LA PREHISTÒRIA

32
HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1 1r de Batxillerat TEMA 1 LA PREHISTÒRIA CONTINGUTS 1. La Prehistòria de Mallorca, Menorca i Eivissa dins el Món Mediterrani 2. La singularitat de les restes 3. Poblament inicial (4000 aC) 4. El Període Pre-talaiòtic (2000-1300 aC) 4.1. Documentació arqueològica 4.2. Situació socioeconòmica 5. El Període Talaiòtic (1300-123 aC) 5.1. Fase d’aïllament (1300-800 aC) 5.2. Talaiòtic Final (800-123 aC) 6. La Cultura Púnica a les Pitiüses * A l’apartat final de la bibliografia trobareu d’on s’han estat extret els textos i imatges d’aquest UD. 1. La Prehistòria de Mallorca dins el Món Mediterrani La prehistòria és el període més llarg de la història de les illes Balears del qual, però, no es disposa de documentació escrita, perquè l’home que habitava les Illes no coneixia encara l’escriptura. Per això, aquesta llarga etapa només pot ésser reconstruïda a partir de les restes arqueològiques, és a dir, mitjançant els utensilis, armes, ceràmica, fragments ossis, llocs d’habitatge i d’enterrament i d’altres objectes diversos que s’han pogut localitzar d’aquella època tan llunyana. IES ALCÚDIA Página 1

Transcript of LA PREHISTÒRIA

Page 1: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

TEMA 1

LA PREHISTÒRIA

CONTINGUTS

1. La Prehistòria de Mallorca, Menorca i Eivissa dins el Món Mediterrani

2. La singularitat de les restes3. Poblament inicial (4000 aC)4. El Període Pre-talaiòtic (2000-1300 aC)

4.1. Documentació arqueològica4.2. Situació socioeconòmica

5. El Període Talaiòtic (1300-123 aC)5.1. Fase d’aïllament (1300-800 aC)5.2. Talaiòtic Final (800-123 aC)

6. La Cultura Púnica a les Pitiüses

* A l’apartat final de la bibliografia trobareu d’on s’han estat extret els textos i imatges d’aquest UD.

1. La Prehistòria de Mallorca dins el Món Mediterrani

La prehistòria és el període més llarg de la història de les illes Balears del qual, però, no es disposa de documentació escrita, perquè l’home que habitava les Illes no coneixia encara l’escriptura.

Per això, aquesta llarga etapa només pot ésser reconstruïda a partir de les restes arqueològiques, és a dir, mitjançant els utensilis, armes, ceràmica, fragments ossis, llocs d’habitatge i d’enterrament i d’altres objectes diversos que s’han pogut localitzar d’aquella època tan llunyana.

A les illes Balears les primeres investigacions arqueològiques es realitzarendurant el segle XIX, però no va ésser fins a principis del segle XX quan començà l’estudi de la prehistòria illenca amb mètodes més rigorosos i científics.

IES ALCÚDIA Página 1

Page 2: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Des d’aleshores ençà, els treballs dels arqueòlegs i d’altres investigadors han permès avançar en el coneixement dels grups humans que habitaren el territori illenc en el passat més remot.

Esdeveniments generals: l’evolució prehistòrica és un fenomen molt lent, que no coincidí ni cronològicament ni en el mateix grau d’intensitat a tots els llocs. Les innovacions neolítiques es varen estendre per Europa (a partir d’un nucli originari al Pròxim Orient), seguint fonamentalment dos camins, un per terra i un altre per la mar. En un moment més avançat a la conca mediterrània es produïren, ja per motius d’inestabilitat político-social, ja per interessos comercials i econòmics, importants desplaçaments de població. Tenim notícies d’una hipotètica “ruta de les illes”, que els navegants seguien, cercant metalls, fins a arribar a la Península Ibèrica.

Prehistòria de Mallorca: no podem deslligar la Prehistòria de Mallorca d’aquests esdeveniments generals. Les Balears, per la seva situació estratègica, hagueren de ser conegudes per aquells navegants. Alguns amb tota probabilitat hi recalaren ocasionalment; altres s’hi degueren establir de manera definitiva. Així anaren arribant a la nostra illa, sempre amb un cert retard, els costums, les formes de vida, les creences i la cultura material dels pobles de fora.

2. La singularitat de les restes

Les nombroses restes arqueològiques que es conserven a Mallorca, tot i que gaudeixen d’importants semblances amb les d’altres indrets, tenen unes particularitat pròpies que les fan úniques en el món. Els sistemes constructius que es desenvoluparen aquí amb unes formes i estructures específiques. Per exemple, els edificis ciclòpics n’hi ha per tot arreu de la Mediterrània, però talaiots solament se’n troben a Mallorca i a Menorca.

Per això, és habitual entre els investigadors denominar els distints períodes amb noms que recorden els monuments (talaiòtic...) enlloc de la clàssica divisió (Neolític, Eneolític, Bronze, Ferro...), fonamentada en el material utilitzat per a la fabricació d’utensilis.

Seguint aquest criteri dividiren la Prehistòria de Mallorca en tres períodes:

7000-3000 aC: Poblament inicial o Període Arcaic: aquesta etapa abraçada des de l’arribada dels primers pobladors a les illes (7000 aC) fins 3000 aC.

IES ALCÚDIA Página 2

Page 3: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

2000-13000 aC: Període Pre-talaiòtic

1300-123 aC: Període Talaiòtic: és la fase cultural més coneguda, abasta des del 1300 aC fins el 123 aC, quan es produí la conquesta romana de les illes Balears.

Imatge de: http://www.talayots.es/intro/div1esp.htm

3. Poblament inicial (4000 aC)

El primer problema que es presenta és descobrir el moment en què l’home apareix sobre l’illa. Els coneixements actuals permeten assegurar que a l’entorn de l’any 4000 aC Mallorca ja estava habitada. Però tenim porques referències d’aquest primer poblament.

Excavant la cova de Muleta (Sóller) varen aparèixer restes humanes mesclades amb ossos de Myotragus, algunes puntes de Sílex i agulles d’ós.

I a Son Matge (Valldemossa) es descobriren ossos del mateix animal amb signes fets per objectes tallants.

Aquests vestigis (que analitzats pel mètode del radiocarboni 14 donaren una data aproximada a l’any 4000 aC) són fins ara els únics testimonis, que si bé confirmen la presència de vida humana, resulten insuficients per a poder

IES ALCÚDIA Página 3

Page 4: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

respondre als nombrosos interrogants que es fan els investigadors: d’on procedien aquests homes?, quin era l’estat cultural que havien assolit?, etc.

Per altra banda, les restes esmentades solament cobreixen un petit espai de temps i el que resta fins a arribar al període Pre-talaiòtic roman de moment dins l’obscuritat.

Estructura òssia i crani d’un Myotragus.Els primers pobladors de Mallorca coexistiren amb el Myotragus (mamífer rumiant semblant a

una cabra petita) que va habitar Mallorca i Menorca durant el Quaternari i avui ha desaparegut de la nostra fauna. S’ha pensat que la caça intensiva provocà el seu extermini.

(Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Myotragus_balearicus)

A Eivissa, sembla haver-hi indicis d’un primer poblament entorn del 4800 aC ja que al jaciment d’es Pouàs s’han localitzat restes de fauna domèstica, encara que les mostres clares que confirmen l’existència d’una població estable a les Pitiüses no apareixen fins al 2000 aC. Segurament, es

IES ALCÚDIA Página 4

Page 5: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

tractava d’unitats familiars disperses dedicades a la ramaderia, l’agricultura, la caça i la recol·lecció.

A Menorca també s’han trobat restes de Myotragus al jaciment de la cova Murada (Ciutadella) i a d’altres indrets, tot i que no hi ha proves de l’ocupació humana abans del 2500 aC.

Completa el següent mapa conceptual:

Material extret de: http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm

4. El Període Pre-talaiòtic (2000-1300 aC)

El pretalaiòtic és el període anterior a l’època talaiòtica. Durant aquest llargperíode, els habitants de les illes Balears varen rebre les influències dels navegants orientals que arribaven fins a les costes mediterrànies occidentals a la recerca de l’estany, que era un metall indispensable per a l’obtenció del bronze.

4.1 Documentació arqueològica

IES ALCÚDIA Página 5

Page 6: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Coves Navetes o cambres navetiformes Altres: ceràmica, ós (botons), pedra (ganivets, molins demà...), de

coure i bronze (ganivets, punxons...)

Els jaciments més importants són les coves, que cal dividir en dos grups:

Naturals : se troben sobretot a les zones muntanyoses.

Artificials : són més abundants, foren excavades aprofitant les roques blanes com el marès, i presenten una gran varietat de formes. La majoria de coves artificials tenien la funció de sepulcres col·lectius (pràctica molt estesa dins la Mediterrània) de les petits comunitats pretalaiòtiques. D’una manera general les poden classificar en tres grups:

a) Coves amb una cambra senzillab) Coves amb una cambra senzilla amb altres elements

integrats (nínxols, trinxera, etc.)c) Coves de diverses cambres comunicades entre elles

Coves de Cala Sant Vicenç (més informació: http://www.talayots.es/mallorca/cuevas/artmales.htm)

Entre els altres monuments típics d’aquesta fase cal destacar les navetes o cambres navetiformes, edificis construïts amb pedres, de parets gruixades i amb planta en forma de ferradura. La seva configuració devia recordar la d’una nau capgirada, i d’aquí han pres el nom. Es troben aïllades o formant petits grups i el seu nombre és escàs.

IES ALCÚDIA Página 6

Page 7: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Les navetes que es conserven avui en dia estan molt destruïdes. La seva coberta es devia aconseguir per l’aproximació de les filades de pedres (les parets estan inclinades) o

mitjançant rames i argila.

L’excavació d’alguns d’aquests jaciments ha proporcionat nombrosos objectes que fabricaren o utilitzaren els seus habitants. Els més abundants són:

Ceràmica: les característiques de la qual indiquen que es feia a mà i es coïa directament al foc o en forns molt primitius. N’hi ha de:

o Decorada: principalment vasos troncocònic

o Llisa, de formes molt simples(vasos semiesfèrics, ovoides, globulars), que recorden la figura d’alguns fruits.

Os: destaquen sobretot els “botons” triangulars i els punxons.

Pedra: ganivets, destrals, esmoladors i polidors, molins de mà, puntes de fletxa i caçoletes amb una cavitat central.

Coure i bronze: ganivets o punyals triangulars, punxons, braçals, puntes de fletxa, etc.

IES ALCÚDIA Página 7

Page 8: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Objectes d’època pretalaiòtica:

Imatge extreta de: http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm

4.2 Situació socioeconòmica

Per mitjà de les restes s’ha deduït que l’home pre-talaiòtic utilitzà en un primer moment les coves naturals com a lloc d’habitació i com a lloc d’enterrament. Més endavant construí les coves artificials, que anà perfeccionant i complicant cada vegada més, essencialment per enterrar els morts. Cap al final del període, s’edificaren les navetes com a lloc d’habitació.

Per tant, sembla que no tingué un sistema uniforme d’hàbitat. Probablement s’agrupava en petits poblats de barraques de pedra, fang i ramatge, que a causa de la seva senzillesa no han deixat vestigis. Les comunitats pre-talaiòtiques eren pacífiques (la manca d’armes és gairebé total) i es dedicaven a l’agricultura i al pasturatge, activitats que juntament amb la caça els proporcionava l’alimentació.

IES ALCÚDIA Página 8

Page 9: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Els ritus funeraris de la cultura pretalaiòtica, són uns dels aspectes més coneguts de la cultura pretalaiòtica. Durant aquest període s’utilitzaren tres tipus d’enterraments:

Els sepulcres megalítics (dòlmens): eren construccions a l’aire lliure formades per grans lloses verticals que tancaven una cambra coberta per lloses horitzontals.

Les coves artificials excavades a les roques (hipogeus) són molt abundants a Mallorca i Menorca. Estan excavades a les roques blanes com el marès. Presenten una tipologia molt diversa, amb una o vàries cambres i un corredor d'accés. Els difunts es col·locaven sobre el pis o els bancs laterals de la cova, juntament amb les ofrenes i d’altres objectes personals.

Les navetes d’enterrament. A finals del pretalaiòtic (a partir del 1700 aC aprox.) apareixen les navetes d’enterrament. Aquest tipus de sepulcre funerari és exclusiu de Menorca. S’utilitza la tècnica ciclòpia (blocs de pedra en sec, sense cap tipus de lligam). Algunes navetes, com la des Tudons (Ciutadella) presenten dues cambres: una d’inferior i una altra de superior.

IES ALCÚDIA Página 9

Page 10: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Es pot observar com els jaciments funeraris són molt més abundants que els d’habitatge. Això ha fet pensar als investigadors que el sistema d’habitació més comú degueren esser les

barraques, avui desaparegudes.

5. El Període Talaiòtic (1300-123 aC)

A partir del 1300 aC, aproximadament, les comunitats familiars i disperses pretalaiòtiques foren substituïdes per una nova cultura.

A Mallorca i Menorca l’arribada dels nous pobladors, procedents de la Mediterrània oriental, va suposar el desenvolupament de noves construccions ciclòpies. S’inicia així l’última i més rica etapa de la prehistòria de les illes Balears: la de la cultura talaiòtica.

La cultura talaiòtica es divideix en dos grans períodes o fases cronològiques:

a) A la fase inicial (1300-800 aC) hi apareixen les grans construccions ciclòpies (talaiots i poblats talaiòtics).

b) A la fase final (800-123 aC), en canvi, la població talaiòtica va rebre la influència d’altres cultures i civilitzacions Mediterrànies.

IES ALCÚDIA Página 10

Page 11: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Contràriament, a les Pitiüses no es donen manifestacions talaiòtiques.

Completa el següent mapa conceptual:

Construccions:

Les navetes foren al primera manifestació del ciclopeisme mediterrani (tècnica de construir amb grans pedres) a Mallorca.

En un moment més avançat, possiblement a causa de l’arribada a l’illa d’immigrants procedents de la Mediterrània oriental, les construccions ciclòpiques assoliren un desenvolupament extraordinari. Aleshores s’edificaren els talaiots, que han donat nom a tot el període, del qual es poden diferenciar dues fases:

o Fase d’aïllamento Fase de presa de contacte amb el Món Mediterrani

5.1 Fase d’aïllament (1300-800 aC)

5.1.1 Documentació arqueològica

IES ALCÚDIA Página 11

Page 12: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

En aquesta fase, cal destacar els talaiots, la definició dels quals resulta difícil. D’una manera general es pot dir que són construccions fetes amb pedres grosses sense cap lligam (tècnica ciclòpia), amb una cambra central (de planta quadrada o circular), un corredor d’accés i amb o sense columna per sostenir la coberta. Però hi ha grans diferències entre uns i altres. Aquesta diversitat ha estat una de les causes de moltes discussions sobre la seva funció. S’ha suposat que eren torres de defensa, llocs d’habitatge, llocs d’enterrament, etc., si bé els coneixements actuals no permeten donar encara una resposta definitiva.

Talaiot de planta quadrada (Capocorb Vell)La paret exterior dels talaiots, per aconseguir una major consistència, està inclinada en

forma de talús, donant-los l’aspecte d’un tronc troncopiramidal o d’un tronc cònic.(més informació sobre els talaiots: http://www.talayots.es/intro/div1esp.htm i també

http://www.talayots.es/intro/div1esp.htm)

Els Talaiots

IES ALCÚDIA Página 12

Page 13: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Els poblats, edificats en un moment més avançat, també són molt desiguals. Generalment constaven d’una muralla formada per grans blocs de pedra que envoltava el poblat. A l’interior dels poblats hi havia un o varis talaiots i habitacles diversos on vivía l’home talaiòtic. Els poblats talaiòtics eren el centre d’activitats econòmiques i socials. També tenien una funció defensiva, de resguard dels enemics. A la majoria la murada fou construïda aprofitant talaiots preexistents (Capocorb Vell, s’Illot, etc.), mentre altres es creaven de nova planta, amb una murada contínua (Ses Païsses, Es Rossells).

A Menorca els poblats talaiòtics eren de grans dimensions. Les construccions ciclòpies de Mallorca i Menorca empren les mateixes tècniques que s’utilitzaren a d’altres illes mediterrànies com Còrsega o Sardenya, on s’edificaren monuments ciclopis com són, respectivament, les torri o les nuraghi.

IES ALCÚDIA Página 13

Page 14: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

El poblat de Capocorb VellL’estructura interna dels poblats és poc coneguda. Adossats a les murades, hi sol

haver talaiots i les cases dels pobladors. En alguns, s’hi ha trobat restes d’enterraments fets al subsòl (Antigors). A altres, hi havia habitacions més grans

(sales hipòstiles, santuaris), que degueren tenir una finalitat comunitària o religiosa (Ses Païsses, Son Oms). Els poblats foren reformats i ampliats en distints moments i

la seva ocupació perdurà fins i tot després de la conquesta romana.

La Prehistòria de Mallroca dins el context general mediterrani:

IES ALCÚDIA Página 14

Page 15: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Les excavacions han proporcionat abundant ceràmica, també feta a mà com la pre-talaiòtica, però amb noves formes; quasi tota pertany a l’aixovar de cuina la decorada és escassa.

De bronze s’han trobat armes (espases, ganivets, puntes de llança), eines (destrals, escarpres), ornaments (cinturons, pectorals, miralls).

D’os hi ha pocs objectes (botons, punxons).

Abunda els objectes de pedra (pedres de moldre, pedres amb cavitat central, etc.).

Objectes d’època talaiòtica:

IES ALCÚDIA Página 15

Page 16: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Imatge extreta de: http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm

5.1.2 Situació socioeconòmica

Tant la proliferació d’armes ofensives com l’estructura defensiva dels poblats i talaiots fan pensar en unes actituds bel·licoses de l’home talaiòtic. Així mateix resulta improbable que la construcció dels edificis ciclòpics es pogués dur a terme sense una mà d’obra obligada a treballar a la força. Per tot això s’ha suposat que la cultura talaiòtica, tot al contrari que la pre-talaiòtica, es basava en una organització social fortament jerarqueritzada, amb uns grups dominants que s’imposaren a la majoria de la població.

Els poblats eren els centres de vida més importants, llocs d’activitats econòmiques i socials i de resguard d’atacs enemics. Sembla que la base econòmica (malgrat el canvi social), continuà essent l’agricultura i la ramaderia. Els productes agrícoles (blat, ordi) i els ramades (cabres, ovelles, porcs...) complementats per la caça i la recol·lecció de mol·luscs, constituïen el seu suport alimentari. Per inhumar els morts, se seguien utilitzat les coves.

L’originalitat de les construccions i de les restes en general suggereix que durant aquesta fase, la cultura talaiòtica (probablement a causa de la inestabilitat política que aleshores hi havia a la Mediterrània) romangué aïllada del món exterior.

IES ALCÚDIA Página 16

Page 17: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

5.2 Talaiòtic Final (800-123 aC)

A partir del 800 aC, aproximadament, sorgiren a l’interior dels poblats talaiòtics noves edificacions (habitacions de planta rectangular, sales hipòstiles, etc.).

També varen aparèixer altres construccions de caràcter funerari com les necròpolis (cementiris) a l’aire lliure. Les més importants són la necròpolis de Son Real (Mallorca) i la de Cales Coves (Menorca).

En aquesta fase apareix a Menorca, un nou monument arquitectònic: la taula. L’estructura de la taula consta de dues grans lloses, una vertical, que actua de suport, i una col·locada horitzontalment sobre la primera. La taula està situada dins un recinte ciclopi de planta absidal o de ferradura. Aquest recinte era un santuari i la taula complia la funció de representar una divinitat.

5.2.1 Documentació

A partir del 800 aC apareixen nous tipus de construccions (habitacions de planta rectangular, sales hipòstiles i santuaris), nous llocs d’enterrament (coves artificials amb columnes, necròpolis a l’aire lliure) i nous sistemes funeraris (en baguls, en urnes, incineracions).

IES ALCÚDIA Página 17

Page 18: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Necròpolis de Son Real (Can Picafort)

A la necròpolis de Son Real, les tombes són de marès i, actualment, se’n conserven un centenar. Segons la forma de la planta, s’hi poden observar:

a) Tombes navetiformes o micronavetes. Són les més antigues i la majoria eren tombes individuals que acollien un o dos difunts.

b) Tombes circulars. Foren construïdes després de les navetiformes (segles V-IV aC) i tengueren la funció d’enterraments col·lectius (fins a quinze difunts).

c) Tombes rectangulars. Són les més modernes i s’utilitzaren fins a l’època romana.

Els objectes presenten importants innovacions.

o Juntament amb les formes ceràmiques tradicionals es troben imitacions, fetes a mà, de formes de fora, i també peces d’importació.

o De bronze, cal destacar les representacions d’animals (bous, ocells) i petites figures de guerrers.

o De ferro, distints tipus d’espases i objectes sumptuaris d’una gran varietat (braçals, diademes, espirals...).

D’altra banda, a partir del segle IV aC les fonts clàssiques comencen a parlar sobre les Balears i els seus habitants (com per exemple el romà Virgili esmenta els foners de les Balears a “Les geòrgiques” i Ovidi a “Les metamorfosis”). Són referències d’aspectes geogràfics i anecdòtics, però que ajuden de qualque manera a refer aquests darrers anys.

IES ALCÚDIA Página 18

Page 19: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Fonts clàssiques: els foners

“A la lluita, no obstant, s’hi llançaven descenyits amb un escut al braç i brandint un venable de punta endurida al foc (...). I al cap duien cenyides tres fones fetes de joncs, pèls o nervis: la més llarga per als tirs de llarga distància, la més curta per als tirs més curts i la mitjana l’empraven per a les distàncies mitjanes”.

(Estrabó: “Geographica”, III, 5)

“En el combat llancen pedres molt més grosses que les que solen llançar altres pobles amb les mateixes armes, i amb una tal força que semblen tirs de catapulta. Per aquesta raó, en els atacs a un recinte emmurallat fereixen greument els qui es troven darrera els parapets; en les batalles campals perforen escuts, cascs i qualsevol cuirassa protectora. Són tan segurs en el tir que la majoria no erra el fitó”.

(Diodor, 5, 18, 3)

5.2.2 L’aculturació de la Mediterrània Occidental

Les diferències que presenten les restes respecte a les de la fase anterior indiquen clarament que la població talaiòtica devers el segle VIII aC, i sobretot a partir del segle V aC, mantingué contactes i rebé influències d’altres civilitzacions, com les cultures fenícia, grega i cartaginesa, que havien estès les seves factories comercials a la Mediterrània occidental.

Aquest fet no es pot deslligar dels esdeveniments que aleshores ocorregueren a la Mediterrània, on es produí una progressiva transformació de la cultura dels pobles indígenes, conseqüència de la relació amb fenicis i grecs, que a partir del 800 aC navegaren cap

IES ALCÚDIA Página 19

Page 20: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Occident cercant el comerç amb els pobles riberencs, i més tard amb cartaginesos i romans que lluitaven pel domini de la Mediterrània Occidental.

Els fenicis anomenaren les illes Balears amb els següents noms: Clumba (Mallorca), Nura (Menorca) i Ibussum (Eivissa). En canvi, els grecs els donaren els noms de Kromyoussa (Mallorca), Meloussa (Menorca), Pityoussa (Eivissa) i Ophyussa (Formentera). A aquesta fase del talaiòtic final el ferro substitueix el bronze com a matèria primera per a la fabricació d’utillatge bèl·lic (espases, punyals, puntes de llança...).

D’altra banda, les fonts clàssiques esmentades posen de manifest la presència en els exèrcits cartaginesos de nombrosos mercenaris illencs (els famosos “foners balears”), els quals participaren a les Guerres Greco-Púniques i, posteriorment, a les Guerres Púniques.

5.2.3 Situació socioeconòmica

Els balears són descrits com un poble endarrerit i dedicat a la pirateria. Això fa pensar que la situació econòmica de la població talaiòtica no era gaire afalagadora, probablement com a resultat del procés de jerarquerització social que concentrà la riquesa en mans de les classes dominants i obligà els grups més pobres a cercar nous mitjans de subsistència: la pirateria i l’allistament com a mercenaris en els exèrcits de les potències mediterrànies.

Pel que fa a les creences espirituals, les figures d’animals han fet pensar en el culte al brau (“taurolatria”) molt estès a la Mediterrània; i les de guerrers (anomenats “Mars Balearicus”) en un culte a divinitats guerreres. Sembla que els santuaris eren llocs de culte.

La figura de déu guerrer Mars Balearicus, testimoni del poble talaiòtic

IES ALCÚDIA Página 20

Page 21: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Tot indica un contacte progressiu, de la població que habitava les zones costeres de l’illa, amb els nous corrents de civilització. Els grecs i els fenicis degueren aprofitar les escales per comerciar amb els indígenes, encara que mai no s’establiren a l’illa. Els cartaginesos, que al segle VII aC havien fundat la colònia d’Eivissa exerciren una progressiva influència sobre les comunitats talaiòtiques, fiins i tot hi ha restes d’assentaments estables púnico-ebusitans, a partir del segle III aC. Tant aquests com els propis mercenaris que retornaven a Mallorca, feren arribar nous costums i modes, que trastocaren alguns aspectes socials i espirituals de l’indígena mallorquí; si bé el sistema econòmic i algunes creences tradicionals perduraren fins a la dominació romana.

6. La cultura púnica a les Pitiüsses

Al segle VII aC, els fenicis procedents de les colònies de la zona de l’estret de Gibraltar, s’establiren a l’illa d’Eivissa i fundaren l’enclavament de sa Caleta a la costa sud de l’illa. Poc temps després ocuparen la badia d’Eivissa on fundaren la ciutat al lloc on ha perdurat fins ara.

Quan les ciutats fenícies de Tir, Sidó i Biblos foren sotmeses pels assiris, la colònia fenícia de Cartago, situada al nord d’Àfrica, s’erigí en continuadora del poder fenici a la Mediterrània i va formar un vertader imperi.

Per aquest motiu, al segle VI aC, Eivissa passaria a ser una colònia cartaginesa i, durant gairebé cinc segles, va ésser un dels enclavaments més importants del món cartaginès.

A partir dels segles V-IV, Eivissa fou un centre econòmic destacat de producció agrícola (es va introduir el conreu de la vinya i de l’olivera) i salinera, ja que es va iniciar l’explotació de les salines naturals de l’illa. El gran desenvolupament comercial va afavorir l’encunyació de moneda pròpia.

A prop del barri antic de la ciutat, a la zona del Puig dels Molins s’hi va fundaruna necròpolis, a la qual es calcula que hi ha entre tres mil i quatre mil hipogeus. Els enterraments es feien per incineració.

La població talaiòtica de Mallorca i Menorca va rebre les influències d’aquesta colònia cartaginesa que va establir una sèrie de factories

IES ALCÚDIA Página 21

Page 22: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

comercials al litoral de Mallorca. També s’atribueix als púnics la fundació, a Menorca, de les ciutats de Jamma (Ciutadella) i Magon (Maó). La influència cartaginesa també es manifesta en l’aparició, als poblats talaiòtics, de peces de ceràmica, objectes de metall i monedes púniques i, sobretot, en l’enrolament dels foners balears en els exèrcits púnics com a mercenaris.

ACTIVITATS DE SÍNTESI:

Defineix els següents termes. Cerca les definicions, si escau, a alguna enciclopèdia o a la xarxa d’Internet:

Període Arcaic Període Pre-talaiòtic Període Talaiòtic Myotragus Naveta

Dolmen Hipogeu Talaiot Taula Mars Balearicus

Construeix un mapa conceptual de tota la Prehistòria de les Illes Balears a partir dels conceptes i branques que tens a continuació. (Cmaptools)

IES ALCÚDIA Página 22

Page 23: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Copia al quadern i completa la següent graella:

LA PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

CronologiaTrets més

característics

Llocs d’hàbitat

Lloc d’enterrame

nt

Materials i

utensilis

Pre-talaiòtic

Talaiòtic

IES ALCÚDIA Página 23

Page 24: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

Treball de recerca. Del següent llistat, escull una obra, fes la recerca a través de bibliografia específica o a través de la xarxa a internet de la informació necessària per a poder completar el guió que tens a continuació. En els propers dies, dins l’aula, el treball s’exposarà de manera oral. A continuació has de fer entrega en format digital de la còpia del treball a la professora, i a continuació si compleix els requisits proposats, se publicarà al nostre bloc d’aula i ho podrem compartir tots els companys, ja que aquest material és susceptible de ser matèria per les proves d’avaluació.

Llistat d’obres:o Dolmen de s’Aigua Dolça (Artà)o Coves de Cala sant Vicenç (Port de Pollença)o Naveta de Ca’n Amer (Sant Llorenç des Cardassar)o Necròpolis de Son Real (Can Picafort)o Talaiot circular de sa Clova des Xot (Artà)o Talaiot de l’Hospitalet vell (Manacor)

IES ALCÚDIA Página 24

Page 25: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

o Poblat Talaiòtic de Ses Païses (Artà)o Santuari de Almallutx (Escorca)o Naveta dels Tudons (Menorca)o Taula de Trepucó (Menorca)

Guió per realitzar el treball:o Nom del monument:o Cronologia (si és possible, al manco a quina gran fase pertany):o Localització:o Tipologia arquitectònica (descripció de les parts):o Descripció de l’obra:o Excavacions:o Fotografies i/o plànols:o Estat de Conservació:o Bibliografia utilitzada (comentada) i notes de peu de pàgina si

escau:

* Aquest guió tan sols és orientatiu, podeu afegir altres apartats que cregueu que siguin importants per comprendre l’obra.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

Els textes i imatges d’aquest document han estat extrets de:

- http://weib.caib.es/recursos/ud_prehistoria/unitat_didactica.htm- Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed. Moll,1998.- Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed. Moll,1985.- Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.- Atles de les Illes Balears. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports,Edicions Cort, 1995.

IES ALCÚDIA Página 25

Page 26: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

- Autors diversos: Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes Balears-Edicions Documenta Balear, 2000.- Autors diversos: Història de Mallorca, Mallorca, Ed. Moll, Vol. I, 1982.- Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca, Ed. Moll,1998.- Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana,

Vol. 1, 1996.

GUIÓ PEL COMENTARI DE TEXT:

1. Introducció al text: localització i ubicació

Tipus de text

Autor

Temàtica

Context històric: d’allò general cap allò concret:

o Cronologia

IES ALCÚDIA Página 26

Page 27: LA PREHISTÒRIA

HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS. TEMA 1

1r de Batxillerat

o Context

2. Anàlisi: comprensió

Idees principals

Idees secundàries

Idea fonamental (Resum o síntesi)

3. Interpretació:

Allò que diu

Més el referent: contingut teòric Allò que no diu

Preguntes concretes Per què?

4. Conclusió / Opinió personal

IES ALCÚDIA Página 27