La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de BarcelonaLa presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona

Anàlisi de l’ús de la toponímia i la presència del català a les terminals de l’aeroport de Barcelona i al portal web d’Aena

Plataforma per la LlenguaDiputació, 276, planta baixa08009 BarcelonaTel. 933 211 803 www.plataforma-llengua.cat

Podeu consultar l’estudi sencer, amb el mateix nom, al web www.plataforma-llengua.cat

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona


Com s’ha fet

Usos lingüístics en els topònims dels panells informatius

Usos lingüístics en els topònims de la megafonia

Criteris lingüístics en la retolació de l’aeroport de Barcelona

Presència del català al web d’Aena

Conclusions

Perspectives per a la nova terminal


Com s’ha fet

Aeroport de Barcelona. S’han seleccionat les destinacions que durant el 2007 han tingut més de 500 sortides anuals des de l’aeroport de Barcelona (un total de 78 destinacions) i s’ha recollit amb quina forma apareixen els topònims als panells informatius de l’estat de les sortides de vols i als teleindicadors del trànsit aeri de les zones lliures de pas de les terminals. A més s’ha analitzat el context d’usos lingüístics de l’aeroport.

Web Aena. S’han seleccionat les mateixes destinacions que en el cas dels topònims de les terminals però, a més, s’ha tingut en consideració aquells topònims d’aeroports de territoris de parla catalana que no són destinació des de l’aeroport de Barcelona.

Les observacions s’han fet durant el mes de novembre del 2008


Als panells de les terminals les destinacions

s’anuncien únicament en castellà (amb l’excepció de La

Corunya que s’anuncia en gallec i

dels noms de les destinacions que no

tenen traducció en castellà).


Més respectuós amb el gallec

que no pas amb el català


Toponímia utilitzada per Aena als panells i teleindicadors

Nom no traduït (o que coincideix amb la forma castellana)

Forma en castellà

Forma que tant pot ser en castellà com en català

Forma en català

AMSTERDAM

ARGEL

ATENAS

BASILEA

BERLIN

BOLONIA

BRISTOL

BRUSELAS

BUCAREST

CASABLANCA

COLONIA

COPENHAGUE

DUBLIN

DUSSELDORF

ISTANBUL

Vols fora de l’Estat espanyol





Forma en castellà


Forma en català

ESTOCOLMO

FRANKFURT

GINEBRA

HAMBURGO

HELSINKI

LISBOA

LIVERPOOL

LONDON CITY

LONDRES HR

LONDRES LT

LONDRES GW

LYON

MANCHESTER

MILAN

MOSCU



La presència del català a la toponímia de l’aeroport de BarcelonaToponímia utilitzada per Aena als panells i teleindicadors


Forma en castellà


Forma en català

MUNICH

NANTES

NAPOLES

NIZA

NUEVA YORK

OPORTO

OSLO

PARIS

PRAGA

ROMA

STUTTGART

TEL AVIV

TURIN

VARSOVIA

VENECIA

VIENA

ZURICH



De les 47 destinacions fora de l’estat espanyol amb més

de 500 sortides, en 21 s’utilitza la forma de

destinació, en 15 la traducció només al castellà, en 11

formes que poden ser tant castellanes com catalanes i cap forma només en català


Fins i tot quan les destinacions són a

territoris de parla catalana, com és el cas d’Eivissa i Alacant, els

topònims apareixen anunciats als panells

únicament en la forma castellana (Ibiza i

Alicante). En el cas d’Eivissa, la forma

catalana és l’única forma oficial acceptada i, no obstant això, Aena no

l’utilitza.


Aena no respecta ni tan sols les formes

oficials



Nom oficial i propi (la forma oficial catalana coincideix amb la castellana)

Nom oficial però no propi

Traducció al castellà (noms no oficials)

ALICANTE

IBIZA

MENORCA

P. MALLORCA

VALENCIA

Vols en destinació al domini lingüístic català



Usos lingüístics en els topònims de la megafonia

Els anuncis d’embarcaments que es realitzen per megafonia són en veu enregistrada i trilingües (en castellà, anglès i català), però les informacions per megafonia que són en directe es realitzen en castellà i anglès i rarament en català.

Tots els embarcaments s’anuncien de manera enregistrada en tres llengües ordenades de la manera següent: primer en castellà, després en anglès i finalment en català. Normalment es tradueix tant l’anunci per sí mateix com el nom de la destinació (el cas d’A Coruña n’és una excepció). Per exemple, a l’anunci d’embarcament d’un vol direcció Eivissa en la versió en castellà s’utilitza el nom “Ibiza” amb fonètica castellana, en la versió en català “Eivissa” amb fonètica catalana i en la versió en anglès un mot en fonètica anglesa que podria ser “Ibiza” o “Eivissa”. El cas d’Alacant té la particularitat que en la versió anglesa Aena utilitza el nom en castellà “Alicante”.Pel que fa a Palma fins i tot en català s’utilitza el topònim erroni “Palma de Mallorca”, i no “Palma” que és l’únic nom oficial.

En la megafonia Aena dóna prioritat al castellà i a l’anglès


Criteris lingüístics en la retolació de l’aeroport de Barcelona

El castellà està destacat respecte del català i l’anglès en negreta i un color diferenciat (el groc), que a més és el color significatiu de l’aeroport. Aquest tipus d’indicacions són les que posseeixen les informacions bàsiques de l’aeroport i són les més nombroses i comunes.

En la retolació Aena dóna prioritat al

castellà respecte al català


Presència del català al web d’Aena

la pàgina principal d’Aena (http://www.aena

.es) està disponible en

castellà (per defecte) i en

anglès,però no pas en català.

Només hi ha informació en

català d’alguns aeroports.

El web d’Aena és en castellà i

anglès però no pas en català


Presència del català al web Aena

Aena manté els mateixos topònims

d’aeroports a tot el seu portal

web, tant a les pàgines en

llengua castellana com a

les que estan traduïdes a

d’altres llengües.


Conclusions

Veiem doncs com la presència del català a les terminals A, B i C presenta forces mancances, sobretot en la toponímia de les destinacions on directament no hi és present.

Si l’ús del català estigués normalitzat els topònims de les destinacions de parla catalana i les formes traduïdes dels topònims internacionals apareixerien en català (podent aparèixer, si s’escau, també en altres llengües atès el perfil internacional que té l’aeroport).

Pel que fa a la retolació no tindria un tracte de subordinació respecte el castellà.


Perspectives per a la nova terminal

Esperem que en la nova terminal no es produeixin els mateixos dèficits que en les terminals actuals:

-Absència total del català en la toponímia

-Subordinació del català respecte el castellà pel que fa a la retolació, senyalitzacions o megafonia.

La nova terminal és una gran

oportunitat per normalitzar el

tracte en els usos lingüístics

La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona

Documents

Transcript of La presència del català a la toponímia de l’aeroport de Barcelona