1

1. Ttol de la unitat didctica La poblaci 2. Justificaci A. Curs: primer cicle de secundria, segon curs B. Objectiu general de la unitat: Conixer i entendre el fort creixement de la poblaci mundial

durant el nostre segle i les previsions per a un futur immediat, la desigual distribuci i els diferents ritmes de creixement que determinen els moviments migratoris pels quals les persones es desplacen des dels pasos pobres cap als pasos rics a la recerca de treball i condicions de vida millors.

C. Connexi amb el currculum: rees de Cincies Socials, Cincies Naturals, Matemtiques i Llengua Catalana.

3. Objectius didctics

1. Llegir i interpretar mapes de densitat i altres mapes temtics amb informaci demogrfica (4, 7, 8).1

2. Comprendre la significaci demogrfica del concepte de densitat de poblaci (2, 4, 7).

3. Conixer les grans concentracions i els grans buits de poblaci en lmbit mundial (2, 4, 5, 7).

4. Conixer els factors (mediambientals, histrics, poltics i econmics) que determinen la distribuci de la poblaci al mn (1, 2, 4, 5, 7, 9).

5. Valorar la diversitat demogrfica del mn i les conseqncies socials i econmiques que sen deriven (1, 2, 3, 4, 5).

6. Analitzar i comprendre els moviments naturals de la poblaci mundial (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9).

7. Identificar les causes dels moviments migratoris i conixer els principals corrents migratoris i els seus problemes (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9).

8. Identificar i analitzar la composici de la poblaci (7, 8, 9). 9. Utilitzar tcniques bsiques de la demografia: anlisi de dades estadstiques i de

grfics, i comentari de pirmides de poblaci (4, 7, 8, 9). 10. Comprendre que la poblaci augmenta o disminueix com a conseqncia de la

natalitat, la mortalitat i les migracions, i saber utilitzar les principals taxes demogrfiques (4, 7, 8, 9).

11. Identificar les caracterstiques principals de la poblaci dEspanya i les Balears aix com les principals migracions en qu ha participat Espanya i la immigraci que rep en lactualitat (4, 7, 8, 9).

12. Identificar la composici de la poblaci per sexe i edat, i tamb les activitats econmiques de la poblaci espanyola i de les Balears (1, 3, 4, 5, 7, 8, 9).

4. Continguts Conceptes Lalumne ha de conixer els conceptes segents: 1. Densitat de poblaci 2. Les grans concentracions de poblaci. La superpoblaci al continent asitic 3. Els grans buits demogrfics 4. Factors de distribuci de la poblaci mundial: mediambientals, histrics, poltics i econmics 1 Connexi amb els objectius detapa

2

5. Moviments de poblaci: migracions i integraci dels migrants en els llocs de destinaci 6. La composici o lestructura de la poblaci per sexe i edat 7. Poblaci i desigualtats econmiques 8. Les taxes demogrfiques. La pirmide de poblaci: elaboraci i comentari 9. La distribuci de la poblaci a lEstat espanyol 10. Trets demogrfics bsics i moviments migratoris de poblaci a Espanya i les Illes Balears 11. Lestancament demogrfic europeu Procediments

1. Localitzaci sobre mapes de les grans concentracions i dels buits demogrfics del mn i

dEspanya. 2. Lectura i interpretaci de taules de dades i grfics de contingut demogrfic. 3. s dndexs estadstics demogrfics: clcul de xifres. 4. Elaboraci de pirmides demogrfiques. 5. Interpretaci de pirmides tipus de models demogrfics. 6. Comparaci destructures demogrfiques de diferents pasos a partir de lanlisi de les seves

pirmides demogrfiques. 7. Obtenci dinformaci de fonts indirectes: la premsa. 8. Anlisi i comentari del mapa de densitat de poblaci a Espanya. 9. Anlisi i comentari de grfics estadstics en qu es mostrin levoluci de la natalitat, la

mortalitat i la composici de la poblaci. 10. Comparaci dels trets fonamentals de la poblaci espanyola i de les Illes Balears, i obtenci

de semblances i diferncies. 11. Anlisi de mapes i grfics sobre immigraci i emigraci. 12. Realitzaci dun debat sobre un problema demogrfic i les seves conseqncies: les

desigualtats econmiques. Actituds Lalumne ha de mostrar: 1. Presa de conscincia respecte dels problemes i desequilibris demogrfics: el problema de la

immigraci, el debat respecte de la superpoblaci mundial, desigualtats de la riquesa, de la mortalitat, etc.

2. Rebuig de les desigualtats econmiques i socials, solidaritat amb les poblacions econmicament deprimides i presa de conscincia de la pobresa al Planeta.

3. Tolerncia i respecte dels altres, rebuig de la xenofbia i del racisme. 4. Valoraci crtica de les tendncies demogrfiques que es donen al mn en general i a lEstat

espanyol en particular. 5. Valorar de forma crtica les repercussions futures de lenvelliment de la poblaci espanyola. 6. Actitud positiva davant la multiculturalitat. 7. Planificaci del treball. 8. Participaci en els treballs i en les activitats individuals i grupals. 9. Valoraci de la necessitat de preveure normes que possibilitin la integraci dels immigrants en

les societats de destinaci. 5. Continguts mnims Conceptes Lalumne ha dassolir els conceptes segents: 1. El concepte de densitat 2. La localitzaci de les grans concentracions de poblaci

3

3. La situaci dels buits demogrfics 4. Els diferents factors de distribuci de la poblaci 5. Els diferents moviments migratoris: immigraci i emigraci 6. Les diverses estructures demogrfiques, distingint-ne les del Tercer Mn de les dels pasos desenvolupats 7. La importncia dels desequilibris econmics 8. Les diferents taxes: natalitat, mortalitat i creixement natural 9. Els diferents tipus i significats de les pirmides de poblaci: pagoda, campana, vidriola, as de piques Procediments Lalumne ha de ser capa de: 1. Localitzar als mapes les grans concentracions de poblaci 2. Elaborar pirmides de poblaci 3. Realitzar taxes de natalitat i mortalitat 4. Obtenir informaci de premsa amb activitats guiades 5. Comparar pirmides de poblaci de pasos rics i pobres Actituds Lalumne ha de mostrar: 1. Presa de conscincia respecte dels problemes i desequilibris demogrfics: el problema de la

immigraci, el debat respecte de la superpoblaci mundial, desigualtats de la riquesa, de la mortalitat, etc.

2. Tolerncia i respecte als altres, rebuig de la xenofbia i del racisme 3. Valorar de forma crtica les repercussions futures de lenvelliment de la poblaci espanyola 4. Participaci en els treballs i activitats individuals i grupals 5. Valoraci de la necessitat de preveure normes que possibilitin la integraci dels immigrants en

les societats de destinaci 6. Rebuig de les desigualtats econmiques i socials, solidaritat amb les poblacions

econmicament deprimides i presa de conscincia de la pobresa al Planeta

6. Relaci de la unitat didctica amb els temes transversals Els continguts daquesta unitat es poden relacionar amb els temes transversals segents: 1. Educaci moral i cvica : Superpoblaci i buits demogrfics. Els alumnes podrien elaborar

un treball sobre la relaci que hi ha entre el clima equatorial i algunes malalties humanes que es donen especficament en aquest clima i que en dificulten el poblament. Alhora es pot relacionar amb els continguts transversals de leducaci per a la salut.

2. Educaci per a la igualtat entre els sexes: Els alumnes cercaran informaci sobre aquells

pasos en els quals hi ha una evident discriminaci de la dona pel que fa als seus drets fonamentals, que pot afectar el dret mateix a la vida. La discriminaci laboral de la dona als pasos desenvolupats. Recollida dinformaci i redacci dun informe sobre els drets de la dona per raons de sexe.

4

3. Educaci per a la pau i la convivncia: Els continguts sn prou adequats per estimular la conscincia i el rebuig de les desigualtats, la solidaritat amb els ms necessitats i la percepci de les injustcies existents. Influncia de les guerres i les desigualtats econmiques en els grans desplaaments de poblaci. El rebuig de la xenofbia causada, en la majoria de les ocasions, per la immigraci.

7. Metodologia En aquesta unitat sha intentat potenciar al mxim els procediments i la lectura comprensiva de textos extrets de fonts indirectes per a una millor comprensi per part de lalumnat, tenint en compte aix es poden utilitzar a ms a ms tot tipus de grfics elaborats i dades estadstiques per dur a terme pirmides de poblaci, ja que motiven les seves capacitats per conixer els problemes demogrfics. Ha de servir per potenciar el treball dactivitats i el plantejament de problemes demogrfics. Shan de realitzar nombroses activitats prctiques (clculs de taxes, anlisi de grfics i mapes) i algun petit treball dinvestigaci a partir de la premsa, o b sobre la localitat on viu lalumnat a travs del padr municipal. Es faran redaccions de textos per estructurar el seu pensament i manejar conceptes verbalitzables o idees relacionades amb el llenguatge.

8. Temporalitzaci Aquesta unitat didctica ser treballada al llarg de set o vuit sessions lectives. El ritme daprenentatge dels alumnes marcar levoluci temporal de la unitat didctica. Tenint en compte aix, podr variar i ser ms flexible. La seqenciaci daquesta unitat seguir els punts dels continguts i les activitats, i inclour lexplicaci dels conceptes per part del professor i la realitzaci de les activitats proposades a cada part amb el suport iconogrfic de diapositives de La poblaci de la collecci Hiares A les darreres sessions sutilitzar lordinador i Internet com a suport de la unitat aix com la projecci de la pellcula Salaam Bombay, dirigida per Mira Nair, que narra les peripcies dun allot indi als carrers de Bombai, la misria, la superpoblaci i la lluita per la vida. Activitats complementries per realitzar a casa 1. Recollida dinformaci en els diaris i les revistes sobre els problemes demogrfiques. 2. Realitzaci denquestes a familiars i vens per obtenir una taula de dades i llocs de procedncia. 3. Extreure un vocabulari propi de la unitat. 4. Elaborar diferents pirmides de poblaci amb paper millimetrat posant cura en la neteja. 9. Procs Moments del treball Treball dexposici per part del professor Treball personal de lalumne Treball en grup

5

Treball fora del centre Espais Laula, laula daudiovisuals i laula dinformtica.

Materials

1. Llibre de text 2. Fotografies i diapositives 3. Atles, anuaris, mapes murals muts i temtics 4. Globus terraqi 5. Vdeos sobre poblaci 6. Diccionaris i enciclopdia bsica 7. Internet: Fons de Poblaci de Nacions Unides (FNUAP). http://www.unfpa.org. (20 de maig de

2002). Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). http://www.undp.org. (22

de maig de 2002). UNICEF. http://www.unicef.org. (21 de maig de 2002). http://www.popexpo.net. Dades demogrfiques i socioeconmiques. (23 de maig de

2002). Instituto Nacional de Estadstica. http://www.ine.es. (24 de maig d 2002). http://www.popin.org/pop1998/9.htm. Dades de les Nacions Unides. Divisi de Poblaci,

Departament dAssumptes Econmics i Socials. (25 de maig de 2002). http://www.eumed.net/cursecon/2/piramides_de_poblacion.htm. Martnez Coll, Juan Carlos.

(2001): Pirmides de poblacin. La Economa de Mercado, virtudes e inconvenientes. (25 de maig de 2002)

Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados. http://www.acnur.org/. (25 de maig de 2002).

10. Avaluaci de lalumnat Activitats per a lavaluaci inicial Lectura dun article de premsa Debat sobre el tema de lemigraci i els seus problemes: xenofbia, racisme... Tcniques davaluaci formativa Observaci directa:

Participaci Collaboraci Comprensi i assimilaci dinformaci Ordre, neteja i presentaci de treballs dacord amb les normes establertes Realitzaci dactivitats

6

Tcniques davaluaci sumativa

A totes les tcniques davaluaci anteriors shi afegir la realitzaci duna prova senzilla redactada dacord amb els objectius didctics i els objectius mnims.

11. Bibliografia per elaborar la unitat didctica AD. Proposta didctica de secundria. Srie Aula Oberta. Cincies Socials. Geografia i Histria 1, 1r cicle. Illes Balears. Madrid: Editorial Anaya. AD. Cincies Socials, geografia i histria, 1r cicle. Geografia. Madrid: Editorial Anaya, 1996. AD. Cincies Socials, Geografia, 2n cicle. Barcelona: Editorial Crulla, 2002. AD. Area de Ciencias Sociales, Geografa y Historia. Geografa 1r ciclo. Valncia: Grupo Edetania, Editorial Ecir, 1994. AD. Guia didctica. Cincies Socials, 1r cicle. Barcelona: Editorial Crulla, 1997. BENEJAM, P., PAGS, J. Ciencias Sociales, contenidos, actividades y recursos. Gua Praxis para el profesorado. Editorial Praxis Tamb sha utilitzat material publicat en Internet. Vegeu lapartat 9.

7

PROPOSTA DUNITAT

LA POBLACI

1. Introducci La demografia s la cincia que estudia la poblaci, tant el volum, la composici i la distribuci com levoluci en el temps dacord amb els naixements, les defuncions i els moviments migratoris. La demografia conjuga diverses disciplines, com matemtiques, estadstica, sociologia, economia, histria i geografia, entre daltres. Les principals fonts demogrfiques sn els censos i els registres civils. El cens de poblaci comptabilitza totes les persones dun rea determinada i recull tant les dades personals com certes caracterstiques socials i econmiques. El registre civil s el recompte continu dut a terme per les administracions locals de naixements, morts, migracions, matrimonis i divorcis. En la actualitat, quan ja hem superat els 6.000 milions dhabitants, es continua plantejant el problema de laccelerat creixement de la poblaci mundial, la qual cosa origina diversitat de parers:

Els qui afirmen que la Terra est superpoblada i aposten per un control estricte de la natalitat.

Aquells que defensen que el problema no est en el creixement de la poblaci sin en la desigual distribuci dels recursos econmics entre els habitants del Planeta.

2. Evoluci de la poblaci

Les primeres formes de vida aparegueren a la terra fa 3.600 milions danys. Els primers ssers de lespcie humana, els ms semblants als actuals, tan sols daten de fa 50 milions danys i 40.000 els Sapiens. Els ssers humans han anat adaptant el medi a les seves necessitats per tal de superar els condicionaments de la natura i ocupar totes els espais habitables del Planeta. La poblaci mundial ha patit un creixement descontrolat unit a una escassesa de recursos. Aquest creixement es produeix duna manera lenta durant milers danys a causa de lelevada natalitat i lelevada mortalitat. Al s. XIX en Europa i Amrica, els pasos desenvolupats, augmentaren rpidament la poblaci degut al descens de la mortalitat, millores sanitries i alimentries, mentre es mantenia la natalitat. Al s. XX aquestes millores han arribat a pasos subdesenvolupats fins i tot quan persisteixen greus problemes de salut. Si continua lactual progressi de creixement, en 50 anys arribarem als 12 milions de persones. El problema es produeix perqu no estam ben repartits. Si hi hagus un repartiment equitatiu de la poblaci i la superfcie de la Terra estigus poblada homogniament, tan sols hi hauria 4 hab./km2.

8

La densitat de poblaci resulta de dividir el nombre total dhabitats per la superfcie en km2. Es tracta, per tant, duna densitat molt elevada als pasos del Tercer Mn a causa de la seva natalitat, excessivament alta; en canvi, en alguns casos als pasos rics la natalitat s tan baixa que sarriba al creixement zero.

Exemple: SIA

Poblaci (milions) Superfcie (km2)

3.457 44.482 Densitat: 3.457.000.000/44.482 = 78 hab/km2 Al Tercer Mn, el creixement natural s positiu i molt alt. Sn pasos agrcoles amb la meitat de la poblaci menor de vint anys (poblaci jove), que des de molt jove treballa a les tasques agrcoles com a m dobra per mantenir la famlia. Aquest problema de superpoblaci suposa la falta de recursos per alimentar la poblaci existent i la mortalitat consegent per epidmies i fam. Als pasos desenvolupats el creixement natural s positiu per molt baix, i es produeix un equilibri entre natalitat i mortalitat. La poblaci anciana s molt nombrosa (envelliment de la poblaci).

9

Creixement natural: s laugment o disminuci de la poblaci dun lloc concret. Sobt restant el nombre de defuncions a lany al nombre de naixements.

10

Activitats Contesta les preguntes segents sobre aquest article de premsa:

a) Llegeix larticle de premsa i explica quines sn les raons de lautor per afirmar que el

creixement de la humanitat minva.

b) Justifica lafirmaci que fa referncia a la disminuci de la fertilitat a tot el mn. Fes una referncia al cas de lEstat espanyol.

c) Explica per qu les taxes de mortalitat han augmentat recentment en alguns pasos dfrica.

d) Fins ara la majoria de la poblaci del nostre pas era menor de 40 anys. Explica tres conseqncies que pot tenir el fet que en un futur prxim la majoria de la poblaci tingui ms de 50 anys.

1. Calcula la densitat de poblaci dels pasos segents:

Pas Superfcie (km2) Poblaci (hab.) Densitat (hab./km2)

Andorra 453 54.507 Espanya 505.954 38.425.679 Itlia 301.302 56.778.031 Polnia 312.685 38.309.200 ndia 3.287.782 844.324.222 Alemanya 356.854 79.753.227 Argentina 2.780.092 32.423.465

Quin daquests pasos est densament ms poblat? ________________________ . Raona la teva resposta.

11

2. Defineix els conceptes segents:

Densitat de poblaci ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Superpoblaci

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Les grans concentracions humanes es troben a lsia oriental i meridional, a Europa i a la costa atlntica de lAmrica del Nord. Lsia concentra ms del 50% de la poblaci mundial: noms la Xina i lndia arriben als 1.250 i 975 milions dhabitants respectivament. Els grans buits demogrfics sn rees escassament poblades, sobretot per raons fsiques. s el cas de zones fredes prximes als pols; zones desrtiques com el Shara, i regions prximes a lequador, on lelevada calor i lalta humitat creen un ambient poc propici. Les majors densitats de poblaci es localitzen a les ciutats, que estan experimentant un creixement elevat als pasos del Tercer Mn.

12

Mapa de densitats dEspanya

Quines sn les provncies que tenen ms poblaci? Quines sn les menys poblades?

________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Com veus, algunes provncies espanyoles estan ms poblades que daltres. Aix s un fenomen que afecta no tan sols Espanya sin tot el mn. A la nostra comunitat tamb tenim zones amb ms alta densitat de poblaci que daltres. 2.1 La transici demogrfica Segons el model de transici demogrfica la poblaci evoluciona en 4 fases:

a) Rgim demogrfic antic o preindustrial

Es caracteritza perqu tant la natalitat com la mortalitat sn elevades, per la qual cosa la poblaci creix poc. Les causes del descens varen ser la fam, les epidmies i les guerres.

b) Primera transici

Es produeix un descens de la mortalitat i es mant una elevada natalitat, per tant, sorigina un creixement intens. Aquest creixement s degut als efectes de la revoluci agrcola i industrial.

13

c) Segona transici

La natalitat comena a reduir-se i la mortalitat continua descendint, encara que ms lentament.

d) Rgim demogrfic modern

Es caracteritza per unes taxes de mortalitat que arriben als mnims biolgics i una natalitat situada a nivells baixos. Per aix, el creixement s semblant al de la fase preindustrial.

Hi ha, almenys, tres variants daquest model de transici demogrfica:

Als pasos subdesenvolupats, la mortalitat va disminuir de manera ms rpida que als pasos desenvolupats. Les seves taxes de creixement en la primera fase de la transici tamb varen ser molt ms altes que a Europa occidental. En lactualitat, mantenen una natalitat alta i sostinguda.

Als pasos amb governs autoritaris, la transici demogrfica sha realitzat a travs de

mesures imposades per lestat. En alguns pasos dEuropa occidental, com Frana, no es varen registrar taxes tan

altes de natalitat durant la fase preindustrial. Revoluci demogrfica: creixement brusc de la poblaci a causa del manteniment duna elevada natalitat i al descens de la mortalitat.

FASE I FASE II FASE III FASE IV FASE V CARACTE-RSTIQUES

Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades

Natalitat elevada i descens de la mortalitat

Descens de la natalitat i mortalitat baixa

Natalitat i mortalitat molt baixes

Natalitat baixa i lleuger increment de la mortalitat

CAUSES

Falta daliments, fam, epidmies, guerres

Revoluci Industrial, millora de lalimentaci, primeres mesures sanitries

Major higiene, primeres vacunes, atenci hospitalria, aigua potable

s danticonceptius, vacunaci extensiva, hospitals, desaparici dalgunes malalties infantils, antibitics

Anticonceptius, envelliment de la poblaci

POCA HISTRICA

Abans de la Revoluci Industrial del segle XVIII

Entre 1770 i 1870, aproximadament

Entre 1870 i 1945, aproximadament

Des del 1945 (final de la II Guerra Mundial) fins a la actualitat

Actualitat

ESTATS O CONTINENTS

Tot el mn Europa occidental i Amrica del Nord

Europa, Amrica del Nord, Jap, Oceania

Els mateixos que els de la fase III

Alemanya, Sucia, Hongria

14

Activitat: Observa el grfic segent:

1. Comenta els valors de les taxes de natalitat i mortalitat de cada un dels cicles. 2. Com s el creixement natural a cada cicle? 3. Quines causes creus que t la important baixada de mortalitat que s produeix en el cicle de

transici? 4. Et sembla que a tot el mn es repeteix aquest esquema de transici demogrfica? Raona la

teva resposta. Completa un quadre com el segent en qu expliquis com sha produt la transici demogrfica en cadascun daquests tres casos: a) un pas dEuropa occidental b) la Xina c) un pas desenvolupat FASES 1a 2a 3a 4a Natalitat Mortalitat Creixement vegetatiu

15

3. Els moviments naturals de la poblaci

Un dels objectius fonamentals de la demografia s lestudi de levoluci de la poblaci. Es tracta de conixer els factors que fan possible que la poblaci augmenti, disminueixi o es mantingui estable: la natalitat i la mortalitat. 3.1 La natalitat

El nombre de naixements produts en un rea geogrfica durant un perode de temps determinat sanomena natalitat. Sexpressa mitjanant la taxa de natalitat o nombre de naixements ocorreguts en una poblaci i en un any per cada 1.000 habitants. Les taxes de natalitat oscillen entre 10 als pasos ms desenvolupats i el 45 als menys desenvolupats.

El

Els pasos pobres tenen elevades taxes de natalitat a causa de la falta de control sobre els naixements; en canvi, els pasos rics tenen una natalitat molt baixa, entre altres raons per la incorporaci de la dona al mn del treball i lenvelliment general de la poblaci. La taxa de natalitat a Tanznia (frica) s del 47,7, aix vol dir que en un any hi han nascut 47,7 nins i nines per cada 1.000 habitants. Es tracta duna natalitat molt alta. La taxa de natalitat al Regne Unit (Europa) s del 13, s a dir, hi han nascut 13 nins i nines per cada 1.000 habitants. s, per tant, una taxa molt baixa.

3.1 La mortalitat

El nombre de persones mortes en un any en una poblaci concreta. Sexpressa a travs de la taxa de mortalitat que indica el nombre de defuncions ocorregudes en un lloc i en un any per cada 1.000 habitants. Les taxes de mortalitat oscillen entre els 12 als pasos desenvolupats i al voltant del 17 als pasos pobres.

Als pasos rics s baixa grcies als progressos de la higiene, els avenos mdics i lalimentaci satisfactria. En canvi, als pasos pobres s ms elevada a causa de la fam, la desnutrici, les malalties i la falta dhigiene. La taxa de mortalitat inclou totes les persones que moren, tant joves com adults i ancians. Un factor molt important per a una poblaci s la mortalitat infantil: el nombre dinfants menors dun any morts en un any.

nascuts en un any Taxa de natalitat = ------------------------------ 1.000 poblaci total

morts en un any Taxa de mortalitat = ------------------------------ 1.000 poblaci total

16

En alguns pasos en qu les condicions sanitries i higiniques sn molt deficitries, la mortalitat infantil s molt elevada. Es donen taxes de mortalitat infantil de menys dun 15 als pasos ms desenvolupats, i del 70 als pasos menys desenvolupats.

Activitats

1. Indica quina s la taxa de natalitat dun pas que t una poblaci de 18.500.000 habitants i en el qual es produeixen 193.000 naixements en un any.

9,72 10,43 12,39

2. Indica quina s la taxa de mortalitat infantil dun pas en el qual es varen produir 580.000 naixements i on varen morir, abans de complir un any, 34.569 infants.

27,1 44,3 59,6

Nombre de menors dun any morts

Taxa de mortalitat infantil

= ------------------------------ 1.000

Nombre de nascuts vius aquell any

17

3.3 El creixement natural

La diferncia entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions s el creixement natural o vegetatiu duna poblaci. Pot ser positiu, negatiu o zero.

s positiu quan han nascut ms persones que les que han mort, i la poblaci augmenta. Normalment, el creixement s positiu.

s negatiu quan han mort ms persones que les que han nascut, i la poblaci disminueix. Pot succeir si la natalitat s inferior a la mortalitat, o en casos de guerra, epidmies, catstrofes, etc.

s zero quan han nascut el mateix nombre de persones que les que han mort, i la poblaci total no canvia. Hi ha un equilibri demogrfic. Tamb es pot fer el clcul a partir de les taxes de natalitat i de mortalitat.

Taxa de creixement natural = taxa de natalitat taxa de mortalitat

Els pasos rics es caracteritzen per un creixement natural dbil a causa del fort descens dels naixements. En canvi, els pasos pobres mantenen un creixement elevat, ja que les altes taxes de natalitat compensen la mortalitat, encara que aquesta sigui ms alta que als pasos desenvolupats.

3.4 Lesperana de vida

Lesperana de vida s la mitjana danys que una persona pot esperar viure des del moment del seu naixement. Ha augmentat al llarg de la histria, a mesura que milloraven les condicions higiniques i sanitries. Sussa o Noruega tenen una esperana de vida de 78 anys, mentre que Serra Lleona t una esperana de vida de 37 anys.

4. Les migracions

Per migraci sentn qualsevol desplaament de poblaci que impliqui un canvi de residncia. Lemigrant s la persona que abandona el seu lloc dorigen per dirigir-se a una nova destinaci, mentre que limmigrant s la persona que arriba al nou lloc de destinaci. Si el nombre demigrants s ms gran que el dimmigrants, el saldo s positiu i la poblaci augmenta, en cas contrari la poblaci disminueix.

18

4.1 Tipus de migracions

Els moviments migratoris poden ser de diferents tipus segons el seu mbit de desplaament, la voluntat del migrador, el temps destada en el lloc de destinaci, els condicionants legals o el nombre dintegrants de la famlia que es desplaa. En geografia sanomena emigrant la persona que sen va dun lloc i immigrant la persona que ve dun altre lloc. Exemple: quan un andals sen va viure a Mallorca, a Andalusia s considerat un emigrant i a Mallorca, un immigrant.

TIPUS DE MIGRACIONS CARACTERSTIQUES

Interiors/exteriors

Interiors: entre zones del mateix pas Exteriors: entre diferents pasos

Forades/voluntries

Forades: s obligat a abandonar la seva terra Voluntries: sen va lliurement

Definitives/temporals/estacionals

Definitives: no es torna al lloc dorigen Temporals: es pensa tornar al lloc dorigen Estacionals: noms shi est una estaci

Legals/illegals

Legal: amb perms de residncia i treball Illegal: sha immigrat sense perms

Individuals/familiars/collectives

Segons que emigri un individu, tota una famlia o b un grup que sigui una part important de la poblaci del lloc dorigen

Activitat: Situa cada moviment migratori en el tipus que li correspon. Justifica la teva elecci en cada cas.

a) Expulsi dels moriscos a Espanya b) Desplaaments de veremadors c) Inici destudis a lestranger d) Trasllat dels pagesos a la principal ciutat de la seva comarca

TIPUS DE MIGRACIONS A B C Forades/voluntries Definitives/temporals/estacionals Interiors/exteriors

19

4.2 Conseqncies dels moviments migratoris

Demogrfiques: per al pas receptor signifiquen un increment del nombre dhabitants, i per a lemissor, un descens.

Econmiques: Larribada de personal qualificat representa per al pas receptor beneficis

immediats, per per al pas dorigen s una prdua de capital hum. Limmigrant no qualificat, que sovint es veu obligat a fer els treballs ms durs i ms mal remunerats, s el que pateix les pitjors conseqncies en poques de crisi.

Culturals: El contacte entre persones de diferents cultures afavoreix la difusi i el

coneixement de formes de vida diverses i de prctiques i hbits culturals que enriqueixen les dues parts. Implica per a limmigrant una adaptaci al nou medi, per tamb obliga la societat receptora a variar algunes de les seves pautes culturals per tal de poder-lo acollir duna manera oberta i tolerant.

Socials: per al pas emissor, lemigraci pot representar una vlvula descapament als

problemes socials. En el pas receptor, larribada de persones estrangeres, amb unes caracterstiques fsiques o culturals diferenciades dels autctons (color de la pell, creences, hbits alimentaris, indumentria, etc.) provoca, en alguns collectius, laparici dactituds racistes o xenfobes.

Completa la graella segent amb una frase no despectiva.

Frase despectiva Frase no despectiva

Treball com un negre

Mhan enganyat com un xins

Aquest s un sudaca

I jo qu sc, negre?

Tenir un negre

Tenir un dia negre

20

Defineix:

Migraci ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Emigraci ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Immigraci ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

5. Lestructura de la poblaci: edat i sexe

La dinmica de les poblacions s com una pellcula: explica el moviment o els canvis de la poblaci al llarg dun perode, i les expectatives de futur. Els grfics lineals i els grfics de barres sn els recursos ms idonis per representar el dinamisme duna poblaci. Serveix per conixer la relaci dhomes i de dones que hi ha i les seves edats. El recurs grfic idoni per representar lestructura duna poblaci per sexe i edat s la pirmide de poblaci. Una pirmide representa sobre un eix vertical i separadament el nombre dhomes i de dones, en grups de cinc anys. Les barres de les dones (a la dreta) i dels homes (a lesquerra) formen una figura que sassembla a una pirmide, i que permet copsar dun cop dull ledat duna poblaci. Si la pirmide representa una societat jove, la base s molt ampla, i el vrtex, molt estret. Aquest model de pirmide sol correspondre a pasos pobres amb un ndex de natalitat alt i una esperana de vida reduda. Als pasos envellits els correspon una pirmide gaireb rectangular i amb poca base. Els pasos que estan passant duna situaci de joventut a una denvelliment acostumen a tenir la part central de la pirmide ampla i una base molt estreta.

21

Piramide de la poblacion espaola en 1991

85 y mas80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14 5-09 0-04

00.511.52 0 0.5 1 1.5 2

Hombres Mujeres

Millones Millones

Poblacion total de hombres: 19.036.473 Poblacion total de mujeres: 19.835.842

5.1 Composici per edat

Tres grans grups: poblaci jove, adulta i anciana

Poblaci jove: dels 0 als 15 anys Poblaci adulta: dels 16 als 65 anys Poblaci anciana: de ms de 65 anys

Als pasos menys desenvolupats hi ha uns elevats percentatges de poblaci jove, a causa de les elevades taxes de natalitat, que afavoreixen el creixement demogrfic.

22

Als pasos desenvolupats, la poblaci adulta s el grup ms nombrs. La taxa de natalitat s baixa i lesperana de vida alta, la qual cosa explica que hi hagi pocs joves i que el percentatge de poblaci anciana sigui elevat. Sn pasos amb tendncia a lenvelliment i a laugment de les taxes de mortalitat

5.2 La composici segons el sexe

En conjunt, neixen ms nins que nines, amb una proporci de 105 nins per cada 100 nines nascudes. Com que la mortalitat masculina acostuma a ser superior i les dones tenen una major esperana de vida, en augmentar ledat la proporci queda equilibrada i fins i tot sinverteix. Les migracions o les guerres poden alterar la composici per sexes, ja que sovint la migraci masculina s ms nombrosa que la femenina. Activitats:

1. Completa aquest text amb els mots adequats.

Els pasos.............................., a causa de les seves elevades taxes de natalitat, tenen percentatges ..................... de poblaci jove, per, a causa de la baixa .............., tenen un percentatge baix de poblaci................ .

En canvi, els pasos .................. tenen una taxa de natalitat ................. i una ................ alta, per la qual cosa hi ha ............... joves i un nombre important d ................. . En aquests pasos es dna una tendncia a l ............................. de la poblaci i un lent augment de les taxes de ................................. .

23

2. Elabora i interpreta amb les dades de la taula les pirmides de poblaci dEgipte i del Canad. Comenta els resultats, i tamb les semblances i diferncies entre les dues pirmides.

24

3.Comenta la previsi de les pirmides segents per sexe i per edat .

3. En un grup, haureu de fer un parell dentrevistes a persones que sapigueu que no hagin nascut a la vostra localitat

Preparau un petit qestionari per obtenir informaci sobre con era la seva vida en el seu lloc

dorigen, quins varen ser els motius pels quals varen decidir emigrar, qu els va motivar a triar la vostra localitat com a lloc de destinaci, quins varen ser els problemes amb qu s varen trobar a larribada i com els va superar, i quina s la seva situaci actual.

Una vegada completats els qestionaris, redactau-ne un petit informe i exposau-lo a classe.

25

Demana a la teva famlia en quines poblacions varen nixer els teus pares, oncles, padrins i

repadrins i anota el lloc de naixement i el de residncia de cadascun. Marca les poblacions en un mapa de les Balears, dEspanya, dEuropa o del mn. Desprs, uneix mitjanant fletxes els llocs dorigen i de destinaci.

6. La poblaci balear La densitat del conjunt de les Balears s de 158,85 hab./km2, superior a la del conjunt de lEstat, que no arriba als 80 hab./km2. Mallorca s lilla que t ms habitants, i noms la capital, Palma, en tenia 319.181 lany 1998. Tamb s nombrosa la poblaci a lrea des Raiguer, des de Calvi fins a Alcdia i Pollena, ja que t bones zones de conreu, indstries i llocs turstics. A Menorca, la poblaci es concentra als nuclis de Ma i Ciutadella. A Eivissa, la franja ms habitada s la que uneix la capital amb Sant Antoni de Portmany. Lrea muntanyenca s la menys poblada.

6.1 Lestructura de la poblaci A les nostres illes s molt important el nombre dimmigrants, ja que representen un ter de la poblaci. Mallorca i Eivissa, on el turisme es va implantar abans i amb ms fora, sn les illes amb ms habitants nascuts fora de la nostra comunitat. En lactualitat, els immigrants vnen per fer feina temporalment, o b es tracta de persones majors que shi queden a viure, atretes pel clima i el nivell de vida. La poblaci de les Balears est envellint a causa del descens de la natalitat. Daltra banda, les diferncies de percentatge entre els dos sexes no sn gaire acusades. Fins als 50 anys hi ha un lleuger predomini del nombre dhomes, tendncia que sinverteix a partir dels 65 anys. La poblaci activa pertany al sector terciari, sobretot a causa de la gran quantitat docupaci generada pel turisme.

26

Activitat: Fixat en la pirmide de poblaci i digues si les frases segents sn vertaderes o falses. Corregeix les falses.

La natalitat en els deu darrers anys ha minvat, ja que la base de la pirmide s ampla. La natalitat entre els anys 1960 i 1975 va disminuir, ja que sobserva menys poblaci

entre els grups dedat de 15 a 34 anys. Sobserva un entrant entre els grups dedat de 45 a 54 anys a causa de la disminuci

dels naixements durant la Guerra Civil i la postguerra.

Comenta levoluci de les pirmides de les Balears de lany 1900 al 1998.

4. ContingutsProcedimentsEls continguts daquesta unitat es poden relacionar amb els temes transversals segents:8. TemporalitzaciMaterialsActivitats per a lavaluaci inicial

CARACTE-RSTIQUESCAUSESPOCA HISTRICAESTATS O CONTINENTSFASESNatalitatMortalitatActivitats

Interiors/exteriors

Forades/voluntriesDefinitives/temporals/estacionalsLegals/illegalsIndividuals/familiars/collectivesTIPUS DE MIGRACIONS