòbil que faciliti els treballs

de selecció, els tripulants conserven les seves costums d’altres barques pitjor dotades i segueixen

realitzant el treball en aquestes postures que suposen un càstig per a l’esquena i les articulacions.

14:55: finalitzen els treballs de selecció. En aquest segon vol han capturat uns altres 50

kg de gamba de bon tamany, 12 kg de lluç i 11 kg de bròtola. Els mariners baldegen i arrangen la

coberta.

15:05: entre puntes (entren per la bocana). Avant poca.

15:11: es dónen caps al moll. Dos mariners a proa i un a popa.

15:12: atracats i llestos de màquina. La maniobra, com és usual en aquestes barques, ha

sigut ràpida i precisa, executada quasi per complet des del pont amb màquina i timó.

73


ANNEX B: ELS CALADORS VILANOVINS

Els caladors són els llocs on els pescadors calen l’art o les xarxes de pescar. Cada calador

té unes característiques determinades, definides per la qualitat del fons, per la fondària, per les

roques que hi ha, etc.

Els caladors i totes les zones compreses entre la línia de costa i la fondària de 50 metres

tan sols poden ésser explotats per la pesca menor (que correspon amb tresmall, palangre, nansa,

almegeres). Aquests caladors, segons la legislació vigent, no poden ésser utilitzats per les

barques de pescar a rossegall (que poden pescar a partir de 50 metres de fondària).

A menys de 50 metres (31 br.1) trobem els caladors següents:

Brut gran: és una zona extensa amb fons format per una praderia d’herbes marines

(fanerògames), que també es coneix amb el nom d’alguer. La fondària mínima és de 14 metres

(8,7 br.) i la màxima és de 30 metres (18,7 br.). Les praderies són llocs amb gran varietat

d’espècies animals. Actualment, sobretot a causa de la sobreexplotació, el nombre d’espècies hi

ha disminuït. Les espècies que s’hi poden pescar són molls, lluernes, serrans, llísseres,

calamarsos, sípies, mussoles, etc.

1 br.: braça catalana. Equival aproximadament a 1,6 metres.

74


Els penyals: zona no gaire gran, formada per pedres, molt apropiada per la pesca amb

palangre. La fondària és de 36,8 metres (23 br.). S’hi pesquen besucs, sards, esparralls, galeres,

etc.

La babaia: àrea bastant àmplia formada per roques. És potser el lloc més profitós per a

pescar amb el palangre. La fondària varia entre 44,8 i 50 metres (28-31 br.). Entre les espècies

que s’hi pesquen hi ha escrites, congres, polles, pagres, pagells, besucs, etc.

Mar de nit o de Sitges: és una extensa planassa formada per fons de graspallà o grapissar

(pedra menuda) i sorra. Es troba entre 43,2 i 48 metres (27-30 br.). S’hi pesquen galeres,

congres, molls, lluernes, gerrets, etc.

Entre 50 i 700 metres aproximadament hi trobem els següents caladors principals:

Les barres: n’hi ha dues, la de terra i la de fora. La primera està entre 50 i 51 metres (31-

31,5 br.) i la segona entre 64 i 96 metres (40-60 br.). Totes dues són un conjunt de roques. Entre

les espècies que s’hi poden trobar hi ha llagostes, barraques, escrites, lluernes, etc.

Fons de les roques: és un calador constituït per muntanyes molt altes (algunes de 48

metres d’alçària), que es troben en un fons entre 144 i 160 metres (90-100 br.). S’hi pesquen

llagostes, polles, raps, mòlleres, llamàntols, etc.

Fons de Sant Salvador, fons de la Sella i fons del Vinyet: aquests tres caladors són l’un al

costat de l’altre; el de la Sella és el del mig. Formen pendents que baixen a grans fondàries, tant,

que ni les sondes de les barques no els detecten. La màxima fondària a què es pesca és de 512

metres (320 br.) al fons de Sant Salvador i de 600 metres (375 br.) al fons de la Sella. Les

espècies que s’hi pesquen són lluç, mamones, maires, polles, llagostes, etc.

Caroba: zona que forma una planassa amb fons de sorra i fang. La fondària mínima és de

96 metres (60 br.), per on limita amb una àrea de pedres escampades, i la màxima és de 400

metres (250 br.). No té gaire pendent. Entre les espècies que s’hi pesquen tenim raps, lluços,

maires, mamones, aranyes, moixines, etc.

El pla: és un dels caladors on es pot arribar a pescar a més fondària. És un bon lloc per a

pescar la gamba, quan n’hi ha. Comença a partir de 400 metres (250 br.) i arriba fins a 700

metres (437 br.). A més de gambes s’hi pesquen caros, barraques, mamones, etc.

El padruell: àrea en forma de vall, amb fondàries que varien entre 80 metres i 290 metres

(50-180 br.). És un bon calador per a la pesca de la gamba i de l’escamarlà. També s’hi pesquen

maires, lluços, raps, etc.

La trencada: és el calador més gran de la mar vilanovina, puix arriba fins a Tarragona. El

fons és format per sorra i fang. S’hi poden pescar lluços, maires, raps, aranyes, penegals, etc.

75


ANNEX C: ESPÈCIES MÉS COMUNES A L’ARROSSEGAMENT VILANOVÍ

ARANYA BLANCA

CARACTERÍSTIQUES: té el cos allargassat, amb la boca oblíqua, i uns grans ulls a la part alta

del cap. És un peix d'activitat més aviat nocturna, que es reprodueix entre juny i agost.

Són fortament apreciades pel sabor de la seva carn, i s'utilitzen per l’el·laboració de sopes o

arrossejats. Mesuren entre 20 i 30 cm., i pesen entre 0,3 i 0,8 kg.

BESUC

CARACTERÍSTIQUES: el besuc o besuguet és allargat, i té el cap petit i la boca grossa amb

nombroses dents ben afilades. Viu en fondàries sorrenques o fangoses, entre els 25 i els 100

metres. Formen grans bancs.

Són hermafrodites, al llarg de la primera part de la seva vida són femelles i després es

converteixen en mascles. Normalment no són gaire grossos, fan uns 25 cm., encara que poden

arribar als 35 cm.

76


BOGA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos allargat, es caracteritza pels seus ulls, que són molt

grossos i la seva boca, molt petita. Forma bancs i el podem trobar en fons de sorra a uns 150

metres de fondària, nedant entre les algues. És molt utilitzat com a esquer pels palangrers.

BRÒTOLA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos allargat i comprimit, amb unes escates grans que li cauen

en facilitat, ulls grans i cap amb una petita barbeta. Una característica molt peculiar d'aquesta

espècie són les seves llargues aletes del ventre.

Li agraden els fons profunds i fangosos, la trobarem entre 60 i 800 metres. Són peixos carnívors,

s'alimenten de peixos i de crustacis, i es reprodueix a la primavera.

77


BRUIXA

CARACTERÍSTIQUES: peix pla de cos oval i allargat, els ulls són molt grossos i estan un

molt a prop de l'altre. Aquesta espècie es caracteritza per presentar dues taques negres a les aletes

de cada banda de la cua. Viu en fons tous de sorra o d'argila situats entre els 100 i 200 metres. Es

reprodueix a la primavera entre els mesos de març i juny. S'alimenta de peixos petits i

d'invertebrats que viuen sobre el fons.

Les bruixes són espècies de gran interès comercial, encara que no tant com els llenguados i els

rèmols. Una curiositat és que la denominació castellana de la bruixa és la de "gallo", que res té a

veure amb l'espècie que en català es coneix amb el nom de "gall", el qual en castellà es diu "pez

de San Pedro".

BURRO

CARACTERÍSTIQUES: peix de mida petita, de grans escates, perfil arrodonit i llavis gruixuts.

Normalment són de color marronós, més o menys fosc.

Viu sobre fons de sorra o entre algues, des de pocs metres fins a 80 mts.de fondària. No són gaire

cotitzats, es vénen juntament amb els crancs, les pixotes o les aranyes per a fer sopa.

78


CALAMAR

CARACTERÍSTIQUES: el calamar és un animal d'aspecte molt particular, el seu cos té forma

de torpede amb dues aletes que mesuren aproximadament la meitat del seu cos i dos llargs

tentacles, que serveixen per a capturar les seves preses. Sota la seva pell, de color vermell, hi

trobem la "ploma", que és una resta de la seva antiga closca.

Són grans nedadors, tant a propulsió com mitjançant ondulacions de les seves aletes. Es

reprodueixen de març fins a octubre, mesuren entre 30 i 50 cm. de llarg.

CARGOL

CARACTERÍSTIQUES: aquest cargol presenta la conquilla arrodonida, amb una gran

obertura. La seva coloració és castany clar.

Viu en fons sorrencs i fangosos, no gaire lluny de la costa. És un animal carnívor, capaç de

perforar la closca d'altres mol·luscs. Es reprodueix a la primavera, prop de la costa, on forma

unes llargues masses d'ous que deposita en el fons.

79


CARGOL DE PUNXES

CARACTERÍSTIQUES: cargol molt característic per la forma de la seva conquilla. És una

espiral de 6 o 7 voltes, amb punxes rectes i un canal llarg i estret. El seu color és blanc groguenc.

Viu sobre fons rocosos, o fons tous, fins als 20 metres de fondària, però el trobem preferentment

entre els 6 i 16 metres. És el cargol més abundant i conegut de la nostra costa.

CINTA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos allargassat, amb el cap petit i la boca grossa proveïda de

nombroses dents punxegudes. El dors és rogenc i el ventre ataronjat o groguenc.

No són peixos molt cotitzats, però sí apreciats per a fer sopes o arrossejat. Per la forma del seu

cos i el seu color rep molts noms diferents al llar de la nostra costa.

80


CONGRE

CARACTERÍSTIQUES: peix allargat, en forma de serp, de pell sense escates i amb molta

mucositat. El seu color varia segons el lloc on viu, de manera que els que es troben en fons de

roca són més foscos que la resta.

Són peixos voraços, nocturns, solitaris i sedentaris que viuen en zones rocoses, encara que també

es troben en fons de sorra i fang. Es reprodueixen una vegada a la seva vida, després de la qual

moren i ho fan a grans fondàries. Poden arribar a grans dimensions, fins a 2 mts. i 30 Kgs. de

pes.

CORNETA

CARACTERÍSTIQUES: espècie molt propera al cargol de punxes, però de forma bastant

diferent. El seu color és variable, pot anar entre el blanc grisós o ser de color terròs.

Viu sobre fons durs o tous, sobre les roques o en alguers, des de pocs metres de fondària fins a

uns 10 metres. Es reprodueix en els mesos de maig i juny.

81


CRANC

CARACTERÍSTIQUES: és el cranc nedador més conegut i més abundant de les nostres costes.

Presenta cinc parells de potes, l'últim dels quals, amb forma de pala, està adaptat per nedar. El

seu color és assalmonat, amb el ventre blanc.

Es poden trobar a totes les fondàries, però és més abundant en fons sorrencs entre els 50 i 300

metres. Són apreciats per fer sopes.

DÉNTOL

CARACTERÍSTIQUES: espècie de cap gros, escates, ulls petits i de perfil molt corbat.

Forma petits bancs, entre 6 i 8 individus, sobre fons rocosos, al voltant dels 200 metres de

fondària. A la primavera s'apropa a les costes, i a l'hivern retorna cap al fons.

82


DOT

CARACTERÍSTIQUES: peix de cap ferm, amb dues mandíbules potents, i que presenta una

forta cresta a l'opercle. Els joves són de color axocolatat i els adults són de color marronós

grisaci.

D'adult és solitari i viu sobre fons rocosos a uns 100 metres de fondària.

ESCAMARLÀ

CARACTERÍSTIQUES: l'escamarlà és una espècie d'aspecte inconfusible. De cos allargat, el

té recobert d'una dura conquilla amb espines agudes. Presenta unes pinces grans i espinoses, una

mica desiguals entre elles. És de color clar bastant uniforme, i les pinces són de color vermell

intens.

Es reprodueix els mesos d'estiu. Viu sobre fons tous, fangosos, entre els 50 i 150 metres de

fondària. És bastant abundant a la costa catalana.

83


ESCÓRPORA

CARACTERÍSTIQUES: peix de talla petita, amb el cos recobert de petites escates i cap molt

gros. Presenta diverses espines verinoses, la punxada de les quals produeix inflamacions molt

doloroses. És de color marronós vermellós, però canvia segons el lloc on viu.

Es troba a prop del litoral, amagada entre les roques, entre 20 i 100 metres de fondària.

ESCRITA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos deprimit i amb forma de rombo, lleugerament més llarg

que ample. La cara superior és de color marró rosaci, i la regió ventral és de color blanc.

Viu a poca fondària, fins a 100 metres, en fons sorrencs o fangosos. Per la nit es pot trobar més a

prop de la superficie que durant el dia.

84


ESPARRALL

CARACTERÍSTIQUES: espècie de cos alt i comprimit, boca petita que no arriba a l'alçada de

l'ull, i llavis gruixuts.

Viu molt aprop de la costa, des d'una fondària de menys d'un metre fins al voltant de 50. Es

troben a l'interior dels ports i principalment en alguers.

ESPET

CARACTERÍSTIQUES: l'espet té el cos molt allargat, arrodonit i estret, amb una mandíbula

inferior una mica més llarga que la superior. Té el dors de color verdós grisenc i el ventre

platejat.

Peix solitari, que sol nedar en superfície a pocs metres de fondària, perseguint les seves preses.

85


GALERA

CARACTERÍSTIQUES: espècie amb dues potes replegables i dotades de fortes espines i

garfis. La seva coloració és molt pàl.lida, quasi transparent, amb tonalitats groguenques o de

color salmó.

Viu en fons fangosos i sorrencs, en forats que fa ella mateixa en el fang, entre els 10 i 250 metres

de fondària. Presenten els sexes separats i es reprodueixen a la primavera.

GAMBA

CARACTERÍSTIQUES: la " GAMBA DE VILANOVA" és l'emblema més característic de la

nostra llotja. És una espècie nedadora, amb la closca llisa i un rostre llarg amb 3 dents. La seva

coloració va del rosa al vermell clar.

Viu damunt de fons fangosos, a grans fondàries entre els 200 i 1.000 metres. El període de

reproducció va de maig a setembre, i poden viure fins als 3 o 4 anys. Mesura entre els 15 i els 18

cm., podent arribar a un màxim de 22 cm. de llarg.

Es captura principalment a l'estiu i a molta fondària. Els pescadors anomenen la seva pesca com

"anar a la gamba", ja que el fet que visquin tan lluny de la costa fa que s'hagi d'anar a pescar

expressament.

86


GAT

CARACTERÍSTIQUES: el gat és un representant típic dels petits taurons, que viu en la zona

costanera. La seva coloració varia de gris groguenc a gris rogenc.

És un animal carnívor, que es reprodueix de desembre a març. Viu generalment sobre fons de

sorra o de fang, situat entre els 15 i 20 metres, malgrat que pot baixar fins els 400 metres de

fondària.

LLAGOSTA

CARACTERÍSTIQUES: la llagosta és el crustaci més apreciat, però en canvi és cada vegada

menys abundant. Té una closca molt dura, de color violeta fosc, amb antenes llargues de color

vermellós.

Viu sobre del fons o amagada entre les roques. Són animals nocturns, quan es fa fosc surten dels

seus caus per cercar aliment. Es reprodueixen de setembre a gener. Són animals que creixen lent,

i ho fan mitjançant mudes.

87


LLAGOSTÍ

CARACTERÍSTIQUES: el llagostí és un crustaci de rostre llarg, sense pinces, amb dents a la

conquilla i antenes curtes.

És una espècie d'hàbits nocturns, viu en fons fangosos i sorrencs entre 20 i 400 metres, on la

major part del dia el passa enterrat a la sorra. Es captura entre els 30 i 50 metres de fondària,

sobretot a l'estiu, pel costum d'apropar-se al litoral per a la reproducció.

LLENGUADO

CARACTERÍSTIQUES: el llenguado, com tots els altres peixos plans, presenta tots dos ulls en

el mateix costat, en aquest cas a la dreta. El cap és petit i arrodonit i el cos té forma ovalada.

Viu sobre fons de sorra, des de pocs pams de fondària i als 200 metres. Són actius de nit i poden

viure uns 20 anys. La seva carn és molt fina, és un peix apreciat en les nostres costes.

88


LLISSA

CARACTERÍSTIQUES: té el cos en forma de torpede, la boca gran, el llavi superior prim, i els

ulls presenten una coberta de greix ben desenvolupada. El dors és gris i presenta tota ella

reflexos daurats.

Es reprodueix en mar obert i en diferents èpoques de l’any. Els mascles esdevenen adults als 6 o

7 anys i les femelles una mica més tard.

LLOBARRO

CARACTERÍSTIQUES: peix de color gris plom, té el cos allargat i poc comprimit, amb la

boca grossa i la mandíbula inferior més llarga que la superior. Fa corregudes per la costa, tant

sorrenca com rocosa, entrant dins de cales, ports o estuaris.

Se'l pot trobar fins a 90 metres de fondària. A l’estiu s'apropa a la costa, sobretot quan fa mala

mar, doncs li agraden molt les aigües mogudes. La seva carn es molt sabrosa, i es cotitza bastant

a les llotges.

89


LLOMÀNTOL

CARACTERÍSTIQUES: parent de les llagostes, el llomàntol té unes pinces molt grans,

arrodonides, aplanades i desiguals, amb unes antenes molt llargues. El seu color de fons és groc

viu, i tot la part del dors és negre blavosa, amb taques violetes i vermelloses.

Viu en llocs rocosos, amb algues, fins a fondàries de 40 o 60 metres. Són animals territorials, les

femelles porten els ous durant 10 mesos i fan una posta cada dos anys.

LLONGO

CARACTERÍSTIQUES: espècie parenta dels eriçons, però d'aspecte molt diferent. És

aplanada, amb la pell rígida, molt musculosa i amb petites berrugues per tot el cos.

Viu sobre fons sorrencs, o sobre fang des dels 20 cm. fins a més de 400 metres. És un espècie

molt cotitzada però bastant escassa. Pot mesurar de 20 a 30 cm. de llargària i de 6 a 7 cm.

d'amplada.

90


LLUÇ

CARACTERÍSTIQUES: espècie de cos allargat, cap gros i una boca recoberta de petites dents

punxagudes i corbades. El cos és de color gris marronós, els costats i el ventre són platejats.

Es troba a partir dels 50 metres, éssent més abundant entre els 200 i 400 metres. La talla va

augmentant a mesura que augmenta la fondària. És un gran nedador, viu en el fons durant el dia i

puja al superficie a la nit per menjar. Els exemplars més apreciats són els pescats amb l'art de

palangre, perquè no han estat "tocats", com passa amb els agafats a l'arrossegament.

LLUERNA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos allargat i cap triangular i cuirassat. Presenta una coloració

molt vistosa, amb un fons granatós violeta i moltes taquetes de color blau intens.

Viu sobre fons de fang i sorra, situats entre els 25 i 300 metres de fondària. És una bona

nedadora encara que la major part del temps el passa reposant sobre el fons. Emet uns sons molt

característics, que li serveixen per a reunir-se en grups a l'època de reproducció.

91


MABRE

CARACTERÍSTIQUES: peix de cap gran amb una lleugera concavitat per sobre de l'ull, i de

cos no molt alt, que es va fent estret cap a la cua. De color gris platejat, es reconeix per les seves

bandes transversals de color gris negrós.

Els pescadors anomenen a la mabre "peix d'escata", doncs presenten unes escates molt grosses

que es desprenen amb facilitat. Pot arribar als 40 cm. de llargària i és una de les espècies més

estimades pels pescadors de canya.

MAIRE

CARACTERÍSTIQUES: peix d'alta mar, de cos prim i de color grisós, amb una mandíbula

inferior una mica més llarga que la superior.

Els membres juvenils viuen a prop de la costa i els adults es troben fins als 400 metres de

fondària. Són més actius durant la nit, pujant a la superficie a la recerca de menjar. Durant el dia

els trobem prop del fons. És un peix molt abundant al mediterrani.

92


MOIXINA

CARACTERÍSTIQUES: espècie molt semblant al gat però de morro menys punxegut, i amb

l'interior de la seva boca de color negre. El seu color generalment és marró clar, més o menys

groguenc.

Viu entre els 150 i 500 metres de fondària. No es coneix gaire com viu, potser pel fet que fins fa

poc no tenia cap importància econòmica. Els pescadors li treuen la pell, doncs la té molt dura i

costa molt de treure.

MOLL DE FANG

CARACTERÍSTIQUES: peix de mida no gaire grossa, front molt caigut i boca petita amb dues

barbetes. El cos és vermellós, amb reflexos daurats, coloració que varia segons la fondària i el

moment del dia.

Forma petits bancs prop de la costa, en fons de sorra o de fang, fins uns 200 metres de fondària.

Els exemplars juvenils viuen al litoral i a mesura que es van fent grans van emigrant cap el fons.

93


MOLL DE ROCA

CARACTERÍSTIQUES: peix molt semblant al moll de fang. Es diferencia d'aquest per la

coloració que és molt més viva, i la forma menys obliqua del front.

Viu aïllat o en grups reduïts, en llocs rocosos o en alguers, i se’l troba fins a uns 100 metres de

fondària. La seva carn és més estimada que la del moll de fang. Els pescadors treuen les escates a

totes dues espècies abans de posar el peix a la venda, deixant a la vista el color vermell viu que

presenten.

MÒLLERA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cap i ulls prominents, la mandíbula superior és una mica més

llarga que la inferior i sota d'aquesta última hi trobem una barbeta. És de color marronós rosaci,

amb els costats més clars i el ventre gris argentat.

Viu formant bancs, en aigües litorals situades entre els 30 i 300 metres de fondària, sobre el fons

o entre dues aigües.

94


ORADA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos alt, amb el dors arquejat i front fortament oblic. Dents

molt desenvolupades. De tonalitats argentades, presenta una banda daurada que li va d'un ull a

l'altre, i una taca negra en la vorera superior de l'opercle.

Viu en fons de sorra, entre algues o en fons rocosos, a uns 30 metres de fondària. Una part de la

seva vida són mascles i una altra femelles.

OU RATLLAT

CARACTERÍSTIQUES: l'ou ratllat presenta la petxina globosa i de consistència molt forta,

l'extrem anterior és arrodonit i la seva superfície presenta de 20 a 25 plecs radials amb arrugues.

La coloració del fons és blanquinosa i per sobre troben franges de color marronós o negrós. A les

platges podem trobar amb molta facilitat petxines buides d'aquesta espècie arrossegades per les

onades.

95


PAGELL

CARACTERÍSTIQUES: peix de morro punxegut, boca gran, ulls petits i unes grans escates.

La coloració del dors és d'un vermell viu que es va tornant pàl.lid a mesura que ens acostem al

ventre.

Viu sobre diferents tipus de fons, com són els rocosos, sorrencs, fangosos i fons de pedres, dels

10 als 100 metres de fondària. Durant l'hivern s'allunya de la costa, i torna a apropar-se a la

primavera, quan fa de nou bon temps.

PAGRE

CARACTERÍSTIQUES: aquest peix té el cos alt i comprimit, que recorda, per la seva forma a

la orada, tot i que se'n diferencia clarament per la seva coloració, en què dominen els colors

vermellosos i rosats amb reflexos argentat pels costats.

Viu sobre fons de sorra o argila, entre els 20 i 150 metres de fondària. La seva carn és blanca i

molt sabrosa.

96


PALAIA

CARACTERÍSTIQUES: peix pla, la boca la té gran i punxeguda, els ulls molt grossos situats

un molt a prop de l'altre i escates molt grans. La cara superior és de color marronós rosaci,

gairebé transparent.

Viu sobre fons de fang i sorra entre 40 i 300 metres de fondària. La palaia és molt comuna a la

nostre llotja, i encara que hi ha diverses espècies semblants, aquesta és la més abundant.

PENEGAL

CARACTERÍSTIQUES: peix parent de les escórpores, però sense espines verinoses. El cap

presenta crestes òssies, que li fan d'armadura, i l'interior de la boca és de color negre amb

nombroses i petites dents. El seu color és vermellós, amb taques transversals.

És un espècie de fons que viu sobre la sorra o en fondàries rocoses, fins als 500 metres. Són

peixos que poden arribar a viure uns 20 anys.

97


PETXINA GROSSA

CARACTERÍSTIQUES: espècie de valves molt grans i molt diferents entre si. La dreta és

abombada i de color blanquinós, l'esquerra en canvi és plana i de color marronós.

Viu sobre fons tous de fang o sorra, i forma grans comunitats entre els 25 i 45 metres de

fondària. En el Mediterrani són actualment bastant escasses.

POP BLANC

CARACTERÍSTIQUES: pop que presenta la superficie del cos més llisa que la del pop roquer,

i a més cadascun dels vuit braços només té una filera de ventoses. La part superior del cap és de

color groc ataronjat a marronosa.

Viu en fons fangosos des dels 20 metres fins als 50 de fondària.

A nivell comercial és el popet, que equival a la fase juvenil d'aquesta espècie, el més cotitzat, ja

que els adults no són gens apreciats.

98


POP ROQUER

CARACTERÍSTIQUES: pop de cos curt i globós, amb la part superior berrugosa i ulls molt

grossos. Si bé la coloració és variable segons on viuen, hi predominen els tons vermellosos i

marronosos.

Viu sobre fons de roca entre 1 i 25 metres de fondària, on el trobem dins de caus i amagatalls.

Els pescadors, perquè tinguin color a l'hora de vendre'ls, els mullen amb aigua on han diluït

prèviament una mica de cafè.

RAP

CARACTERÍSTIQUES: el rap es caracteritza per tenir el cap molt aplanat i la boca molt

ampla, la pell és llisa i no té escates. És de color marronós violaci, amb alguna taca blanquinosa.

Viuen en fons de sorra o fang, també els podem trobar en alguers a pocs metres de fondària. La

seva carn és molt saborosa, i els exemplars grans estan molt buscats.

99


RATA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos gruixut i pla, cap quadrat, amb la boca vertical i dirigida

cap amunt. La rata és parenta de l'aranya, també presenta espines, una a cada banda, però no és

tan perillosa, ja que no té glàndules verinoses. La seva coloració és gris marronosa.

La trobem en aigües costaneres de poca fondària, sobre fons sorrencs o fangosos, entre 20 i 100

metres.

RÉMOL

CARACTERÍSTIQUES: peix que, com la palaia o el llenguado, descansa sobre un dels seus

costats. La pell del costat que es veu és llisa i de color marronós, la cara que descansa sobre el

terra és de color blanc.

Viu sobre fons de fang o sorra situats entre els 2 i 70 metres. La seva coloració pot canviar,

agafant la del terra on viuen, i això fa que dificilment es distingexin del fons.

100


SALPA

CARACTERÍSTIQUES: peix de forma ovalada, amb la boca petita i llavis gruixuts.

Generalment és de color argentat blavós amb 10 o 12 franges horitzontals daurades.

És una espècie costanera, que forma grans bancs. A la tardor els joves neden prop de la superficie

a 1 metre de distància del litoral.

SARD REIAL

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos alt, comprimit lateralment, amb el morro allargat i la boca

relativament petita. La seva coloració molt característica el fa molt diferent de les altres espècies

de la seva familia. Sobre fons platejat trobem cinc amples franges de color marronós verticals.

Viu sobre fons rocosos a més fondària que els altres peixos de la familia, entre els 30 i 40 metres.

101


SERRA

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos una mica allargat, cap gran i punxegut, amb la mandíbula

inferior un mica més llarga que la superior. La seva coloració varia segons el tipus de fons en què

viu, generalment sobre un fons groc rosat destaquen de set a nou franges transversals de

coloració marronosa o vermellosa.

Viu en fons d'algues o zones rocoses properes a la costa entre els 20 i 60 metres de fondària.

SÍPIA

CARACTERÍSTIQUES: la sípia té el cos ample i de forma ovalada, i com el calamar té la

conquilla recoberta per la pell. Presenta vuit braços i dos tentacles més llargs, i unes aletes al

voltant del cos que es mouen fent ondulacions per desplaçar-se. La cara inferior la té de color

blanc, i la part del dors és de tonalitats marronoses, amb pinzellades de color negre.

Viu sobre fons pedregosos o sorrencs, també en els alguers.

102


SORELL

CARACTERÍSTIQUES: peix de cos comprimit i mandíbules prominents. És una espècie

pelàgica i migradora que a l'estiu forma grans moles i s'apropa a la costa per reproduir-se.

És una espècie d'importància comercial, que es pot pescar conjuntament amb les sardines en l'art

d'encerclament.

TALLAHAMS

CARACTERÍSTIQUES: peix de forma ovalada i una mica comprimida, amb la boca gran, amb

poques dents però agudes i ben afilades. Els seu cos està recobert de petites escates. És de color

blau fosc, amb reflexos verdosos, les aletes són grises i els costats i el ventre són blancs.

És un excel·lent navegant, forma grans moles i el poden trobar tan a prop de la costa com en alta

mar.

103


VARIADA

CARACTERÍSTIQUES: espècie parenta del sard, amb el cos alt, la boca gran, i el front

lleugerament còncau. Són platejats, tenen dos grans taques de color negre molt característiques,

una de forma triangular darrera dels ulls i l'altra al principi de la cua.

Viu en aigües costaneres, sovint entre les roques o entre les algues. La seva carn és de bona

qualitat.

VERAT

CARACTERÍSTIQUES: el verat té el cos allargat, i arrodonit, amb els ulls grans i no presenta

grans escates. El seu dors és de color verd blavós, amb moltes bandes oblíqües ben definides, de

color fosc; el ventre és platejat, sense taques.

Forma grans bancs que poden arribar a tenir milers d'exemplars. Es pesca al llarg de tot l'any,

però les màximes captures es donen a la primavera quan s'apropa a la costa.

104


XUCLA

CARACTERÍSTIQUES: espècie de cos comprimit, no molt allargat, i amb el cap punxegut. La

seva coloració és molt variable, depèn tant del sexe com de l'època del any. Els mascles tenen

una coloració més viva, i el dors el tenen de color gris marronós, amb una sèrie de bandes

longitudinals de color blau verdós.

En aquesta família trobem diverses espècies que s'assemblen molt entre sí i són difícils de

diferenciar.

105


Peixos

Captures 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Aranya blanca 11.115 Kg 14.544 Kg

47.971 €Besuc 67.760 Kg 101.795 Kg

108.350 €Boga 8.916 Kg 15.249 Kg

5.175 €Bròtola 33.339 Kg 25.600 Kg

84.112 €Bruixa 4.251 Kg 4.675 Kg

22.290 €Burro 2.875 Kg 729 Kg 2.039

€Calamar 41.247 Kg 20.840 Kg

297.226 €Cargol 562 Kg 89 Kg 72

€

Peixos

Captures 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Cargol de punxes 123.694 Kg 249.238 Kg 160.490 Kg 116.749 Kg 119.834 Kg 71.056 Kg

623.622 €Cinta 12.279 Kg 12.973 Kg

45.380 €Congre 13.422 Kg 16.877 Kg

36.734 €Corneta 18.913 Kg 18.925 Kg

36.100 €Cranc 50.038 Kg 23.396 Kg

81.845 €Déntol 1.252 Kg 1.283 Kg

17.151 €Dot 241 Kg 340 Kg 5.856

€Escamarlà 9.485 Kg 8.653 Kg 9.743 Kg 9.900 Kg 11.539 Kg 22.853 Kg

557.737 €Escórpora 2.930 Kg 3.338 Kg

20.137 €Escrita 4.549 Kg 6.637 Kg

24.142 €Esparrall 4.144 Kg 8.718 Kg

7.636 €Espet 10.689 Kg 7.374 Kg

8.231 €Galera 3.495 Kg 4.057 Kg

28.520 €Gamba 34.418 Kg 32.561 Kg 41.708 Kg 48.109 Kg 42.215 Kg 33.021 Kg

902.194 €

106


Gat 1.739 Kg 1.978 Kg

2.948 €Llagosta 335 Kg 476 Kg

20.944 €Llagostí 1.071 Kg 1.237 Kg

45.666 €Llenguado 13.902 Kg 12.960 Kg

217.402 €Llissa 13.473 Kg 18.622 Kg

17.202 €

Peixos

Captures 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Llobarro 7.187 Kg 13.455 Kg

202.351 €Llomàntol 230 Kg 258 Kg 7.654

€Llongo 137 Kg 223 Kg

15.373 €Lluç 128.597 Kg 147.746 Kg 145.391 Kg 150.389 Kg 192.814 Kg 200.634 Kg

1.532.779 €Lluerna 15.888 Kg 16.684 Kg

63.936 €Mabre 54.191 Kg 37.840 Kg 62.737 Kg 63.673 Kg 76.775 Kg 41.389 Kg

247.634 €Maire 143.736 Kg 152.811 Kg 73.497 Kg 112.769 Kg 212.723 Kg 165.808 Kg

326.884 €Moixina 2.182 Kg 2.602 Kg

11.002 €Moll de fang 61.727 Kg 64.257 Kg

304.751 €Moll de roca 6.552 Kg 10.680 Kg

81.605 €Mòllera 20.154 Kg 14.522 Kg

38.601 €Orada 12.462 Kg 26.192 Kg

234.842 €Ou ratllat 5.027 Kg 3.351 Kg

1.379 €Pagell 12.730 Kg 18.050 Kg

80.443 €Pagre 5.357 Kg 7.924 Kg

28.729 €Palaia 36.540 Kg 40.744 Kg

166.951 €Penegal 1.788 Kg 2.243 Kg

7.957 €Petxina grossa 34 Kg 69 Kg 154

€

107


Pop blanc 77.450 Kg 70.907 Kg

122.986 €

Peixos

Captures 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Pop roquer 310.952 Kg 218.541 Kg 184.127 Kg 259.236 Kg 257.248 Kg 181.761 Kg

500.497 €Rap 47.838 Kg 35.162 Kg

275.511 €Rata 3.629 Kg 4.416 Kg

21.892 € Rémol 4.138 Kg 4.136 Kg

69.367 €Salpa 17.170 Kg 5.910 Kg

4.743 €Sard reial 11.696 Kg 10.641 Kg

69.319 €Serra 864 Kg 1.167 Kg

4.197 €Sípia 53.356 Kg 43.654 Kg 62.508 Kg 56.856 Kg 58.459 Kg 56.073 Kg

420.312 €Sorrell 195.173 Kg 171.794 Kg

222.294 €Tallahams 5.678 Kg 3.720 Kg

9.904 €Variada 2.730 Kg 4.102 Kg

7.564 €Verat 47.347 Kg 82.770 Kg

135.117 €Xucla 620 Kg 2.192 Kg 552

€Quadre comparatiu de l’evolució de les captures i les recaptacions per espècies a Vilanova

108


8. BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Fonts documentals

GARCÍA, X. (1980). La vida marinera a Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Editorial Selecta,

Col·lecció Antílop.

BAS, C. i CAMPRUBÍ, R. (1980). La pesca a Catalunya. Barcelona: Editorial Destino.

ROIG, E. (1996). La pesca a Catalunya. Barcelona: Noray.

BRETÓN, F. I altres. (1983). La pesca a Vilanova i la Geltrú. Guia per a la visita del Port i la

Llotja del Peix. Barcelona: Centre d’Estudis del Mar, Servei de Medi Ambient, Diputació de

Barcelona.

ABAT, J.; ALEMANY, M. i ZAMORA, J. (1993). Informe sobre el embarque efectuado en el

pesquero de arrastre “Montserrat I” de Vilanova i la Geltrú. Edicions internes de la Direcció

Provincial de Treball de Barcelona i la Direcció Provincial de Barcelona de l’Institut Social de

la Marina.

Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú. (2001). Memòria de l’activitat pesquera Any

2001. Vilanova i la Geltrú.

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. (1998). Régimen jurídico de la pesca marítima.

Legislación Pesquera (Modalidades de pesca: Arrastre).

Diari de Vilanova. (24 de gener del 2003). “Vilanova tindrà un catamarà de tecnologia punta”.

5. Vilanova i la Geltrú.

Proyecto Proname S.A. del buque Montserrat I

Enciclopèdia Catalana. (1993). Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona. 3ª edició.

*Per a elaborar la taula i el gràfic de l’evolució del preu del gasoil (pàgines 43-46), m’he servit

de rebuts de la companyia petroliera Repsol, que m’ha facilitat el patró de l’embarcació

Montserrat I, Pere Rus Noguerón.

http://www.llotjavilanova.com/especies/especies.htm [25-10-02]

http://www.llotjavilanova.com/flota/flota.htm [25-10-02]

http://www.thalassa-online.com/revista/article.phtml?id=1224 [5-11-02]

http://www.avui.es/avui/diari/02/gen/04/220104.htm [5-11-02]

http://www.vilanova.org/diari/agost00/29/1.htm [22-11-02]

http://www.ecoterra.org/data/pa23.pdf [11-12-02]109


http://biblioteca.udg.es/fl/webpesca/gespm/cofradias.pdf [20-12-02]

http://www.tvcatalunya.com/devacances/2002/reportatges/rep76561756.htm [16-01-03]

http://www.masfit.net/cat/membres/confvil.html [31-01-03]

http://marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/esculls [31-01-03]

http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm58/bmm58_8.htm [12-02-03]

http://www.upc.es/3er-cicle/cat/doctorat/programes/18.htm [12-02-03]

http://www.bcn.es/agenda21/A21_text/A21resum0.doc [12-02-03]

http://www.estudis.lacaixa.comunicacions.com/webes/wpp0pdfp.nsf/vico/0010cin_cat.pdf/

$file/0010cin_cat.pdf [21-02-03]

http://www.ampostaweb.com/guia/noticies/200009.htm [21-02-03]

http://www.gencat.net/darp/c/pescamar/normapes/cnorpe41.htm [06-03-03]

http://www.gencat.net/darp/peixq.htm [06-03-03]

http://www.gencat.net/darp/espesca.htm [06-03-03]

http://www.gencat.net/darp/esculls.htm [06-03-03]

http://www.gencat.net/darp/captures.htm [06-03-03]

http://www.solblau.net/08800/setembre99/37.htm [14-03-03]

http://www.geltru.com [14-03-03]

Fonts empíriques

29-11-02: Entrevista amb el pescador jubilat Pere Rus Budesca

29-11-02: Entrevista amb el secretari de la Confraria de Pescadors de Vilanova Manel Ametllé

Pla

13-12-02: Entrevista amb el pescador jubilat Pere Rus Budesca

15-01-03 Realització de les enquestes 1 a 5




01-02-03: entrevista amb el pescador Pere Rus Noguerón

02-02-03: entrevista amb el pescador Joan Rus Noguerón

03-02-03: entrevista amb el pescador Pere Rus Noguerón

15-03-03: entrevista amb el sr. Nevot, un dels armadors del catamarà La Geltrú

17-03-03: entrevista amb el sr. Nevot, un dels armadors del catamarà La Geltrú

110

LA PESCA D’ARROSSEGAMENT A VILANOVA I LA GELTRÚ · considero que, tal i com succeeix en altres...

Documents

Transcript of LA PESCA D’ARROSSEGAMENT A VILANOVA I LA GELTRÚ · considero que, tal i com succeeix en altres...